Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.438 declaraciones · página 10 de 48
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Res més i moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. En Junts compartimos una parte importante del diagnóstico que plantea esta moción, porque es cierto que durante demasiado tiempo el ciclo de Educación Infantil ha sido una etapa infravalorada institucionalmente, tratada a menudo más como un servicio asistencial o de conciliación que como una etapa educativa esencial. Para Junts per Catalunya esta es una etapa fundamental porque los primeros años de la vida son determinantes. En esta etapa es cuando se construyen las bases del desarrollo emocional, cognitivo, físico y social de los niños. Precisamente por eso hay que dignificarla reforzando sus recursos, mejorando las condiciones laborales de los profesionales y garantizando una atención educativa de calidad. Ahora bien, el hecho de compartir buena parte del diagnóstico no quiere decir compartir ni la totalidad de las propuestas ni el modelo jacobino que siempre defiende Podemos, que hoy, una vez más, ante un problema real, plantea una respuesta muy española también para la escuela catalana. Modelo Podemos: más centralización, más uniformización y más intervención estatal, invadiendo competencias que corresponden a las comunidades autónomas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Mirin, des de Junts compartim una part important del diagnòstic que planteja aquesta moció, perquè és cert que durant massa temps el cicle d'Educació Infantil ha estat una etapa infravalorada institucionalment, tractada sovint més com un servei assistencial o de conciliació que no pas com una etapa educativa essencial. I per a Junts per Catalunya, aquesta és una etapa fonamental, perquè els primers anys de vida són determinants. És en aquesta etapa quan es construeixen les bases del desenvolupament emocional, cognitiu, físic i social dels infants. I precisament per això cal dignificarla, reforçantne els recursos, millorant les condicions laborals dels professionals i garantint una atenció educativa de qualitat. Ara bé, el fet de compartir bona part del diagnòstic no vol dir compartir ni la totalitat de les propostes ni el model jacobí que sempre defensa Podemos, que avui, una vegada més, davant d'un problema real, planteja una resposta ben espanyola també per a l'escola catalana. Model Podemos: més centralització, més uniformització i més intervenció estatal, erosionant competències que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Perquè, al final, escoltantlos a tots, aquí només s'ofereixen dues opcions: o neguem el problema o competim per veure qui endureix més el Codi Penal. I nosaltres no compartim cap dels dos extrems. Defensem rigor, seguretat jurídica, convivència i respecte pels drets fonamentals. I defensem que les administracions públiques assumeixin les seves responsabilitats. I també defensem que aquesta cambra, d'una vegada per totes, deixi de bloquejar la proposta legislativa de Junts per Catalunya i permeti, d'una vegada per totes, afrontar aquest problema amb seriositat, eficiència i sentit comú. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes, compañeros y compañeras. El debate de hoy es importante, y lo es, sobre todo, porque durante demasiado tiempo algunos han intentado convertir el fenómeno de las okupaciones en un debate falso: o bien niegan el problema o bien lo utilizan desde el populismo penal más simplista. Y nosotros no participaremos ni de una cosa ni de la otra. En Junts per Catalunya no negaremos nunca la realidad que viven muchos ciudadanos, barrios y comunidades de vecinos. No participaremos en el relato interesante de la izquierda extrema, que hace años que trata de presentar cualquier preocupación sobre las okupaciones como si fuera una obsesión ideológica, una degradación. No, las okupaciones existen, generan conflictos reales, inseguridad jurídica, degradan comunidades y, en muchos casos, alimentan actividades delictivas organizadas. Y negar esta realidad no es ser más progresista; es irresponsabilidad. Cataluña, lamentablemente -y quizás para eso no hay mucha sensibilidad-, lidera los datos de okupación del Estado. Según datos de la Consejería de Interior socialista, hubo 7112 intentos de okupación. Una buena parte se consumaron. Las okupaciones continúan teniendo una incidencia muy superior en Cataluña con respecto a otros territorios, y eso preocupa a la ciudadanía, a los ayuntamientos, a las policías locales catalanas y a los Mossos d'Esquadra. Pero también quiero dejar claro que solucionar las okupaciones en ningún caso resolverá la crisis de la vivienda. Nosotros no haremos demagogia con eso. La crisis de la vivienda tiene causas mucho más profundas: falta de oferta, déficit estructural en la construcción, burocracia excesiva, incapacidad, sobre todo de los poderes públicos, para desplegar políticas eficaces. Pero que las okupaciones no sean la causa principal del problema no quiere decir que no se tengan que abordar, porque aquí hablamos de convivencia, de seguridad jurídica y de responsabilidad pública. Garantizar el acceso a la vivienda es responsabilidad de las Administraciones públicas, no de unos particulares que acaban soportando individualmente situaciones que el Estado es incapaz de gestionar. Y eso es lo que algunos no quieren entender, porque es muy fácil dar grandes discursos morales desde esta tribuna mientras los vecinos de los barrios más vulnerables son los que viven durante años y años con okupaciones conflictivas, en algunos casos narcopisos, o conexiones fraudulentas o degradaciones de los espacios comunes. Esta es la realidad.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes. El debat d'avui és important. I ho és, sobretot, perquè durant massa temps alguns han intentat convertir el fenomen de les okupacions en un debat fals, o bé negant el problema o bé utilitzantlo des del populisme penal més simplista. I nosaltres no participarem ni d'una cosa ni de l'altra. A Junts per Catalunya no negarem mai la realitat que viuen molts ciutadans, barris i comunitats de veïns. No participarem del relat interessat de l'extrema esquerra, que fa anys que intenta presentar qualsevol preocupació sobre les okupacions com si fos una exageració o una obsessió ideològica. No, les okupacions existeixen, generen conflictes reals, inseguretat jurídica, degraden comunitats i en molts casos alimenten activitats delictives organitzades. I negar aquesta realitat no és ser més progressista. És irresponsabilitat. Catalunya, lamentablement, i potser per això no són gens sensibles, lidera les dades d'okupacions de l'Estat. Segons dades de la Conselleria d'Interior -socialista, per cert-, l'any passat es van produir 7110 intents d'okupació, dels quals 5044 es van acabar consumant. Les okupacions continuen tenint una incidència molt superior a Catalunya que en altres territoris, i això preocupa la ciutadania, els ajuntaments, les policies locals catalanes i els Mossos d'Esquadra. Ara, també vull deixar clar que solucionar les okupacions en cap cas resoldrà la crisi de l'habitatge. Nosaltres no farem demagògia amb això. La crisi de l'habitatge té causes molt més profundes: manca d'oferta, dèficit estructural en la construcció, burocràcia excessiva i incapacitat, sobretot, incapacitat dels poders públics per desplegar polítiques eficaces. Però que les okupacions no siguin la causa principal del problema no vol dir que no s'hagin d'abordar, perquè aquí també parlem de convivència, de seguretat jurídica i de responsabilitat pública. Garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de les administracions públiques, no d'uns particulars que acaben suportant individualment situacions que l'Estat és incapaç de gestionar. I això és el que alguns no volen entendre. Perquè és molt fàcil fer grans discursos morals des d'aquesta tribuna, mentre són els veïns dels barris més vulnerables els que conviuen durant anys i anys amb okupacions conflictives, en alguns casos narcopisos o amb connexions fraudulentes o amb degradació dels espais comuns. I aquesta és la realitat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Todo es mucho más complejo de lo que a menudo se presenta en este debate. Nosotros no entraremos en lecturas de blancos y negros porque hay muchos grises, aunque esto sea menos cómodo políticamente. Y también rechazamos la expansión de los nuevos asentamientos en Cisjordania porque vulneran el derecho internacional, efectivamente, y además también hacen que aún sea más complejo avanzar hacia una solución de paz. El problema de fondo no es lo que se dice hoy aquí, es lo que no se dice. El derecho internacional no puede depender de un contexto concreto ni de la presión mediática ni de la conveniencia política. Dos detenidos merecen toda la atención y toda la exigencia. Y es correcto que sea así, pero, entonces, hay que hacerse otra pregunta: ¿cuántos detenidos hacen falta para que actúen con la misma contundencia en otros lugares del mundo? Porque hace años que más de un millón de uigures han sido sometidos a detenciones arbitrarias, internamientos masivos, vigilancia extrema, trabajos forzados, torturas y persecución cultural. Organizaciones como Human Rights Watch, Amnistía Internacional, expertos de Naciones Unidas y diversos informes independientes hace años ya que denuncian posibles crímenes contra la humanidad en Xinjiang. No estamos hablando de acusaciones vagas, estamos hablando de campos de internamiento, de desapariciones y asimilación forzada documentada por organismos internacionales. Y no es solo el caso de los uigures, también en el Tíbet hay denuncias cada vez más graves sobre represión cultural, lingüística y religiosa. Hace solo unas semanas, Human Rights Watch advertía de que el Gobierno chino está acelerando la asimilación forzada de los niños tibetanos a través de su sistema educativo. El mandarín se está imponiendo como lengua obligatoria en las escuelas infantiles, mientras se reduce progresivamente el uso del tibetano. Según esos informes, hay niños tibetanos que dejan de hablar su lengua materna, incluso con sus familias, después de pasar por el sistema educativo chino. Se denuncia adoctrinamiento ideológico desde la infancia y un proceso sistemático que está orientado a diluir cualquier identidad, diferenciada bajo un modelo nacional único impuesto por el Partido Comunista de China. Y, ante esto, ¿qué hace el Gobierno español? Cabría esperar, oyéndolos hoy, que activarían toda la potencia de su Estado, todas las herramientas de un Parlamento, toda la acción diplomática que tienen a su alcance para denunciar, condenar, bloquear, embargar, ¿no? Pues no. Lo que ha decidido hacer el Gobierno español es intensificar las relaciones políticas, diplomáticas y comerciales con China: cumbres bilaterales continuas, visitas del presidente Sánchez y de sus ministros, declaraciones de cooperación estratégica, fotografía tras fotografía. Y es legítimo preguntarse si en alguna de esas reuniones ha habido la misma contundencia que hoy vamos a escuchar aquí, porque la defensa de los derechos humanos parece ser muy exigente para algunos y muy poco para otros. Señor ministro, ¿sabría usted responderme cuál es el motivo de esta diferencia?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Pero la Constitución siempre es una buena excusa para unos y para otros, para socialistas o para populares, y la amnistía es un claro ejemplo. Nos decían que no encajaba en la Constitución, que era imposible. Catedráticos eméritos de claro signo político defendían con vehemencia que degradaría las instituciones españolas y nos decían que sería un asalto a la democracia, hasta que fue necesaria y aritméticamente posible. Con el aval de la Comisión de Venecia se hizo justicia, una justicia que niegan todavía en algunos despachos de la alta judicatura, que no han sabido digerir el triunfo del Legislativo. Es por eso por lo que, en este momento, yo quiero terminar con una reflexión: tenemos al enemigo de quienes defendemos el sueño de una Cataluña libre maquinando en despachos donde todavía resuena el sonido de sables que acompañó los momentos más oscuros de la Transición. Ante esta realidad se hace muy difícil, muy difícil, entender cómo algunos osan convertir este atril, este, en un pelotón de ejecución. A la Presidencia: el martes no pedimos la palabra, a pesar de que tuvimos alusiones directas con nombres y apellidos a los siete diputados de Junts. Nos hicieron un 'a por ellos' que me recordó las listas de otros tiempos; nos señalaron -en español, por cierto- por no ser los catalanes el público objetivo. No solicitamos la palabra porque no formamos parte de este circo de los que ensucian la política. Miren, los de Junts venimos aquí para ir al grano, queremos legislar desde el rigor y sin olvidar jamás que estamos aquí por Cataluña y por los catalanes. Por responsabilidad, de este hemiciclo no pueden salir falsas promesas. Por responsabilidad, Junts jamás hará seguidismo de iniciativas que no resuelven las necesidades sociales, pero que algunos convierten en titulares de un día. No estar de acuerdo con las políticas que nos quieren imponer no debería llevar a cuestionar nuestra integridad moral ni a que seamos objeto de un señalamiento que puede traer consecuencias. Las palabras tienen mucho poder, las que se escriben, las que se dicen, incluso las que todavía tienen forma de pensamiento. Hay que tener mucho cuidado, porque un mal pensamiento puede convertirse en una palabra terrible, y una palabra terrible puede llevar a una acción repugnante. La compañera Marta Madrenas fue perseguida por un hombre, quizá con la intención de agredirla, que terminó escupiéndola mientras ella huía. Eso nos puede pasar a cualquiera de los siete diputados de Junts señalados el martes al más puro estilo VOX. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Han sido días difíciles para muchos de nosotros, pero también han estado llenos de muestras de apoyo nacidas de la empatía y de uno de los valores más fundamentales de la democracia, el respeto a la disidencia. Somos una lista de siete con una capitana de diez -lo repito: una lista de siete con una capitana de diez-. Gracias, Míriam Nogueras, eres una capitana de la que nos sentimos tan orgullosos como ella de nosotros. Termino con un dicho catalán que tiene mucho de karma budista y que dice -traducido al español-, tal harás, tal encontrarás.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Gracias, presidente. El derecho a la interrupción voluntaria del embarazo está plenamente -plenamente- reconocido en la legislación vigente, tanto en la Ley orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva, como en la Ley orgánica 1/2023, que modificó la anterior para garantizar el aborto libre y gratuito en la sanidad pública. También, como se ha dicho, está garantizado de manera constitucional. En Cataluña es un derecho consolidado que recibe un apoyo total e indiscutible, porque deriva directamente de la dignidad y la autodeterminación de la mujer, pero sabemos que eso no es así en todos lados. Por lo tanto, por solidaridad, nos ponemos al lado de cualquier mujer que quiera acogerse a este derecho, sea de donde sea, esté donde esté. Tenemos que evitar, entre todas, cualquier retroceso en esa materia, y la enmienda a la totalidad de VOX lo sería. Por tanto, votaremos que no, pero también votaremos que no a la de totalidad del Grupo Popular. Antes de analizar argumentos de los populares, hay que dejar claro que todo es humo: ni saldrán adelante, como hemos dicho, las de totalidad de VOX o del Grupo Popular ni tiene ningún recorrido la reforma constitucional del PSOE. El Gobierno de Sánchez, que no tiene mayorías simples para aprobar leyes, ¿cómo quiere hacernos creer que busca mayorías de tres quintas partes para cambiar la Constitución? Estamos ante un nuevo espectáculo electoralista, y tenemos que denunciarlo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Però la Constitució sempre és una bona excusa per a uns i per altres, per socialistes o per populars. L'amnistia és un bon exemple. Ens deien que no tenia encaix a la Constitució, que era impossible. Catedràtics emèrits de clar signe polític defensaven amb vehemència que degradaria les institucions espanyoles, que seria, ens deien, un assalt a la democràcia, fins que va ser necessària i aritmèticament possible. Amb l'aval de la Comissió de Venècia, es va fer justícia, una justícia que neguen encara en alguns despatxos de l'alta judicatura que no han sabut pair el triomf del legislatiu. És per això que, arribats a aquest punt, vull acabar amb una reflexió. Tenim l'enemic dels qui defensem el somni d'una Catalunya lliure maquinant en despatxos on encara ressona el soroll de sabres que va acompanyar els moments més foscos de la transició. Davant d'aquesta realitat es fa molt difícil, molt difícil, entendre com alguns gosen convertir aquest faristol, aquest, en un escamot d'execució. A la presidència: dimarts no vàrem demanar la paraula, malgrat que hi va haver al·lusions directes, amb noms i cognoms dels set diputats de Junts. Ens van fer un 'a por ellos', que em va recordar les llistes d'altres temps. Ens van assenyalar -en castellà, per cert- perquè els catalans no eren el seu públic objectiu. No vàrem demanar paraula perquè no formem part d'aquest circ dels que embruten la política. Mirin, els de Junts venim aquí a anar per feina. Volem legislar des del rigor i sense oblidar mai que som aquí per Catalunya i pels catalans. Per responsabilitat, d'aquest hemicicle no poden sortir falses promeses. Per responsabilitat, Junts mai no farà seguidisme d'iniciatives que no resolen les necessitats socials, però que alguns converteixen en titulars d'un dia. No estar d'acord amb les polítiques que ens volen imposar no hauria de portar a qüestionar la nostra integritat moral ni a ser objecte d'un assenyalament que pot portar conseqüències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Gràcies, president. El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs està plenament -plenament- reconegut en la legislació vigent, tant en la Llei orgànica 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva, com en la Llei orgànica 1/2023 que va modificar l'anterior per garantir l'avortament lliure i gratuït a la sanitat pública i com s'ha dit -i com s'ha dit- també està garantit de manera constitucional. A Catalunya, és un dret consolidat que rep un suport total i indiscutible perquè deriva directament de la dignitat i l'autodeterminació de la dona, però sabem -sabem- que no és així a tot arreu. Per tant, solidàriament ens posem al costat de qualsevol dona que s'hi vulgui acollir, a aquest dret, sigui d'on sigui, sigui on sigui. Hem d'evitar, entre totes, qualsevol retrocés en aquesta matèria. La totalitat de VOX ho seria. Votarem que no, però també votarem que no a la totalitat del PP. Però abans d'analitzar arguments dels populars, cal deixar clar que tot plegat és fum. Ni sortiran endavant, com hem dit, les totalitats de VOX o del PP, ni té recorregut, no té cap recorregut la reforma constitucional del PSOE. Un govern Sánchez que no té majoria simples per aprovar lleis, com ens vol fer creure que busca majories de tres cinquenes parts per canviar la Constitució?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Empezamos por la ejecución presupuestaria de las infraestructuras. Usted hace poco que ha sido nombrado ministro, pero hemos hablado aquí de cantidad de datos ingentes que demuestran la mínima inversión presupuestaria y la bajísima ejecución presupuestaria que hay en Cataluña. Le voy a dar algunos de esos datos para que usted vaya tomando nota. Entre el año 2010 y el 2023, la ejecución media de las inversiones de ADIF y Renfe en Cataluña fue solo del 50,3 % del presupuesto: inadmisible. En años críticos, como 2021, cayó el 19,3 %: totalmente inadmisible. Y, por lo tanto, eso, cuando se perpetúa en el tiempo de forma sistemática y crónica, ya deja de ser un problema de mala gestión o de lo que sea, es un problema de modelo crónico estructural. Un modelo que nosotros hemos denunciado aquí muchas veces, en el que el Estado se dedica a invertir en alta velocidad radial y centralizada, abandonando el resto de los modos de transporte. Yo casi diría que esta es la prioridad madrileña de un tipo de acuerdo tácito no escrito entre PP y PSOE, porque siempre pasa, tanto si gobierna el PP como si gobierna el PSOE: la concentración de la inversión en el centro, en Madrid, y la desaparición del resto. Y yo casi lo pondría en contraposición a la prioridad nacional que han pactado estos señores del PP y VOX en estos momentos, pero en realidad son complementarias. El pacto de la prioridad madrileña es constante y permanente en el tiempo, tanto si gobierna el PP como si gobierna el PSOE. Y esto afecta a todos los sistemas de rodalies. Es un escándalo lo que está pasando en Cataluña con los rodalies, cercanías. Lo decía el presidente de la comisión de investigación ferroviaria. No sé cómo aguantan tanto los catalanes; yo tampoco lo sé. Proyectos como el desdoblamiento de la R3 de Vic, que lleva veinte años, por decir algo. Es una infrafinanciación deliberada de un servicio que afecta a la salud de las personas, a su descanso, a la conciliación familiar, a su calidad de vida, pero que también tiene un fuerte impacto económico en la economía, ministro -no se olvide de ello-, en las personas y en la economía. El grave impacto económico en horas de trabajo o perdidas es constante con el servicio de rodalies de Cataluña. La última crisis, la más fuerte de los últimos cuarenta años, el ministro decía que ha tenido una factura de 186 millones de euros. Pero la Asociación General de Transportistas de Cataluña, del grupo de autónomos y pequeños transportistas -porque le recuerdo que esta última crisis de rodalies iba acompañada también del corte de la AP7-, nos decía que esos días los pequeños transportistas solo perdían 2 millones de euros cada día. Por lo tanto, hombre, soluciones estructurales las que aporta este real decreto, no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Això és el que demostra, com dic, és que vostès s'estan especialitzant en posar pegats, en mirar d'arreglar les situacions que es van produint davant de les diferents situacions d'incertesa o de mobilitat, però no estan resolent els problemes reals estructurals del transport, de l'economia i dels serveis. I aquí és on fa molts anys que vostès no estan complint. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, tal y como ha dicho algún otro ponente de otro grupo parlamentario, este real decreto es una forma de anexo al decreto anterior porque tiene medidas que se habrían podido incluir en el anterior real decreto de medidas contra el efecto de la guerra de Irán. De hecho, casi podríamos decir que es una fe de erratas, una modificación del anterior decreto. Lo que prevé son medidas que Junts per Catalunya hemos pedido en alguna ocasión y que, evidentemente, también hace muchos años que el sector pide: por ejemplo, mecanismos de revisión automática de precios en el transporte por carretera ante la fluctuación del precio del combustible; o también una línea de ayudas para las máquinas diésel ferroviarias, que son la inmensa mayoría de maquinaria que se utiliza para montar y desmontar trenes en las vías ferroviarias. Son medidas imprescindibles para poder hacer un paquete de actuaciones contra los efectos de la guerra de Irán y que -como digo- el sector y Junts per Catalunya hemos pedido desde hace mucho tiempo. Este sector está muy tensionado por el problema de los combustibles, por la pandemia, la guerra, la invasión de Ucrania, etcétera, y, por lo tanto, las medidas son bienvenidas, no hay duda de esto, pero ustedes, el Gobierno, plantean esta medida, de alguna manera, como una solución estructural. Una solución estructural desde el punto de vista de la fluctuación de los precios del combustible se podría entender, pero lo que a nosotros nos preocupa realmente es que son medidas coyunturales, evidentemente, y el sector del transporte tiene tal cantidad de problemas estructurales no resueltos por su Gobierno que, sinceramente, no podemos admitir ese tipo de lenguaje.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Començant per l'execució pressupostària de les infraestructures. Vostè ara fa poc que ha estat nomenat ministre, però hem donat aquí quantitats ingents de dades oficials que demostren la mínima inversió pressupostària i la baixíssima execució pressupostària a Catalunya. Entre l'any 2010. Li dono unes quantes perquè així vostè ja vagi prenent nota. Entre el 2010 i el 2023, l'execució mitjana de les inversions d'ADIF i de Renfe a Catalunya, per exemple, va ser del 50 % del pressupostat, inadmissible. Els anys crítics, com l'any 2021, va caure fins al 19,3, totalment inadmissible. I, per tant, això quan es perpetua en el temps de forma sistemàtica i crònica, ja no és un problema de mala gestió o del que sigui. És un problema de model crònic estructural. Un model on nosaltres hem denunciat aquí moltes vegades que l'Estat es dedica a invertir en alta velocitat radial i centralitzada i abandonar la resta de modes de transport. Jo gairebé diria que això és la prioritat madrilenya d'una mena d'acord tàcit, no escrit, entre el Partit Popular i el PSOE, perquè sempre passa tant si governa el PP com si governa el PSOE. La concentració de la inversió al centre, a Madrid, i la desatenció de la resta. I jo gairebé el posaria en contraposició a la prioridad nacional que han pactat aquests senyors de PP i VOX en aquests moments, però en realitat són complementàries. El pacte de la prioritat madrilenya és constant i permanent en el temps tant si governa el PP com si governa el PSOE. I això afecta tots els sistemes. Rodalies, és un escàndol que està passant a Catalunya amb Rodalies. Ho deia el president de la Comissió d'Investigació Ferroviària: 'No sé cómo los catalanes aguantan tanto', eh? Jo tampoc no ho sé. Projectes com el desdoblament de l'R3 de Vic, que porten endarreriments de vint anys per dir alguna cosa. I un infrafinançament deliberat amb un servei que afecta la salut de les persones, el seu descans, la conciliació familiar, la seva qualitat de vida, però que també té un fort impacte econòmic en l'economia, ministre, no ho oblidin. Amb tot, amb les persones i també amb l'economia. El greu impacte econòmic en hores de treball perdudes és constant amb el servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta darrera crisi, la darrera, la més forta dels darrers quaranta anys el ministre deia que ha tingut una factura de 186 milions d'euros. Però miri, l'Associació General de Transportistes de Catalunya, que agrupa autònoms i petits transportistes -perquè li recordo que aquesta última crisi de rodalies anava acompanyada amb el tall de l'AP7- ens deien que en aquells dies aquests petits transportistes només perdien 2 milions d'euros cada dia. Per tant, home, solucions estructurals, les d'aquest Reial decret, no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, tal com ha dit ja algun altre ponent d'algun altre grup parlamentari, aquest Reial decret, de fet, és una mena de annex del decret anterior. És a dir, conté mesures que s'haguessin pogut incloure a l'anterior Reial decret de mesures contra l'efecte de la guerra d'Iran. De fet, gairebé podríem dir que és quasi quasi una fe d'errates. Hi ha una modificació de l'anterior decret. El que preveu són mesures que en algun moment donat Junts per Catalunya hem demanat en alguna ocasió i també el sector. Evidentment, el sector fa molts anys que clama, per exemple, per mecanismes de revisió automàtica de preus en el transport per carretera davant de la fluctuació del preu del combustible, o també una línia d'ajuts per a les màquines dièsel ferroviàries, que són la immensa majoria de maquinària que s'utilitza per muntar i desmuntar trens a les terminals ferroviàries. Eren mesures, de fet, com dic, imprescindibles per poder fer un paquet d'actuacions en contra de l'efecte de la guerra d'Iran. Són mesures que, com dic, el sector les ha demanat -Junts per Catalunya, també- des de fa molt de temps. Aquest sector, el sector del transport està molt tensionat per la fluctuació del preu dels combustibles des de la pandèmia, des de la guerra de la invasió d'Ucraïna, etcètera, etcètera, i, per tant, són benvingudes. No hi ha cap mena de dubte sobre això. Però vostès, el Govern planteja aquestes mesures d'alguna manera, com una solució estructural. Solució estructural des del punt de vista de la fluctuació del preu del combustible es podria interpretar. Però el que a nosaltres ens preocupa realment, ministre, és que això són mesures conjunturals, evidentment, i el sector del transport té tal quantitat de problemes estructurals no resolts pel seu govern que, sincerament, no podem admetre aquest tipus de llenguatge.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Muchas gracias, presidenta. Ayer conocimos los datos de paro que confirmaron el peor último trimestre de los últimos quince años. También se hacía público que el Gobierno reconocía que la inflación llegaría hasta el 3,1 % en lugar del 2,1 % previsto. Hace pocos días se hacía público que el PIB per cápita se estanca y se sitúa un 30 % por debajo de la media europea. Recientemente también hemos sabido que las familias tienen menos renta familiar ahora que hace veinte años. Y todavía podríamos sumar a eso que hemos sabido que España es uno de los países de la Unión Europea donde más ha subido la presión fiscal desde el año 2018, precisamente cuando ustedes entraron a gobernar. También podríamos añadir los datos inaceptables sobre el riesgo de pobreza y exclusión social, que afectan a uno de cada cuatro ciudadanos. Podríamos añadir los datos dramáticos sobre la caída de emancipación juvenil o la subida del número de familias que sobreviven gracias a los subsidios del Estado de los que ustedes presumen tanto.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Moltes gràcies, presidenta. Ahir coneixíem les dades d'atur confirmantse el pitjor primer trimestre dels darrers 15 anys. També es feia públic ahir que el Govern reconeixia que la inflació s'enfilaria fins al 3,1 %, en lloc del 2,1 % previst. Fa pocs dies es feia públic que el PIB per càpita s'estanca i se situa un 30 % per sota del que és la mitjana europea. Recentment també hem conegut que les famílies tenen menys renda familiar ara que no pas fa vint anys, i encara podríem sumarhi que també hem conegut que Espanya és un dels països de la Unió Europea on més ha pujat la pressió fiscal des de l'any 2018, precisament l'any en què vostès van entrar a governar. També podríem sumarhi les inacceptables dades sobre risc de pobresa i exclusió social que deixen 1 de cada 4 ciutadans en aquesta situació. Podríem sumarhi les dramàtiques dades sobre la caiguda d'emancipació juvenil o el creixement del nombre de famílies que sobreviuen gràcies als subsidis de l'Estat dels quals vostès tan presumeixen.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I per tant, acabo, nosaltres denunciem aquesta desinversió crònica en totes les infraestructures de Catalunya, com també passa a Andalusia i altres llocs. Però no proposem consorcis amb un Estat que sempre incompleix i es queda els recursos de Catalunya per no fer el que ha de fer, sinó que nosaltres el que plantegem i el que defensem és que volem la independència de Catalunya. Volem el traspàs de les competències de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i podernos fer responsable dels recursos necessaris per fer les inversions necessàries per a la gent de Catalunya, pagesos, activitat econòmica, població per l'abastament d'aigua que avui no tenim. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, tenemos hoy una proposición que, como sucedió y dije en el Pleno anterior, es legítima. Es absolutamente legítimo que ustedes lo hagan. La diputada del Grupo Popular ha presentado una iniciativa que es de campaña electoral, porque hay elecciones en Andalucía. Se ha notado en la iniciativa, en el calendario y también en las intervenciones de los demás grupos, que también se presentan a las elecciones y aprovechan esta intervención. Como decía, es legítimo, pero nosotros no vamos a hablar tanto de Andalucía, pero sí vamos a aprovechar para hablar del agua y las infraestructuras hídricas.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, bé, tenim avui una proposició que, com va passar en el ple anterior -i jo vaig dir que era legítim-, és absolutament legítim que vostès ho facin. La diputada del Grup Popular que ha presentat la iniciativa, que és de context electoral, òbviament perquè hi ha eleccions a Andalusia i s'ha notat amb la iniciativa i amb el calendari, i s'ha notat amb les intervencions dels altres grups que també es presenten a les eleccions i que també han aprofitat aquesta intervenció. Com dic, és legítim. Nosaltres no parlarem tant d'Andalusia, però sí que aprofitarem per parlar de l'aigua i de les infraestructures hídriques. Jo, l'altre ple que em va tocar també intervenir en una iniciativa similar, els hi deia que el Partit Popular, des del nostre punt de vista i haver desacreditat amb aquest tipus de debats, quan planteja un greuge territorial que segur que existeix, que segur que hi ha base com per poderlo acreditar, perquè es fan un tip de fer declaracions en contra de Catalunya i de catalanofòbia, de comparar amb Catalunya, i vaig posar d'exemple de les declaracions del senyor Moreno Bonilla i avui podria dir les del senyor Ricardo Tarno, un diputat seu, dient: 'El Govern espanyol només inverteix en infraestructures catalanes per garantir si els vots dels partits catalans a les lleis que presenten'. Doncs miri, ni inverteixen ni tenen els vots, com s'ha vist perfectament avui aquí al ple. Per tant, aquestes declaracions tan lamentables que generen catalanofòbia, rebuig i un greuge fals són, ja dic, els desacrediten a vostès per fer aquest tipus de discurs.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Per tots aquests motius, i no per sectarisme, no per ideologia. Per tots aquests motius reals, nosaltres no podem donar el nostre vot per poder convalidar. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señoras y señores ministros y ministras, compañeros y compañeras, decía Platón que el primer acto de corrupción de un gobernante no es robar, es aceptar un cargo para el cual no está preparado. Y hoy este real decreto ley es una prueba clara de ello. En primer lugar, el Gobierno sabía perfectamente cuáles eran nuestras objeciones, tanto técnicas como de fondo, y ha decidido ignorarlas. Nos trae el mismo decreto de nuevo, sin haber hecho nada de trabajo, sin haber hecho el trabajo que les corresponde, a pesar de saber desde el primer momento que Junts no lo podría avalar tal como está. El PSOE y SUMAR llevan muchos años gobernando y la vivienda es más inaccesible que nunca, y no es de extrañar. Hoy, de nuevo, tenemos una muestra de cuál es la causa. La propuesta que tenemos delante no es una medida rigurosa de vivienda, como nos suelen traer; es una operación de propaganda y, por cierto, jurídicamente muy defectuosa. Y lo digo así de claro. Solo por sus defectos técnicos, este decreto ya no se puede votar a favor tal y como está redactado.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors ministres, companys. Deia Plató que el primer acte de corrupció d'un governant no és robar, és acceptar un càrrec per al qual no està preparat. I avui aquest Reial decret llei n'és la prova clara. En primer lloc, el Govern sabia perfectament quines eren les nostres objeccions, tant tècniques com de fons, i ha decidit ignorarles. Ens porta el mateix decret de nou, sense fer cap feina, sense fer la feina que els correspon, tot i saber des del primer minut que Junts no podíem avalar així. PSOE i SUMAR porten molts anys governant i l'habitatge és més inaccessible que mai. I no és estrany. Avui, de nou, tenim una mostra de quina n'és la causa. La proposta que tenim davant no és una mesura rigorosa d'habitatge com les que ens solen portar. És una operació de propaganda i, per cert, jurídicament molt defectuosa. I ho dic així de clar només pels seus defectes tècnics. Aquest decret ja no es pot votar a favor tal i com està redactat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Para decir basta, los ciudadanos deben ver que los primeros que decimos somos los representantes políticos. El presidente ya no va a hacer nada. De hecho, el PSC no sirve de nada aquí en Madrid, va al dictado del PSOE. Pero nosotros hemos demostrado, a pesar de los insultos, el chantaje, la presión, a pesar de todo lo que se está diciendo de nosotros, hemos demostrado que a esta gente se la puede forzar a hacer cosas que no harían nunca. Hoy hablamos catalán porque les hemos forzado. Hoy se está investigando el atentado del 17 de agosto porque se forzó esta investigación. Hoy hay Ley ELA porque se forzó. Hemos recuperado competencias porque lo hemos forzado. Por tanto, nuestro posicionamiento está claro: o pagan o pagan. Hoy somos siete y hemos forzado al Gobierno español como nunca nadie lo había hecho antes. Somos siete. Podríamos ser más. Podríamos ser catorce y podríamos cambiarlo todo. Visca Catalunya lliure. Gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Gracias, presidente. Es cierto, diputada, que hoy no solo se vota un consorcio; hoy se decide si Cataluña debe continuar aceptando que sus infraestructuras estratégicas sigan controladas desde Madrid. Hoy también se decide si se normaliza la subordinación de Cataluña a Madrid y si se reafirma que el poder lo tiene Madrid y que Cataluña renuncia. Por tanto, hoy también se vota una forma de hacer política. La ley parte de un diagnóstico que es correcto: Madrid no paga. Pero la respuesta política es equivocada, señora diputada. En lugar de reclamar que paguen lo que nos deben, lo que ustedes proponen es crear un organismo controlado por Madrid, controlado por los que no pagan. Con quien te debe dinero, tú no creas una empresa donde quien manda es quien debe dinero. A quien te debe dinero, coges y le exiges que te pague lo que te debe. A Cataluña no llega ni la mitad del dinero que debe llegar. Y, en cambio, en Madrid se cobra religiosamente todo lo que se debe cobrar. Es más, cada año reciben mucho más de lo que deben cobrar; en alguna ocasión, en algún año, cobran el doble de lo que deberían cobrar. Y allí ni tienen ni necesitan consorcio.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Acceptar això, senyora diputada, és rebaixar les aspiracions de Catalunya fins a límits que haurien de fer envermellir a qualsevol persona que ho defensi. Perquè el problema no és menor. Parlem de la vida de la gent. Parlem del benestar de les persones. Parlem del futur de la nostra nació i avui Catalunya està al límit. Rodalies, habitatge, immigració, mestres, metges, pagesos, autònoms, gent gran, gent jove, famílies senceres. I els catalans no som aquí per pagar la festa a tota aquesta gent per no cobrar i a sobre callar. Caldria sortir d'aquesta espiral de mentides, d'invents i de sobredosi de titulars buits. El que ens està arrossegant els partits espanyols i ens estan arrossegant a tots. Els partits, ens estan arrossegant als mitjans de comunicació, estan arrossegant a la gent i com he dit, això només ho podem canviar els catalans. Senyora diputada, però per dir prou. Els ciutadans han de veure que els primers que diem prou som els representants polítics, el president, allà no farà res. De fet, el PSC no serveix de res. Aquí a Madrid el PSC és el PSOE. Però nosaltres hem demostrat, malgrat els insults, malgrat el xantatge, malgrat la pressió. Malgrat tot el que s'està dient de nosaltres, hem demostrat que aquesta gent se la pot forçar a fer coses que mai farien. Avui parlem català perquè els hem forçat. Avui s'està investigant l'atemptat del 17 d'agost perquè se'ls ha forçat. Avui hi ha llei perquè se'ls ha forçat. Avui hem recuperat competències perquè se'ls ha forçat, per tant, el nostre posicionament, és clar. O paguen o paguen. Avui som 7 i hem forçat el Govern espanyol com mai ningú ho havia fet abans. Som 7. Podríem ser més. Podríem ser 14 i podríem canviar ho tot.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Gràcies, president. És cert diputada, que avui no només es vota un consorci. Avui es decideix si Catalunya ha de continuar acceptant que les seves infraestructures estratègiques segueixin controlades per Madrid. Avui també es decideix si es normalitza la subordinació de Catalunya a Madrid i si es reafirma que el poder el té Madrid i que Catalunya hi renuncia. Per tant, avui també es vota una manera de fer política. La llei parteix d'un diagnòstic que és correcte. Madrid no paga, però la proposta política és equivocada, senyora diputada, en comptes de reclamar que paguin allò que ens deu, el que proposen vostès és crear un organisme controlat per Madrid, controlat pels que no paguen. Amb qui et deu diners tu no crees una empresa on qui mana és qui els deu. A qui et deu diners, l'agafes i li exigeixes que et pagui allò que deu. A Catalunya no arriben ni la meitat dels diners que han d'arribar. En canvi, a Madrid cada any cobren religiosament tot el que han de cobrar. És més, cada any reben molt més del que han de cobrar. Algun any reben el doble del que han de cobrar i allà ni tenen ni necessiten consorcis.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que ha condenado el Gobierno a...
«I des de Junts per Catalunya no deixarem d'assenyalar precisament pel que estan fent al nostre país. No deixarem d'assenyalar per com castiguen constantment la classe mitjana i treballadora. No deixarem d'assenyalar per com s'acarnissen amb els autònoms, amb els metges, amb els professors, amb els pescadors, amb els pagesos, amb els usuaris de rodalies o amb els petits propietaris. No deixarem d'assenyalar l'ós perquè no hi hagi prou publicitat institucional per tapar el fracàs de les seves polítiques. Vostès vagin fent, nosaltres també. Vostès, ofegant la gent amb impostos i amb uns serveis públics cada vegada més precaris, i nosaltres defensant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Muchas gracias, presidente. Hace tiempo que se ha instalado en esta Cámara mentir y contar medias verdades. El Gobierno y sus socios prefieren mentir en lugar de reconocer que no existe ese trozo de paraíso en la tierra que ustedes dicen que es España. Por ejemplo, datos recientes del Fondo Monetario Internacional, previsiones para el año 2027 con respecto a 2018. Crecimiento del PIB per cápita: crecimiento de la eurozona, 1 %; España, por debajo de la media, un 0,9 % de crecimiento. Crecimiento de la productividad: media de la eurozona, un 0,2 %; España, en sentido contrario, una pérdida de productividad del 0,3 %. Tasa de paro: media de la eurozona, un 6,1 %; España, un 60 % más de desempleo que la media europea, un 9,8 %. ¿Lo entienden? Menos riqueza per cápita, menos productividad, más paro. La trampa del modelo español es que los grandes indicadores económicos mejoran por el crecimiento forzado de la población y no como resultado de sus políticas económicas. Desde el Gobierno provocan una productividad a la baja, y eso implica un tejido productivo menos competitivo. Con menos productividad y un tejido productivo menos competitivo, los sueldos no crecen. Si a eso le sumamos un coste de la vida más alto y una mayor presión fiscal, las familias cada vez se quedan con menos recursos. Si a eso le añadimos que, por culpa de sus políticas, nos encontramos con una mayor dificultad en el acceso a la vivienda y unos servicios públicos cada vez más precarios, es evidente que ustedes están creando una sociedad con menos calidad de vida y una expectativa de futuro más negra. Cojas el sector que cojas, hables con quien hables, menos calidad de vida y un futuro más negro. Eso es lo que ustedes, desde el Gobierno y sus socios, esconden cada día sin querer reconocer los datos. Sin embargo, la pregunta es: ¿por qué lo esconden?, ¿por qué no aceptan la realidad? Cada día que pasa, la razón parece más evidente y más clara. A ustedes ya les va bien que las cosas funcionen mal, a ustedes ya les va bien exprimir a impuestos a la clase trabajadora de Cataluña, ya les va bien que la gente no pueda progresar gracias a su esfuerzo, a ustedes ya les va bien que los jóvenes estén más desesperados que nunca, a ustedes ya les va bien que la vivienda sea un problema creciente, a ustedes ya les va bien regularizar de forma masiva y por la puerta de atrás a casi un millón de personas, a ustedes ya les va bien tener cada vez más familias subsidiadas. A ustedes todo eso les va bien porque así podrán seguir intentando engañar a la gente, pueden seguir instrumentalizando el sufrimiento de las personas, pueden capitalizar en forma de votos el miedo y, además, pueden alimentar, sobre todo, la polarización de unos ciudadanos contra otros. Eso sí, reservándose ustedes siempre el papel de los buenos de la película para salvarnos de los diferentes lobos que se acercan, dicen. Y se equivocan, y tanto que se equivocan. La gente mayoritariamente está harta. La gente cada vez es más consciente de que las políticas del Gobierno llevan directamente al precipicio y de que hoy viven peor que hace unos años. Los catalanes, por ejemplo, somos cada vez más conscientes de que con su autodenominado Gobierno progresista precisamente lo que no tienen es progreso; ni progreso ni futuro.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que ha condenado el Gobierno a...
«Moltes gràcies, president. Fa temps que s'ha instal·lat en aquesta cambra mentir i explicar mitges veritats. El Govern i els seus socis prefereixen mentir en lloc de reconèixer que no existeix aquest tros de paradís a la terra que vostès diuen que és Espanya. Per exemple, dades recents del Fons Monetari Internacional, previsions per al 2027 respecte al 2018. Creixement del PIB per càpita, mitjana de l'Eurozona, creixement d'un 1 %; Espanya per sota de la mitjana, un creixement del 0,9 %; creixement de la productivitat, mitjana de l'Eurozona un 0,2 %; Espanya, en sentit contrari, una pèrdua de productivitat del 0,3 %; taxa d'atur, mitjana de l'Eurozona un 6,1 %; a Espanya, un 60 % més d'atur que la mitjana europea, un 9,8 %. Ho entenen? Menys riquesa per cap, menys productivitat, més atur. La trampa del Govern espanyol és que els grans indicadors econòmics milloren pel creixement forçat de la població i no pas com a resultat de les seves polítiques econòmiques. Des del Govern provoquen una productivitat a la baixa i això implica un teixit productiu menys competitiu i amb menys productivitat i amb un teixit productiu menys competitiu. Els sous no creixen i si a això li sumem un cost de vida més alt i una major pressió fiscal, les famílies es queden cada vegada amb menys recursos. I si afegim que per culpa de les seves polítiques tenim un major dificultat d'accés a l'habitatge i uns serveis públics cada vegada més precaris, és evident que vostès estan deixant una societat amb menys qualitat de vida i una expectativa de futur més negre. Agafis al sector que agafis, parlis amb qui parlis, menys qualitat de vida i un futur més negre. I això és el que vostès, des del Govern i el seus socis, amaguen cada dia, sense voler reconèixer les dades. La pregunta, però, és per què ho amaguen? Per què no accepten la realitat? Doncs cada dia que passa, la raó sembla més evident i més clara. A vostès ja els hi va bé que les coses vagin malament. A vostès ja els va bé munyir a impostos la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Ja els hi va bé que la gent no puguin prosperar gràcies al seu esforç. A vostès ja els va bé que els joves estiguin més desesperats que mai; a vostès ja els va bé que l'habitatge sigui un problema creixent; a vostès ja els hi va bé regularitzar massivament i per la porta del darrere gairebé un milió de persones; a vostès ja els va bé tenir cada vegada més famílies subsidiats; a vostès tot això els hi va bé perquè així poden seguir intentant enganyant a la gent. Poden seguir instrumentalitzant el patiment de la gent, poden capitalitzar treure'n rèdit polític en forma de vots, poden capitalitzar la por i, sobretot, poden alimentar la polarització entre uns ciutadans contra els altres. Això sí, reservant-se sempre vostès el paper dels bons de la pel·lícula per salvar-nos dels diferents llops que diuen que s'acosten i s'equivoquen. I tant que s'equivoquen. La gent majoritàriament n'està cuita. La gent cada vegada és més conscient que les polítiques del Govern porten directament al precipici i que avui viuen pitjor que fa uns anys endarrere. Els catalans, per exemple, són cada vegada més conscients que amb el seu autoanomenat govern progressista, precisament, el que no tenen és progrés, ni progrés ni futur.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política actual en España?
«Parlem de deures ara. Ha fet vostè els deures, senyor Sánchez? Han aprovat lIVA franquiciat el Consell de Ministres? Han abaixat la quota dels autònoms? Han facilitat que els ciutadans puguin desgravar-se hipoteques i lloguers. Han tirat endavant vostès la llei de Junts contra les okupacions? No, vostès no han fet els deures. Porta massa temps ocupant el poder sense una majoria, senyor Sánchez. Culpa de tot a la dreta, però pacta quan li convé. Incompleix els acords, aprova polítiques d'esquenes a aquest Parlament, però no aplica les polítiques que s'aproven en aquest Parlament. I la cirereta de tot aquest panorama són els casos de corrupció que l'envolten. Quin argument democràtic li queda al senyor Sánchez per no convocar eleccions? Moltes gràcies. Hable un poco más alto, que no se le oía muy bien. Usted, en cualquier caso, utiliza Cataluña como escenario para hacer propaganda y a la vez esconde y menosprecia a las instituciones catalanas como no se había hecho nunca. Y el presidente Illa se lo traga todo, como nunca lo habría permitido ningún presidente catalán. Detrás del decorado y la propaganda está la realidad: una Cataluña que está perdiendo todo lo que habíamos avanzado y ganado con mucho esfuerzo, porque los catalanes trabajamos, generamos riqueza, innovamos, sostenemos el sistema y también pagamos la fiesta a España. ¿Y ustedes qué hacen? Ahogan a impuestos a la clase media y trabajadora. Han recaudado más impuestos que nunca, pero los servicios públicos están peor que nunca. Empeoran el problema de la vivienda. Ahogan a los autónomos, ignoran a los médicos, profesores, agricultores, pescadores... Ustedes empobrecen a la gente para después subsidiarla. Y ese no es nuestro modelo de país. Aprueban también políticas por la puerta de atrás, como la regularización masiva, cuando ningún otro país de la Unión Europea está haciendo nada que se le parezca. Imponen una regularización, pero no la paga usted, señor Sánchez: España invita, pero pagan y sufren, como siempre, los ciudadanos de Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política actual en España?
«Parli una miqueta més alt que no se l'escoltava molt bé. Vostè, en tot cas, utilitza Catalunya com a escenari per fer propaganda i alhora amaga i menysté les institucions catalanes com mai s'havia fet. I el president Illa s'ho empassa tot com mai cap president català hauria permès. Però darrere del decorat hi ha la realitat, senyor Sánchez. Una Catalunya que està perdent tot el que havíem avançat i tot el que havíem guanyat amb molt esforç perquè els catalans treballem, generem riquesa, innovem, sostenim el sistema i també paguem la festa a Espanya. I què fan vostès? Ofeguen a impostos a la classe mitjana i treballadora. Han recaptat més impostos que mai, però els serveis públics estan pitjor que mai. Empitjoren el problema de l'habitatge, escanyen als autònoms, ignoren els metges, els mestres, els pagesos, els pescadors. Vostès empobreixen a la gent per després subsidiar-la. I aquest no és el nostre model de país. També aproven polítiques per la porta del darrere, com la regularització massiva, quan cap altre país de la Unió Europea està fent res que se li assembli. Imposen una regularització, però no la paga vostè, senyor Sánchez. Espanya convida, però ho paguen i ho pateixen com sempre els ciutadans de Catalunya.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«I per cert, ens agradaria poder parlar una miqueta de l'OTAN. Parlem de l'OTAN. Què és l'OTAN? L'OTAN és una aliança defensiva -defensiva, no agressiva- i es basa en la força de dissuasió. I evidentment que estem allunyats del seu posicionament, està clar! Per a vostès la dissuasió és provocar guerres. No, no, perdoni. Cap dels conflictes bèl·lics que hi ha ara els ha provocat l'OTAN, eh? Buenas tardes, señoras y señores diputados, señora presidenta. Esta moción del Grupo Podemos, con cuatro puntos, pide en el primero convocar un referéndum sobre la permanencia de España en la OTAN. Y ya que ellos han hecho una referencia al señor Felipe González de hace cuarenta y cinco años, yo me voy a permitir la licencia de decir que, de entrada, no. Solo leyendo el primer punto, nosotros decimos que, de entrada, no. Sí es cierto que hoy debatimos una moción en un contexto crítico: el aumento de los conflictos bélicos en el mundo, una inestabilidad creciente, el hundimiento del mundo basado en reglas que conocíamos hasta hace poco. En Junts queremos decir claro desde el primer momento que no avalamos todo lo que está ocurriendo. No lo avalamos. No somos acríticos, no nos gustan muchos de los hechos a los que asistimos por la forma como se producen ciertas decisiones a escala internacional, porque se toman, entre otras cosas, de forma unilateral y también en forma de agresiones militares y violentas que provocan muertes de civiles, daños y víctimas, también víctimas cooperantes y personal de asistencia de las víctimas de organizaciones neutrales e independientes. Además, esto también perjudica a la gente de aquí, a la economía, al coste de la energía y a muchas otras cosas. No es admisible lo que estamos viviendo. No lo compartimos. Pero la respuesta a esta situación no puede ser la ruptura unilateral de alianzas estratégicas. Bajo nuestro punto de vista, la moción que presenta Podemos plantea una propuesta aparentemente contundente, pero es profundamente irresponsable, según nos parece, abandonar alianzas y romper estructuras multilaterales como si en materia de defensa se pudiera ir por libre. No es realista ni responsable. Cuando el mundo democrático clama por el retorno a la multilateralidad, ustedes proponen salir de una organización multilateral de primer orden. La seguridad hoy es compartida, interdependiente. No hay ningún país europeo que pueda garantizar su seguridad en solitario. Nosotros no estamos aquí para hacer discursos fáciles, estamos aquí para decir lo que pensamos que es la verdad. La verdad es que el mundo no es más seguro si rompemos alianzas defensivas, es al revés. Romper alianzas no nos hace más fuertes.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Bona tarda, senyores i senyors diputats, senyora presidenta. Aquesta moció del Grup de Podemos, amb quatre punts, demana, en el seu primer: convocar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. I ja que ells han fet una referència al senyor Felipe González de fa 45 anys enrere, jo em permeto la llicència de dir: d'entrada, no. Només llegint el primer punt ja nosaltres diem d'entrada no. Sí que és veritat que avui debatem una moció en un context crític. L'augment dels conflictes bèl·lics del món, inestabilitat creixent, el desmoronament del món basat en regles que coneixíem de no fa gaire i, des de Junts, volem dir clar des del primer moment: no avalem tot això que està passant. No ho avalem, no som acrítics, no ens agraden molts dels fets que veiem, ni la manera de com es produeixen determinades decisions a escala internacional, entre altres coses perquè es prenen de forma unilateral i, entre altres coses, perquè es prenen en forma d'agressions militars i violentes que provoquen morts de civils, danys i víctimes, també víctimes de cooperants i de personal d'assistència de les víctimes per part d'organitzacions neutrals i independents i, a més, perjudica també a la gent d'aquí, a l'economia d'aquí, el cost de l'energia i a tantes altres coses. No és admissible el que estem vivint, no ho compartim. Però la resposta a aquesta situació no pot ser la ruptura unilateral d'aliances estratègiques des del nostre punt de vista. La moció que presenta Podemos planteja una proposta aparentment contundent, però que és profundament irresponsable a la nostra manera de veure: abandonar aliances, trencar estructures multilaterals com si en matèria de defensa es pogués anar per lliure. No és realista ni responsable. Quan el món democràtic clama pel retorn a la multilateralitat, vostès proposen sortir d'una organització multilateral de primer ordre. La seguretat avui és compartida, és interdependent. Cap país europeu pot garantir la seva seguretat en solitari. I nosaltres no estem aquí per fer discursos fàcils. Estem aquí per dir el que pensem que és la veritat. La veritat és que el món no és més segur si trenquem aliances defensives. És al revés. Trencar aliances no ens fa més forts.»