Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
47 declaraciones · página 1 de 2
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Retre comptes és fonamental en política. Per això els diputats i senadors de @JuntsXCat hem fet balanç avui de la feina feta els úlltims tres anys a Madrid. Hi hem demostrat que, quan Junts té força, Catalunya hi guanya! junts.cat/actualitat/nog…Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Hem presentat les llistes pel 29N a Tarragona i a Tortosa advertint que aquestes eleccions van de defensar Catalunya, però també de model de país: o la pròspera Dinamarca o la decadent Veneçuela. Amb Junts, el sud de Catalunya tindrà veu pròpia a Madrid!Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Això de l’equidistància, @Elisendalamany, segur que ho dius pel teu cap de llista a Madrid, ja sigui perquè no trepitja Catalunya...o perquè, de respecte pel català, va més aviat (molt) just… x.com/jmcruset/statu…Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Els candidats de Junts a la demarcació som la garantia que les nostres 10 comarques tindran una veu forta, pròpia i compromesa a Madrid. Som els únics que posem els interessos de Catalunya, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès per davant de tot.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 24/2026, de 29 de septiembre, por el que se establecen medidas relacionadas con el plan...
«Es un Gobierno que se llena la boca de normalizar Cataluña, mientras ejecuta, año tras año, la mitad de los presupuestos en nuestra casa, nuestra tierra, y el doble en Madrid. Un Gobierno con unos servicios públicos absolutamente indignos para lo que pagamos en impuestos, con listas de espera inadmisibles, con ciudadanos que mueren esperando el pago de la dependencia, con trenes que se queman en la vía o descarrilan provocando decenas de muertos, con apagones eléctricos, como si viviéramos en el tercer mundo. Un Gobierno incapaz de defender las fronteras de Europa; un Gobierno donde PSOE, Esquerra, Comunes y el resto de los socios aplican políticas de extrema izquierda, regularizando a más de un millón de migrantes por la puerta de atrás, con un efecto llamada sin precedentes. Pero, eso sí, un Gobierno que asfixia a la clase media y trabajadora, recaudando ahora un 70 % más en impuestos que cuando ustedes llegaron hace solo ocho años; un Gobierno que ha destruido el mercado de la vivienda, convirtiéndolo en el primer problema de la gente; un Gobierno sin alma, que retrasó años la aprobación de nuestra Ley ELA y que ahora niega la prestación por cuidados a familias con hijos dependientes; un Gobierno corrupto hasta la médula, con decenas de imputados y cargos en prisión; un Gobierno que se atreve a acusar falsamente a los demás partidos de estar al servicio de según qué intereses, mientras que ustedes, en realidad, son los verdaderos fondos buitre. Si hay un inquilino que no paga, se le desahucia, dicen ustedes. Son un Gobierno sin ningún tipo de escrúpulos a la hora de abusar de esta institución, el Congreso, y del mandato popular que lo configuró, vetando directamente nuestras propuestas sin siquiera admitirlas a trámite y bloqueando nuestras leyes, como la de la lucha contra las okupaciones o la reforma integral de los autónomos, sin ningún tipo de explicaciones. O, como ahora mismo, utilizando la Diputación Permanente para alterar la composición del hemiciclo y aprobar aquello que el Pleno ya había rechazado, esto es alterando la composición del hemiciclo por la fuerza. ¿Ustedes son conscientes de lo que eso representa, del daño permanente que causarán a esta institución, de la autopista que dejan abierta para la extrema derecha en los próximos tiempos? Porque para detener a VOX hay que hacer buenas políticas y, sobre todo, hay que dejar de hacer el ridículo con fogueos que solo van contra Cataluña y contra la clase media y trabajadora, y que evitan los cambios que la gente necesita, como el traspaso de las competencias de inmigración. Por todo eso, ustedes son unos absolutos irresponsables.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 24/2026, de 29 de septiembre, por el que se establecen medidas relacionadas con el plan...
«Un govern que s'omple la boca de normalitzar Catalunya mentre executa any rere any la meitat dels pressupostos a casa nostra i el doble a Madrid. Un govern amb uns serveis públics absolutament indignes pel que paguem, amb impostos, amb llistes d'espera inadmissibles, amb ciutadans que moren esperant el pagament de la dependència, amb trens que cremen a la via o descarrila, provocant desenes de morts amb apagades elèctriques com si visquéssim al tercer món. Un govern incapaç de defensar les fronteres d'Europa, un govern on el PSOE, Esquerra, Comuns i la resta de socis apliquen polítiques d'extrema esquerra regularitzant més d'un milió d'immigrants per la porta del darrere i provocant un efecte crida sense precedents. Però, això sí, un govern que ofega la classe mitjana i treballadora recaptant un 70 % més ara en impostos que quan vostès van arribar fa només 8 anys. Un govern que ha destrossat el mercat de l'habitatge convertintlo en el principal problema de la gent; un govern sense ànima que va retardar anys l'aprovació de la nostra llei i que nega ara la prestació per cura a les famílies amb fills dependents; un govern corrupte fins al moll de l'os, amb desenes d'imputats i alts càrrecs a la presó; un govern que s'atreveix a acusar falsament als altres partits d'estar al servei de segons quins interessos, mentre vostès en realitat són els veritables fons voltor. Diuen: 'Si hay un inquilino que no paga, se le desahucia'. Un govern sense cap mena d'escrúpols a l'hora d'abusar d'aquesta institució, del Congrés i del mandat popular que la va configurar, vetant directament les nostres propostes, sense ni tan sols admetre a tràmit, bloquejant les nostres lleis com la de la lluita contra les ocupacions o la de la reforma integral dels autònoms, sense cap mena d'explicació. O ara mateix, utilitzant la Diputació Permanent per alterar la composició de l'hemicicle i aprovar allò que el plenari ja havia refusat. O, escolta'm bé, alterant la composició de l'hemicicle a la força. I vostès són conscients del que això representa? Vostès són conscients del dany permanent que causaran en aquesta institució de l'autopista que deixen oberta a l'extrema dreta pels pròxims temps? Perquè per aturar PP i VOX cal fer bones polítiques i, sobretot, cal deixar de fer el ridícul amb fronts de fireta que només s'uneixen, això sí, per anar contra Catalunya, contra la classe mitjana i treballadora i evitant els canvis que la gent necessita, com ara la transferència de les competències d'immigració. I per tot això, vostès són uns absoluts irresponsables.»
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
La pagesia torna al carrer mentre els socialistes governen a Madrid i a la Generalitat. Costos disparats i preus baixos. Calen solucions per poder viure dignament de la terra. Menys propaganda socialista i més futur per al camp.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
116 llocs de treball en risc per la inacció dels socialistes. Governant ells a Madrid i a la Generalitat, la indústria ha perdut competitivitat. Només els de Junts hem garantit les inversions en el sector. Menys discursos i més política industrial. Menys discursos i més futur.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Hay una cuestión de fondo que desde Cataluña tenemos muy clara. No aceptaremos ahora que los errores de la política migratoria del Estado se terminen trasladando a Cataluña. No aceptaremos que Madrid tome las decisiones gestionando mal sus fronteras y luego quiera que las consecuencias las asuman y las paguen, como siempre, los catalanes. Cataluña ya soporta una enorme presión sobre la vivienda, la sanidad, la educación y los servicios sociales. Ya basta. Por ello, es necesario el traspaso integral a Cataluña de las competencias de inmigración, como ha propuesto en la ley Junts per Catalunya. Es necesario que Cataluña tenga capacidad real de decisión sobre los flujos migratorios, la seguridad, las fronteras, la integración y los recursos económicos que hacen falta para hacer todo esto. Termino volviendo al real decreto. Señor ministro, no intenten presentar como una respuesta ejemplar lo que en realidad es una reparación de emergencia después de un fracaso político. Cuanto más dinero tienen que poner ustedes en esta crisis más evidente resulta la magnitud del problema que no supieron gestionar ayer. Este real decreto demuestra el coste de su incapacidad, demuestra el coste de su descoordinación y demuestra, sobre todo, que, cuando su política falla, que falla muy frecuentemente, la factura siempre la acabamos pagando los ciudadanos. En este caso, es una factura que supera los centenares de miles de euros. El dinero lo pondremos entre todos. La responsabilidad política, que es de ustedes, sigue sin asumirla el Gobierno. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Però, a més a més, hi ha una qüestió de fons que des de Catalunya tenim molt clara. No acceptarem ara que els errors de la política migratòria de l'Estat acabin traslladantse a Catalunya. No acceptarem que a Madrid prenguin les decisions gestionant malament les seves fronteres i després vulguin que les conseqüències les assumeixin i paguin, com sempre, els catalans. Catalunya ja suporta una pressió enorme sobre l'habitatge, la sanitat, l'educació i els serveis socials. I, per tant, ja n'hi ha prou. I per això cal el traspàs integral a Catalunya de les competències d'immigració, com hem proposat en la llei. Per Junts per Catalunya cal que Catalunya tingui capacitat real de decisió sobre els fluxos migratoris, la seguretat, les fronteres, la integració i els recursos econòmics que fan falta per fer tot això. I acabo tornant al Reial Decret. Senyor ministre, no intentin presentar com una resposta exemplar el que en realitat és una reparació d'emergència després d'un fracàs polític. Com més diners han de posar avui vostès en aquesta crisi, més evident resulta la magnitud del problema que no van saber gestionar ahir. Aquest reial decret demostra el cost de la seva incapacitat, demostra el cost de la descoordinació i demostra sobretot, que quan la seva política falla, que falla, molt sovint la factura sempre l'acabem pagant els ciutadans. En aquest cas, una factura que supera els centenars de milions d'euros. Els diners els posarem entre tots. La responsabilitat política és de vostès. Continua sense assumirla al Govern.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Y ya que hablamos de cifras, vamos a ver las cifras por habitante. Los catalanes recibimos 162 euros por habitante; los madrileños, 452; los aragoneses, 525; los murcianos, 590. Y esto, señores -diecinueve diputados del PSC-, ¿también les parece normal? ¿O creen, como el presidente Illa, que el trabajo para defender Cataluña lo tenemos que hacer nosotros porque ustedes solo vienen aquí a sentarse y a no crear ningún problema a los que les gobiernan? Los catalanes, en solo tres años, hemos recibido 7500 millones de euros menos que los madrileños. ¡7500 millones de euros menos en solo tres años! Con este dinero se pueden construir 60 000 viviendas de alquiler asequible. Señora diputada, con 350 millones de euros -que usted se queja- no se construyen 30 000; haga números. Se pueden contratar 10 000 médicos durante diez años. Se pueden contratar 20 000 enfermeras en diez años. Se pueden construir doscientas residencias de gente mayor; doscientos cincuenta centros de asistencia primaria; o ciento cincuenta institutos. Con una parte pequeña de esta cifra se podrían climatizar todas las escuelas e institutos de Cataluña. Con estos 7500 millones de euros que en solo tres años se han dado de más a Madrid que a Cataluña se podría haber renovado toda la red de Rodalies de Cataluña. Y eso solo con la diferencia de tres años. Imagínese desde 2018 lo que eso representaría, lo que ustedes han perpetrado contra Cataluña. ¿Se imagina la magnitud de la tragedia después de años y años de ese expolio?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Vamos a ver los datos. De cada 100 euros presupuestados en Cataluña para 2025, solo han llegado 58, la mitad. Usted, señor ministro, me va a decir que esto es casualidad, que un mal año lo puede tener absolutamente todo el mundo. ¿Seguro? Ustedes, los socialistas y sus socios, gobiernan desde 2018. Veamos qué parte de los presupuestos de Cataluña han ejecutado estos años. En 2018, el 57 %. En 2019, el 62 %. En 2020, el 72 %. En 2021, el 36 %. En 2022, el 43 %. En 2023, el 45 %. En 2024, el 62 %. Y en 2025, el 58 %. Siempre, absolutamente siempre, la ejecución en Cataluña arroja cifras vergonzantes. Y siempre, absolutamente siempre, la ejecución en Madrid presenta cifras sobredimensionadas. De media, un 54 % de ejecución en Cataluña desde que ustedes gobiernan, la mitad de lo previsto. Y de promedio, un 170 % de ejecución en Madrid, el triple que en Cataluña. Pero esto no acaba aquí. Entremos más en el detalle. Vamos a ver más a fondo la magnitud de su tragedia. Cataluña representa el 19 % de la población, pero solo recibe el 8,6 % de los presupuestos del Estado. ¿Le parece normal esta proporción, señor ministro? ¿A los diputados, a los diecinueve diputados del PSC también les parece normal? Porque no les hemos oído decir nada estos últimos días de esta manifiesta injusticia. Los catalanes somos los segundos en pagar impuestos, pero los penúltimos a la hora de recibir el dinero: de la segunda posición al pagar, a la decimoctava posición al recibir el dinero a través de los presupuestos generales del Estado. ¿También le parece normal esta relación? ¿A los diputados del PSC también les parece correcto y normal que a su país solo le toque esta cifra?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però això no s'acaba aquí. Entrem més al detall. Anem més a veure a fons la magnitud de la seva tragèdia. Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l'Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d'aquesta manifesta injustícia. Els catalans som els segons a pagar impostos, però som els penúltims a l'hora de rebre els diners. De la segona posició a pagar a la divuitena posició a l'hora de rebre els diners a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. Això també li sembla normal a aquesta relació? I els diputats del PSC també els hi sembla correcte i normal que pel seu país els toqui només aquestes xifres? I ja que parlem de xifres, miremnos les xifres per habitant. Els catalans rebem 162 per habitant. Els madrilenys, 452. Els aragonesos, 525. Els murcians, 590. I això, senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l'hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen. Els catalans, en només tres anys, hem rebut 7500 milions d'euros menys que els madrilenys, 7500 milions d'euros menys en només tres anys. Amb aquests diners es poden construir 60 000 habitatges de lloguer assequible. Senyora diputada, amb 350 milions d'euros, que vostè es queixa, no se'n construeixen 30 000. Faci números. Es poden contractar 10 000 metges durant 10 anys. Es poden contractar 20 000 infermeres durant 10 anys. Es poden construir 20 residències de gent gran o 250 centres d'assistència primària o 150 instituts. O, amb una petita part d'aquesta xifra, es podrien climatitzar totes les escoles i instituts de Catalunya. Amb aquests 7500 milions d'euros, que en només tres anys s'han donat de més a Madrid que a Catalunya, es podria haver renovat tota la xarxa de Rodalies de Catalunya. I això només amb la diferència de 3 anys. Imagini's des del 2018 el que representaria el que vostès han perpetrat contra Catalunya. S'imaginen la magnitud de la tragèdia després d'anys i anys d'aquest espoli?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Després entrarem en les dades, però primer deixi'm seguir aquest raonament perquè ara és inevitable preguntarse per què ara sí que les han publicat. Per què precisament en aquest moment vostès fan públiques les dades d'execució pressupostària que durant més d'un any i mig s'han negat a publicar? I la resposta és fàcil. L'únic que ha canviat és que ara, en aquest moment, vostès ja tenen aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Allò que necessitaven, que eren els vots d'Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos, ja els tenen i, per tant, ja es poden fer públiques les dades de la seva estafa, la del seu Govern a Catalunya. Aquest cop els vots d'Esquerra Republicana no han estat a canvi de res. Aquest cop no, han estat a canvi d'augmentar la xifra del que l'Estat no paga a Catalunya fins a límits que mai havíem vist fins ara. Estic exagerant? Mirem les dades. De cada 100 pressupostats a Catalunya per aquest 2025 només n'han arribat 58. La meitat. Vostè, senyor ministre, em dirà que això és casualitat i que un mal any el pot tindre absolutament tothom. Segur? Vostès, els socialistes i els seus socis, governen des del 2018, vegem quina part dels pressupostos de Catalunya han executat aquests anys: de 2018, un 57 %; de 2019, un 62 %; de 2020, un 72 %; de 2021, un 36 %; de 2022, un 43 %; de 2023, un 45 %; de 2024, un 62 %; i de 2025, un 58 %. Sempre, absolutament sempre, l'execució de Catalunya en xifres vergonyants i sempre, absolutament sempre, l'execució a Madrid amb xifres sobredimensionades. De mitjana, un 54 % d'execució a Catalunya des que vostès governen, la meitat del previst. De mitjana, un 170 % d'execució a Madrid, el triple que a Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«I, per tant, sense resoldre el problema fiscal de l'IVA per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vostès, com li deia, senyor ministre, no tindran els nostres set vots i aquest reial decret no es validarà. Volen protegir fiscalment Radiotelevisió Espanyola? Cap problema. Agafin la nostra proposta que nosaltres tenim registrada en la Llei del cinema, que també dona protecció a TV3 i Catalunya Ràdio i, en aquest cas, tindran segur els nostres set vots. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, ustedes traen para su convalidación un nuevo real decreto ley, en esta ocasión relacionado con Radiotelevisión Española, que sufre exactamente los mismos vicios de los que típicamente adolece su Gobierno. Lo han escrito pensando que tienen una mayoría absoluta que en realidad no tienen. Lo han escrito pensando en Madrid y, por lo tanto, dando la espalda a Cataluña. Y lo han escrito pensando en que se aprobará seguro, cuando no será así. Será la segunda vez que le suceda hoy, señor ministro. No consigue aprobar sus iniciativas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Además, ¿sabe usted en qué situación de bloqueo se encuentra su Gobierno? Como para venir hoy aquí y hacer exactamente la misma propuesta que el año pasado le tumbamos. Porque, más allá de su realidad paralela, hay la realidad de este Parlamento, y, más allá de su realidad paralela -en la que todo es bonito, todo va bien, todo es de color rosa y cree que sigue teniendo todavía mayoría parlamentaria-, existe la realidad de la calle, la de la ciudadanía, la realidad de verdad; la realidad en la que España es el país en el que menos han crecido los ingresos de las familias; la realidad donde sus políticas han destrozado el mercado de la vivienda; la realidad con 12,5 millones de ciudadanos en riesgo de pobreza y exclusión social; la realidad donde tienen un 25 % de paro juvenil; la realidad donde solo 3 de cada 20 jóvenes pueden independizarse; la realidad de un aumento de precios del 25 % en los últimos años; la realidad en la que los salarios de hoy son iguales a los del año 2018; la realidad donde los impuestos que pagamos los ciudadanos están en un nivel récord de recaudación por parte del ministerio; la realidad de tener problemas de multirreincidencia en la calle; la realidad de tener problemas de okupaciones en las casas, y, por último, la realidad en la que usted no publica los datos de ejecución presupuestaria en Cataluña. La ley le obliga a hacerlo, y no lo ha hecho; el Consejo de Transparencia le obliga a hacerlo, y no lo ha hecho, y las negociaciones con Junts per Catalunya le obligaban a hacerlo, y no lo ha hecho usted. Por tanto, la pregunta es muy muy fácil: ¿por qué no las publican? ¿Qué puede haber peor que incumplir la ley, incumplir el mandato de transparencia e incumplir con quien tiene siete votos que usted necesita? ¿Qué le da más miedo que eso? Pues ya se lo digo yo: que los datos de ejecución del último presupuesto para Cataluña son tan escandalosamente bajos que no se atreven ni siquiera a publicarlos. Escandalosamente bajos, como lo fueron los del año anterior, cuando gastaron en Cataluña 130 euros por habitante mientras, en cambio, gastaron 372 euros en Madrid, 400 en Castilla y Léon o 640 en Murcia. Y, con todo eso, con todo lo que le acabo de explicar, dígame usted cómo viene ahora usted aquí y nos dice que, haciendo exactamente la misma propuesta que el año pasado, esta es una propuesta excelente. ¿De verdad que es así?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué consecuencia tendrá la forma de hacer política del Gobierno?
«Pues mire, señora vicepresidenta, 18 de agosto, respuesta suya a si el Gobierno va a presentar presupuestos: rotundamente sí. El día 1 de septiembre, presidente Sánchez: Presentaré los presupuestos. El día 18 de septiembre, ministra de Economía: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos de 2026. ¿De verdad, señora vicepresidenta? Año 2019, sin presupuestos; 2020, sin presupuestos; 2024, sin presupuestos; 2025, sin presupuestos; 2026, camino de ir sin presupuestos. Y, fíjese, la ley establece que cada seis meses ustedes tienen que hacer públicos los datos de adjudicación presupuestaria por cada territorio. Sin embargo, hace año y medio que no los publican. Ante su incumplimiento, presentamos un recurso y lo ganamos, y les dieron diez días para hacer público qué han invertido ustedes en Cataluña en el año 2024. ¿Han publicado la información a que obligaba la resolución? No. ¿Han cumplido la ley? No. ¿Por qué no lo han hecho? Pues porque ustedes y nosotros sabemos que los datos de ejecución del presupuesto 2024 son desastrosos para Cataluña, como lo fueron también los datos de 2023, cuando invirtieron en Cataluña solo un 45 % de lo que tocaba y en Madrid un 212 %. Son 130 euros por habitante en Cataluña, 372 por habitante en Madrid, y lo mismo fue en 2022 y en 2021. Siempre lo mismo, año tras año ahogando a Cataluña e hinchando a Madrid. Y eso, señora vicepresidenta, es engañar a todos los catalanes que ven cómo se hunde el estado del bienestar que tanto costó construir, con un transporte público precario, con unas políticas de vivienda ineficientes, con unos servicios sanitarios insuficientes, con un peor servicio educativo y con unos impuestos crecientes día a día. En definitiva, unas políticas, sus políticas, que hunden cada vez más la clase media y trabajadora de Cataluña. El año pasado ya se lo dijimos: sin cumplir con Cataluña no habrá presupuestos, y no hubo presupuestos. No hubo presupuestos porque nosotros tumbamos su propuesta. Este 2026, ¿cree que habrá presupuestos?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué consecuencia tendrá la forma de hacer política del Gobierno?
«Doncs miri, senyora vicepresidenta. 18 d'agost, resposta seva si el Govern presentarà pressupostos: 'Rotundamente sí'. 1 de setembre, president Sánchez: 'Presentaré los presupuestos'. 18 de setembre, ministre d'Economia: 'Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026'. De veritat, senyora vicepresidenta? 2019: sense pressupostos. 2020: sense pressupostos. 2024: sense pressupostos. 2025: sense pressupostos. 2026: camina sense pressupostos i fixi's bé, la llei estableix que cada sis mesos vostès han de fer públiques les dades d'execució pressupostària per a cadascun dels territoris. Cada sis mesos per llei. Fa un any i mig, però que no les publiquen. Davant el seu incompliment van presentar recurs i el vam guanyar. I els van donar 10 dies per fer públic què han invertit vostès a Catalunya el 2024. Han publicat la informació que l'obligava la resolució? No. Han complert la llei? No. Per què no ho han fet, doncs? Doncs perquè vostès i nosaltres sabem que les dades d'execució del pressupost de l'any 2024 són desastroses per a Catalunya. Com ho van ser les dades del 2023, quan van invertir a Catalunya només un 45 % del que tocava i a Madrid un 212 %. 130 euros per habitant a Catalunya; 372 euros per habitant a Madrid. I el mateix el 2022, i el mateix el 2021. Sempre el mateix any rere any, ofegant Catalunya i inflar Madrid. I això, senyora vicepresidenta, és enganyar a tots els catalans que veuen com s'enfonsa l'Estat del benestar que tant va costar construir. Amb un transport públic precari, amb unes polítiques d'habitatge ineficients, amb uns serveis sanitaris insuficients, amb un pitjor servei educatiu i amb uns impostos creixents dia a dia. En definitiva, unes polítiques, les seves, que enfonsen cada vegada més la classe mitjana i treballadora de Catalunya. L'any passat ja li vam dir sense complir amb Catalunya no hi haurà pressupostos i no n'hi va haver. I no n'hi va haver perquè nosaltres vam tombar la seva proposta. Aquest 2026 creu que n'hi haurà de pressupostos?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Señor ministro, todo esto que me dice está muy bien, pero hablemos, si le parece, de cultura en mayúsculas, esa cultura que nace de decisiones valientes tomadas en momentos críticos, aquella cultura cuyos protagonistas pasarán a la historia del país juzgados por sus decisiones. Usted se encuentra ahora encabezando uno de estos momentos, está ante uno de estos momentos. Hace casi cien años, Cataluña rescató las pinturas de la sala capitular del Monasterio de Sigena. Cuando nadie quería invertir ni un céntimo, Cataluña invirtió para protegerlas en el MNAC. Ahora, no obstante, los tentáculos del españolismo rancio amenazan de nuevo esas pinturas. ¿Cómo pueden estar en peligro si los argumentos técnicos son irrefutables? ¿Por qué amenazar esas pinturas si todo el mundo acredita que arrancarlas en este momento es condenarlas a un daño irreparable? ¿Y por qué los mismos que solicitan esto no han reclamado las obras de Sigena depositadas en otras ciudades? ¿Por qué no han reclamado La Natividad, que está en el Prado, en Madrid? ¿O por qué no reclaman La Presentación de la Virgen en el Templo, que está en Toledo? La respuesta es clara: porque todas esas otras obras no están en Cataluña y lo que importa, señor ministro, es humillar a Cataluña. Y ahora, después de años de despropósitos, llega la decisión a su mesa. Usted, como ministro de Cultura y como miembro del patronato del MNAC, tiene la responsabilidad de proteger y preservar los bienes de interés cultural, aquellos que gozan de la máxima protección del Estado. Por lo tanto, señor ministro, pregunto: ¿qué va a hacer ante este españolismo populista que amenaza a ese patrimonio? ¿Actuará como los políticos mediocres que se expresan a favor de arrancar las pinturas? ¿Hará lo mismo que el presidente Illa, que se vuelve a ocultar mientras el PSC con el PP votaba ayer en el Senado a favor de que se arranquen esas pinturas inmediatamente? ¿Dejaremos perder ese patrimonio cultural? Usted sabe que con un único informe suyo de Patrimonio Nacional se resolvería de un plumazo este problema. ¿Cómo quiere pasar a la historia, al lado de los bárbaros culturales o al lado de la cultura en mayúsculas? Lo que se decida va a ser aquello por lo que le van a juzgar en la historia y por parte de los catalanes.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Porque, en la práctica, un bloque y otro, unos y otros, son exactamente lo mismo. Unos y otros son España y su forma de hacer. Y, por lo tanto, pretenden vivir y sobrevivir fagocitando a los que no nos sentimos parte de España. Y van con todo contra nosotros. Porque cuando se trata de Cataluña, no hay prácticamente ninguna diferencia entre un bloque y el otro. No hay ni una sola diferencia. Son los que cada año, año tras año, presupuestan muchos menos recursos, mucho menos dinero para los ciudadanos de Cataluña que para las demás comunidades. Son los que, año tras año, ejecutan menos de la mitad del presupuesto previsto en Cataluña, mientras en ese mismo momento doblan la ejecución en Madrid. Son los que deterioran nuestros servicios públicos y que cuando lo denunciamos desde aquí mismo, nos acusan de hacer demagogia. Son los culpables de que rodalies, cercanías o regionales ofrezcan un servicio tercermundista, como si los ciudadanos fuesen ganado transportado de un lugar a otro. Son los responsables, gobernando España aquí y gobernando también en Cataluña, del deterioro del sistema educativo o del sistema sanitario. Son, en definitiva, los responsables -unos y otros, un bloque y el otro- de que los ciudadanos cada vez vivamos peor.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Uns i altres són Espanya i la seva manera de fer i per tant pretenen viure i sobreviure fagocitant els que no ens sentim part d'Espanya. I anant en tot contra nosaltres, perquè quan es tracta de Catalunya no hi ha pràcticament cap diferència entre un bloc i l'altre. No n'hi ha cap ni una. Són els que cada any, un darrere l'altre, pressuposten molts menys diners, molts menys recursos per als ciutadans de Catalunya que per als d'altres comunitats. Són els que cada any, un darrera l'altre, executen menys de la meitat del pressupost previst a Catalunya, mentre al mateix moment doblen l'execució a Madrid. Són els que deterioren els nostres serveis públics i que, quan ho denunciem des d'aquí mateix, ens acusen de fer demagògia. Són els culpables que Rodalies o Regionals ofereixin un servei tercermundista, com si els ciutadans fossin bestiar que es transporta d'un costat a l'altre. Són els responsables, governant a Espanya aquí i governant també a Catalunya, del deteriorament del sistema educatiu o del sistema sanitari. Són, en definitiva, els responsables, uns i altres, un bloc i l'altre, que els ciutadans visquem cada vegada pitjor.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el fallo total del sistema eléctrico durante todo el lunes 28 de abril?
«Señor ministro, su respuesta, como es habitual en el Gobierno, es una cortina de humo. El lunes 28 de abril, a las 12:33, todo el Estado español se queda sin electricidad. Seis horas después -seis horas después- comparece Pedro Sánchez. Hasta entonces, silencio. Ocho horas después -ocho- comparece Salvador Illa. Hasta entonces, silencio. Silencio mientras el sistema de telefonía quedaba a oscuras, el sistema de transporte colapsaba, la gente se quedaba encerrada en túneles oscuros, mientras sufrían la angustia de no encontrar a sus familiares. Silencio mientras los polígonos petroquímicos quemaban toda su producción. Silencio mientras todo quedaba parado. Horas y horas de un silencio inaceptable. Silencio del presidente Sánchez, silencio del ministro del Interior, del ministro de Industria, de la ministra de Transición Ecológica, del ministro de Transportes, silencio del presidente Illa, silencio de los consejeros de la Generalitat, de los 42 diputados del PSC en el Parlament y de los 19 diputados del PSC aquí, en el Congreso. Mientras la gente sufría ustedes estaban todos callados. Callados y escondidos en Madrid, porque nadie quería vincular su rostro a una situación desvinculada. Y callados y escondidos en Cataluña porque sufrimos un Gobierno sin capacidad de gestión y una gestión sin voz propia. Callados y escondidos porque nadie quería ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callados y escondidos que rima con dejar a los ciudadanos abandonados y un Gobierno cobarde.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el fallo total del sistema eléctrico durante todo el lunes 28 de abril?
«Senyor ministre, la seva resposta, com és habitual en el govern, és una cortina de fum. Dilluns, 28 d'abril. 12:33. Tot l'Estat espanyol es queda sense electricitat. Sis hores després, sis hores després compareix Pedro Sánchez. Fins llavors silenci. Vuit hores després, vuit hores després, compareix Salvador Illa. Fins llavors. Silenci. Silenci mentre queia completament el sistema de telefonia. Silenci mentre el transport públic col·lapsava mentre la gent quedava tancada als trens a l'interior de túnels foscos, mentre la gent patia l'angoixa de no trobar els seus familiars. Silenci mentre els polígons petroquímics cremaven a les torxes tota la seva producció. Silenci mentre tot quedava aturat. Hores i hores d'un silenci inacceptable. Silenci del president Sánchez. Silenci del ministre d'Interior, del ministre d'Indústria, de la ministra de Transició Ecològica, del ministre de Transports. Silenci del president Illa. Silenci dels consellers de la Generalitat, dels 42 diputats del PSC al Parlament i dels 19 diputats del PSC aquí al Congrés. Mentre la gent patia, vostès estaven tots callats, callats i amagats a Madrid, perquè ningú volia posar la seva cara a una situació descontrolada i callats i amagats a Catalunya, perquè patim un govern sense capacitat de gestió i una sucursal sense veu pròpia. Callats i amagats perquè ningú volia ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callats i amagats que rima amb deixar els ciutadans abandonats i uns governs covards.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Miremos datos. Los Gobiernos del Estado no han invertido suficientemente en vivienda pública. En diez años, Alemania ha invertido 204 euros por habitante; Irlanda, 249; Países Bajos, 155; Inglaterra, 439, España, 35 euros por habitante. En consecuencia, después de años de políticas equivocadas de vivienda y Gobiernos de todos los colores, España tiene un porcentaje ridículo de vivienda pública. La media de la Unión Europea es un 8 %; Países Bajos, 29 %; Dinamarca, 20 %; Francia, 17 %, y España, 3,3 %. Además, este problema se ha agravado en los últimos años ya que crece mucho más rápidamente el número de viviendas que se necesitan por incorporación de nuevas familias que el número de viviendas que se construyen. Cada año se necesitan 232 000 nuevas viviendas; según el Banco de España, el año que viene se necesitarán cerca de 600 000 y solo se construye una tercera parte de ellas, 90 000 al año. Por otro lado, la excesiva reglamentación del mercado de alquiler y la falta de garantías para los propietarios por cobrar en caso de impago ha hecho disminuir el número de contratos de alquiler. Por consiguiente, por la suma de todo lo expuesto existe un problema gravísimo de oferta ante la demanda actual de vivienda. Un problema de consecuencias dramáticas porque, como en todo problema de oferta y demanda, cuando la demanda es mucho mayor que la oferta esto conlleva un aumento importante de precios y una mayor dificultad de acceso al producto. Por ejemplo, el precio de venta de viviendas crece constantemente. En marzo de 2017, hacen falta 1515 euros por metro cuadrado de media en España para adquirir una nueva vivienda. En diciembre de 2024, para lo mismo, 2871 euros por metro cuadrado, un incremento del 50 % solo en ocho años, un 12,3 % en el último año. En los años ochenta, para comprar una vivienda, uno tenía que dedicar el equivalente a tres años de su sueldo; actualmente se necesita el sueldo bruto de hasta ocho años. Y esto también afecta a la calidad de la vivienda. En algunos municipios de provincias como Barcelona, Madrid, Baleares, Málaga o Las Palmas, a pesar de que se dedica un 40 % del sueldo, con este dinero una familia solo puede encontrar una vivienda de entre 30 y 50 metros cuadrados. Esto tiene un impacto directo sobre los jóvenes; hace quince años, la tasa de emancipación juvenil en España era del 26 %, hoy son menos del 15 % los jóvenes menores de 34 años que viven fuera de su hogar familiar, el peor dato de toda la serie histórica desde que se documenta este registro. Alguien podría decir que esto pasa en todos los países. Veámoslo. ¿A qué edad dejan los jóvenes su domicilio familiar en otros países? Finlandia, 21 años; Dinamarca, 22; Francia, 24; Alemania, 24; España, 30 años; en algunos casos, una década después que en algunos de los países de la Unión Europea.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Alguien podría intentar decir que estos mecanismos que acabamos de mencionar no son suficientes. ¿No lo son? Veamos los datos de los años anteriores, la última liquidación de los presupuestos del Estado publicada en el año 2022. La movilización de recursos que se realizó ese año, gracias precisamente a esos artículos, fue de 38 000 millones de euros. Por lo tanto, sí que es posible. Claro que es posible. Pero todavía se podrían movilizar muchos más recursos, muchos más. Primero, como decía antes, ustedes pueden movilizar el margen económico, fruto de estar funcionando con unos presupuestos prorrogados del año 2023, lo cual hace que cuenten con más ingresos de los previstos y menos gastos de los contemplados entonces. Segundo, pueden movilizar recursos extras, fruto de la no deflactación del IRPF, y, por tanto, la recaudación de hasta 11 000 millones de euros adicionales. Tercero, pueden no ejecutar por encima del 100 % los presupuestos de las comunidades autónomas, donde lo hacen habitualmente, principalmente la de Madrid, y, por lo tanto, obtener unos recursos extras de hasta 2000 millones de euros adicionales. Y, cuarto, pueden mejorar la cooperación internacional en la recaudación tributaria, evitando de este modo que por la falta precisamente de esta cooperación se pierdan hasta 10 000 millones de euros anuales, y que por culpa de la fuga de empresas y de ricos en refugios fiscales situados en las islas caribeñas y atlánticas se dejen de ingresar estos 10 000 millones de euros anuales. Y así podríamos ir alargando esta lista. En definitiva, vincular la reconstrucción del país valencià a unos nuevos presupuestos generales del Estado es una muestra más de la perversión política que utilizan algunos de ustedes estos días.»