Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 17 de 31
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Simplificar i promoure l'aprovació de rutes PBN. I això, a mi m'agrada explicar les coses perquè les coses s'entenguin. PBN què vol dir? És un acrònim en anglès que vol dir Performance Based Navigation. Rutes PBN per operacions d'emergència, per helicòpters sanitaris, de bombers o policials. Això què permet? Què és la ruta PBN? La ruta PBN, o la navegació basada en PBN, especifica que els sistemes d'acompliment siguin definits segons els termes de precisió, integritat, disposició, continuïtat i funcionalitat requerits per a les operacions proposades en el context d'un espai aeri particular. És a dir, permet predefinir les condicions de navegació i seguretat aèria per a una determinada operació. Això ja introduiran vostès, estic segur que sí, que per a aquest tipus de vols d'emergències, de seguretat, policials, bombers, permet operar amb menys restriccions climatològiques, dona un element de facilitació als pilots i a les tripulacions i, per tant, facilita les operacions de salvament també, i afavoreix la seguretat dels professionals. Hi ha moltíssimes experiències dels països occidentals que ens envolten de com tot això s'ha anat desenvolupant i cal fer-ho aquí, que no s'està fent. Aquesta esmena també ha estat incorporada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Una de les esmenes que hem aconseguit que s'introdueixi a la llei, per exemple, en el terreny de la sostenibilitat és que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a preveure i definir una superfície per tal de generar energies renovables orientades a l'autoconsum dels aeroports, a l'autoconsum de la infraestructura. Això a Europa ens porten un avantatge de dècades, perquè els aeroports, com vostès coneixen, tenen una gran quantitat de superfície afectada per la seguretat i per l'activitat aèria, i aquella superfície normalment és idònia, vostès ja s'imaginaran que no és idònia per posar molins de vent, però sí que és idònia per posar plaques fotovoltaiques. En l'etapa de president d'Aeroports de Catalunya vam aconseguir que la xarxa d'aeroports de Catalunya fos neutra en CO2. I per tant, hi ha molt recorregut per fer. És sorprenent que encara ara els plans directors dels aeroports, que inclouen infinitat de situacions a tractar i analitzar, no incloguin aquests espais de generació d'energies renovables. Hem introduït una esmena per promoure els serveis atesos per aeronaus no tripulades, els drons. Els drons és una explosió en l'activitat aeronàutica i cada vegada té més aplicacions i més interès en la vigilància de línies elèctriques, en la inspecció de línies elèctriques, en tractaments agrícoles, per exemple. I la normativa que s'aplica és extraordinàriament restrictiva i limitant. Per tant, el que diem és que es faciliti això, es promogui, se simplifiqui, perquè ofereix molts avantatges en reducció de costos, en sostenibilitat i desenvolupa una activitat professional molt important.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«En tot cas, nosaltres sí que hem volgut aprofitar aquesta llei per introduir alguns temes o algunes idees força per intentar millorar-la. Per exemple, hem volgut introduir algunes aportacions, com una visió més àmplia de la navegació aèria. Nosaltres considerem la navegació aèria com una activitat estratègica, però també considerem que és una activitat excessivament tancada i impermeable. I per tant, donar aquesta visió més àmplia: què vol dir intermodalitat, què vol dir..., com conviu i dialoga amb l'activitat de la resta del territori que hi ha al seu entorn, on normalment les normatives i les regulacions de l'activitat aèria acaben aixafant o imposant-se amb molt poca empatia als territoris on hi ha activitat aèria, temes de sostenibilitat, etc. Hem volgut introduir, doncs, totes aquestes qüestions. I ho hem fet a través d'un conjunt d'esmenes. De fet, només queda una esmena viva de les quals ha presentat el nostre grup. Les altres les hem pogut transaccionar amb el grup del PSOE i també amb altres grups. I per tant, entenem que hem pogut incorporar algunes millores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, senyora presidenta. Als qui amb bona intenció no es posin el pinganillo quan parlo avui els recomano que se'l posin, perquè parlarem d'algunes qüestions una miqueta tècniques que si no, potser no, no ho agafaran, eh. Molt bon dia, com deia, presidenta, diputats, senyores i senyors diputats. El grup de Junts es va plantejar inicialment en aquesta llei presentar una esmena a la totalitat, perquè nosaltres no compartim el model de gestió aeroportuària absolutament centralitzat que hi ha a l'Estat espanyol en relació amb AENA. Per tant, comparteixo absolutament el posicionament que ha fet el grup del PNB, per exemple, i votarem la seva esmena viva en aquest sentit. Però de seguida vam veure també que aquesta no era la llei per fer front a aquesta qüestió. Al final, aquesta llei és una llei que modifica dues lleis, per cert, dues lleis molt antigues. Modifica la Llei de navegació aèria, que és de l'any 1960, és a dir, fa 65 anys que té aquesta llei. I modifica també la Llei de seguretat aèria de l'any 2003. És una llei molt tècnica, molt d'adaptació de normativa europea, d'actualització normativa, de temes de seguretat. Per tant, vam entendre que el que tocava era tractar aquestes matèries que també tenen la seva importància i que no era el lloc per poder abordar aquesta qüestió més general del model aeroportuari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I només un apunt, però què és important: l'impost del valor de la producció elèctrica, què és un impost que posa el Partit Popular al 2012, el paguen tots els generadors d'electricitat, senyor Sánchez, no només les nuclears. I, per tant, vostè no és creïble quan diu 'o serà verda o no serà' perquè l'Estat espanyol és l'únic estat de la Unió Europea que penalitza amb aquest impost a les renovables. I ho fan amb els que van de defensors de les renovables. I lúltim apunt respecte a aquest tema: les grans elèctriques espanyoles fan el que fan, òbviament, perquè els diferents governs permeten que ho facin. Els governs espanyols, però també els qui col·laboren amb els governs espanyols. I els recordo que Junts per Catalunya és l'únic partit català d'aquest hemicicle que va votar en contra de compensar amb milions d'euros, amb més de 2000 milions d'euros, les grans elèctriques espanyoles. L'únic. Deia que ens alertava vostè, senyor Sánchez, del perill de les apagades elèctriques com a problema de seguretat nacional. I no li falta raó, però a Catalunya sabem perfectament què vol dir viure una apagada, i no només energètica, sinó també institucional i democràtica. La defensa d'un territori comença per garantir la seguretat i el benestar de tot el poble. I vostès, el govern espanyol de torn, -dretes o esquerres- han estat incapaços de garantir ni tan sols el servei de Rodalies. En el servei de Rodalies no li cal una apagada per no funcionar. Després de dècades de diners promesos que no han arribat. Lluvias de millones que tots han anunciat. El sistema de Rodalies de Catalunya continua sent una vergonya estructural. Inversions ridícules a Catalunya que contrasten amb inversions milionàries a Madrid. Hi ha hagut una apagada general a Renfe a Catalunya que està gestionada per vostès. Mentre l'operador que gestionem des de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ha funcionat perfectament. I aquesta deixadesa només s'acaba d'una manera: que siguem els catalans els qui gestionem els nostres propis recursos, que fins ara han gestionat vostès i que no han arribat a Catalunya. Aquest desastre començarà a acabar el dia que siguem independents i el temps i els números ens estan donant la raó.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Els hi pronostico el què faran els 19 diputats del PSC: seguir callant com el senyor Illa, un president de Catalunya que fa tot el contrari del que s'espera d'un president de Catalunya. Està posant la catifa vermella a les polítiques espanyoles i els partits espanyols i no està defensant els interessos de la nostra nació i del nostre país. Expliquin als catalans, senyors socialistes, per què han permès i han callat mentre ens han saquejat tots aquests anys. Expliquin als catalans per què han de pagar més que un madrileny o un extremeny. Expliquin als catalans per què els trens, que vostès gestionen, no funcionen. Expliquin als catalans per què no arriben a final de mes. Expliquin als catalans per què Madrid rep el doble del que rep Catalunya quan els catalans paguen més impostos. Expliquin, per tant, als catalans, senyors socialistes, de què serveixen vostès aquí i de què serveixen vostès a Catalunya si van al dictat de Madrid? Ens ha alertat senyor Sánchez, del perill de les apagades elèctriques i ha dit, literal, 's'equivoca qui situa el debat en les renovables i les nuclears'. I ho compartim. Però després de dir això, vostè ha començat un monòleg sobre les renovables o les nuclears situant el debat en renovables o nuclears. I veig que alguns hi han caigut de quatre potes. I ho fa perquè ja li està bé despistar-nos i situar el debat o treure el debat de l'objecte principal d'aquesta compareixença, que era respondre a la pregunta 'què ha passat?' Quines són les causes de l'apagada? I una setmana més tard no ha donat ni una sola dada nova que no hàgim publicat ja els mitjans de comunicació. I òbviament, no ha contestat la pregunta objecte d'aquesta compareixença.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè ha parlat també de guerra comercial: que cal que ens preparem, que cal que ens adaptem, que hem d'estar forts i superar-ho que cal generar valor afegit a la petita i mitjana empresa. Però el que diu vostè aquí és totalment el contrari del que acaba aprovant amb els seus socis en el Consell de Ministres. Els catalans, senyor Sánchez, som uns pencaires. Ens han ensenyat generació rere generació el que és la cultura de l'esforç. Ens han ensenyat a pencar, a pensar, a crear. Fins i tot ens han ensenyat a moure muntanyes. Ens han ensenyat a guanyar-nos la vida. Ens han ensenyat a defensar la nostra nació, la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres empreses petites i mitjanes, els nostres autònoms, els nostres treballadors. Ens han ensenyat a defensar-nos el futur. No ens han ensenyat a ser uns ganduls. No ens han ensenyat a anar pidolant molles. No ens han ensenyat a ser un poble de subsidis. Som Catalunya, un poble que té iniciativa i que té molt talent. El que la gent necessita és no patir per arribar a final de mes. És poder tenir una llar i no una fucking habitació, que és el que vostès defensen. Oferir un futur digne als nostres fills. Aconseguir que els nostres fills no hagin d'anar-se a buscar les garrofes fora de Catalunya. Defensem, per tant, un model molt diferent del que defensen vostès. I han fet aquesta llei mal anomenada reducció de la jornada laboral, sense comptar amb l'opinió dels catalans. Només els ha interessat l'opinió dels sindicats espanyols. Uns sindicats liderats per persones que són afins als seus partits i totes aquestes polítiques espanyoles que vostès defensen i que s'estan carregant Catalunya, el model català i que s'estan carregant a la classe mitjana catalana, mai veuran la llum si depèn de Junts per Catalunya. Han tingut la mala sort de topar-se amb nosaltres, perquè nosaltres ho tenim molt clar. Ni la dreta espanyola, ni l'esquerra espanyola, ni vostès: Catalunya. Però vostès això els importa un rave, mentre tinguin el seu titular la nostra pregunta.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Lamentablement, i durant dècades, l'aparell de l'Estat espanyol, amb tots els seus col·laboradors, ha dedicat més esforços a contenir l'anhel democràtic i legítim català que a atendre demandes socials, culturals, econòmiques. I si no, com s'explica, per exemple, que ara ens vingui aquí a demanar un aval per gastar-se 10 000 milions d'euros en un pla de defensa molt poc detallat, mentre és incapaç de pagar, senyor Sánchez, els 40 milions d'euros que necessiten els afectats per l'ELA. Que els necessiten i que fixa la llei que vam aprovar aquí fa uns mesos amb els seus vots, també socialistes. Però permetin-me que digui amb els seus vots hipòcrites, perquè la llei està aprovada, però els diners no arriben i depèn exclusivament de vostès que aquests diners arriben a qui els necessiten. Com es pot parlar també de defensa compartida quan un dels pobles que hi ha a la península se sent històricament ocupat i, per tant, gens defensat. Catalunya ha vist desfilar tancs espanyols pels seus carrers, ha vist assassinar i empresonar presidents, ha tingut presos polítics. De fet, el president de Catalunya és avui a l'exili. Catalunya ha estat amenaçada amb la suspensió del seu autogovern. En moltíssimes ocasions ha vist perseguida i menystinguda la seva llengua. Ha patit un 155 i ha viscut com l'estructura militar i d'intel·ligència de l'Estat espanyol ha servit, no pas per garantir la seva seguretat, sinó per espiar, per perseguir i per criminalitzar. I sempre, senyor Sánchez, amb la seva col·laboració. Segurament el més reprovable en el seu discurs sobre defensa és que no ha tingut espai per a l'autocrítica ni cap menció a l'ús coercitiu del poder estatal contra un poble que només vol decidir.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però això té una cara B. Tota aquesta manera de fer implica danys importants en els ciutadans, una sanitat pública més saturada, una educació amb menys recursos, uns serveis socials sense possibilitats de fer polítiques potents, uns ajuntaments lligats econòmicament i forçats a prestar serveis amb els reduïts ingressos de fa anys. En definitiva, un govern que ofega econòmicament les administracions que presten els serveis més essencials per als ciutadans i que els presten més pròxims a ells mateixos. Un govern, per tant, en definitiva, que fa patir als ciutadans. Un govern que, a més a més, ha aconseguit que en un moment en què predica que és un moment de gran creixement econòmic i de gran bondat econòmica, tingui el país el pitjor atur juvenil d'Europa, amb uns resultats educatius decadents, amb la pitjor taxa de pobresa, amb una creixent pressió fiscal al ciutadà i amb una classe mitjana escanyada fins a l'extenuació. Res de nou. Aquest és un govern que ha acreditat, una vegada darrere l'altra que el seu principal objectiu és sobreviure ell mateix i que, si cal, devora tot allò que hi ha al seu voltant, ja sigui la capacitat econòmica de les altres administracions, la viabilitat futura de les empreses de diferents sectors o el futur dels ciutadans. Ho devora tot, però més aviat que tard, administracions, empreses i ciutadans se'ls giraran radicalment en contra, fins i tot aquelles governades per vostès mateixos que quan s'acostin les pròximes eleccions s'aniran posant nervioses i llavors ja no hi haurà publicitat institucional, Centre d'Investigacions Sociològiques ni control mediàtic que aturi la veritat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«... que el Gobierno deberá presentar ante el Congreso de los Diputados los presupuestos generales del Estado al menos tres meses antes de la expiración de los del año anterior. Així doncs, quina raó pot portar a un govern a ni tan sols iniciar el tràmit al qual està obligat per la Constitució? Doncs només n'hi ha una: que el govern tingui uns guanys superiors, no tenint pressupostos que tenint-ne. I això, senyors, és el que passa. Aquesta és la realitat d'aquest govern. Aquest govern prefereix incomplir el que diu la seva Constitució i castigar els ciutadans amb les conseqüències de no tenir pressupostos, perquè això de no tenir-ne li va molt i molt bé. Primer, perquè s'estalvia posar-se davant del mirall i evidenciar la seva precarietat en aquest hemicicle. Segon, perquè sap que la seva tossuderia en governar com si tinguessin una majoria absoluta que no tenen, els portaria a patir molt durant la tramitació dels pressupostos. Tercer, i molt important, perquè així el govern no ha d'actualitzar els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic i, per tant, el govern es queda per ell tota la capacitat d'endeutament autoritzada per Europa en lloc de repartir-la també entre les comunitats autònomes i els ajuntaments.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Hi insistim: aquí parlem d'un equilibri molt difícil, d'ajustar oferta i demanda i tenint en compte les tensions i la freqüència. Realment és un miracle que en aquests moments que ara mateix tinguem llum, però no facin que sembli un miracle que tinguem claredat política. També volem deixar clar que des de Junts ens prenem molt seriosament la garantia de subministrament elèctric de qualitat. Per això estem escoltant a tothom i analitzant quines necessitats tenim com a país i quines són les millors solucions per garantir que el teixit productiu i la ciutadania tinguin prou energia i de qualitat per no només mantenir, sinó millorar la nostra competitivitat i el nostre benestar. I si no es canvien moltes coses, el que va passar el 28 d'abril tornarà a passar. L'any passat es va haver d'activar quatre cops el mecanisme que deixa fora del consum la gran indústria perquè no es quedi a les fosques tota la ciutadania. Vam estar, per tant, quatre cops al límit i tenint en compte com creix la demanda elèctrica, estarem al límit moltes més vegades. Per tant, toca analitzar i buscar solucions.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«En fin, no será Junts el que vaya a escurrir el bulto en este trabajo. Tenemos varias líneas de actuación: la eliminación progresiva de mutualidades alternativas, así que, a partir del 1 de enero de 2027, los nuevos profesionales colegiados que empiecen su actividad autónoma deberán afiliarse obligatoriamente al RETA, con una excepción, la de aquellos que estén ya afiliados por otro régimen de la Seguridad Social por una actividad por cuenta ajen; la mejora de las prestaciones mínimas de las mutualidades, con un aumento progresivo de la cuota mínima, equiparándola al tramo de cotización en RETA; y la creación de una pasarela para la transición al RETA mediante una disposición transitoria que permita a los profesionales colegiados y afiliados a las mutuas alternativas solicitar, en el término de un año desde la entrada en vigor del reglamento, la transferencia de sus derechos económicos acumulados. Entendemos que no se trata ahora de avalar o no la proposición del Grupo Socialista. Hoy se trata de poner en marcha el trámite parlamentario para dar solución a una situación que es compleja, con tantas aristas como casuísticas. Hoy, con el texto sobre la mesa, aún sigue habiendo muchas dudas y preguntas. ¿La pasarela será voluntaria y universal o debe tener restricciones o exclusiones por causas de temporalidad o por otras? ¿Con qué criterios se aplican coeficientes de reducción? ¿Por qué los años cotizados en la alternativa no deben equivaler a los años cotizados en el RETA? ¿Qué pasa con los pasivos, con las personas mayores que no tuvieron ninguna oportunidad de escoger? ¿Hay que acabar definitivamente con la alternatividad? ¿Cómo se van a garantizar los derechos de los mutualistas que decidan seguir en el régimen alternativo? ¿Cómo se va a hacer la transferencia a RETA de los derechos económicos acumulados en las mutuas? ¿Cuándo se va a producir la efectividad de dichos derechos? ¿Habrá que determinar todos estos aspectos en un reglamento posterior donde no vamos a poder decir nada? ¿Quién va a garantizar la solvencia de las mutuas y cómo? Son muchas preguntas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Entenem que ara no es tracta d'avalar o no la proposició del Partit Socialista. Avui es tracta de posar en marxa el tràmit parlamentari per donar solució a una situació complexa amb tantes arestes com casuístiques. Avui, amb el text sobre la taula, hi continuen havent molts dubtes i moltes preguntes: la passarel·la serà voluntària i universal o ha de tenir restriccions o exclusions per causes de temporalitat o altres? Amb quins criteris s'apliquen coeficients o condicions de reducció? Per què els anys cotitzats a l'alternativa no han de valdre els anys cotitzats al RETA? Què passa amb els passius? Què passa amb aquelles persones més grans que no van tenir cap oportunitat de triar? Cal acabar definitivament amb l'alternativitat? Com es garantiran els drets d'aquells mutualistes que decideixin continuar el règim alternatiu? Com es farà la transferència al RETA dels drets econòmics acumulats a les mutualitats? Quan es produirà l'efectivitat d'aquests drets? Caldrà determinar-ne tots aquests aspectes en un reglament posterior en què no hi podrem dir res? Qui i com garantirà la solvència de les mutualitats? Mirin moltes preguntes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Laietana. No dubtem de la voluntat de la Fiscalia de fer efectiu el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Però sí que sabem, i ho diem des d'ara, que quan aquesta investigació arribi al jutge, per molt que s'hagi constatat quins són els crims comesos i qui són els criminals que els van cometre, el màxim que hi podrà haver és una simple declaració judicial civil de reconeixement dels fets sense efectes penals. En cap cas hi haurà una condemna als torturadors i, per tant, no hi haurà justícia real. Això és així. Això és així perquè la Llei de Memòria Democràtica no va incloure la mesura clau per evitar que els jutges continuïn obstaculitzant les condemnes als criminals franquistes. Què és la derogació de l'amnistia del 1977 per als crims de lesa humanitat i, per tant, els jutges poden continuar arxivant sistemàticament les denúncies fins que ja no quedi cap criminal franquista viu, com molt bé ha explicat el diputat del BNG Néstor Rego. De fet, les Nacions Unides repetidament han recordat a l'Estat espanyol l'obligació de garantir la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i, per tant, de derogar l'amnistia del 1977. Un recordatori que, per cert, ni tan sols hauria de ser necessari perquè els jutges espanyols ja tenen l'obligació d'aplicar l'amnistia als crims de lesa humanitat. I tenen aquesta obligació des del moment que Espanya va signar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i, des del moment que la Constitució espanyola estableix que els tractats ratificats per Espanya són dret intern i que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques, s'han d'interpretar conforme la Declaració dels Drets humans i els acords internacionals ratificats. Centenars de persones han estat torturades a Via Laietana, 43. Les germanes Eva i Blanca Serra, els germans Pepus i Maribel Ferràndiz, Carles Vallejo, Carles Castellanos, Pilar Rebaque, Carles Miquel Jacobo, Xènia García i tants i tants d'altres. Demano disculpes als centenars de persones que han estat torturades en aquest pou de la vergonya que és Via Laietana, 43, per no poder dir els noms de totes elles. La comissaria de Via Laietana és la demostració del fracàs de la memòria a l'Estat espanyol, com ens ho recorda cada setmana la Comissió de la Dignitat. El 2017 aquest congrés va aprovar una PNL perquè deixés de ser una comissaria activa i passés a ser el que ha d'acabar sent un espai de memòria, exactament igual que els camps de concentració a Europa de la Segona Guerra Mundial. Exactament igual que els locals de l'ESMA de Buenos Aires i exactament igual que els locals de l'Stasi a Berlín. El moment per aconseguir-ho era el 2022. No va ser així. Amb el vot d'uns i l'abstenció d'altres, es va aprovar una llei que ignorava Via Laietana, quan l'hauria pogut perfectament incloure, com va incloure la cessió del Palacio de la Cumbre a l'Ajuntament de Donòstia. En la llei de memòria, qui va guanyar va ser el ministre Marlaska, avantposant els criteris operatius als drets humans. En paraules seves: 'No vemos motivos operativos para trasladar la Jefatura Superior de Policía, que son los criterios que deben operar, que deben guiar nuestra actuación'. Los criterios operativos, per damunt dels drets humans, segons el ministre Marlaska, i amb la Llei de Memòria Democràtica, qui va posar els límits a la democràcia espanyola va ser el secretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior, senyor Rafael Pérez Ruiz, quan l'octubre del 2021, en el mateix edifici de Via Laietana 43, on s'han torturat centenars de catalans i catalanes, va dir literalment: 'Esta Jefatura de Via Laietana es un símbolo de servicio público desde el que varias generaciones de policías han contribuido y siguen contribuyendo a reforzar la democràcia'. Ho va dir on centenars i centenars i milers de catalans i catalanes van ser torturats. Una frase pròpia d'un autèntic psicòpata. Moltes gràcies.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Senyora, presidenta, senyories. Junts per Catalunya no va avalar l'aprovació d'una llei de punt i final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No van voler que el nostre vot o la nostra abstenció servissin per engreixar el relat fals, mentider de la legitimitat del règim del 78, un règim hereu del règim feixista com hereu del dictador, com ara recordava el diputat Iñarritu, un règim hereu que, com a hereu del dictador Francisco Franco, és l'actual rei d'Espanya, d'acord amb la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, que va entronitzar el seu pare. Saben quantes vegades diu la Llei de Memòria Democràtica que la dictadura va ser un règim feixista. Cap. Cap ni una. Per això, des de Junts per Catalunya no vam voler que amb el nostre vot, ni tampoc amb una abstenció acomplexada, s'aprovés una llei de memòria que responia a l'únic objectiu de blanquejar la transició i el règim del 78. I així i tot, votarem sí a una de les seves poques derivades positives la reforma de la llei orgànica reguladora del dret d'associació perquè es puguin dissoldre les associacions que fan apologia del franquisme amb les reserves sobre la seva efectivitat, que ha expressat el diputat Néstor Rego, votarem sí a la reforma que se'ns posa avui sobre la taula. També hem de dir que estem d'acord amb la possibilitat que l'acció de dissolució la puguin exercir, a més de la fiscalia, les entitats memorialistes, tal com s'ha aprovat en ponència. Sobre la llei de memòria, crec que el temps ens ha donat la raó. En els dos anys i mig des de la seva entrada en vigor. Hi ha hagut múltiples incompliments la reforma legal per dissoldre les associacions arriba tard. Arriba més d'un any tard. Com estem veient ara. No tenim notícia de la restitució dels documents requisats als ajuntaments. No tenim notícia de la restitució dels dipòsits de paper moneda ni tampoc dels patrimonis confiscats. Tampoc se sap res de la compensació dels treballadors forçats. Però el pitjor de tot, el pitjor de tot, és que la Llei de Memòria Democràtica ha consolidat un model d'impunitat que priva de tutela judicial efectiva i, per tant, deixa sense justícia les víctimes. Un model d'impunitat construït des d'una judicatura que no ha acabat mai de tallar els seus vincles amb el franquisme. És cert que la llei preveu el dret a la investigació i és cert que preveu el nomenament de fiscals de memòria. En aquest sentit, celebrem que la Fiscalia de Barcelona hagi obert per primera vegada diligències per investigar les tortures perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a la Prefectura Superior de Via Laietana de la Policia Nacional, i ha obert aquestes diligències arran de la denúncia presentada per la lluitadora per la llengua i la cultura catalanes, Blanca Serra. Una denúncia presentada en nom d'ella i de la seva germana Eva, ja difunta. Després de desenes, centenars d'intents és el primer cop que la Fiscalia investigarà per crims contra la humanitat, tortures perpetrades a Via»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Setenta y siete días, han tenido que pasar setenta y siete días desde que usted asistió a la no convalidación del real decreto ómnibus hasta que hoy lo ha vuelto a traer aquí. Setenta y siete días para volver a traer una propuesta que básicamente no cambia en nada sustancial el texto anterior. Setenta y siete días, por lo tanto, para nada. Y si no fuera porque lo estamos viendo en primera persona, parecería imposible que el Gobierno haya perdido tantos meses para volver a traer el mismo real decreto. Pero, de hecho, esto sirve muy bien para ilustrar perfectamente su Gobierno. En primer lugar, es un Gobierno débil, que pierde votaciones clave, que tiene que retirar puntos del orden del día o que tiene que volver a traer a votación temas por no negociar como tiene que negociar el que no tiene mayoría absoluta. En segundo lugar, es un Gobierno insensible, insensible con el sufrimiento de las personas. Ustedes son capaces como Gobierno de priorizar al máximo posible los ingresos a través de los impuestos, quedándose buena parte de los aumentos salariales y de las pensiones de la gente por culpa de no deflactar el IRPF. Insensible, además, hasta extremos inimaginables. Su Gobierno es un gobierno capaz de impedir, por ejemplo, que se destinen los recursos necesarios para la ley ELA cuando saben que esos recursos son esenciales para todo un colectivo para el cual cada día, cada hora, cada minuto cuenta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«I finalment, un despropòsit des del punt de vista ètic. I m'explico. Aquestes ajudes es financen amb fons europeus per agilitzar la transició cap a una mobilitat més sostenible. Fins aquí cap problema. Però atenció: quan un ciutadà rep l'ajuda per la compra d'un vehicle o col·locar un punt de recàrrega, ha de declarar aquesta ajuda com un ingrés en la declaració de l'IRPF, que a més a més, li cotitzaran el tram marginal, el que paga el percentatge més alt i per tant, vostès es queden una part dels diners de l'ajuda mitjançant l'IRPF, una part important d'un percentatge molt alt. Vostès es queden una part dels fons europeus que haurien de ser ajudes pels ciutadans. Un cop més, vostès quedant-se injustament els diners dels ciutadans fent negoci, fent caixa amb les ajudes europees aprofitant guanyar diners, senyora ministra amb la transició ecològica. És tal el despropòsit que faria riure si no fos que la situació és per plorar. I podríem seguir allargant la llista de despropòsits parlant del retard en el desplegament dels punts de recàrrega, on només s'han instal·lat un 10 % dels punts que han d'estar operatius el 2030. Només 34 000 punts enfront dels 340 000 que fan falta. O bé, parlant també de que els vehicles elèctrics a Espanya són un 10 %, quan l'objectiu fixava un 25 %. Una pèssima xifra enfront del 25,4 % de França, el 28,2 % del Regne Unit, el 33,4 % Portugal o el 91 % de Noruega. Tot plegat, t'ho agafis per on t'ho agafis, un despropòsit. I no ho diem només nosaltres, que tot plegat és un despropòsit. El mateix president de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions i llavors president de la Seat, dimitia fa uns mesos per, cito literalment, 'la inacció del govern de l'Estat en favor de l'electrificació'. Com deia abans, tot plegat del començament al final, un despropòsit.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Un despropòsit que es va repetint en diferents aspectes d'aquest reial decret, senyora ministra. Fixin-se: un despropòsit des del punt de vista de la tramitació. Els papers, les gestions a realitzar, els tràmits a superar són tant complicats i carregosos que sovint semblen més dissenyats per fer abandonar al ciutadà que no pas per incentivar-lo a aconseguir l'ajut. Per què no miren el que fan altres països? Per què no permeten, com ells, que la gestió de les ajudes les puguin fer els mateixos concessionaris? Un despropòsit també des del punt de vista del cobrament. Tu paga pel davant el cost del vehicle, assumeix primer el preu de l'ajuda i espera després el temps amb una mica de fortuna: només 18 mesos per recuperar aquest cost de l'ajuda. A Catalunya hi ha 30 000 persones esperant la resolució dels ajuts. A Catalunya només han cobrat el 20 % dels cotxes comprats i el 23 % dels punts de recàrrega instal·lats. De veritat que no ho podien fer millor? De nou, per què no miren el que fan els altres països? Per què no fan com ells i permeten que el preu ja estigui descomptat en la venda del cotxe i el concessionari recuperi l'ajut directament i en poc temps des del govern?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Moltes gràcies, president. 77 dies. Han hagut de passar 77 dies des que vostè va veure no convalidat el reial decret òmnibus fins que avui el torna a portar aquí. 77 dies per tornar a portar una proposta que bàsicament no canvia en res substancial del text anterior. 77 dies, per tant, per res, i per tant, si no fos perquè ho estem vivint en primera persona, semblaria impossible que el govern hagi perdut tants mesos per tornar a portar el mateix reial decret. Però de fet, això serveix molt bé per il·lustrar perfectament el seu govern. Primer, un govern feble que perd votacions clau, que ha de retirar punts de l'ordre del dia o ha de tornar a portar a votació temes per no negociar, com ha de negociar qui no té majoria absoluta. Segon, un govern insensible, insensible amb el patiment de la gent. Vostès són capaços, com a govern, de prioritzar ingressar el màxim possible a través dels impostos quedant-se bona part dels augments salarials i de les pensions de la gent per culpa de no flectar l'IRPF. Insensible a més a més, fins a extrems inimaginables. El seu és un govern que pas d'impedir, per exemple, que es destinin els recursos necessaris per la llei ELA quan saben que aquests recursos són essencials per a tot un col·lectiu pel qual cada dia, cada hora, cada minut, compta. Com s'atreveixen com a govern a regatejar vilment amb els diners que fan falta per desplegar la llei ELA que va aprovar aquest hemicicle gràcies, entre d'altres, de Junts?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gracias, señor presidente. Señor ministro, responderé a algunas de las cosas que usted ha dicho, aunque estarán un poco desordenadas. Pero, de entrada, permítame decirle que, en la batalla del rigor, todas las que quiera, y no dejaremos que nos gane en este terreno. Todo lo que decimos lo apoyamos con datos, con datos oficiales, por ello no nos diga o no insinúe que tenemos que ser rigurosos. Contestaré a alguno de los temas sobre los que usted tiene interés en hablar; por ejemplo, este tema de tirar piedras. Yo he denunciado y condenado totalmente cualquier tipo de vandalismo en el servicio ferroviario aquí, allí y siempre, cuando he tenido responsabilidades en la Generalitat y aquí también. Lo que no podemos admitir de ninguna manera es entrar en el juego que ustedes crean diciendo que los problemas en rodalies son porque se tiran piedras, porque hay vandalismo o porque se roba cobre. Aquí no pensamos entrar, porque ocurre eso que ha dicho también mi compañera y que le hemos dicho tantas veces: que los trenes no funcionan, ¿lo entiende? Esto lo sufre la gente cada día, es la pura realidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«I com veig que el temps passa volant, me'n vaig directament. Bé, si em queda una curiositat que vostè no ha contestat, jo li dic 'escolti, la senyora Paneque va fer unes declaracions que el 25 % de la flota està sense servei a Catalunya'. El president de Renfe l'ha contestat. Jo li estic dient a vostè. Digui'm qui diu la veritat. Un dels dos no diu la veritat. Si us plau, faci el favor de dir-me'l. I, anem al tema essencial. I això lliga amb els treballadors. Escolti, hi havia sistemes per garantir els drets dels treballadors sense necessitat que hi hagués un traspàs de gestió de Renfe a Ferrocarrils. Es podia fer perfectament. Ningú ha dit mai que els drets dels treballadors de Renfe no s'havien de respectar, mai, però hi ha mecanismes per protegir els drets dels treballadors i per fer el traspàs. Hi ha hagut una voluntat política que l'operador sigui sempre Renfe. I ho puc dir de primera mà, perquè els 15 anys que no hi va haver mai traspàs de res del govern central a la Generalitat és perquè es posava la condició que l'operador havia de seguir sent Renfe. I miri, jo no he comparat mai, com vostè si que fa, Ferrocarrils i Rodalies en funció de la mida, en funció del nombre de vies, en funció del nombre de quilòmetres que explota o en funció del nombre de passatgers que té. Home, que Ferrocarrils tingui 98 milions de passatgers, 2120 treballadors, 200 quilòmetres de via gairebé i més de 100 estacions, a mi em sembla que és molt solvent. Aquí, pensi, senyor ministre, que he acumulat les línies de cremalleres d'acord? Però és que jo no li he comparat mai això, senyor ministre, jo el que he comparat és la qualitat del servei, és la puntualitat i la qualitat del servei. Aquí el tema no és 'Ferrocarrils no val perquè té menys vies i menys estacions que Rodalies'. No, és que el tema és que la puntualitat a la línia Barcelona-Vallès és del 99, 61 %, què la puntualitat del Llobregat-Anoia és del 99,23 %, és que la puntualitat de Lleida-la Pobla de Segur és del 99,44 %. I per cert, sí que hi ha línies de Ferrocarrils de la Generalitat que comparteixen amb mercaderies: les potassa de Súria i els cotxes de la Seat. No l'han informat bé en això, algú li dona a vostè una informació com volent donar a entendre 'no, això de Ferrocarrils no es pot comparar'. El que hem de comparar és la qualitat del servei i aquesta és la qualitat del servei i la satisfacció de l'usuari és de més del 80 % i, per tant, aquí hi ha hagut una voluntat absoluta i total de què aquest traspàs no es faria si Renfe no era l'operador, quan la voluntat de Junts per Catalunya ha sigut sempre que l'operador havia de ser Ferrocarrils. Per què? Perquè és l'operador públic de la Generalitat, perquè la mobilitat de proximitat, senyor ministre, s'ha de gestionar des de la proximitat, no des d'una empresa centralitzada a Madrid -això ho diu fins i tot l'IDEF- i perquè Ferrocarrils de la Generalitat, ni més petita ni més gran, és molt més eficient, és molt més puntual i dona millor servei. Aquests són els motius, i per això li recriminen que mentre Rodalies no funcioni, que no funciona, no és de rebut que s'hagi fet un traspàs en què s'ha impedit totalment que l'operador sigui Ferrocarrils de la Generalitat pels motius que acabo d'explicar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, senyor president. Senyor ministre, contestaré unes quantes coses de les que vostè ha dit, estarà una mica desendreçat. Però d'entrada, deixi'm dir-li, escolti, a la batalla del rigor, totes les que vulgui, eh? I no ens deixarem guanyar en aquest terreny. Tot el que diem nosaltres, ho suportem amb dades i ho suportem amb dades oficials. Per tant, no ens digui o no insinuï que hem de ser rigorosos i que no som prou rigorosos. Contestaré alguns dels temes que vostè té interès que en parlem. Doncs miri, per exemple, aquest tema de tirar pedres. Miri, jo he denunciat i condemnat sempre tota mena de vandalisme al sistema ferroviari, sempre de tot arreu, d'aquí i d'allà, sempre. Quan he tingut responsabilitats de la Generalitat i ara també. El que no podem admetre de cap manera és entrar al joc que vostès fan dient 'no, és que els problemes de Rodalies és perquè tiren pedres, els problemes de Rodalies és perquè hi ha vàndals, els problemes de Rodalies és perquè es roba coure...' I aquí no hi pensem entrar. Perquè el que passa és això, que també ha dit la meva companya i que li hem dit tantes altres vegades, que és que els trens no van, m'entén? I la gent ho pateix cada dia. I com això és la pura realitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Cuarto motivo. Enésimo error de planificación, condenar a las cercanías a convivir con las mercancías. En esa misma moción les pedíamos que separaran las mercancías de los trenes de pasajeros, especialmente en los tramos más congestionados. También hubo una abstención. Si eso no se aborda van a condenar a veinte años más de mal servicio y de incidencias. Quinto punto. No ser capaces de modernizar Renfe y hacerla una empresa eficaz. Renfe no se ha modificado ni modernizado. Es antigua, politizada, centralizada, con una falta de personal crónica, sin maquinistas ni personal de atención al usuario, revisores, estaciones abiertas que no se sabe si el usuario tiene billete o no y nadie lo controla, estaciones dejadas de la mano de Dios, estaciones que no son accesibles. ¿Cómo puede ser que en el siglo XXI tengamos tantas estaciones que no son accesibles? El resultado de todo ello ya saben cuál es. ¿Y cuáles son las propuestas para resolver el problema y qué credibilidad tienen? ¿Qué están haciendo ustedes distinto en los últimos treinta años? En primer lugar, sus primeras declaraciones, señor ministro, no generaron demasiada confianza. El 18 de enero del año pasado usted dijo: En dos años renovaremos el 100 % de todos los trenes que circulan por las cercanías de la Comunidad de Madrid. El 100 %. Hay una compra de trenes muy importante, sí, señor ministro. Esos van a ser de rodalies, pero nos tendrá que decir qué territorio se queda con solo el 80 % o el 70 % y qué territorio se queda con los trenes antiguos, porque no va a haber para renovar el 100 % de toda la flota de todo el Estado. Ahora, tranquilos, que los de la Comunidad de Madrid, esos sí que se van a renovar. Señores del Grupo Popular, señores del Grupo Socialista, estén tranquilos. Pero los demás, pues bueno, allá ellos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Per tant, aquí no només hi ha caos ferroviari, hi ha caos també en la gestió política. I a partir d'aquí, escolti, ja està tot dit. La seva prioritat i la del Partit Socialista, la del d'aquí, que és el que mana i la del d'allà, que és el que creu, ha estat mantenir Renfe com a operador, l'operador del govern central, encara que faci un mal servei. No han estat pensant en els ciutadans, que podrien tenir l'operació de Ferrocarrils de la Generalitat, una companyia pública del govern de la Generalitat que dona molt millor servei. Han passat diputats del PSC, ministres del PSC, presidents de Renfe, de PSC i això està exactament igual. I exactament és com volen vostès que continuï. A mi em sembla que aquesta és la seva prioritat i fins ara no han demostrat cap altra cosa. Moltes gràcies. Señor presidente, señores diputados, señor ministro, el último día dije que hablar de rodalies es como un déjà vu, y dije que diría en cada intervención las incidencias del día. Señor ministro, usted ha estado diez minutos para explicar las incidencias del mes de marzo, intentando minimizar la situación. Ahora, señor ministro, ahora, hace quince minutos, se ha interrumpido la circulación entre Fabra i Puig y el Clot y líneas R1, R2, R2 Norte, R3, R4 y R7 por una avería. Ahora mismo, a la hora de volver a casa, a la hora de ir a buscar a los niños al colegio.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè demana paciència, la consellera de la Generalitat de Catalunya del Partit Socialista demana paciència. Miri, quan hi ha un problema greu i la gent veu que hi ha un temps necessari per atendre i resoldre, a la gent se li pot demanar paciència. Quan fa trenta anys que hi ha el mateix problema, a la gent no se li pot demanar paciència. I encara menys quan la gent dels impostos que paguen de la seva butxaca en un territori on tenen un dèficit fiscal entre 16 000 i 20 000 milions d'euros cada any i el pitjor servei ferroviari de tot l'Estat espanyol, no se li pot demanar paciència. El que s'ha de fer és assumir les responsabilitats, prioritzar i actuar amb urgència. Què més fan? Tirar pilotes fora. Senyor ministre, vostè sovint ha donat la culpa a les bretolades, al robatori de coure. Vostè, com jo, sap que la majoria d'incidències són avaries diverses. Jo tinc les dades, no cal que li doni, vostè també les té. De fet, cada vegada que jo li he preguntat senyor ministre, vostè ha acabat dient que jo feia demagògia. Doncs mira, la realitat és com és. I li acabo d'explicar una part de la realitat d'avui. Ara tenim una nova causa: els boicots dels mateixos treballadors de Renfe. Vostè no n'ha fet cap menció quan ha parlat de les incidències del mes de març. Aclareixin aquest tema, és molt greu. Es van anul·lar 40 trens de lHospitalet de Llobregat, R1, R3, R4 i un altre dia, un altre treballador, les línies del sud, segons diuen els responsables de Renfe. Això és molt greu. Hi havia rumorologia, però mai dit amb aquesta contundència. Bé, tirar pilotes fora, donar la responsabilitat a un altre és el que han fet sempre Renfe i Adif. Per tant, cap novetat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Quart motiu, enèsim error de planificació: condemnar a les Rodalies a conviure amb les mercaderies. En aquesta mateixa moció de Junts per Catalunya, els hi demanàvem: s'ha de separar les mercaderies de les Rodalies, especialment, els trams més congestionats. També es van abstenir. Si això no s'aborda, condemnaran les Rodalies a 20 anys més de mal servei i d'incidències. Cinquè: no ser capaços de modernitzar Renfe i fer-ne una empresa eficaç. Renfe no s'ha modernitzat. És una empresa antiga, fortament centralitzada, polititzada, que té una manca de personal crònica, tant en maquinistes com en personal d'atenció a l'usuari, en revisors, estacions obertes que no se sap si l'usuari té bitllet o no i ningú no ho controla, estacions deixades, estacions no accessibles. Com pot ser que al segle XXI tinguem tantes estacions no accessibles? El resultat de tot plegat ja sabem quin és. I quines són les propostes per resoldre el problema i quina credibilitat tenen? Què estan fent diferent vostès dels darrers 30 anys? Primer, les primeres declaracions seves, senyor ministre, no generen massa confiança. El 18 de gener de l'any passat vostè va anar a un esmorzar informatiu i va dir 'escolti, en dos anys renovarem el cent per cent de tots els trens que circulen per les Rodalies de la Comunitat de Madrid'. El cent per cent. Hi ha una compra de trens molt importants, sí senyor ministre. D'aquests, 383 seran de Rodalies, però ens haurà de dir quin territori es queda amb només el 80 % o amb el 70 % i quin territori es queda amb els trens vells. Perquè no n'hi haurà per renovar el cent per cent de tota la flota de tot l'Estat. Ara, tranquils, que els de la Comunitat de Madrid, aquests sí que es renovaran el cent per cent. Senyors del PP, senyors del PSOE, estiguin tranquils. Els altres, que es fotin. Què més fan vostès? Demanen paciència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyor president, senyores i senyors diputats, senyor ministre. L'últim dia vaig dir que parlar de Rodalies és un déjà vu i vaig dir que diria a cada intervenció les incidències del dia. Senyor ministre, vostè ha estat deu minuts per explicar les incidències del mes de març intentant minimitzar la situació. Ara, senyor ministre, ara fa 15 minuts. Circulació interrompuda entre Fabra i Puig i Clot, línies R1, R2, R2 nord, R3, R4 i R7 per una avaria. Ara, a lhora de tornar a casa, a l'hora de buscar els nens al col·le. Miri, el mal funcionament de les Rodalies de Catalunya és la cronificació d'un fracàs, un fracàs que afecta la ciutadania, a la qualitat de vida de la gent, al son, a la pèrdua d'hores de treball, de classe. Un fracàs que té arrels molt antigues. Una mala planificació crònica, per exemple, molt lligada a aquesta megalomania espanyola de voler tenir la xarxa d'alta velocitat més llarga d'Europa i la segona més llarga del món després de la Xina, quan Espanya no és el país més ric d'Europa ni el segon més ric del món. I, per tant, fer això vol dir que té conseqüències sobre altres partides del pressupost. Aquesta estratègia, que ha estat compartida pel PP i el PSOE, té un altre greuge i és que s'ha fet permanent en el temps.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. Lacord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes dexportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Agafem, per exemple, el Reial decret que es va aprovar ahir dimarts. Sis articles, tres sense aportar res de nou. L'article 2, perquè només estableix les garanties i cobraments per part de l'Estat, i el tercer i el sisè perquè ja els havíem conegut en el desafortunat Reial decret Òmnibus de final d'any. De veritat que aquesta és tota la capacitat de desplegar mesures de protecció davant de la guerra aranzelària que estem vivim? No som capaços d'anar més enllà?, no tenen la capacitat de preveure totes les derivades i escenaris que es poden produir durant les pròximes setmanes i anticipar-se a cadascun d'aquests escenaris com caldria fer-ho? Sembla que no, en principi. I què hi trobem, per tant, en el Reial decret? Ja sigui amb recursos existents o amb nous que es mobilitzen, en el rerefons d'aquest Reial decret hi trobem diferents elements preocupants. El primer, aquest és un Reial decret que acredita, un cop més, la visió centralista del Govern. De fet, fins aquí cap novetat. Mobilització de recursos als quals una bona part provenen dels impostos dels catalans, sense establir en el primer text que vam conèixer, cap mecanisme que garantís que aquests recursos es repartirien en funció del percentatge que representen les exportacions de cada demarcació respecte al total de l'Estat. És a dir, una nova via per empobrir Catalunya en benefici d'altres territoris.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«La segona, aprofitar el moment en què les noves eleccions americanes són més lluny per provocar una recessió econòmica que tingui un doble efecte per als Estats Units: per un costat, provocar un augment de la inflació que permeti reduir en termes generals l'enorme deute públic que tenen. I paral·lelament, aconseguir una modificació dels tipus d'interès que permeti reactivar l'economia americana. I la tercera, revertir el procés de globalització de l'economia mundial, buscant també un doble efecte: relocalitzar la producció industrial tornant a produir als Estats Units béns que ara es fabriquen fora i, en conseqüència, revertir el seu dèficit comercial per evitar la continuada decadència industrial dels Estats Units. Com deia, però aventurar quin és el propòsit de l'administració Trump és extremadament difícil. Però igualment és cert que saber-ho intuir-ho és clau per encertar allò que s'ha de fer en els pròxims temps per encarar aquest desafiament. Perquè, en cas contrari, prendre decisions, fruit només de la testosterona política pensant només com a mascles alfa per portar a més els desafiaments, pot portar directament al desastre. Per exemple, allò que decideixi Europa podria accelerar el desastre si es pensa que estem davant del primer escenari, el de buscar només una millor posició de negociació, i en realitat estiguéssim davant dels supòsits en què Trump busca intencionadament deteriorar l'economia global per tal de reforçar el paper de l'economia americana. En aquest context, i davant d'aquest risc enorme, el govern de l'Estat, lluny d'aportar l'anàlisi tècnica i solucions fonamentades, en aquestes primeres hores, el primer que va fer va ser llançar una campanyeta sense cap mena de fonament tècnic, això sí, plena de proclames patriòtiques i embolcallant-se amb la bandera espanyola, com si tot això, embolcallar-se amb la bandera espanyola, fos garantia d'alguna cosa. Una campanya amb l'únic propòsit de treure rèdit polític de la por de la gent. La mateixa gent que, lluny de rebre la protecció de les decisions del govern de l'Estat, sovint veuen com adopta decisions que no serveixen per a gran cosa o, fins i tot, decisions que perjudiquen els mateixos ciutadans i, per tant, sovint, massa sovint, molt soroll per ben poca cosa. O com diem a Riudoms, molta música, per tan poca processó.»