Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.758 declaraciones · página 139 de 159
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Lo he explicado muchas veces, estamos en 2024. Estamos en plena emergencia climática, tenemos una pérdida de biodiversidad flagrante. Debemos preservar el territorio y debemos preservar a aquellos que lo cuidan y lo gestionan. Necesitamos, sin duda ninguna, alimentos sanos, seguros y de calidad. Y sí, todo esto es compatible, lo es con políticas transversales y con políticas valientes; lo es hablando; lo es cogestionando, y lo es porque el entendimiento entre el mundo conservacionista y el mundo productivo es tan necesario como posible. No son mundos antagónicos, son mundos complementarios. Y permítanme que me explique: nosotros defendemos firmemente el papel primordial de la ganadería extensiva y también el de la semiextensiva. No cabe duda de que desempeña una función importantísima en la gestión del territorio, y, a la vez, constituye un elemento clave para la adaptación y la mitigación del cambio climático, pero también para la conservación de la biodiversidad, para la protección del suelo ante la erosión y para el aprovechamiento sostenible del agua y de los recursos. Del mismo modo, estamos convencidos de la importancia de recuperar al lobo. Eso es crucial, puesto que es un elemento indispensable de la red trófica, que ha desaparecido y que se echa mucho en falta. El lobo es el principal depredador de los corzos, de los conejos, de los jabalíes; y no caza los jueves, los viernes o los domingos; no, caza cada día del año, a todas horas; y le da igual si es un macho o es una hembra, le da igual si el animal está gestando o no. El lobo limpia los bosques y constituye una garantía a la hora de frenar la expansión de enfermedades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I acabo, president. A Catalunya ho tenim clar, i més enguany, en l'any de la celebració de l'Any Guimerà, i avui també en el dia del llibre. Quan Manelic fugia de la terra baixa agafant la Marta de la mà i cridant 'He mort el llop' fins a tres vegades, 'He mort el llop i he mort el llop', aquesta era l'exclamació de l'home bo. Aquesta era l'exclamació de la victòria. La victòria del bé sobre el mal. I, alhora, era també la constatació que no hi ha cap fera que pugui aturar la rauxa humana d'aquell personatge creat per Àngel Guimerà, una rauxa que als independentistes republicans ens acompanya. Una rauxa que ens acompanya sempre, però sobretot en aquests temps que ens toca, també, coexistir amb tantíssima hipocresia. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes y feliz Sant Jordi a todos y todas. No sé si es porque estamos en este contexto multielectoral o porque en el Estado español, y en particular aquí en la Cámara Baja, no hay nada de cultura de políticas transversales, ni nada de política de gobernanza, pero volvemos a encontrarnos con una iniciativa parlamentaria, a mi entender, caduca, extemporánea, poco ambiciosa y -permítanme que lo diga- fuertemente electoralista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I no només això, també calen polítiques fortes, polítiques valentes per enfortir i muscular el model d'explotacions ramaderes petites i mitjanes. Perquè la pregunta és: vostès què fan, a les comunitats on governen, amb la ramaderia extensiva? Ho dic perquè, per exemple, al Govern de Catalunya tenim el Pla de la Ramaderia Extensiva de Catalunya, que és un pla consensuat amb més de 250 agents professionals del sector ramader, de l'àmbit de la recerca, de l'Administració, del tercer sector, un pla amb sis eixos, un pla amb 175 accions que han de permetre millorar la situació del sector ramader extensiu en els propers anys. Tot això és important perquè, des d'un punt de vista social, contribueix, la ramaderia extensiva, com bé s'ha dit, a fixar la gent al territori, contribueix al reequilibri territorial i genera una economia circular. En definitiva, cal establir tots, absolutament tots els canals perquè els ramaders integrin el llop com a part del seu model de treball i no com un enemic. I això vol dir pagar-los pels serveis ecosistèmics que generen. La vella visió antropocèntrica del Partit Popular amb escopeters i la de tornar a erradicar el llop és una solució, si em permeten, de mirada curta. És una solució a curt, i obvia totalment la funció del control de les plagues i neteja cinegètiques que, sens dubte, afecten també el nostre sector productor d'aliments. Amb bones polítiques, els ramaders i els pagesos no necessitarien caçar, però calen polítiques valentes i calen polítiques transformadores, perquè el que realment necessiten els nostres ramaders i els nostres pagesos és guanyar-se dignament la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«No hi ha dubte que aquesta juga un rol importantíssim en la gestió del territori i, alhora, també és clau per l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic, però també per la conservació de la biodiversitat, per la protecció dels sòls davant de l'erosió i per l'aprofitament sostenible de l'aigua i dels recursos, de la mateixa manera que estem convençuts de la importància que recuperar el llop és cabdal, ja que és un element indispensable de la xarxa tròfica que ha desaparegut i que es troba molt a faltar. El llop és el principal depredador dels conills, dels cabirols i dels senglars i ell no caça els dijous i els divendres o els diumenges. El llop caça cada dia. Cada dia de l'any, a totes les hores, i li és igual si és mascle o és femella. Li és igual si està gestant o no està gestant. El llop és un netejador de boscos i és garantia de frenar l'expansió de malalties. Val a dir que també és evident que la legislació s'ha fet sense pensar suficientment en aquesta coexistència. I aquí torno al que deia al principi d'aquesta intervenció. Una vegada més prevalen les polítiques sectorials davant de les polítiques transversals. Triar entre el llop o la ramaderia extensiva és un error. Diputades i diputats, senyories del Partit Popular, la via difícil, però transformadora, és la d'acompanyar el sector a coexistir amb el llop, i això no passa només per compensacions econòmiques, que també, o perquè ells puguin caçar el llop. Aquesta coexistència passa per preparar els ramaders i les ramaderes a ser resilients al llop i, sobretot, ajudar-los a que es guanyin molt bé la vida amb aquella feina que fan. I això no només es pot fer amb acompanyament de l'Administració propiciant models de gestió que, evidentment, ajudin i fomentin aquest equilibri. Sobretot, però, s'ha de fer amb mesures de prevenció i control abans que el llop, evidentment, esdevingui també un problema. No es pot començar la casa per la teulada. És imprescindible la transversalitat de les dues realitats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Bé, molt bona tarda i molt bona diada de Sant Jordi a totes i a tots. No sé si és perquè estem en aquest context multielectoral o perquè a l'estat espanyol i, en particular, aquí a la Cambra Baixa, no hi ha gens de cultura de polítiques transversals ni gens de política de cogovernança, però ens tornem a trobar amb una iniciativa parlamentària, al meu entendre, caduca, extemporània, poc ambiciosa i, deixi-m'ho dir, fortament electoralista. Ho he explicat manta vegades. Som al 2024. Estem en plena emergència climàtica. Tenim una pèrdua de biodiversitat flagrant. Ens cal preservar el territori. També ens cal preservar aquells qui el cuiden i el gestionen, i necessitem, sens dubte, aliments sans, segurs i de qualitat. I sí, tot això és compatible. Ho és amb polítiques transversals i amb polítiques valentes. Ho és parlant i ho és cogestionant, i ho és perquè l'entesa entre el món conservacionista i el món productiu és tan necessària, senyores i senyors diputats, com possible. No són mons antagònics. Són mons complementaris. I m'explico: nosaltres som uns ferms defensors del paper cabdal de la ramaderia extensiva i també de la semiextensiva.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Hablo también teniendo en cuenta escrupulosamente los marcos competenciales, sin dejar a nadie atrás: recursos, regulación, reconocimiento de prestaciones, reconocimiento de grados de incapacidad, implementación y refuerzo de la red de salud pública para este tipo de enfermedades. Son muchas las necesidades para un volumen relativamente pequeño de la población general. Debería ser un mínimo común denominador de todos los representantes públicos atender a estas personas y hacerlo al margen del partidismo y del oportunismo. Por lo tanto, señorías, pongámonos manos a la obra y no dejemos morir en periodo de enmiendas la tramitación de esta ley que tanta falta les hace a todos los enfermos de ELA y también a los enfermos fuertemente dependientes. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Entonces, ¿qué soluciones les damos a los enfermos que no se lo pueden permitir, a las personas que viven solas? ¿Cómo lo solucionamos? El sistema de salud y el estado de bienestar deben contemplar este acompañamiento integral de todas las dolencias y en todas las fases de estas dolencias, ya sea a base de tratamiento para ralentizar la enfermedad, ya sea para los cuidados paliativos, si es preciso. Imaginemos por un momento que un tratamiento de quimioterapia no estuviera cubierto por la Seguridad Social y dejáramos en manos de las familias y de los recursos el tratamiento de la enfermedad. Sí, señorías, eso es lo que les ocurre a los afectados por la ELA. Por tanto, por parte de nuestro grupo y también por parte de muchos de los enfermos de ELA, rogamos la máxima celeridad en la tramitación. La particularidad de los enfermos de ELA y los enfermos fuertemente dependientes es la falta de tiempo y los pocos recursos con los que cuentan de entrada. Eso sí, les pedimos que la resolución final sea fruto de un debate sereno y que huyamos un poco del pimpampum oportunista y de la frivolidad que hemos visto estos días. Los enfermos y los familiares necesitan soluciones inmediatas, no necesitan fotografías, no necesitan filibusterismo parlamentario. Coordinen, consensuen entre los proponentes un texto de base; discutámoslo, tramitémoslo, que es lo que nos corresponde a los legisladores.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Así pues, obviamente, vamos a votar a favor de esta toma en consideración, de la misma forma que lo hemos hecho con los otros textos. A diferencia de otras enfermedades, la ELA no tiene un tratamiento farmacológico largo, la ELA necesita la adaptación del entorno y el acompañamiento 24 horas al día, 365 días al año, y eso, señorías, significa que si uno no tiene recursos económicos, no lo puede afrontar, y si no tiene una persona, un entorno familiar que lo acompañe, se complica todo. No nos podemos permitir que alguien, sea quien sea, condicione su vida a los recursos económicos o al entorno disponibles. Tener que elegir entre vivir o morir por los recursos de los que se dispone es totalmente perverso. Y les vuelvo a poner el ejemplo de una familia de Belianes, una pequeña población de Urgell, cerca de donde vivo. La familia ha tenido que adaptar su vida a los cuidados del enfermo, porque si en un entorno urbano es complicado encontrar la ayuda necesaria, en un entorno rural es muchísimo más difícil, y en este caso ha sido imposible contratar a una persona para llevar a cabo esa tarea. Todo el entorno se ha tenido que modificar, la familia ha debido adaptarse a la movilidad de Josep y han tenido que hacer frente a gastos tan importantes como comprar, por ejemplo, una cama articulada, herramientas informáticas para la comunicación, aparatos para respirar, un generador de luz -recordemos que acabamos de decir que estas personas son electrodependientes, no se pueden permitir quedarse sin luz- y un largo etcétera de gastos muy necesarios para la calidad de vida del enfermo. Sin embargo, hablas con esta familia y te dicen que son privilegiados, porque cuentan con los recursos económicos para afrontarlo y una profesión que permite la conciliación laboral. Saben y conocen muy bien que muchísimas familias no se pueden permitir la conciliación laboral ni tampoco los recursos para adaptar, por ejemplo, las viviendas a la enfermedad.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Al Grupo Republicano nos parece una idea excelente que se quieran paliar los efectos y mejorar las condiciones de vida de los enfermos y también de los familiares, ya lo hemos dicho tantas veces como hemos tenido la ocasión. Nos parece una necesidad imperiosa, pero tenemos una sospecha, señorías, y no nos apetece nada que la confirmen, y el debate de hoy, precisamente, lo hace: aprovechan esta necesidad para ser oportunistas, unos y otros. Nos sabe muy mal que esto sea así. Miren, aunque hubiera un solo texto sobre el que discutir y hacer un trámite parlamentario, bastaría; no habría que sustanciar un debate tras otro, que lo que acaba provocando es alargar la puesta en marcha de las soluciones que reclama y que tanto necesita el colectivo. En cualquier caso, estamos donde estamos: la quinta proposición de ley que se presenta en estas Cortes sobre la ELA. Y su propuesta, señorías de SUMAR y del PSOE, no nos suena mal de entrada. Abren un poco más el foco respecto a las otras propuestas y van más allá de la ELA, teniendo en cuenta otras enfermedades que son también totalmente incapacitantes y que acaban teniendo necesidades muy parecidas. También nos parece interesante el apunte en relación con la extensión del bono energético para los electrodependientes, ya que los afectados por la ELA más tarde o más temprano, durante su enfermedad, lo acaban siendo.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Recursos, regulació, reconeixements de prestacions, reconeixements de graus d'incapacitat, implementació i reforçament de la xarxa de salut pública per a aquest tipus de malalties. Són moltes les necessitats per un volum relativament petit respecte a la població en general. Hauria de ser un mínim comú denominador de tots els representants públics atendre'ls, i fer-ho al marge del partidisme i de l'oportunisme. Per tant, senyories, anem per feina i, això sí, sobretot, no deixin morir en període d'esmenes la tramitació d'aquesta llei que tanta falta fa a tots els malalts d'ELA i també als malalts que són fortament dependents. Gràcies. Buenas tardes, diputados y diputadas. La quinta vez, y la cuarta de esta legislatura, que se presenta una proposición de ley sobre la esclerosis lateral amiotrófica, esta vez de parte de los miembros del Gobierno español y, en particular, del titular del Ministerio de Sanidad. Parece que les ha entrado a todos una necesidad imperiosa y urgente de plantear a cada uno de ustedes -SUMAR, PSOE, Junts, PP, VOX y, antes, en la legislatura pasada, Ciudadanos-, un proyecto propio para proteger y ayudar a los enfermos de ELA y a sus familiares.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Saben i són coneixedors que moltíssimes famílies no es poden permetre aquesta conciliació laboral ni els recursos per adaptar els habitatges a la malaltia. Llavors, com solucionen els malalts que no hi poden fer front, les persones que viuen soles com ho solucionen? El sistema de salut i l'estat de benestar han de contemplar aquest acompanyament integral de totes les dolències i en totes les fases de les mateixes, sigui a base de tractament per alentir la malaltia o sigui per cures pal·liatives, arribades al cas. Imaginem-nos, per un moment, que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament de la malaltia. Això doncs, senyories, és el que els passa als afectats per ELA. Per tant, per part del nostre grup, i també per part de molts dels malalts d'ELA, preguem la màxima celeritat en la tramitació. La particularitat dels malalts d'ELA i els malalts fortament dependents és la falta de temps i els pocs recursos que tenen d'entrada. Això sí, els demanem que la resolució final sigui fruit d'un debat serè i que fugim del pim-pam-pum oportunista i de la frivolitat que estem veient aquests dies. Els malalts i els familiars necessiten solucions immediates, no pas fotografies i filibusterisme parlamentari. Coordinin, consensuïn entre els proposants un text de bases. Discutim-lo i tramitem-lo, que és el que ens pertoca als legisladors. També tinguem un escrupolós compte amb els marcs competencials, i no deixem ningú enrere.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«I els torno a posar l'exemple d'una família de Belianes, d'una petita població de l'Urgell a prop d'on visc jo. La família ha hagut d'adaptar la seva vida a les cures del malalt perquè, si en un entorn urbà és complicat trobar l'ajuda necessària, en un entorn rural és molt més difícil. I, en aquest cas, ha estat totalment impossible contractar una persona per fer aquesta tasca. Tot l'entorn s'ha modificat i la família ha hagut d'adaptar-se a la mobilitat del Josep, i han hagut de fer front a despeses tan importants com comprar un llit articulat, eines informàtiques per la comunicació, aparells per respirar, un generador de llum, recordem que acabo de dir que són electrodependents, no es poden permetre quedar-se sense llum, i un llarg etcètera de despeses molt necessàries per la qualitat de vida del malalt. Tot i això, parles amb aquesta família i diuen que ells són privilegiats perquè han tingut recursos econòmics per fer-hi front i una professió que ha permès la conciliació laboral de la seva parella.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«En tot cas, som on som, la cinquena proposició de llei que es presenta a aquestes Corts sobre l'ELA, i la seva proposta, senyories de SUMAR i PSOE, no ens sona malament, d'entrada. Obren una mica més el focus respecte les altres propostes i van més enllà de l'ELA, tenint en compte altres malalties que són també totalment incapacitants i que acaben tenint necessitats molt similars. També ens sembla interessant l'apunt en relació a l'extensió del bonus energètic pels electrodependents, ja que els afectats per ELA, més d'hora o més tard al llarg de la seva malaltia, ho acaben sent. Per tant, òbviament, votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com ho hem fet amb els altres textos. A diferència d'altres malalties, l'ELA no té un llarg tractament mèdic o farmacològic. L'ELA necessita adaptació del seu entorn i un acompanyament les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. I això, senyories, vol dir que, si no tens recursos econòmics, no hi pots fer front, i que si no tens un entorn familiar que t'acompanya, tot es complica. No ens podem permetre que a una persona, sigui quina sigui, condicionin la seva vida els recursos econòmics o d'entorn disponibles. Haver de triar entre viure o morir pels recursos dels quals es disposa és totalment pervers.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Gracias, presidente. Bona tarda, diputats i diputades. La cinquena vegada i la quarta d'aquesta legislatura que es presenta una proposició de llei sobre l'esclerosi lateral amiotròfica, aquesta vegada de part dels membres del govern espanyol i, en particular, del titular del Ministeri de Sanitat. Sembla que els ha agafat a tots una necessitat imperiosa i urgent de plantejar a cadascun de vostès, SUMAR, PSOE, Junts, PP, VOX i abans, la legislatura passada, Ciutadans, un projecte propi per protegir i ajudar els malalts d'ELA i els seus familiars. Al grup republicà ens sembla una idea excel·lent que es vulguin pal·liar els efectes i millorar les condicions de vida dels malalts i també dels familiars. Ja ho hem dit tantes vegades com n'hem tingut ocasió. Ens sembla una necessitat. Però tenim una sospita, senyories, i no ens ve gens de gust que la confirmin, i el debat d'avui precisament ho fa. Aprofiten aquesta necessitat per ser uns oportunistes, uns i els altres, i em sap greu que això sigui així. Mirin, amb què hi hagués hagut un sol text sobre el qual discutir i fer-ne un tràmit parlamentari n'hi hauria prou. No caldria substanciar un debat rere un altre, que el que acaba fent és allargar la posada en marxa de les solucions que reclama i que tant necessita el col·lectiu.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«... d'aquells recursos, acabo, president, que genera, acabo la frase, que genera el nostre país només i simplement per retornar-los a la nostra gent, sigui independentista o no. Moltes gràcies. ... de aquellos recursos que genera nuestro país solo y simplemente para poder devolvérselos a nuestra gente, sea independentista o no. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Acabo. La economía catalana hoy es mucho más diversificada y resiliente que hace una década y las finanzas sí están en orden, así que, vicepresidenta, no cabe duda, el independentismo ha demostrado ser útil, a pesar de una oposición unionista caracterizada por el bloqueo y la represión con mayúsculas. Lo que necesita la economía catalana hoy para seguir avanzando después de este debate, y en lo que seguiremos obviamente, es la independencia de nuestro país, pero mientras tanto, nosotros aprovecharemos todas las ventanas de oportunidad. Hoy volvemos a reclamar con voz alta y clara a favor de nuestros ciudadanos y ciudadanas una financiación justa y singular que nos permita disponer, sí, con solidaridad...,»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Lo que es de justicia, señora ministra, es que una España que tiene una deuda equivalente a su PIB nos quiera dar algunas lecciones de buena gestión a una Cataluña asfixiada no únicamente por culpa de los Gobiernos del PSOE, sino que aquí la bancada tan ocupada del Partido Popular tiene mucho que ver, porque a pesar de la asfixia económica y financiera del Estado español, a pesar de tener un Estado que nos va en contra y el boicot de España desde el procés, en los últimos diez años, el progreso de Cataluña ha quedado claro: del 22 % en 2014 al 9 %, 3 puntos menos que la media estatal y acercándonos a la Unión Europea. Exportaciones de 60 000 millones de euros en 2014 a 100 000 millones hoy; inversión extranjera, de 3000 a 6400 millones de euros. ¿Qué quiere decir? Sin calculadora, pues que hemos doblado las cifras. Como tenemos más inversión en R+D+I y en cultura, casi un 2 % si se hubiese aprobado el presupuesto que presentaba este año la Generalitat de Catalunya. Se han revertido los recortes salariales en la Función pública y se han incorporado 33 000 nuevos sanitarios y 18 500 nuevos docentes. La Generalitat pagaba las facturas, lo digo porque este mantra de los gobiernos independentistas donde las facturas se pagaban a más de cincuenta días, no; hoy, con nuestros gobiernos, a menos de treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Quiero también darles las gracias y dejar claras algunas cosas. Sé que hay voluntad y esto es importante, pero para los ciudadanos catalanes y los que me acompañan en el hemiciclo, mis compañeros, el modelo socialista, el modelo del PSC es el que defiende el 8 % de la población catalana, que son los que proponen el mismo modelo de financiación: que se mantenga este expolio. Es la conclusión que yo extraigo después de escucharla con un buen tono y con la mano tendida, y quiero decirlo. También me gustaría comentar que solo hay una forma en que Cataluña puede recaudar los impuestos de su país, como desean el 64 % de los catalanes y catalanas, y es la independencia. Los modelos están muy claros: expolio o independencia. Nos lo ponen difícil. O expolio o independencia. Señora ministra, ¿sabe qué gobiernos de la Generalitat se han endeudado más? Yo se lo diré: los gobiernos del Partido Socialista de Pascual Maragall y de José Montilla. ¿Y por qué se produjo este endeudamiento? Pues porque los gobiernos tripartitos de la Generalitat quisieron desarrollar un Estado del bienestar. Esquerra Republicana empujaba, hicimos progresar a Cataluña en inversión social y en productividad, y nos dimos cuenta de que no lo podíamos hacer con los recursos de la financiación autonómica, imposible. Por eso, aquel PSC, un PSC catalanista muy distinto del PSC sucursalista actual, pedía una mejor financiación desde el federalismo simétrico de nuestro añorado Pasqual Maragall. Es obvio que España no aceptaría este federalismo ni el estatuto que fue aprobado por la ciudadanía catalana y, precisamente por ello, muchos políticos del PSC se unieron a las filas del independentismo, desde Ernest Maragall hasta Joan Ignasi Elena.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«En resum, i acabo, president. L'economia catalana avui és més diversificada i resilient que fa 10 anys. I les finances, sí, les finances estan endreçades. Així que, vicepresidenta, no hi ha dubte que l'independentisme ha demostrat ser útil. I ho ha demostrat ser el conjunt del país malgrat una oposició unionista caracteritzada pel bloqueig i per la repressió amb majúscula. El que necessita avui l'economia catalana per continuar avançant, després d'aquest debat que continuarem, òbviament, és la independència del nostre país. Però, mentrestant, mentrestant, nosaltres aprofitem totes les finestres d'oportunitats. I avui tornem a reclamar en veu alta i clara, a favor dels nostres ciutadans i ciutadanes, un finançament just i singular que ens permeti disposar, sí, amb solidaritat..., Gracias, vicepresidenta. Muchas gracias por el tono. El tono siempre es importante, aunque no siempre es suficiente, pero es importante y más en esta Cámara últimamente. Somos un partido nítidamente de izquierdas, un partido republicano, y tenemos muchas obligaciones. Nosotros albergamos unos valores para nosotros muy importantes, pero un partido republicano tiene que decir la verdad, tiene que ser honesto y solidario, y la verdad es que lamento decirlo, lo lamento muchísimo, pero lo cierto es que a Cataluña no se nos escucha.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Aquesta és la conclusió que jo extrec després d'escoltar-la atentament amb un to i amb la mà estesa, val a dir-ho. Deixi'm-li donar les gràcies, també, per deixar-nos clar que només hi ha una manera que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos generats al nostre país, tal i com desitgem el 64 % dels catalans i catalanes, que és la independència de Catalunya. Els models, de fet, estan clars: espoli o independència. És que ens ho posen molt difícil. Independència o espoli. Senyora ministra, sap qui són els governs de la Generalitat de Catalunya que més s'han endeutat? Li diré jo: els governs encapçalats pel Partit Socialista, per Pasqual Maragall i per José Montilla. I per què es va produir aquest endeutament? Doncs aquest endeutament es va produir perquè els governs tripartits de la Generalitat van voler desenvolupar un estat del benestar. De veritat. Esquerra Republicana empenyia, allà estàvem. Van voler fer progressar Catalunya tant en inversió social com en competitivitat, i es van adonar que era absolutament impossible fer-ho amb els recursos que aportava el finançament autonòmic. Impossible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Gràcies, vicepresidenta. Gràcies pel seu to. El to sempre és important. Sovint no n'hi ha prou, però el to entenc que és important. I més en aquesta cambra, últimament. Deixi'm-li dir que un partit d'esquerres, que sí, som un partit nítidament d'esquerres, un partit republicà, té moltes obligacions, perquè nosaltres arrosseguem uns valors per nosaltres claus i importantíssims. Però un partit republicà sempre ha de dir la veritat i ha de ser honest i solidari. I em sap greu dir-li, molt greu, segurament més greu a mi que a vostè, però, a Catalunya, se'ns espolia. I aquesta és la realitat. Deixi'm-li donar les gràcies també, en el fons, per deixar-nos clares algunes coses. Sé que hi ha voluntat, i això és clau i important. Però avui també ens ha deixat clar a mi, a la ciutadania de Catalunya i als meus companys que m'acompanyen aquí a l'hemicicle que el model de finançament que té el Partit Socialista espanyol i, en conseqüència, el PSC, vull pensar, és el que defensa el 8 % de la població catalana, que, essencialment, és aquells que diuen que continuem amb el mateix model de finançament, és a dir, que es mantingui aquest espoli.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Antes de terminar con esta primera intervención, vicepresidenta, quisiera hablarle del acuerdo de investidura. Un acuerdo entre su partido y el mío, entre el PSOE y Esquerra Republicana, porque ahí la financiación tuvo un peso muy relevante. De hecho, la cancelación de los 15 000 millones de euros es un buen ejemplo de ello. Pero ese acuerdo, señora Montero, también recoge un mecanismo bilateral entre el Gobierno del Estado y el de la Generalitat para abordar una financiación justa -repito- una financiación justa para Cataluña. Nuestra propuesta está sobre la mesa, es una propuesta rigurosa, trabajada, con un análisis jurídico extenso y también es una propuesta que está abierta a la negociación, evidentemente. Ahora, como decía, falta saber cuál es su propuesta. De momento, propuestas suyas no hemos visto. Nosotros hemos hecho la nuestra, hemos cumplido con nuestro trabajo, hemos hecho los deberes, tenemos el acuerdo con la ciudadanía catalana y lo cumplimos. Ustedes tienen un acuerdo con nosotros y espero que también lo cumplan. Aprovecharé los cuarenta segundos para pedirle que le traslade, si es posible, al presidente Sánchez la siguiente información. Le voy a dar un dato. Al principio ya le decía que en la comparecencia de esta mañana el presidente se ha equivocado, es evidente. En el 2023, el año pasado, la Generalitat de Cataluña ejecutó un 86 % de la inversión presupuestaria. Esto lo hizo el Gobierno de Pere Aragonès. Por cierto, ahora que hablamos de datos, solo un 56 % es la ejecución del Estado en Cataluña en el periodo 2015-2022. ¿Saben qué significa eso? Son 26 puntos menos que la media de la Generalitat. Con todo ello, vicepresidenta, voy a escuchar con atención qué piensa hacer ante esta situación injusta para Cataluña y, sobre todo, para los catalanes y las catalanas. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Voy a hacer un apunte, vicepresidenta, con respecto a la comparecencia de esta mañana del presidente en que ha salido este tema. Déjeme decirle que esto es tan escandaloso que el 64 % de la ciudadanía de Cataluña, eso quiere decir casi dos tercios, independentistas o no, la ciudadanía -nosotros no distinguimos entre unos y otros- quiere que Cataluña, o mejor dicho, la Generalitat de Catalunya recaude y gestione todos los tributos que se pagan en Cataluña. Es decir, la soberanía fiscal de Cataluña es hoy en día un consenso en mi país, es un gran consenso. Solo un 8 % de la ciudadanía catalana es partidaria de mantener el sistema de financiación actual. El consenso de país está en un modelo en el que la Generalitat lo recaude todo y luego efectúe las transferencias correspondientes al Estado por los servicios que presta en Cataluña en concepto de reequilibrio territorial. Ese es el consenso, algo que suena sencillo. Es eso lo que el candidato Illa o su delegado en Cataluña plantea como un privilegio. Yo, con toda la humildad del mundo, me pregunto: ¿qué privilegio, de qué privilegio estamos hablando? ¿Cómo puede optar a ser presidente de Cataluña alguien que está en contra de que Cataluña recaude y gestione sus propios impuestos? (Aplausos). ¿Cómo es posible que alguien quiera llegar a ser presidente de Cataluña cuando no quiere reclamar una financiación que permita que Cataluña cuente con servicios públicos e infraestructuras, un Estado del bienestar y una economía que esté a la altura de su capacidad productiva y económica?, ¿cómo es posible? ¿Cómo puede optar alguien a ser presidente de Cataluña cuando prefiere que el Estado cuente con dinero para hacer carreteras y trenes de Madrid al resto del territorio y que Cataluña no tenga dinero para hacer frente a las necesidades de su gente? Señora vicepresidenta del Gobierno español, ya que la propuesta del PSC para la financiación de Cataluña no es más que la que hace usted -ojalá me equivoque, pero me parece que es esta-, le preguntamos entonces: ¿cuál es la propuesta de financiación del Partido Socialista Obrero Español para Cataluña? En materia de financiación, la propuesta de Esquerra hasta que no consigamos la independencia de nuestro país es clara, es algo diáfano, transparente, público. ¿Cuál es la propuesta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«De hecho, al cuestionar desde Cataluña -y esto no es la primera, ni la segunda, ni la octava vez que lo hacemos, porque cuestionamos este modelo, un modelo injusto de financiación- resulta que se nos cuelga la etiqueta de que ya están aquí los insolidarios una vez más. No, Cataluña no es insolidaria. Si algún insolidario hay aquí es el Estado español, es Madrid quien es insolidario para con los territorios del Estado. El problema no es el dinero que Cataluña aporta a la solidaridad interterritorial, este no es el problema, el problema es el dinero que se queda el Estado para sí mismo en detrimento de una financiación adecuada de las comunidades autónomas, en detrimento, evidentemente, de todas las comunidades autónomas y su ciudadanía. Este dinero se lo queda el Estado y, básicamente, como hemos podido oír, se lo queda para gasto militar, para infiltrar policías en las organizaciones sociales de mi país, para hacer AVE de Madrid a cualquier lado, para mantener a la familia real o los oligopolios múltiples que existen en el Estado, en plural. Cataluña no es insolidaria, todo lo contrario. Cataluña sufre una insolidaridad en un sistema de financiación que está centralizado y es centralista. Con él se financian los proyectos faraónicos del patriotismo español, como los superproyectos armamentísticos, también en plural, o como, por ejemplo, los amigos del palco del Bernabéu. Este sistema de financiación hace que la ciudadanía de Cataluña seamos los terceros que más recursos per cápita generamos, pero, a cambio, seamos los décimos en recursos per cápita disponibles. Esto es un hecho. Ni siquiera respetan el principio de ordinalidad. Este es el expolio al que ustedes llaman solidaridad. Un expolio que se agrava todavía más teniendo en cuenta la distribución territorial de los presupuestos del Estado y, en particular, la ejecución presupuestaria efectiva, porque ahí Cataluña suele estar en la cola.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'any 2023, és a dir, l'any passat, la Generalitat de Catalunya va executar un 86 % de la inversió pressupostada. Sí, això ho va fer el govern de Pere Aragonès. I, per cert, parlant de dades, només un 56 % és la seva execució, l'execució de l'Estat a Catalunya, en el període 2015-2022. I això saben què vol dir? 26 punts menys, 26 punts menys que la mitjana de la Generalitat. Amb tot plegat, vicepresidenta, amb molta atenció per escoltar, què pensa fer davant d'aquesta situació injusta per Catalunya i, sobretot, pels catalans i les catalanes? Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos, y que les aproveche a quienes vayan ahora a comer. Empiezo esta interpelación al Gobierno con una constatación, si me lo permiten, desde mi punto de vista -y sospecho que no me equivoco-, que es irrefutable: el actual sistema de financiación es una losa para Cataluña, y lo es para las catalanas y los catalanes y también lo es para el tejido productivo de mi país. Y lo es, vicepresidenta, porque el sistema está obsoleto; lo es porque el sistema está caduco; lo es, en definitiva, porque este es un sistema del todo injusto. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Es evidente la necesidad de un cambio en el sistema de financiación actual, tanto el autonómico como el local. De hecho, desde hace años, como decimos en Cataluña... (pronuncia palabras en catalán), hace muchísimos años que el Estado no hace nada para cambiar esta situación. Y hoy queremos volver a dejárselo bien claro: si los españoles queréis mantener este sistema de financiación, hacedlo para vosotros. Nosotros no hemos venido aquí a cambiaros vuestro modelo de financiación; esta no es nuestra vocación. Pero sí hemos venido aquí a defender los intereses de la ciudadanía de Cataluña y, en consecuencia, también hemos venido a reclamar un sistema de financiación justo, en mayúsculas, para nuestro país. Porque Cataluña vive muy por debajo de sus posibilidades, y vive muy por debajo de sus posibilidades por culpa del expolio fiscal que sufrimos, y ustedes lo saben igual que nosotros. Por ello, por ejemplo, se niegan ustedes una y otra vez a publicar las balanzas fiscales, porque la financiación injusta y precaria del Estado hacia Cataluña hipoteca, y mucho, el crecimiento económico y el bienestar social de toda la ciudadanía. Es totalmente imposible, vicepresidenta, por mucho ingenio y esfuerzos que dediquemos a ello, mantener una educación, una sanidad y unos derechos sociales de calidad si no hay dinero para hacerlo. Tengamos presente que Cataluña destina, atención, tres cuartas partes de su presupuesto a políticas sociales, y la falta de financiación significa no poder desarrollar de forma adecuada y óptima estos derechos, no poder contar con un Estado del bienestar como el que merecen los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. El expolio fiscal, sin lugar a dudas, se convierte a día de hoy en un expolio social. Además, este expolio fiscal, un 9 % de nuestro PIB, también hipoteca nuestra capacidad productiva y de generación de riqueza, y esto, de nuevo, perjudica toda la economía catalana y la competitividad empresarial, en general, de nuestro país y, también, la financiación de todas y cada una de las políticas sociales necesarias en Cataluña. Porque, además, este ahogo económico y fiscal de Cataluña por parte de España obliga a ejercer una mayor presión fiscal sobre la propia ciudadanía catalana para poder mantener nuestra competitividad productiva y nuestro bienestar. Evidentemente, para nosotros algo importante es la cohesión social en nuestro país. El modelo de financiación de las comunidades autónomas y los entes locales no es un modelo pactado entre los territorios y el Estado, ni está sujeto a las necesidades de las comunidades autónomas, ni de los municipios. Es un modelo de financiación impuesto de forma vertical y que hace bueno un dicho castellano: quien parte y reparte se queda siempre -yo meto el siempre- la mejor parte. No en vano, el incremento de recursos de los últimos años por los ingresos generados en los distintos territorios y por los fondos europeos, todo ello, ha ido a parar mayoritariamente al Estado, que ha incrementado sus recursos más del doble que las comunidades autónomas y más del triple que las corporaciones locales. Es decir, a pesar de que hace años que la necesidad de mejorar la financiación autonómica y local es evidente, cuando hay recursos para hacerlo se los ha quedado el Estado y no las comunidades autónomas ni tampoco los ayuntamientos para afrontar sus obligaciones, que son muchísimas y múltiples, y además van directas, inyectadas en vena, por así decirlo, a los ciudadanos, o también las obligaciones económicas financieras y sociales de nuestros conciudadanos. O lo que es todavía peor, más allá de ello, el Estado se queda con todo el margen de déficit y así nos impide una política de endeudamiento para afrontar las crisis sin recortes sociales. En definitiva, el Estado practica un descarado desequilibrio vertical en el que la sobrefinanciación del Estado significa una infrafinanciación totalmente crónica de las comunidades autónomas para, así, afrontar las competencias que tenemos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Abans d'acabar aquesta primera intervenció, vicepresidenta, també parlar-li de l'acord d'investidura. A l'acord d'investidura entre el seu partit i el meu, entre el PSOE i Esquerra Republicana, la qüestió del finançament va tenir un pes extremadament rellevant. De fet, la cancel·lació dels 15 000 milions d'euros n'és un bon exemple, però aquell acord, senyora Montero, també recull un mecanisme bilateral, un mecanisme bilateral entre el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just, repeteixo, un finançament just per Catalunya. La nostra proposta està sobre la taula. És una proposta rigorosa, treballada, amb un extens anàlisi jurídic i també una proposta oberta, òbviament, a la negociació. Òbviament. Ara, com li deia, ens falta saber quina és la seva, de proposta. De moment, propostes seves, no n'hem vist. Nosaltres n'hem fet una. Hem fet la feina, tenim un acord amb la ciutadania catalana i nosaltres el complim. Vostès en tenen un amb nosaltres. Esperem que també el compleixin. I aprofitaré aquests 40 segons per demanar-li si és possible que li traslladi al president Sánchez aquesta dada que li donaré, perquè m'ha semblat que avui, com li deia al principi, en la compareixença d'aquest matí, jo crec que el president, crec no, és a dir, és evident que s'ha equivocat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Això, que sona senzill, és el que el candidat Illa, el seu delegat a Catalunya, planteja com a privilegi. I jo, amb tota la humilitat del món, em demano, però quin privilegi? De quins privilegis parlem? Com pot optar a ser president de Catalunya algú que està en contra que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos? Com és possible? Com és possible que algú vulgui optar a ser president de Catalunya quan no vol reclamar un finançament que permeti que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics, amb unes infraestructures, amb un estat del benestar, amb una economia a l'alçada de la seva capacitat productiva i econòmica? Com és possible? Com algú pot optar a ser president de Catalunya quan prefereix que l'Estat tingui diners per fer carreteres i trens de Madrid a arreu, a que Catalunya tingui diners per fer front a les necessitats de la seva gent? Per això, senyora vicepresidenta i ministre d'Hisenda del govern espanyol, ja que la proposta del PSC sobre finançament de Catalunya no és més que la proposta que farà vostè, o no, tant de bo m'equivoqui, i el govern d'Espanya per Catalunya, li demanem: quina és la proposta de finançament que el Partit Socialista Obrer Espanyol té per Catalunya? La proposta d'Esquerra, mentre no assumim la independència del nostre país, és clara. No només és clara; és diàfana, és transparent, és pública. Quina és la proposta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Catalunya no és insolidària. Al contrari. Catalunya pateix una insolidaritat d'un sistema de finançament centralitzat i centralista amb què finançar els projectes faraònics del patriotisme espanyol, com els superprojectes armamentístics, també en plural, o com, per exemple, els amics de la llotja del Bernabéu. Un sistema de finançament que fa que la ciutadania de Catalunya siguem els tercers que més recursos per càpita generem, però que, en canvi, siguem els desens en recursos per càpita disponibles. Aquest és el fet. Ni tan sols respecten el principi d'ordinalitat. Aquest és l'espoli al qual vostès anomenen solidaritat, un espoli que es veu encara més agreujat si tenim en compte la distribució territorial dels pressupostos de l'Estat i, especialment, l'efectiva execució pressupostària on Catalunya acostuma a estar sempre a la cua. Després, al final, li faré un apunt, vicepresidenta, respecte a la compareixença d'aquest matí del president, on aquest tema ha sortit en esbiaix. De fet, deixi'm dir que és tan escandalós que el 64 %, 64 % de la ciutadania de Catalunya, això vol dir gairebé dues terceres parts, independentistes o no independentistes, la ciutadania, nosaltres no fem distinció, volen que Catalunya, o que sigui la Generalitat de Catalunya qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. És a dir, la sobirania fiscal de Catalunya és avui un consens al meu país. És un gran consens al meu país. Només un 8 % de la ciutadania catalana és partidària de mantenir l'actual sistema de finançament. I el consens de país en un model en què sigui la Generalitat qui ho recapti tot i després efectuï les transferències corresponents a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya i en concepte de reequilibri territorial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'Estat, en definitiva, practica un descarat desequilibri vertical en què el sobrefinançament de l'Estat significa infrafinançament crònic, absolutament crònic, de les comunitats autònomes per fer front a les competències que tenim. I, de fet, quan des de Catalunya qüestionem, i no és ni la primera, ni la segona, ni la vuitena vegada que ho fem, qüestionem aquest model injust de finançament, resulta que se'ns vol penjar una llufa. La llufa de 'Ja han arribat, una vegada més, els insolidaris'. Doncs miri, no. Catalunya no és insolidària. Si hi ha algun insolidari aquí, és l'estat espanyol. És Madrid qui és insolidari amb els territoris de l'Estat, perquè el problema no és els diners que Catalunya aporta a la solidaritat interterritorial. Aquest no és el problema. El problema són els diners que es queda l'Estat per a si mateix en detriment d'un adequat finançament a les comunitats autònomes. En detriment, evidentment, de totes les comunitats autònomes i dels seus ciutadans i ciutadanes. Uns diners que es queda l'Estat i que, bàsicament, se'ls queda, com avui hem pogut veure, per despesa militar, per infiltrar policies a les organitzacions socials del meu país, per fer AVEs de Madrid a arreu, per mantenir la família reial o els oligopolis, que són múltiples i en plural, de l'Estat.»