Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
225 declaraciones · página 1 de 8
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Sara, deixes el llistó molt alt! Has estat determinant pel Front de Madrid, compromesa amb el país, defensora dels drets de tothom i independentista de cap a peus. Ets una companya imprescindible, d’aquelles persones que deixen empremta. Gràcies per tot, amiga! ❤️Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Treballar amb en Jordi és i ha estat un privilegi. Un home compromès amb el país i amb la classe treballadora, independentista de pedra picada i un excel•lent company i bon amic. Gràcies per tant. SeguimVer en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Gràcies, presidenta. Ministre, els Grups d'Acció Local fa més de trenta anys que treballen sobre el terreny aplicant la metodologia LEADER. I ho han fet demostrant que quan les decisions es prenen des del territori, els recursos sempre es transformen en activitat econòmica. En ocupació o en oportunitats per als nostres pobles. Davant el nou marc pressupostari 2028 i 2034. Li demano, com garantirà el Govern en els nous plans que ha de redactar l'Estat un finançament suficient i estable pels GAL i pels projectes que escullen els territoris rurals? Gracias, presidenta. Ministro, los Grupos de Acción Local hace más de treinta años que trabajan sobre el terreno aplicando la metodología LEADER. Y lo han hecho demostrando que, cuando las decisiones se toman desde el territorio, los recursos siempre se transforman en actividad económica, empleo y oportunidades para nuestros pueblos. Ante el nuevo marco presupuestario 20282034, le pregunto: ¿cómo hará el Gobierno para que en sus planes haya un financiamiento suficiente para los GAL y los proyectos que vertebran los territorios locales?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Per tant, si són mesures útils, vicepresidenta són mesures que nosaltres entenem necessàries. I Esquerra Republicana, ho reitero, hi votarem a favor. Però permeti'm també amb aquests tres minuts i escaig que em queden fer una reflexió que va més enllà d'aquest decret. Tot el que acabem d'explicar, tot el que ens ha explicat vostè, tot el que hem sentit de la resta de portaveus, alguns ho compartim més, d'altres ho compartim menys, què passa quan el foc ja ha arribat? Passa quan ja hem evacuat. Passa quan ja hem confinat desenes i desenes de persones, passa quan l'autònom ja ha hagut de tancar la persiana, possiblement per no poder obrir més. Passa quan una empresa ja ha hagut d'aturar l'activitat. O passa quan la família ja ha perdut casa seva. I nosaltres volem que mentre estiguem en aquest Estat, aquest Estat sigui igual de ràpid, sigui igual d'urgent abans de l'incendi que després de l'incendi. Això és el que volem. vicepresidenta. Això és el que demanem perquè els incendis no s'apaguen només quan hi ha flames. Els incendis s'apaguen durant tot l'any, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen mantenint camps, mantenint pastures, s'apaguen amb pagesos, amb ramaders amb ramaderes, s'apaguen quan el territori és viu, quan el territori batega, quan al territori no s'abandona, s'apaguen, fent viable econòmicament la gestió forestal. És a dir, treballar el bosc surti rentable, s'apaga, en definitiva, amb prevenció. I això, senyories, també és política social. Això és política social, perquè quan desapareix una explotació agrària, quan s'abandona un camp o deixa de conrearse, quan deixa de pasturar un ramat, no només tenim un problema econòmic, tenim més continuïtat forestal, tenim més combustible i tenim, sens dubte un territori extremadament vulnerable. La pagesia i la ramaderia no són un decorat del món rural. A veure si ens posem entre cella i cella. Són infraestructures de país i són també prevenció d'incendis. Per això els diem benvingudes les prestacions extraordinàries. Benvinguda la protecció dels treballadors. Benvingudes les mesures per als autònoms. I benvingudes les mesures per a les empreses, però necessitem la mateixa determinació política i pressupostària per prevenir, perquè prevenir també és governar. I avui governar també és ferho contra un canvi climàtic que ja existeix. És a dir, jo agrairia, senyories, que deixessin de sortir en aquest faristol aquells que tenim la ciència a la tauleta de nit com un referent. Sortir en aquest faristol i explicar reiteradament a les persones d'aquesta bancada que el canvi climàtic és una realitat. El canvi climàtic és una realitat fa dècades. Ara ja no el podem aturar. El que podem, el que podem fer, això sí, és acostumarnos i adaptarnos. Cal avançarnos, prevenir i, sobretot, fer mesures en contra el que pot venir.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Gràcies, presidenta. Bon vespre a totes i a tots. Senyor Cervera, els que s'haurien de plantejar a quin costat estan son vostès. Permeti'm que li ho digui. Dit això, vicepresidenta, bona tarda. A Esquerra Republicana votarem a favor de la convalidació d'aquest Reial Decret. Ho farem perquè quan una emergència obliga a una persona a abandonar casa seva, quan una emergència obliga a algú a no poder anar a treballar perquè l'han hagut d'evacuar o quan ha de recuperar els seus béns o cuidar la seva família, l'última de les preocupacions que hauria de tenir és si perdrà la feina o com arribar a final de mes. Aquesta hauria de ser l'última preocupació i aquest decret incorpora mesures que considerem necessàries. Celebrem que una persona treballadora pugui suspendre el contracte quan una evacuació o una restricció d'accés o una altra mesura de protecció civil li impedeix accedir a casa seva i això fa impossible anar a treballar. Celebrem que es protegeixi també qui necessita temps per tornar a casa quan ha estat afectada per un incendi, netejarla, adequarla, condicionarla a recuperar els seus béns o fer presencialment els tràmits imprescindibles que s'han de fer després d'un incendi. I celebrem que aquestes persones puguin accedir a una prestació extraordinària per emergència extrema sense haver d'acreditar un període mínim de cotització. Una prestació del 70 % de la base reguladora i que es podrà mantenir mentre duri la situació que la justifica. Tot i que el període deixam'ho dir de quatre mesos que marca aquest Reial Decret, pot ser massa curt en zones que ja pateixen despoblament, alguna activitat econòmica en declivi. Això sí que voldríem apuntarho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«L'estiu de 2026 ha estat, ho ha explicat, el més càlid de la història a bona part de Catalunya. La temperatura s'ha disparat més de 3 graus per sobre de la mitjana. Ens acostem, sens dubte de manera molt i molt perillosa als pitjors escenaris dibuixats per l'Acord de París. I això, senyories, no hauria de sorprendre ningú, però es diu canvi climàtic. Negarho no apagarà ni una sola flama. I no seré jo qui faci d'oposició de l'oposició, però veig que a VOX i a la bancada del Partit Popular el que avui estem tractant aquí els importa molt, molt. Com que no hi ha ni el quisqui. Però toca assenyalar PP i VOX quan el país crema. Ells neguen la causa, menyspreen la ciència i converteixen el dolor en una arma. Deixi'm així. Contra l'adversari demanen més avions quan ja hi ha flames, però ridiculitzen de manera contínua les polítiques climàtiques que n'han de reduir el risc. I això, senyories, no és patriotisme, això és irresponsabilitat. I el seu negacionisme no és innocent. El seu negacionisme, i això ho hem de dir clar, el que fa és desarmar el que avui estem demanant aquí, que és prevenció i a més a més, condemna els territoris a arribar sempre contínuament, sempre tard.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Mirin, la vicepresidenta Sáenz compareixerà. Escoltarem les explicacions fiscalitzant el que calgui i exigirem nosaltres el que calgui, però els demanem una cosa senzilla també vostès: menys compareixences per buscar culpables i més disposició a buscar i trobar solucions perquè el canvi climàtic no pregunta qui governa. Perquè el foc li és igual a qui vota un o a qui vota un altre. I nosaltres podem discrepar i molt, sobre quin estat volem, perquè hi discrepem molt. De fet, sobre quines fronteres volem és més, de fet, sobre on ha de residir la sobirania. Discrepem moltíssim. Però mentre discutim els de fronteres, els incendis les travessen les fronteres. I davant d'una realitat d'aquesta magnitud, només hi ha dues opcions. Senyories, només n'hi ha dues. Fer política per trobar solucions. O fer política amb les cendres. I nosaltres, des d'Esquerra Republicana, sempre triem la primera. Res més. Gràcies. Gracias, presidente. Señorías del Partido Popular, nosotros vamos a votar que no a esta petición de comparecencia, y no porque no queramos hablar de incendios, sino precisamente porque queremos hablar de ello, pero hacerlo de forma seria. La vicepresidenta tercera ya ha pedido, en este caso, comparecer ante el Pleno del Congreso para dar explicaciones sobre la campaña de incendios, las actuaciones que se han tomado y también la emergencia climática. Por lo tanto, va a haber comparecencia y, por lo tanto, contaremos con datos y debate, y ustedes y nosotros y todos los demás grupos de la Cámara tendrán la oportunidad de preguntar, fiscalizar y exigir responsabilidades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I acabo, president, permetinme que els digui una cosa més. Nosaltres som indepes, diguéssim. Ho sabem, ho saben vostès i ho sap tothom i no ho demana ningú. Amagar a ningú que el que volem és una República catalana en la qual no hi renunciem, però saben que també sabem perfectament que davant d'una emergència climàtica cal cooperar amb qui calgui i des d'on calgui, perquè el foc no entén de fronteres. Perquè la sequera no entén de fronteres, perquè una onada de calor no mira un mapa el dia abans d'arribar, perquè els episodis extrems provocats pel canvi climàtic tampoc demanen passaport. Per això nosaltres, que som indepes, podem seure en una taula i treballar per trobar solucions compartides davant d'una emergència que ens afecta a tots. Nosaltres ho tenim clar. La pregunta és què coi fa el Partit Popular? Què coi fa? Què fa un partit que es proclama defensor d'Espanya, però que quan se li proposa seure amb la resta d'administracions per afrontar una de les amenaces més greus que tenim davant, prefereix aixecarse de la taula? I li parlo d'aquest famós pacte d'Estat en matèria de canvi climàtic. Quines són les propostes que han fet vostès? Perquè això fa molt temps que dura. Quines? Quines s'han volgut asseure? Si fins i tot els independentistes entenem que davant del foc cal cooperar. Potser el problema del Partit Popular no és un problema territorial. Potser el problema del Partit Popular és simplement que prefereixen la confrontació a les solucions.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«L'emergència climàtica, senyories, és una realitat. Més calor, sequeres més intenses, episodis extrems, boscos sotmesos a un estrès hídric enorme, incendis cada vegada més virulents, més ràpids i més difícils d'extingir. I això no eximeix a ningú de gestionar bé. Al contrari, ens obliga a gestionar a tots molt, molt millor. I no seré jo qui defensi l'executiu espanyol, evidentment, però pel Partit Popular, quan hi ha un incendi sembla que les competències siguin de l'Estat. Escolti'm, ho acaba de dir la senyora Madrenas: toca gestionar boscos, toca ordenar territori, toca invertir en prevenció, toca en dimensionar operatius o treballar durant tot l'any sobre el terreny. Aleshores resulta que quan això passa, les comunitats autònomes desapareixen del relat del Partit Popular. Doncs no, miri, la prevenció i extinció d'incendis forestals són essencialment competències autonòmiques i l'Estat hi aporta mitjans extraordinaris de suport quan les comunitats els necessiten. Per tant, responsabilitats. Totes, però cadascú les seves. I sobretot, parlem tots plegats del que importa que és de gestió forestal. Perquè gestionar un bosc no és anar amb una desbrossadora a 15 dies abans de l'estiu. No és això. És tenir pagesos, és tenir ramaderia extensiva, és tenir activitat econòmica al món rural, és un mosaic agroforestal, és planificació, és prevenció durant 12 mesos a l'any, 7 dies a la setmana. És dignificar els professionals forestals, és ajudar els propietaris, és combatre el despoblament perquè només un territori viu, senyories, és un territori resilient davant del foc. I això des d'Esquerra Republicana ho sabem bé.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. Senyories del Partit Popular, nosaltres votarem que no a aquesta petició de compareixença. I no perquè no vulguem parlar d'incendis precisament perquè volem parlarne, però parlarne seriosament. I també la vicepresidenta tercera ja ha demanat en aquest cas comparèixer al ple del Congrés per donar les explicacions sobre la campanya d'incendis, sobre les actuacions adoptades i també sobre l'emergència climàtica. Per tant, tindrem compareixença, per tant, tindrem dades, tindrem debat i tindran vostès i nosaltres i tots els grups de la cambra, l'oportunitat de preguntar, de fiscalitzar i d'exigir responsabilitats. El que no farem nosaltres és participar d'aquesta competició. Si em permeten del Partit Popular per veure qui registra més compareixences extraordinàries i que aconsegueix convertir una tragèdia ambiental de primer ordre en un titular polític. Perquè, senyories, els boscos no necessiten més soroll. El que necessiten els boscos de tot l'Estat, els catalans i els de tot l'Estat és menys soroll i més política. I si de debò volen parlar d'incendis, doncs parlemne, perquè parlar d'incendis sí. Encara que els hi tremoli la boca al dir aquests dos mots és parlar de canvi climàtic, perquè resulta francament difícil parlar seriosament dels grans incendis forestals del segle XXI. Mentre una part de la dreta continua actuant com si l'emergència climàtica fos una opinió. I no és una opinió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però això no és tot. El Partit Popular i VOX també han posat sobre la taula la necessitat d'augmentar l'ús de la força per part de l'exèrcit a la frontera amb Ceuta. A la compareixença d'ahir, de fet, sentíem VOX insinuar que cal un tipus de resposta absolutament prohibida en un estat democràtic. I això ho sentíem ahir. Dit això, respecte a la situació a Ceuta, reiterem alguns punts que ahir vam plantejar a la ministra. Repeteixo també sense obtenir resposta. La resposta inicial del Govern espanyol va ser completament desencertada. Sense que serveixi de precedent, la senyora Muñoz en parlava fa una estona. No va assenyalar màfies i va assenyalar també la sentència del Suprem sobre els retorns en calent per explicar l'entrada de desenes de milers de persones a Ceuta. Unes xifres que, per cert, a dia d'avui encara no sabem del cert perquè no se'ns han facilitat els números. Tampoc pel que fa al drama humanitari de les desenes de persones mortes a la frontera. El Govern espanyol no ha assenyalat tampoc cap altre dels factors que creiem que van jugar un paper important i que deriva en sí d'una profunda relació equivocada amb el Marroc. Una monarquia absoluta que utilitza les fronteres i la seva gent com a arma llancívola. I aquesta, per nosaltres també és una altra realitat. Ja fa anys que el Marroc utilitza la posició que li ha donat Espanya i que li ha donat també la Unió Europea en el seu intent d'externalitzar la gestió de fronteres per fer xantatge polític a l'Estat, ja sigui en relació a les relacions amb Algèria o amb el Sàhara, o les tensions en matèria pesquera, per exemple, o de delimitació d'aigües territorials. Ahir, la ministra no va esmentar el paper del Marroc, però des d'Esquerra Republicana ho vull remarcar avui aquí no ens cansarem en cap cas hem de denunciar que aquesta relació és la que ha provocat, entre d'altres, i des del nostre punt de vista, un gir vergonyós del Govern espanyol respecte al Sàhara.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Parlem d'estabilitat pressupostària. Sí, si en parlem. Però de què serveix parlar d'estabilitat si es manté un model de finançament injust que ofega, sí, Catalunya? De què serveix exigir responsabilitat fiscal quan l'Estat continua negant els recursos que corresponen als ciutadans i ciutadanes de Catalunya? I de què serveix, senyor ministre, aprovar pressupostos si després les inversions compromeses no s'executen? De què serveix? La credibilitat d'un govern no es mesura pels objectius que presenta, almenys, nosaltres ho entenem així, es mesura per la seva paraula. I, sincerament, el principal problema que té avui el Govern del PSOE és aquesta credibilitat. Ha quedat, si més no, tocada. Catalunya, senyor ministre, no necessita més promeses. Catalunya necessita un nou model de finançament. Un nou model de finançament que d'una vegada per totes posi fi a una situació insostenible. Necessita Catalunya que les inversions pressupostades s'executin, i que s'executin de manera integral, perquè és que el paper ho aguanta tot i al final la importància dels pressupostos, justament és la seva liquidació. És la seva liquidació. Necessita Catalunya que els compromisos deixin de ser simples o més titulars i que es converteixin en realitats. Per això, i ara sí que acabo, el nostre vot serà favorable. Però també és una advertència - deixim'ho dir així- molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversions i si aquests pressupostos no respecten els compromisos adquirits amb Catalunya o amb Esquerra Republicana, doncs no podran comptar amb el nostre suport. Perquè la responsabilitat no és només de qui vota. La responsabilitat és de qui governa i qui governa ha de complir. Ja n'hi ha prou de demanar confiança mentre s'acumulen justament aquests incompliments. Catalunya no necessita més bones paraules. Necessita bàsicament tres coses, senyor ministre, recursos, inversions i respecte.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Molt bona tarda. Gràcies, president. Ministres, deixi'm que comenci, d'una manera molt clara, avui no discutim, no som aquí per discutir només de deute. De fet, avui discutim quin model de país, en realitat defensem. Perquè, atenció, darrere de cada milió d'euros destinat a pagar interessos del FLA -no ens equivoquem-, hi ha un milió d'euros que no arriba a la sanitat, hi ha un milió d'euros que no arriba a l'educació, que no arriba a la dependència, a l'habitatge o al transport públic. I aquesta és realment la qüestió. I avui el Partit Popular i VOX ens demanen una cosa molt senzilla 'parado todo el mundo': immobilisme. Que tot continuï igual que les comunitats autònomes, que els territoris continuïn endeutats, que continuïn pagant interessos, que continuïn sent atenció també més dependents de l'Estat. I això, senyories, té un nom, se'n diu bloqueig. Però, de fet, encara és pitjor, perquè el Partit Popular no només defensa el bloqueig, sinó que defensa el problema que ell mateix va crear. Ja té nassos la cosa. El Fons de Liquiditat Autonòmica no va néixer perquè les comunitats autonòmiques fossin unes irresponsables. Va néixer perquè l'Estat les infrafinançava i ho feia de manera sistemàtica. Per això va nàixer el FLA. I quan el Partit Popular va arribar al Govern, en lloc d'arreglar un sistema que, sí, és injust, va decidir convertir el FLA en una eina de control polític, va fer del deute una corretja curta per estacarnos curt i fort. Van convertir la necessitat financera que hi era en dependència política. I ara que es planteja reparar una part d'aquell prejudici, va i fan una esmena a la totalitat. És com si els responsables d'encendre un foc, els responsables de provocar un incendi, avui votessin en contra dels bombers perquè apagarlo, doncs, realment els espatlla el discurs. Vaja, que és perquè et petin absolutament totes les neurones que et poden quedar en aquesta Cambra a l'hora que avui és, després de 9 hores de ple. Aquesta és la realitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo, presidenta. Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament. I quan dic ja vull dir per abans d'ahir, per abans d'ahir. Anem molt tard, ministre. Necessitem que s'acabin les lògiques d'austeritat que han condicionat durant massa anys l'autogovern. I un govern de l'Estat que compleixi allò que acorda. Nosaltres, ministre, continuarem exigint, continuarem negociant, continuarem denunciant sempre els incompliments, però sobretot, continuarem defensant Catalunya amb la mateixa fermesa que sempre. Res més. Moltes gràcies. Diputadas, diputados, muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor ministro, permítame empezar con una afirmación. Este debate que estamos celebrando esta mañana no es un debate sobre unas décimas de déficit. Este es, sobre todo, un debate sobre quién tiene la capacidad de dar respuesta a los problemas de los ciudadanos y de las ciudadanas. Es un debate acerca de quién dispone de los recursos. Es un debate sobre quién puede gobernar. Es, en definitiva, un debate sobre quién puede ejercer su responsabilidad y estas responsabilidades ejercerlas con dignidad y solvencia. Porque hoy, señoras y señores diputados, no discutimos solo una cifra -o no solo una cifra?-, hoy discutimos quién podrá construir más vivienda pública. Hoy también estamos discutiendo quién p?odrá reforzar o muscular la sanidad pública. Hoy hablamos de quién podrá invertir en educación o de quién podrá mejorar cercanías. Es decir, quién va a tener las herramientas para mejorar la vida de la gente. Porque de eso debe ir la política, ¿no? Al menos aquí estamos unos cuantos que la entendemos así. De eso debe ir la política, de mejorar la vida de la gente. Y hay debates que se presentan como si fueran estrictamente técnicos, pero este -repito?- es, sobre todo, un debate profundamente político, profundamente político. Lo es porque habla de poder -sí, habla de poder?-. Lo es porque habla de recursos. Y habla también de la capacidad de las instituciones para dar respuesta -me voy a hacer pesada con esto, ¿eh?, pero creo que es importante?- a la ciudadanía-. Pero también de la capacidad de las instituciones no solo para dar respuesta a la ciudadanía, sino para hacer ver o entrever que la política sirve o juega a favor de los ciudadanos y de las ciudadanas. Y aquí es donde estriba el verdadero problema. Porque no es que el reparto sea insuficiente, que lo es, señor ministro ?-quiero pensar que usted lo sabe-, es que responde a un modelo que hace demasiado tiempo ya que no funciona. Eso también lo sabe, y si no lo sabe la hemos cagado, porque vamos fatal, ¿eh? Vamos fatal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyor ministre, malgrat tot, miri, avui votarem a favor. Però ho farem, òbviament, sense cap triomfalisme i sense cap satisfacció. De fet, ho fem emprenyats, perquè aquest vot no resol el problema de fons, perquè el que cal és canviar el model. El que cal és deixar enrere una arquitectura financera basada en la desconfiança cap als territoris i, sobretot, substituirla per un sistema que faci tot el contrari, que garanteixi recursos suficients i capacitat real de decisió. Perquè res del que hem denunciat avui ha deixat de ser cert. Catalunya -hi torno- continua estant infrafinançada. Els compromisos, senyor ministre, continuen sense complirse al ritme que els correspon i la confiança continua malmesa. I miri vostè, senyor España, això ho sap. La confiança no es demana. La confiança es construeix. Es construeix d'una manera molt fàcil, complint acords, respectant la paraula donada i convertint anuncis, mers anuncis, en decisions fermes. I encara avui queda molta feina per fer. Nosaltres no votarem a favor perquè pensem que el Govern de l'Estat ja ha complert, ni molt menys, ni perquè, com he dit abans, hagi desaparegut com per art d'encantament el nostre malestar i la nostra indignació, al contrari. Nosaltres continuem exigint el compliment de tots i cadascun dels compromisos pendents. I continuem reclamant que es resolguin les moltes carpetes obertes amb Esquerra Republicana que afecten a Catalunya, entre elles una de les que ja no pot continuar eternament oberta, que és el fons de liquiditat autonòmica. Perquè el FLA, senyor ministre, va néixer com un mecanisme extraordinari, o això algun dia ens van explicar. I, en conseqüència, com que és un mecanisme o era un mecanisme extraordinari -que encara avui el tenim aquí perpetuat- doncs no pot convertirse, no pot esdevenir en una forma permanent de dependència financera, no pot. I també aquesta carpeta s'ha de tancar i s'ha de tancar ja, com s'han de complir la resta dels acords, perquè Catalunya necessita recursos propis i, sobretot, necessita més capacitat de decisió i també respecte institucional. Nosaltres sempre, sempre prenem les decisions pensant en la gent que representem, que són els catalans i les catalanes, pensant en allò que és útil pel país, no pensant en titulars ni amb càlculs a curt termini, que acaben explotant sempre a la cara. Per això avui el nostre vot serà favorable. Però li aconsello, senyor ministre, que no ho interpreti com un aval. És un vot de responsabilitat, no de conformitat, perquè el diagnòstic continua sent exactament el mateix.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«I que ningú s'equivoqui. Que ningú s'equivoqui: aquesta llei, aquesta llei, no va en contra de ningú, al contrari. Aquesta llei va a favor de tothom, a favor de tothom. És una llei que va a favor de la dignitat humana. És una llei que va a favor de la llibertat. És una llei que va a favor del dret de cada persona a viure sense haver de demanar perdó per existir. I per això avui no només penalitzem una pràctica. Avui enviem un missatge, un missatge a cada adolescent que encara avui té por, un missatge a cada persona que ha estat humiliada, a cada víctima que va arribar a creure que hi havia alguna cosa malament en ella. Els diem que no, que no, que mai hi va haver res de malament, en ells i elles. Que la societat, sens dubte és molt millor quan ningú ha d'amagar qui és i que el futur no pertany a aquells que volen esborrar la diferència. Pertany als qui, precisament, defensen la diferència. Avui som, senyories, una mica més lliures i sobretot avui la nostra societat és una miqueta més justa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Perquè avui fem un pas, sí, un pas que transcendeix aquesta legislatura. Avui el que diu aquesta cambra és molt senzill i alhora molt potent i alhora molt poderós: no hi ha res a curar, no hi ha res a corregir, no hi ha res a reparar. El problema mai no han estat les persones LGTBI. El problema sempre ha estat aquest prejudici. I avui aquest prejudici rep una resposta clara del Codi Penal. És una victòria de les víctimes. És una victòria de les entitats que han lluitat durant dècades, de fet, que encara lluiten. És una victòria de totes les persones que es van negar a acceptar que la humiliació es disfressés de tractament. Però malauradament, avui també hem de dir una altra cosa. Estem satisfets, però no estem del tot satisfets. Perquè nosaltres, perquè som molts els que volíem anar més enllà. Volíem que aquesta llei incorporés mesures d'ajuda econòmica i d'ajuda habitacional per a les víctimes, perquè sabem perfectament -?i no hi ha ningú que no ho sàpiga- què passa. Què passa moltes vegades després de la violència? Sabem què passa quan una persona és rebutjada, -?atenció!- per la seva família. Sabem què passa quan algú és expulsat, sí, de casa seva. Sabem què passa quan el càstig social continua després del dany i sabem també que la justícia no consisteix només a castigar qui fa mal. Consisteix també a garantir que les víctimes puguin reconstruir les seves vides. I no ho hem aconseguit, senyories, avui això no ho hem aconseguit, però ho continuarem defensant. El que avui no hem aconseguit ho continuarem defensant demà, perquè els drets no avancen mai d'una vegada per totes, malauradament. Cada generació, evidentment, ha de protegirlos. Cada generació ha d'ampliarlos. I aquest és precisament el repte del nostre temps. El repte que tenim per davant, perquè mentre avui fem aquest pas, veiem com a molts llocs del món i també d'aquí es qüestionen drets, drets que semblaven irreversibles. Veiem governs que assenyalen les persones LGTBI, veiem discursos que intenten -?encara avui- convertir la diversitat en una amenaça. Veiem qui vol tornar a fer sentir por. I davant d'això, la resposta només pot ser una: més democràcia, més drets i sí, molta més llibertat. Aquesta ha de ser la resposta de tots nosaltres!»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputades i diputats. Avui és un dia, és un dia important. És un dia important perquè aquesta cambra fa una cosa que, de fet, hauria d'haver fet fa molt de temps. Avui diem, amb tota la força de la llei, que les teràpies de conversió són violència. Són violència en majúscules. No són, senyories, una ajuda no són un acompanyament, no són una opció terapèutica, són violència, violència exercida contra persones pel simple fet de ser qui són. Vull començar fent un agraïment. Un agraïment, si m'ho permeten, immens, un agraïment al Saúl, un agraïment a l'associació No es Terapia, al col·lectiu LGTBI, a la sectorial també de la meva formació política, a la Comissió d'Igualtat, a la Berta, a la Claudia, a la Tess, a l'Àgueda, a la Noemí, a l'Abel, un amic, el Víctor també, que sabem que s'ho ha currat. Sabem que s'ho ha currat, però Víctor, gas! Gas! I també, evidentment, a la resta de ponents d'aquesta llei, gràcies. Durant massa anys hi ha hagut joves tancats en despatxos. Hi ha hagut joves tancats en consultes, en grups de pressió, escoltant que la seva orientació sexual era un problema, que la seva identitat era una desviació, que la seva manera de viure sí, havia de ser corregida. Durant massa anys hi ha hagut famílies a qui s'ha venut una mentida, una mentida cruel. Famílies a qui se'ls ha dit que un fill gai, que una filla lesbiana, que una persona trans podien ser reconduïts, podien ser normalitzats, -?atenció!- podien ser recuperats. I darrere aquesta mentida hi ha hagut patiment. De fet, aquesta mentida, com tantes d'altres, però aquesta en particular, no ha estat gratuïta, perquè darrere d'197PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 191celebrada el jueves, 25 de junio de 2026 Dictámenes de comisiones sobre iniciativas legislativas:- Proposición de ley orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, paiar una conducta. Les teràpies de conversió intenten destruir una part essencial de la persona. Intenten convèncer algú que és indigne, indigne de ser estimat tal com és. I això, senyories, és extremadament dur. És una de les formes més cruels de violència que es poden exercir.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou. He de reconèixer que aquesta moció del Partit Popular té alguns punts molt admirables. No perquè siguin les set de la tarda o dos quarts de set i estiguem debatent això, ni tampoc, segurament, perquè algú pensi que tres quartes parts de la població d'aquest Estat està expectant a veure què passa amb aquesta moció; sinó perquè cal tenir una confiança, una confiança, si m'ho permeten, absolutament extraordinària en un mateix per venir aquí a donar lliçons sobre corrupció, sent el partit que ha convertit els jutjats en una sala annexa del carrer Génova. Perdonin, això és així. De debò que és admirable. Gürtel, Bárcenas, Kitchen, Lezo, Púnica, Taula, Brugal, Palma Arena, la Caixa B i una llarga llista que faria empal·lidir una enciclopèdia sencera. Vostès entren aquí amb una serenitat gairebé terapèutica. Entren aquí amb una sanitat gairebé terapèutica a exigir dimissions i a repartir carnets d'honorabilitat. Però de quina honorabilitat estan parlant? I això té un mèrit extraordinari, això ho he de dir. Perquè, miri, senyor Olano, també li diré molt clar. Davant dels corruptes, vinguin d'on vinguin, davant dels corruptors, es diguin com es diguin, Esquerra Republicana de Catalunya ho tenim clar: qui la fa la paga, i punt. Això que quedi molt clar, sense matisos, sense manifestacions contra els jutges, sense cap tipus de conspiració, sense allò tan cansino del 'i tu més'. Perquè la corrupció és una porqueria. Com diria la meva àvia, és una merda com el pal d'un galliner. Això és la corrupció, la practiqui qui la practiqui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Per això presentem aquesta moció, en definitiva, amb uns quants punts que jo he resumit en cinc, en aquest minut i mig que em queda. El primer: per defensar una PAC forta amb els dos pilars. Segon: per defensar un FEMPA que no condemni la pesca del Mediterrani. Tercer: per rebutjar el cofinançament que evidentment acabaria traslladant més desigualtat als territoris. Quart: per preservar la participació dels governs territorials i dels Grups d'Acció Local Pesquers, dels GALP. I cinquè: perquè el Govern de l'Estat, molt important, arribi a Brussel·les amb una posició clara i ambiciosa. Nosaltres el que necessitem, i per això aquesta moció, i segurament per això també la compareixença del ministre Planas prevista per a demà, que finalment serà la setmana vinent, perquè volem saber quin missatge el ministre d'Agricultura traslladarà a Brussel·les, i perquè aquí no estem discutint només una línia pressupostària; estem decidint, com deia al principi, quin model d'Europa volem. Volem una Europa que concentra poder i retalla recursos? O, en canvi, volem una Europa que protegeixi la seva gent, que protegeixi els seus territoris i la seva capacitat d'alimentarse?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«I aquesta cambra hauria d'haver estat molt abans al costat de les víctimes, sens dubte. Per això celebrem que finalment dijous puguem avançar una mica. I avui celebrem molt aquesta moció, aquesta estratègia, si em permeten també, de 360°. Però també ho hem de dir una vegada més, i ho dic avui, que potser no toca, però crec que val la pena repetirho. També ho direm dijous. El PSOE arriba a mig camí. No arriba al final perquè la reparació no és només un concepte jurídic. La reparació són moltes altres coses. La reparació és garantir que una persona pugui marxar de casa si els seus pares la sotmeten a aquestes fastigoses pràctiques. La reparació és assegurar que un menor expulsat del seu entorn no acabi dormint al carrer. La reparació és independència econòmica, és habitatge, és acompanyament. La reparació és poder reconstruir una vida que altres han intentat des de l'amor, des del que vostès vulguin, intentar destruir. I això no és un detall secundari, perquè la majoria de les víctimes sí, són menors. Ho ha explicat la senyora Micó, són menors o persones molt joves. I un adolescent no pot emanciparse per art de màgia. Pim, pam! No. Entre tots els hi estan posant molt difícil. No pot pagar un lloguer, no pot començar de zero tot sol, sense recursos econòmics i sense una alternativa habitacional, la llibertat, senyories, és una paraula extremadament buida. I és aquí on el Govern, repeteixo, torna a quedar curt. I aquí és on nosaltres ens sumem a tots els punts d'aquesta moció, perquè és molt fàcil condemnar aquestes pràctiques en un comunicat i a les portes del Dia de l'Orgull. És molt fàcil i queda molt bonic, però el que és difícil, senyories, és el que passa sempre en aquesta cambra, és posar recursos a aquelles paraules tan boniques, posarhi diners, més recursos, estructures, perquè les víctimes sí, puguin sobreviure i puguin, sobretot, molt important, refer les seves vides. I nosaltres no volem només condemnes simbòliques, nosaltres volem reparació real. Volem que mai més una persona hagi d'escollir entre ser ella mateixa o tenir una teulada. Volem que cap jove hagi de tornar amb els seus agressors perquè no té on anar. Volem que la dignitat no depengui del compte corrent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I vaig acabant. Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d'estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d'actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent? Per això, des d'Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s'exigeixen en casos greus d'incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s'han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l'estat del benestar, sempre i quan l'Administració general de l'Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa. I també reclamem derogar d'una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l'autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s'ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l'Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I és evident que l'actualització a les entregues a compte, doncs sí, és necessària. És clar que és necessària. És que és vital. Però, senyories, això no és suficient, ni molt menys. Perquè una vegada més el Govern espanyol actua a través d'un decret llei, un decret llei amb mesures -hi torno- provisionals, limitades en el temps i, a més a més, també condicionades per aquesta incapacitat també d'aprovar uns pressupostos. I aquesta provisionalitat, doncs, malauradament s'ha convertit en norma i això no és una bona idea. Ministre, els ajuntaments i les comunitats autònomes no poden viure pendents de si cada any arribarà un nou decret ni de quan arribaran uns recursos que, oh, sorpresa!, els corresponen, que són seus. Necessitem, necessiten els ajuntaments, necessitem tots, perquè al final tots som ciutadans d'un ajuntament, més recursos, més estabilitat, més certeses, més autonomia. Hi ha una dada que explica perfectament aquesta contradicció. La recaptació de l'Estat ha passat de 208 000 milions d'euros l'any 18 a més de 235 000 milions d'euros el 25. Això és un augment extraordinari. Nosaltres això no ho denunciem, com fa la dreta, que quedi clar, al contrari. Si l'economia genera més recursos, si l'economia genera més ingressos, aquests recursos i aquests ingressos han de servir per reforçar una cosa bàsica, que són els serveis públics. Però els serveis públics també -això no sé si ho sap algú, em sembla que no- qui els presta principalment no és l'administració general de l'Estat, els presta la Generalitat, els presten els ajuntaments, més enllà de qui els lideri. Els pilars de la salut, de l'educació, dels serveis socials i de les polítiques d'habitatge són competències descentralitzades, senyor ministre, Govern, grup que dona suport al Govern. És que és així i, per tant, és aquí on han d'arribar els recursos, perquè no és acceptable de cap de les maneres que mentre augmenta la recaptació, els governs locals continuïn ofegats -ofegats és poc- ofegats per unes regles fiscals pensades en plena etapa d'austeritat i que seguim igual. I això és la realitat i en parlem. És que és cansino, absolutament cansino. I aquest és el veritable problema, perquè després de vuit anys de governs progressistes, continua plenament vigent, com s'ha denunciat aquí moltes vegades també, el marc fiscal imposat pel Partit Popular als pitjors anys, evidentment, de les retallades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, seguim. Gràcies, ministre. Aniré molt ràpida perquè en un plis aquí es canvia la presidenta pel president i això vol dir que t'escanyen molts segons, amb tot el respecte. Senyor ministre, compartim, tal com deia vostè, la poca ambició, per no dir nul·la, de la Comissió Europea. Això és un desori, és un drama, és un escàndol. De fet, entenem també que els temps -no ho han dit- però jo crec que entenem que els temps de les negociacions i de fet la posició complicada, la posició difícil en la qual alguns estats membres s'han enrocat, tot això ho complica molt tot, eh? Bé, de fet, tant pel que fa a la centralització, en aquest cas de fons, com també per aquest embolcall financer que no hi ha qui l'entengui. Però ja sé que era complicat que amb dotze minuts i ara encara amb cinc serà més complicat i amb el 'presi', molt més, que em contesta les vuit preguntes. El debat durarà i tindrem temps de parlarne, però a mi sí que m'agradaria, perquè vostè, vostè és molt bo. No només perquè és molt diplomàtic, sinó perquè és el ministre d'Agricultura de l'Estat espanyol, perquè el conec negociant i perquè és bo, en sap, en sap. Sap molt bé com va aquesta arquitectura. Però ha parlat també del consens que en aquests moments hi ha. Això és vital. És molt important. Veurem també en aquest Parlament com s'actua. La setmana que ve farem una moció, que intentarà ser molt senzilla però molt clara. Jo el que li demano és: fins on pot arribar? Fins on pot arribar l'Estat espanyol? Fins on pot arribar la seva força amb el president del Govern, amb el senyor Sánchez, per defensar els interessos que ens ocupen i ens preocupen que en aquest cas és el del sector ramader, agrari i pesquer? Perquè això és important. Hi ha aquest consens.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«I un incís també per a la pesca. La pesca no pot ser més moneda de canvi i tenim aquesta sensació, que és permanentment moneda de canvi. Ha de deixar de ser el germà petit. Vaig molt malament de temps. Contextualitzem. La Comissió Europea va presentar la seva proposta l'estiu del 25. Sí? Una proposta que, com deia, suposava una recentralització immensa sense precedents. Agrupava tots els fons i programes sota plans únics, on els estats podien decidir com es repartien aquests recursos. Això significa que, si això passés, que es minimitzaria a la mínima expressió el rol de governs, com per exemple el de la Generalitat de Catalunya, malgrat tot, val a dir, tota l'experiència acumulada de fa dècades gestionant la PAC i programes com el FEDER o com el Fons Social Europeu i, evidentment, la seva indiscutible capacitat d'execució, perquè ha estat un èxit. Convindrà, senyor ministre amb mi, que ha estat un èxit. Fa uns dies, justament el diumenge passat, els estats membres van pactar tres dels grans blocs del nou pressupost plurianual, incloent el que més ens preocupa i afecta el seu àmbit d'actuació, els nous programes i els plans nacionals i els plans regionals. Aquest acord serà la base de les converses del Consell Europeu de finals d'aquella setmana i, segons ha dit António Costa -corregeixi'm si no és així- s'espera un acord total entre els estats a finals d'any. I aquest, senyor ministre, és el primer àmbit on cal exigir claredat al Govern espanyol. És que necessitem que vostè posi llum a la foscor respecte al volum dels programes i respecte a aquesta recentralització. I també respecte a un element global de les converses que tampoc ens agrada. De fet, ens posa els pèls de punta, que és que els estats proposen una reducció del 2 % de la proposta inicial de la comissió, que ja ens semblava massa poc ambiciosa per als reptes als quals en aquest moment s'enfronta a Europa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nou pressupost europeu, doncs, ha de donar resposta a uns reptes vitals, a uns reptes importantíssims per al nostre futur i per a tot el continent. Parlem, com deia, de cohesió territorial i social, de lluita contra el canvi climàtic, de sobirania alimentària i de transició energètica. I és absolutament important, és absolutament vital que en aquest Parlament tinguem tots els debats que calgui sobre el pressupost europeu. Fins ara, val a dir, tenim temps, però fins ara, senyor ministre -ho comentàvem a l'inici que l'he vingut a saludar- no n'hem tingut massa. Sé que la setmana que ve vostè, a petició pròpia, compareixerà a la Comissió d'Agricultura per parlar justament d'aquest tema, però convé tenir aquests debats. I nosaltres, amb tota la humilitat del món, fa molt temps que avisem. Avisem sobre les retallades en la PAC. Avisem sobre la introducció d'aquest cofinançament o de l'absoluta recentralització dels fons i dels programes, i també fa temps que avisem de la situació insostenible en la que s'està abocant un sector que és petit però que és vital, que és el sector pesquer i que, a vegades, li donem poca importància- La proposta de la Comissió Europea retalla el pressupost ni més ni menys que quasi un 70 %. Això és perquè t'exploti el cap. És una de les poques partides que cau malgrat l'augment global dels recursos, i això fa pensar algú que el que vol la comissió és carregarse la pesca al Mediterrani. És que a mi no se m'acut una altra cosa. També inclou, evidentment, una reforma que eliminarà el model local participatiu, català, si em permet -repeteixo, m'agrada parlar del meu país, de fet, soc aquí per parlar del meu país- però això, evidentment, és extensiu a tota la costa de l'Estat. Per tot això, és clau que en aquest Parlament orientem la posició del Govern, del Govern espanyol en les negociacions del Consell, que li tocarà a vostè. Té feina, perquè també, amb tota la humilitat del món, nosaltres batallarem i no permetrem que es retalli en aquells programes clau per la nostra pagesia i pel nostre sector pesquer.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»