Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
361 declaraciones · página 11 de 13
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para favorecer el acceso a alimentos básicos.
«Buenas tardes a todos. Gracias, señor presidente. El debate sobre la fiscalidad no es el primero, hemos debatido la cuestión varias veces y me parece que este es un acto de hipocresía, particularmente cuando esto viene de un partido marcado por todo tipo de irregularidades, pero vamos por partes, al grano. El combate contra el empobrecimiento de las familias no se hace bajando los impuestos, es una obsesión de las derechas de todas partes. Hay mecanismos sencillos y fáciles que voy a comentar, pero primero quiero deciros una cosa. ¿Por qué la derecha continúa hablando tan poco de salarios y tanto de bajar impuestos? ¿Tendrá un interés por evitar que se hable de los incrementos salariales? Desde 2021 los salarios han crecido la mitad de lo que han crecido en precio los productos del supermercado. Esquerra Republicana ha sometido a debate en esta Cámara medidas legislativas para indexar los salarios y los indicadores vinculados a la inflación. Según los últimos estudios, la inflación desbocada de los últimos años responde en un 82 % a los beneficios empresariales; un 82 %, y aquí estoy dando datos objetivos. De cada 10 euros de aumento del carrito de la compra, 9 no se deben a la guerra ni a la sequía ni al COVID, se deben a las cadenas alimentarias, a los pingües beneficios de los supermercados, unos beneficios que ustedes podrán comprobar en Google, esos miles de millones de euros que ganan las grandes cadenas de hipermercados. De hecho, el 40 % de aumento es lo que han registrado en comparación con las cifras del año pasado. De aquí viene una parte del aumento de precios.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para favorecer el acceso a alimentos básicos.
«Bona tarda a tothom. Gràcies, president. El debat sobre la fiscalitat, avui, una altra vegada, ja hem tingut varis debats d'aquesta manera, i em sembla una altra vegada, com vaig dir la primera vegada, que és un acte d'hipocresia, sobretot quan ve del partit amb corrupció, amnisties fiscals, indults massius, sense tocar una oficialitat en la seva globalitat. Però anem a pams i al gra. El combat contra l'empobriment de les famílies no es fa abaixant impostos, i ho explicaré bé. No es fa abaixant impostos, que és una obsessió que tenen les dretes de tot arreu. Hi ha mecanismes senzills i fàcils, com comentarem. Però, primer, deixeu-me dir una cosa. Per quin motiu la dreta continua parlant tan poc de salaris i tant de baixar impostos? Potser hi ha qui té interès en evitar que la conversa giri al voltant dels increments salarials? Des del 2021, els salaris en aquest mateix període han crescut la meitat del que han crescut els productes dels supermercats. Una realitat. Des d'Esquerra Republicana, hem portat a debatre, en aquesta Càmera, mesures legislatives per indexar els salaris a indicadors lligats a la inflació. Van ser tombats. Segons els darrers estudis, la inflació disparada que hem estat patint els darrers anys respon en un 82 % als beneficis empresarials. Un 82 % a beneficis empresarials, i això són dades objectives. És a dir, nou de cada deu euros que ha pujat el preu del carretó d'anar a la compra no són per culpa ni la guerra ni la sequera ni de la COVID, són responsables de les cadenes alimentàries i, sobretot, del grans beneficis dels supermercats, beneficis que es poden comptar, com vostès poden comprovar consultant Google, poden comprovar els milers i milers de milions d'euros que tenen les grans cadenes d'hipermercats. De fet, un 40 % més aquest any que l'any anterior. Aquí hi ha una gran part d'aquesta pujada de preus. Cal atrevir-se, doncs, a plantejar topalls als preus que prioritzin les necessitats de la gent per damunt dels interessos de les grans empreses.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Acabo. La ley de la cadena alimentaria fue propuesta para evitar las ventas a pérdidas y para prohibir también las prácticas desleales. Pues bien, esta ley no ha funcionado, es hora de modificarla. Y no pasa nada, aquello que no funciona hay que cambiarlo y hay que modificar siguiendo las condiciones que nosotros hoy sometemos a debate, que son las condiciones de nuestros agricultores. Cada día perdemos cientos de agricultores; cada día hombres y mujeres que aman la tierra, que aman su labor, cierran sus explotaciones, trabajadores y trabajadoras que garantizan la soberanía alimentaria de nuestros países, que ven cómo el Gobierno español ignora sus reclamaciones. Por eso hoy hemos venido aquí en nombre de un sector que está harto de las políticas continuistas y de un sector asfixiado por la cobardía, a veces, de un gobierno que no lucha por sus reivindicaciones, ni aquí ni en Europa, que no para los pies a aquellos que abusan de su poder y que tampoco escucha las necesidades del sector en su propia casa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Desde el año 2021, y con la entrada en vigor de la ley actual, los republicanos no nos hemos quedado con los brazos cruzados. Dijimos que esta ley no funcionaría, pero al mismo tiempo, en el ámbito de las competencias de la Generalitat de Catalunya, no hemos dejado de ejecutar políticas públicas justamente para velar por un sector que consideramos imprescindible, el sector primario. Ha sido Esquerra Republicana quien ha creado el Observatori de Preus catalán para dar respuesta en nuestro país al problema que hoy estamos aquí debatiendo, en este Pleno. De esta manera, hemos aumentado la transparencia y hemos empoderado a los productores del sector de la uva, de la fruta de hueso, de los lácteos y también de las aves de corral. También hemos impulsado la estructuración del sector a través de las organizaciones de productores -hemos creado el Institut de la Llet- y hemos concedido ayudas para la transformación del cooperativismo agroalimentario catalán, nuestro país, y el fomento de la competitividad y la sostenibilidad ambiental y también, evidentemente, social y económica. El futuro, sin embargo, es incierto, pero, a pesar de ello, Esquerra Republicana no dará ningún paso atrás en la lucha por la conquista de los derechos de nuestros agricultores. No dejaremos atrás todo el trabajo realizado en nuestro país en los últimos años y continuaremos erigiéndonos en portavoces y defensores de nuestros agricultores y ganaderos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Es necesario, por lo tanto, señoras y señores diputados, ser firmes con aquellos que abusan de su poder. No podemos dejar que sea la voluntad de las grandes empresas agroalimentarias y de los grandes supermercados la que marque las reglas del juego en perjuicio de los de siempre y los más importantes son el primer eslabón de la cadena, al fin y al cabo, son nuestros agricultores. Hay que garantizar la continuidad de las explotaciones agrarias; son las empresas de base familiar aquellas que nos conservan el territorio. Tenemos que posibilitar el relevo generacional en el campo y esto pasa, evidentemente, también por la viabilidad económica de una labor que es imprescindible desde muchos puntos de vista, pero permítanme decir también que lo es primordialmente para la vida. Y tenemos que reforzar las estructuras de comercialización. Es nuestra obligación, es nuestro cometido, el objetivo que tiene que guiar todas nuestras actuaciones. Precisamente por este motivo, porque las administraciones tienen que ser aliadas del sector primario y también aliadas de la ciudadanía, proponemos un mecanismo de definición de estándares de costes de producción. Esta es una de las claves de esta proposición de ley. Será un mecanismo clave para empoderar a nuestros agricultores en el momento en que formalicen sus contratos, ya que este estándar será una referencia para determinar lo que es justo, y será el punto de partida también de todas las negociaciones. Hay que legislar para equilibrar unas relaciones de poder que en este momento son - repito- muy, muy injustas y desiguales.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Aprofito també aquesta intervenció perquè no volem deixar passar l'oportunitat d'assenyalar aquest descarat intent d'instrumentalització i manipulació del camp per part de l'extrema dreta. El moment actual és difícil. Ho és molt, també pels treballadors agraris. I la frustració de veure que els màxims responsables polítics no responen amb la rapidesa que el camp necessita cada vegada és major. No podem perdre més el temps. Estem davant d'un moment crucial. Una part de la nostra societat, de les classes populars, està patint la deixadesa de les institucions i, alhora, està patint també la injustícia del mercat desregulat. I no podem permetre que la serp del feixisme s'apropiï d'aquesta situació. Calen respostes i calen respostes valentes, diàfanes, clares. I calen respostes ja. I cal fer-ho des de l'esquerra. Cal fer-ho des del republicanisme, des de la unió de les classes dels treballadors i treballadores o simplement, si em permeten, des de l'antifeixisme. Quan VOX diu que recolza el camp, menteix. VOX només es dedica al soroll i a la crispació. Han convertit les dificultats del camp en lemes de campanya, i els agricultors els han convertit en monedes de canvi, monedes de canvi electorals. I quan han tingut oportunitat de transformar, a les diferents comunitats autònomes on ostenten la responsabilitat de les conselleries d'agricultura, no han fet absolutament res. Bé, el que sí que han fet ha estat votar en contra, a Brussel·les, de regular els tractats de comerç per evitar que aquests enfonsin els preus del producte local. Això sí que ho han fet. El que també han fet ha estat votar en contra de prohibir la revenda a pèrdues o de controlar els preus dels insums dels processos productius, que no és cap sorpresa, ja que, si d'algú són amics, òbviament, és de les grans empreses agroindustrials. El que, per descomptat, també han fet ha estat votar sistemàticament en contra de millorar les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores del camp, condicions que, per cert, són pròpies del segle passat, que vull entendre que és precisament on estan ells i elles ubicats. En conclusió, ells es fan la foto enfilats damunt d'un tractor mentre, de forma continuada, actuen en contra dels interessos dels agricultors i del conjunt del sector primari. Per cert, tot això val a dir que tampoc ho fan sols. Sempre han estat de la mà i molt ben alineats amb el Partit Popular. Una vegada més, la dreta i l'extrema dreta s'assemblen tant que podríem dir que gairebé es confonen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Gracias, presidenta. Vamos al grano. Haremos un no gigante, monumental, al conjunto de puntos de este despropósito, un no rotundo que argumentaremos en cinco puntos. El primero, el Pacto Verde Europeo es un planteamiento serio, es un planteamiento firme para encarar el futuro ante una nueva realidad que es innegable que estamos padeciendo y que hay que ir desarrollando este plan, porque no hacerlo es continuar fomentando, sin lugar a dudas, políticas extractivas de recursos naturales que, recuerdo, están degradando la tierra y recursos naturales que no son, en cualquier caso, infinitos. Del mismo modo que no hacerlo es perpetuar la realidad actual, donde quien tiene más recursos puede seguir viviendo como quiere y quien tiene menos cada vez vive más en precario. Esto, señorías de VOX, me sorprende porque ustedes, que defienden constantemente la igualdad de todos los españoles, hacen, en este caso, planteamientos que seguro incrementarán la división entre los ciudadanos; o sea, entre los que tienen más posibles y los que tienen menos. Aclárense. Segundo, la elaboración de un plan nacional del agua para la gestión de todos los recursos del agua en todo el territorio del Estado español va en contra absolutamente del sentido común. Miren, la mejor manera de gestionar los recursos de forma eficiente es descentralizando las decisiones, y no tengo tiempo de contarles los ejemplos, pero esto es una rotunda realidad y una rotunda verdad. La toma de decisiones centralizada no es efectiva, y no lo es porque no es nunca solidaria, porque siempre se entenderá que se favorece unos territorios ante otros, apareciendo los agravios comparativos, y más en temas de agua. Esta sensación en realidad en temas de agua todavía se hace más evidente si se establece la interconexión de cuencas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Quart: l'eliminació de les infraestructures hídriques a l'estat espanyol. Mirin, això es decideix en el marc de la gestió de cada una de les conques i en la lògica de la gestió de la conca i de la massa d'aigua, amb un únic objectiu, que és el de garantir el subministrament suficient d'aigua superficial i subterrània en bon estat, per fer-ne un ús de l'aigua sostenible, equilibrat i equitatiu. Important, aquesta paraula és important. I això ho estableix la directiva marc de l'aigua, és a dir, no s'hi posin. Cinquè: construir noves infraestructures hídriques per assegurar el subministrament és continuar, una vegada més, i ja ho he dit al principi, amb una gestió extractiva d'un recurs que és limitat i que, segons sembla indicar, cada vegada serà més escàs, bàsicament, per la irregularitat de la pluviometria. Per tant, s'ha de treballar per la generació de noves fonts d'aigua, noves fonts d'aigua que en diversifiquin l'origen i que no estressin tant ni els aqüífers ni els cursos de l'aigua, i que permetin gestionar de manera més acurada l'aigua dels embassaments per poder complir amb les necessitats dels diferents usuaris. I una cosa que vostès, segurament, no practiquen, però crec que seria molt interessant, això ja ho estem abordant a Catalunya, un debat entre l'oferta i la demanda. O és que l'oferta és infinita? O és que l'oferta, davant la crisi climàtica, ha de ser infinita?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Gràcies, presidenta. Anem al gra. Directament farem un no gegant, monumental, al conjunt de punts d'aquest despropòsit. Un no, però, rotund, que argumentarem en cinc punts. El primer: el Pacte Verd Europeu és un plantejament seriós, és un plantejament ferm per afrontar el futur davant d'una nova realitat, una realitat que és innegable que estem patint i que s'ha d'anar desenvolupant, aquest pla. Perquè no fer-ho és continuar fomentant, sens dubte, polítiques extractives dels recursos naturals que, recordo, estan degradant la Terra, i recursos naturals que no són, en cap cas, infinits. De la mateixa manera que no fer-ho és perpetuar la realitat actual en què els que tenen més recursos poden seguir vivint com volen i els que en tenen menys cada vegada viuen més a precari. I això, senyories de VOX, em sorprèn, perquè vostès, que defensen contínuament la igualdad de todos los españoles, facin en aquest cas plantejaments que segur incrementaran la divisió entre els ciutadans. O sigui, entre els que tenen més possibilitats i els que en tenen menys. Aclarin-se.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Termino. Abordar una financiación justa para Cataluña es un acuerdo de investidura. Se lo repetimos: Si el Gobierno del Estado no cumple, el Gobierno del Estado no va a tener continuidad. Aborden esta cuestión, abórdenla y háganlo ya, porque solo así dispondremos de los recursos que genera nuestro país, unos recursos que solo queremos que se devuelvan a su gente, a la gente que vive y trabaja en Cataluña, sean independentistas o no lo sean. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«En resum, i acabo, president. L'economia catalana avui és més diversificada i resilient que fa 10 anys. I les finances, sí, les finances estan endreçades. Així que, vicepresidenta, no hi ha dubte que l'independentisme ha demostrat ser útil. I ho ha demostrat ser el conjunt del país malgrat una oposició unionista caracteritzada pel bloqueig i per la repressió amb majúscula. El que necessita avui l'economia catalana per continuar avançant, després d'aquest debat que continuarem, òbviament, és la independència del nostre país. Però, mentrestant, mentrestant, nosaltres aprofitem totes les finestres d'oportunitats. I avui tornem a reclamar en veu alta i clara, a favor dels nostres ciutadans i ciutadanes, un finançament just i singular que ens permeti disposar, sí, amb solidaritat..., Gracias, vicepresidenta. Muchas gracias por el tono. El tono siempre es importante, aunque no siempre es suficiente, pero es importante y más en esta Cámara últimamente. Somos un partido nítidamente de izquierdas, un partido republicano, y tenemos muchas obligaciones. Nosotros albergamos unos valores para nosotros muy importantes, pero un partido republicano tiene que decir la verdad, tiene que ser honesto y solidario, y la verdad es que lamento decirlo, lo lamento muchísimo, pero lo cierto es que a Cataluña no se nos escucha.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. Senyor Marlaska, vostè, ara fa un any, ens va anunciar, en una sessió de control, un pla de xoc per solucionar les llistes d'espera per fer els exàmens de conduir. Un any després, constatem que aquest pla de xoc, a Catalunya, no ha servit absolutament per a res. Sap quantes persones esperen per fer l'examen pràctic a Catalunya? Li dic: més de 3500 a Lleida, gairebé 14 000 entre Tarragona i Girona i més de 45 000 a Barcelona. Un any després, el seu govern continua sense donar-nos una solució. És desesperant. Ha d'entendre que el carnet de conduir, per la ciutadania, especialment per la que vivim en zones rurals, no és un caprici, és una necessitat. La seva deixadesa dificulta les opcions de trobar feina o d'estudiar a les persones més joves. També suposa un impacte pels treballadors i treballadores, perquè hi ha oposicions i ofertes laborals on es requereix el carnet, o simplement pels que el necessiten sí o sí. Miri, senyor ministre, a Catalunya, aquesta deixadesa fa anys que ha convertit un simple tràmit amb la DGT en una missió impossible. I per tots aquests motius, senyor Marlaska, com justifica la seva reiterada inacció respecte a les llistes d'espera per examinar-se del carnet de conduir a Catalunya?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Catorze anys després d'aquest escàndol, aquestes persones encara estan estigmatitzades per la mateixa banca, amb nòmines embargades i una negativa generalitzada de donar-los cap tipus de crèdit ni de solució. I no només això, els mateixos bancs continuen en pràctiques totalment abusives cap a les persones més vulnerables. Cobren una comissió quan una família es queda dos dies al descobert o també es continua exigint la contractació de serveis d'assegurances per no cobrar comissions abusives per tenir un compte obert. I no només tenen comportaments abusius amb els seus usuaris, sinó que internament també en tenen. Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. I el més escandalós de tot plegat és que aquestes retallades es donen en un moment de màxims beneficis per la gran banca. Els cinc grups bancaris més grans de l'Estat han passat de guanyar 15 100 milions d'euros el 2020 a 20 000 milions d'euros el 2022, i a tancar l'exercici del 2023 amb més de 26 000 milions d'euros; els guanys s'han disparat un 27 %, és la xifra més gran de la seva història.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Per posar-nos en context, la crisi financera de l'any 2008 va portar el PSOE primer i el Partit Popular després al conegut com a rescat bancari. Rere l'excusa de 'no ens podem permetre una fallida del sistema financer', els dos grans partits espanyols van realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. En total, i sota l'eufemisme de la reestructuració bancària i segons l'informe de fiscalització oficial, es van transferir més de 120 milions d'euros en forma d'ajuts en recapitalització. Però, atenció, la majoria d'aquests diners eren diners públics. Després d'aquesta operació, el rescat bancari no ha estat retornat íntegrament i, segons el Banc d'Espanya, hi ha 60 000 milions d'euros que són impossibles de recuperar. Tot i això, mentre la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania, encara hi ha milers de persones en mans de la usura bancària. Per fer recordatori: mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva, milers de petits empresaris no podien fer front a les despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera. Elles, ells, en definitiva, nosaltres, érem els qui realment no teníem alternativa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Sí, gràcies, vicepresidenta. Ha estat molt clara. Gràcies per explicar també tan clarament el posicionament del PSOE, que entenc que és el posicionament del PSC. Ara ja tota la ciutadania del meu país, tota la ciutadania catalana, ja té clar que el PSC és la garantia del manteniment de l'espoli fiscal a Catalunya. El model fiscal del PSC a Catalunya és mantenir aquest infrafinançament crònic, l'espoli fiscal i l'ofegament de les nostres polítiques socials. En definitiva, senyora vicepresidenta, el model de finançament del PSC i del candidat Illa és que la ciutadania de Catalunya continuï pagant i continuï callant. Moltes gràcies. Gracias, vicepresidenta, ha estado muy clara. Gracias por explicar tan claramente el posicionamiento del PSOE, que entiendo que es el posicionamiento del PSC. Ahora ya toda la ciudadanía de mi país, toda la ciudadanía catalana tiene claro que el PSC es la garantía del mantenimiento del expolio fiscal en Cataluña; el modelo fiscal del PSC en Cataluña es mantener esa infrafinanciación crónica, el expolio fiscal y el ahogo de nuestras políticas sociales. En definitiva, señora vicepresidenta, el modelo de financiación del PSC y del candidato Illa es que la ciudadanía de Cataluña continúe pagando y continúe callando. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Pero esto no podemos permitirlo, no podemos permitir una intromisión de nuestras competencias y que estas queden desdibujadas. Señora diputada, no es personal, ni mucho menos, no es una mala PNL. El trabajo que están haciendo ya se está haciendo en la Generalitat de Cataluña. Concretamente, en el Departament de Drets Socials han impulsado programas para luchar contra la soledad no deseada y el aislamiento social y en estos programas se incluye, como pueden repasar, el apoyo individualizado a personas en situación de vulnerabilidad, sensibilización de la población, fomento de autonomía personal, apuesta por redes comunitarias y refuerzo del papel crucial del voluntariado y las entidades sociales. En este sentido, por ejemplo, la Generalitat ha establecido el Programa Comunitats contra L'aïllament Social, cuyo objetivo es atender a personas en situación de vulnerabilidad social, ofrecer apoyo individualizado y acompañamiento en favor de la inclusión y la socialización. También hemos puesto en marcha un servicio de ayuda integral a las personas mayores en el ámbito rural para garantizar la ayuda continuada en su entorno habitual.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Senyora diputada, no és personal, ni molt menys, no és una mala PNL, no ho és, la veritat és que la feina que hi està fent ja s'està fent a la Generalitat de Catalunya, concretament pel Departament de Drets Socials. Ja ha impulsat diversos programes destinats a lluitar contra la solitud no desitjada, l'aïllament social i aquests programes inclouen -com poden vostès repassar- el suport individualitzat a persones en situació de vulnerabilitat, la sensibilització de la població, el foment de l'autonomia personal, la l'aposta per les xarxes comunitàries, el reforç del paper crucial del voluntariat i les entitats socials. En aquest sentit, per exemple, la Generalitat ha establert el programa Comunitats contra l'aïllament social, que té com a objectiu atendre les persones en situació de vulnerabilitat social, oferint-los suport individualitzat, acompanyament cap a processos d'inclusió i socialització, etcètera. A més, s'ha posat en marxa el Servei d'atenció integral a les persones grans en l'àmbit rural, destinat a garantir una assistència continuada i integrar les persones grans en el seu entorn habitual. Molt bé.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Per tant, el nostre grup donarà suport a aquesta presa en consideració, deixant clar que qui ha de poder prestar aquests serveis són les administracions més properes i que les competències són de les comunitats autònomes, que s'hauran de dotar dels recursos necessaris. I per acabar, la llei que s'aprovi ha de ser un instrument crucial que proporcioni un marc de suport integral i que millori la qualitat de vida i el benestar dels qui viuen amb aquesta malaltia. Queda molt camí per garantir que tots els afectats tinguin accés equitatiu a serveis i recursos vitals i ens insto a tots nosaltres a continuar treballant, però per favor, sense populismes, perquè pretendre privatitzar la sanitat i alhora voler fer una societat més inclusiva i solidària per a tothom, és una mica difícil. Si privatitzem, costarà molt d'aconseguir aquesta societat inclusiva i solidària per a tothom. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos la toma en consideración de un proyecto de ley sobre la esclerosis lateral amiotrófica, ELA, y en nuestro grupo creemos que es crucial destacar la importancia de abordar esta enfermedad y también muchas otras enfermedades minoritarias que no solo afectan físicamente a quienes las sufren, sino que tienen un profundo impacto también en sus familias y cuidadores. Para quienes viven con ELA, cada día es una batalla enfrentarse a desafíos físicos, emocionales y también económicos y financieros. Es una enfermedad que, lamentablemente, de momento, no tiene cura y no requiere de tratamientos médicos caros, sino que requiere de ayudas de apoyo al enfermo y a la familia. La ELA es una enfermedad progresiva degenerativa que afecta a las células nerviosas del cerebro y a la médula espinal, lo que lleva a la pérdida gradual de la función muscular y, en última instancia, te deja en la discapacidad. Si a la enfermedad, que de por sí ya es bastante grave, sumamos vivir en un entorno rural, todo es complicado; y tengo el testimonio de una familia de Belianes, que es una población de poco más de quinientos habitantes, en la comarca donde yo vivo, en Urgell. La familia ha adaptado toda su vida a cuidar al enfermo. Si en un entorno urbano es complicado encontrar la ayuda necesaria, en un entorno rural es mucho más difícil, y en este caso ha hecho totalmente imposible contratar a una persona para hacer esta tarea. Es decir, que todo el entorno se ha tenido que modificar y adaptar a la movilidad de Josep, para darle vida a Josep: una cama articulada, herramientas informáticas para la comunicación, aparatos para respirar, un generador de luz, porque no te puedes quedar sin luz en casa, y un largo etcétera de gastos, todo muy necesario para la calidad de vida del enfermo. Sin embargo, hablas con esta familia y te dicen que se sienten privilegiados porque han tenido recursos económicos para poder afrontarlo y una profesión que ha permitido a la pareja y a la familia la conciliación laboral para poder estar al lado de Josep las veinticuatro horas del día. Son conocedores de que hay muchísimas familias que no se pueden permitir la conciliación laboral ni los recursos para adaptar las viviendas a la enfermedad. Y entonces, ¿qué ocurre con los enfermos que no pueden afrontarlo? ¿Qué les pasa a las personas que viven solas?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Mantiene el Estado español relaciones comerciales con material bélico con el Estado de Israel?
«Bé, la guerra a Gaza és un infern diari, una massacre de civils que ja arriba als trenta mil morts i més de setanta mil ferits. Els bombardejos han destruït fàbriques, hospitals, escoles. La vida és impossible, a Gaza. És impossible, a Gaza. Un territori que només té 41 quilòmetres de llarg per 10 quilòmetres d'amplada i que és avui un camp de concentració a l'aire lliure d'on no es pot escapar ningú. Un infern que, encara que sembli mentida, pot anar a més si continuem els atacs als civils o si es paralitza l'ajuda humanitària via UNRWA. I esperem que l'Estat espanyol continuï col·laborant amb la UNRWA. De fet, valorem, ministre Albares, que vostè hagi dit que continua amb aquesta ajuda a una pregunta que vam fer en la seva compareixença. Ara bé, no és suficient -no és suficient- i m'explico per què no. Ens agrairia que avui aquí, senyor ministre, ho a dit, però que es reafirmés amb més contundència en el rebuig i la prohibició de comerç d'armes amb l'Estat d'Israel. Segons el Centre Delàs, i confirmat per la Plataforma de Contractació del Servei Públic, sabem que el novembre de 2023 -el novembre- Espanya va exportar municions a Israel per valor d'1 milió d'euros. Cal recordar-li que el Tractat sobre el Comerç d'Armes impedeix aquestes transferències, tinguin contracte o no tinguin contracte anterior i licitacions anteriors, si violen obligacions internacionals o poden ser utilitzades en matances de civils. Per això ens urgeix que reafirmi aquí i ara el seu compromís per a la prohibició d'exportació d'armes a Israel, també d'empreses privades, com s'ha fet en altres guerres, i que ampliï la demanda a tota la Unió Europea. El respecte als drets humans i a la pau ha de prevaldre en la regulació del comerç d'armes. I això val per a qualsevol guerra, també per a la massacre de Gaza i Cisjordània.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«De fet, si el nivell del mar continua pujant, a 550 quilòmetres d'aquest hemicicle podríem tenir els primers refugiats climàtics, i això els ben asseguro que a Catalunya no ho permetrem. El caràcter del sud del Principat de Catalunya i l'esperit deltaic és absolutament imparable. Si alguna cosa he après estimant el Delta és a no subestimar mai la força de la fragilitat, perquè el Delta no és només natura; el Delta és humanitat. Ara fa sis anys naixia la Taula de Consens. Tots els ajuntaments i les dues comunitats de regants van consensuar com protegir el Delta. Hi ha tres elements absolutament clau: les guardes, els sediments i les platges amples. El consens, doncs, passa per mantenir aquest perfil, per anar endavant i no endarrere. No recularem ni un centímetre. He tingut l'honor, també, de treballar al costat de la Taula de Consens durant aquests últims cinc anys des del Govern català, i plegats hem dissenyat l'Estratègia Delta, una estratègia sòlida per protegir justament el delta de l'Ebre, un full de ruta que compta amb tothom: amb els arrossaires, amb els pescadors i pescadores, amb els agricultors, amb els caçadors, amb els regants, amb les administracions locals i també amb el Govern de la Generalitat. Són accions estratègiques, són accions planificades i calendaritzades, que ens marquen el camí i ens diuen què hem de fer, com ho hem de fer, quan ho hem de fer i amb qui ho hem de fer. És un model de cohesió amb base a la sostenibilitat, una estratègia que uneix coneixement i gestió, i ho fa per evitar, òbviament, la regressió i la subsidència amb solucions sempre basades en la mateixa natura. No es tracta d'anar en contra de la natura; al contrari, es tracta d'utilitzar aquesta natura per afavorir les necessitats del Delta. Una estratègia a curt, a mitjà i a llarg termini. En definitiva, una estratègia que avui té el consens del Delta i també del país. Gràcies, com no pot ser d'altra manera, també a la Taula de Consens i al seu Pla.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«Los cuarteles militares continúan manteniendo fotos de Franco; el 20 de noviembre siguen realizándose homenajes e incluso misas al dictador fascista; en manifestaciones y campos de fútbol por toda España se ven banderas franquistas y nazis con total impunidad, incluso se ha identificado a policías y militares españoles con simbología franquista y nazi. ¿Eso no lo consideran una ofensa y una humillación a las víctimas del franquismo y del nazismo? ¿Aquí no consideran que hay que adoptar sanciones contra los actos de homenaje, enaltecimiento o apoyo del franquismo, de los franquistas asesinos y del nazismo? Por cierto, entre las sanciones contra el enaltecimiento del franquismo, ¿creen ustedes que habría que sancionar también a la Iglesia por permitir homenajes a Franco? Todas estas preguntas me llevan a afirmar que la derecha española no solo es hipócrita, sino que es cínica. Se han pasado años y años diciéndonos, mientras los fascistas hacían homenajes en el Valle de los Caídos cada 20N, que recuperar la memoria histórica era reabrir heridas, que el franquismo ya no existía y que los muertos se quedaban en las cunetas. Pues del mismo modo que el franquismo no existe, ETA tampoco existe. Así que si pretenden que hablemos sobre las víctimas de ETA, hablemos también sobre las víctimas del franquismo y sobre todo de las víctimas del terrorismo de Estado, del terrorismo fascista y parapolicial durante la Transición, y hablemos también sobre la decencia democrática de mantener el retrato del franquista Manuel Fraga Iribarne en este mismo Parlamento.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«I en aquest sentit, si totes les víctimes són víctimes, si no hi ha víctimes de primera i de segona, totes mereixen igual reconeixement i indemnitzacions econòmiques i prestacions, oi? Estan vostès disposats a homenatjar i reconèixer exactament les mateixes indemnitzacions i prestacions que tenen les víctimes d'ETA a totes les víctimes de la violència política del segle xx a l'Estat espanyol? En un exercici d'hipocresia i cinisme, porten anys demostrant que no i que no consideren totes les víctimes de la violència política igual, que l'Estat espanyol les considera o les discrimina segons qui sigui l'autor de l'assassinat, la ideologia de la víctima o el temps transcorregut. I per cert, com a mostra de la hipocresia de l'Estat espanyol, vull assenyalar que la societat i les institucions espanyoles continuen reconeixent i fent homenatges a un tal Felipe González, últim responsable polític del GAL, o al criminal de guerra José María Aznar. I ja que la dreta espanyola, com cada cop que s'apropa un període electoral, reviu ETA, deixin que torni a reconèixer el gran esforç que ha fet la societat basca per superar la violència política mitjançant un procés de pau en què han estat implicats els principals actors i institucions del país. I en particular, vull reconèixer la gran feina que ha fet l'esquerra abertzale a favor de la pau i la concòrdia d'Euskal Herria, obrint camí cap al seu alliberament nacional i social. Aurrera. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«Les casernes militars continuen mantenint fotos de Franco. El 20 de novembre es continuen realitzant homenatges, fins i tot misses, al dictador feixista. En manifestacions i camps de futbol d'arreu d'Espanya es veuen banderes franquistes i nazis amb total impunitat. Fins i tot s'han identificat policies i militars espanyols amb simbologia franquista i nazi. Això no ho consideren una ofensa i una humiliació a les víctimes del franquisme i el nazisme? Aquí no consideren que s'han de prendre sancions contra els actes d'homenatge, d'enaltiment o suport del franquisme, dels franquistes assassins i del nazisme? Per cert, entre les sancions contra l'enaltiment del franquisme, creuen que s'hauria de sancionar també l'Església per permetre homenatges a Franco? Totes aquestes preguntes em porten a afirmar que la dreta espanyola no només és hipòcrita, sinó que és cínica. Han passat anys i anys dient-nos, mentre els feixistes feien homenatges al Valle de los Caídos cada 20N, que recuperar la memòria històrica era reobrir ferides, que el franquisme ja no existia i que els morts es quedaven a les cunetes. Doncs, de la mateixa manera que el franquisme no existeix, ETA tampoc existeix. Així que, si pretenen que parlem sobre les víctimes d'ETA, parlem també sobre les víctimes del franquisme i, sobretot, les víctimes del terrorisme d'estat, del terrorisme feixista i parapolicial durant la Transició, i parlem també sobre la decència democràtica de mantenir el retrat del franquista Manuel Fraga Iribarne en aquest mateix Parlament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«La protección de la población civil no debe significar, y no significa, que nadie se confunda, dar respaldo a ningún régimen teocrático, ni a Israel ni a la Palestina de Hamás. No queremos apoyar gobiernos de extrema derecha ni alimentar el fuego de la guerra, sea practicada por cualquier gobierno. Estamos hablando de derechos humanos, señoras y señores, y esto es inaceptable. No podemos seguir pasivos, tenemos que ir más allá de las palabras y, sobre todo, exigimos continuar y aumentar con la ayuda a través de la UNRWA, la agencia de las Naciones Unidas para la población refugiada de Palestina en Oriente Medio, una comunidad de 5,9 millones de personas. Casi la cuarta parte de la población refugiada del mundo depende de esta asistencia y dejar de hacerlo sería condenar a muerte a centenares de miles de personas. Por eso, vamos a votar la mayoría de los puntos de esta propuesta, pidiendo que se reconsidere alguna cuestión semántica en aras al consenso, pero en el sentido estamos de acuerdo con esta propuesta. Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Resumiré el que creiem que són mínims indispensables, sense enredar-nos en qüestions semàntiques que, tot i ser molt importants, també poden ser l'excusa per no actuar. Per això, des del nostre grup parlamentari estem d'acord amb moltes de les propostes que ha fet el grup de Podem i votarem la majoria dels punts. No obstant això, algun no, però sí que coincidim que cal un alto al foc immediat, que cal exigir que l'ajuda humanitària es mantingui i que augmenti; l'alliberament dels presos de guerra i els presos polítics de guerra palestins; la fi del segrest dels israelians de Hamas; que es respecti el dret d'autodeterminació del poble palestí i el reconeixement del seu dret a tenir un estat propi; posar fi al comerç d'armes amb Israel, incloent-hi la prohibició dels negocis a empreses privades, com s'ha fet en altres guerres; revisar les relacions amb el Govern d'Israel com a mesura de pressió; condemnar tant la violència de Hamas com la dels colons israelians. La protecció de la població civil no ha de significar i no significa, que ningú es confongui, donar suport a cap règim teocràtic, ni a Israel ni a la Palestina de Hamas. No volem donar suport a governs d'extrema dreta. No volem alimentar el foc de la guerra, sigui practicada pel govern que sigui. Estem parlant de drets humans, senyors, senyores i senyories, de drets humans. I això és inacceptable i no podem seguir passius. Hem d'anar molt més enllà de les paraules. I sobretot, exigim continuar i augmentar amb ajuda l'ajuda a través de l'UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per la Població Refugiada Palestina a Orient Mitjà. Una comunitat de 5,9 milions de persones, gairebé la quarta part de la població refugiada del món, depèn d'aquesta assistència. Deixar de fer-ho seria condemnar a mort centenars de milers de persones. Per tot plegat, votarem la majoria dels punts d'aquí i també demanem que es reconsideri algun tema semàntic, per bé del consens, però en contingut i en substància estem d'acord amb el que es proposa. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Passem a la segona idea, aquesta que diu que el funcionament plenament democràtic del poder judicial espanyol 'está más que asegurado por la propia aplicación de la ley'. Doncs, què volen que els digui? Quan veig el paper que va tenir el poder judicial espanyol durant la Transició, penso que no estan per presumir justament de valors democràtics. Quan veig que a l'última dècada el 94 % dels jutges opositors han estat mantinguts per les seves famílies i el 90 % no han tingut cap beca ni ajuda pública durant tota l'oposició, penso que no és un sistema que garanteixi precisament la igualtat d'oportunitats. Quan veig que la presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans s'escandalitza amb el fet que els jutges espanyols es manifestin contra el projecte de llei d'amnistia, que encara no és llei, val a dir-ho, penso que potser s'han de tapar una mica les vergonyes democràtiques. Quan veig el senyor Manuel García-Castellón que rebaixa la fiança d'Ignacio González, predecessor de la senyora Ayuso a la Comunitat de Madrid, en una investigació per corrupció; que arxiva investigacions amb proves més que evidents contra Joan Carles de Borbó; que no té cap mania a l'hora de presumir públicament d'haver mentit als magistrats de la República Francesa en el marc d'investigacions judicials conjuntes; que retorça la realitat del procés independentista català per aconseguir fer creure que va haver-hi violència i terrorisme en un moviment cívic, en un moviment pacífic per la l'alliberament de Catalunya; quan fa mans i mànigues per aconseguir l'extradició de Marta Rovira i els tribunals suïssos s'hi neguen una i altra vegada perquè les intencions polítiques de García-Castellón es veuen des de mil quilòmetres de distància... Quan veig tot això del jutge de confiança del Partit Popular, penso que s'ha de tenir molta barra o molt poca vergonya per continuar parlant de la independència judicial de personatges com aquest.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«En la dictadura, los secretos oficiales eran una parte más de la terrible opacidad de un régimen tiránico y la mecánica intrínseca de destrucción de la población. Quiero recordar que bajo el franquismo no había ciudadanos, había súbditos. Por lo tanto, la Ley de 1968, de Secretos Oficiales, nos continúa tratando como súbditos, es decir, como menores de edad siempre bajo sospecha, porque así trataba el franquismo a los súbditos. En democracia, señorías, el leviatán tiene que ser domesticado y controlado o, si no, este leviatán se nos come, y lo sabemos perfectamente. Por ejemplo, el caso Pegasus y otros episodios nos podrían servir para acreditar cómo se dice con la boca bien abierta que España es una democracia; pues gracias a la Ley de 1968 es menos plena esta democracia, señorías. Es inaceptable en términos de seguridad democrática mantener esto. Vuelvo a apelar a las señorías del PSOE, por favor, esta vez activen el botón y no hagamos un parabién; no hagamos el bienqueda, por favor. Por cierto, quiero recordar que, en el contexto de Europa, donde el Estado español vive y convive, también somos una anomalía en este sentido, porque otros ordenamientos jurídicos, como los de Francia, Italia, Alemania y Reino Unido, sí tienen límites en sus respectivas leyes de secretos oficiales. Seamos tan extraños como los franceses, los alemanes o los británicos.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«En la dictadura el secrets oficials eren una part més de la terrible opacitat d'un règim tirànic, la mecànica intrínseca de la destrucció de la població. Vull recordar que sota el franquisme no hi havia ciutadans, hi havia súbdits. Per tant, la llei del 1968 de secrets oficials ens continua tractant com a súbdits, és a dir, com a menors d'edat, sempre sota sospita, perquè així tractava el franquisme als súbdits. En democràcia, senyories, el Leviatan ha de ser domesticat i controlat. Altrament, aquest Leviatan se'ns menja, i ho sabem perfectament. Per exemple, en el cas Pegasus i altres episodis que no podrien servir per acreditar, com es diu amb la boca ben ampla, que Espanya és una democràcia plena. Doncs, gràcies a la llei del 1968 és menys plena, senyories. És inacceptable en termes de qualitat democràtica mantenir això. Torno a apel·lar a les senyories del PSOE: si us plau, aquesta vegada activin el botó. No fem el parabien; no fem el bienqueda, si us plau. Per cert, vull recordar que, en el context de l'Europa on l'Estat espanyol viu i conviu, també som una anomalia en aquest sentit, perquè altres ordenaments jurídics, com el de França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, sí que tenen terminis límit en les seves respectives lleis de secrets oficials. Siguem, si més no, tan estranys com els francesos, els alemanys o els britànics.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Bona tarda a totes i a tots. Gràcies, presidenta. Venim, de fet, d'unes setmanes de fortes mobilitzacions, de protestes constants del sector primari a tot Europa, també a l'Estat espanyol i, òbviament, també al meu país, a Catalunya. La terra està esvalotada i aquells qui la treballen, amb tot el dret del món, cada dia es fan sentir més alt i més fort. De fet, sí, protesten i protesten per poder viure d'allò que produeixen. Deixin-me dir-los que la protesta és un dels drets més importants. Ho és perquè és un dret que aglutina el dret a reunió, el dret a expressió, el dret a manifestació, el dret a informació, el dret a associació. Sense la protesta, molts altres drets no haurien estat aconseguits. Per tant, defensar-la és també defensar tots els drets aconseguits fins ara i és també continuar lluitant per assolir-ne de nous. El dret a la protesta és, doncs, el primer dels drets. Senyories de Vox, jo no els parlaré de principis avui a vostès, perquè de ben segur seria una pèrdua de temps per part meva i tenim molta feina, però sí que avui els titllaré del que són: vostès són uns hipòcrites i uns oportunistes. I m'explico. Fer política vol dir acceptar que les teves accions moltes vegades tindran un retorn a llarg termini, perquè són bones accions i, sobretot, fer política vol dir no enganyar la gent, ni jugar amb el seu pa, ni jugar amb les seves esperances, ni fer populisme low cost.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Hace pocos días el Ministerio de Transición Ecológica publicó el informe de residuos municipales del año 2021, y algunos se preguntarán: ¿y esta diputada por qué nos habla de esto? Pues sí, les hablo de esto porque tiene mucho que ver con ello. Las conclusiones del informe son muy claras y diáfanas. Se sigue con la tendencia de crecimiento. Las medidas aprobadas en la Ley de Residuos y Suelos Contaminantes y también en el Real Decreto de Envases no se están aplicando, a pesar de que pronto hará dos años de su aprobación. Y no solo no se aplican, sino que en ningún caso supondrá una reducción efectiva de los plásticos ni tampoco de su dispersión. Hoy los plásticos, y muy especialmente los envases de un solo uso, continúan creciendo, continúan haciéndolo y contaminando los ecosistemas naturales como, señores diputados, la salud de las personas. Este informe también nos dice que la cantidad de residuos municipales recogidos en el Estado español concretamente fue de 22 millones de toneladas; residuos gestionados por municipios donde también encontramos la principal producción de plásticos y de envases. Esta cifra demuestra una vez más que la tendencia es una tendencia creciente. De hecho, de estos 22 millones de toneladas de residuos de 2021 el Estado español solo recoge selectivamente un 22 % de los residuos municipales; el resto, el 78 %, se vierten o se incineran. A este paso, ni se cumple ni se cumplirá con los objetivos de la Unión Europea. Estamos, pues, ante incumplimientos muy graves de tasas de reciclaje muy bajo y de muy mala calidad y cantidad, y de ínfimas políticas de prevención, que son todas ellas si es que las hay- lentas e insuficientes.»