Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
557 declaraciones · página 12 de 19
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Agencia Estatal de Salud Pública y se modifica la Ley 33/2011, de 4...
«I què hem fet en aquesta llei? Doncs en aquesta llei el que hem fet, a part de vigilar, com deia les competències exclusives de Catalunya, és introduir una esmena per aconseguir que es valori la innovació incremental. Què és la innovació incremental? I tornem a parlar per la gent normal. La innovació incremental és allò que fan les petites empreses farmacèutiques catalanes per sobreviure. És allò que dóna feina a més del 7 % de la població a Catalunya, d'una gent que treballa en una fàbrica i d'una indústria que dóna vida amb llocs de treball qualificats en el nostre país. I no oblidin, no oblidin des d'aquesta cambra, que aquestes petites empreses farmacèutiques catalanes són el 50 % de les empreses que treballen en aquest sector a tot l'Estat. Hem aconseguit que aquesta gent pugui seguir treballant amb qualitat. Hem aconseguit que aquesta gent salvi segurament fàbriques i llocs de treball, i això és el que nosaltres venim a fer en aquesta cambra. No venim a fer discursos buits, venim a ser útils i avui serem útils per als catalans i les catalanes. En aquest sentit, dir que Catalunya, com deia, concentra quasi el 50 % de la indústria farmacèutica de l'Estat i que hi ha 79 plantes de producció de medicaments que han de lluitar contra grans empreses que, evidentment, tenen recursos i tenen espai per poder fer innovació, per trobar nous principis actius. Què fa la innovació incremental? El que fa és buscar maneres de que la posologia sigui més eficaç. Això hem aconseguit introduir-ho en aquesta llei, però no ve d'avui, no ve d'aquesta diputada. Aquesta feina la van fer el meu company Joan Capdevila i la meva companya Inés Granollers, i això s'ha de reconèixer des d'aquesta tribuna. Ho han lluitat molts anys, molts i molts anys, i ara és una realitat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«I per què aquesta obsessió amb Catalunya? Doncs perquè la immigració no els preocupa gens. Si els preocupés, haurien fet alguna cosa quan governaven. Més enllà de col·lapsar l'administració, que està col·lapsada, el PSOE tampoc ho ha arreglat el tema de les cites, més enllà de deixar a milions de persones en la precarietat, el PSOE tampoc ho ha solucionat amb la ILP Regularització ja, tampoc ha solucionat, i deixar omplir els CIEs plens de vides trencades. Aquesta és la seva política de migració. Però això no va de migració, això va de continuar fent de Catalunya el seu enemic preferit, perquè sense aquest enemic el seu discurs s'ensorra. El que és trist és que el seu discurs catalanofòbic doni vots. Per això ho fan, perquè dóna vots. Ara no arribaran aquí perquè a Catalunya no els volen. A Catalunya no els volen, i tant de bo tornin a enviar la Cayetana Álvarez de Toledo a predicar. Perquè ara que venen vostès, l'independentisme puja. Ens parlen de control de fronteres, però en canvi no els veiem mai preocupats per l'evasió fiscal, pel control de les fronteres amb evasió fiscal, no es preocupen. O per les màfies laborals que exploten els mateixos treballadors. No, només els obsessiona el perill que ve en pastera o els nens o nenes que venen sota d'un camió. Aquests sí que són els problema. Aquests sí que els preocupa molt, no els que arriben amb jet privat provinent d'una societat pantalla des d'Andorra. Aquests no es preocupen gens. Diuen que volen polítiques migratòries ordenades. Què bonic. Les polítiques migratòries ordenades. Això ho diu el mateix partit que quan governava va deixar milers de persones sense papers durant anys. Que externalitza les fronteres pagant a dictadures, pagant a dictadures, perquè facin la feina bruta, diguis Marroc, o diguis Turquia, que no dubta a trepitjar els drets humans quan li convé. Si aquest és el seu concepte d'ordre, quasi prefereixo el caos, la veritat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Bona tarda i gràcies, president. Senyora Vázquez, si no existís Catalunya, jo no sé de què parlarien, la veritat. Jo penso que ens hauríem de donar la independència, encara que només sigui per salut mental, per felicitat. Serien tan feliços vostès, tan feliços. Perquè la veritat, venen amb una mala llet, que venen aquí parlant de Catalunya. És que la veritat els hi surt de les entranyes. Miri, vostè ha dit les 26 menors per a Catalunya. Ha dit 26 menors per Catalunya. Senyora Vázquez, senyora Vazquez: 26 menors per Catalunya, ha dit. Bé, però s'oblida que en aquests moments tenim 204 menors tutelats. S'oblida que tenim un programa assistencial que manté el programa fins més enllà dels 18 anys i sumen 4208 tutelats. Amb les mateixes fonts que vostè ha dit 26, poden posar uns quants més. Parlen vostès de competències. Clar que les volem totes les competències. És que nosaltres som el partit que venim de Companys i de Macià, i vostès venen del franquisme. Doncs sí, tenim dos models d'estat diferent. Clar que sí. Però això és normal, no? És a dir, aquí el problema està en que el Partit Popular ha tornat a fer el que millor sap fer: barrejar xenofòbia i catalanofòbia. En un còctel, jo diria, bastant, bastant, bastant cutre. Vostès no venen a parlar de polítiques migratòries. Venen a vomitar els mateixos mantres de sempre. 'España se rompe', 'l'efecte crida', 'la seguretat nacional', 'els Mossos són dolents, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional són molt bons'. Com si no els coneguéssim, com si no fos evident que el seu únic projecte polític és la por.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Si vostè va en una andana a Catalunya veurà que no va tot bé, perquè això és condemnar el sistema a un col·lapse progressiu. Li he dit, vostè està pintant les parets amb aquarel·la i després plou. Mancha tot, no serveix per a res. S'han de fer les inversions pensant. Vostè ha dit, fa poc temps, que el president de Renfe i Adif són els presidents de Renfe i Adif. Suposo que quan van ser els presidents sabien on es posaven. Suposo que no sabien escoltar només a vostè pensant que a Catalunya funcionava tot superbé i que s'han trobat amb un col·lapse. Sabien on anaven? No? El que sí que no és nou, senyor Puente, és que el servei de Rodalies a Catalunya i el servei de mitja distància a Catalunya, i els regionals a Catalunya són indecents. Això no és nou. Jo fa cinc anys que soc diputada i ho he dit com a 50 000 vegades. És que no està funcionant. Si el president d'Adif és nou, escolti, doncs benvingut, però posi's les piles i comencin a treballar perquè des del Govern d'Espanya i també des del govern de la Generalitat, ens han abandonat deliberadament amb aquest transport públic als catalans.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Gràcies, president. Senyor Puente, si no fosa catalana i després de sentir-lo, el felicitaria perquè em pensaria que Catalunya és tot de blanc i tot de color rosa de tant bé que funciona tot. Però deixi'm dir-li una cosa: a Catalunya tenim 1119 quilòmetres de via ferroviària. Més del 46 % estan en via única i això ja diu molt del dèficit estructural. 200 estacions, 166 municipis afectats, gairebé el 71 % de la població de Catalunya és la columna vertebral de la mobilitat del país i està en ruïnes. I entenc que em digui que vostè fa moltes inversions, però és que la xarxa de rodalies té 271 trens. L'edat mitjana de la flota és de 20 anys i el 16 % en té més de 25. Perquè això, senyor Puente, no és un servei públic, és un museu sobre rodes on vostè mos té allà atrapats a tots els catalans i les catalanes. Ho ha anunciat la compra de 101 trens nous. Molt bé. I què? Encara en quedaran 70, que arribaran al final de la seva vida útil en menys d'una dècada i que està molt bé aquestes inversions, senyor Puente, i que sabem que tot ve de molt lluny, però no pugi aquí a dir-nos, que tot va molt bé, perquè no és cert. No és cert.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Aquest és un dels traspassos més ambiciosos que Esquerra Republicana aconseguirà per Catalunya, precisament per la seva complexitat, pels anys de desinversió a Catalunya, pel que patim tots els ciutadans de Catalunya. Em dirigeixo als votants, als votants de tots els partits que avui som aquí, els que s'abstenen i no van votar. Els usuaris que ara mateix no creuen en cap de nosaltres, que creuen que els polítics no estem fent res. Per ells i per elles, cal fer-ho bé. Cal que aquest traspàs sigui integral i total, i demano als diputats de Catalunya que si els importa la ciutadania de Catalunya, diputats i diputades del grup del PSC, de SUMAR, del PP, dels diputats de Junts que no m'escolten, que deixin de frivolitzar en un tema que tant de patiment genera a la ciutadania. Perquè aquest patiment no ve de fa tres mesos ni de fa tres anys, aquest patiment ve de fa 50 anys. L'alternativa al traspàs, senyors de Junts, l'alternativa al traspàs és quedar-nos tal com estem ara. Però, senyor ministre, exigim millores immediates a aquest servei. Vostès volen aprovar una llei de mobilitat sostenible? Comencin per garantir una mobilitat digna per Catalunya i els Països Catalans, perquè estem abocats a anar en el nostre cotxe particular. Cal garantir els drets laborals? Clar que sí, però també cal complir els compromisos amb els treballadors que no són els treballadors de Renfe i Adif perquè aquests treballadors volen arribar a l'hora a la seva feina i cal accelerar les solucions. Les promeses buides no frenen el deteriorament. Només la gestió des de Catalunya pot garantir un servei digne.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Perquè aquest caos no és puntual. Sabem que és estructural i és conseqüència d'anys i incompliments. Per això és urgent aquest traspàs integral i efectiu de Rodalies. I sabem que el traspàs és un repte que no és fàcil. Cal consens i diàleg amb els treballadors, sí, però una gestió digna també. Perquè no volem un traspàs fake que només generi frustració. Això no és una confrontació entre els drets dels usuaris i els drets dels treballadors, perquè han de ser compatibles i el diàleg social és fonamental. Senyor Puente, no renunciarem a cap dels acords signats entre el PSC i el PSOE. Entenem que provisionalment la societat compartida entre Estat i Generalitat s'hagi d'integrar dins de Renfe per facilitar aquest inici i la transició. Però això només ha de servir per facilitar aquest inici. Intento explicar perquè s'entengui aquest traspàs: aquest és un gran traspàs perquè parlem d'un traspàs d'una gran envergadura. Un traspàs que no és agafar una vareta màgica i anar per les estacions arreglant tot allò que amb 50 anys no s'ha invertit. Cal consens i cal temps, perquè no teníem un unicorn posat en un despatx i l'hem d'agafar i portar-lo amb un altre. Els trens. La gestió de la mobilitat és una estructura d'estat, una estructura que necessitem ben gestionada, amb responsabilitat i des de Catalunya. Podríem fer volar coloms, senyor ministre, i semblar els No Surrenders, però perdonin, em nego a fer veure que aquest traspàs pot ser ràpid. Per què no ho és?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«En fi, centrem-nos en el que és important. Sabem que el problema ve de lluny, hi ha moltes inversions pendents. Li recomano que miri el programa de La Selva de TV3 del dilluns 10 de març, després d'aquella setmana desastrosa a Catalunya, i repassen dues dècades de promeses incomplertes. Li faig una pinzellada: Zapatero prometent una pluja de milions; María Teresa Fernández de la Vega fent el mateix; Ana Pastor i Mariano Rajoy repetint la promesa; més recentment, l'exministre Ábalos; perquè no li parlaré de la seva predecessora, la ministra Raquel Sánchez, de Gavà, que negava el caos ferroviari. La pitjor ministra que Catalunya ha pogut tenir. Una dada clau per centrar-nos on som. En 30 anys 56 000 milions d'euros per a alta velocitat contra 3700 milions d'euros per a Rodalies a tot l'Estat, dels quals només el 17 % s'han invertit a Catalunya. Aquí posem un marc del que ha passat i sabem el que ens contestarà, senyor ministre. Li cito paraules seves: que han invertit molt i que si inverteixen més, generaran un caos. Doncs no, no, ministre, no té raó, No em generarà cap de caos perquè el caos està instaurat a Catalunya, igual que la consellera Paneque, que afirma que el servei de Rodalies és deficient. Doncs no, senyora Paneque, no és deficient. És indecent.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a reafirmar el apoyo a Ucrania y fortalecer la relación transatlántica.
«El segon punt que els volia dir és que la Unió Europea no ha pogut desplegar el seu potencial de pressió diplomàtica i econòmica contra Putin per la pròpia divisió interna de la Unió. Ho sabem. Per exemple, la connivència de Viktor Orbán amb règims autoritaris que, com el seu, persegueixen tota oposició política i tota dissidència. Això ha restat efectivitat als paquets de sancions de la Unió i, evidentment, ens ha afeblit com a actor internacional. I també el requeriment d'unanimitat a les institucions europees li ha permès tenir una perillosa posició de bloqueig. Recordem, en aquest sentit, que Viktor Orbán va formar part, senyor Sémper, de la família europea del PP fins a l'any 2021. Fins a l'any 2021. Set anys més tard de l'annexió de Crimea. És a dir, que la família popular va trigar set anys a veure que el senyor Orbán era una cosa estranya, un àlien allà dins. El que cal és defensar sempre els principis que han de guiar la política internacional al nostre parer. Per exemple, el respecte al dret internacional i a les decisions de Nacions Unides, i fer ús de totes les eines de diplomàcia i pressió econòmica que tenim a l'abast, quan els governs autoritaris ataquen els drets humans. Per cert, ataquen a Rússia, però també a Gaza i altres indrets on el PP i el PSOE a vegades hi posen menys interès.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para adaptar la Ley 49/60, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal, a la...
«Bé, moltes gràcies. Avui tinc una mica el dia d'explicar batalletes. Abans parlava de gent normal i avui tinc ganes de parlar de 3 persones també normals, que han estat molt importants a la meva vida. Una és la Montse, la Montse Pous. Amb la Montse és amb la persona amb qui vaig aprendre que no poder-te moure no et fa inútil i que la millor part que tenim del nostre cos no és cap de les que veiem, sinó que és el cervell. Ella no movia res més que no fos el cap, i tot i així treballava, feia periodisme i, sobretot, sobretot, sobretot, vivia, vivia intensament. La Montse em va ensenyar moltes de les coses, molts dels valors que avui encara practico. Vaig ser molts anys les seves mans i les seves cames, ajudant-la a la seva feina i a la seva vida. I sempre la recordaré amb molt d'amor. La segona persona de qui us vull parlar és l'Enrique, l'Enrique Rovira-Beleta. Ell és arquitecte, com jo, i mestre. Ell tampoc caminava, però tot i així va ser el responsable de fer tot el projecte d'accessibilitat de Barcelona pels Jocs Paralímpics, també de l'Expo de Sevilla, també del Fòrum de les Cultures. Era una persona que no parava quieta i és també la persona que em va convertir en l'arquitecte especialista en barreres arquitectòniques que soc avui dia. Ell em va ensenyar d'amplades de portes, d'amplades de passadissos, d'espais mínims perquè es pogués moure una cadira de rodes, de llargades, de rampes. I la veritat és que la meitat del que sé en la meva vida professional li dec a ell i a la seva parella, l'Anna.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Cal augmentar els controls d'alcoholèmia aleatoris, especialment en horaris nocturns i en zones d'oci. L'efecte dissuasiu d'aquests controls és clau i cal coordinar-los entre Mossos d'Esquadra, policies locals i altres cossos. No podem obviar que hi ha col·lectius que mereixen una regulació encara més estricta: conductors novells i professionals per responsabilitat i exemplaritat. Motoristes que també pateixen una sinistralitat molt elevada. Segons dades recents, la majoria dels motoristes morts a Catalunya tenen més de 50 anys i gairebé la meitat havien consumit alcohol o drogues. És imprescindible, doncs, establir 0,0 com a norma per a aquests col·lectius i reforçar la pedagogia específica per a ells. Hem de considerar que la reincidència en alcoholèmia sigui un agreujant penal i establir programes obligatoris de reeducació i rehabilitació per a conductors reincidents. I la resposta ha de ser integral, no només càstig, sinó canvi de comportaments. I sobretot, cal una nova cultura de la responsabilitat. Hem de fer arribar aquest missatge de manera rotunda a tota la societat. No es tracta de prohibir beure. Beu tant com vulguis, però si beus no condueixis i ja està. És que no té més. S'ha de dissociar definitivament les dues accions. Com diem sovint, qui no condueix que begui el que vulgui, però el qui condueix no ha de poder beure gens.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En conclusió, ahir vaig fer una xerrada en un institut i em van preguntar què és allò que és millor de la teva feina i què és el pitjor. I vaig dir: 'Miri, el millor és que després de mesos, setmanes i a vegades anys havent lluitat un tema, aquell tema es desbloquegi i això millori la vida de les persones. Això és el millor. El pitjor és sortir d'aquesta sala tenint el convenciment que has fet això i que algú et digui que fas les coses a canvi de res'. No, no acceptem que sigui el mateix legislar una violació de domicili o una ocupació d'un habitatge buit, i repeteixo, buit d'un banc, d'una multinacional, d'un fons d'inversió. Nosaltres el que volem és que des d'aquí s'acabi amb el problema de l'habitatge, s'acabi amb el patiment de la gent que no troba habitatge o que no pot pagar-lo. Volem que es regulin els lloguers de temporada i d'habitacions per retornar tots aquests habitatges al parc habitual. Volem que es posin a disposició de la gent els pisos de la Sareb que ja ha pagat. I volem sobretot, sobretot, sobretot, sobretot, que els més poderosos deixin d'especular amb l'habitatge i deixin de canviar-se cromos polítics absurds, a canvi de cadires en consells d'administració d'empreses públiques espanyoles com la Renfe, que fa la vida impossible de la gent cada dia embolicats en estelades. Nosaltres el que volem és que tothom a Catalunya, també a la resta de l'Estat, però a Catalunya, tingui una casa digna amb un balcó on pugui penjar amb molt d'orgull aquesta estelada.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Por qué no se ha extinguido la Fundación Nacional Francisco Franco?
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, el president Sánchez va dir que es va comprometre a il·legalitzar, va fer servir aquest verb, aquesta fundación. Ens consta que el Ministeri de Cultura, com vostè ha dit, té les competències sobre el Protectorat de Fundacions i que el passat mes de juny, efectivament, va iniciar les actuacions prèvies. I amb aquesta finalitat, però, va demanar un informe sobre el tema a la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, que depèn del seu ministeri. Som al mes de març i no sabem res d'aquest informe. Senyor ministre, com està l'elaboració d'aquest informe? També ens consta que s'haurà de complementar amb un altre informe de l'Advocacia General de l'Estat. El procediment, com sabem, ha d'acabar a la taula dels jutges. Però ara, senyor Torres, això està aturat al seu ministeri. Què està passant? És estrany. És xocant, senyor ministre, que el seu govern commemori els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Això està bé. Però aquesta celebració no és coherent amb el fet de permetre que una fundació que enalteix un dictador feixista continuï operant amb normalitat. És una vergonya, senyor ministre. En cap altre país d'Europa occidental es permetria. Imagini Fundación Adolf Hitler, Fundación Benito Mussolini. És impossible en un context europeu en què els ultres avancen i el nou autoritarisme va fent forat, això és un escàndol. Per dignitat, per evitar el ridícul internacional, acabi amb això. Senyor ministre, facin la feina, si us plau.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Bona tarda, gràcies, president. Senyor Tellado, avui el Partit Popular ens porta a una PNL que, a primer cop d'ull, sembla parlar d'immigració. Però no ens enganyem, això no va d'immigració. Això va una vegada més de Catalunya. Quan es tracta de Catalunya, el PP no debat, sentencia. No proposa, imposa; no governa, reprimeix. El seu dogma, sempre el mateix: recentralitzar, uniformitzar i una grande y libre. Per això no hi pot haver una gran coalició a Alemanya, perquè, a diferència de la dreta espanyola amb la dreta alemanya, és que la dreta espanyola es va desclassificar. La dreta espanyola encara té dintre del seu ADN el franquisme. Per això no hi pot haver una gran coalició. Vostès no han vingut aquí a parlar de polítiques migratòries. A banda que menteixen. Primera mentida la senyor Tellado: Catalunya no té competències d'immigració. Ara li diré unes quantes coses que potser li sorprendran. Catalunya ja gestiona permisos de treball. Modificacions d'autoritzacions i processos d'arrelament. Això és un fet, no és una opinió, però vostès menteixen com si el BOE no existís, com si repetint una mentida mil vegades es convertís en veritat. Segona mentida: només Catalunya reclama aquestes competències. El País Basc té competències similars. Madrid i Andalusia gestionen polítiques d'integració i acollida, però quan Catalunya ho fa de sobte és un desafiament a la unitat d'Espanya. Tercera mentida: això és una qüestió de seguretat. No, això és una qüestió de criminalització. Parlen de seguretat, però el que volen dir és una altra cosa. Volen dir, por; volen dir bocs expiatoris; volen dir el de sempre, dividir la societat perquè els més febles es barallin entre ells mentre els forts continuen manant. Quarta mentida: fals. Compleix la seva Constitució. L'Estatut de Catalunya ja preveu competències en immigració i acollida. La legislació espanyola permet aquest traspàs. No hi ha cap debat jurídic, només hi ha el seu problema polític i democràtic amb Catalunya, la seva catalanofòbia que porta fins al moll de l'òs. Cinquena mentida: el traspàs posarà en risc el control de les fronteres. Fals. El control de les fronteres i la política d'asil continuen sent competències exclusives de l'Estat. No hi ha cap traspàs en aquest àmbit, però el PP sap que si diu fronteres immigració en la mateixa frase pot alimentar la por i el discurs de la ultradreta amb qui competeixen. Això no va de control, va de manipular l'opinió pública per a fins electoralistes. Sisena Mentida: aquest acord és una concessió il·legal als independentistes. El primer de tot, els independentistes som un partit polític tan democràtic com vostè, tan democràtic com vostè. O no? No és una concessió, és una qüestió de gestió i eficiència. Qui més ha bloquejat permisos de residència són els governs de l'Estat. Qui ha col·lapsat la burocràcia migratòria és el govern de l'Estat; qui ha creat un sistema on la gent ha d'esperar anys per regularitzar-se, són els governs de lEstat. La realitat és aquesta. Aquestes competències faran que ladministració en temes de migració siguin molt més eficaços que els que tenen vostès o els qui han construït vostès.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para evitar que el...
«Molt bona tarda, diputades i diputats. Deixi'm començar amb dues notícies, una de bona i una de dolenta. No sé amb quina s'acostuma a començar. Jo començaré per la dolenta. És innegable que no estem complint amb els compromisos de lluita contra el canvi climàtic. De fet, el mes de gener d'enguany, les dades del Servei de Canvi Climàtic de la Unió Europea van revelar un panorama si més no alarmant. I és que el 2024 es va superar en 1,6 graus el nivell de l'era preindustrial, i aquesta xifra el que feia era marcar el primer any en què s'excedia d'un grau i mig el llindar fixat pels Acords de París per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Això és una realitat. Els darrers deu anys han estat els més càlids registrats i els rècords s'estableixen a un ritme imparable. I per molt que els diputats i les diputades de VOX neguin cada cop que respiren ¿per cert, el mateix aire que tots¿, les evidències científiques ens diuen que ens acostem a una situació irreversible. I, en aquest context, justament en aquest context, les polítiques per mitigar el canvi climàtic han de ser europees i han de ser globals, ja que ningú se'n salva en un món interconnectat. Els incendis de Los Angeles, la DANA del País Valencià, la sequera de l'Amazones o les inundacions de l'Àfrica Oriental són exemples claríssims dels efectes d'aquest fenomen a escala evidentment planetària.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Senyor president, senyories. Gràcies. El 2021, la societat civil va impulsar una iniciativa legislativa popular per regularitzar centenars de milers de persones migrades. No ho van fer nosaltres ni cap partit, ho va fer la gent. Quatre anys després, aquesta gent continua esperant. Quatre anys després, aquesta gent continua esperant. Esperant que el Govern més progressista de la galàxia es decideixi a fer allò que diu que defensa. Perquè la veritat és aquesta. Van deixar morir la ILP a l'anterior legislatura i el mateix dia en què en aquesta es començava la ponència per debatre aquesta proposició, aquesta ILP, treuen un reglament. Un reglament que no és una regularització exprés, com defensa la ILP per a més de 400 000 persones. Un reglament que continua deixant fora milers de persones, continua deixant fora milers de persones. El Govern diu que aquest reglament és un avenç. No, no. Un avenç hauria estat fer allò que van prometre. Mireu, posem exemples concrets. No es compatibilitza el temps amb petició d'asil per a l'arrelament. És a dir, una persona pot haver esperat quatre anys una resposta i, quan arriba, li diuen que ha de tornar a començar. No s'han eliminat les barreres administratives. I si no em creieu, intenteu demanar una cita ara mateix per telèfon, a veure si podeu o bé en línia. No podreu. És impossible. S'ha eliminat la possibilitat d'accedir a l'arrelament en alguns casos. Tot plegat és un pas enrere. Com podem guanyar les dretes si, en política migratòria, de vegades fem el mateix, les mateixes polítiques que venen dictades per la Unió Europea, per la Unió Europea, una Unió Europea que està dominada per les dretes, per no dir dretes extremes. Aquesta és la realitat. Si aquí no fem la diferència, al final solament hi haurà un sol color i part de culpa tindrem tots plegats. Quan va esclatar la guerra d'Ucraïna, el Govern espanyol va regularitzar de cop 200 000 persones ucraïneses sense cap problema i ens va semblar bé. I així ha de ser. Però aleshores, la pregunta és inevitable, per què per a uns sí i per a altres no? Quina és la diferència? Per què quan els qui truquen a la porta són africans o llatinoamericans, el Govern diu que no pot ser? I jo em pregunto, això és progressisme o és racisme institucional?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Espanya va colonitzar el Sàhara el 1884 i el va convertir en la seva província número 53. El va explotar i el va controlar fins al 1976, quan va fugir per la porta del darrere, darrere d'un personatge corrupte i franquista com era Joan Carles I. Aquesta retirada vergonyant, aquesta retirada vergonyant, va deixar la gent que era colònia a la seva sort. Els sahrauís van passar de ser ciutadans espanyols a convertir-se en refugiats en un desert. I això, 40 anys després, encara no s'ha reparat. El Codi Civil concedeix la nacionalitat als ciutadans de certs països amb només dos anys de residència. Però el poble sahrauí, que va formar part de l'Estat fins al 1976, repeteixo, queda fora d'aquesta norma. Per què? És un oblit? És desídia? És pura vergonya? No ho sabem, però el que sí que sabem és que això s'ha d'acabar. I avui és el dia per fer-ho, l'Estat espanyol ha de reparar aquest error. Aquesta llei no és un caprici ni un símbol, és una obligació moral i política, perquè Moha i milers com ell porten tota una vida aquí condemnats al llimb burocràtic per culpa d'un Estat que no assumeix les seves responsabilitats. I això no va de fer favors. Això va de drets. I mentrestant, el Govern espanyol canvia de bàndol. El Govern espanyol fa el ridícul. Ha passat de defensar el dret de l'autodeterminació del Sàhara a fer-li joc al Marroc. Autodeterminació que hauria de ser un principi bàsic per a qualsevol partit que s'autoanomeni demòcrata. Dit això, Tesh, a veure si algun dia els nostres pobles poden exercir el dret a l'autodeterminació i podem decidir el nostre futur com a poble. Tant de bo arribi. Naltros estarem com sempre per la lliure determinació dels pobles i per la unió lliure de pobles lliures. Ho portem a l'ADN. Com deia, l'Estat espanyol ha passat de defensar el dret del poble sahrauí a vendre'l, a vendre'l a Rabat per quatre acords comercials, una mica de gas i l'externalització de la repressió contra els migrants, i l'externalització o la privatització de la repressió contra els migrants a les fronteres. Tot plegat amb el beneplàcit de França i altres potències occidentals. El nostre vot serà avui a favor de la justícia. Votarem a favor d'aquesta proposició de llei perquè és de sentit comú, perquè s'ha de fer justícia i perquè l'Estat espanyol ha de començar a fer les coses bé i deixar de ser còmplice de l'opressió sobre el poble sahrauí. La nacionalitat és un dret, no un favor. Així de clar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Comencem amb un cas real, el cas de Moha. Em recordo que li vaig dir a la companya, la camarada Tesh Sidi, li vaig dir que tenia un xaval que portava molts anys aquí i que no podia ser..., era apàtrida. Aquí sempre es descobreixen coses noves, jo ho ignorava que això era així i li vaig preguntar què podíem fer. I pràcticament vam arribar a la conclusió que s'havia de canviar la llei. Doncs bé, avui és el moment de canviar aquesta llei. Hem arribat, ha arribat l'hora, no? Moha va néixer al Sàhara Occidental. El vaig conèixer a Llorenç del Penedès. Va ser adoptat per una família. Ha estudiat aquí, treballa aquí, paga impostos aquí i contribueix a la societat com qualsevol altre ciutadà. Però l'Estat espanyol, el mateix que va administrar el Sàhara fins al 1976, li gira l'esquena i el deixa com a apàtrida. Té la seva declaració de renda, la seva història laboral, una carta oficial d'arrelament de ciutadania. Però l'administració..., per la part de l'administració, no és ningú. Això no és només absurd, és que és insultant, la veritat. I si això no és una injustícia històrica, no sé què ho és. Aquesta proposició de llei vol posar fi a aquest despropòsit. Els sahrauís haurien de tenir dret a la nacionalitat espanyola com ja la tenen ciutadans de Llatinoamèrica, Andorra, Filipines o Guinea Equatorial. No és cap privilegi, és justícia. Això va de reconèixer el que és obvi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Va a proteger el Gobierno al sector primario oponiéndose al tratado comercial UE-Mercosur?
«Senyora vicepresidenta, vostè pot dir el que vulgui, però la realitat és que la pressió fiscal amb les seves dades en els darrers anys ha pujat un 20 % en global. Vostès han recaptat un 39 % més en IRPF i un 43 % més en impost de societats. Fixi's bé, a Espanya, de mitjana una empresa paga per un treballador 39420 euros. D'aquests, vostè se'n queda una gran part en impostos i el treballador només cobra 23155 euros. Amb això el treballador ha de viure tot l'any, però d'aquests 23155, vostè seguirà quedant-se'n una bona part. Si omple el dipòsit del cotxe, vostè es quedarà 45 euros de cada 100 en impostos; quan pagarà l'electricitat i el gas, 21 euros de cada cent; quan vagi a la perruqueria, 21 euros de cada 100; si fa esport, si va al dentista, si va al mecànic, si va al veterinari, 21 euros de cada 100. Fins i tot, si se li mor un familiar, vostè també es quedarà 21 euros de cada 100 que costi l'enterrament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«En definitiva, acabo presidenta, la clau està en tenir unes polítiques fortes que ens permetin, òbviament, l'accés a l'habitatge. Unes polítiques fortes que ens permetin una feina ben remunerada. També una feina amb uns horaris, important que faci compatible la vida personal i la vida laboral. Un bon accés als serveis públics, com deia, públics i de qualitat i en definitiva, poder inde independència independitzar-nos abans dels 30 anys, però sobretot poder escollir lliurement el que ens doni senzillament la gana i fer-ho com a dones i fer o també com a ciutadanes. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días a todas y a todos. Hoy VOX nos trae una moción que habla de invierno demográfico, y lo hace en estos términos, unos términos poéticos y pausados, que, sin embargo, en realidad nos hablan del grito, del clamor desesperado de la población española, que, según los de Abascal, coloca en una situación de extremo peligro el futuro de España. Para nosotros, diputadas y diputados, esta moción constata dos cosas. La primera: el programa de la extrema derecha está repleto de postulados fascistas y anticientíficos. Y, hasta aquí, eso no es ninguna novedad, nada que no hayamos escuchado antes de boca de VOX. La segunda cosa -y, si me lo permiten, más importante aún- constata que el programa económico de la extrema derecha global encarnada por VOX no se sostiene por ninguna parte. De hecho, me atrevería a decir que hace aguas por todas partes. Me explico. Hablan de aumentar el gasto público con más prestaciones, hablan de la educación gratuita de 0 a 3 años y hablan también del acceso a la vivienda, pero lo hacen desde una perspectiva de género absolutamente caduca; de hecho, desde una perspectiva digna de principios del siglo pasado. ¿No se dan cuenta, diputadas y diputados de VOX?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«Gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Vox ens porta avui una moció que parla de l'hivern demogràfic i ho fa amb aquests termes. Uns termes poètics i pausats, però que en realitat ens parlen del crit, del crit, del grito desesperat de la població espanyola que, segons els d'Abascal, posa en una situació d'extrem perill el futur d'Espanya. Per nosaltres, diputades i diputats, aquesta moció constata dues coses. La primera, el programa de l'extrema dreta està farcit de postulats feixistes i anti científics. Fins aquí cap novetat. Res que no haguem sentit abans de Vox. La segona cosa, i si m'ho permeten més important, constata que el programa econòmic de l'extrema dreta global, encarnada per Vox, no s'aguanta per enlloc. De fet, m'atreviria a dir que fa aigües per tot arreu. I m'explico. Parlen d'augmentar la despesa pública amb més prestacions. Parlen de l'educació gratuïta de 0 a 3 anys i parlen també d'accés a l'habitatge, però ho fan des d'una perspectiva de gènere i absolutament caduca. De fet, des d'una perspectiva digna, digna de principis del segle passat, no se n'adonen? Dipulades i diputats de Vox?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«I tenim dubtes raonables que el Partit Popular sigui conscient d'aquestes diverses realitats. Són conscients, senyories del Partit Popular, que en molts CAPs de Catalunya no és possible que apretant un botó entri la seguretat privada a la consulta? Saben per què? Perquè són CAPs que funcionen moltes vegades amb un metge i una persona d'administració. Perquè són CAPs de municipis i regions petites que funcionen a base de treballar colze a colze amb els companys i companyes, i que, si hi ha situacions complexes, són aquests companys i companyes qui donen suport als altres. Tinc la sensació que vostès escriuen totes les seves propostes des del desconeixement absolut de la realitat del que passa als carrers. Massa anys fa que vostès treballen des dels despatxos de Madrid i no posen els peus al carrer, i encara menys a cap carrer de Catalunya. I no vull oblidar, evidentment, dir que, precisament perquè aquests temes cal abordar-los des de la proximitat més absoluta, per no cometre errors com el que vostès avui cometen, les competències en salut estan traspassades a les comunitats i són aquestes qui les ha de gestionar. Vostès, de nou, no perden ocasió per presentar propostes recentralitzadores que, si s'arribessin a aprovar, no només no complirien la llei, sinó que no serien útils i empitjorarien el sistema sanitari. Això sí, tot ben embolicadet amb una rojigualda. Ja existeixen eines més que suficients en l'àmbit autonòmic i dels propis centres. No cal que les tutelin vostès a 600 quilòmetres. Quina mania tenen en això. Respectin la seva tan repetida i estimada estructura autonòmica, que al final és la seva, no la nostra. I si li volen fer un favor, ja que se la creuen tant, financin-la bé, en comptes de laminar-la per la porta de darrere cada vegada que tenen ocasió.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Gràcies, president. Bé, vull començar les meves paraules avui amb un reconeixement explícit i sincer a tot el personal sanitari i sociosanitari que, amb una gran vocació, treballa cada dia per garantir un dret tan fonamental com el de la salut. Un reconeixement que també volem fer extensiu a tots els àmbits assistencials, des de l'atenció primària fins als hospitals, passant per serveis com el transport sanitari i les urgències, on sovint es viuen les situacions de més tensió. La seguretat del personal sanitari en l'exercici de les seves funcions és un tema que a Esquerra Republicana ens preocupa i ens ocupa, tant que hem treballat des del Govern del nostre país per avançar en aquesta qüestió i garantir-la. A Esquerra hem tingut l'honor de gestionar la Conselleria de Salut els darrers anys i coneixem de primera mà els reptes als quals s'enfronten els professionals sanitaris. Tenim un profund coneixement del sistema sanitari català i som perfectament conscients de la necessitat d'invertir en més i millors recursos, per reforçar la seguretat en els centres de salut. Però també sabem que aquesta és una qüestió que s'ha d'abordar des de la proximitat, per aconseguir fer front a les realitats pròpies de cada territori.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2024, de 23 de diciembre, para la mejora de la compatibilidad de la pensión de...
«També caldria revisar el marc actual per tornar a la jubilació ordinària als 65 anys o fins i tot menys. S'està demostrant que a partir de 64 anys, i això hi ha estudis que ho diuen, les... Diguem-ne, ni mentalment, ni físicament, no tothom està a l'altura per poder seguir treballant i això s'ha de tindre en compte. Si això fos així, pensions suficients i la jubilació estigués més baixa, la gent que volgués continuar treballant realment seria lliure per fer-ho. En aquests moments, creiem que no hi ha una llibertat absoluta per poder-ho fer. Tal com està redactada aquesta llei, aquesta regulació no compleix amb les expectatives de justícia social, i per això ens hi oposem i combatrem per millorar-la. I no vull passar per alt l'ocasió de criticar durament la il·legitimitat dels préstecs de la Seguretat Social de la Llei 9/2024. Els préstecs de la Seguretat Social vulneren el principi de finançament, segons l'article 149 de la Llei General de la Seguretat Social. I això vostès ho saben. Això vostès ho saben, perquè ho hem parlat moltíssimes vegades. En lloc d'aquestes aportacions en forma de préstecs que endeuten artificialment el sistema de Seguretat Social, vostès han de fer transferències, transferències, i continuen fent préstecs. I això el ministre Escrivá havia dit que no tornaria a passar. Doncs bé, torna a passar. I això no ho permetrem. El mateix ministre Escrivá ha reconegut que l'Estat deu a la Seguretat Social més de 140 000 milions d'euros per aquestes despeses impròpies. Aquest reconeixement evidencia que, en lloc de necessitar préstecs, caldria una restitució immediata d'aquests fons per corregir el dèficit. Restitució immediata que el mateix Tribunal de Cuentas els hi reclama. A més, l'absència de l'auditoria independent, que li recordo una vegada més que no està feta i està a la llei, i vostè sap que és veritat, no és el mateix un informe. Que, a més, li ho repeteixo, sí que...»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Entrant en el contingut, vull destacar una sèrie d'àmbits inclosos en aquest reial decret on Esquerra ha liderat reivindicacions. En l'àmbit de les pensions el reial decret inclou una actualització segons l'IPC del 2,8 %. Pensem que és clau per mantenir unes pensions dignes i que, com a mínim, no perdin poder adquisitiu després d'anys d'inflació. En l'àmbit de la transició energètica ens agradaria veure mesures més ambicioses. Els recordo que tenim empreses tancant pels temes, per temes de cogeneració que no han resolt. Vostès mateixos reconeixen en el mateix text que no assoleixen els objectius marcats, però en tot aquest cas creiem que és important mantenir les ajudes al transport públic i les deduccions fiscals per millorar l'eficiència energètica d'habitatges, com també promoure l'electrificació del parc d'automòbils i l'autoconsum energètic. I, en aquest cas, els recomano i els convido a incloure les nostres esmenes al projecte de llei sobre mobilitat sostenible i veuran com milloren molts dels temes d'electrificació. Pel que fa a l'escut social, no podem estar a l'espera de saber què farà el Govern i quines decisions prendrà a última hora. Pensin en un moment en l'angoixa de les famílies en situació d'emergència que no saben si serem capaços de donar-los una solució. Per tant, aquesta pròrroga d'àmbits claus a l'escut social, també és destacable que des d'Esquerra hem demanat no només la suspensió temporal de desnonaments de famílies vulnerables i la garantia de subministrament d'aigua, sinó que hem demanat solucions de caràcter permanent, així com una resposta ambiciosa primer a l'emergència i, sobretot, a partir d'ara, a la reconstrucció de les zones del País Valencià afectades per la dana.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Gràcies, presidenta. Bon dia. El Reial decret llei 9/2024, aprovat el 23 de desembre, inclou mesures urgents en matèries tributàries de Seguretat Social, medi ambient i habitatge, entre d'altres. Un altre Reial decret òmnibus, on posen de tot i obliguen els grups parlamentaris a tenir un debat important sobre el sentit del vot. Cert és que en la seva totalitat és un decret important en àmbits claus i que afecten temes molt rellevants al dia a dia de la ciutadania com són el treball, les pensions, la transició energètica i l'habitatge. Però lamentablement, també és cert que el que hi recull no inclou totes les mesures que nosaltres creiem necessàries. Tot i això, hi votarem a favor perquè no s'entendria que després d'anys d'increment del cost de la vida i davant d'un horitzó econòmic incert, deixéssim tot el suport, deixéssim sense tot el suport possible la ciutadania, especialment la més vulnerable. Per tant, Esquerra Republicana de Catalunya mai posarà l'economia d'uns pocs privilegiats per damunt del dret de les persones. Però la ciutadania ha de saber que ens trobem davant d'un reial decret llei que, sota la retòrica de mesures urgents, mostra de nou la incapacitat d'aquest govern per abordar amb valentia els grans reptes estructurals que tenim com a societat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«I per què creiem que si un impost o gravamen o exacció o tribut o el que sigui, és a dir, un establiment d'una quota pública que reverteix en els pressupostos de tots, durant dos anys no ha produït cap drama econòmic, no ha produït cap forat, no ha produït cap impacte en el compte de resultats de les empreses, s'ha de mantenir, perquè s'ha demostrat que no ha parat el funcionament d'aquesta empresa i la seva consecució de beneficis. I com que això és així, parlarem amb tothom, és clar que parlarem amb tothom. Però no pretengui que canviem els nostres principis, perquè no ho farem. Per tant, l'acord a que vam arribar amb el Govern del PSOE, amb el grup parlamentari del PSOE, incloïa, per donar suport a tota la resta del pacte fiscal... I permetin-me recordar també que això prové d'una transposició d'una directiva europea i, per tant, és important que s'aprovi; de la mateixa manera que conté el final del frau als hidrocarburs i, per tant, és important que...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Ara bé, queden coses pendents, eh? Per nosaltres -important- queda pendent incloure l'obligatorietat de mesurar i quantificar les pèrdues i el desaprofitament alimentari per part de les empreses de la cadena alimentària. Ens sembla una mesura fonamental, encara que en aquest cas el Partit Socialista doncs s'ha negat en rotund a acceptar-la malgrat que no hem deixat d'intentar-ho. Com ja recull la llei catalana, nosaltres entenem que posseir informació sobre el volum de productes perduts és fonamental per poder aplicar bé les polítiques que posin fi a aquest desaprofitament alimentari. Sense dades, diputades i diputats, és complicat incidir de la manera més adequada. Un apunt, per acabar, respecte a la representativitat de les organitzacions agràries d'àmbit estatal perquè aquestes puguin assegurar l'efectiva consideració de tal representativitat i així també doncs puguin interlocutar amb els poders públics. Hem treballat intensament per incloure certs requisits que els permetin exercir com a tals. I, una vegada més, vull posar en valor el meu país, vull posar en valor Catalunya. El 1975 moria el dictador Franco; el 1993, al meu país s'aprovava la primera llei democràtica al camp de tot l'Estat espanyol. Només un any després, el 1994, a Catalunya ja es celebraven eleccions agràries, unes eleccions democràtiques. D'aleshores ençà han passat gairebé cinc dècades, gairebé cinquanta anys, i avui hi torna a haver un reconeixement democràtic per a tothom, i això és per celebrar-ho, malgrat que instem tots els territoris de l'Estat a celebrar, òbviament, eleccions democràtiques al camp. En definitiva, a Catalunya la democràcia sempre ha estat la nostra bandera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Són per motius com aquesta deixadesa institucional que encara són necessàries polítiques que garanteixin tarifes mínimes justes. Qui avui en dia vol treballar sense cobrir les despeses? Per descomptat, no podem deixar d'exposar tampoc el flagrant incompliment del govern espanyol amb el compromís de reducció de l'edat de jubilació. El Senat ja va aprovar el 2018 una moció que reconeix aquesta necessitat, però encara avui els transportistes continuen esperant. Però no cal remuntar-nos a sis anys enrere. L'abril d'aquest any ho van fer a la comissió de transport. Nosaltres vam presentar una PNL que va ser aprovada, on es parlava de la jubilació anticipada dels conductors professionals. Al maig vam interpel·lar directament la ministra Elma Saiz. Tanmateix, el Gobierno continua sense moure un dit. És inacceptable que els sectors amb riscos similars, com els pilots d'aviació o els conductors ferroviaris, ja gaudeixin d'aquests coeficients reductors, mentre el transport per carretera en queda fora. Podem dir ben alt i clar, doncs, que la decisió de qui es jubila o no és totalment arbitrària i demostra que quan els qui dialoguen sí que tenen interès en millorar les problemàtiques, aquestes es solucionen. Una altra raó més per democratitzar la representació del sector del transport per carretera per acabar d'una vegada amb aquesta desídia de qui representa el sector.»