Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
53 declaraciones · página 1 de 2
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
👉🏽 Regularització massiva d’immigrants: la Comissió Europea ha obert expedient a Espanya arrel de la denúncia presentada per @JuntsxCatMadrid. La regularització del govern Sánchez es va fer per la porta del darrera elmundo.es/espana/2026/10…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@ElManoloESP_II Portugal «no ha estat mai res» i la “Charo” sóc jo? 😂 Té menys atur que Espanya (5,9% vs. 9,9%), menys deute públic (89,7% vs. 100,7%) i va tancar el 2025 amb superàvit. Abans de fer segons quines afirmacions, potser cal mirar una mica més enllà dels tòpics.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@XavierBonhomme4 No, no els tindrà. És el President legítim de Catalunya, destituït per un ignominiós 155. Observa el món, mira al Regne Unit, i al Quebec, on ja es torna a parlar d’un referèndum per la independència… El regne d’espanya, ni s’acosta al que significa de veritat la democràcia!Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@liquidogaseoso És el President legítim de Catalunya, destituït per un ignominiós 155. Observa el món, mira al Regne Unit, i al Quebec, on ja es torna a parlar d’un referèndum per la independència… El regne d’espanya, ni s’acosta al que significa de veritat la democràcia!Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@yeahtusabes No, no els tindrà. És el President legítim de Catalunya, destituït per un ignominiós 155. Observa el món, mira al Regne Unit, i al Quebec, on ja es torna a parlar d’un referèndum per la independència… El regne d’espanya, ni s’acosta al que significa de veritat la democràcia!Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@Griffin_teapot 8 anys de govern socialista al regne d’Espanya, controlen la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, 8 anys de Colau a Barcelona…Les “vergonyes” que tu dius, se les han de “tapar” ells…Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«I aquí arribem a Podemos, la senyora Belarra, que en multitud d'ocasions ha defensat públicament i durant anys la plurinacionalitat, el dret a decidir i Catalunya com una nació sense estat. Doncs ha arribat l'hora de comprovar quant duren els principis, quan suposa cedir el poder de Madrid en favor de Catalunya. L'any passat vam votar que no al traspàs i ho van justificar pel preàmbul. Aquell preàmbul ja no hi és. Per tant, aquesta vegada no s'hi podran amagar. I ja sabem que no els agrada la política migratòria del Govern espanyol, si és que nosaltres tampoc, i que perquè el debat no és si Catalunya ha de copiar la política espanyola o no. El debat és qui decideix la política de Catalunya si Catalunya o Madrid. I aquí és on els seus principis s'esmicolen. Durant anys han defensat que Espanya havia de deixar de governarse com un estat centralista, que calia reconèixer la pluralitat i compartir sobirania. Descentralitzar, poder i respectar la voluntat de Catalunya. Però quan arriba l'hora de treure poder de Madrid, vostès s'hi oposen?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Ara bé, coincidint amb el PP en la reprovació de Marlaska, no significa compartir les seves solucions, perquè vostès tenen sempre la recepta universal. Més Espanya. Si Espanya fracassa. Més Espanya. Si Espanya es gestiona malament una competència més centralització. Si hi ha una crisi migratòria, més militarització. Parlen constantment de control, però tenen una peculiar concepció del control. Només els agrada si el control ve de Madrid. Perquè quan Catalunya reclamem competències per gestionar bé la immigració, ordenar els fluxos, intervenir en ports i aeroports i decidir la nostra pròpia política migratòria, llavors el PP ja vota que no. Això no és defensar el control, això és defensar únicament el centralisme. Mirin, Catalunya viu la immigració amb una intensitat especial. Una de cada quatre persones immigrants que arriben acaben vivint a Catalunya i això tensiona molt tots els nostres serveis públics salut, educació, habitatge i també la nostra llengua i, per tant, la cohesió de tot el conjunt de la societat. Per tant, Catalunya necessitem eines i necessitem competències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Ahir el company Cervera ens explicava que l'Ajuntament de Port de la Selva, quan era alcalde, va comprar 20 habitatges que avui ja estan llogats a lloguer assequible per a 20 famílies i joves del seu poble. A partir d'ara ja no podran comprar. Ja no ho podran fer més. No apareix entre les excepcions i una empresa municipal d'habitatge tampoc. I si la Generalitat vol adquirir habitatges per fer habitatge públic, doncs tampoc presenten una llei per facilitar l'accés a l'habitatge. I s'obliden precisament dels que tenen l'obligació d'ampliar el parc públic. Cooperatives, ajuntaments, Generalitat, empreses públiques. Ni Casa47. No sé si els socialistes votaran això, no ho han previst. També és cert que si el govern del PSOE hi dona suport, haurà d'explicar molt bé per què permet que Florentino Pérez compri tants pisos com li doni la gana. Però lAjuntament de Port de la Selva ja no pugui fer més. Per cert, sembla que només afectaria viviendas en estado de uso. Em poden dir jurídicament què significa això exactament? Perquè les interpretacions són infinites. I això ho presenta un grup que, de fet, formen part del Govern d'Espanya. És a dir, que no són un estudiant de dret, que arriben tard a entregar un treball. És una proposició de llei a Catalunya. A més, tenim competències, legislació i instruments propis d'habitatge. Tenim, per exemple, el nostre propi diferent dret de tanteig i retracte per incorporar determinats habitatges a polítiques públiques, també a través de municipis i entitats públiques, etcètera. No encaixa amb el seu text. No han fet l'encaix? No ho han previst amb la cèdula d'habitabilitat? Igual legislen com si existís i funcionés arreu. I no és així, i ja ho deuen saber. I què passa amb una dació en pagament o una adjudicació hipotecària? Tampoc ho resolen. Vinga! Inseguretat jurídica a manta, vegades a tutti pleni. Això és tècnica legislativa, no és improvisació, és un desastre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a tothom. Junts votarem a favor d'aquesta compareixença que es proposa. El Govern va assegurar, en el seu moment, que aquesta regularització afectaria unes 500 000 persones, però s'han rebut ja més de 1,2 milions de sol·licituds. Les estimacions policials que van menysprear eren molt més encertades que no pas les seves. Volem saber per què el Govern va continuar venent una xifra que la realitat ha deixat en ridícul. Era premeditat o no? Perquè tot fa pensar que sí, perquè això no és només un problema de números, és el resultat d'una política migratòria erràtica, irresponsable i absolutament allunyada de la realitat. I Junts ho pot dir molt clar, perquè nosaltres estàvem en contra d'aquesta regularització extraordinària tal com es va fer. El Govern sabia que no tenia majoria al Congrés i ho va esquivar al Congrés. I el que no podia aprovar en el Parlament ho va fer via Reial Decret per la porta de darrere. Però encara hi ha més, i és que el Govern acabava d'estrenar un nou reglament d'estrangeria del maig del 2025. Ens van explicar i vam vendre a la ciutadania que ordenaria el sistema, que simplificaria els procediments i que ampliaria les vies ordinàries de regularització, però que no havia ni passat un any i ja necessitàvem una regularització extraordinària i de més d'1 200 000 persones. Aquest és el nivell de planificació de l'actual Govern espanyol. El problema de fons és que Pedro Sánchez no té una política migratòria seriosa. De fet, no té una política migratòria. De fet, sembla més un campi qui pugui que una estratègia planificada i ordenada com hauria de ser. Improvisa, només fa anuncis i propagandes, i això ja no preocupa només aquí. La política migratòria del Govern espanyol ha provocat retrets de governs europeus i advertiments des de les institucions europees. Mentre Sánchez continua presentant Espanya com una excepció virtuosa, cada vegada som menys els que compren el seu relat, s'estan quedant absolutament sols. I a més, Catalunya no pot continuar pagant aquesta política.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«També m'he de referir a la Casa Reial, perquè hi ha qui apunta que tenia un paper rellevant en aquest dispositiu. Com que no disposem d'aquesta informació, li demano que avui ho aclareixi. La Casa Reial hi va intervenir en el dispositiu de seguretat? Va donar alguna instrucció? Va traslladar preocupació respecte a les estelades o la interpretació de Els Segadors? En tot cas, respecte al rei espanyol, cal reconèixer que hi ha una realitat difícil d'ignorar. Cada vegada que el rei visita a Catalunya, els drets fonamentals dels catalans queden subordinats a la protecció de la imatge de la Corona. Felip VI hauria d'assumir d'una vegada que Catalunya és una nació amb institucions, llengua i símbols propis i amb una part molt important de la ciutadania, com jo mateixa, que defensem pacíficament que Catalunya no té rei i que tenim un projecte polític diferent de l'espanyol. Per això aquest episodi va molt més enllà d'un incident puntual. És el reflex de la incapacitat persistent de l'Estat, cap d'estat inclòs, per assumir que Catalunya és una nació. La qualitat democràtica d'un estat no es mesura per com tracta els qui pensen iguals, sinó per com es protegeix als qui discrepen. Això ho sap vostè bé. I la setmana passada l'Estat va suspendre aquest examen. Per això, Junts continuem compromesos amb la independència de Catalunya, perquè no és només una qüestió política. Això ja no va només de democràcia, de llibertat o de dignitat nacional, que també. Avui és sobretot, una qüestió de supervivència nacional. Catalunya i Espanya són dues nacions diferents, amb llengua, institucions i projectes polítics i socials diferents. I precisament perquè són dues nacions diferents, nosaltres no tenim cap projecte per a Espanya, ni volem formarne part, ni volem ni reclamem decidir el futur dels espanyols. El problema és que l'Estat espanyol continua responent a aquesta realitat nacional, no amb democràcia, sinó amb la restricció de drets fonamentals com el que va passar la setmana passada i ho fa governi qui governi, amb això estem d'acord, tant PSOE com si governa el PP, perquè un estat que té por d'una bandera, d'un himne, d'un poble que s'expressa pacíficament, no està actuant com una democràcia, sinó des de la por i des d'una lògica autoritària. I mentre l'Estat continuï limitant drets fonamentals per intentar frenar la nació catalana, nosaltres, Junts, continuarem treballant per convertir la nostra nació en un estat independent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Per això, a Junts ens va preocupar especialment les declaracions també del conseller Dalmau, del Govern Illa. Va afirmar que la llibertat d'expressió està molt bé, però que ningú hauria de pretendre exercirla sempre i arreu, que cada cosa al seu moment. És exactament al revés, senyor Marlaska. Els drets fonamentals existeixen precisament perquè es puguin exercir sempre i arreu. Si només es poguessin exercir quan el poder ho considera convenient o quan el missatge no l'incomoda, deixarien de ser drets per convertirse en simples permisos. No, no estem discutint si els agrada o no a ningú una estelada, sinó si una democràcia real, no una de fireta, com ha demostrat ser la del Regne d'Espanya, pot expulsar ciutadans pacífics perquè porten una estelada. I la resposta és evident, és no. La funció de la policia és protegir els drets fonamentals dels ciutadans, no decidir quines idees poden expressar, quan i on. Per això li demano que no justifiquin l'injustificable, com ha fet el seu delegat del Govern. Revisin els protocols policials. Formi millor la Policia Nacional en termes de preservació dels drets i dels drets fonamentals de les persones, i assumeixi també certa responsabilitat política, la que li correspon. La Policia Nacional ha de respectar el dret dels catalans a portar una estelada on li doni la gana, davant del papa, en un camp de futbol o en un acte presidit pel rei. La seva obligació és protegir aquest dret, no impedirne l'exercici, perquè, al capdavall, de què tenia por la policia espanyola? O de què té por el seu Govern, senyor ministre? D'un grup de persones cantant un himne i d'unes estelades? O potser del fet que es visibilitzi que hi ha catalans que defensem pacíficament la independència? La setmana passada no va fracassar el dispositiu de seguretat. El que va fracassar va ser el seu relat, el relat socialista del reencuentro, el relat de Sánchez i d'Illa d'una Catalunya normalitzada, d'un conflicte polític entre Espanya i Catalunya superat i d'un independentisme residual. Va ser suficient una visita del papa perquè aquest relat s'ensorrés, perquè els governs Sánchez i Illa no estaven preocupats per protegir el papa. Òbviament, no hi havia cap risc. Estaven preocupats per protegir la fotografia d'una fictícia Catalunya domesticada que volien vendre a tot el món. I escolti, el problema no són les estelades. El problema és que aquest estat continua considerant que una estelada és un problema, que Els Segadors és un problema que qualsevol expressió pública de la realitat nacional de Catalunya i de defensa de la independència és un problema. Per això, vostè ens ha de donar explicacions avui. Per què la Policia Nacional gestionava la seguretat dins la basílica de la Sagrada Família quan els responsables de la seguretat ciutadana a Catalunya són els Mossos d'Esquadra? Qui va donar les ordres d'expulsar els cantaires de dins de la basílica? Qui va decidir que la Policia Nacional podia impedir que un grup de persones interpretessin Els Segadors? Quin risc o amenaça concreta justificava aquesta actuació contrària al dret a la llibertat d'expressió? Perquè tot Catalunya va veure que la Policia Nacional no va actuar contra una conducta perillosa. Va actuar contra unes idees, contra uns símbols, contra una identitat nacional, la catalana, la meva. I això és el que una policia democràtica mai faria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Per això avui tenim dret a dir que l'Estat espanyol encara està llunyíssim dels estàndards democràtics que Europa exigeix. No és europeista qui envia policies contra qui posa les urnes, ni qui manté exiliats polítics al segle XXI, ni qui utilitza tribunals per perseguir adversaris polítics. No és europeista qui combat una llengua que és mil·lenària. Catalunya no necessita que Espanya li expliqui què és Europa. La nació catalana ha contribuït a construir enormement Europa. I precisament per tot això, Junts continuarem defensant una Catalunya lliure i independent dins d'una Europa de democràcies reals. Perquè Europa no és imposar silenci, és permetre que els pobles decideixin lliurement el seu futur. I mentre l'Estat espanyol continuï empresonant cantants, humoristes, perseguint l'independentisme, negant drets nacionals i lingüístics i utilitzant les institucions de l'Estat contra una opció política legítima, el problema no serà Catalunya. El problema serà que 40 anys després d'entrar a la Unió Europea, Espanya encara no ha entès en absolut què significa ser plenament europea. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. No empresona líders socials i polítics, no intenta derrotar als tribunals un moviment que no ha pogut derrotar políticament. Altres Estats han afrontat aquests mateixos debats, aquests debats territorials profunds, amb molta maduresa democràtica. El Regne Unit va pactar amb Escòcia el referèndum del 2014. Canadà ha celebrat ja dos referèndums al Quebec i va establir un marc legal sobre la claredat de la pregunta i del mandat. Dinamarca ja reconeix a Groenlàndia un camí jurídic cap a la decisió sobre el seu futur. Cap d'aquests exemples és perfecte, segur, però tots comparteixen la idea de que les democràcies fortes afronten els conflictes polítics democràticament. Espanya, en canvi, fa segles que intenta resoldre la qüestió catalana uniformitzant, recentralitzant i castigant qualsevol expressió de diferència nacional, a vegades amb repressió directa com l'1 d'octubre, altres amb asfixia econòmica, com està passant avui. Dèficit fiscal crònic, bloqueig d'infraestructures essencials com el corredor mediterrani, per exemple, o el menyspreu constant cap a la llengua catalana, que és el nostre tresor. Perquè també hi ha una hostilitat persistent, flagrant contra la nostra llengua i la nostra cultura, una obsessió malaltissa per arraconar el català de l'escola, les institucions i tot qualsevol espai de poder. I això tampoc és Europa. Europa protegeix les llengües minoritzades i defensa la diversitat cultural. Europa entén que les identitats nacionals no s'han d'eliminar, sinó que s'han de respectar i s'han de protegir. Catalunya té arrels profundíssimament europees. Les assemblees de Pau i Treva ja limitaven la violència i el poder feudal al segle XI. Les Corts Catalanes són una de les institucions parlamentàries més antigues d'Europa. El Llibre del Consolat del Mar va estendre -el dret mercantil, que encara és vigent- el català per tota la Mediterrània. Això és tradició europea. Pacte, representació i límits al poder. I quan Pau Casals va dir davant les Nacions Unides: 'I am a Catalan'. Recordava al món que Catalunya és una nació europea antiga, vinculada a la llibertat, la cultura i la dignitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Europa no és perfecta. Molts de vostès, s'hi acaben de referir, totes les intervencions anteriors. Massa vegades la Unió Europea ha actuat amb lentitud o atrapada pels interessos dels estats. Massa vegades ha produït, i per regulació, burocràcia incomprensible o incapacitat per reaccionar amb fermesa davant de grans crisis polítiques i humanitàries. I també és cert que sovint no ha sabut defensar prou bé les nacions sense Estat, les llengües minoritzades o els pobles que no encaixen dins la comoditat dels grans estats europeus. Però jo avui no vinc a parlar de l'Europa dels despatxos ni de la burocràcia. Vinc a parlar de l'Europa, dels drets, dels valors, de les llibertats i de la democràcia. De l'Europa que entén que el poder ha de tenir límits, que les minories han de ser protegides i que els conflictes polítics s'han de resoldre democràticament i no penalment. I és aquí on, quaranta anys després de l'entrada de l'Estat espanyol a les llavors comunitats europees, apareix la gran contradicció: Espanya és Europa. Sí, el club dels estats europeus. Sí, però massa sovint no actua d'acord amb els valors europeus. Els valors d'Europa es van fixar com els valors de la democràcia, del pluralisme, drets fonamentals i respecte a les minories nacionals i lingüístiques. Però l'Estat espanyol continua entenent la diversitat com una amenaça. No fa pas tant temps que a Catalunya hi va haver urnes en un referèndum. Ciutadans votant i un govern disposat a escoltar el mandat democràtic del seu poble. I la resposta de l'Estat va ser violència, policial, presó, exili, inhabilitacions i milers de ciutadans represaliats. El mateix president Carles Puigdemont i Casamajó, sota la presidència del qual es va organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, continua avui a l'exili i això és una autèntica anomalia democràtica, impròpia d'un Estat europeu consolidat. Perquè un Estat segur de si mateix no envia policies contra...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Perquè vostès afirmen que el problema de l'habitatge és la compra massiva d'habitatges per part de persones jurídiques que s'està produint actualment. Però les dades notarials diuen el contrari. A Espanya, l'any 2025, les persones jurídiques van comprar aproximadament 78 000 habitatges, però en van vendre més de 123 000. És a dir, van vendre molts més habitatges dels que van comprar. Per tant, hi ha un saldo negatiu superior als 45 000 habitatges en un any, a nom de persones jurídiques. A Catalunya, la diferència encara és més clara: unes 14 000 compres davant gairebé 26 000 -el doble, més del doble- vendes. És a dir, les persones jurídiques titulars d'habitatges es van vendre prop de 12 000 habitatges més dels que van adquirir. Per tant, són molts menys dels que eren l'any anterior. I a Barcelona ciutat igual. Per tant, haurien de deixar de repetir aquest relat segons el qual avui les empreses estan absorbint massivament el parc immobiliari, perquè és directament una mentida. I el mateix passa amb els compradors estrangers, perquè vostès intenten instal·lar la idea que el problema de l'habitatge és la compra massiva d'habitatges per empreses o bé per part d'estrangers no residents. Però, quan es miren les dades reals, resulta que a Catalunya, el 2025, els compradors estrangers no residents representen el 3,95 de les operacions. Però és que el 2022 suposaven el 5,62. Per tant, s'està reduint. I encara més, els venedors no residents representen el 4,94 de les vendes. És a dir, que els estrangers no residents també estan venent més habitatges que no pas compren. Per tant, saldo negatiu també. Per tant, ens estan enganyant a tots. També asseguren que una gran part de les operacions es paguen al comptat. Però fins i tot aquí tornen a oferir una imatge parcial i esbiaixada de la realitat. Perquè a Catalunya -i els recordo que és dels territoris més tensionats, on el problema de l'habitatge és més greu-, el 2025 més del 71 % dels habitatges adquirits, 71, es van comprar amb hipoteca. Però el que és rellevant és l'evolució que vostès amaguen, perquè van tocar mínims el 2013, quan només el 41 % d'habitatges eren comprats amb hipoteca. Però ara estem ja al 71 i va creixent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Mirin, no es pot defensar la legalitat internacional de manera selectiva. No es pot exigir als altres allò que un no vol complir. Avui és molt pertinent que Junts per Catalunya reafirmem que la qüestió catalana no és un problema d'ordre públic ni un afer penal. No és una anomalia. És la reivindicació legítima d'una nació que vol viure amb dignitat, amb respecte i amb la capacitat per decidir el seu futur. I cada dia que Espanya persisteix en negar-ho, cada dia que desatén el que diu la comunitat internacional, cada dia que posa obstacles al nostre progrés, la seva credibilitat democràtica es va esmicolant. Junts continuarem defensant Catalunya, la seva dignitat, els seus drets i el seu futur. I un Estat que es vol presentar com a democràtic només té una opció: escoltar-la. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes a todo el mundo. Venezuela, Groenlandia, Irán: hoy volvemos a oír discursos que apelan con vehemencia a la defensa de la legalidad internacional. Eso sí, siempre que hablen de los demás, siempre para criticar a Gobiernos extranjeros o siempre que señalen abusos cometidos a muchos kilómetros de aquí. Pero, curiosamente, cuando la legalidad internacional habla de España, cuando organismos independientes de la ONU señalan vulneraciones claras de derechos fundamentales, entonces hay silencio. Y se calla porque la verdad les delata, porque saben que, cuando se trata de Cataluña, el Estado acumula una lista de agravios que ninguna democracia madura toleraría. Este es el punto clave. No se puede utilizar la legalidad internacional como un arma política hacia fuera, mientras que se ignora de forma sistemática cuando se ponen en evidencia las carencias internas. No se mide por lo que se denuncia fuera la capacidad de un Estado, sino por lo que puede corregir y reparar en su seno.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Veneçuela, Groenlàndia, Iran, avui tornem a escoltar discursos que apel·len amb vehemència a la defensa de la legalitat internacional. Això sí, sempre que parli dels altres, sempre per criticar governs estrangers o sempre que assenyalin abusos comesos quilòmetres lluny d'aquí. Però curiosament, quan la legalitat internacional parla d'Espanya, quan organismes independents de l'ONU assenyalen vulneracions clares de drets fonamentals, llavors capcots i silencis. I callen perquè la veritat els delata, perquè saben que quan es tracta de Catalunya, l'Estat acumula una llarga llista de greuges que cap democràcia madura toleraria. Aquest és el punt clau. No es pot usar la legalitat internacional com una arma política cap enfora mentre s'ignora sistemàticament quan posa en evidència les pròpies mancances internes. La credibilitat d'un Estat no es mesura pel que denuncia a fora, sinó pel que és capaç d'admetre, reparar i corregir a dins. Senyor Montávez, ara li parlaré de normes i legalitat. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar amb el referèndum de l'1 d'octubre que Espanya estava vulnerant els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, de reunió, de participació política i el món sencer va veure les imatges de gent colpejada i arrossegada per terra a col·legis electorals assaltats, més d'un miler de ferits als hospitals. El Regne d'Espanya s'ha guanyat a pols ser duríssimament qüestionat per aquest comportament, però aquí encara hi ha qui no vol acceptar que aquella repressió no va ser normal. Aquell dia els catalans vam patir abús de poder i indignitat democràtica. Els recordo que l'ONU també va denunciar que les detencions de dirigents socials i polítics catalans van ser arbitràries i va exigir corregir la situació. I la resposta, quina va ser? Ignorar-ho. I quan el Comitè de Drets Humans va afirmar que Espanya havia vulnerat els drets polítics dels diputats Junqueras, Rull, Turull i Romeva? La reacció, la seva també, el silenci de la prepotència.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«El món no va cap a un escenari més ordenat. Va cap a un escenari molt més dur. Un món on pesa menys el respecte als valors compartits i més la capacitat d'imposar-se. Un món on la força guanya terreny a la paraula i al dret. I, en aquest context, els drets col·lectius és quan queden més exposats. No idealitzem l'ordre internacional existent. Sabem que és imperfecte, però també sabem que, quan els valors i la voluntat dels pobles desapareixen, el que queda és més arbitrarietat i menys garanties. Per això, defensar el dret internacional no és defensar l'immobilisme. És defensar un marc on la voluntat dels pobles pugui expressar-se sense quedar sotmès a la força. Aquest debat no va només de Veneçuela, va del món que estem construint i no ens podem permetre un món on els valors i la democràcia siguin substituïts per la força, ni on les normes només valguin quan convenen als forts, als poderosos. Per Junts, assumir acríticament el règim de Maduro és tant com acceptar que Franco no era un dictador. Assumir acríticament l'actuació de Trump és tan com legitimar la repressió exercida per Espanya contra l'independentisme. Aquesta és la nostra posició. No és simple, però és honesta, rigorosa i necessària.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Miri, Catalunya vol fer un paper diferent al món. Senyor ministre, avui no parlem només de política exterior, ja ho veu, parlem de quin país volem ser. Espanya ha triat la comoditat, l'ambigüitat i el càlcul econòmic. Catalunya vol triar la coherència, el dret i la llibertat. Per això defensem, entre d'altres, el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. La llibertat de les dones que pateixen apartheid de gènere, la pau i el reconeixement del poble kurd i el dret a vot dels nostres ciutadans a l'exterior. Catalunya, quan tingui Estat, serà una veu clara al món, al costat dels pobles que volen decidir, al costat de les dones que lluiten i al costat de la pau. I vostè, senyor ministre, al costat de qui estarà? Muy buen día. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, hoy comparece usted aquí para explicar un poco la política exterior de España, pero, cuando observamos algunas de las decisiones del Gobierno en materias tan sensibles como el Sáhara Occidental -muchos de los compañeros que me han precedido se han referido a ello-, sobre los derechos humanos, la igualdad de las mujeres como herramienta transformadora de las sociedades, o el derecho a voto, lo que encontramos no es coherencia, valentía y diplomacia, sino contradicción y renuncia, y, en primer lugar, por lo que se refiere al Sáhara Occidental, cincuenta años de una injusticia que España no quiere enfrentar. Cincuenta años tras los Acuerdos Tripartitos de Madrid, España sigue sin asumir sus responsabilidades. Aquel acuerdo fue una cesión ilegal, que abandonó al pueblo saharaui a una potencia ocupante, contraviniendo la Carta de las Naciones Unidas y todas las resoluciones que reconocen el Sáhara Occidental como un territorio pendiente de descolonización.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Breument, sobre el procés de pau kurd, cal donar suport on realment importa. L'altre dia ens vam trobar, ens vam reunir amb una figura destacada del moviment kurd. Vostè ja ho sap, que en els darrers mesos s'han reprès els contactes entre Turquia i el moviment kurd per reduir la tensió i avançar en drets lingüístics i culturals. És un procés molt fràgil, és cert, però real. Catalunya hi és, Catalunya escolta, acompanya i dona suport. I Espanya, on és la seva diplomàcia? Aquest és exactament el tipus de procés de pau que la política exterior espanyola hauria d'identificar i reforçar. Cal donar suport a aquest procés si realment es vol una política exterior al servei de la pau, pot dir, senyor ministre, o em podrà contestar si ho està fent o què està fent? Darrerament, i ara que es tornen a albirar en un futur processos electorals al Regne d'Espanya, acabo amb un altre símptoma de la desídia de l'Estat: el vot a l'exterior. Vostès van eliminar el vot pregat i van prometre una solució. El resultat ha estat un desastre. Crec que tots hi podem coincidir. Documentació que no arriba, terminis impossibles, caos administratius i, en definitiva, milers de persones privades del vot. És una supressió silenciosa del dret fonamental de milers de ciutadans. I el més greu és que no sabem exactament si vostès estan fent alguna cosa o no per solucionar-ho. Catalunya, en canvi, creu en la democràcia, també quan els ciutadans viuen o són lluny. Espanya està fallant quan ha de garantir el dret més bàsic de la ciutadania que és el dret a vot.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Per això, li hauria de formular certes preguntes que ens agradaria que quedessin sense resposta perquè voldríem que ho deixés clar. Espanya es reconeix o no com a potència administradora del Sàhara Occidental? Si ho he entès bé, ha dit que dona suport, ha donat suport explícit, a la lectura marroquina de la Resolució 2797. El seu govern considera que el referèndum ja està descartat? Per què Espanya no ha defensat mai que la MINURSO tingui mandat en drets humans? El nostre entendre, és peremptori que la MINURSO incorpori immediatament un mandat explícit de vigilància i denúncia de les vulneracions constants, flagrants, dels drets humans al territori ocupat i que garanteixi la protecció efectiva de tota la població civil sahrauí. Què pensa fer, per tant, davant de la repressió sistèmica a aquest territori ocupat? I ha valorat bé com afectarà aquest gir en la relació amb Algèria i l'estabilitat a la regió? Senyor ministre, fins avui havia tingut bastant amagat aquest tema. Avui li demanem que ho deixi clar. Que ho deixi clar el conjunt de la ciutadania.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, la resolució 2797 constitueix un gir de 180 graus, un gir geopolític que desplaça el dret de l'autodeterminació. La nova resolució del Consell de Seguretat qualifica per qualifica per primera vegada la proposta marroquina d'autonomia com una base seriosa i creïble. Per culpa d'això, avui el poble sahrauí és més lluny de l'exercici del seu dret inalienable de l'autodeterminació i la independència. Dret reconegut, s'hi han referit també molts companys, pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. És un gir diplomàtic profund, no és nimi, que desplaça el referèndum del centre del procés i consolida de facto la posició de Rabat. El Marroc surt reforçat, el Front Polisari, debilitat. El dret internacional, es transforma en pura retòrica. I vostès, el govern espanyol, hi donen suport. Senyor ministre, això no és realpolitik, això és renunciar a les aspiracions legítimes dels pobles, renunciar al dret internacional i normalitzar i validar una ocupació il·legal. Miri, Catalunya i Espanya realment tenen dues maneres completament diferents d'entendre el compromís internacional. Catalunya, com a nació sense estat, ha estat durant quatre dècades al costat del poble sahrauí. El poble de Catalunya, mitjançant institucions, municipis, entitats i milers i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí, acollint infants refugiats i impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per mantenir viu el dret internacional i la solidaritat activa. Hem fet defensa explícita i desacomplexada del referèndum amb totes les opcions plantejades. Espanya, en canvi, com a Estat, ha girat l'esquena al poble sahrauí. Primer, amb l'abandonament, després amb la indiferència i, ara, amb l'alineament amb la potència ocupant. Una vegada més queda clar que amb Espanya no anem bé, ni per defensar els nostres drets com a nació catalana, ni per defensar els drets dels altres pobles que lluiten per la seva llibertat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Bé, doncs molt bon dia. Gràcies senyora presidenta. Senyor ministre, avui vostè ha comparegut aquí per explicar una mica la política exterior d'Espanya. Però, quan observem algunes de les decisions del govern en matèries tan sensibles, com el Sàhara Occidental, molts dels companys que m'han precedit s'hi ha referit, respecte a drets humans, la igualtat de les dones com a eina transformadora de les societats o el dret de vot, el que trobem no és coherència, valentia i diplomàcia, si no contradicció i renúncia. Primer, pel que fa al Sàhara Occidental, cinquanta anys d'una injustícia que Espanya no vol afrontar, cinquanta anys després dels acords tripartits de Madrid, Espanya continua sense assumir les seves responsabilitats. Aquell acord va ser una cessió il·legal que va abandonar el poble sahrauí a una potència ocupant, contravenint la Carta de les Nacions Unides i totes les resolucions que reconeixen al Sàhara Occidental com un territori pendent de descolonització. Cinquanta anys després i la injustícia continua amb ocupació militar, repressió sistèmica, espoli de recursos naturals i vulneracions constants dels drets humans. Però també continua viva una cosa, més forta que tota aquesta opressió, la resistència i la resistència democràtica i exemplar del poble sahrauí. Un poble que, malgrat l'exili i la repressió, ha mantingut sempre una aposta inequívoca per la via pacífica i pel dret a l'autodeterminació. Si el Sàhara és encara avui el mapa mural del món és gràcies a aquesta resistència, no pas gràcies a Espanya. I aquí el problema, és clar, Espanya continua sent potència administradora de iure, però actua com si no ho fos. El deure històric d'acompanyar un procés d'autodeterminació ha estat substituït per la dependència energètica i la submissió diplomàtica al Marroc.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«I avui SUMAR, membre del Govern espanyol, ens porta una proposta per impedir que persones jurídiques comprin habitatges. Una restricció més, un límit més, un pedaç més. Però no és una solució, no ho és pas. Tots estem comprovant què passa quan en un mercat ja tensat s'encadenen regulacions restrictives, baixa l'oferta i pugen els preus. Ho hem vist per la llei estatal de l'habitatge, ho hem vist amb les zones tensionades, ho hem vist amb els límits als preus, i ho tornaríem a veure amb aquesta prohibició massiva de transmissions. Res d'això no ha frenat la pujada dels preus. Al contrari. La realitat és tossuda i, si redueixes l'oferta, el preu puja. I en els darrers dos anys els contractes de lloguer s'han reduït a la ciutat de Barcelona un 28 %. I, si continues restringint la iniciativa privada sense tenir un parc públic potent, només aconsegueixes expulsar més oferta encara del mercat. I per això Junts tornem a repetir que el que cal és ampliar a marxes forçades el parc públic d'habitatge. Sense això, és fer-nos perdre el temps a tots, serà inútil. I el que és pitjor, s'està frustrant profundament la gent. De promeses tantes com vulguin, però de resultat cap ni un. Tant el Govern d'Espanya com el Govern Illa han fet grans anuncis i titulars sobre centenars de milers d'habitatges. La ciutadania recorda perfectament la pluja d'habitatges. Però la pregunta és molt simple: on són? On són aquests habitatges? On són les promocions o algunes grues? On és l'increment real del parc públic de lloguer? Si no es construeix o no es rehabilita, si no es posa sòl, si no es compra, si no s'executa pressupost, l'emergència habitacional no es resoldrà mai.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Un altre aspecte que a Junts ens grinyola: que les càrregues administratives i les auditories que es proposen les podran assumir les grans plataformes, segur. Però les iniciatives petites, les start-ups catalanes, les plataformes locals, no podran. Una regulació que només poden complir els gegants, reforça monopolis i debilita la competència real. La PNL, lluny de corregir-ho, això ho empitjora. I, finalment, SUMAR és Govern d'Espanya. Si volen impulsar un marc regulador sòlid, tenen les eines per fer-ho: decrets, regulacions sectorials i instruccions. Una PNL és un instrument útil per a l'oposició. Quan la presenta un partit de govern, el que demostra el que demostra és manca de voluntat d'executar. I, en el context actual, amb incompliments reiterats dels acords per part dels socis de govern, ja vam advertir que no continuaríem facilitant la governabilitat. Si un govern no compleix amb Catalunya, tampoc pot esperar el suport de Junts. Muy buenas tardes a todo el mundo. Gracias, presidenta. Señora diputada, la proposición que nos presenta acierta en el diagnóstico, pero nosotros creemos que no ofrece soluciones a lo que ocurre realmente en el mercado inmobiliario digital. Así que estamos de acuerdo, coincidimos en parte con lo que ha contado usted. Los algoritmos de los portales pueden ser en ocasiones opacos, pueden distorsionar el mercado, pueden perjudicar y perjudican a personas concretas. Ahora bien, que el diagnóstico sea correcto -y nosotros creemos que sí- no significa que la solución que se plantea sea la adecuada. Usted se ha referido parcialmente un poco a ella y ha dicho que es la que presentó hace un año, y es verdad. Bueno, ha habido cambios. Esta PNL, tal como está formulada, no resuelve los problemas reales y, en algunos casos -y ahora se lo comentaré-, los puede incluso empeorar algo.»