Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 13 de 31
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Després venen dos altres punts que aquí se'ns plantegen molts més problemes. El tercer, perquè és una invasió clara, flagrant de les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, no hi donarem mai suport. Ja saben vostès que sempre ho fem així. I el quart ha estat redactat amb molt poca gràcia, perquè, per una banda, parlen de les ocupacions i que siguin desallotjades, les persones que ocupen, en 48 hores. Saben que nosaltres hem presentat la nostra pròpia llei antiocupacions i que també parla de reduir els terminis per desocupar les vivendes ocupades. Però en canvi, també parla de les inquiocupacions i que també siguin desallotjats en 48 hores. I això, òbviament, ni és factible, ni és honest, ni és just, perquè les persones que estan pagant un lloguer i que no el puguin pagar, doncs s'han de trobar d'altres fórmules per donar-hi sortida, per no perjudicar als propietaris, però no és el desallotjament en 48 hores. Per tant, de cap manera els hi podríem donar suport a això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Com els deia al principi, quan es tanca una subcomissió, un s'ha de preguntar si la feina que s'hi ha fet servirà per canviar la realitat, ni que sigui una mica. N'estic convençuda que sí. Per tant, gràcies al president Agustín Santos Maraver i també gràcies a tots els companys diputats i, sobretot, als experts i als pacients per les seves aportacions i per haver fet possible aquest informe. Gràcies. Señorías, presidente, gracias. Hoy toca hablar de salud mental, pero antes de entrar en lo que hace referencia al individuo, permítanme que reflexione sobre esta locura colectiva global que nos ha tocado vivir, en la que hemos convertido el mundo y que contamina nuestros espacios de convivencia, físicos o virtuales. No pretendo ser alarmista, pero, si no sabemos hallar la forma de corregir el rumbo, vamos hacia nuestra propia destrucción. Quizás la ciencia puede salvar la especie, pero, si la despojamos de los valores que durante décadas han construido el concepto humanidad, lo que ya no seremos es la especie humana. Sin empatía, condenamos a muerte la confianza del ser humano. No es extraño, por lo tanto, que en medio de este mundo difícil, descarnado, cada vez más tecnológico pero más deshumanizado, las enfermedades mentales se conviertan en una plaga, porque, además de las necesidades básicas de supervivencia, de seguridad, de alimento y de trabajo, para tener una mente sana las personas necesitamos sentirnos queridas, aceptadas y autorrealizadas, porque, además de las patologías mentales de origen biológico, cada vez hay más personas, especialmente nuestros jóvenes, que sufren trastornos de comportamiento, depresiones o ansiedad.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Però avui venim a presentar la feina que ha fet la subcomissió, que esperem serveixi per canviar, ni que sigui una mica, la realitat. Els deia en comissió que malgrat que a l'informe no apareixen paraules com 'soledat, desamor, pobresa o estrès', tots sabem que són al darrere de les vulnerabilitats, de les addiccions, del patiment psicològic o del suïcidi, que sí apareixen, i molt, al llarg del document. A l'informe hi ha una sèrie de recomanacions orientades a ser més efectius en l'atenció i al tractament dels problemes de salut mental, com, per exemple, quan es recomana revisar la qualitat dels processos de notificació i registre de causes de mort per suïcidi per classificar -i això és rellevant- correctament aquests episodis. Això és important. Poseu-vos en el lloc d'un pare o d'una mare que ha perdut el seu fill, que patia brots psicòtics. L'informe mèdic de defunció parla de suïcidi o parla també qualsevol altre informe de lesió autoinfligida. Però ells, -els pares o els germans o la germana- saben que no, que el seu fill els havia dit que quan venien els brots no podia controlar-se. En vaig conèixer fa poc un cas. Va ser la mare la que em va explicar el que li va passar a la seva família. La mare em deia que va perdre el seu fill, un jove i brillant estudiant d'educació física, molt estimat per la seva colla d'amics. El jove va sortir a caminar per la seva muntanya del Pirineu dies després de ser diagnosticat de brots psicòtics i just abans de caure al precipici, va trucar a la seva germana, espantat. Li va dir a la seva germana: 'No sé què em passa, no puc controlar el meu cos'. Causa de la mort: suïcidi. Això no pot tornar a passar. Hi pot haver accions involuntàries o accidentals, derivades d'una manca de control de la pròpia voluntat, i les famílies que s'enfronten a aquest tipus de situacions pateixen doblement, per la pèrdua de la persona estimada i per l'estigma que el suïcidi suposa. Però, a més, si es registra l'event com el que realment ha estat, entre totes i tots, millorarem la qualitat epidemiològica de les dades i podrem ajustar millor les polítiques a desenvolupar per prevenir una mort involuntària. Una mort que es podria haver evitat si, a més, canviem els protocols d'atenció en aquest tipus de trastorns mentals, si sensibilitzem a tot el personal implicat en l'atenció i la prevenció per adaptar els protocols, si orientem, per tant, correctament a la família o a l'entorn més proper del malalt, perquè tothom, tothom sigui conscient del risc que hi ha.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Avui votarem l'informe de la Subcomissió de Salut Mental, un document amb moltes, moltíssimes aportacions expertes, de professionals i de pacients -i dels companys, per què no dir-ho?- Un document que busca concretar maneres d'apaivagar aquesta xacra que patim a les societats avançades. Doncs bé, mentre l'entorn global no ajudi a generar confiança, especialment entre els nostres joves, seguirem patint aquesta plaga. Hem de ser capaços, per tant, de convertir el seu món més proper en un entorn capaç de guarir les seves ferides, capaç de protegir-los, a ells i a totes les persones que en un moment donat puguin patir un problema de salut mental, que podem ser qualsevol de nosaltres. Però per poder atendre les necessitats de la gent amb problemes de salut mental calen recursos econòmics i humans. A Catalunya, la sanitat té cada any un forat de més de 5000 milions d'euros. Fa deu dies es va saber que una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar després d'estar dos dies en un box d'urgències esperant a poder tenir un llit a planta, esperant a poder rebre les atencions necessàries davant de la seva condició mental. No és culpa del personal sanitari. Estem convençuts que van fer -segur- tot el que van poder, però és culpa de la manca de mitjans. Quan des de Junts assenyalem l'espoli fiscal de l'Estat de més de 22 000 milions d'euros a l'any és també, també, per posar el focus en la conseqüència en la sanitat de la falta d'aquests recursos. El sistema sanitari està molt tensionat i, per tant, en paguem les conseqüències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Senyories. President, gràcies. Bé, avui toca parlar de salut mental. Però abans d'entrar en la que fa referència a l'individu, permetin-me que reflexioni sobre aquesta bogeria col·lectiva global que ens ha tocat viure, en què hem convertit el món i que contamina els nostres espais de convivència, ja siguin físics o virtuals. I no pretenc ser alarmista, però si no sabem trobar la manera de corregir el rumb, anem cap a la nostra pròpia destrucció. Potser, potser la ciència pot salvar l'espècie, però si la despullem dels valors que durant dècades han construït el concepte humanitat, el que ja no serem és l'espècie humana. Sense empatia, condemnem a mort la confiança en l'ésser humà. No és estrany, per tant, que enmig d'aquest món difícil, descarnat, cada cop més tecnològic però més deshumanitzat, les malalties mentals esdevinguin una plaga. Perquè a banda de les necessitats bàsiques de supervivència i de seguretat, aliment, feina, per tenir una ment sana, les persones necessiten, necessitem sentir-nos estimades, acceptades i autorrealitzades. Perquè a banda de les patologies mentals d'origen biològic, cada cop cada cop, hi ha més persones, especialment els nostres joves, que pateixen trastorns de comportament o depressions o ansietat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Per tant, corregir deficiències i desviacions d'aquesta gestió centralitzada. Per tant, com vostè ha dit, jo em vull afegir als seus comentaris en el sentit de que l'actual Govern s'omple la boca sovint, els ministres o alguns representants dels partits que donen suport al govern, en el sentit que ells estan ja amb una idea, amb una visió d'estat plurinacional i descentralitzat i coses d'aquestes. Però quan això s'ha de dur a la pràctica -la senyora Madrenas acaba de posar un excel·lent exemple de com, quan s'ha de deixar compartir la informació de les policies, després tot són requeriments i condicionants- a l'hora de posar a la pràctica -i amb la gestió dels aeroports està passant exactament el mateix- el model segueix sent un model centralitzat. I, per tant, prenguin bona nota els grups del govern de que això a nosaltres no només no ens complau, sinó que ho lluitarem i ho batallarem, o bé dins del text de les lleis o com sigui. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, quería hacer una intervención relativamente breve, pero aprovecharé para hablar de esta cuestión desde enfoques diferentes. En cualquier caso, como ha dicho la interviniente anterior, es una ley que actualiza un par de leyes muy antiguas, de hace sesenta y cinco y veintidós años respectivamente; por lo tanto, son leyes que había que modernizar para incorporar legislación europea. A través de una serie de enmiendas que se incorporaron a la ley, nosotros hemos querido introducir una visión más amplia de la navegación aérea, es decir, una visión que permita que la navegación aérea no pise y condicione todas las actividades de un territorio, sino que se busque la convivencia y la compatibilidad, que fortalezca elementos de sostenibilidad ambiental e incorpore conceptos que fortalezcan la eficiencia de la navegación aérea. Por ejemplo, incorporamos enmiendas que hacían referencia a los aeropuertos para que estén obligados a dedicar espacios para el autoconsumo de las energías renovables, o bien a promover los servicios atendidos para aeronaves no tripuladas, drones, una explosión que ya no es futuro, es presente, y tiene muchas limitaciones y condicionantes administrativos que hace que sea difícil que puedan desarrollarse bien en muchas actividades económicas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Bé, deia que aprofito per fer alguns altres comentaris més en el sentit següent. Nosaltres, quan vam intervenir en la primera votació aquí al ple d'aquesta llei, vam dir que ens havíem plantejat una esmena a la totalitat contra aquesta llei, perquè nosaltres estem totalment en contra d'aquest model de gestió aeroportuària tan centralitzat i que no permet incorporar els interessos territorials, la descentralització, l'autonomia política que correspon en el cas de Catalunya, claríssimament; tampoc en els altres territoris. La portaveu del Partit Nacionalista Basc n'ha fet referència en la seva intervenció. I aprofito que vaig fer aquell comentari que ens vam plantejar una esmena a la totalitat, tot i que és veritat que amb una llei de navegació i seguretat aèria ben bé no és una llei de gestió aeroportuària. I, per tant, vam decidir, doncs centrar-nos amb el que la llei estava proposant en aquell moment. Però sí que vull aprofitar el següent, a tomb de la intervenció de la portaveu del Partit Nacionalista Basc. Nosaltres vam recolzar les esmenes, senyora Nerea, en representació del PNB, vam recolzar la seva esmena aquí al Congrés com a mínim; al Senat ja no ho sé, però al Congrés sí. Perquè nosaltres, l'objectiu que nosaltres tenim per a la gestió, per a la descentralització de la gestió aeroportuària, evidentment, és la independència per al nostre país i la titularitat plena de tots els aeroports de l'Estat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«També vam presentar una esmena que es va incorporar per simplificar i promoure l'aprovació de UTEs PBM, Performance-Based Navigation, per a operacions d'emergències, per fer-les més segures. També que les servituds aeronàutiques analitzin les limitacions de les activitats del seu entorn, com he dit abans, amb una visió que permeti la compatibilitat. Jo aquí li vaig dir l'esmena Organyà com un centre de parapent de nivell mundial de nivell internacional, doncs resulta que estava continuadament condicionada per l'activitat aèria i, finalment, hi ha solucions tècniques que ho poden fer compatible, etcètera. Bé, la qüestió és que, com dic, és una esmena... És una llei relativament tècnica en la que vam incloure algunes d'aquestes qüestions. Una altra de les qüestions que vam introduir, que per nosaltres era de la màxima importància. I aquí faig una petita pausa és... Presidenta, aquí no em surten els números del temps i vaig una mica despistat. Gràcies. Quan jo parlava de la intermodalitat dels aeroports, nosaltres vam posar en evidència que la connexió en alta velocitat de l'aeroport de Barcelona havia de ser una prioritat. No podia ser que estigués un projecte a mitges, mig construït des de feia vint anys enrere, aturat i paralitzat i, per tant, que s'activés aquest projecte de connexió de l'alta velocitat amb l'aeroport del Prat de Barcelona. Aquí hi va haver un acord amb el grup del Partit Socialista, del Govern, el grup majoritari del Govern, però també els he de dir que estem molt amatents a com s'està desenvolupant això i amb quin calendari s'està desenvolupant, perquè es compleixi el que realment es va incorporar, que realment és una prioritat i que realment els calendaris i l'execució es fa amb la celeritat que correspon a una prioritat; que no torni a passar allò de sempre que ja s'està construint el de Barajas i amb això ja deu ser que està tot resolt.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, volia fer una intervenció relativament breu, però aprofitaré per parlar d'aquesta qüestió des d'enfocaments diferents. En tot cas, és una llei, com s'ha dit també per la intervinent que m'ha precedit en la paraula, és una llei que actualitza un parell de lleis molt antigues de fa 65 anys i 22 anys respectivament. Per tant, evidentment, lleis que calia que es modernitzessin, que incorporessin legislació europea. I nosaltres hem volgut introduir, a través d'una sèrie d'esmenes que es van incorporar a la llei, una visió més àmplia de la navegació aèria, és a dir, una visió que permeti que la navegació aèria no aixafi i condiciono tota mena d'activitat que hi ha en un territori, sinó que es busca la convivència i la compatibilitat. Enfortir elements de sostenibilitat ambiental, incorporar conceptes que enforteixin la intermodalitat i l'eficiència de la navegació aèria. I, per exemple, vam incorporar esmenes que feien referència a que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a reservar espais per a la generació d'energies renovables, per a l'autoconsum dels propis aeroports, bé siguin fotovoltaiques o d'altres tipus, o bé promoure els serveis atesos per a naus no tripulades, drons, que és una explosió que ja no és futur, ja és present i que té encara moltes limitacions i condicionants administratius que fa que sigui difícil en moltes activitats econòmiques que es puguin desenvolupar prou bé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Segona cosa i on anava. Aquest mateix agost, però no ha estat vostè, senyor ministre. Ha estat per part..., però forma part d'aquest govern i, en definitiva, li afecta vostè, especialment perquè afecta els cossos de seguretat, els cossos de seguretat de l'Estat i especialment els policies locals. Aquest 9 de juliol es va publicar un Reial decret, el 607/2025, en què es fan unes modificacions sobre l'accés a la informació en el registres centrals de penats i, sobretot, en el Registre Central de Penals. D'altres també, però sobretot ens interessa aquest. Permeten, a partir d'ara, una reivindicació que nosaltres també fèiem. Permeten que ara la Policia Local pugui obtenir la informació dels antecedents de les persones que detenen. No sembla que sigui una proposta gens extemporània i gens impertinent. Al revés, la veiem molt necessària, molt important i imprescindible. La Policia Local no podia fer bé la seva feina. Havia de deixar sempre lliures a totes les persones que podia haver detingut perquè no podia veure si tenia antecedents, sobretot amb el tema del furt, no? Però és que resulta que..., -no entenem per què i centenars de municipis de Catalunya i els seus alcaldes i les alcaldesses no entenen per què- resulta que ho han limitat només a ciutats majors de 250 000 habitants o bé a capitals de província de més de 175 000 habitants. Hi ha, per exemple, Girona, la meva ciutat, ja queda exclosa. I a d'altres ciutats també de molts habitants -és a dir, les mitjanes i petites, cap- amb uns condicionants també que ens semblen absolutament arbitraris, com per exemple que es reuna... Diu una cosa així: Que reuneixi condicions culturals, socials o econòmiques concretes. Home, perdoni, què vol dir? Què diran: 'Tu sí, tu no'? Què farà aquest Govern? Jo no ho entenc. És que jo no he entès quina és l'explicació de que policies locals robustes, que fan la feina molt ben feta, no hagin de tenir aquest accés directe a conèixer els antecedents de les persones quan estan fent actuacions policials, perquè seria una eina importantíssima per lluitar contra la multirreincidència i el seu Govern -en aquest cas no vostè, però clar, li afecta especialment- el seu Govern està impedint aquesta eina tan necessària. Per tant, què opina sobre la proposta de llei de multirreincidència que vam proposar i que està el més calent a l'aigüera esperant a veure que algú faci alguna cosa? I en segon lloc, què opina d'aquesta mesura? I si no creu que policies locals robustes també haurien de poder-hi accedir?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Home, senyor ministre, no és tant que creiem o deixem de creure el que ha dit o deixat de dir, perquè, de fet, el que li hem dit és que no reblava més el tema aquest de la invasió de competències, perquè volem veure blanc sobre negre. I escolti, aquí bé tenen una dita espanyola molt utilitzada -que per alguna cosa deu ser molt utilitzada- de: Del dicho al hecho hay mucho trecho. I, per tant, nosaltres el que sí que creiem és que vostè ha vist clar que, si envaeix competències, doncs no tindrà els suports d'aquesta cambra. En segon lloc, també s'ha referit abans, quan parlava de la crisi climàtica que estem vivint en el planeta, que segurament provoca situacions d'inseguretat per a les persones molt més greus que d'altres referint-se, possiblement a les que vostè, doncs, ha de fer front en temes, per exemple, de seguretat ciutadana. I jo volia comentar-li un tema, perquè també ha passat aquest estiu, referent a l'àmbit de la multirreincidència. A Catalunya estem molt preocupats. La gent està molt preocupada en termes de seguretat. La gent se sent insegura anant pels carrers i per les places. Se sent profundament insegura. De fet, si mirem dades, vostè ja les sap. Nou de cada deu furts, per exemple, queden impunes en aquest estat, nou de cada deu. Tots els experts, tots els criminòlegs, diuen que la font de la multirreincidència és la impunitat. Nou de cada deu queden impunes. Nosaltres, Junts per Catalunya, vam presentar una proposta de modificació legislativa -molt de bisturí- el 9 de març de 2024 i el més calent és a l'aigüera. Això va per a tothom, per a tothom, per als grups que han d'impulsar el tràmit d'aquesta iniciativa. I el més calent és a l'aigüera, 9 de març de 2024. Un any i mig més tard, unes modificacions de cinc o sis articles estan aturades. Què n'opina, d'això?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Nosaltres, a Catalunya, que tenim aquests dispositius potents i que treballem amb la innovació i que aportem el coneixement a la resta d'Europa, home, tenim dret a exigir més recursos, perquè totes aquestes coses costen molts diners. I nosaltres treballem seriosament i amb rigor a Catalunya i fa molts anys que ho estem fent i tenim dret a reclamar que el dèficit fiscal no jugui en contra de la ciutadania i del nostre territori. Tenim dret a fer-ho. Potser d'altres no tant, potser d'altres no tant. Nosaltres, amb totes aquestes xifres i dades que els he donat, crec que comprendrà que veiem sagnant aquests 22 000 milions d'euros que cada any se'n van cap a Madrid i no tornen i que nosaltres podríem destinar a fer encara més i millor la feina que estem fent des del nostre país. Perquè Junts ens sentim profundament orgullosos del que a Catalunya hem estat capaços de construir en matèria d'emergències, malgrat l'espoli fiscal que patim cada any. Però no ens conformem, òbviament. Volem millorar-ho i necessitem els nostres recursos, els recursos que nosaltres generem i que no es donin solucions espanyoles o que no s'aporti una solució espanyolitzada que acabi, com hem dit abans, centralitzant més ni fent més àmplia la gestió militar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«A Catalunya tenim el nostre propi model d'emergència, que està basat en els serveis públics civils, implantats per donar resposta a un territori que coneixen, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, fet que els fa guanyar rapidesa i flexibilitat, així com ser molt més eficients i eficaços, també econòmicament. L'actiu principal del nostre model són els Bombers de la Generalitat, un cos de bombers integrat i implementat a tot el territori, llevat de la ciutat de Barcelona, format per bombers, funcionaris i voluntaris, que treballa en xarxa sota un únic comandament. Dins del cos de bombers hi ha el grup, el GRAF. Aquest grup d'especialistes en incendis ja fa 25 anys que es va crear, que han esdevingut referència a Europa en l'anàlisi i la gestió dels incendis, fent aportacions extraordinàries en noves fórmules d'extinció dels incendis, depassant l'ús de l'aigua. No he sentit a parlar ni en la seva compareixença tampoc res del seu govern respecte a innovació, a treballar conjuntament amb les universitats, a avançar en trobar d'altre tipus de fórmules per a l'extinció també. I els bombers reben el suport dels Agents Rurals de la Generalitat, és a dir, més de 5000 bombers, més de 500 agents rurals de la Generalitat. A més, des de finals dels anys vuitanta, a Catalunya també comptem amb la participació de la societat civil, que en aquest àmbit s'ha canalitzat a través d'aquestes associacions de defensa forestal, les ADFs. Més de 300 ADFs tenim en el nostre país que treballa tant en prevenció d'incendis, sota les directrius del Departament d'Agricultura, com també donant suport en el moment de l'extinció; prop de dos mil voluntaris més equipats, formats i coordinats. Això són dispositius potents.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«I parlo de respostes de futur perquè tota la comunitat científica -alguns companys, s'hi han referit abans- doncs, coincideix que en les cada vegada més extremes condicions meteorològiques actuals es produiran incendis cada cop més sovint, cada cop més devastadors, i no ens podem permetre de cap manera la inacció. Ara li comentava la companya. Si no s'actua en la prevenció d'incendis de forma contundent, patirem un cost social i econòmic majúscul. De fet, l'altre dia vaig veure uns estudis recents del Banc Central Europeu, conjuntament amb uns investigadors d'una universitat alemanya, concretament la de Mannheim, en què determina que l'Estat espanyol serà un dels tres estats més afectats d'Europa, amb pèrdues estimades -i van ser prudents- d'uns 12 000 milions d'euros a curt termini i de 34 000 milions d'euros a mitjà termini, només per les condicions extremes produïdes aquest estiu o que hem viscut o que s'ha viscut aquest estiu, no? Per tant, no és una qüestió menor i és una qüestió científica i, fins i tot, està quantificada.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«Gràcies presidenta. Bona tarda, senyories. Avui el Grup Parlamentari Plurinacional SUMAR porta a debat aquesta PNL registrada fa més d'un any i on se'ns demana que instem al Govern, o sigui que els instem a ells mateixos, a adoptar les mesures necessàries perquè la legislació espanyola doni compliment al que disposen els instruments internacionals ratificats, regulant una indemnització en cas d'acomiadament improcedent, que sigui realment dissuasòria i restaurativa. El desembre de l'any passat, com s'ha recordat, ja va ser objecte de debat en aquesta cambra, una iniciativa de Bildu sobre la mateixa qüestió. I abans de seguir, voldria dir que som coneixedors de la sentència del Tribunal Suprem, del Supremo, que ha fixat doctrina en aquest tema. Sembla que la senyora Martínez Barbero no, però, com segur que tots vostès saben, és més que evident que Junts per Catalunya no som aquí per defensar les interpretacions del Tribunal Supremo. Ja saben que, per exemple, en el cas de la seva Sala Segona fem just el contrari. Per tant, el que hagi dit o no hagi dit el Supremo, no ha fet variar el nostre posicionament.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Cal lluitar per la integritat de les institucions centrals de l'Estat i el seu sector públic, per la integritat del Govern, l'Administració General, el Tribunal de Comptes on, per cert, el descontrol econòmic i l'enxufisme familiar són inaudits. També del Defensor del Poble, el Consell d'Estat, les Forces Armades i Cossos de Seguretat de tot el sector públic, persones físiques i jurídiques que reben ajudes, subvencions, concessions i contractes públics. Però també, i la proposició no en diu res contra la corrupció de la Corona, com dèiem abans, o del poder judicial, encara que sabem que, encara que sabem de les poques ganes de la cúpula judicial de sotmetre's a qualsevol mena de control democràtic. Tant per les corrupteles de tota la vida, les ajudes econòmiques, col·locacions, etcètera, molt pròpies, per cert, del corporativisme extrem que impera en aquest àmbit, com per l'ús polític d'aquestes institucions, com per exemple la prevaricació flagrant del Tribunal Suprem en l'exercici de les seves funcions amb finalitats polítiques com es veu, per exemple, en la negativa d'aplicar l'amnistia. Però el que no és de rebut és la creació d'un nou òrgan que apareix més com una ocurrència d'última hora que com el resultat d'una voluntat real de buscar solucions al problema de la corrupció. En aquest sentit, cal recordar que a Catalunya, des del 2008 es disposa de l'Oficina Antifrau, dirigida per excel·lents professionals, tot un referent en aquest àmbit i l'últim que ens interessa és duplicar estructures, i menys amb la creació d'un òrgan estatal que centralitza competències i que pretén coordinar, és a dir, controlar l'Oficina Antifrau catalana en la seva tasca de vetllar per la integritat del sector públic català. Tampoc ens interessa gaire la veritat, un nou tinglado del Govern espanyol per a finalitats partidistes. No volem que passi com amb el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, d'acord amb el qual els ciutadans de tot l'Estat llencem 9,3 milions d'euros per simple i pura propaganda política.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Mirin, des de Junts per Catalunya, considerem que el que cal és dirigir el focus cap als problemes estructurals i reals del mercat laboral, que cal fer-ho sense encotillar-lo més i prioritzant la flexibilització i els sous dignes, sense posar en risc ni a les empreses ni als treballadors. I això és el que hem pretès durant la nostra negociació. Una negociació que de sortida no va donar resultats, fet que ens va portar a presentar aquesta totalitat per obrir una segona fase de negociació que, a finals de juliol, tampoc va avançar com preteníem. Però malgrat les desavinences, ens emplaçàvem a reprendre-la aquest setembre i el que ens hem trobat és que la precipitació ha estroncat qualsevol possibilitat d'acord. I a partir d'aquí, cal que tothom tingui clar que Junts per Catalunya no som contraris a la reducció de la jornada laboral. Estem a favor de la millora dels temps de treball, un concepte molt més ampli, i això és el que ens fa ser dràsticament contraris a reduir la jornada laboral en els seus termes, com a solució màgica imposada per llei i no com a conseqüència de ser capaços d'entomar i revertir els factors que afecten negativament l'entorn laboral i l'economia catalana; factors que, en última instància, o no en tant última, posen en perill el progrés i l'estat del benestar dels catalans.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Decía hace poco que es ministro y que tiene que asumir la responsabilidad de su gestión, y tiene cierto sentido lo que dice, pero repetimos los datos de la AIReF, en el sentido de que tiene usted que asumir también la responsabilidad de tantos Gobiernos socialistas de tantos años. La AIReF habla del periodo 1990-2018, que no está nada lejos, está aquí al ladito el 2018, y llevan ya siete años ustedes gobernando. Pues bien, hay que poner en evidencia este castigo inversor. Por ejemplo, dice este estudio que el 47,8 % de las inversiones que se hicieron en este periodo en rodalies en todo el Estado español se hicieron en Madrid y el 16,8 % en las rodalies de Cataluña. Es un estudio de la AIReF, que es una autoridad pública del Estado. Pero estos datos, señor ministro, que le molestan un poco, los repito para poner en evidencia también al Partido Popular, porque no paran de presentar iniciativas para que comparezca usted, etcétera, a hablar de los problemas de la red y de todos estos años el Partido Popular tiene mucha responsabilidad, mucha. Pero, además, porque creo que ayer o anteayer leí unas declaraciones de un responsable del PP de Madrid -no sé quién, pero me es igual; no sé si era Ayuso o el consejero, no lo sé, no sé quién era- que decía: Bueno, es que también en Madrid queremos las inversiones que hace el ministerio en las rodalies de Cataluña. ¡No tenéis vergüenza! ¡No tienen vergüenza! Díganselo a esa persona de Madrid, díganselo; entréguenle el informe y le preguntan si sabe leer, y que se lo mire, que se lo lea. Como decía, del año 1990 hasta 2018, el 47,8 % en Madrid y el 16,8 % en Barcelona. Y ustedes tienen ahí una responsabilidad bastante importante. Por tanto, ya basta de hacer demagogia y de mentir con este tema.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Acabo amb una menció ràpida al cas Avlo. El cas Avlo és espectacular. El fracàs tremendo de Renfe d'haver de retirar tot això, per uns problemes amb uns trens que volem saber si és un problema de materials, si és un problema d'un contracte mal fet a l'hora d'encarregar aquests trens, si és un problema de construcció. Hem de saber què ha passat amb això, però aquí, com sempre ho ha dit, també ho ha citat, la meva conveïna territorial, portaveu d'Esquerra, el que paga el pato sempre acaba sent l'usuari. Ella ha fet referència a que Lleida, per exemple, augmenta amb aquesta situació d'ara sense Avlo un 50 % el preu de Lleida a Barcelona. Però és que els de Figueres i Girona es queden a zero. Desapareix el servei. S'han quedat en res i molt bé, com ha dit la Inés Granollers, menys places a uns preus més alts. Per tant, un càstig una vegada més per als usuaris. Molt ràpidament també corredor mediterrani ?acabo, no arribaré al minut que han arribat alguns altres portaveus d'escreix- corredor mediterrani passa el mateix: Invertir en el corredor central, el corredor mediterrani de mercaderies, inacabat. Fa 33 anys va arribar el Madrid-Sevilla. Trenta-tres anys després, València i Barcelona, la segona i la tercera ciutat en importància, no tenen connexió amb alta velocitat i el corredor no està acabat. Hi ha un munt d'iniciatives que ha fet el nostre grup, ministre, amb una proposició no de llei i amb una moció que són propostes raonables, que ajuden a resoldre els problemes i que estan pensades perquè puguin ser viables. Home, l'altre problema és que vostès tampoc no han atès totes aquestes propostes que hem fet des de Junts per Catalunya i, per tant, el nostre grup, evidentment, no pot estar satisfet amb la seva gestió.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Aquí nosaltres diem ?ho vam dir fa un any i celebrem que Comissions Obreres, que en sap, s'afegeixi aquesta idea- vam dir que és un servei que s'ha de traspassar, que es pot traspassar i que té totes les condicions perquè es pugui fer. De moment, nosaltres pensem que el que s'està fent és tapar forats. És, sí, evidentment invertirà més, sí, segur que sí, perquè és invertir menys és impossible. Perquè a més a més ja estan reconeixent el problema. Però cal revertir tota aquesta situació. I també un últim recordatori, un últim exemple del que representa tot aquest dèficit inversor i de com, senyor ministre, no en tenim prou amb que ens digui: 'Sí, sí, nosaltres ja ens hi posem'. Miri el cas de l'R3. L'R3 és una de les línies que està tenint més incidències amb obres i de tot tipus. L'R3 és un projecte, el desdoblament de l'R3, de fa 20 anys enrere. Ara fa quatre anys que està en obres i ja en porta dos d'endarreriment. Doncs bé, el ritme inversor que vostès porten, l'R3 no acabarà les obres del projecte de fa 20 anys fins d'aquí 10 o 15 anys. Al ritme que estan fent vostès als estudis informatius i redactant els projectes constructius i fent les obres, com a mínim deu o quinze anys. I, per tant, no ens val de dir: 'Ja fem tot el que es pot fer'. No, no és veritat. Es podria fer més i es podria anar més ràpid per revertir tot aquest dany.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Li donaré algunes dades noves perquè li vaig donar dades d'anomalies també comparades amb Madrid, per cert, on havia per deu d'anomalies a Catalunya en relació amb les anomalies de Madrid. Miro també els senyors del PP. Aquest estiu mateix, dades noves, un estudi d'un important mitjà de comunicació a tres o quatre línies importants, les més importants. Hi ha hagut 249 incidències no relacionades amb les obres. Hi ha hagut la cancel·lació, senyor ministre, entre juliol i agost, en aquestes línies, l'R4, R2 sud, R3, R1 i R2 nord, 1500 trens anul·lats, cancel·lats. Per tant, 1500 trens cancel·lats, 249 contratemps, incidències. I de totes aquestes incidències, aquest mitjà de comunicació fa un estudi i al final el 90 i pico% de totes elles són o per avaries dels trens o per avaries de les infraestructures. I per això jo li deia a la comissió i ho vull repetir aquí, perquè és molt greu, que el que no pot ser és que surti el representant de Renfe en ple estiu ?quan passa tot això- i els ciutadans que es queden tirats perquè, a més a més, no hi ha autobusos per substituir els trens, surti el representant de Renfe i digui: 'No, és que és clar, quan les anomalies són planificades, doncs ja ho tenim tot previst i tenim els autobusos. Quan són incidències sobrevingudes, costa més'. Costa més? Però si porten 25 anys d'incidències quasi diàries! Com pot dir un representant de Renfe que 'clar, és que costa més'? Però per favor, això en una empresa privada, una persona així la destitueixen d'avui per demà.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè va dir un dia que feia poc que era ministre i que havia d'assumir la responsabilitat de la seva gestió. Té un cert sentit que ho digui, però nosaltres repetim aquelles dades d'AIReF que ja, jo crec que ja li cansen a vostè, per posar en evidència que vostè ha d'assumir també la part de responsabilitat de tants governs socialistes que hi ha hagut durant tots aquests anys. Especialment aquest estudi d'AIReF parla de l'any..., del període del 1990 a l'any 2018. El 2018 no és tan lluny. És aquí a prop. I vostès porten set anys governant ja. Per posar en evidència aquest dany inversor, aquest càstig inversor, com per exemple, diu aquest estudi que el 47,8 de les inversions que es van fer en aquest període amb rodalies a tot l'Estat espanyol es van fer a Madrid i el 16,8 es van fer a les rodalies de Catalunya. Aquest estudi d'AIReF, que és una autoritat pública de l'Estat. Però aquestes dades, senyor ministre, que li molesten una mica, li repeteixo i li repeteixo per també posar en evidència al Partit Popular. El Partit Popular, que no para de presentar iniciatives, perquè vostè comparegui per retreure-li els problemes que hi ha a la xarxa. Perquè de tots aquests anys el Partit Popular també en té molta responsabilitat, molta. Però a més a més, perquè crec que ahir o abans d'ahir vaig llegir unes declaracions d'un responsable del PP de Madrid ?no sé quin, m'és igual, si era l'Ayuso, si era el conseller, no ho sé- que deia: 'És que a Madrid també volem les inversions que està fent el ministeri a les rodalies de Catalunya'. No teniu vergonya! Potser li digueu aquesta persona del PP de Madrid, sí, sí, li entregueu aquest informe i li pregunteu si sap llegir i que se'l miri. I que se'l miri, eh? De l'any, com ja he dit 2018 fins al... perdó, de l'any 1990 fins al 2018, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 a Barcelona. I vostès en tenen una responsabilitat bastant important. Per tant, ja n'hi ha prou de mentir i de fer demagògia amb aquest tema.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, efectivament, com vostè diu, va comparèixer el dijous passat a la Comissió. Per tant, es van tractar molts temes allà. Avui vostè ha preferit parlar de transport aeri, de qüestions jo crec que una mica avançades del debat de la llei de mobilitat sostenible, que recuperarem ?com el tema del mapa concessional d'autobusos- però nosaltres ens centrarem en el tema del ferrocarril, perquè nosaltres considerem a Catalunya és la nostra prioritat, perquè és un panorama, no es resolen els problemes, no arriba el bon servei. La solució no té un termini curt. I en tot cas, el que sí que farem és simplificar i reduir aquells aspectes que hem comentat en altres moments i afegir informació nova que reforci les inquietuds que tenim. I tornar-li a preguntar o a fer plantejaments sobre algunes qüestions que a mi em sembla que valdria la pena que el ministeri es mullés una mica i concretés la seva posició. Bé, d'entrada ja n'hem parlat tantes vegades, les rodalies és un sistema col·lapsat, amb un mal servei. La veritat és que la gent està indignats. Nosaltres no estem disposats a normalitzar aquesta situació, que fa molts anys que dura però que continua durant. Vostès, durant moltes ocasions, han negat el problema. Han dit que exagerem, que som uns demagogs, que és per culpa dels que tiren pedres o dels que roben cable ?després donaré algunes dades noves sobre tot això- però la veritat és que el problema segueix sent pràcticament el mateix cada dia. Ara que els responsables sindicals s'han reunit en una església, sembla ser ?he llegit una notícia d'ahir- podríem dir que les rodalies a Catalunya és com el viacrucis dels ciutadans de Catalunya, perquè és que cada dia ple de dificultats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples tramas corruptas que actuaban en el...
«I també podríem parlar de la corrupció que practiquen Marchena i Llarena, gastant fons públics en perseguir persones i els seus béns només pel fet de no pensar igual que vostès. O la corrupció del sistema que representa no aplicar les lleis que aprova aquesta cambra. No lleis que es van aprovar fa dècades i que, per tant, el sistema judicial, de manera legítima, pretén interpretar a veure quina era la voluntat del legislador d'aquell moment. No, no. Lleis aprovades de fa pocs mesos que no es volen aplicar només pel fet que no agraden a alguns dels jutges que les han d'aplicar. En definitiva, una o altra, corrupció made in Spain. I mentrestant, vostès, uns i altres, alimenten una espiral creixent de degradació de la política, acusant l'adversari de ser més corrupte que vostès mateixos, llençant-se per sobre els continuats casos de corrupció, com si l'important fos que la llista de corruptes de l'altre grup tingui una línia més que la llista de corruptes de vostès. I mentrestant, i mentre s'empastifen uns amb els altres entre tota aquesta porqueria, la gent va patint. Els preus dels productes cada vegada són més cars. El salari dels treballadors no serveixen per fer front a l'augment del cost de la vida. L'accés a l'habitatge s'ha tornat impossible. La sanitat, l'educació, el transport públic cada vegada són més precaris i de pitjor qualitat. La multirreincidència i la inseguretat cada vegada s'escampen més pels carrers dels pobles i ciutats. Les pensions cada vegada estan menys garantides i, això sí, mentre passa tot això, cada vegada hem de pagar més impostos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Un comentari a banda, la gent que pateix ELA i les seves famílies tenen més risc de patir pobresa perquè l'ELA els arruïna. L'ELA arruïna famílies senceres, especialment quan calen cuidadors les 24 hores, pel risc que hi ha de mort evitable. O quan han de fer, per exemple, adaptacions de la llar o s'han de comprar un altre vehicle per poder-se desplaçar. Per això, Junts segueix reclamant que el govern espanyol compleixi aportant els recursos necessaris per a aquesta atenció especialitzada que necessiten. Al febrer, el Ministeri de Sanitat va proposar a l'associació Con ELA fer una subvenció directa de deu milions en lloc de canalitzar les ajudes via comunitats autònomes, com determina la llei. I ho van fer així, d'aquesta manera ?van dir- per raons d'urgència. Set mesos després, el pla de xoc no ha tingut cap impacte, cap. El Govern espanyol no ha aportat ni un sol euro a les famílies que tenen persones malaltes d'ELA. És absolutament vergonyant. Per tant, facin el favor de fer la feina i deixin de perdre el temps i, sobretot, de posar en risc a la ciutadania.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«I això no es resol amb iniciatives no vinculants com la d'avui, sinó amb polítiques efectives. Prou de dir que treballaran més i treballin més i amb eficàcia, per exemple, aprovant ja una modificació que permeti que el bo social elèctric s'automatitzi per evitar ?i aquesta també és una dada rellevant- que a l'Estat espanyol, aquest bo social elèctric, no arribi al 80 % dels consumidors que reuneixen els requisits per rebre'l. El 80 % no rep un bo social elèctric que els correspon. I no ho diem nosaltres, sinó l'estudi que va impulsar Oxfam i ESADE. Davant de la seva ineficàcia i donat que el més important és que les ajudes arribin a les llars, acceptin un autodeclaració responsable per agilitzar el tràmit del bo social elèctric i després, i no abans, revisin si es compleixen les condicions necessàries. La seva burocràcia ofega, per no parlar de l'IVA. Famílies que no arriben ni als bàsics de llum, aigua i gas, que han de viure sense calefacció o sense aigua calenta i sense climatització, han de fer front a un IVA absolutament abusiu. Els subministraments també, també, són un bé essencial, un bé de primera necessitat. Per tant, fixin de manera estructural un IVA reduït, com el del pa o d'altres productes bàsics d'alimentació. Calen mesures urgents, que vostès no posen en marxa ?atenció!- perquè estan renovant la seva estratègia contra la pobresa energètica. Quina bona estratègia, eh?, anar fent que les mesures vagin passant el temps i les mesures no arriben. De qui ha estat idea? Perquè la pobresa està clar que no ho espera. Mentre la Unió Europea intenta posar fre el llast de la burocràcia, vostès segueixen convertint-la en una forma de maltractament a la ciutadania. Ho saben molt bé no només els consumidors vulnerables, ho saben també els pagesos o els ramaders o els empresaris en general. Estan farts de com apliquen vostès la famosa discrecionalitat administrativa, perquè els marges de decisió de l'administració sempre acaben perjudicant el ciutadà. Ens intenten despistar mentre fan estratègies nyacionals ?amb enya- superplans, pactes d'estat, subcomissions, iniciatives que no serveixen per a res, convertint la política en una inadmissible pèrdua de temps. Un detall: No he posat a la llista els seus plans de xoc, perquè en vull fer una menció especial.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«I és en aquest sentit que el nostre grup té registrada una proposició no de llei per combatre el que considerem un frau amb algunes pràctiques de determinats col·lectius vinculades als permisos de paternitat i a la prestació que se'n deriva. Perquè avançar en progrés social ampliant drets és el que tots volem; sí, tots, nosaltres també, malgrat el que ens diuen i el que ens diran. Però nosaltres, Junts per Catalunya, no ho volem fer només per l'obligació de transposar directives europees, ni que sigui a deshora i sota amenaça, com és el cas. No ho volem fer sense diàleg social i sense consens polítics. Volem fer-ho també abordant els dèficits i les mancances de fons que arrossega el nostre mercat de treball, dèficits i mancances que cada dia s'agreugen. En aquest sentit, la nova mesura és més que evident, com dèiem, que té molts beneficis, des d'afavorir la conciliació a eliminar estereotips i pràctiques discriminatòries en la contractació, entre d'altres. Però no ho és menys que hi ha mancances; li han fet saber fa un moment, segurament per culpa seva, per quedar curt respecte a les expectatives que vostès havien generat. I malgrat vostè ho ha recalcat, aquests drets no tindran un cost directe per a les empreses. Sí que, al nostre entendre, tindrà altres conseqüències en l'àmbit laboral, en el temps de treball efectiu disponible ?que es veurà reduït-, en l'augment de costos laborals originats per la substitució i en una menor disponibilitat de persones per cobrir les necessitats productives. Per tant, i al nostre entendre, ens trobem davant un equilibri delicat, que probablement caldrà gestionar introduint mesures que ajudin a mitigar els seus efectes, sobretot a la petita i mitjana empresa, on la substitució interna és més limitada i la manca temporal d'un treballador pot tenir un impacte proporcional molt més gran.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. Ens trobem davant una proposició de llei que, presentant-la el PSOE, doncs bé podria haver estat un projecte de llei, però en fi, vostès sabran. En tot cas, a diferència del que passava a l'interior, com que aquesta ens interessa, obviarem la forma i anirem al fons, que és el de reforçar la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, dotant a la norma de mesures efectives per garantir la quota de reserva d'ocupació del 2 % en el mercat de treball ordinari, concretament en les empreses amb 50 treballadors o més. Això es pretén fer bàsicament a partir de 3 mecanismes: tipificant com a molt greu el no-compliment, tallant les subvencions i contractes i impulsant la inspecció. La proposta, com a punt de partida, és prou bona, però al nostre entendre insuficient si volem garantir que la inclusió no només sigui col·locació, sinó ocupació veritable amb ajustos i accessibilitat. En altres paraules, com diuen els meus companys de la nostra sectorial de Drets per a les persones amb discapacitat, la façana ha d'estar bé, però els fonaments de l'edifici també. I és per aquest motiu que des de Junts per Catalunya creiem que és important anar més enllà de la penalització; una penalització que evidentment hi ha de ser perquè complir no és opcional. Qui incompleix, paga i no rep subvencions ni contractes, però, com els deia, ha d'anar més enllà i qui vol complir ha de tenir suports. Per això, tant important com penalitzar és acompanyar no només a les persones demandants d'ocupació, sinó també a les empreses, oferint ajuda i formació, centrant part dels esforços legislatius en assegurar que hi ha eines per a les empreses per materialitzar tots aquells components que són essencials per afavorir una millora en els resultats de la inclusió laboral. Cal que l'Administració es proposi contribuir a educar i a capacitar la societat en general i a les empreses en particular. I, per això, ha de començar donant exemple, perquè sovint ens trobem amb una administració que exigeix més a les empreses que a ella mateixa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«El problema no es el modelo; el problema es la financiación, que es insuficiente. Una financiación insuficiente que hace que la dotación económica no permita desplegar completamente el Decreto 150/2017; una financiación insuficiente que comporta la falta de personal especializado; una financiación insuficiente que imposibilita la formación específica para el profesorado; y una financiación insuficiente que comporta una carencia de recursos técnicos y de materiales adaptados. Por ello, sí, señorías, volvemos a estar aquí, y hoy de nuevo, si queremos ir a la raíz del problema, lo que tenemos que hacer es revertir el déficit fiscal estructural que sufre Cataluña, un déficit que supera los 20 000 millones de euros y que se acerca al 10 % de nuestro PIB. Este expolio es el que nos impide invertir adecuadamente en educación inclusiva; este expolio es el que hace imposible la consecución del objetivo del 6 % del PIB en educación que fija la LEC en su disposición final segunda para podernos referenciar con Europa. En Cataluña no necesitamos más leyes impuestas desde Madrid. Tenemos un modelo educativo inclusivo que es necesario reforzar con recursos y con compromiso político, y no desmontar con imposiciones e injerencias externas. Junts per Catalunya seguirá defendiendo un modelo educativo propio, inclusivo y de calidad, con un diálogo constante con las familias y con el sector, donde todos los niños y niñas tengan cabida y disfruten de las oportunidades que merecen. Porque en Junts sabemos que cada niño es un mundo único de talentos diversos y con la educación inclusiva unos aprendemos de otros; construimos puentes de humanidad, de empatía y de tolerancia colectiva. Y por todo ello insistimos en que la solución pasa, como en tantos otros ámbitos, por disponer de los recursos adecuados, unos recursos que Cataluña genera sobradamente. O sea, señorías del PP, resumiendo, la solución, a nuestro parecer, pasa por menos injerencias externas en la educación, pero también en la caja. Muchas gracias.»