Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.015 declaraciones · página 16 de 101
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvoluparse. És bàsic ensenyar que ningú té dret a exercir poder sobre el cos, les decisions o la llibertat d'una altra persona. I això no només protegeix les nenes, sinó que també allibera els nens dels rols tradicionals de la masculinitat que els obliguen a ser superiors, a ser durs, a no plorar mai i a estar segurs de tot. En definitiva, també dona eines als nens per ser qui són, sense imposicions socials. I, en aquest sentit, hem presentat esmenes a la iniciativa del Partit Socialista que pensem que es quedava una mica curta. Compartim la necessitat de reforçar l'educació afectivosexual i emocional a les aules, però també creiem que era necessari fer un pas més. Unes esmenes que van en la línia d'incorporar la coeducació, la igualtat efectiva entre dones i homes, i la prevenció de les violències masclistes. I també volem que s'hi impliqui tothom, que les polítiques en aquests valors han de venir d'arreu, de tots els ministeris, sobretot del d'Igualtat, que no pot ser un simple espectador del que va passant al món, com és ara. A més, com sempre fem, l'esmena incorpora una part que vol blindar les competències de Catalunya. I dic 'com sempre', perquè sempre sembla que les polítiques públiques hagin de néixer aquí i que no s'hagi fet res mai enlloc. I hi ha territoris que fa anys que treballem en aquesta direcció. Catalunya és un exemple. Fa anys que els centres educatius, els equips docents, les entitats feministes i les administracions treballen per incorporar la coeducació, la perspectiva de gènere i l'educació afectivosexual en els projectes educatius.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento del principio de prioridad nacional en las prestaciones públicas.
«Parlen vostès d'invasió, allau, substitució, desaparició de la identitat. Tot això ho escoltava jo als anys 60 i 70. I sempre comencen igual. Aquests discursos sempre comencen igual. Mai comencen amb violència, sempre amb paraules. Perquè abans de tractar a algú com a menys que humà, primer l'has de fer, l'has de deixar que no ho sembli. Alemanya per als alemanys. Se'n recorden d'això? Qui ho deia? Alemanya per als alemanys? Espanya per als espanyols. Catalunya per als catalans. Coneixem aquesta cançó i coneixem el final. És la vella fabricació de l'enemic intern, dels qui assenyalaven l'antiEspanya i els afusellaven. Realitats. Repeteixen la seva única Bíblia: els bons i els mals espanyols, els vencedors i els vençuts. Per això votarem que no, i no per caritat, sinó per raó de classe. I la seva proposició no li dona ni un euro al treballador d'aquí, ni un. No li apuja el sou, no li abarateix el lloguer, només li dona algú a qui odiar a canvi de res. I que consti, el Partit Popular, vostès, ja han signat aquesta prioritat nacional a Extremadura, a Aragó. Vostès no la combaten, no enganyen ningú. L'estan escrivint a mitges, a quatre mans. L'enemic treballador de la meva Tarragona no és el que ha arribat de Tànger, és el que es lucra mantenintlos pobres a tots dos i barallantse entre ells. Vostès volen humans de primera i de segona. Nosaltres volem humans i punt.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento del principio de prioridad nacional en las prestaciones públicas.
«I alguns el que volen és mà d'obra barata, i per ser barata, ha de tenir pocs drets, perquè, si té pocs drets, és més fàcil d'explotar. Això també són realitats. I aquí ve la prova que els retracta. Qui defensa de debò el treballador té una eina òbvia: apujar el conveni per a tothom, perquè ningú pugui ser més barat que els del seu costat. Això sí que és senzill. Però això no ho he sentit mai. No ho demanen mai, vostès això, mai. Vostès no volen apujar els convenis sectorials per a tothom, ho repeteixo, per a tothom, no ho he sentit, perquè mantenir la gent en la intimitat és el seu negoci, o forma part del negoci d'alguns. I no cal anar gaire lluny per veureho, n'hi ha prou amb la Catalunya dels anys 60, fa quatre dies. Anem a parlar de la Catalunya dels anys 60, quan van arribar centenars de milers de persones d'Andalusia, recordin, venien, llavors eren els qui venien d'Andalusia, d'Extremadura, de Múrcia, d'Aragó. A què venien a casa meva, en aquest cas? Venien a Catalunya, venien a Tarragona. A què venien? Venien a treballar, a la química, a Tarragona, al port, a la construcció, amb una maleta de cartó. I sap què passa? Venien al mateix barri que vivia jo i eren els meus amics. Encara tinc aquests amics. I sap què va passar amb aquells que venien a aquest barri on vivia jo? Va passar el mateix que passa ara. Van sentir discursos de persones com vostès que deien: 'Ens envaeixen'. Exactament igual. 'Embruten els barris'. Exactament igual. 'Ens treuen la feina'. Exactament igual. I sap què va passar amb els meus amics i la meva gent? Que estan treballant i estan plenament integrats, i no es van integrar per cap prioritat nacional, ni amb deu anys d'empadronament. Es van integrar treballant, vivint al mateix barri que jo, compartint les meves festes, els somnis, els anhels. Això és el que va passar, de tu a tu, d'igual a igual. Compartint el mateix sindicat, les mateixes associacions de veïns. I el més trist de tot plegat és que els que avui voten el seu discurs de la invasió són nets d'aquella gent, nets de murcians que en aquell moment van ser menyspreats i avui dia menyspreen. Han aconseguit que oblidin qui era el seu avi. Això és trist, però és una realitat. És la seva infame victòria.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso relativa a las sesiones de control al Gobierno.
«Para Junts per Catalunya lo más preocupante de este debate es que se tenga que llegar a regular estas cosas, introduciendo sanciones y prohibiendo cosas que deberían ser intrínsecas al mismo parlamentarismo. Al paso que van, terminarán necesitando reglamentar lo que cualquier demócrata debería haber incorporado de serie, porque venir a esta Cámara a responder las preguntas, respetar la función de control que tiene el legislativo y dar explicaciones a los representantes de los ciudadanos no debería depender de un redactado más exigente ni de un añadido en un artículo del Reglamento, sino que debería formar parte de la cultura y el respeto institucional. Si tenemos que llegar al punto de regular que el presidente y los ministros respondan a las preguntas y que los diputados mantengan un comportamiento mínimamente correcto, el problema ya no es reglamentario, el problema es de degradación institucional, de degradación parlamentaria; en definitiva, de degradación democrática. Esta reflexión la podemos llevar todavía más allá, porque también afecta a los bloqueos de las iniciativas parlamentarias, a las prórrogas indefinidas, a las respuestas evasivas a las preguntas escritas, a las maniobras que dificultan la función legislativa y al abuso de las mayorías. Todo ello -como decía- debería formar parte del respeto al parlamentarismo, así serían innecesarias las modificaciones reglamentarias de este calado en cualquier cámara parlamentaria, porque si hay que regular hasta el último detalle -eso que deberían hacer por el propio respeto institucional-, eso quiere decir que hemos perdido algo imposible de solucionar mediante un debate y una modificación reglamentaria, quiere decir que hemos perdido la esencia del parlamentarismo democrático, y hoy eso es evidente y hay que decir que tan culpables son los unos como los otros. Nada más y muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso relativa a las sesiones de control al Gobierno.
«Senyories, que s'hagi de reformar el reglament per preservar el bon funcionament de la Cambra, el respecte institucional i les bones pràctiques parlamentàries, per un costat, i que, per l'altre, s'hagi de modificar perquè a les sessions de control es respongui a la pregunta formulada i es justifiquin les absències ja ens diu a tots en què han convertit la política i el parlamentarisme espanyol. Per Junts per Catalunya, el més preocupant d'aquest debat és que s'hagi d'arribar a regular aquestes coses, introduint inclús i prohibint sancions, coses que haurien de ser intrínseques al mateix parlamentarisme. A veure si al pas que van vostès acabaran necessitant reglamentar allò que qualsevol demòcrata hauria de dur incorporat de sèrie, perquè venir a aquesta cambra a respondre a les preguntes, respectar la funció de control que té el legislatiu i donar explicacions als representants dels ciutadans no hauria de dependre d'un redactat més exigent o d'un afegit d'un article del reglament; hauria de formar part de la cultura i el respecte institucional. Perquè, si hem d'arribar a regular que el president i els ministres responguin a les preguntes i que els diputats mantinguin un comportament mínimament correcte, el problema ja no és reglamentari. El problema és de degradació institucional, de degradació parlamentària, en definitiva, de degradació democràtica.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«De fet, amb el cap ben alt, vull dir que ha estat Esquerra Republicana qui s'ha deixat la pell a Catalunya durant anys per revertir unes retallades brutals del Govern d'Artur Mas, de Convergència i Unió. Ha sigut Esquerra Republicana qui s'ha encarregat d'arremangarse en plenes demandes del sector educatiu per aconseguir uns pressupostos de la Generalitat amb 500 milions d'euros per satisfer les demandes del col·lectiu i que el PSC no tingui cap excusa per no ferho. I ho recordo perquè sovint és fàcil compartir els objectius, però és molt més difícil posarhi recursos. I nosaltres hem demostrat que quan hem tingut capacitat de fer ho hem prioritzat l'educació pública. Precisament per això no ens preocupa que aquest projecte de llei plantegi objectius que poden ser compartibles però que no resolgui de manera satisfactòria una qüestió essencial, que és com es finançaran. Senyories, reduir ràtios no és gratis. Reduir ràtios implica contractar més docents, crear nous grups, habilitar nous espais, adaptar les infraestructures i assumir una despesa estructural que es mantindrà durant molts anys. Tot i així, una vegada més tenim la sensació que l'Estat fixa unes obligacions mentre deixa a mans de les comunitats autònomes bona part de l'esforç necessari per ferles efectives. Un cop més, vostès conviden a la festa i nosaltres paguem el sopar. Però no només hi ha un problema d'ambició i de recursos. Hi ha un altre tema que saben que, per nosaltres, és igualment important. L'educació és una competència que Catalunya exerceix de manera àmplia i consolidada. És la Generalitat qui coneix la realitat dels centres, qui planifica la xarxa educativa, qui distribueix els recursos i qui ha de donar la resposta a les necessitats concretes del territori. Per això, ens preocupa la tendència del seu govern a ampliar progressivament l'abast de la regulació bàsica fins a entrar en àmbits que afecten directament a la capacitat de planificació dels territoris. No ho diem perquè ens oposem a la reducció de ràtios. De fet, la nostra posició o la posició d'Esquerra Republicana és més exigent que la que planteja el mateix projecte de llei. Fa temps que defensem que a primària hauríem d'avançar cap a ràtios de màxim vint alumnes per aula.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Bé, moltes gràcies. Abans d'entrar en el fons del debat, vull deixar clar que, des d'Esquerra Republicana, compartim plenament la necessitat de millorar les condicions de la docència en tot el seu conjunt i això comporta que, evidentment, compartim també la voluntat de reduir les ràtios a les aules, que només és una petita part de les reivindicacions dels i les mestres. No tenim cap problema amb l'objectiu que inspira aquesta iniciativa. De fet, fa molts anys que defensem que una reducció de ràtios facilita una atenció més personalitzada, afavoreix la inclusió educativa i permet als professionals desenvolupar millor la seva feina. L'educació és probablement una de les polítiques públiques que més condicionen el futur d'una societat. Quan parlem d'escola, quan parlem de les condicions en què treballen els docents o de les oportunitats que oferim als nostres infants i joves no estem discutint un tema concret o sectorial. Estem discutint sobretot sobre quin model de societat volem construir. Ara bé, dit això, hem de ser honestos, senyora ministra. Els reptes que avui té l'educació no es resolen només modificant una xifra en una llei. I si alguna cosa hem après de les últimes setmanes escoltant la comunitat educativa catalana és precisament això. Els i les mestres, els professors i les professores, els equips directius, les famílies i els representants sindicals no es limiten a sortir als carrers a Catalunya a reclamar la reducció del nombre d'alumnes per aula. Ens parlen de les dificultats per desplegar una escola inclusiva amb garanties. Ens parlen de la manca de professionals de suport. Ens parlen de la necessitat de reforçar els serveis d'orientació i atenció educativa, dels centres d'alta complexitat, que continuen assumint reptes enormes, amb recursos insuficients i que van veure fa uns mesos com el Govern de Salvador Illa els retallava les educadores socials i les tècniques d'inclusió. I ens parlen, sobretot, de la necessitat de dignificar una professió, que fa massa anys ha hagut de suportar retallades, sobrecàrregues i manques de reconeixement.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«En este sentido, me van a permitir concluir expresando en nombre de Junts per Catalunya, una vez más, el apoyo a los maestros y profesores enfadados y movilizados, porque tenemos, mejor dicho, algunos tienen la escuela catalana al límite; apoyo a profesores y maestros que salen a las calles no solo por interés propio, sino porque hace demasiado tiempo que se les pide sostener con vocación aquello que el Gobierno de Illa no es capaz de sostener ni con recursos ni con respeto. Señores socialistas, Cataluña, sus maestros y el conjunto de sus ciudadanos necesitan menos propaganda, menos marketing, menos sumisión a España y más compromiso para con el país y sus gentes, más compromiso con una escuela catalana fuerte, de calidad y, ahora más que nunca, en catalán. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I, en aquest sentit, em permetran acabar expressant, en nom de Junts per Catalunya, un cop més, el suport als mestres i professors emprenyats i mobilitzats. Perquè tenim més ben dit, alguns tenen, l'escola catalana al límit. Suport als mestres i professors que surten al carrer no per interès propi, sinó perquè fa massa temps que se'ls demana sostenir amb vocació allò que el Govern Illa no és capaç de sostenir ni amb recursos ni amb respecte. Senyors socialistes, Catalunya, els seus mestres i el conjunt dels seus ciutadans necessiten menys propaganda, menys màrqueting, menys submissió a Espanya i més compromís amb el país i la seva gent, més compromís amb una escola catalana forta, de qualitat i, ara més que mai, en català. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra. Empiezo la defensa de nuestra enmienda a la totalidad de este proyecto de ley diciendo que la presentamos porque excede claramente las competencias estatales, porque vulnera las competencias de la Generalitat de Catalunya, porque desnaturaliza el concepto constitucional de la legislación básica, porque altera profundamente su modelo de distribución territorial del poder, y porque vulnera los principios de lealtad institucional y de autonomía financiera. La presentamos por todo ello, y no por una oposición a los objetivos de fondo que persigue el texto, porque mejorar las condiciones del profesorado, reducir las ratios o reforzar el sistema educativo son objetivos bien legítimos; muchos, incluso, pueden ser compartidos. Nuestra discrepancia, ministra, es otra. La discrepancia es constitucional y estatutaria, porque no nos hallamos ante una simple discrepancia política sobre el alcance de una reforma educativa, nos hallamos ante una cuestión que afecta directamente al modelo territorial diseñado por su Constitución y desarrollado por nuestro estatuto de autonomía, por el Estatuto de Autonomía de Cataluña. El artículo 131 del estatuto atribuye a la Generalitat competencias exclusivas en la ordenación del sistema educativo, la política de personal docente y la organización de los centros. Y, señorías, este marco competencial no puede quedar desplazado por el simple hecho de que el Estado legisle mediante una ley orgánica porque, como recordó la Sentencia 137/1986, la ley orgánica no constituye por sí misma un título competencial autónomo. La jurisprudencia constitucional ha sido clara a la hora de afirmar que el artículo 149.1.30.ª de la Constitución solo habilita al Estado a regular aquellos aspectos directamente vinculados al desarrollo del derecho a la educación y a las condiciones de obtención, de expedición y homologación de títulos académicos. Así lo señaló también la Sentencia 77/1985 y lo reiteró la Sentencia 137/1986, cuando advertían de que el Estado no cuenta con una competencia general sobre el ordenamiento del sistema educativo. Y aún hay más, el propio Consejo de Garantías Estatutarias de la Generalitat de Cataluña, en el Dictamen 7/2012 ya concluyó que la determinación de la jornada lectiva del profesorado no forma parte de las competencias básicas del Estado que se derivan del artículo 149.1.18.ª de la Constitución sobre el régimen estatutario de los funcionarios, sino que corresponde a la Generalitat en el ejercicio de su competencia sobre la política de personal de la Administración educativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Senyories, com els deia al començar, no discutim la necessitat de reforçar el sistema educatiu ni la importància de millorar les condicions del professorat. El que discutim és la manera que vostès tenen de fer les coses. Qüestionem que una vegada més, es pretengui construir un model uniforme des de Madrid, ignorant la realitat competencial, la diversitat dels sistemes educatius i l'autogovern reconegut per la seva pròpia constitució. I sorprèn, o no, que això es faci sense cap piulí a la majoria de diputats dels que avui conformen el tripartit català, aquells que van fer president el senyor Illa, que ho van fer per un resultat que -també val la pena recordarho- va ser fruit de l'adulteració de la campanya electoral catalana. Ho recorden? Aquella adulteració protagonitzada pels dies de falsa reflexió del president Sánchez. Així que, davant un govern català que va arribar a autoanomenantse de la gestió amb majúscules, però que ha resultat ser el de la gestió en minúscules, que ha convertit la Generalitat en una gestoria d'Espanya incapaç de defensar Catalunya i evitar la invasió competencial, ja estem nosaltres aquí amb aquesta esmena a la totalitat per defensar els interessos del nostre país. Però, és clar, què n'havíem d'esperar d'un govern que té en peu de guerra a la majoria dels seus mestres i professors? No és millor el govern socialista que tenim allà que el govern socialista que tenim aquí.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I saben què els diem? Que ja n'hi ha prou d'aquesta barra lliure on l'Estat imposa i les comunitats autònomes paguen i callen. A Catalunya estem cansats de pagar i no decidir. Per això, tenim l'obligació de plantar cara a una tendència que malauradament es va imposant amb el temps, amb la voluntat de les majories i el silenci d'uns i la posada de perfil d'altres que avui haurien d'estar al nostre costat. Cada reforma educativa estatal ha anat ampliant una mica més el concepte de legislació bàsica. Cada nova llei ha anat concretant més i més els detalls, convertint una competència que constitucionalment és compartida en una competència, com els deia, que a la pràctica és exclusiva o s'atribueixen com a exclusiva de l'Estat. Les comunitats autònomes deixem de decidir per convertirnos en simples aplicadors de les seves decisions, com els deia el ponent que m'ha precedit. I això, per nosaltres, és incompatible amb la naturalesa política de l'autonomia i és, evidentment, incompatible amb la vocació que Junts per Catalunya tenim d'un autogovern ambiciós al que no posem mai límits.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Per tant, quan aquest projecte pretén regular amb detall aspectes organitzatius i laborals del personal docent, no està establint unes bases comunes. El que està fent és esgotar l'espai normatiu autonòmic, convertint una competència constitucionalment compartida en una competència materialment exclusiva de l'Estat. I això, des del nostre punt de vista, desnaturalitzar el mateix concepte constitucional de legislació bàsica i al mateix temps altera l'equilibri territorial que la seva Constitució, com els deia, i el nostre Estatut garanteixen o haurien de garantir. Saben que Junts l'autogovern de Catalunya no el defensem només quan convé o quan és políticament rendible. Junts el defensem sempre. I aquest projecte de llei no és res més que un nou exemple d'una manera de legislar que s'ha convertit en habitual en aquesta cambra, governin els de la bancada de la dreta o governin els de la bancada de l'esquerra. Aquest projecte de llei no fa res més que aprofundir en la tendència recentralitzadora que fa anys que denunciem. Un cop més ho fa sota conceptes com bases, igualtat o condicions bàsiques. El Govern de l'Estat, així acaba regulant de manera exhaustiva aspectes que no li corresponen, que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. Inicio la defensa de la nostra esmena a la totalitat a aquest projecte de llei dient que la presentem perquè excedeix clarament a les competències estatals, perquè vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya, perquè desnaturalitza el concepte constitucional de legislació bàsica, perquè altera profundament el seu model de distribució territorial del poder i perquè vulnera els principis de lleialtat institucional i autonomia financera. La presentem per tot això i no per una oposició als objectius de fons que persegueix el text, perquè millorar les condicions del professorat, reduir les ràtios o reforçar el sistema educatiu són objectius ben legítims, molts, fins i tot, poden ser compartits. La nostra discrepància, ministra, és una altra. La discrepància és constitucional i estatutària, perquè no estem davant una simple discrepància política sobre l'abast d'una reforma educativa. Estem davant una qüestió que afecta directament el model territorial dissenyat per la seva Constitució i desenvolupat pel nostre Estatut d'Autonomia, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'article 131 de l'Estatut atribueix a la Generalitat competències exclusives en l'ordenació del sistema educatiu, la política del personal docent i l'organització dels centres. I, senyories, aquest marc competencial no pot quedar desplaçat pel simple fet que l'Estat legisli mitjançant una llei orgànica. Perquè, com va recordar la sentència 137/1986, la llei orgànica no constitueix per ella mateixa un títol competencial autònom. La jurisprudència constitucional ha estat clara en afirmar que l'article 149.30 de la Constitució només habilita l'Estat a regular aquells aspectes directament vinculats al desenvolupament del dret a l'educació i a les condicions d'obtenció, d'expedició i homologació de títols acadèmics. I així ho va assenyalar també la sentència 77/1985, i ho va reiterar la sentència 137 de 1986, quan advertien que l'Estat no disposa d'una competència general sobre l'ordenació del sistema educatiu. I encara n'hi ha més. El mateix Consell de Garanties Estatutàries, en el dictamen 7/2012, ja va concloure que la determinació de la jornada lectiva del professorat no forma part de les competències bàsiques de l'Estat derivades de l'article 149.1.18 de la Constitució sobre el règim estatutari dels funcionaris, sinó que correspon a la Generalitat, en l'exercici de la seva competència sobre la política de personal de l'Administració educativa.»
-
Ernest Urtasun Ministro de Cultura· Sumar ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Me dirijo a los demás grupos parlamentarios, muy brevemente, presidente. A Compromís, quiero agradecerle mucho el apoyo. Vamos a seguir apoyando al sector. Seguirem, sens dubte, donant suport al sector valencià. Seguiremos, sin duda, apoyando al sector valenciano. Respecto al BNG, todo lo que usted ha referido en cuanto al galego lo vamos a apoyar también. A Podemos, vamos a escuchar las enmiendas que ustedes quieren presentar; desde luego, las escucharemos con mucha atención. Al representante del PNV también quiero decirle que, evidentemente, apoyaremos cualquier medida de mejora del euskera -saben que es una política del ministerio- y lo vamos a cuidar. Y a la representante de Bildu, que me ha dicho antes en privado y luego aquí en público que cuidemos al sector del cine independiente, le diré que lo vamos a hacer, desde luego. Los vamos a escuchar y es uno de los grandes objetivos de la ley. Al representante de Junts per Catalunya li vull agrair, senyor Cruset, la voluntat per l'acord. Li vull agrair. Compartim les mesures en matèria de defensa del català. Són importants i les tirarem endavant.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Por último, se aprobará también una cotización de autónomos específica para músicos, reducida y ajustada al contexto del sector, una alternativa justa y realista para los miles de profesionales que para desarrollar su actividad ahora se encuentran atrapados por empresas que muy a menudo tienen una facturación fraudulenta. Esta solución dotará de seguridad jurídica tanto a los músicos como a los contratantes. Por lo tanto, con este acuerdo en Junts por Catalunya hacemos posible el impulso y la producción del catalán en el cine; el impulso del sector audiovisual con mejores incentivos fiscales y capitalización de las ayudas económicas; el refuerzo y protección de los espectáculos en directo, como en el teatro o en los conciertos; la aprobación de una cotización reducida para músicos autónomos; la equiparación de las galerías eliminando la tasa de exportación a las europeas y el apoyo a acontecimientos culturales en Cataluña. Todo eso permitirá que demos un salto cualitativo en todo el sector audiovisual y de la cultura. Ahora bien, ¿eso quiere decir que se ha acabado ya el trabajo? En absoluto. Queda todavía mucho trabajo por hacer, muchas necesidades por estudiar, en las que trabajar y buscar apoyos necesarios entre todos para resolverlas. Esta es una ley muy potente, muy transversal, muy necesaria y que va a requerir de un esfuerzo de todas las partes para que se pueda llegar a los consensos necesarios que hagan realidad lo que el sector del cine y la cultura audiovisual necesitan. Queda mucho trabajo por hacer y hay que hacerlo muy deprisa, porque las elecciones -aunque algunos digan que no- están aquí, a la vuelta de la esquina, y, como decía, queda muchísimo trabajo por hacer. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Por lo tanto, es evidente que si hoy estamos aquí posicionándonos en contra de las enmiendas a la totalidad presentadas no es porque haya cambiado nada ni que signifique que el Gobierno cuenta con un apoyo que es evidente que en realidad no tiene. Si estamos hoy aquí es porque el acuerdo por la ley del cine se ha cerrado, se ha materializado y lleva una huella muy importante de Junts per Catalunya, porque hemos conseguido una base muy significativa en tres ejes: en primer lugar, la defensa del catalán en el sector del cine y el audiovisual; en segundo lugar, más incentivos fiscales y recursos para ese mismo sector, y, tercero, mayor fuerza y capacidad económica para diferentes actores culturales de Cataluña. Si entramos en más detalle, veremos que el catalán contará con una protección especial gracias a la reserva de un porcentaje de recursos del fondo de fomento del cine y el audiovisual. Se va a garantizar una mayor cuota de pantalla, con un incentivo extra en el momento de programar exhibición de películas en los cines, y, además, se atribuirá la capacidad reguladora, inspectora y sancionadora a la Generalitat de Catalunya en el momento de garantizar la exhibición de películas en catalán y el cumplimiento de la normativa vigente. Por otra parte, las ayudas al cine se dirigirán a los que programen un 15 % de sesiones de películas en catalán como mínimo. Y, finalmente, se aumentará el límite de las ayudas hasta el 80 % del coste de producción para aquellas producciones que sean rodadas en catalán.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«I, finalment, s'aprovarà una cotització d'autònoms específica per a músics, reduïda i ajustada al context del sector; una alternativa justa i realista per als milers de professionals que, per desenvolupar la seva activitat, ara es veuen atrapats per empreses que sovint tenen una facturació fraudulenta. D'aquesta manera, aquesta solució dotarà de seguretat jurídica tant als músics com als contractants. Per tant, amb aquest acord Junts per Catalunya fem possible l'impuls i la protecció del català en el cinema, l'enfortiment del sector audiovisual amb els millors incentius fiscals i capitalització de les ajudes econòmiques, el reforç i protecció dels espectacles en viu com en el teatre o els concerts, l'aprovació d'una cotització reduïda per als músics autònoms, l'equiparació de les galeries d'art al mercat europeu eliminant la taxa d'exportació i l'ajut a múltiples activitats culturals a Catalunya, tot un seguit de mesures molt rellevants que permetran fer un salt qualitatiu en tot el sector audiovisual i de la cultura. Ara bé, això vol dir que la feina està acabada? Ni de bon tros1 Queda molta feina per fer. Queden moltes necessitats per estudiar, treballar i buscar els suports necessaris entre tots per resoldreles. Aquesta és una llei molt potent, molt transversal, molt necessària i que requerirà d'un esforç de totes les parts per arribar als consensos necessaris per fer realitat el que el sector del cinema i la cultura audiovisual necessiten. Com deia, queda molta feina per fer i cal ferla molt de pressa, perquè les eleccions, encara que alguns diguin que no, són aquí a tocar i com deia, queda molta feina per fer.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Per tant, és evident que si avui som aquí posicionantnos en contra de les esmenes a la totalitat presentades no és pas perquè hagi canviat res, ni que signifiqui que el Govern té uns suports que és evident que en realitat no té. Si avui som aquí és perquè l'acord per la llei del cinema s'ha tancat i s'ha materialitzat i porta una empremta molt potent de Junts per Catalunya. I s'ha tancat perquè hem aconseguit un abast molt potent en tres eixos. Primer, la defensa i protecció del català en el cinema i el sector audiovisual. Segon, més incentius fiscals i més recursos per aquest mateix sector i, tercer, major força i capacitat econòmica per diferents actors culturals de Catalunya. Si entrem més en detall, podem veure que el català comptarà amb una especial protecció gràcies a la reserva d'un percentatge dels recursos del Fons de Foment del Cinema i l'Audiovisual. Es garantirà una major quota de pantalla del català mitjançant un incentiu extra a l'hora de programar l'exhibició de pel·lícules en els cinemes. A més a més, atribuirà la capacitat reguladora inspectora i sancionadora a la Generalitat de Catalunya a l'hora de garantir l'exhibició de pel·lícules en català i el compliment de la normativa vigent. Per altra banda, les ajudes al cinema s'adreçaran, com a mínim, s'adreçaran a aquells que programin com a mínim un 15 % de les sessions de les pel·lícules en català i finalment, s'augmentarà el límit de les ajudes fins al 80 % del cost de producció per a aquelles produccions que siguin rodades en català.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Senyor president, senyories, molt bon dia. Avui no es debat una reforma de la llei orgànica de règim electoral perquè Formentera pugui escollir el seu propi senador. Avui es debat com la mesa d'aquesta cambra trepitja la democràcia i el parlamentarisme per mantenir la ficció de que encara hi ha una majoria darrera el Govern del senyor Sánchez. Nosaltres, com la majoria de grups d'aquesta cambra, vàrem votar a favor de la tramitació de la reforma de la LOREG per lectura única, però no vam votar que en aquesta tramitació legislativa per lectura única es prohibís la presentació d'esmenes i el reglament d'aquesta cambra tampoc prohibeix enlloc que en les tramitacions legislatives per lectura única es puguin presentar esmenes. Per això, nosaltres hem presentat quatre esmenes pròpies i deu més amb el PNB. En primer lloc, la circumscripció electoral pròpia per Catalunya a les eleccions europees. La circumscripció estatal és un instrument uniformitzador que distorsiona la realitat política i no respon a l'estructura territorial de l'Estat. Forma part del programa de tot el catalanisme polític que Catalunya tingui la seva pròpia circumscripció en les eleccions europees i no hi pensem renunciar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Per tant, sí -i ara sí que acabo- votarem a favor i ho farem per responsabilitat i perquè, mireu, qualsevol millora és millor que mantenir l'actual situació. Sí, som així de responsables. És clar que sí. Però també votarem amb esperit crític, per no dir amb esperit extremadament crític, per què Catalunya, els Països catalans i tots els seus municipis no necessiten més solucions provisionals. Necessiten, necessitem, senyor ministre, un nou model de finançament. Necessitem, senyor ministre, més autonomia i més recursos per continuar garantint els serveis públics que sostenen, sí, la cohesió social. I això, no en tingui dubte, és el que continuarem exigint. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días, diputados y diputadas. Buenos días, señor ministro. Esquerra Republicana votará a favor de este real decreto y lo haremos básicamente, señor ministro, porque incorpora algunas medidas que entendemos que son positivas y que hemos reclamado desde Esquerra Republicana un montón de veces y que pueden dar un poco de aire a los auténticos damnificados, que son los ayuntamientos y las comunidades autónomas. Pero también lo vamos a decir con toda claridad: este decreto vuelve a quedarse a medio camino, como siempre. Yo no sé qué manía tienen ustedes en ponerle solo la puntita. Al fondo, ministro; al fondo. (Risas). Siempre con la puntita, es una cosa increíble. Este real decreto es una respuesta absolutamente parcial a un problema estructural, y lo que necesitan los municipios de nuestro país, evidentemente, no son parches temporales, sino que lo que necesitan es hacer, lo han dicho todos los que me han precedido, una reforma profunda. No sé a qué están esperando. Claro que se valora que se flexibilice la posibilidad de dar ayudas financieras y beneficios fiscales cuando vengan del uso de los remanentes, y también es positivo que se permita destinar una parte del superávit a inversiones, especialmente inversiones en vivienda, una reivindicación que ha defendido reiteradamente Esquerra. Es evidente que la actualización de las entregas a cuenta es necesaria, sí, claro que es necesaria, es vital, pero, señorías, eso no es suficiente, ni mucho menos, porque, una vez más, el Gobierno español actúa a través de un decreto ley con medidas provisionales limitadas en el tiempo y que, además, también están condicionadas por esta incapacidad de conseguir unos presupuestos, y esta imposibilidad desgraciadamente se ha convertido en la norma. Eso no es una buena idea, ministro. Los ayuntamientos y las comunidades autónomas no pueden vivir pendientes de si cada año llegará un nuevo decreto ni de cuándo llegarán unos recursos qué, ¡oh, sorpresa! les corresponden, que son de ellos. Necesitan, todos necesitamos -porque al final todos somos ciudadanos de un ayuntamiento- más recursos, más estabilidad, más certidumbre, más datos claros. Y hay una cosa que explica muy claramente esta contradicción. La recaudación del Estado ha pasado de 208 000 millones de euros en el año 2018 a más de 235 000 millones de euros en 2025. Eso es un aumento extraordinario. Nosotros eso no lo denunciamos, como hace la derecha, que quede claro; al contrario. Si la economía genera más recursos, si la economía genera más ingresos, estos recursos, estos ingresos tienen que servir para reforzar algo básico, los servicios públicos. Pero los servicios públicos también -eso no sé si lo sabe alguien, parece que no- quien los presta principalmente no es la Administración General del Estado, los presta la Generalitat, los prestan los ayuntamientos, más allá de quién los lidere. Los pilares de la salud, de la educación, de los servicios sociales y de las políticas de vivienda son competencias descentralizadas, señor ministro, Gobierno, grupo que da apoyo al Gobierno. Es que es así. Y es aquí por lo tanto donde tienen que llegar los recursos, porque no es aceptable de ninguna de las maneras que mientras aumenta la recaudación los Gobiernos locales sigan ahogados -ahogados es poco- por unas reglas fiscales pensadas en plena etapa de austeridad, no es aceptable que sigamos igual. Esa es la realidad. Y es que es cansino, es absolutamente cansino. Y este es el auténtico problema, porque después de ocho años de gobiernos progresistas, sigue plenamente vigente -como se ha denunciado aquí muchas veces también- el marco fiscal impuesto por el Partido Popular en los peores años de los recortes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I vaig acabant. Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d'estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d'actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent? Per això, des d'Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s'exigeixen en casos greus d'incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s'han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l'estat del benestar, sempre i quan l'Administració general de l'Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa. I també reclamem derogar d'una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l'autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s'ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l'Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Muchas gracias, presidenta. Recordarán ustedes que cuando se aprobó el Real Decreto 15/2025, el real decreto gemelo del que tratamos ahora, pero del año pasado, el presidente Sánchez afirmó, y cito literalmente: quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprobaremos un real decreto-ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya. Y añadía, y también cito literalmente: asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya. Obviamente, aquello condujo a que aquel real decreto fuera llamado por los medios de comunicación el real decreto Junts. Por lo tanto, hoy este real decreto-ley es la continuación en el tiempo del anterior y, por tanto, el resumen de las propuestas de Cataluña para los ayuntamientos, pero para este año 2026. Son unas propuestas importantísimas y necesarias para los municipios, que impulsamos desde Junts per Catalunya, con movilización de recursos para actuar desde la mayor proximidad a los ciudadanos, pudiendo ofrecer así servicios de calidad y garantizando el mejor bienestar de los vecinos; unos ayuntamientos, todo sea dicho, que demasiadas veces son ahogados por las Administraciones del Estado, que los ahoga con estrictas reglas presupuestarias absolutamente injustificadas en los tiempos que corren cuando, además, es el Estado quien se queda con buena parte de los recursos autorizados por Europa sin transferirlos a la Administración local. Yo puedo afirmar con conocimiento de causa que alcaldes y concejales se dejan la piel cada día para mejorar el bienestar de vecinos, de pueblos y de ciudades de Cataluña, muy a menudo con unos recursos claramente insuficientes para hacer frente a las demandas reales de sus ciudadanos, remando en contra de una normativa inexplicablemente farragosa que trata por igual a un ayuntamiento de una gran capital con más de un millón de habitantes que a un municipio con pocas decenas de vecinos. De hecho, del primero al último de los ciudadanos, cuando necesitamos respuesta a cualquier cuestión, la primera idea que tenemos es ir a nuestro ayuntamiento, unos ayuntamientos con menos recursos y herramientas de las que deberían tener para desempeñar su desarrollo normal. Por eso, desde Cataluña, con la mejor base municipalista del país, podemos asegurar que este real decreto, con nuestras medidas, representará una buena oportunidad para los ayuntamientos y que irá en claro beneficio de sus ciudadanos. Por lo tanto, hoy se aprueba, como decía, nuestro real decreto a favor de los ciudadanos y de los catalanes, pero no pretendan hacer ver que es un éxito del Gobierno -el hecho de que se apruebe- porque no lo es, y ustedes saben que no lo es, como también saben que, con su debilidad actual, no les queda ninguna otra opción que convocar elecciones.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Recordaran vostès que, quan es va aprovar el reial decret 15/2025, el reial decret bessó d'aquest que estem tractant ara, però de l'any passat, el president Sànchez va afirmar i cito literalment: 'Quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprovaremos un Real decreto ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya'. I hi afegia i també cito literalment: 'Asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya'. Òbviament, allò va portar que aquell reial decret fos anomenat pels mitjans el reial decret Junts. Per tant, avui aquest reial decret llei és la continuació en el temps de l'anterior i, per tant, el recull de les propostes de Junts per Catalunya pels ajuntaments, però per aquest any 2026. Unes propostes absolutament cabdals i necessàries per als municipis i que vam impulsar des de Junts per Catalunya, amb mobilització de recursos per actuar des de la major proximitat als ciutadans, podent oferir així serveis de qualitat i garantint el millor benestar dels veïns. Uns ajuntaments, tot sigui dit de passada, que massa sovint són escanyats per l'administració de l'Estat, que els ofega amb estrictes regles pressupostàries absolutament injustificades en els temps actuals quan, a més a més, l'Estat és qui es queda bona part dels recursos autoritzats per Europa sense transferirlos a l'administració local. Jo, que ho he estat, puc afirmar amb coneixement de causa que els alcaldes i regidors es deixen la pell cada dia per millorar el benestar dels veïns dels pobles i ciutats de Catalunya, sovint amb uns recursos clarament insuficients per fer front a les demandes reals dels seus ciutadans, remant en contra d'una normativa inexplicablement farragosa que tracta per igual un ajuntament d'una gran capital amb més d'un milió d'habitants que d'un municipi amb poques desenes de veïns. De fet, del primer a l'últim dels ciutadans, quan necessitem resposta a qualsevol qüestió, el primer pensament és acudir al nostre Ajuntament i, per tant, uns ajuntaments amb menys recursos i eines de les que haurien de tenir per fer el seu normal desenvolupament. Per això, des de Junts per Catalunya, amb la millor base municipalista del país, podem assegurar que aquest reial decret, amb les nostres mesures, representarà una bona oportunitat pels ajuntaments que anirà en clar benefici dels seus ciutadans. Per tant, avui s'aprova, com deia, el nostre reial decret a favor dels ciutadans i dels catalans, però no pretenguin fer veure que aquest és un èxit del govern, EL fet que s'aprovi, perquè no ho és i vostès saben que no ho és, com també saben que, amb la seva debilitat actual, no els queda cap altra opció que convocar eleccions.»
-
Viviane Ogou i Corbi · Sumar ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«No quiero extenderme, ministro, porque creo que usted ya ha expuesto con claridad los fundamentos de esta iniciativa, pero con su permiso me gustaría hacer un guiño a nuestra tierra, Cataluña. Perquè alguns dels esdeveniments d'excepcional interès públic que avui impulsa el Ministeri de Cultura tenen una vinculació directa amb la cultura catalana, com és el cas del centvintè aniversari del Palau de la Música, una referència indiscutible del modernisme, que ha contribuït a construir l'imaginari de Barcelona i que permetrà continuar consolidant el Palau com un referent musical i arquitectònic de primer ordre. O també el Festival de Sitges, que aquest any celebra el seu seixantè aniversari i que reuneix apassionats de gèneres cinematogràfics tan singulars com el cinema fantàstic, el terror i la ciènciaficció. I ho fa, a més, amb la silueta de l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla de fons, una de les postals més icòniques de Catalunya. El Festival de Sitges ens recorda la importància de l'equilibri i la justícia territorial, demostrant que es poden celebrar grans esdeveniments en ciutats petites i mitjanes i que això és més sostenible, més positiu i més just, perquè l'impacte econòmic, social i cultural arribi a tothom. Esperem, per tant, que tots els grups parlamentaris donin suport a aquest reial decret.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Trobem a faltar, en aquest reial decret que votarem, que hi hagi més presència d'esdeveniments esportius històrics i molt arrelats a Catalunya. Li posaré un exemple. És el cas del Trial de Santigosa, una de les proves de motociclisme de muntanya més emblemàtiques, amb més de mig segle d'història i un paper fonamental en la promoció dels esports de base. O un altre cas, el 125 aniversari de la Federació Catalana de Tennis, que tot i comptar amb el suport del Consell Superior d'Esports per ser reconeguda com a esdeveniment especial, finalment no ha estat incorporada en aquest reial decret. Tot i així, m'agradaria fer esment d'alguns esdeveniments de Catalunya que mereixen una especial atenció. Vostè ha parlat del 120 aniversari del Palau de la Música i crec que és bo que diguem no només pel valor arquitectònic, sinó també simbòlic, històric, emblemàtic del Palau de la Música. Ara que tornem a parlar tant d'Antoni Gaudí, en aquest cas, recordar que Barcelona, no només per Gaudí, és la gran capital del modernisme, la gran capital del que va ser un moment de modernitat des del punt de vista de l'arquitectura, de la literatura, de la música. I el Palau de la Música no només ens proveeix d'una sala especial per als concerts, sinó que ens recorda que sovint una societat com la catalana, si és una nació, és perquè bàsicament és una nació cultural, sobretot.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«I en aquest sentit crec que paga la pena en aquest moment dir que hi ha moltes entitats culturals del país -en aquest cas jo parlo de Catalunya, però segur que a tot l'Estat- que continuen sostenint la seva activitat amb recursos insuficients i, per tant, és bo que fem una aposta per als nivells d'excel·lència màxima, però no podem perdre de vista això. Posaré un exemple. Per exemple, la Ryder CUP. La Ryder CUP és un gran aparador internacional -no ho posem en dubte- i també és un model de promoció d'un determinat esquema d'esport, però està orientat bàsicament a la promoció turística, a l'atracció d'inversions i a un públic d'un determinat poder adquisitiu. Per tant, necessitem les dues dimensions, és a dir, tenir ryders cups, però també inversió en els barris. La cultura d'un país, senyories, no es construeix únicament a través dels grans festivals o dels grans esdeveniments. Més aviat, si vostès volen, aquests grans esdeveniments sorgeixen d'una vida cultural prèvia que té lloc en la base. Per tant, nosaltres pensem que, des dels ateneus, les entitats veïnals, les festes de barri, necessitem mantenir aquest finançament suficient. I això, senyor Urtasun, interpel·la el seu ministeri com interpel·la les comunitats autònomes i la inversió municipal. Si es poden establir, senyories, beneficis fiscals per a grans esdeveniments internacionals, també se'n poden establir per a aquelles activitats que generen cohesió social, participació i arrelament territorial. Els grans esdeveniments projecten el país internacionalment, però la cultura popular de base el manté viu. I ara és el moment en què podríem esmentar l'enyorada escriptora Montserrat Roig quan deia que, a la llarga, la inversió en la cultura és el que ens assegura la llibertat. I és així.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Cataluña es lo que es porque también se ha construido desde sus entidades, universidades, centros deportivos y de investigación, fundaciones, creadores, empresas comprometidas y ciudadanía que, a lo largo de generaciones, han entendido que el país también se hace aportando tiempo, recursos, talento y compromiso al bien común. En Junts per Catalunya pensamos, por lo tanto, que, más allá de cuatro declaraciones de acontecimientos de excepcional interés público, lo que hace falta es una herramienta catalana de mecenazgo, algo que hace tiempo que hemos presentado en forma de ley en el Parlament de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Catalunya és el que és perquè també s'ha construït des de les seves entitats: fundacions, ateneus, clubs esportius, universitats, centres de recerca, creadors, empreses compromeses i ciutadania que, al llarg de generacions, han entès que el país també es fa aportant temps, recursos, talent i compromís al bé comú. Des de Junts per Catalunya pensem, per tant, que més enllà de quatre declaracions d'esdeveniments d'excepcional interès públic, el que fa falta és una eina catalana de mecenatge, tal com fa temps que hem presentat en forma de llei al Parlament de Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Podría hacer una intervención explicando que los acontecimientos declarados de excepcional interés público son recogidos a partir de propuestas que había hecho Junts per Catalunya en su día, pero más allá de decir eso, el contenido del real decreto-ley no tiene demasiado valor añadido, adicional. Quería aprovechar esta ocasión para poner en valor la acción legislativa del Grupo Parlamentario de Junts per Catalunya en el Parlament de Catalunya defendiendo durante años la necesidad de aprobar una ley de mecenazgo catalana. Básicamente porque eso sí que representa un impacto potente en el impulso de las actividades de especial interés público. Una ley, la que propone Junts, que reconoce, facilita e incentiva la implicación privada en proyectos de interés general. Una ley del todo necesaria porque hace demasiados años que el sector cultural, social, científico, deportivo y asociativo reclama una ley de estas características. Una ley, sin embargo, que a día de hoy no es una realidad, no ha sido posible aprobarla. Una ley que no es realidad porque fue parada por Esquerra Republicana con el inestimable apoyo de socialistas y Comuns. Una ley que es una necesidad de país y una ley que cada día que pasa sin su aprobación dificulta el normal desarrollo de los proyectos de interés general.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Moltes gràcies, presidenta. Podria fer una intervenció explicant que part dels esdeveniments declarats d'excepcional interès públic són recollits a partir de propostes que en el seu moment havia fet Junts per Catalunya, però més enllà de dir això, el contingut del Reial decret llei no té gaire més valor afegit. Però sí que voldríem entrar i aprofitar aquesta ocasió per posar en valor l'acció legislativa del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, defensant durant anys la necessitat d'aprovar una llei de mecenatge catalana. Bàsicament perquè, això sí que representa un potent impacte en l'impuls de les activitats d'especial interès públic. Una llei, la que proposa Junts, que, reconeix, facilita i incentiva la implicació privada en projectes d'interès general. Una llei del tot necessària perquè fa massa anys que el sector cultural, social, científic, esportiu i associatiu reclama una llei d'aquestes característiques. Una llei, però, que a dia d'avui, no és una realitat. No ha estat possible aprovarla i una llei que no és realitat perquè va ser aturada pel Govern d'Esquerra Republicana amb l'inestimable suport dels socialistes i els comuns. Una llei que és una necessitat de país i una llei que cada dia que passa sense la seva aprovació dificulta el normal desenvolupament dels projectes d'interès general.»
-
Arnau Ramírez Carner · PSOE ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Bueno, parecería que solo les queda VOX, pero ya no, también les queda ahora Junts per Catalunya, otro éxito de la ley de amnistía y del Gobierno de Pedro Sánchez. Ni tan mal, ¿no? Ni tan mal. (Aplausos). Muy bien. Sigamos. Nosotros ganamos la mayoría de las votaciones todas las semanas; ustedes pierden la mayoría de las votaciones todas las semanas. Extrema debilidad, la suya. (Aplausos). Y miren, ustedes solo tienen un plan, y ese plan no es mejorar España, no es defender a su gente, ni tan siquiera su plan es ganarnos las elecciones, su plan es destruirnos, ese es su plan. Nosotros no somos así. Y creo que su plan tiene muchas fisuras, la verdad, porque solo consiguen dos cosas: por un lado, tenemos un presidente del Gobierno más fuerte que nunca y, por otro lado, solo sube en las encuestas VOX cuando hacen esas cosas. ¿Y por qué hacen eso? ¿Por qué han tenido tanta prisa? Ustedes han tenido tanta prisa que han perdido la vergüenza, ustedes y sus amigos de distintos segmentos de ese Estado del que hablaba Ester Muñoz, pero me da la sensación de que ustedes se han pasado de frenada y que cada vez más ciudadanos se están dando cuenta de ello. (Risas). Y la verdad, creo que lo van a pagar en las urnas.»