Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
557 declaraciones · página 17 de 19
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Perquè saben que passa? Que nosaltres, sí, nosaltres tenim projecte per Catalunya, que ens avala la gestió d'aquests últims anys, que Esquerra Republicana de Catalunya té i practica un projecte netament republicà, un projecte propi de Catalunya, propi de Catalunya i per Catalunya, i no de Madrid per a Catalunya, que és molt diferent. Un projecte que mira el futur i el mira amb ambició, en contra, deixi'm-ho dir, d'un model conformista, caduc i ancorat en el passat. I sí, l'exministre i delegat de la Moncloa, el senyor Illa, que fa justament quatre dies assegurava que ell sí que defensarà els interessos de Catalunya, això sí, afegia, sense incomodar el govern espanyol. És a dir, un impossible perquè, com bé va aprendre el president Maragall, en aquesta Espanya és impossible, absolutament impossible defensar els interessos de Catalunya sense molestar a Madrid. Nosaltres no volem privilegis, que quedi molt clar, senyores i senyors socialistes. Nosaltres volem i exigim justícia perquè vostès, en la seva esmena, ens parlen d'igualtat, ens parlen d'equitat. Fins i tot ens parlen de solidaritat. Però si és extremadament evident que, quan es tracta de Catalunya, tot això tan ben sonant per vostès i pel senyor Illa esdevé un privilegi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Però, malgrat tot això, l'esforç imparable de la ciutadania, dels treballadors i treballadores, dels autònoms, de les grans i de les petites i també de les mitjanes empreses, dels professionals i també del govern republicà, fa que avui siguem la Catalunya dels rècords. Captem més inversions estrangeres que fa 10 anys. Exportem el doble que fa una dècada. Estem tres punts per sota de l'atur de l'estat espanyol. Captem més inversions industrials. Destinem més diners que mai en R+D+i i en Cultura. I els recursos en Salut, Educació i Drets Socials, en pocs anys, han passat de 14 000 milions d'euros a 24 000 milions d'euros. I sí, som la Catalunya dels vuit milions d'habitants, i avui tenim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros o, dit en altres paraules, Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de pertànyer en aquest estat. I sí, també tenim un acord, tenim un acord d'investidura i el tenim amb vostès. Un acord que s'ha de complir, un mecanisme bilateral entre el govern de l'estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just pel nostre país, un finançament just per Catalunya. Coneixen perfectament la proposta. És una proposta diàfana, és una proposta rigorosa, és una proposta treballada amb un extens anàlisi jurídic. I sí, també, nosaltres som aquells que no ens rendim. Nosaltres som aquells i aquelles que treballem per totes aquelles persones que viuen al nostre país, siguin independentistes o no siguin independentistes, totes aquelles que des del Maresme, des del Garraf, des del Ripollès o des del Vallès, cada matí pateixen un model ineficient amb una desinversió galopant i una desídia sense límits en el servei ferroviari. Per això també vàrem optar per rodalies en la negociació amb el Partit Socialista. Igual que ho vàrem fer, ho fem, i a fe de Déu que ho aconseguirem, un finançament just per Catalunya, un finançament just que senzillament retorni a la seva ciutadania, a la seva gent, en forma de prestacions i serveis, tot l'esforç d'aquesta gent, tot l'esforç d'aquesta ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I no només això, també calen polítiques fortes, polítiques valentes per enfortir i muscular el model d'explotacions ramaderes petites i mitjanes. Perquè la pregunta és: vostès què fan, a les comunitats on governen, amb la ramaderia extensiva? Ho dic perquè, per exemple, al Govern de Catalunya tenim el Pla de la Ramaderia Extensiva de Catalunya, que és un pla consensuat amb més de 250 agents professionals del sector ramader, de l'àmbit de la recerca, de l'Administració, del tercer sector, un pla amb sis eixos, un pla amb 175 accions que han de permetre millorar la situació del sector ramader extensiu en els propers anys. Tot això és important perquè, des d'un punt de vista social, contribueix, la ramaderia extensiva, com bé s'ha dit, a fixar la gent al territori, contribueix al reequilibri territorial i genera una economia circular. En definitiva, cal establir tots, absolutament tots els canals perquè els ramaders integrin el llop com a part del seu model de treball i no com un enemic. I això vol dir pagar-los pels serveis ecosistèmics que generen. La vella visió antropocèntrica del Partit Popular amb escopeters i la de tornar a erradicar el llop és una solució, si em permeten, de mirada curta. És una solució a curt, i obvia totalment la funció del control de les plagues i neteja cinegètiques que, sens dubte, afecten també el nostre sector productor d'aliments. Amb bones polítiques, els ramaders i els pagesos no necessitarien caçar, però calen polítiques valentes i calen polítiques transformadores, perquè el que realment necessiten els nostres ramaders i els nostres pagesos és guanyar-se dignament la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«En resum, i acabo, president. L'economia catalana avui és més diversificada i resilient que fa 10 anys. I les finances, sí, les finances estan endreçades. Així que, vicepresidenta, no hi ha dubte que l'independentisme ha demostrat ser útil. I ho ha demostrat ser el conjunt del país malgrat una oposició unionista caracteritzada pel bloqueig i per la repressió amb majúscula. El que necessita avui l'economia catalana per continuar avançant, després d'aquest debat que continuarem, òbviament, és la independència del nostre país. Però, mentrestant, mentrestant, nosaltres aprofitem totes les finestres d'oportunitats. I avui tornem a reclamar en veu alta i clara, a favor dels nostres ciutadans i ciutadanes, un finançament just i singular que ens permeti disposar, sí, amb solidaritat..., Gracias, vicepresidenta. Muchas gracias por el tono. El tono siempre es importante, aunque no siempre es suficiente, pero es importante y más en esta Cámara últimamente. Somos un partido nítidamente de izquierdas, un partido republicano, y tenemos muchas obligaciones. Nosotros albergamos unos valores para nosotros muy importantes, pero un partido republicano tiene que decir la verdad, tiene que ser honesto y solidario, y la verdad es que lamento decirlo, lo lamento muchísimo, pero lo cierto es que a Cataluña no se nos escucha.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«El model de finançament de les comunitats autònomes i els ens locals no és un model pactat entre els territoris i l'Estat, ni està subjecte a les necessitats que tenen justament les comunitats autònomes i justament, també, els municipis. És un model de finançament imposat, imposat de manera vertical i que fa bona aquella dita castellana de 'Quien parte y reparte se queda siempre', el siempre el poso jo, però és que és així, 'la major parte'. No debades, l'increment de recursos que s'ha produït en els darrers anys tant pels ingressos que generen els diferents territoris com pels fons europeus, se'ls ha quedat, majoritàriament, l'Estat, que ha incrementat els seus recursos més del doble del que ho han fet les comunitats autònomes i més del triple del que ho han fet, també, les corporacions locals. És a dir, que malgrat que ja fa anys que és evident la necessitat de millorar finançament autonòmic i local, quan hi ha hagut recursos per fer-ho, que hi ha sigut, se'ls ha quedat l'Estat, i no pas les comunitats autònomes, i no pas els ajuntaments, per fer front a les seves obligacions, que són moltes i múltiples, i que van directe, injectades en vena, deixeu-m'ho dir així, als ciutadans i ciutadanes, o a les obligacions econòmiques, financeres i socials dels nostres conciutadans. O pitjor encara. Més enllà d'aquest ofegament, és l'Estat qui es queda amb tot el marge de dèficit, impedint-nos una política keynesiana d'endeutament per afrontar les crisis sense retallades socials.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. I que aprofiti, als que vagin a dinar. Començo aquesta interpel·lació al Gobierno amb una constatació, si em permeten, des del meu punt de vista, i sospito no equivocar-me, irrefutable. L'actual sistema de finançament és una llosa per Catalunya. Ho és per les catalanes i pels catalans, i és una llosa, també, pel teixit productiu del meu país. I ho és perquè és un sistema, vicepresidenta, obsolet. Ho és perquè és un sistema caduc. En definitiva, ho és, i sobretot, perquè és un sistema absolutament injust. És molt òbvia la necessitat d'un canvi a l'actual sistema de finançament, tant autonòmic, com també local. I, de fet, fa anys, i no només anys, sinó, com diem a casa, fa anys i panys que se'n parla, però l'Estat no ha fet res, no ha fet absolutament res per canviar-ho. I avui els hi volem tornar a deixar molt clar. Si els espanyols voleu mantenir aquest sistema de finançament, mantingueu-lo per vosaltres. Nosaltres no hem vingut aquí a canviar-vos el vostre model de finançament. No és aquesta la nostra vocació. Però sí hem vingut aquí a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i, en conseqüència, també hem vingut aquí a reclamar un sistema de finançament just, amb majúscules, pel nostre país. Perquè Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats i viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de l'espoli fiscal que patim. I vostès ho saben igual que nosaltres.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. Senyor Marlaska, vostè, ara fa un any, ens va anunciar, en una sessió de control, un pla de xoc per solucionar les llistes d'espera per fer els exàmens de conduir. Un any després, constatem que aquest pla de xoc, a Catalunya, no ha servit absolutament per a res. Sap quantes persones esperen per fer l'examen pràctic a Catalunya? Li dic: més de 3500 a Lleida, gairebé 14 000 entre Tarragona i Girona i més de 45 000 a Barcelona. Un any després, el seu govern continua sense donar-nos una solució. És desesperant. Ha d'entendre que el carnet de conduir, per la ciutadania, especialment per la que vivim en zones rurals, no és un caprici, és una necessitat. La seva deixadesa dificulta les opcions de trobar feina o d'estudiar a les persones més joves. També suposa un impacte pels treballadors i treballadores, perquè hi ha oposicions i ofertes laborals on es requereix el carnet, o simplement pels que el necessiten sí o sí. Miri, senyor ministre, a Catalunya, aquesta deixadesa fa anys que ha convertit un simple tràmit amb la DGT en una missió impossible. I per tots aquests motius, senyor Marlaska, com justifica la seva reiterada inacció respecte a les llistes d'espera per examinar-se del carnet de conduir a Catalunya?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias.
«Si fa una esmena i m'ho compra tot, no es preocupi que voto a favor. Però tot el pastís, no només la cirereta. Estic d'acord. Si vostè diu que s'ha d'acabar amb l'IVA, que és un impost indirecte, i pujar tots els directes als rics, impost de luxe, etcètera, no es preocupi que li podem votar a favor. Com deia abans, aquí, cada vegada més, els ingressos -per a alguns que es diuen progressistes també- estan basats en el criminal impost de l'IVA i molt menys en els impostos directes a les classes que guanyen més diners, a les grans empreses, a les grans elèctriques, a les bancàries i als grans alts directius. Aquí tampoc en diuen res. Tampoc es persegueix, com deia, l'elusió fiscal, ni les exempcions, ni les reduccions, ni les retirades d'impostos sobre les donacions, herències. Alguns volen baixar també això. Per què Catalunya cobra més impostos? Què passa, que és per gust? És perquè hi ha un finançament que està caducat des de fa més de dotze anys. O no és veritat? Sí, però resulta que nosaltres tenim la major part de les competències. I segona, no arriba. Hi ha un espoli fiscal brutal, del qual vostè tampoc en parla. Llavors, hem de pujar els impostos, no per gust -guanyaríem les eleccions baixant-los, evidentment- sinó perquè fan falta. Fan falta per la classe treballadora del nostre país.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«I, ara, tornem al principi. Setze anys després de l'inici d'aquesta crisi econòmica, els bancs tenen beneficis multimilionaris i, tot i això, no han retornat, ni tenen cap intenció de retornar, la major part del rescat que van rebre de diners -els recordo-públics. Des d'aquell juny del 2008, estem en un procés, a més a més, de concentració bancària. Cada vegada hi ha menys entitats sense la competència, i no en queda cap, o gairebé cap, d'aquelles entitats petites. Aquest fenomen, com podem comprovar, no respon a una voluntat del banc de millorar la posició de les pimes, ni de facilitar l'operativitat a la ciutadania, ni de contribuir a frenar el despoblament rural. Just al contrari, respon a l'interès de les entitats bancàries per incrementar els seus beneficis a qualsevol preu. El més paradigmàtic és analitzar don surten aquests beneficis, perquè, per una banda, surten d'incrementar els ingressos, i és que sabem que, per exemple, el preu de les hipoteques que els ciutadans hem de demanar per accedir a la compra d'habitatge s'ha duplicat en tan sols un any. Per una altra banda, com és obvi, els beneficis dels bancs surten en retallar en inversions i despeses, i és que quan denunciem el salvatge increment de les hipoteques, contesten que això no depèn d'ells, que ha pujat el preu dels diners. Però sembla que el preu dels diners ha pujat només per cobrar, perquè quan han de pagar, el conjunt d'aquests bancs es troba entre els cinc que pitjor remuneren els estalvis de tots els seus clients de tota Europa. És a dir, com a ciutadà, si demanem una hipoteca, la pagarem més cara que mai, però si tenim uns estalvis en dipòsit, rebrem uns interessos més baixos que mai. Per tant, estem davant d'uns voltors del mercat que tenen els clients segrestats, perquè no es pot viure sense un compte bancari, i els pretenen esprémer fins a l'última gota. Per tant, quan algun grup, com passa amb aquesta iniciativa de Podemos, porta a debat una proposta per socialitzar una part dels beneficis dels bancs i així entre tots en repartim no només les pèrdues, Esquerra Republicana no pot fer una altra cosa que votar-hi a favor. I encara amb més raó si els recursos que s'obtinguin d'arrel d'aquests impostos al sector bancari van destinats a aspectes fonamentals pel benestar de la ciutadania, com és garantir el dret de l'habitatge.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Catorze anys després d'aquest escàndol, aquestes persones encara estan estigmatitzades per la mateixa banca, amb nòmines embargades i una negativa generalitzada de donar-los cap tipus de crèdit ni de solució. I no només això, els mateixos bancs continuen en pràctiques totalment abusives cap a les persones més vulnerables. Cobren una comissió quan una família es queda dos dies al descobert o també es continua exigint la contractació de serveis d'assegurances per no cobrar comissions abusives per tenir un compte obert. I no només tenen comportaments abusius amb els seus usuaris, sinó que internament també en tenen. Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. I el més escandalós de tot plegat és que aquestes retallades es donen en un moment de màxims beneficis per la gran banca. Els cinc grups bancaris més grans de l'Estat han passat de guanyar 15 100 milions d'euros el 2020 a 20 000 milions d'euros el 2022, i a tancar l'exercici del 2023 amb més de 26 000 milions d'euros; els guanys s'han disparat un 27 %, és la xifra més gran de la seva història.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«A més, no és una mesura que sigui excepcional. No estem inventant la sopa d'all, senyores i senyors. L'Estat espanyol ha viscut nou regularitzacions al llarg de la nostra democràcia, cinc d'elles a càrrec del Partit Popular i quatre a càrrec del Partit Socialista. Però des de l'última fa ja divuit anys, i són massa anys. Però tampoc és una mesura innovadora a la resta d'Europa i del món, per exemple, dèiem, a la Unió Europea, shan produït quaranta-tres regularitzacions des de l'any 1998 i en disset Estats membres s'han produït regulacions exprés a Portugal, Itàlia i França. Sí que és veritat que van ser temporals per necessitats de la pandèmia, però és que la gent no són clínex. Ara valen i ara no valen, això no pot ser. Seria una vergonya regularitzar només per un temps i després no. Què significa això? Una regulació dels immigrants en situació irregular és una qüestió de justícia, d'humanitat i, com deia, també de pragmatisme. No podem seguir ignorant les necessitats i els drets de milers de persones que conviuen entre nosaltres. No volem societats amb ciutadans de primera i de segona. És el nostre deure i la nostra responsabilitat la solució d'aquests problemes. La regularització exprés, avui i ara, és una manera de millorar les vides de tothom i ens fa millors persones. Jo demano aquest vot afirmatiu perquè potser nosaltres podem esperar moltes coses, però hi ha gent que cada dia que espera és un dia més de patiment. Moltes gràcies i apel·lo a les seves consciències, a la seva humanitat i fins i tot al pragmatisme perquè votin que sí i que es prenguin aquesta iniciativa legislativa popular d'una manera molt seriosa, perquè juguem amb la vida de 500 000 persones.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Avui compareixem davant d'aquest hemicicle amb una proposta clara i urgent: defensar la necessitat d'una regularització exprés per a més de mig milió de persones immigrades que es troben en situació administrativa irregular als nostres respectius pobles i països. Cal donar una sortida justa i bona a aquesta realitat. Vull començar la intervenció donant les gràcies a molta gent que ens segueix avui des de la tribuna, a tota la gent que va recollir aquestes signatures: entitats socials, religioses, col·lectius varis, sindicats, partits, associacions, ONG, veïns i veïnes, que han treballat durant anys per portar 600 000 signatures, una iniciativa legislativa popular que pot suposar la millora de vida de moltes persones. Si em permeteu, vull agrair especialment -un assumpte personal- a la María Dantas, companya de bancada, lluitadora incansable durant aquests quatre anys, de la qual em sento molt orgullós d'haver estat al seu costat, perquè és un exemple per molts, un referent per molts. María, gràcies. Dit això, més de 600 000 signatures oficials, més de 600 000 signatures oficials sense comptar que els afectats, per raons òbvies, no podien fer signatures, entre d'altres coses. Una ILP sostinguda per més de nou-centes organitzacions de la societat civil, des d'organitzacions socials fins la Conferència Episcopal. Això són molts suports. Només per raons democràtiques, això hauria de tenir un sí rotund i unànime de tot aquest hemicicle, i no permetre que torni a passar el que va passar a l'anterior legislatura, que em fa vergonya veure com això va decaure per falta de voluntat política. Per la gent, a vegades, la iniciativa legislativa popular és l'única manera que tenen de poder legislar directament sense intermediaris. Només per això hem de votar que sí.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«I la responsabilitat política -ho he dit abans, potser el ministre no m'ha escoltat-, no tothom l'exerceix de la mateixa manera, és evident, però sí que els dos grans partits tenen la mateixa responsabilitat en la mesura que se suposa -permetin-me l'expressió- que són 'partidos de estado'. Doncs bé, els 'partidos de estado' no sigui que oblidin justament aquesta naturalesa de la seva condició. Als senyors de la dreta i de la ultradreta els diré que, tan preocupats com estan sempre per allò d''España se rompe', els donaré una notícia: 'España se rompe por la corrupción, Espanya se rompe con el descrédito'. No es trenca d'altra manera, s'està trencant, s'està esmicolant d'aquesta manera. Amb tots els respectes per totes les sigles, amb tots els respectes per tothom, aquests dies Esquerra Republicana compleix noranta-tres anys de vida. Evidentment, Esquerra Republicana no som perfectes, però sí que podem afirmar que no som corruptes. Per tant, no volem donar lliçons a ningú, però sí que volem afirmar que sempre estarem en contra de la corrupció. Cadascú té la història que té; totes són molt legítimes. Aquesta és la nostra, i ho vull afirmar rotundament des d'aquí.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Per cert, com que a mi m'agrada analitzar el seus referents, senyories de la dreta, he vist que han perdut molt amb els anys, perquè hi va haver una època que tenien vostès com a referent internacional Margaret Thatcher -bé-, i ara tenen Javier Milei. Carai, quin viatge, eh? De Thatcher a Milei és, diguem, una cosa que fa pensar que potser alguns han perdut el nord, no? En fi, una altra paraula que han degradat és la de la unitat, la unitat d'Espanya, que sempre se la posen a la boca. Però, com ha dit avui el president Aragonès, aquí a Madrid, la unitat d'Espanya no la va crear Déu. Però, és clar, senyors del PSOE, vostès també són responsables de tot això, perquè, d'alguna manera, vostès articulen el que es diu 'els partits d'estat', no? Els recordaré una cosa: se'n recorden, de Juan Guerra?; se'n recorden, de Naseiro? Juan Guerra, Naseiro, 'contigo empezó todo'. No han après res des de Juan Guerra i de Naseiro? Me n'he anat a l'arqueologia; me n'he anat al passat, eh? La gent més jove no sap qui era Naseiro ni Juan Guerra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Miri, vicepresidenta, un dels grans consensos de la societat catalana, des dels moviments socials fins a la petita i mitjana empresa, és la necessitat d'un model de finançament just i d'acord amb el potencial del nostre país. Ahir la consellera Mas, precisament, presentava la proposta de finançament singular. Per això, li pregunto: quin sistema de finançament preveu el Govern espanyol en els propers anys per a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días, diputadas y diputados. Vicepresidenta, Cataluña y los países catalanes vivimos muy por debajo de nuestras posibilidades. Es absolutamente imposible tener una educación, una sanidad o unos servicios sociales de calidad si solo gestionamos el 9 % de los impuestos que generamos en Cataluña, mientras que España se queda más del 90 %. A eso se le llama expolio fiscal. Las colas de sanidad o las colas de dependencia, la imposibilidad de incrementar los salarios de enfermeros y de enfermeras o los refuerzos educativos son, sin duda, una consecuencia directa de ese expolio fiscal. ¿Es pues un privilegio, como dice el candidato Illa, que Cataluña quiera tener un Estado del bienestar digno con sus propios recursos? En Cataluña, vicepresidenta, el expolio fiscal se está convirtiendo en un expolio social; un expolio que, además, se destina a los privilegios de los de siempre. El gasto militar, lo sabe, que va de Madrid a todas partes; los oligopolios, evidentemente; los monopolios, y a compensar también la bajada de impuestos con que la insolidaria Ayuso acostumbra a premiar a la ciudadanía madrileña.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas...
«Com que s'ha al·ludit a l'honorabilitat d'un exdiputat i membre del meu grup parlamentari, que és l'Alfred Bosch, vull deixar ben clar que en el precís moment en què es van tenir dades no d'una activitat d'ell, sinó d'una activitat d'algú que treballava amb ell, va dimitir. Paraula que no coneixen: dimitir. Al meu partit, la gent assumeix responsabilitats polítiques. Segona cosa, vull que es retiri ja, ja que es retiren de l'acta tantes coses, la paraula 'acosadores' de gent com jo, perquè ha acabat dient que som uns acosadors. I aquí els únics acosadors són aquests feixistes nazis de VOX, en ma vida he acusat a ningú, en ma vida! Amb quaranta anys que porto de militància política, m'han agredit físicament i de paraula i, per tant, no penso acceptar ni així que en aquest congrés es digui que nosaltres acosem. Ells acosan i a més a més peguen. Moltes gràcies. Primero, como se ha aludido a la honorabilidad de un exdiputado de mi grupo parlamentario, Alfred Bosch, quiero que quede claro que, en el preciso momento en que se tuvieron datos, no de una actividad de él, sino de alguien que trabajaba con él, dimitió, palabra que no conocen: dimitir. En mi partido, mi gente asume responsabilidades políticas.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«En segon lloc, hem de denunciar també aquí la mirada curta dels partits que no pensen en el futur del nostre país. Hi ha qui amb excuses inacceptables, imperdonables, han votat en contra d'un pressupost de 47 000 milions d'euros. 47 000 milions d'euros, més del 34 % que l'últim pressupost. Més de 2300 milions d'euros destinats a drets socials, un 34 % més que l'any anterior. Amb un finançament estatal deficient, la irresponsabilitat d'aquest vot ens fa doblement mal. Si a això, a més, s'hi afegeix que calen uns altres pressupostos, us podeu imaginar la indignació i l'enfadament que té aquest grup parlamentari i el meu partit. No podem permetre que els interessos partidistes posin pals a les rodes al benestar social. Hem d'exigir responsabilitat i compromís amb el futur del nostre país i el benestar dels nostres conciutadans. La solitud no desitjada és només una part d'aquesta qüestió més àmplia que necessita ser abordada amb urgència i amb els recursos necessaris, com deia. Cal una revisió del contingut de la llei de dependència, perquè això ha quedat obsolet des de fa molts anys, des de la llei de Zapatero, una actualització i, sobretot, acompanyar-la del finançament suficient. De res ens serveixen les propostes no de llei, ni les lleis, sense un finançament adequat. I això, que es pugui fer allò que diem que fem. Moltes gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És per això que és indispensable abordar-ne el tractament des de vessants multidisciplinaris: social, educatiu, laboral i, òbviament, social i sociosanitari. I sense voler menystenir ningú, tot al contrari, necessitem que la llei inclogui totes les malalties que provoquen una gran dependència. No podem estar pendents de com d'influent serà un malalt per abordar la problemàtica. Teníem i tenim l'eina, aquest va ser un dels motius que de ben segur van motivar que el 2006 s'aprovés l'anomenada llei de dependència. Alguns es van afanyar a titular que s'havia aprovat la quarta pota de l'Estat del benestar, i que era una mena de panacea innovadora a tot el món. Però a Catalunya, divuit anys després, veiem que la Generalitat ha dedicat més de 12 000 milions d'euros a aquesta finalitat des del 2008 i actualment aporta un 66 % del total. El copagament amb els ciutadans catalans amb familiars dependents passa del 6 % al 17 %, amb un pic del 20 % entre el 2016 i el 2021. El deute estatal amb Catalunya per la llei de dependència se situa gairebé en els 6 milions d'euros, si bé l'Estat va recuperar un fons complementari per a les comunitats autònomes per a la dependència el 2021, amb una injecció de 208 milions d'euros per a Catalunya, en els últims tres exercicis igualment no s'ha pal·liat el desequilibri.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Bon dia, diputats; bon dia, diputades. Gràcies, presidenta. Moltes gràcies. Permetin-me començar fent també les salutacions que avui toca fer, a la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, l'honorable Laura Vilagrà, que és aquí; al president del meu partit, l'oriol Junqueras, honorable també; als representants de l'AMI que han vingut, i a tots els exiliats i represaliats que ens puguin estar seguint, perquè al final això va per ells. Mirin, deixin-me començar -vostès ja saben que jo no escric mai res- per agrair el to del discurs anterior, perquè això sí que implica que avui sigui un gran dia. I és un orgull per a mi poder estar aquí defensant una llei d'amnistia que, després d'uns certs ensurts, acabarà anant al Senat, tenint el veto del Senat, tornant en aquest Congrés, però acabarà sent negre sobre blanc al BOE. Quatre anys fa que estem dient que aquesta llei ha d'existir. Mentrestant, hem hagut de fer els indults, la reforma del Codi penal amb el delicte de sedició, i ara finalment arribem a la resolució d'una primera part necessària, però no suficient, per resoldre el conflicte polític d'una manera democràtica i com ho fan les societats madures i avançades d'aquest conflicte que ens ocupa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Parlem de xifres. Escolti bé, un 42,6 %, poc més del 40 %, senyor Sánchez, és el que el 2022 l'Estat va executar a Catalunya respecte al que tenia pressupostat. Li diré una altra dada: 166 % a Madrid. Jo no sé què coi negocia vostè amb la senyora Ayuso. Sap quina és la mitjana d'execució dels pressupostos de la Generalitat en els darrers vint anys? L'hi diré jo, l'execució és d'un 87 %. Aquesta xifra nostra entenc que és normal, és una bona execució, però la seva xifra només es pot explicar de dues maneres: o per una extrema incompetència o per una flagrant mala fe. I només té una solució, per nosaltres només té una solució abans d'assolir l'estat propi, que sigui la Generalitat de Catalunya qui executi totes les inversions estatals per als catalans i per a les catalanes, que ens traspassin els recursos per fer aquestes inversions o que siguin les mateixes, aquestes, que el pes de l'economia catalana. Accelerin, senyor Sánchez, les encomanes de gestió i el finançament singular. Aquest és l'acord que vàrem subscriure amb vostè per investir-lo president, amb el seu Govern i també amb els seus socis de govern. Si vostè vol que els republicans independentistes d'esquerres, si vostè vol que Esquerra Republicana de Catalunya doni suport als Pressupostos Generals de l'Estat, compleixi.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Llavors, què passa amb els malalts que no hi poden fer front? Què els passa a les persones que viuen soles? El sistema de salut i l'estat del benestar han d'acompanyar, han de contemplar un acompanyament integral en totes les dolències i en totes les fases de les mateixes dolències, sigui a base de tractament per alentir la malaltia, o sigui per a les cures pal·liatives quan arriba el cas. Imaginem-nos per un moment que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament d'aquesta malaltia. Això, doncs, senyories, és el que els passa als afectats d'ELA. Així doncs, la norma, les lleis, han de tenir l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l'ELA, però també, i molt important, la de les seves famílies. Dotar de recursos econòmics per adaptar l'entorn del malalt a la seva nova vida. Cal que les famílies no hagin d'afrontar càrregues financeres excessives a costa dels costos associats a l'atenció i al tractament de l'ELA. Promoure també l'atenció integral i multidisciplinària, i que aquesta atenció sigui mitjançant un equip de professionals especialitzats, si així la família ho necessita, visqui allà on visqui, en un entorn urbà o en un entorn rural. O si no, dotant de recursos aquelles famílies que, pel motiu que sigui, prefereixen fer-se càrrec de les cures necessàries. Però que aquest motiu no sigui que perquè com que visc en una zona rural, no tinc ningú que pugui contractar que sigui professional. No pot ser que una malaltia com l'ELA, i d'altres que de per si fan del pacient una persona dependent, no tinguin associades les ajudes i els recursos necessaris per fer front a les conseqüències i limitacions que produeix la malaltia. Com tampoc pot ser que cada malaltia estigui legislada per una llei diferent. Hi ha 6500 malalties anomenades rares o minoritàries. Fa anys, per tant, que en aquestes mateixes Corts es va aprovar la llei de dependència, se'ns va vendre com la panacea. Divuit anys després de la seva aprovació, ha quedat aprovada i acreditada la seva insuficiència i la seva limitada aplicació. Cal, doncs, que hi hagi una profunda revisió d'aquest marc i que inclogui totes les malalties amb especial afectació a la mobilitat i que necessiten de cuidadors i de recursos. I encara més, és inadmissible que una llei tan important per a la vida de moltes persones estigui infrafinançada, i dic infrafinançada perquè la llei de dependència ho està molt, per part de l'Estat.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la escasez de medios para hacer frente al...
«Els ben asseguro que tenim molts motius per reprovar Marlaska, des de les escoltes il·legals, les infiltracions policials, la violació de drets humans a la frontera, passant pel mateix manteniment de la llei mordassa, però no entrarem en el joc de PP i VOX. Un PP que va mantenir la impunitat del ministre Fernández Díaz i els càrrecs polítics i policials de l'assassinat de quinze persones a Tarajal no té legitimitat per demanar la reprovació d'un ministre per la mort de dos guàrdies civils. A Catalunya tots sabem que la Guardia Civil ni és benvinguda ni és estimada. L'1 d'octubre ja van tornar a demostrar novament que són forces d'ocupació al nostre país i el que volem és que se'n vagin i no tornin més. Així, senyors del PP, si creuen que els falten efectius per lluitar contra el narcotràfic, enduguin-se tota la Guardia Civil de Catalunya i que tinguin sort en la lluita contra el narcotràfic. Tot i que no sé si els servirà de gaire perquè la Guardia Civil no n'és la solució, perquè bona part del narcotràfic es produeix amb l'expressa col·laboració activa o passiva dels membres de la Guardia Civil, fins i tot comandaments. No debades, el cap de Policía Judicial de la Guardia Civil a Algecires fou detingut per col·laborar amb el famós Messi de l'haixix, considerat durant anys el més important narco del Camp de Gibraltar. En els darrers anys també han estat detinguts altres membres de la Guardia Civil per col·laborar o pertànyer a bandes de narcos, com a Sevilla o a Ocaña. De fet, el Govern espanyol, en resposta a una pregunta del diputat Jon Iñarritu l'any 2021, va informar que en els darrers deu anys havien estat detinguts gairebé 150 agents de la Guardia Civil.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Ha realizado el Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes alguna actuación ante...
«Bon dia, senyor ministre Bolaños. Fa dos anys la UGT va presentar una denúncia als tribunals europeus en la qual diu que actualment l'Estat espanyol, la seva legislació laboral, no compleix amb la Carta Social Europea en el sistema d'indemnitzacions pels acomiadaments injustificats a Espanya. Arran de la denúncia, el Comitè Europeu de Drets Socials va admetre a tràmit aquesta denúncia el juliol de 2023 i estava prevista la resolució el novembre passat. No obstant això, hem rebut una informació preocupant i contrastada per part dels sindicats majoritaris sobre possibles moviments per part de la gent espanyola en el comitè, que depèn directament del ministre de Justícia, per retardar i influir en aquesta decisió. I això sí que seria greu. El sistema actual d'indemnitzacions per acomiadaments, repeteixo, injustificats i improcedents a Espanya no és just, amb una indemnització màxima de 33 dies de salari per any treballat. Molts treballadors i treballadores reben compensacions inadequades que no consideren factors com l'edat, la situació econòmica familiar o l'impacte en la seva carrera professional. Per tant, la meva pregunta és la següent i concreta: què farà el Govern per garantir indemnitzacions justes i restablir els drets dels treballadors i treballadores acomiadats sense causa? Com assegurarà aquest Govern que Espanya compleix amb la normativa de la Carta Social Europea i no intervé per influir en les resolucions del Comitè Europeu de Drets Socials? Aquesta seria la pregunta. Gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«De fet, si el nivell del mar continua pujant, a 550 quilòmetres d'aquest hemicicle podríem tenir els primers refugiats climàtics, i això els ben asseguro que a Catalunya no ho permetrem. El caràcter del sud del Principat de Catalunya i l'esperit deltaic és absolutament imparable. Si alguna cosa he après estimant el Delta és a no subestimar mai la força de la fragilitat, perquè el Delta no és només natura; el Delta és humanitat. Ara fa sis anys naixia la Taula de Consens. Tots els ajuntaments i les dues comunitats de regants van consensuar com protegir el Delta. Hi ha tres elements absolutament clau: les guardes, els sediments i les platges amples. El consens, doncs, passa per mantenir aquest perfil, per anar endavant i no endarrere. No recularem ni un centímetre. He tingut l'honor, també, de treballar al costat de la Taula de Consens durant aquests últims cinc anys des del Govern català, i plegats hem dissenyat l'Estratègia Delta, una estratègia sòlida per protegir justament el delta de l'Ebre, un full de ruta que compta amb tothom: amb els arrossaires, amb els pescadors i pescadores, amb els agricultors, amb els caçadors, amb els regants, amb les administracions locals i també amb el Govern de la Generalitat. Són accions estratègiques, són accions planificades i calendaritzades, que ens marquen el camí i ens diuen què hem de fer, com ho hem de fer, quan ho hem de fer i amb qui ho hem de fer. És un model de cohesió amb base a la sostenibilitat, una estratègia que uneix coneixement i gestió, i ho fa per evitar, òbviament, la regressió i la subsidència amb solucions sempre basades en la mateixa natura. No es tracta d'anar en contra de la natura; al contrari, es tracta d'utilitzar aquesta natura per afavorir les necessitats del Delta. Una estratègia a curt, a mitjà i a llarg termini. En definitiva, una estratègia que avui té el consens del Delta i també del país. Gràcies, com no pot ser d'altra manera, també a la Taula de Consens i al seu Pla.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Bé, molt bon vespre a tots i a totes. El delta de l'Ebre és un espai únic a Catalunya, és la primera zona humida del país i una de les més remarcables de la Mediterrània occidental. La seva situació és estratègica i el seu alt valor biològic, geològic i paisatgístic contrasta de ple amb la humanització d'aquestes terres, que l'han convertit en un gran rebost, gràcies també als seus valors socioeconòmics, però sobretot a la seva gent, dones i homes ferms que cuiden i treballen la terra que els ha vist néixer i créixer i que fan bategar cada dia un espai natural i, alhora, un espai productiu. Però el delta de l'Ebre, a banda de ser un ecosistema únic, és també un ecosistema fràgil, sobretot per les inclemències climàtiques. Durant massa anys les disputes entre administracions i entre el mateix territori han generat desprotecció i, alhora, desinversió i, sobretot, una situació de retrocés de l'espai deltaic que ratlla, si em permeten, el delicte. De fet, en els darrers vint anys s'ha perdut més d'un quilòmetre i mig de costa, una dada que, segons l'IPCC, podria augmentar si es compleixen les previsions. Les conseqüències de tot plegat són catastròfiques, no només en l'àmbit ambiental, sinó també per als habitants del Delta.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«I en aquest sentit, si totes les víctimes són víctimes, si no hi ha víctimes de primera i de segona, totes mereixen igual reconeixement i indemnitzacions econòmiques i prestacions, oi? Estan vostès disposats a homenatjar i reconèixer exactament les mateixes indemnitzacions i prestacions que tenen les víctimes d'ETA a totes les víctimes de la violència política del segle xx a l'Estat espanyol? En un exercici d'hipocresia i cinisme, porten anys demostrant que no i que no consideren totes les víctimes de la violència política igual, que l'Estat espanyol les considera o les discrimina segons qui sigui l'autor de l'assassinat, la ideologia de la víctima o el temps transcorregut. I per cert, com a mostra de la hipocresia de l'Estat espanyol, vull assenyalar que la societat i les institucions espanyoles continuen reconeixent i fent homenatges a un tal Felipe González, últim responsable polític del GAL, o al criminal de guerra José María Aznar. I ja que la dreta espanyola, com cada cop que s'apropa un període electoral, reviu ETA, deixin que torni a reconèixer el gran esforç que ha fet la societat basca per superar la violència política mitjançant un procés de pau en què han estat implicats els principals actors i institucions del país. I en particular, vull reconèixer la gran feina que ha fet l'esquerra abertzale a favor de la pau i la concòrdia d'Euskal Herria, obrint camí cap al seu alliberament nacional i social. Aurrera. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministro del Interior...
«Les casernes militars continuen mantenint fotos de Franco. El 20 de novembre es continuen realitzant homenatges, fins i tot misses, al dictador feixista. En manifestacions i camps de futbol d'arreu d'Espanya es veuen banderes franquistes i nazis amb total impunitat. Fins i tot s'han identificat policies i militars espanyols amb simbologia franquista i nazi. Això no ho consideren una ofensa i una humiliació a les víctimes del franquisme i el nazisme? Aquí no consideren que s'han de prendre sancions contra els actes d'homenatge, d'enaltiment o suport del franquisme, dels franquistes assassins i del nazisme? Per cert, entre les sancions contra l'enaltiment del franquisme, creuen que s'hauria de sancionar també l'Església per permetre homenatges a Franco? Totes aquestes preguntes em porten a afirmar que la dreta espanyola no només és hipòcrita, sinó que és cínica. Han passat anys i anys dient-nos, mentre els feixistes feien homenatges al Valle de los Caídos cada 20N, que recuperar la memòria històrica era reobrir ferides, que el franquisme ja no existia i que els morts es quedaven a les cunetes. Doncs, de la mateixa manera que el franquisme no existeix, ETA tampoc existeix. Així que, si pretenen que parlem sobre les víctimes d'ETA, parlem també sobre les víctimes del franquisme i, sobretot, les víctimes del terrorisme d'estat, del terrorisme feixista i parapolicial durant la Transició, i parlem també sobre la decència democràtica de mantenir el retrat del franquista Manuel Fraga Iribarne en aquest mateix Parlament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Bona tarda. Gràcies, president. Primer de tot, i sobraria dir-ho, però cal dir-ho, quan ens referim al Govern de l'Estat d'Israel, no ho fem per atacar el poble jueu ni els cristians que viuen allí ni els palestins i els àrabs que habiten aquelles terres. L'objectiu és posar pressió al Govern d'Israel en un intent de resoldre un conflicte que no coneix descans i que clama per solucionar-lo. És inajornable, com han dit els companys que m'han precedit. No comença el 7 octubre, són desenes d'anys de conflicte i crueltat que simplement no podem tolerar. És clar que la massacre del 7 d'octubre és insuportable i que el Govern de Hamas a Gaza no és model de res, però tampoc és acceptable cap mena de resposta indiscriminada cap a la població civil palestina de Cisjordània. No ho és, i no volem ser passius, no volem restar indiferents davant d'una guerra que ha posat fi a més de 30 000 vides, deixat prop de 70 000 ferits i forçat prop de dos milions a l'exili. Una guerra que ha deixat un rastre de destrucció en un territori on centenars de milers de nens i de nenes, centenars de milers de nens i nenes, malviuen o sobreviuen atrapats sense poder escapar. No sé si es pot anomenar genocidi o no; no entrarem en aquests debats, encara que les paraules són importants. No ho sé. Però el que sí que sabem és que el que estem veient cada dia als telenotícies és un Gernika televisat i ben documentat. Això sí que ho sé. I abans es posava el crit al cel quan es bombardejava població civil indefensa, i ara sembla que és el pa de cada dia i no passa res, la humanitat no ha après res. Sabem que hi ha centenars de milers de palestins i civils que moren sota les bombes sense cap via d'escapament, sense cap refugi possible. Centenars de milers de persones que es pregunten si sobreviuran demà, si tindran alguna cosa per menjar o si realment tindran un demà. Això és el que està passant a dos milions de palestins, amb infants innocents inclosos, i això és una qüestió humanitària a la qual no podem girar l'esquena.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Aquests recursos es perden mentre les empreses de Catalunya necessiten urgentment accedir al suport dels fons europeus per afrontar amb solvència els reptes de futur. És una paradoxa que, per una banda, estiguin quedant convocatòries desertes i, per altra banda, les empreses segueixin sense trobar la manera d'accedir a aquests fons. En aquest context i veient les grans dificultats que s'estaven trobant les empreses de Catalunya per engegar projectes, la Generalitat, liderada per Esquerra Republicana de Catalunya i amb recursos propis, fa els deures i obre una línia d'ajuts durant el 2022 per ajudar les empreses a realitzar inversions industrials. El disseny d'aquesta línia el fa partint de les necessitats reals de les empreses i tenint en compte les seves característiques. A diferència dels ajuts estatals, lluny de quedar deserts, s'han d'ampliar: dels 10 milions d'euros inicials, s'acaba ampliant amb un 45,7 % de milions d'euros i es dona suport a un total de 200 projectes innovadors. Aquesta xifra és més del doble de la que s'ha assignat amb la línia Activa Financiación d'àmbit estatal en dos anys.»