Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.267 declaraciones · página 1 de 43
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Serà per anomalies… @eliasbendodo @ppopular No deixar un poble sencer votar sobre el seu futur. Impedir una persona poder exercir la seva professió durant més de 9 anys. Mantenir un model de finançament caducat durant més de 15 anys. Continuo…?Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
La pagesia de Catalunya ha de poder viure de la seva feina. Tot el suport a les seves demandes: preus justos, ajuts davant l’augment de costos, menys burocràcia i protecció de la terra agrària. Defensar la pagesia és defensar el present i el futur del nostre país.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Isaac Albert: “Podemos demanarà el vot per ERC perquè és el millor mur contra la dreta i per defensar Catalunya". 🗞️ Recupera la notícia: esquerra.cat/podemos-erc-mu…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Satisfets de poder tornar a unir la força d’@Esquerra_ERC amb la d’@ehbildu al Senat. Amb tota l’ambició nacional per defensar la força dels nostres pobles i ser més forts.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Gabriel Rufián @gabrielrufian· ERC ·
Una cosa. Yo quiero representar a Esquerra Republicana. Y lo estoy intentando hacer con unas mínimas condiciones para poder enfrentarnos con suficientes garantías y arrestos a lo que viene. Y lo estoy intentando hacer acompañado de otras fuerzas de izquierdas y antifascistas porque esto solos no se gana. Y lo intentaré hasta el final. Y ojalá ERC también lo quiera. Nada más. Y ni voy a entrar en ningún culebrón ni voy a rajar de nadie por mucho que se mienta y por mucho que se filtre. -
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Hem arribat al principi del final d’una llarguíssima repressió que mai hagués hagut d’existir. Avui podem dir que avancem de la repressió a la política. Dels tribunals a les urnes. Ara torna la política. I quan torna la política, torna el poder a la gent.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«Gràcies, president. A molta gent, senyories, avui li va la vida en el que decidim en aquest hemicicle. I dic li va la vida perquè és, literalment, la vida. L'Olga de l'Hospitalet, a principis de setembre es va suïcidar deixant dues filles. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? En Javier i també de l'Hospitalet es va treure la vida abans que el traguessin de la botiga on havia fet de sabater tota la vida aquesta mateixa setmana. El local era la seva vida, deien els seus amics. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? A tots dos els va desnonar un fons voltor propietat de la finca sencera per ferse més ric. Segons les dades del Protocol de Registre d'ideacions de suïcidi en casos de desnonament es van registrar durant el 2 025 124 casos de persones que advertien que es volien treure la vida abans que els fessin fora de casa seva. Això només a Barcelona ciutat. Què pensen que passarà avui si voten en contra del decret que pot acabar amb això, senyories de Junts? En què pensen quan prenen la decisió de no votar aquestes mesures? Se'n recorden de l'Olga, de l'Alícia, d'en Javier? Se'n recorden? Eren tots i són tots catalans i catalanes. De vostès, de veritat, quan voten, pensen en la gent del nostre país? A partir d'ara cada desnonament i cada suïcidi portarà una mica de la responsabilitat del que avui decideixin votar en aquesta cambra. Junts insisteix que aquests drames són nivells Satanàs, perquè posen tota la pressió als petits propietaris. Però Míriam Nogueras no és capaç d'aclarir què és un petit propietari. De fet, es va escridassar amb una periodista fa pocs dies en directe perquè no li contestava la pregunta. Per què no ens contesten? El decret diferencia clarament, les persones que tenen tres o més cases. Per tant, aquells que en tenen dos o menys estan protegides, com dirien vostès, de les obligacions que imposa el decret en matèria de desnonaments. Per tant, a mi m'agradaria tornarlos a preguntar: què és un petit propietari? 5, 10, 15 habitatges? No sé, jo la majoria de gent que conec en té entre 0 i 1, hipotecat fins als 70 anys. Aquesta és la majoria de la gent de Catalunya. A veure si m'ho poden aclarir que és per una amiga.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de violencia vicaria.
«Nos presentan esta enmienda porque, según ustedes, la ley de violencia vicaria parte de una premisa falsa, que es que solo los hombres son los que utilizan a los hijos para hacer daño a sus parejas. Entiendo que no se ha leído el proyecto de ley, pero no se preocupen, yo se lo explico. Hay una forma de violencia machista que consiste en utilizar a los hijos, hijas, personas queridas o a los animales de compañía para hacer daño a una mujer. Eso es la violencia vicaria, la violencia que se ejerce sobre un tercero para hacer daño a alguien, y eso hace que esta ley reconozca esta evidencia, le dé nombre y obligue a las instituciones a dar respuesta a la peor violencia que se puede ejercer contra una mujer que es madre: la de sus hijos, la que se hace contra sus hijos. Desde 2013, sesenta y ocho niños han sido asesinados por violencia machista contra sus madres, tres este mismo año. Estos niños no son daños colaterales, son víctimas de violencia y hay que llamarlo por su nombre. Y, además, esta violencia no se acaba necesariamente cuando una mujer decide marcharse. A veces es cuando el control cambia de forma: las visitas, las comunicaciones, las amenazas, o utilizando cualquier situación para seguir ejerciendo poder sobre esa mujer, y eso también es violencia, aunque no haya ni un golpe ni una agresión física directa. Por eso, es tan importante que las instituciones sean capaces de identificar estas situaciones y de actuar antes de que el riesgo se convierta en tragedia. Y con esto quiero ser muy clara: no basta con aprobar leyes si estas después no se aplican; no basta con reconocer la violencia vicaria si luego una mujer tiene que entrar en un juzgado y sentir que no se la oye, que se la cuestiona o que no se la ofrece la protección que necesita. Lo hemos vivido demasiadas veces y ha tenido demasiadas veces consecuencias devastadoras: jueces y juezas, como la señora Verdejo en Barcelona, por ejemplo, negando la protección e incluso el propio testimonio de madres e hijos de forma cruel y repetida. Por eso, también es importante que hablemos de la violencia institucional que existe en el ámbito judicial de este país. No podemos permitirnos que una mujer que ha sufrido violencia machista se encuentre con más y más violencia cuando decide pedir ayuda, cuando no se la escucha, cuando se pone en duda su relato, cuando se la hace repetir una y otra vez qué es lo que ha vivido y cuando no se tiene en cuenta el riesgo que sufren sus hijos. Las instituciones también nos están fallando, y cuando hay niños esta responsabilidad todavía es mayor. Un niño no tiene que cargar con las consecuencias de un sistema que no ha sabido proteger a su madre ni a sí mismo, igual que un niño no puede cargar toda su vida con unas secuelas psicológicas inmensas derivadas de haber sido testigo de cómo su padre daba una paliza a su mujer ante sus ojos, y eso es algo que tenemos que proteger y tiene que quedar recogido también en este proyecto de ley. Cuando una mujer pide ayuda, las instituciones no pueden limitarse a preguntar si lo que cuenta es lo suficientemente grave, tienen que actuar, tienen que protegerla y tienen que proteger a sus hijos. Y cuando hablamos de niños, de personas queridas o de animales de compañía llegar tarde puede tener consecuencias irreversibles para todos y todas ellas.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de violencia vicaria.
«Des de l'any 2013, 68 infants han estat assassinats per violència masclista contra les seves mares. 3 aquest mateix any. Aquests infants no són danys col·laterals, són víctimes de violència i cal dir pel seu nom. A més, aquesta violència no s'acaba necessàriament quan una dona decideix marxar. De vegades és quan el control canvia de forma. Les visites, les comunicacions, les amenaces o utilitzant qualsevol situació per continuar exercint poder sobre aquella dona. I això també és violència, encara que no hi hagi ni un cop ni una agressió física directa. Per això és tan important que les institucions siguin capaces d'identificar aquestes situacions i actuar abans que el risc es converteixi en tragèdia. I amb això vull ser molt clara. No n'hi ha prou amb aprovar lleis si després no s'apliquen. No n'hi ha prou amb reconèixer la violència vicària. Si després una dona va entrar, ha d'entrar a un jutjat i sentir que no se l'escolta, que se la qüestiona o que no se li dona la protecció que necessita. Ho hem viscut massa vegades. Hi ha hagut massa vegades conseqüències devastadores. Jutges i jutgesses, com per exemple la senyora Verdejo a Barcelona, negant la protecció i inclús el propi testimoni de mares i fills de forma cruel i repetida. Per això també és important que parlem de la violència institucional que existeix en l'àmbit judicial d'aquest país. No ens podem permetre que una dona que ha patit violència masclista trobi més i més violència quan decideix demanar ajuda, quan no se l'escolta, quan es posa en dubte el seu relat, quan se la fa repetir una vegada i una altra que ha viscut i quan no es té en compte el risc que pateixen els seus fills. Les institucions també ens estan fallant i quan hi ha infants aquesta responsabilitat encara és més gran. Un infant no ha de carregar amb les conseqüències d'un sistema que no ha sabut protegir la seva mare ni a ell. Igual que un infant no pot carregar tota la seva vida amb unes seqüeles psicològiques immenses derivades d'haver estat testimoni de com el seu pare apallissaven la seva mare davant dels seus ulls. Aquesta violència també l'hem de protegir i també ha de quedar recollida en aquest projecte de llei. Quan una dona demana ajuda, les institucions no poden limitarse a preguntar si el que explica és prou greu. Han d'actuar. L'han de protegir i han de protegir els seus fills. I quan parlem d'infants, de persones estimades o d'animals de família. Arribar tard pot tenir conseqüències irreversibles per a tots i totes elles.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Hace años que le pedimos que, para ampliar ese parque de viviendas, transfirieran los activos de la Sareb y los recursos necesarios a la Generalitat de Catalunya. No hacen falta trámites legislativos para eso. Los dos últimos años, el Gobierno del Estado español ha aumentado en decenas de miles de millones el gasto militar. Queremos que esta visión también la pongan en el campo de la vivienda y que vayan más allá del campo estatal. Poco más de 1000 millones de euros al año se queda muy corto. Usted hablaba de la fiscalidad. También hemos pedido desde hace años la penalización de los pisos vacíos en el Estado para ponerlos a disposición de la vivienda social. Tenemos un censo del INE desactualizado, pero que dice que hay casi cuatro millones de pisos vacíos en todo el Estado español. Hace años que el Gobierno español se comprometió a estudiar y publicar estos datos y todavía no lo ha hecho. Por eso tampoco hace falta ninguna aportación en el Congreso. Lo pueden hacer saliendo de este hemiciclo. Sin datos reales sobre el estado del parque actual no podemos seguir hablando de cuál es la necesidad de nueva construcción que tenemos. Sin un plan claro sobre localización de los pisos, sobre su estado y su propiedad, no podemos seguir hablando de ellos como si no sirvieran para nada.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Fa anys que li reclamem que per ampliar aquest parc d'habitatge transfereixin els actius de la Sareb i els recursos necessaris. A la Generalitat de Catalunya no li calen tràmits legislatius per fer això. Els darrers dos anys, el govern de l'Estat espanyol ha incrementat la despesa militar en desenes de milers de milions. Li demanem que aquesta ambició la posin també en el camp de l'habitatge i vagin molt més enllà del pla estatal que amb poc més de mil milions l'any queda molt curt. Vostè parlava també de la fiscalitat. També hem demanat des de fa anys la penalització i l'alliberament dels habitatges buits de l'Estat per posarlos a disposició del parc de lloguer social. Com li deia la setmana passada, tenim un cens de l'INE desactualitzat, però diu que hi ha quasi quatre milions de pisos buits en tot l'Estat espanyol. Fa anys el govern espanyol fa anys que es va comprometre a estudiar i publicar aquestes dades i encara no ho han fet. Per això tampoc ens cal cap acord al Congrés. Ho poden fer sortint d'aquest hemicicle sense dades reals sobre l'estat actual del parc. No podem seguir parlant de quina necessitat de nova construcció tenim, sense un pla clar, clar, de localització dels pisos, del seu estat i de qui és la seva propietat. No podem seguir parlant d'ells com si no servissin per a res. Deia abans que vostè parlava de fiscalitat. Des d'Esquerra Republicana també hem impulsat una agenda fiscal clara i ambiciosa. Fa dos anys, com a mínim, que li estem exigint al govern que pugi impostos als usos especulatius de l'habitatge. Inclús hem presentat una proposició de llei. S'ha de gravar també el lloguer turístic que està omplint no només les grans ciutats, sinó també tota la línia de la costa i la resta del país. Una altra cosa molt important també és dotar de més autonomia als ajuntaments en zones tensionades per apujar l'IBI, els grans tenidors, els fons voltor i els pisos buits. Cert que aquesta mesura sí que s'incorpora al reial decret i crec que farà que molts ajuntaments tinguin més eines per lluitar contra aquestes pràctiques i més recursos per invertir en polítiques d'habitatge. Hi hagi qui hi hagi governant a la comunitat autònoma.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«La realidad nos atropella, ministra, la mayor parte de la gente hoy no puede acceder a una vivienda digna. Una persona trabajadora con un salario medio no puede conseguir una hipoteca ni pagar el alquiler de un piso normal. De hecho, hay que ahorrar catorce años de sueldo íntegro para poder pagar una entrada, por ejemplo. Esa es la realidad que tenemos y es intolerable. Quien lo niegue vive en otro planeta y quien lo permita o justifique forma parte del problema y está trabajando en contra de su propia gente, por mucho que se enrede en una bandera, por ejemplo, una estelada. Nosotros las esteladas las queremos en los balcones de las casas de los catalanes y catalanas, y no portadas por quienes nos dan la espalda cuando más se los necesita. Yo quiero saber, en todo este escenario, qué piensan hacer a partir de ahora ustedes. Con eso, si sale adelante, darán la legislatura de la vivienda por amortizada. La legislatura de la vivienda. Ministra, la realidad es que esta legislatura se recordará por la imagen de Maricarmen saliendo en camilla de su casa. Esta legislatura entera, hasta ahora, es la legislatura en la que no han conseguido garantizar el acceso a un hogar, ni de alquiler ni de compra. Con estos decretos pararán el golpe, pero el problema de raíz no se arreglará mientras la vivienda siga respondiendo a una lógica de mercado de activos financieros. Los grandes inversores y las empresas inmobiliarias tienen que sacar las garras de los hogares de la gente. Si quieren hacerse ricos, que compren y revendan barcos de lujo o acciones de una energética.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«La realitat ens atropella. Ministra, la major part de la gent avui no pot accedir a un habitatge digne. Una persona treballadora amb un salari mitjà no pot aconseguir una hipoteca ni pagar un lloguer d'un pis normal. De fet, cal estalviar 14 anys de sou íntegre per poder pagar una entrada, per exemple. Això és la realitat que tenim i és intolerable. Qui ho negui viu en un altre planeta i qui ho permeti o justifiqui forma part del problema i està treballant en contra de la seva pròpia gent, per molt que s'emboliqui molt fort amb una bandera. Diguem, per exemple, una estelada. Nosaltres les estelades les volem als balcons de les cases dels catalans i les catalanes, i no al voltant de les espatlles de qui els dona l'esquena quan més els necessiten. Jo vull saber en tot aquest escenari què pensen fer a partir d'ara. Amb això, si és que surt, donaran la legislatura de l'habitatge per amortitzada la legislatura de la d'habitatge, ministra? La realitat és que aquesta legislatura serà recordada per la imatge de Mari Carmen sortint de casa seva amb camilla. Aquesta legislatura sencera, fins ara, la legislatura on no han aconseguit garantir l'accés a una llar ni de lloguer ni de compra. Amb aquests decrets pararan el cop, però el problema d'arrel no s'arreglarà mentre l'habitatge segueixi responent a una lògica de mercat d'actius financers, els grans inversors i les empreses immobiliàries han de treure les grapes de les llars de la gent si volen ferse rics que comprin i venguin barcos de luxe o accions d'una gran energètica.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Mai els que són part del problema seran part de la solució, per més que ho vulguin fer veure. Fins que no vam veure la Mari Carmen sortint de casa seva o el suïcidi de l'Olga sortint per la tele. El senyor Turull no havia parlat de fons voltor i ara, a sobre, s'atreveix a donarnos lliçons de responsabilitat social. Això sí, sense saber encara definir què és per a ells un petit propietari. Perquè precisament ells són els que ens han dut fins aquí. I a vostès, en moltes ocasions ja els ha anat bé subcontractar l'ús. La culpa. Realment la pitjor cara de la sociovergència. Així va començar el dia d'ahir i en tota la jornada no van donar cap explicació. Apagada negociadora amb els socis de l'esquerra durant hores que havíem de saber l'evolució del Consell de Ministres per la premsa. Mentre tot això passava, el sol seguia plena de tendes de campanya i a Catalunya havien sortit 20 000 persones al carrer a exigir a Pedro Sánchez el decret Mari Carmen. Avui ja fins i tot algunes hi són acampades a la plaça Catalunya. Al migdia, vostès van anunciar que havien aprovat dos reials decrets, el Consell de Ministres, però no els vam poder llegir fins passada la mitjanit. I mentrestant, durant aquest mateix dimarts se seguien produint desnonaments de persones vulnerables com el de l'Alícia a Mataró, amb un fill amb el 83 % de discapacitat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Moltes gràcies. Ministro, de hecho, usted lo ha dicho hoy aquí. Aquí nos jugamos mucho más que una partida presupuestaria: nos jugamos seguir haciendo política desde los municipios, desde los pueblos rurales o que esta política se haga desde los despachos. El LEADER funciona porque las decisiones se toman desde los territorios, se toman con el conocimiento de las necesidades reales y se toman también con la participación de todos los actores locales. No podemos permitir debilitar este modelo de éxito. A los Grupos de Acción Local les preocupan dos cosas, básicamente. Por un lado, la financiación, porque necesitamos un presupuesto europeo que sea ambicioso, pero también un modelo flexible, porque no podemos compartir un porcentaje rígido de manera que acabe perjudicando lo que queremos proteger. Nuestra segunda preocupación: proyectos, servicios locales que hoy tienen cobertura a través del LEADER, pero que con el nuevo marco presupuestario podrían quedar fuera si no se garantiza ese encaje específico. Hay que evitar de todas las formas posibles que estos instrumentos queden diluidos ante la reducción de programas que puede proponer la futura PAC. Por eso le pido un compromiso y le pregunto qué mecanismo garantizará precisamente estas actuaciones para que sigan siendo cubiertas. Porque, ministro, el desarrollo rural no se defiende solo con discursos, sino también con recursos y se defiende dejando que el territorio siga tomando las decisiones. Porque si queremos pueblos vivos, que es lo que nosotros queremos, necesitamos instrumentos útiles, pero no solo instrumentos útiles, también financiación suficiente y, sobre todo, que las decisiones se tomen desde el territorio. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Cuando hablamos del precio de la energía, a menudo hablamos de mercados, costes, precios mayoristas o beneficios empresariales, pero creo que tenemos que empezar hablando de las familias y de la gente que deberíamos estar representando, porque detrás de cada subida de la luz, del gas, de los carburantes, hay una familia que tiene que hacer números para llegar a final de mes; una familia que paga la hipoteca o el alquiler, que tiene que hacer la compra, que tiene hijos, que tiene que pagar el transporte para ir a trabajar y que, cuando llegan facturas más altas, no tiene mucho margen para recortar. Y eso es lo que creo que debemos poner en el centro de este debate, porque la energía no es un lujo, sino un bien esencial. Es encender la calefacción en invierno, es poder cocinar, es tener la nevera en funcionamiento, es poder ir a trabajar y poder mantener un hogar en condiciones dignas. Según las últimas estimaciones, la inflación ha superado el 4 % por primera vez desde abril de 2023. El aumento se debe principalmente al precio de los combustibles, pero también al gas y a la electricidad. La moción lo recoge: cuando la energía sube, no solo sube la factura de la luz; también sube el coste del transporte, el coste de producir y el de distribuir alimentos y, en definitiva, sube el coste de la vida. Es un ejemplo claro de efecto de segunda ronda de inflación. Por lo tanto, esta es una cuestión que afecta a toda la sociedad, pero no la afecta de la misma manera. Una familia con pocos ingresos no puede absorber una subida de 50 o 100 euros al mes de la misma forma que una familia con una renta elevada. Y aquí es donde tenemos que poner esta mirada de izquierdas, porque cuando un bien esencial se convierte en un gasto que muchas familias no pueden asumir, no podemos limitarnos a decir que tienen que ahorrar más o que tienen que ver dónde gastan y dónde no. Tenemos que preguntarnos cómo funciona el sistema y quién está asumiendo el coste de esta situación.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Si l'energia és un servei essencial, l'interès general no pot quedar sempre en segon pla davant de la lògica del benefici. Perquè nosaltres defensem una economia que genera riquesa, però també defensem que aquesta riquesa serveixi per garantir una vida digna. Que es promoguin salaris alts, adaptats a la realitat del cost de la vida de cada territori i que es prioritzin les indústries d'alt valor afegit per sobre del monocultiu turístic. Això ha d'ajudar a que una família no hagi de triar entre pagar la factura de la llum i omplir la nevera. Acabo president. I, en definitiva, quan parlem d'energia, en aquest cas estem parlant de drets. I crec que aquesta és la qüestió que hauríem de tenir sempre present. L'energia és una necessitat, oi que sí? El que hem de fer, doncs, és que sigui urgent i aplicable. Però les famílies no han de poder triar entre si poden enxufar una nevera si poden posar la calefacció o si han d'omplir la nevera. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Per tant, la primera: un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris que proposa la seva moció, ens sembla bé. La segona, poder intervenir i limitar el preu quan es produeixen escalades que fan impossible assumirlos per moltes famílies ja creiem que és del tot imprescindible. I la tercera, que és obrir un debat sobre el control públic de l'energia amb la creació d'una empresa pública estatal de generació d'energia ens sembla molt bé. De fet, el Govern republicà d'Esquerra Republicana ja ho va impulsar això. Però ens cal una mica més de rigor en el moment que estem i aquí hem de ser clars. La solució per abordar la pujada d'energia que ens ve ara mateix no es resoldrà només decidint qui produeix l'electricitat. Es tracta de decidir quin model energètic volem. I des d'Esquerra és evident que volem un model energètic descentralitzat, públic i descarbonitzat. Però això exigim al Govern espanyol que en matèria d'energies renovables que poden ajudar a abaixar els preus i nosaltres, per exemple, Esquerra Republicana, quan i quan impulsa des de la Generalitat l'energètica, el que fem és que una empresa pública ajudi a assolir els objectius de neutralitat climàtica que ara mateix són els més urgents.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Quan parlem del preu de l'energia, sovint parlem de mercats, de costos, de preus, de majoristes, de beneficis empresarials, però crec que hem de començar parlant de les famílies i de la gent que hauríem d'estar representant perquè darrere de cada pujada de la llum, del gas i dels carburants hi ha una família que ha de fer números per arribar a final de mes. Una família que paga la hipoteca o el lloguer, que ha de fer la compra, que té fills, que ha de pagar el transport per anar a treballar i que quan arriben factures més altes no té gaire marge per poder retallar. I això és el que crec que hem de posar al centre d'aquest debat, perquè l'energia no és cap luxe, sinó que és un bé essencial, és encendre la calefacció a l'hivern, és poder cuinar, és tenir la nevera en funcionament, és poder anar a treballar, és poder mantenir una llar amb unes condicions dignes. Segons les últimes estimacions, la inflació ha superat el 4 % per primer cop des de l'abril del 2023. L'augment es deu principalment al preu dels combustibles, però també al gas i l'electricitat. La moció ho recull. Quan l'energia puja no només puja la factura de la llum, puja també el cost del transport, el cost de produir, el de distribuir aliments i, en definitiva, el que fa és pujar el cost de la vida: és un exemple clar d'efecte de segona ronda d'inflació. Per tant, aquesta és una qüestió que afecta tota la societat, però que no l'afecta de la mateixa manera. Una família amb pocs ingressos no pot absorbir una pujada de 50 o de 100 euros al mes, de la mateixa manera que una família amb una renda elevada. I aquí és on hem de posar aquesta mirada d'esquerres, perquè quan un bé essencial es converteix en una despesa que moltes famílies no poden assumir, no podem limitarnos a dir que han d'estalviar més o que han de mirar allà on gasten o no. Hem de preguntarnos com funciona el sistema i qui està assumint el cost d'aquesta situació.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Muchas gracias, presidente. Buenas tardes. Señorías, hoy hablamos de un impuesto a las grandes energéticas, pero, si me lo permiten, querría empezar hablando de la gente que paga el recibo de la luz, de la gente que llena el depósito mirando cómo van subiendo los números, de las familias que sí, que pagan alquileres imposibles, de trabajadores y de trabajadoras que, aunque trabajen, llegan justos -si llegan- a final de mes, de los jóvenes que no se pueden ir de su casa. Mientras toda esta gente hace números para llegar a final de mes, las grandes energéticas hacen números, señorías, para contar beneficios extraordinarios. Esta es la realidad. Y ante esta realidad solo hay dos opciones, solo hay dos: la primera, gobernar para proteger la mayoría social o proteger los beneficios de unos cuantos. No hay más. Nosotros, desde Esquerra Republicana, si me lo permiten, tenemos muy claro del lado de quién estamos y también sabemos del lado del que se pusieron algunos cuando llegó la hora de votar. Hoy también conviene hacer memoria, de hecho, siempre viene bien hacer memoria: Esquerra Republicana hace años que defiende que el gravamen a las energéticas sea un gravamen permanente. Lo defendimos durante la negociación del paquete fiscal, lo exigimos a este Gobierno, y cuando se aprobó finalmente el real decreto ley con el gravamen energético actual en 2025, llegó aquí al Congreso de los Diputados y ¿qué pasó? Pues que se tumbó. ¿Y quién lo tumbó? El Partido Popular, VOX, Junts per Catalunya -que ahora han desaparecido- y el Partido Nacionalista Vasco. Eso pasó, sí. Se lo iba a decir a la señora Calvo: en aquel momento fueron muy decisivos, pero ahora no la tengo aquí presente a la señora Calvo. Y no es nada personal con la señora Calvo, pero -para los de Junts- es muy fácil volver a casa, a Cataluña, y explicar que defiendes a las familias, a los autónomos, a las clases medias y al bolsillo de tus conciudadanos, pero luego vienes a Madrid y en el momento de darle al botón del voto resulta que le das al mismo botón al que le han dado el Partido Popular y VOX para vetar un gravamen a las grandes empresas, a las grandes eléctricas. Sí, señorías, eso hay que explicarlo. Y se tiene que recordar, porque defender Cataluña no es envolverse en la bandera, es defender a las personas que pagan la luz en Ripoll, la gente que la paga en Lleida, en Reus, en Girona o en Hospitalet, no defender los beneficios de las grandes energéticas. Y mientras muchas familias tienen que decidir qué es lo que van a recortar en su día a día, con salarios que no han podido absorber ni de lejos el encarecimiento de la vida, con la vivienda que es una auténtica emergencia y con la inflación que sigue castigando, especialmente, como siempre, a las clases populares, las grandes empresas energéticas siguen consiguiendo márgenes extraordinarios. A mí no se me ocurre más nombre que tildar esto de pornografía. Esto es pornografía pura, señorías.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Això és pornografia pura, senyories, i als senyors del PSOE tampoc el regalarem avui l'aplaudiment, perquè aquesta proposició no de llei, ja s'ha dit, és insuficient i molt insuficient. De fet, és un molt deficient. Vostès ens proposen seguir impulsant, Però què coi és això? Cachondeo? No és que vostès governen, no impulsin i facin, si us plau, creïn un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris de les grans energètiques. De fet, és que són obscens aquests beneficis. Cal gravarlos i cal destinar el que recapti a ajudar. Si a la ciutadania que pateix una inflació desbocada precisament per l'augment de preus, entre altres, dels combustibles i de l'energia. També important coordinar aquesta iniciativa amb la Unió Europea, ja sigui per establir una figura comuna per harmonitzar aquest impost o bé, com ens proposaven els companys de Bildu, per posar un límit al preu màxim del gas que paguen les famílies facin alguna cosa. I aquest últim minut no voldria acabar sense parlar mínimament del gran problema social que ens ocupa des de des de fa massa temps l'habitatge. Ho deia abans el meu company de mar. La meva companya interpel·larà també a la ministra l'habitatge que no ens ocupa avui, que Esquerra Republicana fa molt temps que diu que això és un problema. I també em dirigeixo a les senyories de Junts que no hi són. Escoltin, si us plau, el que reclama el carrer. Hi ha un consens social cada vegada més ampli en què cal garantir el dret a un habitatge digne. I davant d'aquesta realitat, senyories de Junts han de decidir en quin costat estan. No es poden posar més de perfil o estan al costat de la gent o estan al costat dels especuladors. Però aquest problema també té més responsables: els de Junts que tomben una vegada i una altra de la mà del PP i de VOX. Mesures que poden evitar el patiment de persones com l'Olga o com la Mari Carmen, però també el Partit Socialista.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«A més a més, no ens enganyem, tot el debat sobre les fronteres no el volem menystenir, és rellevant, però no deixa de ser una cortina de fum perquè no es parli del canvi climàtic, de la transició energètica o de la intervenció en sectors clau o de l'habitatge que ara hem descobert tot passant pel pis de la pobra senyora Mari Carmen, que era molt important. Ara hem descobert que l'habitatge era molt important. Per cert, el grup republicà ja els havia dit que era molt important. Sí, senyories del PP, els he de dir que hi ha dos punts on podríem estar d'acord. En principi, tot i que vostès fan trampes. Que és en demanar el primer punt, demanar més transparència en les reformes reglamentàries derivades del pacte europeu. Sí, nosaltres volem transparència perquè la transparència és el que ens porta a una garantia respecte als drets. I també coincidim, senyories del PP, en que calen més recursos per a l'acollida, per a l'acollida de les persones migrants i que l'Estat hauria de facilitar clarament això a les comunitats autònomes. Òbviament, les comunitats autònomes que en aquest moment no poden gestionar una matèria de gran interès per a elles com és la gestió migratòria. Però en canvi, com hem constatat, a Catalunya sí que tenim la segona part d'aquesta qüestió, que és totes les polítiques d'integració i d'acollida. I aprofito per dir que vostès, senyories del PP, també gestionen comunitats autònomes. Fixinse bé quin contrasentit. que les autonomies han de fer el més delicat, que és la integració i l'acollida del migrant, i no poden dir res quant a la gestió de l'arribada d'aquests migrants. Evidentment, el PP, pel que fa a això, ho fa perquè està absolutament presoner de VOX.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Nosotros queremos algo muy sencillo: poder seguir celebrando, encontrándonos, tomando el aperitivo, tomar una cerveza y brindar con cava; pero que cuando llegue el momento de volver a casa, que todos podamos volver. Yo creo que aquí todos lo tenemos muy claro: si bebes, no conduzcas. Por lo tanto, no engañen con la tasa de alcoholemia; sean valientes. Y si quieren cambiar la tasa de alcoholemia, la única tasa viable es cero. Si bebes, no puedes conducir. Da igual una cerveza, una copa de vino. Es igual. Cuando has bebido, no puedes conducir. Yo no querría que mi cirujano se tomara solo una cervecita antes de operarme. Lo tendría clarísimo: preferiría que no me operase. Así que, por lo tanto, vamos a dar opciones a todos. Y, por supuesto, inviertan también en un transporte público que funcione, en una carretera que no parezca un parque de atracciones, como la de Port Aventura -y aquí me referiré a la carretera que tenemos entre Cervera y Lleida, que parece un parque de atracciones-, que es algo que también lleva a muchos accidentes; que no hagan trabajar a un transportista horas y horas sin que ni siquiera pueda acogerse a una jubilación decente; porque eso también provoca accidentes. No hace falta que la gente beba para tener un accidente, hay muchos factores. Y eso, señorías del PSOE, depende de su Gobierno, depende de sus ministerios, y no se puede decir solo que las mayorías no son suficientemente fuertes. Ahora tienen ustedes en sus manos la jubilación de los transportistas profesionales a tiempo. ¿Por qué no? Porque eso hará que, a lo mejor, una familia el día de mañana no tenga que lamentar la muerte de su hijo de 21 años. Es muy triste tener que lamentar estas muertes, pero es que las muertes las provocan muchas otras cosas. Y repito, nosotros estamos a favor del 0,0. No tendría que haber ninguna tasa más. Sin embargo, tengan en cuenta también que ustedes han abocado a todo el mundo a tener un coche privado simplemente para poder vivir, porque la gente no se puede trasladar en transporte público, y eso también hace que haya muchas más oportunidades de sufrir un accidente.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Yo creo que aquí tenemos que exigir también responsabilidades a la Dirección General de Tráfico, porque ahora tenemos tres modificaciones legislativas en tramitación, y las tres son todas reformas importantes. Todas las personas que mueren en un siniestro en la carretera tienen una familia detrás, todas, sea por exceso de velocidad, por estar viendo el móvil o por una simple distracción. Tendríamos que estar trabajando para que las tres iniciativas salgan adelante; mejorarlas cuando haga falta y dar una respuesta a los problemas reales que tiene la ciudadanía. Y aquí voy a ser crítica con la DGT, porque tengo la sensación de que están demasiado pendientes de generar polémicas, de enfrentar colectivos, de buscar titulares y no de buscar soluciones a problemas que genera la propia DGT. Y problemas tenemos. Tenemos personas que esperan durante meses para poder hacer un examen; hay problemas de recursos, de gestión de capacidad; tenemos ciudadanos que necesitan hacer un trámite, que demasiadas veces se encuentran ante una Administración que no da la respuesta que tendría que dar. Eso también tiene que ver con seguridad vial; porque la seguridad no se construye haciendo nuevas normas, se construye haciendo que sea fácil aplicarlas con prevención, con educación, con recursos, con una Administración que funcione y con normas que después se cumplan. Y aquí creo que la DGT tendría que dedicar menos tiempo a enfrentar y más a solucionar. ¿Están ustedes completamente seguros de que esto no se podía hacer vía un reglamento y que entonces no tendríamos que estar en este debate aquí, y este fin de semana la tasa de alcoholemia ya podría haber bajado? Porque la ciudadanía ahora no pide más problemas, que ya tenemos bastantes; nos pide conducir con seguridad, hacer los trámites cuando corresponde, y saber que detrás de las normas hay una Administración que funciona.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Durante mucho tiempo hemos normalizado esa frase de 'solo me he tomado una' o 'estoy bien para conducir', y el problema es que la percepción que tenemos de nosotros mismos no siempre coincide con los efectos que tiene el alcohol sobre la conducción. En el mensaje tenemos que ser muy sencillos: si vas a conducir, cero alcohol. Y si queremos seguir celebrando -que, evidentemente, todo el mundo lo quiere hacer-, tenemos que poner fácil que las personas puedan volver a sus casas sin conducir; por tanto, más transporte público, alternativas de movilidad y responsabilidad colectiva. Porque no se trata de escoger entre celebrar o tener seguridad en las carreteras, podemos hacerlo todo; pero cuando toca conducir -creo que eso tiene que estar clarísimo-, toca conducir sin alcohol. Y aquí es donde les falta valentía, señorías del PSOE, porque la cultura de la responsabilidad es la que tenemos que construir; si hablamos de seguridad vial, tenemos que hablar también de la mortalidad asociada al alcohol, que se concentra sobre todo en alcoholemias muy elevadas. ¿Por qué no estamos hablando de subir mucho las multas para esas alcoholemias muy elevadas? Mientras que hoy en día uno de los factores de riesgo especialmente relevante es alcohol y drogas, en el caso de las drogas no hay una tasa. Tú no puedes decir: 'No te puedes fumar tres canutos de maría'. No, no puedes fumar 'maría' si tienes que conducir; y no puedes beber si tienes que conducir. Y lo mismo sucede con las distracciones del móvil, con el cansancio, con el estado de las carreteras o el estado de los conductores.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Ahora bien, de esto hay que hablar con normalidad y sin criminalizar a nadie, porque nuestra sociedad celebra: nos gusta encontrarnos con los amigos y tomarnos el aperitivo el domingo con un vermú; cenar en una terraza en verano y tomarnos una copa con un amigo; celebrar un cumpleaños, una verbena y tomarnos una copa de cava. Esa es nuestra vida social. No se trata de prohibir esos hábitos, sino de poner una línea muy clara entre disfrutar y conducir. Y, sobre todo, hay que entender que cuando nos ponemos al volante no asumimos solo nosotros el riesgo, también ponemos en riesgo a aquellas personas que comparten en ese momento la carretera. Por lo tanto, el debate no es si podemos o no celebrar, si podemos tomar una copa de cerveza o una copa de cava. El debate es ¿qué hacemos cuando después hay que conducir? Y aquí tenemos que ser claros: si vamos a conducir, el alcohol no ocupa lugar. ¿Tiene sentido reducir la tasa de alcoholemia? No podemos hacer como con las drogas, no hay una tasa, o eres positivo o negativo.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Per tant, ens agradaria tirar endavant amb aquest projecte de llei. Els demanarem que siguin valents i que rebaixin la taxa allà on hauria de ser. I si condueixes, no beguis. Si condueixes, no vagis amb excés de velocitat. Si condueixes, no et miris al mòbil, si condueixes, no estiguis distret. Si tens molta son, no condueixis i moltes vegades els recomanaria que no escoltessin populismes si condueixes, perquè també poden provocar accidents. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. El PSOE nos vuelve a traer a debate una toma en consideración para tramitar un proyecto de ley para bajar la tasa de alcoholemia al volante. Y quisiera empezar con una idea muy sencilla: conducir es una responsabilidad. Conducir bien significa muchas cosas: estar atento a la carretera, respetar las señales de tráfico, adaptar la velocidad, mantener la distancia de seguridad, descansar cuando corresponde y, evidentemente, que no se mire el móvil cuando conducimos. Todos sabemos que una distracción, una imprudencia, una decisión equivocada pueden tener consecuencias durante toda la vida o que, desgraciadamente, acaben con esta vida. Por lo tanto, también quiere decir que hay que entender que alcohol y conducción no son una buena combinación. Así lo dijimos en la otra ocasión.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I nosaltres volem una cosa molt senzilla: que puguem continuar celebrant trobantnos, fent un vermut, prenent una cervesa o brindant amb cava, però que quan arribi el moment de tornar a casa tots puguem tornar. I jo crec que aquí o tots ho tenim molt clar. Si beus, no condueixis. Per tant, no enganyin amb la taxa d'alcoholèmia. Siguin valents i, si volen canviar la taxa d'alcoholèmia, l'única taxa viable és el zero. Si beus, no pots conduir. És igual si beus una cervesa, si beus una copa de vi. És igual. Quan has begut, no pots conduir. Jo no voldria que el meu cirurgià es prengués només una cerveseta abans d'operarme, ho tindria claríssim. Preferiria que no m'operés. Per tant, donem opcions a tothom i després, inverteixin també en un transport públic que funcioni. Una carretera que no sembli un port o un parc d'atraccions, com per exemple PortAventura. I aquí em referiré a la carretera que tenim entre Cervera i Lleida, que sembla ben bé a un parc d'atraccions que també ens porta molts accidents que no fem treballar amb un transportista. Hores i hores sense ni tan sols es pugui acollir a una jubilació anticipada, perquè això també provoca accidents. No cal que la gent begui per tenir un accident. Hi ha molts factors i això, senyories del PSOE, depèn del seu Govern, depèn dels seus ministeris i no es poden escudar només en que les majories no són prou fortes. Ara mateix tenen a la seva mà poder jubilar els transportistes professionals. Per què no ho estan fent? Perquè això també pot fer que demà una família hagi de lamentar la mort del seu fill de 21 anys, i és molt trist lamentar aquestes morts, molt. Però és que les morts les provoquen moltes altres coses. I repeteixo, nosaltres estem a favor del 0 0. No hi hauria d'haver cap més taxa, però també tenint en compte que vostès han abocat a tothom a tenir un cotxe privat per poder simplement viure, perquè la gent no ens podem traslladar en transport públic i això també fa que hi hagi moltes més oportunitats de tenir un accident.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I aquí seré crítica amb la direcció de la DGT perquè tinc la sensació que està massa pendent d'enfrontar col·lectius, de generar polèmiques i de buscar titulars i no prou pendent de solucionar els problemes que genera la mateixa DGT i problemes en tenim. Tenim persones que esperen mesos per poder fer un examen. Tenim problemes de recursos, de gestió, de capacitat. Tenim ciutadans que necessiten fer un tràmit i que massa sovint es troben davant d'una Administració que no dona la resposta que hauria de donar. I això també és seguretat viària, perquè la seguretat no es construeix només fent més normes, es construeix també en que després sigui fàcil aplicarles. Es construeix amb prevenció, amb educació, amb recursos, amb una Administració que funcioni i amb normes que després es compleixin. I aquí crec que la DGT hauria de dedicar menys temps a enfrontar i més temps a solucionar. No els hi sembla? Estan totalment segurs que això no es podia fer via reglament i no hauríem d'estar tenint aquest debat aquí? I aquest cap de setmana la taxa d'alcoholèmia hi hauria pogut estar baixa perquè la ciutadania ara mateix no demana més problemàtiques que ja en tenim prou temps. Ens demana poder conduir amb seguretat, poder fer els seus tràmits quan toca i saber que darrere de les normes hi ha una Administració que funciona.»