Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
981 declaraciones · página 16 de 33
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyor president, senyories, senyor ministre, molt bon dia. Som al mig d'un pols que no ens incumbeix, al mig d'una batalla que no ens apel·la. D'un costat, les totalitats de PP i VOX, que són les dues una defensa total del corporativisme judicial, encara que diguin, com si fos una munició, que 'no se trata de una protesta gremial o una defensa corporativa', en realitat són exactament això. Les dues totalitats són una defensa tancada del franquisme judicial que vam veure manifestar-se a les portes dels jutjats contra l'amnistia quan ni tan sols estava aprovada o que es van manifestar ahir contra aquest mateix projecte de llei. Són les totalitats dels que pensen que el cortijo és seu i que no volen admetre cap contaminació del poder judicial per ideologia o afinitat política, quan en realitat el poder judicial, no els milers de jutges que el conformen, sinó la seva cúpula, no ha sortit encara d'una Espanya predemocràtica, monolingüe i per la qual l'estat de dret europeu són els seus amics al Parlament o a la comissió que els hi compren les seves mentides. Les totalitats són pura retòrica, desconnectada no només dels principis democràtics que han de regir el poder judicial, sinó també dels problemes actuals de la judicatura. Com a exemple de la ceguesa d'aquestes totalitats, podem posar, per exemple, que arriben a dir que les substitucions són transitòries en l'àmbit de la justícia, que no hi ha un abús de temporalitat, que la temporalitat és una situació excepcional, quan la realitat és que hi ha jutges i sobretot jutgesses i fiscals que s'han passat fins a 30 o 35 anys en aquesta situació d'abús de temporalitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«La solució hauria estat desconnectar més generació per intentar rebaixar la tensió, però no es va poder fer a temps. I saben per què? Perquè no hi havia prou capacitat de resposta. El 28 d'abril, amb la meitat de la nuclear aturada, Redeia havia prescindit de massa cicles combinats o d'hidràulica. Tot això ja se sap... Tot això se sap i tard o d'hora s'haurà de reconèixer públicament. Per això, pensant en la gent que es va quedar sense llum, alguns amb patiment extrem, perquè estava en joc la seva vida -recordem que hi havia molts malalts electrodependents patint per aquesta apagada- preguntem: On és la transparència? Els experts insisteixen en què s'hauria evitat el problema amb un mix més estable, amb nuclear o amb cicles i hidràulica que aporten més inèrcia, en línia, insistim, amb els àudios que s'han filtrat. I això, i que quedi clar i li diem al govern espanyol, no demonitza cap tecnologia ni, per descomptat, les renovables, ni és simplista, com diu la ministra Aagesen. Senzillament indica que s'ha de ser prudent amb com es configura aquest mix energètic per garantir el subministrament. Que s'ha de ser diligent a l'hora de buscar l'equilibri territorial de generació i demanda a nivell peninsular per evitar, com diuen els tècnics, kilimanjaros energètics que desestabilitzen encara més el sistema, això els diem, que s'ha de ser diligent. Una situació que afecta sobretot Catalunya quan no hi ha generació nuclear. Per què no s'explica tot això obertament? Per què hi ha...? Perquè la resposta seria perquè hi ha reclamacions per centenars de milions d'euros. Perquè estem, i ho sabem tots, en una guerra d'interessos econòmics i polítics. I aquí ve el clàssic. El clàssic que també coneix tothom. En una guerra, la primera víctima és la veritat i estar d'esquenes a ella perjudica sobretot a Catalunya, perquè si miren el mapa energètic de l'Estat resulta que la producció de renovables -i ara hem sabut que també les ajudes a les instal·lacions de bateries- són majoritàriament fora de Catalunya. Nosaltres tenim tres reactors nuclears amb data de caducitat i necessitem respostes clares. Saber si el govern espanyol facilitarà l'expansió de les renovables desbloquejant els nusos tant per a la generació com també demanem per la demanda d'electricitat, perquè si volem alguna cosa des de Junts, està claríssim, és sobirania energètica, no passar de dependre d'unes a dependre dels altres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«I mirem d'aportar una miqueta més d'informació. Ja sé que és informació a vegades més tècnica, però és important que els ciutadans que estiguin interessats els arribi. Els grans generadors, com ara Iberdrola, Endesa, Naturgy tenen centenars, milers de punts de mesurament que van detectar problemes de tensió no el dia de l'apagada només, sinó des de deu dies abans; problemes que van ser notificats a Redeia, qui gestiona la xarxa i que es produeixen quan hi ha més generació que demanda quan la xarxa va sobrecarregada. M'explicaven fa uns dies que la sobretensió també es pot produir quan la xarxa de distribució de 400 000 quilovolts està molt 'mallada'; aquesta és l'expressió que es fa servir per indicar que s'utilitzen moltes línies elèctriques per fer aquesta distribució. Aleshores es genera electricitat reactiva i funciona com si encara hi hagués més electricitat a la xarxa. Ens preguntem: En una situació així, l'operador estava preparat per gestionar i reaccionar davant d'una xarxa amb tanta circulació de reactiva? És un dels factors que explicarien, per tant, l'apagada del 28 d'abril? Quants dies han estat caminant per aquesta corda fluixa? I el més important, això pot tornar a passar? La resposta a la darrera pregunta la sabem tots: Sí, això pot tornar a passar. I prova d'això és que des de l'apagada limiten la generació renovable per evitar riscos de tensió. Però també ens preguntem per quant de temps això serà així. També m'explicaven que si la tensió puja per sobre de 430 quilovolts, hi ha un gran risc de desconnexió de les subestacions o de les plantes de renovables. Surten automàticament per seguretat, perquè si no surten, se'ls crema el sistema elèctric, d'acord? Per tant, a més tensió, més risc de desconnexió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Gràcies, presidenta. Bé, des que hi va haver la gran apagada a cada ple, a cada ple, el PP demana explicacions. Sumin-li que fa uns dies es van aprovar dues comissions d'investigació al Congrés, que s'afegeix a la del Senat, que s'afegeix a la de la Comissió Europea, que s'afegeix a la CNMC, que s'afegeix a la del Miteco. Vaja, que si l'activitat inquisitorial postapagada fos electricitat tornaríem a estar amb problemes de sobretensió a la xarxa. Dit això, investigar està molt bé, però encara ens agrada molt més la transparència, que hauria de formar part de la bona praxi de qui té responsabilitats en la gestió pública. A falta de transparència, i com som a l'Estat espanyol, arriba la filtració d'àudios. Avui sabem una mica millor què va passar el 28-A, perquè dilluns es va filtrar en premsa la conversa entre un operador de Redeia i un cap de torn d'una central de generació. El que venen a explicar aquests àudios filtrats és el que més o menys ja se sabia: que faltava inèrcia per part de la nuclear o dels cicles combinats o de la hidràulica i que sobrava inestabilitat. Hi ha qui assenyala l'excés de renovables, però a mi m'agradaria també posar-hi el focus en com treballa la xarxa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Gràcies. Molt bona tarda. Avui tornem a debatre, en aquest cas sobre un petit lot de propostes una mica disperses entre sí, algunes ja repetides, algunes sobre IVA. Respecte a aquest tema, si vostès permeten la votació per separat, òbviament donarem suport a la reducció de l'IVA per a la compra d'habitatge per a joves, perquè és una proposta que fa temps que Junts reivindiquem. D'altres, que continuen en una línia generalitzada per les esquerres de responsabilitzar de tots els mals a la propietat i d'altres que envaeixen clarament el dret civil català. Ja tenim certament una proposta legislativa del Govern i aquesta moció, de fet, segueix obviant tots els condicionants reals que ens han portat a la gravíssima situació de manca d'habitatge que hi ha actualment. Per això creiem que potser no és massa oportuna ni en temps ni en forma, però vaja. Que en l'actualitat ens trobem en una situació absolutament crítica de manca d'habitatge és ben cert. A Catalunya necessitem 125 000 noves llars per al proper any. No sé si som conscients tothom del que això significa junt, si s'han de crear un mínim de 125 000 noves llars per a l'any que ve a Catalunya. És una quantitat enorme, gegantina. Per això cal que s'abordi amb molt de rigor i amb una planificació acuradíssima. Justament al contrari del que s'està fent els darrers anys: improvisacions, mesures inconnexes, la majoria fonamentades exclusivament en apriorismes ideològics, que no estan tenint resultats eficaços. Cal deixar de persistir en aquests errors, que el model barceloní Colau-Collboni és un desastre. Ha estat un desastre. I també cal que d'una vegada per totes les administracions deixin de derivar la seva responsabilitat cap als privats. En matèria d'urbanisme, provocant que s'estigui construint menys habitatge que mai, també per culpa de les reserves exigides desorbitades; en matèria d'habitatge assequible, destinant pressupostos públics absolutament ridículs per a l'ampliació del parc públic d'habitatge. O ens creiem que l'habitatge ha de ser la quarta pota de l'estat del benestar, juntament amb salut, amb educació i amb seguretat, i hi destinem pressupostos robustos i sostinguts al llarg del temps o continuarà essent un drama. No hi haurà solució. En matèria també de protecció de les persones vulnerables, a part de la inseguretat jurídica que s'està provocant en els particulars, exigint-los a ells que sostinguin pel seu compte i al seu càrrec les conseqüències de la vulnerabilitat del seu llogater. No, senyories, la vulnerabilitat no l'ha de solucionar cap particular concret. Això ho hem d'assumir tota la col·lectivitat, tota la societat en el seu conjunt. Els poders públics a través dels impostos de tothom, no a costa i en perjudici de només un grup d'uns quants ciutadans que, per sort de tots nosaltres, que per sort de tots nosaltres, encara no s'han afartat de tantíssima persecució i encara ara, sorprenentment, estan seguint disposats a llogar els seus habitatges.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Senyor president, senyories, és el meu primer mandat com a diputat a Corts i quina decepció tot sovint en veure el que passa, el que escoltes, el que vius en aquest hemicicle. Són mals temps per a la política. Són temps de confrontació. Els dos grans partits espanyols, entretinguts en una dinàmica de destrucció mútua, ja s'ho faran. Al mateix temps, gràcies en bona mesura a les comissions d'investigació que ha posat en marxa aquest mandat com una condició de Junts, la de l'operació Catalunya i la dels atemptats a les Rambles i Cambrils, afloren indicis i proves suficients per concloure que durant anys l'estratègia del govern espanyol de torn per resoldre els problemes polítics va ser la utilització dels cossos de seguretat, de la justícia i de la fiscalia, s'entén la part patriòtica, i la influència en mitjans de comunicació, amics, per tot fabricant mentides i proves falses, carregar-se els actors polítics que no eren de l'agrat. Carregar-se'ls, si calia, política i personalment, ficant gent a la presó, inventant delictes, arruïnant famílies, manipulant eleccions, enfonsant empreses. Mentre això passava, el gran partit espanyol a l'oposició callava, abraçava el 155, es manifestava amb la dreta i la ultradreta, mirava a una altra banda o aprofitava alguna de les mentides fabricades per desacreditar el president Puigdemont, el seu entorn, la gent de Junts per Catalunya o tot el moviment independentista en general. Recordem que tenim memòria que l'any 2018 el senyor Pérez Rubalcaba deia: 'El Estado pagará un coste para quitar de en medio el Puigdemont' i deia: 'Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat'. No hem perdut la memòria. Aquest és l'autèntic femer de la política espanyola. Aquest és l'autèntic femer, no el de llançar-se acusacions de corrupció entre els dos grans partits continuadament, allò del fango que diuen vostès. Això és l'autèntic femer. No és res comparat amb això. Manipular les estructures d'estat que haurien de ser salvaguarda dels drets democràtics i carregar-se la separació de poders per destruir contrincants polítics. I com deia el PSOE, d'això n'ha participat, se n'ha volgut aprofitar i fins i tot ara infiltrar policies en organitzacions civils, manipulant sentimentalment alguns dels membres d'aquestes organitzacions i encara no s'han depurat responsabilitats o no investigant el pitjor atemptats del 17-A a les Rambles i a Cambrils amb implicacions directes del CNI. Ara, aquest mateix partit segurament pateix el mateix modus operandi de la 'toga nostra' i de l'exèrcit patriòtic de l'Estat per a destruir-lo també a ell i fer-lo caure. Els vam advertir i van mirar a una altra banda.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Cada vegada és més evident que aquest govern s'ha convertit en una veritable màquina de triturar la classe mitjana del país. No ho diem només nosaltres, que també, sinó que ho acrediten totes les dades tècniques i econòmiques que es van publicant. Tindrem temps en les pròximes setmanes de fer un debat a fons sobre aquesta realitat amb la vicepresidenta Montero. Per tant, tornem ara al punt d'avui. Com és habitual, ens trobem amb una proposició no de llei del Partit Popular, formulada com si acabessin d'aterrar en aquest planeta anomenat Espanya i no tinguessin cap mena de coneixement, de memòria o de responsabilitat sobre el que ha passat i està passant al seu país. El Partit Popular ve avui aquí com a salvador del món amb aquesta proposició, quan en realitat ha estat i continua sent una amenaça per Catalunya i el seu futur en el sentit més ampli de l'expressió de l'amenaça; una amenaça contra la nostra llibertat com a país; una amenaça contra la nostra llibertat d'expressió; una amenaça contra la nostra identitat, contra la nostra cultura, contra la nostra llengua, contra el model educatiu català, contra el model de societat catalana; una amenaça contra el model econòmic de Catalunya. Un Partit Popular que ens ha espiat, que ens ha perseguit, jutjat, empresonat i que ens ha empès a l'exili. En definitiva, un Partit Popular que ha estat i és una amenaça contra els nostres drets i llibertats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«El maig del 2021 el nostre diputat, en Josep Pagès, els deia des d'aquí mateix que anaven tard i que eren poc ambiciosos perquè, en comptes de copiar el que ja havien fet els altres, en comptes de fer com vàrem fer a Catalunya el 2014 i aprovar una llei de transparència per a tota l'administració, vostès només proposaven una modificació del Reglament de la Cambra baixa. És evident que quatre anys després han avançat i tenen en tràmit un projecte de llei que inclou el conjunt de l'Administració General de l'Estat. Hauria estat bé no oblidar-se de la seva tan volguda i opaca corona, massa sovint vinculada a foscos grups d'interès. Mirin, no se'ls pot negar, senyories del grup socialista, que vostès, amb el president Sánchez al capdavant, de boquilla i sobre el paper, gesticulen per fer de la transparència i dels valors democràtics un pilar de la seva agenda i acció política. Però lamento dir-los que la situació conjuntural que els envolta, i sobretot com l'afronten, fa que sovint transmetin tot el contrari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Però el primer pas és recuperar les seves platges. Fa deu anys es va anunciar un pla estatal per resoldre la recessió de les platges del litoral del Maresme construint espigons des de Montgat fins a Malgrat, 50 milions d'euros per fer-ne 30 i per aportar 5,5 milions de metres cúbics de sorra. Malauradament, el consens inicial es va trencar per part d'uns pocs ajuntaments i ara resulta que poblacions en emergència com Cabrera segueixen esperant espigó i sorra. Segons Costes, Cabrera és actuació prioritària. Prioritària? De debò? Han trigat cinc anys a redactar el projecte del nou espigó i a passar el procés d'informació pública. Ens preguntem: Quan licitarà i començarà les obres el Miteco? També hem vist com la piconadora tirava a terra a altres dos clubs nàutics històrics a Pineda o a Canet. Insistim, estem farts que des de Madrid es decideixi com ha de ser el nostre litoral i es deixi sense esport de mar als nostres nens i les nostres nenes. I mentrestant, al Govern de la Generalitat de Salvador Illa tot això li porta, com diuen els mariners, al pairo. No es sorprenguin si, veient com tracten Catalunya, ens vingui al cap una altra expressió ben marinera, que és allò de bon vent i barca nova. I no vull acabar sense dir que, de ben segur, des de Dénia, on l'Estat ja ha expropiat a la brava els habitatges de 14 famílies de les Deveses, també coneixen aquesta expressió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Bé, davant d'aquesta proposició de llei direm que estem a favor de buscar solucions a les situacions de limbe legal que ha generat la Llei de Costes, que estem a favor de protegir l'activitat social i esportiva, a favor de protegir el patrimoni cultural i les nostres tradicions, de recuperar les platges, d'evitar la seva recessió. I a favor que tot l'anterior, tot l'anterior, es faci escoltant els pobles i ciutats del litoral català i les administracions catalanes, no per imposició de l'Estat. Ja estem farts que ens diguin des de Madrid com han de ser les nostres platges o quines activitats esportives hi poden fer o no els nostres nens i les nostres nenes. Perquè tot i que tothom ha de gaudir de les platges, això no es discuteix, governi qui governi els plans d'actuació per protegir el litoral acaben convertits en castells de sorra. Legislen aquí i els problemes els patim allà, com saben molt bé els propietaris de 800 habitatges de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Junts ha presentat esmenes per donar sortida a les seves reivindicacions, perquè fa més de quatre anys que no poden fer cap inscripció registral ni en casos de negoci inter vius ni en situacions mortis causa. És a dir, estan bloquejades també les transmissions via herència. La registradora els va tancar el registre, certament per imperatiu legal, per la inseguretat jurídica generada en la llei 2/2013, que, per cert, va promoure Rajoy. Va ser la darrera modificació de la Llei de Costes del 1988, on el PP va entrar a la disposició addicional onzena que ara vol ampliar per permetre que els béns d'interès cultural, local o autonòmic puguin excepcionar-se de l'aplicació de la llei. En això, hi estem d'acord. Com Junts, també proposen modificar el Reglament de Costes per protegir l'activitat esportiva. Nosaltres hem presentat esmena a la Llei de Ports, però el govern espanyol ha deixat el projecte al calaix. Per evitar que la nostra esmena surti endavant?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la implicación de la Vicepresidenta Primera del...
«Per això, nosaltres no ens en sentim part, ni de la batalla d'uns i d'altres per allò que en català diem emmerdar-se contínuament, ni de cap dels dos blocs d'aquest hemicicle, ni dels que sustenten al Govern, ni dels que estan a l'oposició. De cap, no ens en sentim part. Perquè, per exemple, si ens mirem el punt de l'ordre del dia que ara estem tractant, avui tocava parlar de les polítiques del Ministeri d'Hisenda i com aquestes poden ser i són absolutament letals per a la ciutadania. Però només cal escoltar-los per adonar-se, com deia, que vostès només s'entesten a reiterar-se tirant-se la porqueria per sobre. Doncs mirin, en les seves porqueries no ens hi trobaran. Nosaltres no hi perdrem un minut més. El que sí que farem serà trobar-nos aviat per confrontar-nos sobre els inexistents pressupostos generals de l'Estat, sobre la creixent pressió fiscal que pateixen els ciutadans amb uns impostos cada vegada més alts i sobre com aquest Govern empeny la gent cap a unes condicions de vida cada vegada més difícils i més indignes. D'això, de com cada vegada fan patir més la gent, aviat n'hauran de donar explicacions, i ens trobarem aquí per parlar-ne, amb dades a les mans, dades econòmiques que, tot sigui dit de passada, també els haurien de fer la més absoluta vergonya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Un dia dels quals duren anys és sempre, sempre un dia de ràdio. Davant l'apagada informativa dels governs central o del de Catalunya, sort en vàrem tenir de la ràdio, sort i piles. De sobte, vàrem tornar a ser conscients de la nostra absoluta vulnerabilitat, de la nostra absoluta dependència de la tecnologia i de l'electricitat. Nosaltres, que vivim ignorants de com funciona això del sistema elèctric. Però hi ha qui sí que ha de tenir informació de primera mà. Per això, el primer que ens preguntem és com és possible que la ministra competent en la matèria, Sara Aagesen, digués aquí en la seva compareixença que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. Aquest, aquest és el gran problema perquè, com vàrem explicar, en el darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia, al mapa de riscos s'advertia que això podia passar en aquests dos punts que passo a llegir. El primer: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. I el segon punt: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema perquè no hi ha bateries i bombeig suficient'. Sigui com sigui, tot això, tot això s'ha d'analitzar, perquè aquí comencen molts interrogants. Com pot ser que una informació tan rellevant no arribés al Ministeri de Transició Ecològica? Com pot ser que no es tingués previst com actuar en cas d'apagada, si l'any 2024 s'havia hagut de posar en marxa quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda per desconnectar la gran indústria per no quedar-nos totes i tots a les fosques? Com pot ser que, si la garantia de subministrament elèctric forma part de l'estratègia de seguretat nacional de qualsevol país, no hi hagués protocols clars i eficients de resposta ni a l'Estat espanyol ni a Catalunya? Com pot ser que davant de l'angoixa de la ciutadania, els màxims responsables polítics triguessin hores a donar la cara? Com ens hem d'empassar que amb tota la tecnologia actual se'ns digui que no hi haurà informe sobre què va passar fins d'aquí a sis mesos? Així volen evitar que apareguin teories com que s'estava experimentant per veure fins a quin punt aguantava el sistema carregat de renovables?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«Gràcies. Senyora vicepresidenta, quina és la resposta del seu ministeri davant dels problemes de Catalunya? Perquè fins ara ha estat deixadesa, amb la complicitat d'Illa. I li poso alguns exemples. El seu ministeri ha ordenat que el 2 de juny s'enderroqui el Club de Mar de Sitges, un edifici històric de l'arquitecte Coderch que és patrimoni protegit de la Generalitat. Fan servir la Llei de Costes de piconadora per demolir la seva obra quan l'Ajuntament en ple demana aturar la demolició. In extremis, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'ha suspès tres dies. Ahir, el secretari d'Estat de Medi Ambient es va comprometre amb Junts que no hi haurà enderrocament en els propers mesos. Ens ho confirma? Necessitem temps per fer el que no ha fet el Govern d'Illa: catalogar el Club de Mar com a bé cultural d'interès nacional per salvar-lo. Tindrem aquest temps per defensar el nostre patrimoni? La Llei de Costes amenaça 45 clubs de platja catalans, no podran subsistir sense mantenir instal·lacions on els nens i joves practiquen fins a 17 esports de platja, entre ells, el Patí Català de Vela, que sense aquests clubs no tindrà futur. Estem parlant d'arrelament social, de vida sana, d'esport, de tradició. La resposta? Deixadesa amb la complicitat d'Illa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Precisament, durant la dictadura franquista i acompanyat del desenvolupament urbà, proliferen les associacions de veïns, com deia la ponent daquesta iniciativa, com a resposta a les múltiples necessitats de serveis i mancances dinfraestructures i necessitats no ateses per les ciutats daquell moment. Ciutats que creixien descontroladament, sense urbanisme ni serveis, que acceleraven la creació dassociacions per reivindicar aquestes necessitats. Serveis moltes vegades, serveis bàsics, com molt bé sha dit per part de la ponent de la iniciativa. Per tant, les associacions de veïns han estat sempre un emblema de la reivindicació democràtica i de la reivindicació social i de la reivindicació política. Hi ha exemples emblemàtics daixò que han triomfat el cinema, El 47. El 47 és una història que vostès deuen conèixer de com un conductor, el Manolo Vidal, segresta un autobús amb complicitat amb lassociació de veïns daquell barri de Torre Baró per aconseguir que arribés el transport públic en aquell barri. Un barri costerut, Susana. I aquesta bona combinació del lideratge del Manolo, vital, i de la força dels veïns, de la força reivindicativa i de la valentia dels veïns, va fer que per fi arribés lautobús a Torre Baró, que, per cert, és un barri que avui encara ara reivindica moltíssims serveis i moltíssimes necessitats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, començarem dient que en política hi ha una cosa pitjor que les promeses buides, i són els acords trencats, els acords trencats. Avui, set mesos després de publicar la llei ELA amb el suport del Govern espanyol, no hi ha els recursos compromesos per poder-la aplicar, ni tan sols la partida necessària per a latenció especialitzada de 24 hores per als 400 malalts dELA que estan en situació de final de vida. Persones enganxades a un respirador o que agafen laire a través duna traqueotomia. Que volen viure, però sense ser una càrrega per a les seves famílies. Desplegar la llei requereix 230 milions, però la partida més urgent, la més urgent, és de 45 milions. Els convido a fer una regla de tres. 45 milions són el 0,45 % del nou pressupost de defensa del Govern espanyol: 10 741 milions. 45 milions són el 0,32 % de les ajudes per fer front als aranzels de Trump: 14 000 milions. Sí, quan al Govern espanyol li convé, hi ha diners, amb o sense pressupostos generals de lEstat. Però per garantir un final de vida digne a les persones amb ELA, ni hi ha diners ni hi ha respostes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya. Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model duniversitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans destudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu digualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a lagenda la derogació del districte universitari únic. Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen daltres comunitats autònomes. Molts daquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris lexigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge dexcel·lents en la nota daccés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista. El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia daquesta setmana que reprodueix lopinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes darreu dEspanya, mentre milers destudiants catalans no poden competir-hi perquè lexigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves daccés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu. Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a lecosistema de recerca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Llei de la ciència catalana de lany 2022 es va aprovar sota limpuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, dentrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a lecosistema de recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat. Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a larticle 158 de lEstatut, per exemple, en el fet destablir tres tipus deines dexperimentació i la regulació que sen fa, que inclou constants referències al control i avaluació de lEstat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat davui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. Dentrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament. Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei duniversitats, que té per objecte lordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat linfrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa dun ecosistema duniversitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l1 % del coneixement científic. Això ha estat gràcies a lesforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui sens presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Amb aquestes dades, algú d'aquest hemicicle es pot estranyar que vulguem gestionar el fet migratori des de Catalunya? A vostè li pot estranyar? Perquè hi va posar moltes dificultats. No sé si encara les està posant, al fet que des de Catalunya puguem gestionar el fet migratori que ens afecta. És en aquest marc en què s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori, en el qual li acabo de dir, en les dades que li acabo de dir. Això és insolidaritat? Junts per Catalunya fa temps que entonem..., l'entomem aquest debat, sense por, el debat del repte demogràfic, i qui no ho faci s'estarà equivocant molt. I nosaltres el volem entomar pel nostre país i per la nostra gent. Perquè calen respostes decidides dels governs per afrontar les situacions tan complexes generades pel seu impacte en moltíssims dels àmbits de la nostra societat. Catalunya acabarà, i ho farà, assumint la gestió de la immigració per dos motius, perquè Junts volem totes les competències en tots els àmbits de tot el que ens afecti al nostre país, totes per Catalunya, totes. I la immigració n'és una. Però, en aquest cas, perquè sobretot la gestió que n'ha fet fins ara l'Estat, la qual ha fet fins ara, ha conduït el meu país, ha conduït Catalunya a una situació que posa en perill la seva pròpia cohesió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I finalment, i pel que fa a la crisi migratòria, saben que aquest és un tema, n'hem parlat a vegades aquí també, que ens preocupa molt a Junts per Catalunya, perquè a Catalunya tenim una fotografia que ara els hi diré, perquè la volem deixar palesa sempre que abordem aquest tema, perquè creiem que, quan s'han d'abordar reptes, s'han d'abordar amb molt de rigor i fent-ho de forma desacomplexada. Jo avui vull dir aquí que un 18,3 % de la població a Catalunya avui és estrangera. A l'Estat espanyol només ho és un 13,5 %. Nosaltres hi estem inclosos, és a dir, que estem fent pujar aquest 13,5 %. De tota la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, el 17. A València, el 15. A Andalusia, el 13. Durant la crisi migratòria de Canàries, l'octubre de 2023, Catalunya va acollir 1988 migrants, un 17, més d'un 17 % del total. Insolidaris Catalunya? Per favor. Andalusia, un 6. Madrid, un 3,9. Euskadi, un 0,3. Del total de transferits a la Península, Catalunya en va acollir un 36,7 %, més del doble del qual representa la nostra població, la població catalana en relació amb l'Estat. Insolidaris Catalunya?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, vostè i el seu Govern estan fent les coses malament. Li hem dit des de fa molt temps des de Junts per Catalunya, li ha dit al PP amb diverses propostes de reprovació que han portat contínuament en aquest hemicicle, avui li estan dient socis seus del Govern. Si fins i tot el mateix president Sánchez fa pocs dies li va haver d'esmenar la plana públicament, pel tema dels contractes. Parlem d'aquest tema, de les exportacions d'armes espanyoles. Recordem, s'han incrementat un 29 % els darrers cinc anys i, especialment, el que volia recordar és que els principals importadors d'armes espanyoles, en aquests mateixos darrers cinc anys de tant d'augment, han estat països, en primer lloc, com l'Aràbia Saudí o com Turquia, també Kuwait, el Marroc, etc., règims autoritaris on es conculquen de forma flagrant els drets humans. Alguns només s'escandalitzen de l'exportació d'armes si es fa depèn de quin Estat, però no, quan s'exporta a països com Iran, on les dones pateixen la violència més extraordinària cada dia de les seves vides, a Síria o al Sudan, que estan donant suport armamentístic a les organitzacions terroristes com Hamas o Hezbollah.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Un altre exemple, la derogació promesa de la Llei Mordassa, derogació que ha acabat quedant en modificació. Modificació que ha acabat essent una modificació diluïda, ridículament light de la llei. Ni la reformula, òbviament, no la deroga, no replanteja seriosament els fonaments antidemocràtics de la llei que va fer el PP i que es va aprovar, això sí, amb la connivència del PSOE, en un context en què l'Estat espanyol va articular tota una bateria legislativa que ha servit durant anys i encara serveix, els ressorts institucionals, policials i judicials de l'Estat per criminalitzar amb total impunitat els moviments d'activisme social i, com sempre, especialment els de l'independentisme català. Per no parlar també de la seva pota policial, batejada com a la Llei Morrió, perquè va néixer amb l'única voluntat de posar a la seva disposició, a disposició del ministre de l'Interior, tots els instruments necessaris per a criminalitzar la llibertat d'expressió, els drets de reunió, els drets de manifestació. Què en queda d'aquella derogació promesa de la Llei Mordassa? Tercera cosa que li he demanat. Què en queda? Res, de nou.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I com a jutge que vostè és, bé que se n'ha d'adonar que estem davant d'una vulneració flagrant dels drets fonamentals. Que no estem parlant de VOX, a més, que estem parlant d'un jutge i d'un govern PSOE-Sumar. No ho veu que aquesta pràctica, un cop coneguda, hauria de ser castigada severament? No ho veu que el seu Govern hauria de reparar tots i totes les afectades i les seves famílies, perquè aquestes pràctiques han suposat un immens dany moral i un immens menyspreu a la seva intimitat i dignitat? I què ha fet vostè? Res. Quina enorme diferència de la reacció que va tenir l'Estat britànic en el cas Spycops scandal. Quina gran diferència. Quina diferència tan abismal que hi ha entre els laboristes britànics i els socialistes espanyols. Un altre exemple. Quants anys fa que des de Junts per Catalunya l'advertim de la forma de fer de la UDEF? Aquí ni m'hi referiré als milions que van trobar darrere la paret del seu responsable, de casa del seu responsable principal, no. De la UDEF i de l'UCO. Amb informes directament falsos, novel·les de ciència-ficció contra els independentistes, autoerigint-se en els preservadors de la unitat patriòtica espanyola, encara que haguessin de corrompre, d'estirar, d'esquinçar les costures de l'estat de dret i de la democràcia. Què van fer vostès tot aquest temps respecte d'aquesta policia patriòtica? Què han fet durant tots aquests anys? De nou, res. A casa nostra, senyor ministre, tenim una dita: ja pots xiular si l'ase no vol veure. I vostè no volia veure, senyor ministre. I ara què? Ara l'UCO ha ampliat el seu objectiu. Vostès ho estan sentint bé. Ara sí? Ara per fi faran cas del que fa tant de temps que els independentistes catalans, que Junts per Catalunya els estem exigint? Ara sí que faran neteja a la cúpula de l'UCO? Així hauria de ser. Però van molt tard. Comencin a desballestar d'una vegada la cúpula de l'UCO.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Senyor ministre, l'hem estat escoltant atentament, senyor Grande-Marlaska, com fem sempre. I també hem estat escoltant, òbviament, algunes de les intervencions d'altres grups parlamentaris que ens han precedit. I també hem estat escoltant els darrers dies algunes intervencions que han fet a mitjans alguns dels grups que encara no han tingut l'oportunitat d'intervenir en aquesta compareixença. I, sincerament, la primera conclusió que crec que en podem extreure és que ningú advoca per vostè, senyor ministre, ni per la seva gestió. I suposo que no serà cap sorpresa que li diguem que nosaltres tampoc. Junts per 1 Nota del Diario de Sesiones: Se refiere a que no va a agotar el tiempo previsto reglamentariamente para su intervención. Catalunya fa molt de temps que li diem, de fet, cada vegada que tenim oportunitat, que vostè i la seva gestió no és de fiar. Li posaré alguns exemples. Ho vam constatar ara fa pocs mesos, que descobríem, tota l'opinió pública, nosaltres també, estupefactes, el darrer dels casos d'infiltració, en aquest cas, era una policia nacional infiltrada en entorns independentistes, en aquest cas gironins. Una policia infiltrada, no en entorns criminals per lluitar contra la delinqüència, no, perquè ja sabem que, òbviament, qualsevol estat democràtic pot permetre, òbviament, amb la preceptiva autorització judicial, doncs infiltrar policia per fer front a màfies, que n'hem parlat en ocasions, o per fer front a temes de tràfic d'estupefaents o de tràfic de persones o terrorisme, etc. Això és usual. Però no, a l'Estat espanyol, la policia de la qual vostè n'és el darrer responsable, o principal responsable, es va infiltrar per espiar entorns socials i d'activistes independentistes. Senyor Marlaska, sota la seva responsabilitat directa, s'han utilitzat mètodes policials propis de règims totalitaris, com el de les dictadures comunistes, igual que precisament excel·lien en el seu sexpionatge, aquí van fer el mateix. Vostè ha autoritzat i validat una vulneració gravíssima dels drets fonamentals de molts ciutadans catalans. Perquè una cosa és infiltrar-se en una assemblea, que ja estaria malament, i l'altra, molt diferent, és dedicar-se a intervenir políticament en elles, a condicionar estratègies de l'activisme social i, sobretot, afectar greument la vida privada de persones innocents, com així va estar. Vostè ha beneït que agents de la policia manipulin la vida familiar, sentimental, emocional, de persones innocents amb noms i cognoms, persones que no eren delinqüents de cap de les maneres. I això ho ha autoritzat vostè. Maniobrar amb falsedats i enganys les vides emocionals, les vides privades de les persones, mai de la vida pot ser una actuació policial legítima. Mai de la vida.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Què caldria fer, doncs? Respecte a Catalunya, la SEPI hauria de transferir-nos les seves competències i, evidentment, recursos. I mentrestant, la SEPI hauria de crear un consell consultiu amb presència dels representants empresarials i socials de Catalunya. La SEPI hauria de dedicar com a mínim el mateix percentatge dels seus recursos a Catalunya que el pes català al PIB de l'Estat. La SEPI hauria d'apostar també per les pimes i les start-ups i la innovació, considerant l'important pes que aquestes tenen en el teixit productiu del país. I sí, la SEPI hauria d'estar sotmesa a una auditoria independent, posant a disposició d'aquesta cambra el seu resultat i poder així adoptar les mesures correctores necessàries per a la seva millora. Qualsevol altra cosa només és soroll polític interessat. Qualsevol altra cosa només serà utilitzar la SEPI com a arma per bastonejar els seus adversaris polítics. Qualsevol altra cosa que facin vostès només serà el de sempre: espanyols fent d'espanyols per vergonya dels quals no ho som. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Perquè si alguna cosa han demostrat vostès, uns i altres, és que són experts a convertir les empreses públiques en instruments al servei dels seus partits. Recorden el senyor Juan Vilallonga, el company de pupitre del senyor Aznar que va ser gratificat amb la presidència de Telefònica? Recorden el senyor César Alierta, a qui el senyor Aznar el va nombrar president de l'empresa pública Tabacalera per després fer ús d'informació privilegiada per interès personal? I recorden el posterior nomenament del senyor mateix Alierta com a president de Telefónica? I ja que parlem de Telefónica, d'Aznar, de corrupció i d'amiguisme, recorden la contractació del senyor Eduardo Zaplana per Telefónica fins que va haver de plegar en ser detingut per corrupció? Per tot això i molt més, costa escoltar-los, senyors del PP, donant segons quines lliçons. Perquè avui venen aquí a assenyalar amb el dit el PSOE quan en realitat estan competint amb ells per saber qui fa la gestió més nefasta al capdavant de les institucions públiques. Així doncs, cal reformular la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales des del plantejament que fan vostès, senyors del PP? No, no cal. Cal, però, reformular-la per millorar-ne tècnicament el funcionament i ajustar-la més a allò que hauria de ser un ens d'aquest tipus? Sí, cal fer-ho, perquè ha estat mai la SEPI un organisme políticament independent com vostès demanen que es recuperi ara? No, no ho ha estat mai, ni ara amb el PSOE ni abans amb vostès. 1995, Víctor Pérez Pita, nomenat per Felipe González. 1996, Pedro Ferreras Díaz, nomenat per José María Aznar. 2001, Ignacio Ruiz-Jarabo Colomer, nomenat per José María Aznar. 2004, Enrique Martínez Robles, nomenat per José Luis Rodríguez Zapatero. 2012, Ramón Aguirre Rodríguez, nomenat per Mariano Rajoy. 2016, Pilar Platero Sanz, nomenada per Mariano Rajoy. 2018, Vicente Fernández Guerrero, nomenat per Pedro Sánchez. 2019, Bartolomé Lora Tamayo, nomenat per Pedro Sánchez. 2021, Belén Gualda González, nomenada per Pedro Sánchez. 30 anys després, nou presidències, totes elles nomenades per designació política. Totes i cadascuna d'elles. Amb quina autoritat, doncs, venen avui els uns i els altres a dir res? A qui pretenen enganyar? Perquè és evident que s'hauria de canviar el funcionament de la SEPI, està clar, però vostès no tenen cap mena d'autoritat ni per exigir-ho, ni per proposar-ho, ni els uns ni els altres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Moltes gràcies, presidenta. És inevitable llegint la moció que avui ens presenta el Partit Popular no pensar que vostès, senyors del PP, viuen en una realitat paral·lela. Venen aquí amb to de fiscal, reclamant transparència, bona governança i professionalització de les empreses públiques. I ho fan com si vostès no haguessin governat mai, com si no tinguessin cap responsabilitat en el qual ha passat en els darrers anys, com si no acumulés un llarg i documentat historial d'opacitat d'endollisme polític, d'amiguisme i de col·locació d'amics a dit. Vostès, que han estat autèntics especialistes a parasitar les administracions públiques per treure'n rèdit partidista, venen avui aquí a fer veure que encarnen la necessària regeneració institucional. Tot plegat seria còmic, si no fos així de trist. Vostès pretenen instal·lar al pensament que aquesta és una batalla ètica entre dues maneres de fer política, i la realitat és molt més crua. Vostès, uns i altres, estan permanentment en una cursa desenfrenada per intentar fer oblidar el que han fet, tant el PP com el PSOE, tot competint per veure qui acumula menys escàndols de mala gestió, de corrupció, de portes giratòries i de captació d'organismes públics per a interessos privats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I quina és aquesta feina? No és ni propaganda ATRAE, ni batalla partidista, ni tampoc batalla ideològica. És molt més senzill. El que ha de fer el seu Govern és el que calgui, sobretot posar els diners que calguin perquè els projectes d'investigació que avui existeixen gràcies al finançament dels fons competitius d'agències governamentals dels Estats Units no s'esfumin. Perquè aquesta és la qüestió: garantir que els grups que estan en marxa i que fan recerca amb el finançament de fons competitius americans, obtinguts gràcies al seu esforç i als seus mèrits i que, per cert, es concentren especialment a Catalunya, puguin continuar investigant; que els grups de recerca no quedin a l'estacada i que cap dels investigadors se n'hagi d'anar al carrer. Nosaltres ens comprometem a vetllar perquè el seu Govern compleixi amb la seva obligació, que, insistim, és compensar els fons que deixin d'arribar dels Estats Units. I això no ho diem per dir-ho. Catalunya té un ecosistema de recerca especialment viu, molt potent i arrelat a la societat catalana i al teixit productiu del país, amb un enorme prestigi i projecció internacional. Mirin si té força aquest ecosistema de recerca català que, malgrat totes les adversitats que comporta la dependència d'Espanya, ha aconseguit créixer captant fons competitius americans i europeus per cobrir les mancances de finançament que pateix. Com a dada rellevant, Catalunya ocupa la tercera posició de la UE-27 en nombre d'ajuts de l'European Research Council per habitant, i se situa al nivell dels Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Noruega. Malgrat l'infrafinançament crònic, malgrat la burocràcia espanyola, sense el benefici de la capitalitat de l'Estat que té Madrid, Catalunya disposa d'un sistema universitari d'excel·lència i centres d'investigació referents, com l'ICREA, l'Institut Català d'Investigació Química, l'Institut Català d'Oncologia o el Centre de Regulació Genòmica. La recerca catalana lidera el rànquing estatal de producció científica, malgrat la baixa inversió en recerca i desenvolupament, i lidera també el rànquing en publicacions científiques amb un impacte semblant a països com Canadà, Singapur o Finlàndia. I és també líder en patents i transferència tecnològica, gràcies a la participació del teixit empresarial del país, la col·laboració publicoprivada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Per tant, nosaltres estem en una situació en què, per una banda, pel que fa referència a l'atenció als usuaris, a reivindicar la necessitat que es facin plans d'emergència, plans de recuperació de servei, d'atenció o d'informació, evidentment podríem estar d'acord. De fet, és un tema que l'hem discutit en moltes altres ocasions. Abans ho comentàvem amb una altra diputada que no fa massa hem aprovat, nosaltres mateixos hem votat a favor d'iniciatives semblants a aquesta. Per tant, també podríem dir aquestes d'avui també les podríem votar. Però, és clar, jo he escoltat la intervenció del portaveu del Grup Popular i aleshores se'ls ha vist el llautó, se'ls ha vist la poteta. Del text de la proposició hi ha 5 punts, referit als usuaris, quan tenim problemes a Catalunya no apareixen aquestes propostes del Grup Popular, aquesta vegada sí. N'hi ha una que és la de reprovació. Al ministre també el vam reprovar fa uns pocs mesos, no fa massa, uns pocs mesos, el vam reprovar, perquè s'han d'assumir responsabilitats polítiques quan els serveis públics no funcionen. I el servei de ferrocarril a lEstat espanyol no funciona. Però resulta que, de la seva intervenció, sis parts de la seva intervenció han sigut el sanchismo, Ábalos, el personalismo del no sé què, que el ministre és un capsigrany... Home, jo crec que es veu una mica, amb el punt primer de la seva proposta que el que vostès busquen és, aprofitant aquestes incidències i aquest mal servei que realment es dona, però que es dona en moltes altres ocasions, senyors del PP, doncs aprofitar-ho com un instrument d'agressió i de desgast i de responsabilitats polítiques, no? Per tant, com ja se'n va aprovar una reprovació al ministre, a nosaltres ens sembla que el que cal és fer la feina. Per tant, el Grup Socialista el que hauria de sortir aquí és a dir que aquests plans d'emergències i d'atenció a l'usuari sí que sí que sí que es faran i que es faran aviat. I és clar, una reprovació perquè diu que fa set mesos que no s'ha complert de coses que fa set mesos que no s'han complert, aquest ple no pararia de fer reprovacions, matí, tarda i nit, m'entén? Per tant, entre algunes coses que podríem votar que sí i algunes que no les votaríem, que les votaríem que no, doncs nosaltres al final el que farem és una abstenció. Una abstenció, per cert, crítica.»