Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
687 declaraciones · página 16 de 23
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Som conscients que el sistema va sobrepassat des de fa molts anys. A Catalunya patim una situació d'infrafinançament que posa molt complicat el dia a dia. Estem farts de reclamarli a l'Estat més recursos, en part per fidelitzar les infermeres en actiu mitjançant el reconeixement econòmic més enllà del social i del laboral. Això podria evitar que moltes hagin de marxar a l'estranger, ajudaria a recuperar les exiliades i també les que han abandonat la professió, cremades per la sobrecàrrega de treball que suporten. Estem parlant d'un dèficit de 19 000 infermeres a Catalunya, més de 120 000 a tot l'Estat, per tant, d'un problema que de ben segur no s'arregla posant en una llei que s'ha de reduir el rati d'infermeres per pacient, senzillament perquè això no es podrà complir. Per tant, necessitarem altres mesures. Malgrat ser insuficients, les infermeres són les professionals més nombroses del sistema i massa sovint no tenen el poder de decisió que meriten. És important entendre que estem parlant de graduades en infermeria, i moltes d'elles especialistes via EIR com a infermeres residents amb quatre més dos anys de formació. Fa gairebé un any vàrem demanar a la ministra de Sanitat que impulsés el reconeixement de la categoria professional de la infermeria, com a facultatius que són, en l'escala i amb la solució econòmica que tingui en compte la preparació acadèmica. Acabem de veure com de nou les accions del ministeri són de cost zero; reconeixement laboral, sí, però no econòmic. Mentre el ministeri aplica el seu cost zero, la sanitat de Catalunya afronta cada any un sobrecost de gairebé 3000 milions, el que suposa un 20 % extra del pressupost total, que és de 13 000 milions. I, mentrestant, el Govern espanyol va ampliant la cartera de serveis. Necessitem més recursos per poder millorar les condicions econòmiques dels nostres professionals sanitaris, incloses les infermeres, o per poder contractarne més i millorar la proporció personalpacient, sense oblidar que cal planificar les dotacions futures d'infermeres des de l'oferta universitària per tal d'augmentar el nombre total i garantir la reposició per jubilacions.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«D'altra banda, la xarxa de comunicacions viàries i diverses línies ferroviàries també van patir les conseqüències d'aquest fenomen amb carreteres i vies tallades, l'esfondrament de ponts, esllavissades i vies descalçades. El detall de les destrosses causades per aquesta situació crítica que vam viure el 20 de gener del 2020 permet establir un innegable paral·lelisme amb les greus destrosses que tots vam poder veure els dies posteriors al 29 d'octubre en les desenes de poblacions afectades per la DANA al País Valencià. Per desgràcia, aquest paral·lelisme respecte a les conseqüències d'un fenomen natural que no podem controlar es trenca d'una manera brutal quan parlem de la pèrdua de vides humanes. Quines circumstàncies, quins fets, quines decisions, quines actuacions estan a l'origen d'una diferència tan evident en el tràgic nombre de persones víctimes d'aquests dos desastres naturals que, hi insisteixo, no podem controlar? Al País Valencià, com ja heu repetit tots, per la informació que avui es publica, a les 7:31 del matí, l'Agència Estatal espanyola de Meteorologia, l'AEMET, el 29 d'octubre ja havia elevat a roig el nivell d'avís d'alerta de la zona interior nord de les comarques de la demarcació de València. A les 7:36, és a dir, només cinc minuts després, aquest nivell roig d'alerta es va elevar, estenent-lo per tot el litoral sud de València. A Catalunya, durant els dies del temporal Glòria, els organismes catalans responsables del control i avís dels riscos de pluges torrencials i de desbordament de rius, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, també van desenvolupar adequadament les seves competències i les seves responsabilitats. Per tant, on hi ha, doncs, el fet diferencial?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Sincerament, és difícil decidir com hem d'agafar-nos totes aquestes iniciatives que ens presenta el Partit Popular, els responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat, els responsables en societat, indistingible amb la cúpula judicial espanyola, de la judicialització de la política i de la politització de la justícia, els responsables del govern dels jutges, de la dictadura de les togues, ens tenen inundats amb iniciatives que són pura hipocresia. El mes d'octubre, moció denunciant la baixa qualitat democràtica de les institucions espanyoles. El Partit Popular denunciant la baixa qualitat democràtica de les institucions. Una altra proposició reclamant el cessament immediat del Fiscal general de l'Estat, com si els senyors del PP mai haguessin tingut res a veure amb noms com Maza, Moix, Grima, Grinda, Zaragoza, Madrigal, Cadena, Moreno, Mariscal, Pastor i tants i tants d'altres. I ara toquen els jutges i ens venen amb una iniciativa molt indignats pel que vostès diuen 'continuos ataques a jueces y magistrados por parte de miembros del Gobierno'.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Demà, la nostra portaveu, la diputada Nogueras, en tornarà a parlar a la compareixença del president Sánchez. Per tant, un servidor no entrarà gaire més en el detall, per bé que és evident que la gestió de l'emergència, en especial al País Valencià, ha deixat molt per desitjar. I el que ha passat després i passa ara també. A mi personalment, em sorprèn que un cop més a dreta i esquerra, ens aparegui la patriòtica tradició de la política espanyola de militaritzar la resposta. Ja sabem com ho ha fet el senyor Mazón, confiant la Conselleria i la Secretaria per a la recuperació als militars. I vam sentir el senyor Zapatero reclamant més unitat militar d'emergències. Per nosaltres això no és solució a tantes mancances, però avui, com no hem fet cap dia, no ens afegirem al debat polític barroer i, com hem procurat fer des del primer dia, continuarem posant el focus en les persones. Per tot plegat, i més enllà de fer propostes raonades per minimitzar els efectes d'aquesta DANA, el que farem cada cop que tinguem oportunitat i, com els deia l'altre dia, a risc de fer-nos pesats, és tenir un sentit record per totes aquelles persones que han perdut la seva vida, per aquelles persones que encara avui no sabem on són i sobretot per les seves famílies, aquí, un cop més, doncs, traslladem tot el nostre escalf. Com traslladem tota la nostra solidaritat i el nostre recolzament a totes les persones afectades per la riuada de destrucció de fa un mes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«És cert que l'Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l'estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l'establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l'expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures. Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l'abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l'economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva eficiència en un 5 %, uns 5 milions d'euros a l'any com a conseqüència que l'Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Ai, carai! Les elèctriques queden fora de la seva proposta d'impost? Les mateixes elèctriques que els hi van transferir 3000 milions d'euros fa escassament dos anys d'euros públics directament amb elles? Doncs sí, les mateixes. Però és evident. Encara més endavant proposen que les empreses, a l'hora de fer les seves inversions, deien en la proposta d'impost energètic, literalment: Deberán solicitar al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que emita un informe motivado sobre si las inversiones recogidas tienen la consideración de inversiones estratégicas. I que, per tant, que es puguin fer o no. Carai, de veritat? Esquerra Republicana de Catalunya proposant que qui hagi de decidir on i quines inversions es fan sigui el govern de l'Estat espanyol? De veritat? Doncs sí, de veritat. La mateixa veritat que vostès, juntament amb PP i Vox, dilluns impossibilitaven que s'aprovés la proposta d'impost a la banca que permetria transmetre a les comunitats autònomes la recaptació que en sortia en funció del PIB i que hem hagut de rescatar a última hora, amb un debat jurídic a la Mesa, de si aquesta esmena es podia portar i salvar en aquest plenari d'avui. Per cert, transaccional firmada dilluns i impulsada per SUMAR, PSOE i Junts i que no va comptar, com deia, amb el seu vot.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2024, de 5 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes de respuesta ante los...
«Per exemple, ¿ens poden explicar per què un equip complet del cos d'elit dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, medicalitzat i amb helicòpter de rescat, experts en intervenir sobre el terreny en catàstrofes com aquesta, va haver de girar cua quan ja estaven viatjant cap a les poblacions afectades per la negativa del govern del País Valencià, el govern del Partit Popular? Aquesta, com tantíssimes altres actuacions sense sentit, són absolutament inconcebibles i tant els ciutadans com els jutjats ja parlaran del que implica deixar la gent desprotegida en moments crítics i d'extrema necessitat només perquè l'ajuda venia de Catalunya. Però és evident que aquesta incapacitat d'atendre..., d'entendre l'emergència que es va viure a la curta distància al País Valencià també es va repetir a centenars de quilòmetres del desastre amb un govern de l'Estat que només pensava en el rendiment polític de la situació i en aprofitar el desastre per treure militars al carrer i recentralitzar competències. Una mostra d'això, la d'uns i la dels altres, que aquest, el seu Estat espanyol, és un estat fallit on la política tòxica dels dos grans blocs emmetzina tots els nivells i no respecta ni tan sols els moments més dolorosos i de major transcendència.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Ara recau sobre nosaltres el deure de donar forma a aquestes propostes. Ara és responsabilitat dels poders públics donar forma a aquestes propostes, i en això demano que el Govern no es tanqui en pressupòsits ideològics que el poden allunyar de la realitat. L'informe conclou que l'Església catòlica ha d'adoptar compromisos públics per al reconeixement real i efectiu de les víctimes i la seva reparació. Aquesta és la conclusió de l'informe. La bona notícia és que l'Església s'ha mogut. Potser no tothom ha estat a l'alçada. No hi va estar l'anterior president de la Conferència Episcopal Espanyola, el senyor Omella, però sí que ho ha estat, creiem, l'actual president, el senyor Argüello, i també la gran majoria de l'Església catalana i de l'espanyola, que han entès que era el moment d'acostar-se a la societat, d'acostar-se a les víctimes que era l'hora d'emprendre un camí en direcció contrària a l'opacitat i a les aparences. Un camí cap al reconeixement dels fets i la reparació integral de les víctimes, que ha d'incloure, com no pot ser d'altra manera, un rescabalament econòmic que vagi més enllà, que superi les barreres dels formalismes legals i que inclogui també la creació d'un fons estatal, un fons en cooperació, en col·laboració amb l'Església o amb caràcter subsidiari a la reparació de l'Església, però en tot cas, sense que l'Església se'n mantingui al marge.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Molt bon dia, senyories, presidenta, senyor Gabilondo. Voldria saludar, en primer lloc, a les persones que ens acompanyen i molt especialment a les víctimes d'abusos i a les persones i entitats que s'han involucrat en la lluita pels drets de les víctimes dels abusos a menors. És gràcies a ells, és gràcies a vosaltres i al vostre esforç constant i perseverant que avui la societat ha pres consciència del fenomen dels abusos sexuals, concretament dels comesos en el si de l'Església catòlica i també de la necessitat de veritat, de justícia i de reparació integral del dany causat. Espanya va tard. La majoria de països europeus ja han passat per aquest procés, en el que estem ara a nosaltres, i països, sense anar més lluny, com Catalunya, s'han avançat en aquest procés. Tot just ara tenim una primera resposta des de les institucions de l'Estat espanyol. Com diu el subtítol de l'informe, 'una resposta necessària', necessària davant el patiment, la soledat i el desemparament de milers de menors abusats. Un dolor que durant massa anys s'ha mantingut encobert per un silenci injust i insuportable. Una resposta, com dèiem, necessària perquè la gran part de la ciutadania, no només de les víctimes, i la mateixa justícia ho exigeixen.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tornant a la DANA, el més important és aprendre de les errades per no repetir-les. El torrent s'ha emportat per davant el futur de moltes famílies, en alguns casos de manera literal i especialment cruel amb la pèrdua de criatures. Els menors són 9 nens de menys d'11 anys. Però el torrent també s'ha emportat per davant gran part de la confiança de la gent en la capacitat dels polítics de liderar respostes davant d'una situació d'emergència. Això passa quan Mazón allarga el cafè tres hores i no activa la Protecció civil. Això passa quan Mazón no dimiteix, convertint-se en la màxima expressió del principi de Peter, aquell que diu que qualsevol treballador tendeix a ascendir fins a arribar al seu nivell d'incompetència. També frega la irresponsabilitat qui rebutja l'ajuda que s'ofereix des d'altres comunitats autònomes o des d'altres estats. I en això tots dos governs en tenen culpa. Hem vist el PP acusar acusant Marlaska de no haver acceptat l'ajuda d'un munt de països, mentre Mazón enviava els bombers catalans cap a casa. I el mateix ministre Marlaska, responent que era el govern de València el que havia de demanar-li al govern espanyol que activés la petició d'ajuda davant la Unió Europea. L'un per l'altre, i els valencians sense rebre l'ajuda qualificada extraordinària quan més la necessitaven.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«I, senyories, mentre les majories parlamentàries continuïn vetant -uns grups per activa i els altres per passiva- la modificació d'una llei aprovada i rubricada pel caudillo, ja poden guarnir tant com vulguin la democràcia espanyola, que cada cop que aquesta surti a la foto continuarà sent igual de gris que sis dècades enrere. Què més ha de passar per saber la veritat? Que no vol regenerar la democràcia el president Sánchez, senyories socialistes? Si ho vol fer, menys esmenes i més projectes. Perquè, mirin, que Felipe era ics i que eme punto era Mariano Rajoy ja ho sabem. Ara, poder s'hauria de saber quin va ser el veritable paper de la monarquia en el serial del 23-F. Muchas gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Hoy Podemos nos trae al Pleno la moción consecuencia de su interpelación a la ministra de Defensa por la desclasificación de la documentación sobre el 23-F, de la documentación del golpe de Estado de 1981 liderado por los generales y con el teniente coronel Tejero como artífice y artista mediático de ese dantesco vodevil que vivió esta Cámara. Más de cuarenta años después, y pese a la amplísima literatura generada por dichos hechos, hoy todavía no sabemos toda la verdad y sigue habiendo muchas dudas, como, por ejemplo, cuál fue el papel que desempeñó el rey Juan Carlos I más allá del que se le ha otorgado oficialmente como figura clave que desactivó el golpe de Estado y salvó la democracia, más allá de ese papel de temporizador ejecutado la madrugada del 24 de febrero que sirvió para blanquear al heredero político del dictador y a la propia Monarquía. Eso entonces dio aires de democracia a una institución antidemocrática por nacimiento, además de anacrónica y caduca, como todas las monarquías del mundo, pero la española siempre arrastra connotaciones peores que la mayoría, porque a diferencia de otras monarquías europeas, que se limitan a ejercer su papel de representación, la Monarquía española se ha dedicado a ser actor activo de la política del Estado: Felipe VI lo hizo con el 'a por ellos' del 3 de octubre de 2017 y lo hizo su padre, el emérito, el rey de la corrupción, con el tema que nos ocupa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«I, així, som molts els que ens preguntem: va tenir coneixement previ del cop, el rei? El monarca va pressionar políticament el Govern de Suárez? Va girar el rei l'argument quan va veure que Tejero i companyia eren la banda del Empastre? Quina era la seva relació amb els militars colpistes? I Armada no hi era i no se l'esperava o és que la seva ombra era tan allargada que no calia que hi fos perquè senzillament tot estava lligat i ben lligat? I, parlant del general Armada, existia i a què responia el pla Armada? N'estaven al cas partits polítics i líders polítics? Quins? Les darreres setmanes s'ha estrenat a Netflix Asalto al Banco Central. Parla d'uns papers que implicaven Manglano i apunta a un govern pactat inclús amb els socialistes en el teòric executiu d'Armada. I, parlant de Manglano, quin va ser el paper dels serveis d'intel·ligència? Totes aquestes preguntes continuen a l'aire malgrat, com dèiem, el molt que s'ha investigat i s'ha escrit al respecte. Continuen en l'aire les dues grans controvèrsies: la de les complicitats prèvies, que apunten a certs actors polítics, i la del paper del rei, que encara avui no sabem amb claredat si va ser solució o problema o ambdues coses alhora. Posar llum a aquests dubtes passa perquè es desclassifiqui la documentació inclosa en els arxius oficials sobre el 23-F, que continuen sent secrets i que, malgrat que prosperi aquesta moció, continuaran sent-ho. I continuaran sent-ho perquè una llei franquista així ho determina, i, malgrat les iniciatives liderades reiteradament pel Partit Nacionalista Basc per reformar-la, avui continuem igual que fa cinquanta-sis anys, certament, com tantes coses a l'Estat espanyol. Mirin, sense voluntat i mentre continuï vigent una llei franquista -la 9/1968, de secrets oficials- no serà possible una investigació transparent i completa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Avui Podemos ens porta al Ple la moció conseqüència de la seva interpel·lació a la ministra de la Guerra per la desclassificació de la documentació sobre el 23-F, de la documentació del cop d'estat de 1981 liderat pels generals Armada i Milans del Bosch i amb el tinent coronel Tejero com a artista mediàtic del dantesc vodevil que va viure aquesta cambra. Més de quaranta anys després, i malgrat l'amplíssima literatura que han generat aquells fets, avui no en sabem tota la veritat i continuen havent-hi molts dubtes, com quin va ser el paper del rei Juan Carlos I més enllà del que se li ha atorgat oficialment com a figura clau que va desactivar el cop d'estat i va salvar la democràcia, més enllà d'aquell paper de temporitzador executat la matinada del 24 de febrer i que va servir per blanquejar l'hereu polític del dictador i la pròpia monarquia i que allò llavors va donar aires democràtics a una institució antidemocràtica per naixement, a més de anacrònica i caduca, com totes les monarquies del món. Però l'espanyola sempre arrossega connotacions pitjors que la majoria, perquè, a diferència d'altres monarquies europees que es limiten a exercir el seu paper de representació, la monarquia espanyola s'ha dedicat a ser actor actiu de la política de l'Estat: Felipe VI ho va fer amb l''a por ellos' del 3 d'octubre del 2017 i ho va fer el seu pare, l'emèrit, el rei de la corrupció, amb el tema que ens ocupa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Cal que reiterem a cada Ple que quan l'Estat envaeix les competències exclusives estan atacant directament les iniciatives pròpies de cada territori, quan tots sabem que des del territori és on apareixen les respostes més adequades a les realitats territorials i locals? Cal que repetim que atropellen les particularitats de cada territori com si fossin meres colònies? Que menystenen la capacitat dels governs territorials i locals també, dels ajuntaments, per gestionar? Que els estan menystenint? Hi ha vida, eh?, més enllà de la política espanyola, hi ha coneixement, hi ha proximitat, hi ha compromís, hi ha capacitat, i vostès s'entesten en menystenir-ho. Al final, actuen en lògica espanyola i, quan ho fan, generen conflictes territorials sense sentit, que segurament s'haurien d'acabar resolent en els tribunals, el que vostès proposen. Quan vostès proposen crear marcs legals uniformes, que és el que vostès proposen en la seva proposició, menystenen la diversitat territorial, ignoren les solucions específiques segons les pròpies circumstàncies, les pròpies necessitats. qüestionen la idoneïtat de les decisions locals. Junts per Catalunya mai, mai, mai validarem que es debilitin les competències catalanes ni les de la Generalitat ni dels nostres municipis ni dels nostres ajuntaments. Nosaltres no tenim una agenda paral·lela. La nostra agenda política és diàfana i és clara, que és o Catalunya o Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, senyor president. Avui, SUMAR ens torna a presentar una proposta no legislativa. Ells, que formen part del Govern, presenten una proposta no legislativa. Ja de bon començament he de dir que ho veiem una mica incoherent, no? Les propostes no legislatives tots sabem que no tenen cap capacitat de transformació normativa, no tenen impacte, excepte el propagandístic, que aquest sí, segurament. Vostès, que com a Govern tenen la capacitat de poder executar canvis, bé haurien de veure que en cada PNL que presenten aquí, a l'hemicicle, estan eludint la seva responsabilitat de governar en favor d'una ocurrència només simbòlica, d'una forma de fer veure que fan alguna cosa, una mica de postureig, Però, en fi, en tot cas, i respecte a la proposta concreta d'avui en l'àmbit de l'habitatge, que és competència exclusiva -ara parlaré de Catalunya- de la Generalitat i dels municipis. I dic 'parlaré de Catalunya' perquè quan s'arriba al cos de les propostes concretes després allà ja no concreten en Andalusia; per tant, quan parlen de la ley es refereixen a tot el territori de l'Estat espanyol. Per tant, repeteixo, l'habitatge, que és competència exclusiva de la Generalitat i dels seus municipis. Junts per Catalunya no l'entenem, la seva tossuderia, en ignorar la distribució de les competències a favor de Catalunya, i encara menys quan tots ho saben. Són ben previsibles els de Junts en aquest tema. Quan a Madrid es proposen polítiques públiques que impliquen una intervenció o una regulació que envaeix les nostres competències o que pretén diluir-les o recentralitzar-les, a nosaltres no ens hi trobaran mai-mai. No entrem ni en el fons de la qüestió. No ens hi trobaran mai.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Deixant de banda aquest estira i arronsa que es porten vostès, el PSOE i el PP, volem posar el focus en un fet inqüestionable: el Govern espanyol sembla no tenir capacitat de fer complir la llei perquè no en controla l'aplicació allà on no té competències. Això és de calaix. I m'explico. En la seva iniciativa denuncien que hi ha comunitats autònomes on no es pot complir la Llei 1/2023, que garanteix l'accés públic, universal i gratuït als serveis i programes de salut sexual i salut reproductiva, serveis que inclouen l'avortament voluntari legal, com a conseqüència, per exemple, que algunes comunitats no compten amb un registre d'objectors de consciència que permeti fer compatibles tots dos drets: el d'objecció i el dret a poder avortar a la sanitat pública, tal com recull la llei. Els recordo que Junts va presentar una esmena que vostès, els senyors del PSOE, van rebutjar, en què es demanava que el registre no fos a nivell autonòmic, sinó de cada centre del sistema públic de salut. Ho demanaven els metges també per raons de confidencialitat respecte dels seus posicionaments, i estava plenament justificat perquè facilitava el servei, com ha quedat demostrat -sí, facilitava el servei. I ara estem veient que aquell 'no' ha tingut, podríem dir, unes conseqüències indesitjades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Dit això, ens sobta que no fos fins a l'any 2017, quatre anys després de la directiva europea relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, que la legislació espanyola no la incorporés en el seu ordenament jurídic. Curiosament, en aquella transposició, a l'exposició de motius -en aquella-, el legislador espanyol va manifestar que és important destacar que aquesta llei -aquella- no regula ni desenvolupa procediments de resolució alternativa de litigis, sinó que es limita a establir els requisits que busquen l'harmonització de la qualitat de les entitats de resolució alternativa a què poden recórrer els consumidors i els empresaris per a la solució dels seus litigis. Set anys després d'aquesta transposició i onze anys després des de que el Parlament Europeu dictés la directiva, avui vostès venen aquí i expressen de nou que els darrers informes de supervisió del procés de resolució alternativa de litigis entre comercialitzadors i consumidors publicats per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència resulta que assenyalen la necessitat d'introduir modificacions legislatives que determinin l'obligació d'informació prevista a la normativa sectorial. En poques paraules, onze anys després, les empreses elèctriques i les gasístiques -les empreses elèctriques i les gasístiques- no sembla pas que s'hagin aplicat el que la legislació de l'any 2013 requereix, i als successius governs de l'Estat, en lloc de fer la seva feina i forçar l'aplicació de la llei, únicament se'ls hi acudeix legislar de nou que han de complir la legislació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Presidenta, senyories, representants del món judicial, lletrats consistorials que ens acompanyen avui. La iniciativa que ens ocupa pretén millorar l'eficiència en l'àmbit de la justícia o, més ben dit, en el servei públic de justícia des del punt de vista organitzatiu de la planta judicial, complementant el Reial Decret 6/2023 de digitalització del servei públic de Justícia. D'entrada, hem de deixar clar que aquest model de justícia espanyola no és el nostre, no és el que volem per Catalunya. Per nosaltres, la justícia té unes altres prioritats. En primer lloc, evidentment, ser efectiva en resoldre els conflictes de la societat i, per això, creiem que sobra administració i falta justícia. Una justícia que hauria de ser més propera als ciutadans. Just al contrari que creiem que s'encamina aquesta llei. Però per nosaltres és prioritari que la justícia, més enllà del servei en la resolució de conflictes, deixi de ser ostatge d'una cúpula que es posa on no s'ha de posar, que és en la vida i les aspiracions polítiques dels ciutadans de Catalunya i que ho fa de forma arbitrària, amb dobles estàndards i vulnerant els nostres drets, que ens criminalitza, permet que se'ns espiï i ens acusa de terroristes. Una justícia que quan s'esmena que és el que hem fet amb la llei d'amnistia, es rebel·la fins i tot contra les decisions de la sobirania popular expressades per aquesta cambra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Mirin, Junts per Catalunya no estem disposats a fiar la seguretat de la ciutadania del nostre país ni la gestió de les emergències a les voluntats electoralistes dels grans partits de l'Estat espanyol. Molt menys a fiar-ho a la resposta militaritzada de l'UME, el comodí que tothom es treu de la butxaca, el comodí de l'estat germà gran, que sempre hem pensat que és un engany. Un engany, perquè si els recursos destinats a l'UME es destinessin a les estructures civils de professionals i voluntaris de les emergències que vetllen cada dia arreu del territori, tots en trauríem molt més profit i probablement a millor preu. I el que hagués passat al País Valencià és que ni dimarts ni dimecres haurien d'esperar cap permís de ningú per actuar, perquè ho haurien estat fent des del primer moment. Així que, passada l'emergència, seria bo que vostès també hi reflexionessin. Junts per Catalunya considerem que no hi ha cap necessitat de tenir una unitat militar d'emergències de les característiques de l'espanyola, una unitat militar que duu a terme les funcions pròpies de les estructures i els cossos d'emergència civil. El que ens cal és reforçar aquests darrers. I consti que, malgrat aquesta opinió, valorem avui i agraïm la feina que estan fent aquests dies tots i cada un dels soldats, com valorem la de tots els cossos de seguretat i d'emergències, així com la dels milers de voluntaris.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Entendre el que va passar és una necessitat per treure'n els aprenentatges necessaris, perquè mai més no es torni a repetir una gestió tan nefasta com aquesta. Una gestió que, lluny de minimitzar els riscos per a la població, els va accentuar i, lluny d'agilitzar la resposta, la va alentir. I és en aquest context que Junts per Catalunya, la setmana passada, va demanar la celebració d'un ple monogràfic al Parlament sobre la prevenció i la gestió de les emergències a Catalunya. Ho va fer per obrir un debat que ens permeti actualitzar i reforçar encara més les estructures de país en aquest context de canvi climàtic, però també en aquest context de col·lapse del model de l'Estat espanyol; un Estat espanyol que, com hem denunciat des de Junts de forma reiterada en els darrers anys, ha promogut l'harmonització a base de laminar competències i no precisament en pro de l'eficàcia i l'eficiència, sinó de l'intervencionisme i la tutela malentesa. Ho veiem aquests dies, com ho vàrem veure, per exemple, amb el Reial Decret llei 15/2022 en matèria d'incendis forestals. Podria recordar amb els vots de qui es va aprovar, però avui no toca. Aquell reial decret, un cop més imposava la unificació i la supeditació a l'Estat espanyol d'un model, el català, que funcionava. Un model de lluita integral contra els incendis forestals estructurat a partir d'un cos de bombers integral que treballa en xarxa i capaç d'esdevenir referent mundial en el coneixement dels incendis forestals amb la creació, ara fa 25 anys, del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, el GRAF, que li ha proporcionat una gran capacitat d'anàlisi i d'anticipació, així com de resposta en cada situació. Una capacitat que tristament avui és menor, perquè directrius de l'Estat espanyol menystenen serveis catalans com el meteorològic.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«En primer lloc, és obvi, és evident que l'eliminació de la prescripció en els delictes sexuals contra menors és necessària per la lenta assimilació psicològica dels fets per part de les víctimes, que moltes vegades no es veuen amb cor de fer front a un procediment judicial molt dolorós fins passats molts anys. De fet, l'evidència científica disponible, l'evidència científica de la que disposem, demostra que les víctimes no denuncien fins passats els 50 anys de mitjana. Per altre costat, es tracta d'una obligació que el propi Estat espanyol va assumir en tractats internacionals com el Conveni d'Istanbul, i una mesura que està recollida, per exemple, per l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa i per la majoria d'estats democràticament avançats. Així mateix, i vaig acabant, senyora presidenta, anunciem que presentarem una sèrie d'esmenes en el mateix sentit que expressàvem amb l'esmena presentada l'any 2023, que són complementàries de l'eliminació de la prescripció dels delictes sexuals contra menors. Aquestes esmenes tenen a veure, per exemple, amb millores tècniques addicionals referents als delictes de coaccions a menors en cas de matrimoni, esmenes que suposen millores en delictes de detenció il·legal i segrest de menors i esmenes que suposen també millores en delictes de tortures a menors i en delictes d'agressors menors reincidents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Hi ha moltes altres actuacions que s'han de dur a terme per a resoldre l'arrel del problema. Mesures com polítiques per a fer patent aquesta pràctica repugnant i el seu enorme abast en tots els àmbits, i per a conscienciar la societat de la necessitat d'actuar-hi en contra. Mesures com la creació de comissions d'investigació, una o dues i les que calgui. Mesures com una bateria de reformes legislatives complementàries en l'àmbit civil, penal, d'enjudiciament criminal. Mesures legals que afrontin el problema des de diferents perspectives, per exemple, establint la imprescriptibilitat de la responsabilitat civil de les institucions públiques i privades, on molts d'aquests delictes han estat comesos. Totes aquestes mesures són necessàries tant per a fer justícia com per a reparar els abusos comesos, però la mesura que és peremptòria és precisament la reforma del Codi Penal per impedir que els abusadors sexuals de menors puguin sortir-ne impunes per la prescripció del delicte. No obstant, abans d'entrar al fons de la proposta, el primer que he de dir és que no podem felicitar-nos de cap manera de com ha anat la tramitació legislativa. Per respecte a les víctimes, no podem estar satisfets de com els representants polítics hem respost a aquesta demanda justa que afecta tantes i tantes persones. El realment important és que la iniciativa finalment tiri endavant, però hem de reconèixer que alguns partits han preferit, per sobre del servei a la ciutadania, prioritzar els seus interessos partidistes i fer populisme amb retòriques ideològiques que desgraciadament massa vegades demostren carcasses buides. I això tant a Catalunya com aquí, a l'Estat espanyol, com aquí a l'Estat espanyol, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Per cert, hi ha qui carrega contra l'externalització de la producció dels mitjans públics. No hi estem d'acord. S'ha de saber estimular la producció pròpia en els mitjans públics. Hi he treballat més de 25 anys i, per tant, ho tinc molt clar, però ha d'haver-hi un equilibri entre la creativitat interna i la compra de continguts. Les televisions públiques també estan per mantenir el sector audiovisual, especialment pensant en les petites i mitjanes productores que arrisquen en creacions de gran valor artístic, amb projectes de cinema d'autor, per exemple, o amb continguts fets en català o en altres llengües oficials. Per això també és important millorar la quota de finançament avançat previst a la Llei General de la Comunicació Audiovisual. I vaig acabant, presidenta. Els convido a revisar, per cert, la memòria econòmica de Radiotelevisió Espanyola per comprovar a la pàgina 12 d'on són les productores que han tingut accés als contractes més importants de l'últim any. Cap de Catalunya. Cap. Els qui han dominat el govern de la radiotelevisió espanyola s'han fet la seva pel·lícula, però comença una temporada, o sigui que estiguin molt atents a les seves pantalles.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Vostès tinguin la lengua común que vulguin. Nosaltres tenim el català, de la nostra comunitat lingüística. En correspondència, tenim dret a tenir uns mitjans més propers on ens puguem emmirallar. Les nostres reivindicacions també són econòmiques. La Corporació de Radiotelevisió Espanyola mou un pressupost de prop de 1200 milions d'euros, diners que surten dels impostos de tots els ciutadans, també dels catalans. Recordin dels 54 000 milions d'impostos que surten de Catalunya, 20 000 no hi tornen. Som el 16 % de la població de l'Estat, aportem la cinquena part del PIB i, en canvi, la resposta del govern espanyol, mani qui mani, és l'incompliment sistemàtic dels pressupostos que té per a Catalunya. Ho podem dir més alt, però no més clar. Si Catalunya no rep el que li correspon, no tindrà els vots de Junts. En aquesta carpeta, la de Radiotelevisió Espanyola, en les condicions de l'entesa que hem tancat, són clares. El català en la programació d'adults i nens i joves a Catalunya. Més recursos econòmics per fer-ho possible i suport a la indústria audiovisual catalana.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«I no és el govern l'únic que discrimina. A la llengua també se la discrimina quan es deixa de fer servir allà on ha aconseguit fer-se un lloc després de moltes lluites. Què radiotelevisió espanyola a Catalunya sigui en català també és un acte de reparació de justícia, després de dècades, d'una uniformitat disfressada de cohesió lingüística que ha trepitjat sense cap mirament la diversitat, la cultura i la identitat de les diferents nacions històriques. Per això veiem bé que ara es vagi cap al model de BBC Nations de la televisió pública britànica, amb programació diferenciada a Gal·les, Escòcia, Anglaterra o Irlanda del Nord. Tots els mitjans públics, tots, els nacionals i els estatals, han d'apostar per les llengües oficials. A Radiotelevisió Espanyola, però, mai no ha passat de manera efectiva. Com s'explica, sinó, que seixanta anys després de la primera emissió en català, la televisió pública de l'Estat mai, mai hagi fet en català, un canal en català a Sant Cugat malgrat ser el segon centre més important de l'Estat. No té cap sentit quan parlem d'una llengua que parlen 10 milions de persones, que no és minoritària, sinó minoritzada, que no és autonòmica, sinó nacional, que no és regional. Es parla a quatre estats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Que tothom, que tothom ho tingui clar: si som aquí és per ser actors importants en aquest canvi que ha de permetre que La2 a Catalunya passi a ser La2 en català com a llengua vehicular en defensa dels nostres drets lingüístics, en resposta a la minorització que pateix la llengua, de manera urgent davant l'emergència lingüística. Ara toca apostar per la llengua, pels catalans d'origen, però també pels catalans d'adopció, pensant en la població adulta, però també en la gent nova. El català ha demostrat ser ascensor social i és el millor pont per a la integració de tothom que arriba a Catalunya. Però interessadament, interessadament, molts han venut la idea del català com a barrera lingüística. Els mateixos que volen imposar la seva llengua común, els que han trigat 45 anys a permetre que les altres llengües oficials de l'Estat es puguin parlar amb normalitat aquí, al Congrés. Davant d'aquests, Junts ja ha demostrat que fa valer els seus vots per crear-li nous espais al català, per lluitar contra la discriminació que se li fa des del govern espanyol de qualsevol color.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Gràcies, presidenta. Bé, en tot aquest procés per crear el nou marc de governança dels mitjans públics de l'Estat, l'objectiu de Junts ha estat la defensa de la llengua catalana i del sector audiovisual català, pensant no només en aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el somni que la nació catalana tingui estat propi, sinó també en tot el catalanisme, en el catalanisme de debò, no en el catalanisme intermitent de posar i treure de Salvador Illa, que fa dos anys defensava el 25 % de castellà a les escoles i ara s'adona que el català està en risc, mentre parla de Lérida o de Bajo Llobregat. La nostra proposició, la nostra proposta per condicionar la nova governança de Radiotelevisió Espanyola, també defensa l'economia catalana, on l'audiovisual, inclòs el món de l'animació i dels videojocs, hi juga un paper important. El nou consell d'administració que votem tindrà en representació de Junts la figura de Miquel Calçada i Olivella per mèrits professionals, indiscutiblement. Només cal mirar el seu currículum en el món audiovisual de l'Estat, però també el que ha aconseguit fer als Estats Units i pel seu compromís irrenunciable de defensa del país i dels valors de la catalanitat. Ningú com ell per vetllar aquesta entesa històrica aconseguida per Junts i que ens ha permès donar suport a la remodelació del govern de Radiotelevisió Espanyola.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Volem català, i el volem amb garanties de poder tenir programació de qualitat. Som el 16 % de la població i aportem el 20 % del PIB. Paguem gairebé 54 000 milions d'euros en impostos, i tot aquest esforç contributiu també ha de tenir un retorn clar en el suport a la llengua catalana, que, recordem-ho, parlen deu milions de persones, i per a la indústria audiovisual catalana. En aquesta remodelació de la Corporació de Radiotelevisió Espanyola només donarem suport a l'opció que reconegui Catalunya i que parli en català. No demanem res que no sigui absolutament normal en altres indrets. La pròpia televisió pública britànica té BBC Nations, justament perquè entenen que la identitat nacional que senten anglesos, gal·lesos, escocesos o nord-irlandesos ha de poder expressar-se amb les seves llengües pròpies, amb les seves cultures pròpies, amb la seva pròpia manera de ser. Volem això i apostem per això i, per tant -ho tornem a dir-, donarem suport només a aquella opció que faci una aposta clara pel català.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Sí; moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Senyories, el primer de tot que vol fer Junts és, lògicament, acompanyar en el sentiment les persones que han perdut éssers estimats en aquesta tragèdia de la DANA, que està cobrant víctimes a València, a Andalusia i que amenaça altres territoris. I, per suposat, estem al seu costat i desitgem que tot això passi ràpid i que les notícies siguin el menys dramàtiques possibles; que tant de bo -tant de bo- no ens trobem amb xifres molt augmentades a partir d'ara. De debò, ho diem de tot cor. Dit això, la meva primera feina en els mitjans de comunicació va ser a Radiotelevisió Espanyola com a auxiliar de producció en un programa que s'emetia en la sobretaula dels diumenges alhora que es compartia el tortell de nata amb tota la família. Es deia, el programa es deia Cita amb. Era un programa d'entrevistes i d'actuacions on va debutar, per exemple, El Tricicle, que estava actuant en aquella època al Jove Teatre Regina, on va debutar també el Tomeu Penya, que venia des de ses Illes. Sí, per tant, era un programa en català: Cita amb. Es gravaven jornades inacabables en uns estudis que hi havia a Esplugues. I d'això..., els parlo de fa molts anys: parlo de l'any 1982. Un any després s'inauguraven els nous estudis de Radiotelevisió Espanyola a Sant Cugat. Lògicament, tothom -tothom- esperava que aquest fet permetés tenir una programació àmpliament en català. Diumenge, precisament, es van complir els seixanta anys de la primera emissió en català de Televisió Espanyola a Catalunya. Des d'aquell dia hi ha hagut molts programes, molts: sèries, especials i, per suposat, desconnexions per fer-hi els informatius en català. Però mai -mai- s'ha fet una aposta clara per que el català fos la llengua vehicular de la programació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Potser estaria bé que el govern espanyol reconegués que, a més del senyor García Ortiz, hi ha altres víctimes del lawfare. Acabo amb les paraules de Gonzalo Boye: Voy a juicio porque hay un fiscal que no debería ser fiscal y que, con los recursos públicos, se ha empeñado en llevarme al banquillo y asegurarse de que acabe el resto de la vida en prisión. ¿Por qué? No por lo que yo hago, sino por a quién defiendo. Está claro que me lo harán pagar, soy consciente de ello, pero nadie podrá decir que he dejado de defender a los líderes independentistas, al movimiento independentista, ni un solo día. Gonzalo, des d'aquí només dir-te que serem al teu costat sempre. No deixarem caure, no deixarem caure a cap dels nostres sense donar batalla. Moltes gràcies. Señorías, contrariamente a lo que solemos hacer, voy a empezar por el final; es decir, anunciando el voto contrario de Junts per Catalunya a la proposición no de ley del Partido Popular que pide el cese del fiscal general del Estado, el señor Álvaro García Ortiz. Lo hacemos porque esta iniciativa legislativa solo es un capítulo más de una evidente operación de law fare, en este caso contra una persona que ocupa una de las instituciones más importantes en todo Estado de derecho: la Fiscalía General del Estado. Nosotros sabemos de qué va esto. Siempre empieza con una denuncia falsa; un informe de la policía con orígenes oscuros que tergiversa los hechos o que directamente los inventa; una denuncia que, obviamente, tiene unos fines que deshumanizan a la víctima y anticipan una condena mediática, y continúa con la asunción de este informe por parte de un órgano judicial de parte. En este momento gran parte del mal ya está hecho, pero muchas veces la cosa continúa con un juicio sin garantías y acaba con una sentencia injusta. Sabemos de qué hablamos y, si no, pueden preguntar al alcalde Trias, al conseller Homs, al presidente Mas, a los consellers Rull, Turull, Bassa, Romeva, Forn, al vicepresidente Junqueras, al presidente Puigdemont y a tantos y tantos otros que han sido víctimas del law fare del Estado español. Todo esto lo sabemos de primera mano y ustedes, señores del PSOE, en lugar de empezar por donde he empezado yo, es decir, denunciando rotundamente el abuso de derecho, el law fare y la injusticia, siempre han girado la cara. Esa es la historia de la Operación Cataluña. No son solo unos cuantos policías a las órdenes de la cúpula del Ministerio del Interior del señor Fernández Díaz, sino una operación de Estado que empieza en 2012 y se alarga hasta fecha de hoy. Implica a policías sí, pero también a periodistas, empresarios, a servicios secretos, a jueces, a magistrados y fiscales de todas las instancias. La Operación Cataluña es una operación de Estado para ilegitimar un Gobierno independentistas; una operación de los Gobiernos del PP y del Partido Socialista también, porque, si no recuerdo mal, fue durante los mandatos socialistas cuando muchísimas personas -políticos, abogados, periodistas- fueron espiados por razones estrictamente ideológicas con herramientas tan sofisticados como el programa Pegasus. El law fare, naturalmente, tiene una viga maestra: las togas. Lo hemos vivido durante toda la represión judicial de los últimos años y ahora ha vuelto a quedar en evidencia con la rebelión de los jueces y fiscales a la hora de cumplir su deber, que no es otro que aplicar la ley. Me refiero, obviamente, a la ley de amnistía.»