Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
214 declaraciones · página 1 de 8
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
@joanignasielena Avui que s’ha activat l’operació Gàbia per detenir un pistoler a Tarragona, valdria més que piulés menys i s’amagués sota una pedra per evitar que recordem que vostè també la va activar per intentar detenir el president de Catalunya.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
@llibreriaadsera Si escoltés tot el que ens han arribat a dir en el dia a dia al Congrés, precisament per defensar això que vostè apunta… Volen convertir Catalunya en Veneçuela.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
@oscar_puente_ Segur que els familiars dels 46 morts d’Adamuz i del maquinista de Gelida també tenen ganes de veure l’entrevista. I qui ha perdut la feina pels retards de Rodalies. I qui viatja amuntegat com bestiar. I els veïns del litoral tarragoní, a qui vostè aixeca un mur de Berlín.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Josep Maria Cruset @jmcruset· Junts ·
Segur que els familiars dels 46 morts d’Adamuz i del maquinista de Gelida també tenen ganes de veure l’entrevista. I qui ha perdut la feina pels retards de Rodalies. I qui viatja amuntegat com bestiar. I els veïns del litoral tarragoní, a qui vostè aixeca un mur de Berlín.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 25/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan y se prorrogan determinadas medidas...
«Des de Junts plantem i plantarem cara per defensar aquesta classe mitjana i treballadora de Catalunya. Perquè la gent que treballa, paga i compleix té dret a viure tranquil·la. S'ha acabat exigir la cada cop més, com si tinguessin una gallina dels ous d'or infinita i donar li cada cop menys a canvi. Treballar ha de servir per prosperar, no només per sobreviure un dia més. I això, aquesta manera d'entendre o es defensa amb fets. I per això ens hem aturat els augments de les quotes que vostès volien imposar als autònoms. Per això, junts hem evitat que s'apliquin nous impostos als ciutadans com el que volien posar els que paguen una mútua per això. Junts hem aconseguit rebaixar la pressió fiscal a les microempreses i cooperatives. Per això, Junts hem fet possible més recursos econòmics per a les persones dependents i per a això, Junts hem fet realitat la llei contra la multireincidència. Però en volem més, perquè amb això no n'hi ha prou i hi ha molta més feina a fer. Cal ajustar a la baixa el que la gent paga en la declaració de renda i evitar que l'augment del cost de la vida els impacti directament en la seva economia familiar. Cal desgravar el que la gent paga de lloguer, cal desgravar les hipoteques. Quan algú fa l'esforç per comprar un habitatge, cal eliminar l'injust impost de successions, cal aprovar la nostra llei contra les okupacions, cal estimular qui emprèn, cal reforçar qui produeix. Volem un país amb ambició, on treballar permeti avançar, senyor vicepresident, on estalviar sigui possible i no s'hagi de viure al dia. On puguis construir un futur per als fills, i on, quan necessitis ajuda la trobis. Aquesta és la nostra ambició i per això hem servit els nostres vots durant tota aquesta legislatura. I per això serviran en els pròxims temps.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 25/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan y se prorrogan determinadas medidas...
«Senyor ministre, la gent que ho sosté tot. I quan aquesta gent diu que no pot més, que treballa però que no avança, que cada vegada viu pitjor, que ja no reconeixen el seu país i no se sent orgullosa d'aquest país com abans. Què els responen vostès? Que España vive el mejor momento económico de su historia i que les grans xifres macroeconòmiques són magnífiques per a una família? Senyor vicepresident, no paga les seves despeses amb els grans titulars que acostuma a fer el seu govern. Mentrestant, però, entre el 2018 i el 2025 vostès han recaptat un 61 % més d'impostos que quan van arribar. Un ofec fiscal tan fort que, per tant, porta als ciutadans a preguntarse què reben a canvi d'aquest esforç enorme en forma d'impostos. Reben un tren que arribi a hora cada dia, una visita mèdica quan la necessiten perquè no hi ha llistes d'espera? Una escola amb recursos que toca per poder formar bé els més petits? I cada pregunta que es fan si reben a canvi dels impostos que paguen, la resposta és la mateixa: res del que esperen és el que tenen vostès. Han empobrit, per tant, la classe mitjana i treballadora fins a límits insospitats. Avui més d'un terç de la població de Catalunya no té capacitat per afrontar despeses sobrevingudes. Viure al dia sense marge, amb por de qualsevol cosa que els hi pugui passar. Aquest és el llegat dels socialistes d'Esquerra, Podemos i dels Comuns: empobrir la classe mitjana i treballadora de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 25/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan y se prorrogan determinadas medidas...
«Moltes gràcies president, senyor vicepresident. Sigui quin sigui el context, sigui quin sigui el que passa al món, treballar ha de servir per viure millor. Això és el que espera la gent quan sona el despertador cada matí. Tenir una llar on poder pagar les factures, estalviar una mica i donar un futur als seus fills. Poder viure amb tranquil·litat. Aquesta és l'essència. Treballar per viure millor. Vostè, senyor vicepresident, creu que això avui en dia és així? Vostè creu que la gent pot fer plans sense haver de patir cada dia per aquella despesa que arriba a casa? Doncs no. Aquesta aspiració tan normal avui s'ha convertit en una cursa d'obstacles. Joves que han estudiat i treballen i que no poden començar una vida pel seu compte; gent gran que es pregunta si la pensió els arribarà per poder viure amb dignitat; famílies que fins i tot amb els dos sous viuen pendents del saldo del banc; autònoms que arriben a final de mes sense saber què els quedarà per ells després d'haver pagat totes les seves obligacions; treballadors que malgrat l'esforç de cada dia, veuen com les polítiques del govern els ofeguen més el futur. I per tant, aquesta és la classe mitjana i treballadora d'avui a Catalunya. La gent que fa funcionar el país que s'aixeca aviat cada matí, la que compleix, contribueix i s'esforça, però la que sempre compta a l'hora de pagar, però després se sent exclosa quan necessita ajuda. Aquesta és la classe mitjana i treballadora de Catalunya, el cor del nostre país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 24/2026, de 29 de septiembre, por el que se establecen medidas relacionadas con el plan...
«Ara també li diré que res es pot sorprendre quan estem parlant del president Sánchez, algú que és capaç de tot, absolutament tot, per guanyar un dia més el poder. Com si no s'explica que amb el país trinxat amb múltiples sectors al carrer i tot, com ho han deixat vostès, senyors del PSOE, Comuns, ERC, Podemos s'atreveixen ara a publicar un pis on el PSOE s'autoregala 31 diputats més que el 2023? 31 diputats més. Això, senyor ministre, també és corrupció. Utilitzar diners públics per intentar alterar la percepció de la gent. Com deia al principi, vostès són un fracàs com a govern que han basat la seva agenda en ofegar la classe mitjana i treballadora catalana. Però no podran amb nosaltres i no podran amb tota la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Junts per Catalunya hem estat i som la garantia de defensa de la gent davant de l'atac dels socialistes i de tots els seus socis d'Esquerra, Podemos i dels Comuns. I no pateixin, aviat les enquestes deixaran pas a les urnes i aquell dia decidirà la gent. I vostès hauran de mirar de cara la realitat. Què en sortirà?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 24/2026, de 29 de septiembre, por el que se establecen medidas relacionadas con el plan...
«Un govern que s'omple la boca de normalitzar Catalunya mentre executa any rere any la meitat dels pressupostos a casa nostra i el doble a Madrid. Un govern amb uns serveis públics absolutament indignes pel que paguem, amb impostos, amb llistes d'espera inadmissibles, amb ciutadans que moren esperant el pagament de la dependència, amb trens que cremen a la via o descarrila, provocant desenes de morts amb apagades elèctriques com si visquéssim al tercer món. Un govern incapaç de defensar les fronteres d'Europa, un govern on el PSOE, Esquerra, Comuns i la resta de socis apliquen polítiques d'extrema esquerra regularitzant més d'un milió d'immigrants per la porta del darrere i provocant un efecte crida sense precedents. Però, això sí, un govern que ofega la classe mitjana i treballadora recaptant un 70 % més ara en impostos que quan vostès van arribar fa només 8 anys. Un govern que ha destrossat el mercat de l'habitatge convertintlo en el principal problema de la gent; un govern sense ànima que va retardar anys l'aprovació de la nostra llei i que nega ara la prestació per cura a les famílies amb fills dependents; un govern corrupte fins al moll de l'os, amb desenes d'imputats i alts càrrecs a la presó; un govern que s'atreveix a acusar falsament als altres partits d'estar al servei de segons quins interessos, mentre vostès en realitat són els veritables fons voltor. Diuen: 'Si hay un inquilino que no paga, se le desahucia'. Un govern sense cap mena d'escrúpols a l'hora d'abusar d'aquesta institució, del Congrés i del mandat popular que la va configurar, vetant directament les nostres propostes, sense ni tan sols admetre a tràmit, bloquejant les nostres lleis com la de la lluita contra les ocupacions o la de la reforma integral dels autònoms, sense cap mena d'explicació. O ara mateix, utilitzant la Diputació Permanent per alterar la composició de l'hemicicle i aprovar allò que el plenari ja havia refusat. O, escolta'm bé, alterant la composició de l'hemicicle a la força. I vostès són conscients del que això representa? Vostès són conscients del dany permanent que causaran en aquesta institució de l'autopista que deixen oberta a l'extrema dreta pels pròxims temps? Perquè per aturar PP i VOX cal fer bones polítiques i, sobretot, cal deixar de fer el ridícul amb fronts de fireta que només s'uneixen, això sí, per anar contra Catalunya, contra la classe mitjana i treballadora i evitant els canvis que la gent necessita, com ara la transferència de les competències d'immigració. I per tot això, vostès són uns absoluts irresponsables.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 24/2026, de 29 de septiembre, por el que se establecen medidas relacionadas con el plan...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, la veritat és que havia pensat no intervenir en aquest punt de l'ordre del dia, però després d'escoltarlo a vostè tampoc me'n puc estar. No sé si vostè és conscient de com seran recordats com a govern i si és conscient que el seu govern passarà als llibres d'història -perquè hi passaran, segur-, però per tot el contrari del que vostès voldrien i desitjarien. Perquè vostès, senyor ministre, com a govern, són un fracàs. Un govern que s'ha quedat en minoria per incomplir els acords. Un govern incapaç de tirar endavant les seves principals lleis, un govern que ha fet de la mentida la seva manera de governar. Preguntin si no a EsquerraPodemos, que els han regalat un vot darrere l'altre i sempre a canvi de res i dels seus incompliments. Tots els vots, sí, però ni condonació del FLA, ni nou sistema de finançament, ni traspàs de Rodalies, ni tren orbital, ni recaptació de l'IRPF, ni consorci d'inversions. Res de res. Tots els vots a canvi de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I si resulta que amb l'esforç de tota una vida has pogut estalviar una mica per comprar alguna cosa, quan et moris, l'Administració tornarà a guanyar diners amb l'impost de successions. Un impost claríssimament injust perquè recau sobre una propietat de les famílies que ja han pagat tots els seus impostos en el flux econòmic que has cobrat. Una nòmina que t'ha permès estalviar. Evidentment has pagat l'IRPF i a sobre la nòmina que amb el que et queda després d'anys d'estalvi pots comprar alguna cosa. Has pagat l'impost de transmissions patrimonials que has fet? Obres de manteniment expectativa Has pagat la taxa municipal? Has pagat l'impost de construccions i instal·lacions que s'han fet obres al carrer? Davant d'aquesta propietat has pagat contribucions especials que has mantingut la propietat durant els anys. Has pagat IBI cada any i així cada any. Pagar, pagar, pagar i pagar successivament a l'Administració. I el dia que et mores tornes a pagar com si res, l'impost de successions. Alguns diran 'home, amb el que es guanyen els hereus ja ho poden pagar això'. Doncs no. Ja no es tracta només de la injustícia que representa que vostès es quedin part dels diners, de l'esforç dels pares que han anat estalviant i que deixen els fills després de tot aquest esforç durant tota la seva vida. Realment molta gent ni tan sols poden fer front al que puja l'impost. L'any passat 55 000 ciutadans van haver de renunciar a l'herència dels seus pares perquè no podien fer front a aquest impost. Van haver de renunciar a allò que els havien deixat els seus pares, molt sovint, fruit de l'esforç de l'estalvi, de no anar de vacances, de no gastar més del necessàriament imprescindible per poder deixar alguna cosa als seus fills. Vostès entren fins a la cuina i es queden una part d'això. I ara, amb tota aquesta realitat, amb totes aquestes dades, no opinions i dades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I és evident, senyor ministre, que fent això és lògic que tothom estigui cansat. Però m'atreviria a dir una cosa, no només cansat, la gent estan farts i estan cremats. I això marca, sense cap mena de dubte, un canvi de rasant. I tenen tota la raó per estar així. I evidentment que tenen tota la raó. Perquè vostès tenen la classe mitjana i treballadora, i especialment la de Catalunya. Absolutament al límit. De fet, vostès fins i tot s'atreveixen a fer negoci amb el patiment i els dolors de les famílies quan algú es mor. Vostès fan pagar a les famílies pels serveis funeraris l'IVA més alt que es paga per aquests serveis a tota Europa. Quan algú ha d'anar a una residència o ha de contractar una atenció residencial, vostès no permeten que aquesta família s'apliqui l'IVA superreduït. Si se't mor la parella, hi tens una pensió de viudetat. Vostès fan tributar aquesta pensió com a rendiments del treball? Si tens un fill amb una gran dependència i l'has de cuidar més enllà dels 26 anys i necessites com a pare ser al seu costat perquè necessita el teu cuidado, resulta que vostès han vetat que puguin tindre la prestació econòmica que li permeti a aquesta família seguir estant al costat d'aquest fill seu. I ho han vetat amb tota la cara i sense cap mena de sensibilitat. Si un banc d'aliments ha de comprar productes per ajudar a les persones vulnerables, malgrat que aquest hemicicle va aprovar que no s'apliqués, vostès segueixen aplicant l'IVA quan compren aquests productes per ajudar als vulnerables.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Gràcies, president. Senyor ministre, l'he escoltat atentament i és evident que vostè o no ha entès res del que jo li he explicat o senzillament no m'ha volgut entendre perquè novament grans xifres, grans proclames, grans titulars. Tot això acompanyat dels aplaudiments dels seus diputats per posar força llacets a la cosa. I evidentment, que no falti la dosi del seu govern de presumir de tindre cada dia més misèria i haver de subsidiar cada vegada més famílies a tot l'Estat. Per tant, en definitiva, la típica propaganda socialista a la qual estem acostumats des de fa des de fa anys. En un context amb una inflació descontrolada, amb el deute públic més gran de la història, amb un sistema de pensions més endeutat que mai i per tant, més insostenible que mai, amb una indústria perdent competitivitat a marxes forçades, amb uns autònoms ofegats a impostos, amb una infraestructura elèctrica col·lapsada, amb uns serveis públics tercermundistes, amb unes llistes d'espera inassolibles, amb trens que no funcionen, amb sous estancats, amb un atur juvenil desbocat, amb la taxa d'emancipació juvenil més baixa que mai, amb joves que després d'estudiar tota la vida, resulta que tenen una nòmina que no els permet arribar a cap lloc en parelles obligades a ajornar tindre fills perquè no es poden permetre econòmicament aquesta nova etapa de la seva vida. En polítiques d'habitatge que han estat un absolut fracàs, amb un índex de pobresa altíssim i amb xifres rècord de persones subsidiàries. Fa un moment vostè presumia amb metges, amb mestres, amb pagesos, amb pescadors, amb usuaris del transport públic i molts altres col·lectius manifestantse al carrer en contra de les seves polítiques dels governs socialistes. I amb tot això, vostè torna a sortir aquí i ens nega la realitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Els ciutadans que hi viuen i sap el que és pitjor, senyor ministre? Que això no ha fet més que començar. El tsunami econòmic que s'acosta els hi passarà per sobre de la manera més contundent i la gent no perdonarà que vostès els hagin enganyat explicant que tenen la sort de viure amb un tros de paradís que es diu Espanya. I a més a més, els hagin portat el patiment que els ve a sobre. Què pensa fer, senyor ministre? Continuarà repetint que vivim el millor moment econòmic de la història d'Espanya, mentre les butxaques de la gent diuen exactament tot el contrari? O realment es començaran a moure i entomar les reformes i rebaixes fiscals que des de Junts li estem plantejant? Muchas gracias, presidente. ¿Qué tal, señor ministro? El 21 de mayo usted decía: habrá presupuestos, es un compromiso que adquiero. Su Constitución -que diría que debe mandar más que usted- dice que tienen que presentarse como muy tarde esos presupuestos hoy, 30 de septiembre. ¿Ya está a punto para presentarlos? ¿Los tiene a punto de registrar o ha mentido a la gente una vez más, señor ministro? 27 de marzo de 2026, con palabras también de usted: la España actual tiene todos los indicadores económicos y sociales mejores de la historia. 22 de abril, también palabras suyas: los salarios reales han crecido por encima de la inflación; es evidente que estamos mejor que hace ocho años. ¿De verdad cree eso, señor ministro, o también mentía cuando decía eso, como ha hecho con los presupuestos? Y si cree eso, ¿usted sale a la calle o solo se pasea por las alfombras del ministerio? ¿Habla usted con la gente, con los trabajadores, autónomos, familias y jóvenes? ¿Habla con ellos o solo oye la música que le va sonando al lado de los aduladores que tiene y que le rodean? Porque aquí solo hay dos opciones: o usted desconoce la realidad y, por lo tanto, tenemos un problema, o miente usted cuando afirma que España tiene los mejores indicadores económicos y sociales de la historia. Pues ya se lo digo yo: miente. Solo hace falta salir a la calle para verlo. Y miente cuando dice que la gente hoy está mejor que nunca. Miente. Solo hace falta escuchar cualquiera de las conversaciones en la calle. Y cuando dice que las familias viven hoy mejor que nunca, miente. Solo hace falta ver qué es lo que le pasa a buena parte de las familias de este país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tot això perquè vostès no tenen vergonya. Perquè si no, no s'atrevirien a ferho. Estan ofegant la gent. I tant que estan ofegant la gent! L'arribada de la factura de la llum de cada mes. A la gent els hi fa por omplir el dipòsit del cotxe. És esgarrifós. I el cost de la calefacció s'ha doblat en els últims mesos. Vostès estan convertint la vida quotidiana de moltes famílies en una cursa diària per la supervivència. Això sí, mentrestant, els seus ingressos com a Estat no paren de créixer. Estan en xifres rècord. Vostès estan creant un país de treballadors pobres. De fet, són una màquina de fer pobres. Estan creant un país de subsidiats. Un país on esforçarse no serveix de res. No té cap mena de premi i no té cap mena d'incentiu. Un país on tenir alguna cosa en propietat és garantia de ser perseguit pel propi Govern. Un país gris, un país que no té cap mena de futur ni genera cap mena d'il·lusió a guanyar el dia a dia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Però encara hi ha una dada més. Sap qui s'ha vist extraordinàriament beneficiat i que sí que li han crescut extraordinàriament els seus ingressos. Sap qui és vostè? Hisenda, l'Estat. Miri, si no, les dades de la mateixa Agència Tributària. L'any 2018 vostès van ingressar 208 000 milions d'euros en impostos només set anys després. Van ser 325 000 milions d'euros, més de 16 000 milions d'euros més d'ingressos, un increment de prop del 56 % en els impostos que vostès recapten durant anys. A més a més, vostès han construït un debat polític al voltant d'una falsa dicotomia, com si només existissin els rics i les persones vulnerables, com si no hi hagués ningú al mig d'aquestes dues circumstàncies. Però és precisament la gent del mig, la classe mitjana i treballadora, qui acaba suportant tot el pes de l'estat del benestar. Els que tenen prou ingressos per pagar molts impostos, però massa ingressos per rebre cap mena d'ajuda. La classe mitjana i treballadora són els que vostès estan sagnant constantment i a canvi de res ho fan a canvi de res. Ni ajudes, ni tan sols bons serveis públics, ni tan sols bones perspectives de futur, ni reconeixement del seu esforç. Res, tot el contrari. Només ofegats a impostos i molt sovint assenyalats i criminalitzats per vostès pel sol fet de tindre una nòmina o per tindre qualsevol cosa en propietat. Treballadors, autònoms, petits empresaris, famílies que lluiten per tirar endavant, joves amb estudis que volen prosperar, gent que no demana que l'Estat li resolgui directament la vida, gent que només vol obrirse camí amb el seu esforç i que ningú, com està fent actualment l'Estat li compliqui la vida. Tots ells del primer a l'últim, castigats, sagnats i assenyalats per l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I aquí apareix el segon gran problema que vostès amaguen i fan veure que no existeix: el cost de la vida. Els preus han augmentat un 22 % des que vostès són al Govern només aquest mes de setembre. Tenen una inflació del 4,9 %, pràcticament el doble que el mateix mes de setembre que l'any passat. Anar a comprar a les botigues ara és molt més car. Omplir el carro del supermercat és molt més car. Pagar la llum és molt més car. Omplir el dipòsit de gasolina és molt més car. Pagar el lloguer és molt més car. Vestir els fills és molt més car. Tot s'ha encarit, i molt en aquests últims anys. Això si, vostè insisteix en el contrari. 'Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Vostè potser sí, senyor ministre. No en tinc cap mena de dubte, segur. Però la pregunta no és com està vostè, la pregunta és com estan les famílies i les dades no encaixen amb el seu relat. Però no ens desviem. Tornem als números dels gairebé 10 000 euros d'augment d'ingressos de la família dels darrers anys. Després de pagar IRPF i cotitzacions, n'hi queden 6900. Ara hi apliquem l'increment anual del cost de la vida. Dades reals1: 2200 euros més a l'any en alimentació, 2000 euros més en lloguer, 1000 euros més en electricitat i transport i aigua, 600 eurps més en roba i manteniment de la llar i 1800 euros més en les altres despeses familiars en total mantenir el mateix nivell de vida de les famílies avui respecte al 2018. En aquesta, concretament, li costa 7600 euros més a lany, després dhaver augmentat el salari gràcies al seu esforç, 10 000 euros. Resulta que aquesta família es queda en números vermells i té menys poder adquisitiu avui que quan vostès van arribar al Govern. I això sense tenir en compte el tsunami inflacionari que fa temps que els advertim i que a dia d'avui ja tenim a sobre. Per tot això, la gent està cansada, senyor ministre, i té motius per estar. I tant, perquè vostès els expliquen cada setmana el contrari d'allò que viuen, d'allò que noten a casa seva. Vostès els expliquen que tot va extraordinàriament bé, però després obren l'aplicació del banc i la realitat és una altra molt diferent. Cada vegada són més difícils d'assumir els costos familiars.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Primer impostos i cotitzacions. Vostès no han volgut ajustar l'IRPF a la inflació. No ho han volgut fer. S'hi han negat des del primer dia i de manera contundent quan li hem demanat reiteradament des d'aquest hemicicle. S'hi han negat des del primer dia. I no només això. A més a més, han aprofitat per augmentar les cotitzacions dels treballadors. I quin és el resultat de tot això? Doncs que aquesta família tipus a dia d'avui paga 3000 euros més avui que l'any 2018. Quan vostès van arribar al Govern, vol que ho traduïm perquè això tothom ho entengui? Vostès es queden literalment 3000 euros de l'augment de sou que han aconseguit aquesta família al llarg dels anys. És a dir, una part molt important del que guanya de més aquesta família no arriba a casa seva. Se la queda l'Estat i els hi passa a ells amb aquesta família tipus. I els hi passa a totes les famílies, a totes, però encara no hem acabat perquè la gent no viu de menjar directament els euros que se'ls ingressen a través de la nòmina. La gent ha de comprar, ha de pagar factures, ha de viure.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tornem al que vostè deia los 'salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Comprovemho. Parlem de la classe mitjana i treballadora del país, la gent que treballa, la gent que cobra una nòmina i la gent que paga i molts impostos. Parlem de la classe mitjana i treballadora. Per cert, que són els grans castigats per les seves polítiques els que cada vegada arriben més justos a final de mes i alhora no tenen dret a cap ajuda perquè, segons vostès, consideren que guanyen massa. Vostè diu que ara viuen millor que mai. Nosaltres li diem exactament el contrari. Estan més ofegats que mai i anem a les dades. Què ha passat entre el 2018 i avui? Entre que vostès van arribar al Govern i avui seguim els diners d'una família tipus dos adults i dos fills, amb dos salaris i situats aquests salaris en la mitjana salarial del país. Ni més ni menys. L'any 2018, el salari mitjà era de 22 151 euros bruts anuals. Actualment és de 27 133 euros anuals. Això vol dir que aquesta família ingressa 9963 euros bruts més ara que el 2018, gairebé 10 000 euros més. Dit així, no sona malament. 10 000 euros més a l'any. No està pas malament. De fet, fins i tot sembla una bona notícia. Els salaris han pujat. Però aquí és on vostès fan trampes. On vostès gasten una quantitat ingent d'energia, de diner públic en propaganda d'esforços per fabricar grans titulars. Al voltant d'això, però, no expliquen tota la veritat. Diuen que els salaris han augmentat un 22,5 % i que, per tant, ara es viu molt millor que abans. Doncs no, no és veritat. No es diu ara millor que abans. I el que és pitjor, vostè sap perfectament que ara no es viu millor que abans. És així perquè en un costat de la balança familiar hi ha els ingressos que hem vist ara. És evident. I és cert. I si creixen millor per a aquesta família? Però això és una balança i a l'altre costat hi ha les despeses. I aquí és on es desmunta el relat de vostès. Vol que fem el compte d'aquesta família fins al final? Vol veure què passa a la pràctica amb aquests 10 000 euros de més que ha ingressat aquesta família? Descomptem el que paga ara i ho comparem amb el que pagava quan vostès van arribar al Govern fa anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Bon dia. Moltes gràcies, president. Què tal, senyor ministre? El 21 de maig vostè deia. 'Habrá presupuestos'. Es un compromiso que adquiere la seva constitució, que diria que Deu mana més que vostè. Diu que s'han de presentar com a molt tard els pressupostos. Avui, 30 de setembre, ja està a punt per presentar. Els té a punt de registrar o ha mentit a la gent? De nou, senyor ministre, 27 de març de 2026. En paraules de vostè, 'la España actual tiene todos los indicadores económicos y sociales mejores de la historia. 22 d'abril'. També, en paraules seves, 'los salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. De veritat què pensa això, senyor ministre? O també mentia quan deia això? Com ha fet amb els pressupostos? I si pensa això, vostè surt al carrer o només es passeja per les catifes del ministeri? Vostè parla amb la gent, amb els treballadors, amb els autònoms, amb les families, amb els joves? I parla o només escolta la música que li sona al voltant dels aduladors que té al costat? Perquè aquí només hi ha dues opcions: o vostè desconeix la realitat i per tant, tenim un problema o menteix quan afirma que Espanya té els millors indicadors econòmics i socials de la història. Doncs ja li dic jo: menteix. Només cal sortir al carrer i veureho. I menteix quan diu que la gent avui està millor que mai. Menteix. Només cal escoltar qualsevol conversa de carrer. I menteix quan diu que les famílies viuen millor avui que mai, menteix. Només cal mirar què els hi passa bona part de les famílies d'aquest país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Però, a més a més, hi ha una qüestió de fons que des de Catalunya tenim molt clara. No acceptarem ara que els errors de la política migratòria de l'Estat acabin traslladantse a Catalunya. No acceptarem que a Madrid prenguin les decisions gestionant malament les seves fronteres i després vulguin que les conseqüències les assumeixin i paguin, com sempre, els catalans. Catalunya ja suporta una pressió enorme sobre l'habitatge, la sanitat, l'educació i els serveis socials. I, per tant, ja n'hi ha prou. I per això cal el traspàs integral a Catalunya de les competències d'immigració, com hem proposat en la llei. Per Junts per Catalunya cal que Catalunya tingui capacitat real de decisió sobre els fluxos migratoris, la seguretat, les fronteres, la integració i els recursos econòmics que fan falta per fer tot això. I acabo tornant al Reial Decret. Senyor ministre, no intentin presentar com una resposta exemplar el que en realitat és una reparació d'emergència després d'un fracàs polític. Com més diners han de posar avui vostès en aquesta crisi, més evident resulta la magnitud del problema que no van saber gestionar ahir. Aquest reial decret demostra el cost de la seva incapacitat, demostra el cost de la descoordinació i demostra sobretot, que quan la seva política falla, que falla, molt sovint la factura sempre l'acabem pagant els ciutadans. En aquest cas, una factura que supera els centenars de milions d'euros. Els diners els posarem entre tots. La responsabilitat política és de vostès. Continua sense assumirla al Govern.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«I arribats aquí, si no van actuar, només hi ha dues possibilitats o la informació va arribar als responsables polítics, a vostès i no van actuar i no van prendre decisions per protegir el Marroc o la informació no va arribar. I vostès, per tant, són absolutament incapaços de gestionar correctament la informació crítica per a la seguretat de les seves fronteres. Triïn vostès quina de les dues opcions de les dues explicacions prefereixen, per què cap de les dues els deixen en bon lloc? De fet, totes dues inhabiliten el president Sánchez per seguir governant. Junts, els vam advertir des del primer moment. El 3 d'agost vam exigir explicacions sobre la falta de previsió i control del Govern espanyol i sobre la relació del Govern amb les autoritats marroquines. El 28 d'agost, la meva companya Marta Madrenas ja pronosticava que aquest seria un dels fracassos més greus d'aquesta legislatura, com efectivament està sent. I el 3 de setembre Míriam Nogueras plantejava les preguntes que vostè avui ni ningú del govern encara no ha resolt, que seria el president Sánchez quan ho sabia que va fer amb aquella informació i que no va fer amb aquella informació. I el que és més important, per què, tot i saber o no va actuar i a què es deu la seva inactivitat i protecció del Marroc. I aquestes preguntes? Vostès no les volen respondre? I el per què no les volen respondre? És evident. De fet, en el propi silenci davant de les preguntes hi ha la seva resposta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«I a Ceuta, vostès precisament, van fer tot el contrari del que és governar. Primer van intentar instal·lar la idea de que la crisi estava superada. 'Otra crisis más que resuelve Pedro Sánchez', deia el ministre Puente. Només dos dies després de l'inici del conflicte. Otra crisis más que resuelve Pedro Sánchez. Doncs avui, aquí estem. 48 dies després, en una crisi enquistada i cronificada, després, durant setmanes, van intentar instal·lar la idea que allò que havia passat era imprevisible i que ningú ho coneixia. Però avui sabem que el CNI, la Guàrdia Civil els havien avisat perfectament. I ara, avui vostès s'excusen dient que no es podia preveure la magnitud final de la crisi. Un argument que és extraordinari, extraordinàriament preocupant en si mateix, perquè un govern no necessita saber exactament quantes persones intentaran traspassar una frontera seva per tenir l'obligació d'actuar. No cal sapiguer si seran 1000, si seran 5000 o seràn 10 000. No cal. Si els seus serveis d'intel·ligència els adverteixen d'un risc seriós a una frontera exterior de la Unió Europea, la seva responsabilitat és preparar, ser i actuar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, avui el Govern ve aquí a demanar centenars de milions d'euros per tapar la seva incapacitat. Aquesta és la realitat d'aquest govern. No estem davant d'un pla d'èxit. No estem davant d'una política preventiva, estem davant de la factura d'un fracàs polític. Primer no van arribar a temps amb les decisions i ara volen tapar amb diners que tornen a anar tard. I aquesta és una manera de governar que és massa habitual entre els socialistes. Quan falla la política que passa, sovint apliquen el PSOE. Quan falla la previsió que passa, sovint apareixen les lluvia de millones i quan cal assumir responsabilitats no apareix ningú, perquè tota aquesta milionada no la pagarà el ministre d'Interior. Tota aquesta millora ara no la pagarà el president Sánchez. Tota aquesta milionada no la pagarà cap dels responsables polítics d'aquesta crisi. La seva mala gestió la pagarem entre tots els ciutadans i, per tant, la pregunta és molt senzilla: com hem arribat fins aquí? Com ens han portat vostès fins aquí? Davant d'aquest Reial decret i la resposta també és molt senzilla i a la vegada és molt incòmode per vostès. Ens trobem aquí perquè vostès no van fer la feina quan tocava, perquè governar no és arribar amb el BOE i la cartera oberta després d'una crisi. Governar és prevenir la crisi. Governar és anticiparse a una crisi. Governar és coordinar la resposta davant d'una crisi. Governar és liderar i governar és prendre decisions abans que el problema esclati.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Vostès, senyors de Podemos, volen que la gent s'enfronti entre si per quatre molles. Nosaltres volem que tothom pugui prosperar per viure dignament. Vostès volen enfrontar treballadors amb petits empresaris, portantlos a malviure. A tots nosaltres volem que els autònoms i els petits empresaris els surtin els comptes i que així els seus treballadors mantinguin els llocs de treball i tinguin salaris i condicions dignes. Vostès volen enfrontar petits propietaris amb els llogaters. Nosaltres volem que tothom pugui viure dignament en un habitatge sense criminalitzar ningú. Vostès volen crear botigues públiques on entre tots haguem d'assumir després les pèrdues que aquestes generaran. Nosaltres volem una economia familiar forta perquè comprar deixi de ser una angoixa i aixecar la persiana del comerç deixi de ser una cursa d'obstacles. En definitiva, vostès pretenen enfrontar els ciutadans perquè es barallin per la misèria. Nosaltres pretenem que es generi riquesa i prosperitat per a tothom. Vostès misèria i subsidis, nosaltres progrés i oportunitats. Perquè els ciutadans tenen dret a prosperar. I tant. Tenen dret a tenir patrimoni fruit del seu esforç, i tant a deixar de necessitar de l'Administració per arribar a final de mes. I tant! I que una vida de treball serveixi per construir un futur digne per a ells i per als seus fills? I tant. I aquesta és l'ambició de Junts. Una Catalunya on treballar permeti viure millor, on estalviar sigui possible i on prosperar torni a estar a l'abast de tothom. Perquè per nosaltres donar estabilitat a la classe mitjana i treballadora del país és una qüestió d'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«El juliol del 2022, amb vostès al Govern, la inflació interanual va arribar al 10,8 %, la més alta de les últimes dècades. Set mesos després, el febrer del 2023, també amb vostès al Govern, els aliments eren un 16,6 % més cars que l'any anterior. I què ens proposen ara? Canviar tot això que vostès han provocat? Doncs no. Ens proposen tot el contrari. Més polítiques ineficients, més intervencionisme, més imposicions, més regulacions i més de tot allò que ha quedat clar que no funciona. Vostès proposen intervenir als mercats, expropiar propietats, fixar preus per llei, nacionalitzar supermercats i regular sectors econòmics. Vaja, convertirnos en les sempre exitoses, brillants i somniades i desitjades per tothom Veneçuela, Cuba i Corea del Nord. Perquè el resultat del que vostès pretenen ja el coneixem. La intervenció dels mercats, les expropiacions i les nacionalitzacions. Ja sabem a on ens porten. Escassetat, misèria i crisis econòmiques sense límits, com dèiem. Cuba, Veneçuela i Corea del Nord. Vostès proposen confrontació entre persones enlloc de solucions. Doncs senyors de Podemos, a una família que no arriba a final de mes no li resol res oferir algú a qui odiar i voler convertir la frustració en combustible electoral. Com fan vostès, és una temeritat. Per això ens trobaran de cara amb les seves propostes.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies, presidenta. Fa temps que des de Junts per Catalunya els advertim que la classe mitjana i treballadora del nostre país es troba cada vegada més ofegada. Paga més impostos que mai, suporta un cost de vida inassolible, rep uns serveis públics precaris i veu com se li tanquen les portes per progressar. Hem arribat a un punt en què les famílies pateixen per tot, fins i tot per coses tan bàsiques com tenir un sostre, menjar o poder portar en condicions els seus fills a l'escola. Però no hem arribat aquí per casualitat. Les polítiques dels darrers anys tenen conseqüències i els qui les han impulsat són responsables. Unes polítiques basades en grans titulars en lloc de la realitat. Unes polítiques que tenen uns clars responsables els diferents governs socialistes i els socis que els han donat suport. I avui vostès, senyors de Podemos, venen aquí com si acabessin d'arribar, com si això no anés amb vostès. Com si el seu pas pel Consell de Ministres s'hagués d'esborrar de la memòria de tothom. Doncs no. Jugar amb l'angoixa de la gent quan vostès són part dels culpables d'aquesta angoixa és una forma miserable de fer política. Vostès van formar part del govern de l'Estat durant 4 anys. Tenien ministres, tenien responsabilitats i capacitat de decisió en aquells governs i gestionaven pressupostos amb moltíssims recursos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Tota aquesta manera d'actuar és la que no ha funcionat en molts altres llocs, no ha funcionat a França, no funcionat a Alemanya, com hem vist darrerament, i per això nosaltres fem política d'una manera diferent, mirant, per exemple, el que fan a Dinamarca. I, evidentment, els assenyalem a vostès per la seva incapacitat. I tant, faltaria més. Però nosaltres no som només aquí per denunciar els problemes. Som aquí, sobretot per posar solucions damunt de la taula. Volen frenar els extrems? Tramitin la llei de Junts contra les okupacions, tramitin la llei de Junts a favor dels autònoms, tramitin les nostres propostes sobre habitatge. Volen aturar els extrems? Tramitin les nostres mesures per rebaixar la pressió fiscal sobre la classe mitjana i treballadora, tramitin la llei de Junts per transferir a Catalunya les competències en immigració, tramitin la llei de Junts per dotar Catalunya del concert econòmic que es mateix que es mereix. Nosaltres proposem polítiques concretes, lleis concretes, solucions concretes, no titulars bonics com fan vostès. Negar la realitat, com també fan vostès, no els servirà. I repetir constantment que vostès són l'única alternativa als extrems tampoc els servirà, com no els han servit a França o Alemanya. No els servirà ni ara ni els servirà quan arribin les eleccions, perquè si estan al Govern, com estan de totes les institucions del país, no han estat capaços d'aturar el creixement de l'extrema dreta que podran oferir els ciutadans durant les eleccions per ferlos creure que llavors sí que podran aturarlos. Doncs res, no els podran oferir res, només intentar enganyar de nou la gent i això no els hi servirà.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Però cal dir una cosa amb tota claredat: els extrems no creixen en el buit, creixen quan les seves institucions, les que vostès governen, deixen de donar resposta als problemes de la gent. Creixen quan els seus governs neguen la realitat que pateixen. Els ciutadans creixen quan alguns actors públics polítics deixen de ser útils. I això és exactament el que vostès, socialistes, republicans i comuns no volen entendre. Vostès no poden presentarse com el mur de contenció dels extrems quan les seves polítiques diàries són el combustible que fa precisament créixer i avançar els extrems. Perquè vostès, senyors del Govern i socis, són els responsables de tot això que està passant. El seu bonisme fa créixer els extrems, les seves polítiques sectàries, fa créixer els extrems. La seva obsessió per buscar titulars bonics en lloc de resoldre els problemes de la gent, fa créixer els extrems. La seva necessitat permanent de negar la realitat, fa créixer als extrems; la seva incapacitat per atendre les pors, els problemes i els patiments legítims de la gent fa créixer els extrems i la seva corrupció imparable. També la corrupció fa créixer els extrems.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»