Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
557 declaraciones · página 18 de 19
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Anem per la primera idea, la de la manipulació per part del Partit Popular i el PSOE, deixin-m'ho dir, és bastant certa. Per què negar-ho?, com a portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, un partit represaliat com el que més per la mala praxi judicial espanyola, no tinc la més mínima intenció de justificar ni tampoc de relativitzar la instrumentalització de la justícia que s'està duent a terme en aquest Estat. Ara bé, hi ha una idea, si em permeten, que realment sí que em crida l'atenció en la proposició de VOX, que és la següent, sobretot quan indiquen, i llegeixo textualment: 'La consecuencia de la elección exclusiva por la cámara ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado' i, atenció: 'cuestión especialmente grave teniendo en cuenta que la gobernabilidad, las últimas décadas, ha dependido de los grupos separatistas'. I aquí, senyores i senyors diputats, sí que em vull aturar un moment, perquè al final resultarà que som justament els i les independentistes els que controlem el poder judicial espanyol, aquells que van ser condemnats a més de cent anys de presó per fer un referèndum per aquests mateixos jutges. Quina manera més extremadament curiosa de manipular, aquesta que t'acaba deixant un país amb desenes de presos polítics i exiliats. De fet, senyores i senyors diputats, si no estiguéssim parlant de vulneracions tan greus de drets humans, aquest paràgraf de VOX realment faria riure. És el que podríem catalogar d'acudit dolent.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Coincide este debate con el 43.º aniversario del intento de golpe de Estado del 23F y, por lo tanto, es pertinente también interrogar qué podríamos descubrir si la Ley de Secretos Oficiales finalmente fuese nueva. ¿Qué sabríamos que no podemos saber? Por cierto, aprovecho para recomendar el libro del periodista que se ha citado, Carlos Fonseca, sobre la intentona golpista; una buena obra que nos acerca a lo que no podemos ver. La llei vigent de secrets d'estat impedeix, entre altres coses, que abordem el problema de les violacions de drets humans, que també, diguem, interpel·la el cas d'Espanya, i els crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme. Amnistia Internacional ho ha denunciat i nosaltres ho repetim. Acabo, presidenta. Donarem suport a la proposició del Partit Nacionalista Basc perquè és racional, de justícia i de consciència democràtica, i perquè és el que toca si no volem viure en el passat i ser més aviat zombis abans que ciutadans. Ens volem assemblar a les millors democràcies o ens volem assemblar al món tenebrós del qual vam sortir fa més de 40 anys? Gràcies, bona tarda.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Lo siento. Perdóneme que le dé la espalda, pero no hay otra manera de hacerlo. (Dirigiéndose a la señora Nacarino-Brabo Jiménez, del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso). No pensava intervenir en aquesta moció perquè hem discutit ja 25, 30, 32, 43, no ho sé, moltes vegades, el tema de l'amnistia. Aquí tothom ha donat els seus arguments. Jo crec que és una moció absolutament oportunista que, efectivament, ve d'una situació anterior a les eleccions gallegues, però deixin-me dos minuts simplement per agrair el to. Avui ens n'hem anat només amb un 'forajidos'. Està bé. Un dia sortim 'terroristas, delincuentes, asesinos', i només ens ha tocat 'forajidos'. Té un cert nivell cultural, s'agraeix. El to també ha estat bé. I, com vostès saben, les rèpliques de Vox mai tenen pèrdua. Escolti'm, sento unes coses que la meva intel·ligència està insultada, i el seu temps també. Però ha sigut una cosa interessant, perquè lliga amb allò d'ahir. Els recordo que ha dit que 'habrá combate inmisericorde contra los separatistas', que suposo que devem ser els independentistes. Jo ho soc. Bé, doncs sàpiguen que al seu 'combate inmisericorde' aquí estarem nosaltres: amb caritat, amb misericòrdia i, si convé, amb fe, per aguantar tot el que ens tirin. Perquè som independentistes des de fa molts anys i els asseguro que no ho deixarem de ser per vostès. Moltes gràcies.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories, la societat és un magma conflictiu. No totes les persones tenen els mateixos interessos. De fet, en gairebé tots els debats polítics i socials hi ha persones amb interessos contraposats. I en tots aquests grans debats, la feina dels representants públics es resumeix amb dues coses. En primer lloc, posicionar-nos al costat de la justícia social, la llibertat i la igualtat. Els qui tenim valors republicans anem per aquí. En segon lloc, acompanyar les reivindicacions socials per aconseguir canvis reals en la vida de la gent cap a millor. Bé, és una PNL. És una PNL, eh?, està molt bé i la votarem. De fet, el que proposa és la reducció de la jornada de treball. Com deia molt bé el company, algú ha dit que és demagògia. No és demagògia. Fa més de cent anys que estem amb jornades que no s'ha tocat la jornada de treball. Hi ha hagut canvis, canvis molt importants en les tecnologies, etcètera. Crec que ja és hora de replantejar aquest debat, així que estem d'acord en aquest debat, no? També volem recordar, com deia també un company, que això no va ser gratuït i els arguments que es van utilitzar el 1919 seran els mateixos que sentirem aviat, no? I és veritat que es va aconseguir gràcies a la lluita del moviment obrer. No van ser, com deia el company, classes de coaching, etcètera, no va ser així, però tampoc van ser PNL, eh? Que tenim el Govern, tenim el Govern i hem de tirar endavant.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Els portaveus que m'han que m'han precedit han fet tot el corpus jurídic que jo podria explicar-los. A mi el que m'interessava posar en relleu és que això va ser detectat ja per Esquerra Republicana l'any 2017, que en Joan Tardà ho va explicar perfectament i que havent-hi, com se suposa que hi ha, un govern progressista, està bé que ho recuperem. Però senyors de Sumar, vostès són del Govern. Recuperem la jurisdicció i la justícia internacional, sí; però la faran conviure amb una llei mordassa que no han sigut capaços de derogar en quatre anys? La faran conviure amb una llei d'estrangeria que atempta contra els drets fonamentals? La faran conviure amb els CIE oberts i amb el drama de la immigració que ha explicat la nostra companya canària? El progressisme es demostra en tota la legislació que fem, no només en aquella que es dedica als drets humans. I segueixo dient, i com garantiran l'accés a la justícia dels que ara són súbdits -perquè això recordo a tothom que és un regne-, que són súbdits del Regne d'Espanya? Com garantiran l'aplicació d'una jurisdicció universal amb uns jutges que no diferencien terrorisme de manifestació? Amb uns jutges que no diferencien l'aplicació de la llei mordassa de l'aplicació de crims de lesa humanitat? Com ho faran? Vostès ja saben que nosaltres no tenim cap esperança en l'Estat espanyol. Els acompanyarem solidàriament perquè es democratitzi, efectivament, els acompanyarem en tot el que sigui per netejar el seu Estat profund, perquè també ens afecta a nosaltres, però no és un projecte compartit. El que pregunto és quines mesures posarem per garantir que la justícia, ja no universal, aquí, a la cantonada, a Catalunya, realment serà justícia? Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Hi ha moltes coses més que els podria explicar, per exemple, que a les comarques de Tarragona, que també patim aquests vessaments, malauradament, doncs ja s'ha constituït la plataforma Zero Pèl·lets amb l'objectiu de lluitar contra les fuites d'aquests microplàstics. Tot això, en definitiva, requereix de bones polítiques públiques. I acabo, i sobretot, del respecte també a les competències d'aquests territoris que anem un pas per davant. Ho dic perquè a Catalunya fa molts anys que treballem amb el cànon de residus, per exemple, que és una taxa finalista que ens ha permès a dia d'avui acostar-nos als objectius marcats per la Unió Europea. Un cànon que crea consens absolut al meu país, però que quan la llei estatal va entrar en vigor, vàrem haver de lluitar moltíssim per poder mantenir i seguir treballant a favor de la recollida selectiva i de les polítiques ambientals. Nosaltres hi estem compromesos i estem compromesos en molts aspectes, i això és el que vostès haurien de fer. Mirin, jo no sé què passarà el dia 18 a Galícia, fruit de les eleccions, sí que desitjo que als companys del BNG els vagi de fàbula. Però el que sí que sé és que seria desitjable que vostès i vostès, però sobretot vostès, que en aquests moments tenen la responsabilitat a la Xunta, estiguessin per la feina. Perquè sens dubte, els gallecs i les gallegues i la resta de ciutadans hi sortirien guanyant moltes. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«L'accident dels pèl·lets de la costa gallega no ha fet altra cosa que posar una vegada més en evidència la fragilitat dels nostres ecosistemes, que això és el que més els hauria de preocupar. I no només això, sinó també la salut humana davant la proliferació dels plàstics d'un sol ús. Senyories, l'any 22 aquesta cambra aprovava la Ley 7/2022, de 8 d'abril, de residuos y suelos contaminantes. Seguidament, aprovava el Reial Decret, com he dit, d'envasos i residus. Aquesta llei, que transposarà la Directiva europea de plàstics d'un sol ús, va arribar amb molts anys de retard. I el reial decret també preveia una sèrie de mesures que havien d'incidir justament en la reducció efectiva dels plàstics. Però avui més que mai toca dir que la seva implantació no s'està duent a terme. Jo voldria aprofitar aquest faristol que vostès utilitzen per fer campanya electoral i per no tocar el tema de fons- per denunciar totes aquestes mesures de la llei i del reial decret que encara avui no s'estan desenvolupant. En cito algunes: l'obligatorietat de la venda a granel de fruites i verdures, per exemple; la prohibició de productes de plàstic d'un sol ús, per exemple, també; la prohibició del bisfenol o altres productes en els envasos, una mesura directament vinculada amb la salut humana, i al grup que tinc l'honor de representar ens preocupa, i molt; la prohibició de la incorporació intencionada de microplàstics i esferes de plàstic en determinats productes; l'establiment d'objectius de reutilització i preparació de la reutilització; l'obligatorietat a l'hora de disposar de referències d'envasos reutilitzables als supermercats, etcètera. Totes aquestes mesures, que, malgrat no ser suficients, havien d'incidir en la reducció efectiva dels plàstics d'un sol ús. A dia d'avui, dos anys després de l'aprovació hi torno-, com diria el mestre Tardà, el més calent és a l'aigüera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Des del Govern espanyol, i ara ens ho repetia el ministre, es critica, en part, el Govern gallec perquè no activés el nivell 2, que hauria permès la intervenció, en aquest cas, d'un operatiu estatal. I des de la Xunta s'acusa el Govern de Sánchez de no haver facilitat, en aquest cas, informació sobre l'accident i la càrrega, i alhora, es nega que els plàstics siguin perillosos, tot i que sí que es reconeix que és millor retirar-los. Fa molts pocs dies, el Ministeri de Transició Ecològica va publicar l'informe de residus municipals de l'any 21 i algú es preguntarà: i aquesta diputada per què ens parla d'això? Doncs sí, els parlo d'això perquè hi té molt a veure. Les conclusions d'aquest informe són molt clares i diàfanes. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades en la Ley de Residuos y Suelos Contaminantes i alhora també en el Reial Decret d'Envasos no s'estan aplicant, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposaran una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Doncs també estem a anys llum de votar-los a favor d'una proposta com la seva, que reprimeix el dret de reunió i manifestació i banalitza el concepte de terrorisme, de la mateixa manera que el PP i els jutges pretenen fer amb la llei d'amnistia. I no vull acabar la meva intervenció sense fer un reconeixement al procés que ha fet la societat basca en les darreres dècades. Vull reconèixer la capacitat dels partits bascos per metabolitzar la violència des de la justícia i el reconeixement de totes les víctimes. I en particular, vull reconèixer i aplaudir el procés que ha fet l'esquerra abertzale. Aurrera, companyes i companys. Moltes gràcies. La semana pasada conocimos la mala noticia de la muerte de Sergio Rabinad. Sergio era uno de los principales testigos del asesinato de Gustau Muñoz a manos de la policía fascista española el 11 de septiembre de 1978. Sergio dejó testimonio de cómo lo vio y pudo identificar al asesino de Gustau Muñoz en el documental Gustau, la Transición al descubierto. Supuestamente, el asesino impune es el policía»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Senyors del PP, si volen que aclarim els assassinats del terrorisme i el feixisme, aclarim tots els assassinats, tots, i no només els d'una part. El Partit Popular intenta legitimar la seva proposta argumentant-se en la Unió Europea. Però es pot ser més cínic? Si l'Estat espanyol és l'estat de la Unió Europea que més incompleix les directives i recomanacions de la Unió Europea. Si el PP, en aquesta mateixa cambra, ha votat literalment en contra que es compleixin les resolucions del Comitè de Drets Humans de l'ONU i de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, com l'informe Cilevics. Si l'Estat espanyol continua negant-se a col·laborar amb els relators que la Unió Europea ens envia aquí a l'Estat per verificar el compliment dels drets humans. Però si fa anys que Europa els diu que deroguin la llei mordassa que vostès van aprovar. Són vostès realment uns hipòcrites i uns cínics. Vostès no actuen en nom de la justícia ni de les víctimes, al contrari, vostès el que fan és una fastigosa utilització de les víctimes del terrorisme. A vostès no els importa aclarir els assassinats de la Transició ni del terrorisme d'Estat, ni tan sols els atemptats del 17 d'agost a Barcelona. Vostès l'únic que volen és utilitzar les víctimes del terrorisme per fer campanya electoral, així que realment, els ho dic des de tot el cor meu, tenen el meu menyspreu. El dia que vostès pretenguin garantir de veritat els drets fonamentals de tothom, en podrem parlar, però això estem a anys lluny que passi, oi?»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Com s'explica molt bé al documental Gustau, la Transició al descobert, i com demostra tota la feinada que fa la COT, Colectivo por los Olvidados de la Transición, són molts molts- els assassinats del final de la Dictadura i la Transició al règim del 78. Assassinats fets per la mateixa policia feixista espanyola, per feixistes sense uniforme, per grups terroristes d'ultradreta com el Batallón Vasco Español, pel terrorisme d'Estat dels GAL o per comandos parapolicials que han estat silenciats i enterrats sense cap tipus d'investigació. Si més enllà de Catalunya volen vostès algun exemple del País Basc, podem parlar dels assassinats de Fernando López de Aberasturi i Santiago Arbeo, de 19 i 18 anys, que suposadament van ser assassinats per la feixista Guàrdia Civil del seu poble Dulantzi. Els crims no s'han pogut esclarir mai perquè ho han boicotejat les institucions espanyoles, fins i tot amb velades amenaces a qui buscava la veritat. I resulta que quan s'ha investigat i identificat els culpables, aquests han tingut tot tipus de privilegis per mantenir la seva impunitat, com el cas de Billy el Niño, que va morir amb una condecoració per part de l'Estat. El cas de l'assassí de Yolanda Gómez, Luis Enrique Hellín, que ha estat cobrant com a assessor de la policia espanyola, o el cas dels condemnats per terrorisme de l'Estat ho subratllo, terrorisme- que van ser indultats indultats- després de tres mesos de presó malgrat tenir 26 morts -26 morts- a les seves esquenes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Això és un comportament usurer totalment intolerable. I aquestes mateixes entitats bancàries no retallen només en la remuneració de l'estalvi, també ho fan en infraestructura i en serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida, van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49. Una caiguda del 75 % en quinze anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any el nombre de caixers automàtics ha caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada en els municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència, oi? És un escàndol que les entitats bancàries és lucrin impunement, escanyant tots aquells a qui presten diners i aquells que els deixen en dipòsit. És un escàndol que deixin desproveïts d'accés als seus diners milers de ciutadans, tant en ciutats com en zones rurals. I mentre passa tot això, els mateixos bancs continuen amb pràctiques totalment abusives, com per exemple cobrar a una família per quedar-se en descobert. Sempre paga el més vulnerable.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Com resoldrem aquest conflicte polític que fa centenars d'anys que dura i que, per molt que ens hagin reprimit de totes les maneres possibles i inimaginables, no ens han vençut mai, perquè encara hi som i encara hi serem. Ens han espiat, ens han posat a la presó, ens han posat multes, però allà estem, i d'allà no ens mourem. La pregunta és: avui quina és la decisió que fa més fàcil el retorn a la lluita? Quina és la decisió que afavoreix més gent? I això només té una resposta, i és votar que sí. D'aquí a un més, que no sabem si les condicions seran les mateixes, quan no s'hagi acceptat res, què farem? Perquè torno a insistir, no és un tema d'articulat, és un tema d'aplicació, i aquí el que falla és el primer principi de tots: que els jutges apliquin la llei. Aquest principi entra en fallida. Per tant, hem negociat fins al final, ho seguirem fent si s'obre aquest termini, òbviament, perquè l'únic interès és que tota la nostra gent estigui emparada per les normes que fem, però és que ja ho estan, el que no penso acceptar és que no ho estan, perquè si no, no hauríem d'estar buscant altres motivacions. En tot cas, tenim clar que aguantarà, ha d'aguantar, recursos d'inconstitucionalitat, qüestions d'inconstitucionalitat, prejudicials europees, i que el camí serà llarg, no estem parlant d'avui, de demà o demà passat. En tot cas, hem de donar garantia a la nostra gent que sabem pactar i que sabem treure el millor per ells, i mai els hem d'enganyar. L'Estat espanyol pensa que tot s'hi val, contra nosaltres, no caiguem en aquest parany, continuem la lluita i guanyem-los. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Hem vingut a aquest Parlament a reclamar que ens passessin la competència de l'article 92, no ens han fet cas. Hem hagut de sortir 2 milions de persones al carrer, no ens han fet cas. Què han aplicat? Repressió, repressió i més repressió. Pensen seguir-ho fent sempre? Perquè nosaltres no pararem. Què volem amb aquesta Llei? Què fa aquesta Llei? Està dotada de la robustesa suficient com per no anar canviant en funció de les investigacions prospectives d'uns jutges que clarament prevariquen, o d'uns jutges que clarament volen fer naufragar aquesta Llei? Per tant, cal que siguem nosaltres els que li donem entrada? Cal que nosaltres avui, quan podem garantir a la major part de la nostra gent que seran amnistiats, perdem aquesta oportunitat? Cal? N'esteu ben segurs que d'aquí a un mes tot serà igual? I, par tant, la pregunta és: avui estem prenent decisions molt importants. Aquesta amnistia no va de Puigdemont i no va de Rovira, va de les 1500 persones que fa set anys que tenen la seva vida en tela de judici perquè l'Estat els està reprimint, aquesta amnistia va de demostrar, també a Europa i al món, la falta de democràcia subjacent a les arrels de l'Estat espanyol; va de demostrar que el judicial es pensa que és el legislatiu, i si els jutges volen fer lleis, que es presentin a les eleccions; va de demostrar que són capaços d'estrènyer el dret a tal nivell que ens hem d'estar plantejant en aquesta cambra, i és per fer caure la cara de vergonya als autèntics afectats pel terrorisme, si unes persones que no han fet en sa vida un acte de violència, més enllà de posar-se en un cotxe, dos, i per això es van passar set anys a la presó, o més enllà d'agafar un micròfon, més enllà d'això, se'ls pot processar per terrorisme.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«I en això sí que estem lluny encara d'una societat del benestar que aconsegueixi la dignitat de totes les persones malgrat les seves múltiples diferències. És a dir, està molt bé que els dos partits del règim s'hagin posat d'acord per canviar el concepte de disminuïts pel concepte de persona amb discapacitat. Ara bé, dues coses adreçades a ells dos, per acabar. La primera és que és significatiu, i hauríem de reflexionar, que hagin tardat dècades en realitzar un canvi tan simple a la Constitució, i és que el problema de fons pensem que és el pànic que tenen vostès, el pànic que té el Partit Popular, el pànic que té el Partit Socialista Obrer Espanyol, a la democràcia, el seu pànic a actualitzar el marc constitucional, el seu pànic a tocar una Constitució que en molts aspectes és anacrònica. De fet, va ser un pacte amb els franquistes, i si quaranta anys després no podem canviar res alguna cosa no està ben feta. En aquell moment potser tenia sentit dintre d'aquell context, és discutible, però ara ja no. O per exemple, no pot ser que encara aquesta Constitució consagri drets que semblen extrets d'un tractat medieval com és la inviolabilitat del rei. Com pot ser que el rei sigui una persona inviolable? Això és absurd. Sembla un tractat medieval que va en contra tota lògica i en contra, fins i tot, de la Constitució. I aquest és un problema de fons. La Constitució no era un punt final, com deia abans va ser un pacte amb els franquistes en un context històric determinat. Urgeixen, doncs, canvis constitucionals que continuïn, no es quedin aquí i no siguin una simple anècdota.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Amb aquesta reforma donem resposta a una demanda, però no puc negar que s'hauria d'haver fet, senyors del PSOE i del PP, d'una altra manera, ja ho han dit altres companys que han parlat. S'hauria d'haver fet millor. I, sobretot, perquè algunes malfiances partidistes van ajornar, van congelar això, i és una pena que dinàmiques internes de partit hagin aturat això. Avui ens podem felicitar però això ha estat escandalós. També hem de lamentar que quan arriba el bipartidisme i es posen d'acord vostès, senyors del PSOE i del PP, sembla que ens deixen de banda a la resta de grups, i en aquest cas es podria dir amb una dita ben castellana: ha estat un bipartidisme de las lentejas, o las tomas o les dejas. Aquesta és la tercera reforma de la Constitució, i totes les reformes de la Constitució semblen, com es diu en castellà, el parto de los montes, és un gran drama. Recordar una dada: entre els estats que van aprovar constitucions durant els anys 70, Espanya és la que ha fet menys reformes. Portugal, per exemple, n'ha fet 7, i Suècia n'ha fet 34. Realment no som suecs, no som portuguesos, curiosament.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«L'article 49, com tants articles de la Constitució espanyola, va ser redactat en un context social i cultural molt determinat que s'ha transformat, i això s'ha esdevingut de manera radical en molts temes. El que fem avui probablement pot passar en altres circumstàncies. El biaix paternalista i merament assistencial que desprèn aquell redactat és obvi que ha quedat obsolet. En aquest cas, com diem en català, el nom sí fa la cosa. Les paraules són importants i l'ús del llenguatge adequat afavoreix l'acceptació de la diferència i de la inclusió. Òbviament, senyories, vostès saben que canviar una paraula per si sol no canvia la realitat, però el que cal entendre és que les modificacions en el lèxic assenyalen canvis de mentalitat i també la voluntat col·lectiva de transformar costums, inèrcies i maneres que han quedat desfasades. Recordo, i és una anècdota personal, una paradoxa que tinc generacional i que comparteixo, suposo, amb moltes diputades i diputats d'aquesta cambra. Quan jo era jove, quan jo era petit, per televisió apareixien humoristes que feien broma, que feien burla de persones amb discapacitat. I això ho tenim tots a la memòria. Per sort, això ja no passa. I recordo que en aquells temps vaig tenir l'enorme sort que a l'escola on vaig ser alumne, l'escola d'EGB, l'escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú, es va incorporar per primera vegada un noi amb síndrome de Down. Per mi aquella va ser una gran lliçó. L'arribada d'en Gabriel, aquell noi amb síndrome de Down, ens va demostrar a tots de manera pràctica que la inclusió es fa dia a dia i es treballa. Per tant, avui, fixin-se si fa d'anys d'això, fem el que és oficial una cosa que ja era real en mans de molts mestres i molts educadors avançats. La filòloga Lola Pons ho ha resumit molt bé en un article recent a El País: 'Lo que ha ocurrido en el siglo XXI con el tratamiento lingüístico de la discapacidad es un cambio de paradigma radical, aunque desarrollado paulatinamente. La discapacidad ha dejado de ser un tabú lingüístico. Que la Constitución lo recoja en un apreciable logro simbólico y social: no se trata solo de un cambio lingüístico'.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Señorías, ¿en qué momento ustedes prefieren, en Nochevieja, ir a pasar frío a Ferraz y apalear una piñata que supuestamente se parece a Pedro Sánchez antes que comerse las uvas con su familia? ¿En qué momento? Pero dicho esto, el odio, la avaricia, la gula y la envidia no son ilegales, no son ilegales. Que ustedes odien a Pedro Sánchez, que ustedes odien a según qué partidos políticos o que ustedes nos odien a algunos de nosotros no es ilegal. Es raro querer gobernar un país queriendo odiar a parte de su país, pero, bueno, es cosa suya, no es ilegal. Lo que a mí sí que me preocupa son las amenazas de muerte. (Rumores). Sí, sí, se amenazó de muerte al presidente del Gobierno en esas calles y ustedes dicen que 'les gusta la fruta', pero también el plástico, ¿eh?, ahora también el plástico en Galicia. Me parece lamentable que el principal partido de la oposición y el partido del after de la oposición se rían de eso. Tres. La seva tesi és que el Govern, el Govern d'aquest estat, el Govern de l'Estat espanyol, és il·legítim, és il·legítim perquè l'amnistia no estava en el programa electoral del PSOE. Aquesta és la tesi, que tot el que està en un programa electoral és obligat i que si no està en un programa electoral no serveix. Jo ho he entès així, és això. Quanta governs, quantes legislatures en aquests quaranta anys serien impugnades envers aquesta tesi? Quantes lleis s'han aprovat en aquest hemicicle i a l'altre hemicicle després d'un pacte postelectoral? Per exemple, l'amnistia, que no estava en un programa electoral.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputades i diputats, afortunats i afortunades les que heu pogut dinar. Molt bon any a totes i a tots. D'entrada deixi'm dir que aquest any que acabem d'encetar val a dir que segueix com els anys que deixem enrere, amb deslleialtats, certs desequilibris també, amb més d'un greuge, i també amb abusos. De fet, aquests són només alguns dels mots que defineixen -i, al meu entendre, ho defineixen bastant acuradament, bastant a la perfecció- la relació de l'Estat amb Catalunya, també amb el País Valencià i, òbviament, amb les Illes Balears, sobretot quan parlem del repartiment de recursos. I alerto, perquè abans he escoltat alguna temptació i allò que uns i els altres es van assenyalant. Cap de les dues bancades hauria de mirar de reüll a l'altra. El bipartidisme espanyol sempre, absolutament sempre, hagi tingut les claus de la caixa qui les hagi tingut, ja sigui el PSOE o ja sigui el PP, ha compartit un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri vertical entre l'Estat i els Països Catalans. De fet, des de l'any 2009, quan es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment. -i és així, vicepresidenta- de les comunitats autònomes que any rere any han anat perdent pes justament en el repartiment d'aquests recursos que avui ens ocupen.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Malgrat tot, i els aspectes positius ja els ha dit clarament la gent que m'ha precedit, però un molt important, que m'oblidava, és l'aspecte de la prioritat del conveni autonòmic. Per a nosaltres no seria el conveni autonòmic, seria el convenient nacional. El fet de potenciar la negociació col·lectiva i, a més, si és a millor, això fa que tot pugi a l'alça. Entrem en una espiral cap amunt, no cap avall. Això és molt interessant i molt valorat per l'esquerra independentista del nostre país. És a dir, els sindicats catalans si ara poden arrabassar més i millors condicions, doncs seran incorporades immediatament malgrat el que es faci a la resta de l'Estat. I això és una espiral, com deia abans, que va cap amunt. En conclusió, donarem suport a aquest text perquè hi ha millores que no podem deixar escapar. Però com passa molt sovint, aquesta iniciativa del Govern ens deixa també algunes coses en el tinter. I en primer lloc ha quedat, per exemple, fora la remuneració del permís parental. Clama al cel que es creï un dret i, en canvi aquest dret no estigui pagat, perquè llavors aquest dret és difícil que es pugui exercir per a segons quines persones. I potser la cosa més inacceptable i que combatrem més fortament en la tramitació parlamentària és la cotització a efectes de jubilació dels qui perceben el subsidi majors de 52 anys. Jo no sé si és Calviño, si és Brussel·les, o qui sigui, però és clar que els qui no tenen feina passats els 52 anys i cobren 480 euros al mes si passen a cotitzar de 125 a 100 és un empitjorament de les condicions laborals. És a dir, igual que apujar 90 euros és una millora, jo crec que abaixar la cotització de cara al futur amb salaris baixos no és una millora en tot cas, és una retallada. I la part bona que té que aquesta vegada és que es pot intentar canviar, i ho intentem canviar, i ho combatrem a la tramitació parlamentària.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Ara bé, la realitat és que alguns dels que cobraven 480 euros passen a cobrar entre 60 i 90 euros al mes, i això és molt important en quantitats tan baixes. Això és molt important. No es pot frivolitzar amb aquest tema aquí. I també és important que alguns que no tenien dret perquè tenien menys de 45 anys, ara puguin accedir a aquest subsidi. Com també és molt important, i està molt bé, que alguns que perdien el subsidi, ara quan troben una petita feineta puguin seguir compaginant el subsidi amb aquesta petita feineta temporal i parcial. Això està bé. Però no ens enganyem, continuen sent unes quantitats insuficients per viure i no és un reial decret revolucionari però no es pot negar que és molt important. A vegades la vida pot dependre d'aquests 90 euros. A vegades la vida pot dependre d'aquests 90 euros de pujada, malauradament és així. No és una misèria per a la gent de la qual estem parlant. Una cosa similar passa amb els permisos de lactància. No se soluciona el greuge comparatiu que pateixen els infants de famílies monoparentals, però almenys es garanteix per llei la possibilitat d'acumular els permisos de lactància. Això també està molt bé i, a més, ja no depèn de la negociació col·lectiva, com deia la ministra.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Senyor ministre, això prové d'una norma aprovada el 26 de desembre de l'any 2007, quan es va aprovar la darrera llei, vostès, els socialistes es van comprometre a fer-ho en sis mesos; en total, han passat setze anys. Esperem fa setze anys aquest reglament. Això, objectivament, és un escàndol. Venim, torno a dir-ho, d'un silenci. Tan o més important que tot el que acabo d'esmentar és el que hauria de derivar-se de l'article 38 de la Llei, si aquest article no tingués una notable ambigüitat. Recorden vostès, sobretot els que tinguin ja una certa edat, com el ministre i servidor, recorden vostès un entrenador del València que es deia Guus Hiddink? Era un ciutadà holandès i demòcrata, Guus Hiddink, que va ordenar la retirada d'una bandera nazi penjada en una tanca de l'estadi abans d'un partit, perquè va dir que si hi havia aquell emblema ell no jugava, no jugaria. Hiddink va declarar llavors una cosa que vull repetir aquí en aquest hemicicle: Cada uno tiene que pensar en todo esto y adoptar una actitud; es malo permanecer pasivos. Ho va dir l'any 1992, senyories, prenguem-ne bona nota.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Presidenta, senyores i senyors diputats, ministre Torres... Por cierto, ministro, le deseo lo mejor en esta nueva etapa. Creo que somos de la misma cosecha. Por tanto, si me permite, de boomer a boomer, mucha suerte. Em plau adreçar-me per primer cop a la Cambra parlant d'un tema que, a més de ser objectivament important, està vinculat amb la meva història familiar. Per tant, senyories, permetin-me una breu referència a la memòria personal abans d'entrar en la memòria col·lectiva. Soc nebot d'un deportat, un deportat assassinat al camp nazi de Mauthausen. Va ser un dels tants soldats republicans dels que, després de l'exili del trenta-nou, van caure quan va caure França. El meu oncle, el germà gran de la meva mare, Francesc Vidal Casanellas, deportat número 11 780, mai va tornar a casa, va morir, el van matar, per ser exactes, l'1 de gener de l'any 1942, en l'hora més fosca d'Europa al segle XX. Només tenia vint-i-nou anys. A partir d'aquell moment, tot va ser silenci. I parlo del silenci, del silenci familiar de moltes persones; del silenci de la meva mare, del silenci de les meves ties i cosins, un silenci vinculat, senyor ministre, a un mort del qual gairebé ningú mai parlava. Com canta Raimon, venim d'un silenci, efectivament.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Diputats i diputades de l'esquerra espanyola, si se us fa difícil explicar l'amnistia és perquè heu estat incapaços de reconèixer la veritat: que no hi va haver violència a Catalunya i que, per molt poc us agradi la nostra ideologia, l'independentisme català és un moviment pacífic i democràtic, i que la dreta espanyola porta anys construint mentides sobre Catalunya per justificar la repressió. No n'han tingut prou amb els més de tres anys de presó o més de cinc anys d'exili que han patit, i encara estan patint, els nostres líders per fer, evidentment, un referèndum. Ara, fins i tot, persegueixen tots els seus col·laboradors. Bramen d'odi i ànsia de venjança. I aquesta moció és una prova més de la seva ràbia i crueltat. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Ha existido una policía patriótica que fabrica pruebas contra el independentismo y aún hoy en día lo hace, inventando historias tan delirantes como señalar el mítico concierto de San Esteban en el Palau de la Música como un acto terrorista. Como demuestra este caso, la intención es criminalizar la protesta, convirtiendo la disidencia política en terrorismo. En un Estado democrático, estos policías serían juzgados y condenados en lugar de condecorados, así como sus mandos judiciales y políticos que los han enviado, porque incluso este propio Parlamento, en las comisiones de investigación sobre las cloacas del Estado y la Operación Cataluña, ha acreditado que la policía patriótica y el Ministerio del Interior han cometido ilegalidades y siguen impunes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Senyores i senyors diputats, la realitat sempre és tossuda, i en el tema que ens ocupa avui no només tossuda, sinó també inqüestionable. De fet, avui ens ocupen dues realitats. La primera, fa molts anys que la pagesia s'afronta a reptes cada vegada més latents: poc relleu generacional; ínfim valor social al sector primari; escassa rendibilitat per la brusca caiguda de preus; una llei de la cadena alimentària que va arribar tard i, si em permeten, molt poc ambiciosa; els elevats preus dels combustibles; els elevats preus dels fertilitzants; l'excés de burocràcia; una sequera severa i persistent; una política agrària comuna que no està pensada per als petits professionals, que són els qui realment preserven el territori; una PAC uniforme que no està ni territorialitzada ni regionalitzada i que no soluciona els problemes del pagès; un sistema d'assegurances que, davant del canvi climàtic i de les seves derivades, necessita amb urgència una revisió i molt més suport al sector, entre un llarg etcètera. La segona realitat, el planeta se'ns està desfent a les mans i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B. Els recursos són finits, s'acaben, tots, absolutament tots, i tothom, pensi el que pensi, fins i tot els feixistes, respiren el mateix aire que la resta de mortals. Un aire, val a dir, massa contaminat, un aire en un món extremadament escalfat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«President, diputades, diputats. De fet, és tan cert que la pagesia i el món rural pateix com que el neofranquisme de Vox utilitza justament aquesta situació per posar més llenya al foc i convertir un sector estratègic que produeix aliments sans, segurs i de qualitat en la seva particular reserva de vots. Però el pitjor del partit d'Abascal no és això. No és només que, a banda d'atiar aquest polvorí es presenta directament -i avui n'hem tingut una mostra- com l'abanderat de les reivindicacions agràries, contraposant-les sempre, absolutament sempre, a la protecció del medi ambient. I això, senyores i senyors diputats, a banda de ser perillós, és una immensa irresponsabilitat. Mirin, una servidora ha tingut l'honor d'haver estat durant cinc anys la consellera, la titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern català. Un departament, però, que fa dos anys i mig el president Aragonès va ampliar amb les competències de medi ambient, de qualitat de l'aire, de residus, d'aigua i d'energia. D'això se'n diu fer polítiques transversals i alhora polítiques transformadores.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la aplicación de coeficientes reductores para la...
«En última instància, el que planteja també el BNG a part d'una solució per a aquest col·lectiu, que la mereix, és que l'edat de jubilació per a aquests col·lectius, que són molts, són més de desenes, com deia, que estan esperant aquesta resolució, és important que a diferència del que s'ha fet, s'ha de reconèixer que en aquests últims anys en pensions s'han millorat moltíssimes coses, però en el tema de les anticipades l'únic que han fet és cada vegada endarrerir més la capacitat de poder-se jubilar anticipadament. I no, no senyors, no hi ha una edat fixa o obligatòria per poder jubilar-se, depèn de la feina que tinguis, depèn de les malalties, depèn de... Buenas tardes a todos. Gracias, presidente. Antes de entrar en materia quisiera decir unas palabras, porque es mi primera intervención en esta decimoquinta legislatura y la primera que puedo hacer en catalán. Querría empezar diciendo esto: Cuando yo nací, en casa me llamaron Jordi, pero cuando llegué al colegio me llamaban Jorge, y en todos los documentos oficiales ponía Jorge, y a mí eso me molestaba mucho, porque yo decía: ¿por qué en unos sitios soy Jordi y en otros Jorge? ¿Por qué les digo esto? Porque es una historia como muchas otras, que resume el combate y la voluntad de millones de personas que ayer y hoy han librado para que nuestra lengua no se vea relegada o minorizada al ámbito familiar, para que no fuera vejada por el supremacismo nacionalista español. Por eso, hablar catalán hoy aquí, aunque algunos lo menosprecien, para mí es muy importante. Es muy importante porque significa que esta lengua sigue viva, a pesar de los esfuerzos de muchos para que no sea así. Sigue viva, a diferencia de muchas naciones que han perdido su lengua, pero la mía no la ha perdido. Y, si me lo permiten, además, siento una felicidad insana de poder hacerlo ante algunos de los hijos del franquismo que durante tantos años han utilizado todos los aparatos del Estado para minorizar y vejar esta lengua. Pues miren, aquí estamos y, como dice el poeta, siempre seremos fieles, siempre al servicio de este pueblo. (Aplausos). Y, dicho esto, voy a ir al grano ahora.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la aplicación de coeficientes reductores para la...
«Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Abans d'entrar en matèria voldria dir unes paraules, ja que és la meva primera intervenció d'aquesta quinzena legislatura i la primera que puc fer en català. I voldria començar dient això. Quan jo vaig néixer a casa em van posar el nom de Jordi, però quan vaig arribar a l'escola em deien Jorge. I a tots els documents oficials em deien Jorge, i a mi això m'empipava bastant. Com és que a un lloc Jordi i a l'altre Jorge? I per què dic això? Perquè és una història, com moltes d'altres, que resumeix el combat i la voluntat de milions de persones que ahir i avui perquè la nostra llengua, el català, no fos relegada a l'àmbit familiar, o relegada o minoritzada, o perquè no fos vexada pel supremacisme nacionalista espanyol. Per això parlar català aquí i avui, encara que alguns ho menyspreïn, per mi és molt important. Per mi és molt important. És molt important perquè significa que aquesta llengua continua viva malgrat els esforços de molta gent que no ho fos. Continua viva, a diferència de moltes nacions que han perdut la seva, la meva no l'ha perdut. I a més, si em permeten, em produeix un plaer, una felicitat quasi diria insana fer-ho davant d'alguns dels fills del franquisme que durant tants anys han utilitzat tots els aparells de l'Estat per voler minoritzar aquesta llengua, humiliar-la i vexar-la. Doncs bé, aquí estem. Aquí estem i, com deia el poeta, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Segons l'informe del Ministeri de Sanitat sobre l'Estratègia de salut mental del Sistema Nacional de Salut del 2022 al 2026, l'atenció a la salut mental de les persones i les comunitats és condició indispensable per al desenvolupament de la qualitat de vida i l'exercici ple d'una ciutadania en la qual es conjuguen els drets i els deures. És important, per tant, fer una revisió d'algunes estadístiques publicades. Quatre de cada deu persones valoren de manera negativa l'estat de la seva salut mental. Un 42 % de les persones ha tingut depressió, i gairebé la meitat han patit atacs d'ansietat o pànic. El 14,5 % de la població ha tingut idees suïcides o ha intentat suïcidar-se. I amb perspectiva de gènere, les xifres indiquen que el 61 % de les persones amb problemes mentals són dones. I per franges d'edat, que és el que més ens hauria de preocupar, el col·lectiu més vulnerable en aquest àmbit són els joves d'entre 18 i 34 anys que veuen molt males perspectives de futur. Així doncs, queda constatat que la salut mental s'ha convertit en un problema de primer ordre en l'actualitat i que s'ha d'abordar com una prioritat de futur en la societat, en un sí del benestar.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Ens alegrem també que gràcies a la política, a la negociació, perquè no és d'ara -no és d'ara-, que formacions polítiques apostem per la política, per la negociació, els Mossos tinguin accés a dades, a dades a les quals només tenir accés la policia, la Guàrdia Civil. Perquè Bèlgica ja va preguntar per Es-Satty mesos abans de l'atemptat als Mossos d'Esquadra, i els Mossos d'Esquadra no van poder respondre perquè no tenien accés a aquesta base de dades de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Ara sí, des de fa ja un parell d'anys. I l'hi ho repeteixo a la dreta, a la ultradreta d'aquest país: Gracias, presidente. Haré mi intervención desde aquí. No es la primera vez que Esquerra Republicana ha hablado de este tema y no es la primera vez que el Grupo Parlamentario Republicano presenta una comisión de investigación alrededor de esto. Nos alegramos de que ahora se haga. De hecho, hemos hecho ya interrogatorios en otras comisiones de investigación aprovechando... Yo lo que diré por responsabilidad es que hay que ir con mucho cuidado, con mucho cuidado, mucho; y muy responsables, muy responsables. Yo nunca compraré teorías parecidas a los planes negros del 11-M, nunca, pero sí que es cierto que hay cosas preocupantes, hay cosas preocupantes. ¿Cómo es posible que el cerebro de uno de los peores atentados de Europa, uno de los peores atentados de nuestro país concretamente, a la vez fuera un confidente reconocido del CNI? ¿Cómo es posible? Hay miles de confidentes del CNI, miles, pero eso no puede ser una excusa, no puede ser nunca una excusa. Yo creo que cuanto menos conviene investigar cierta inutilidad en todo esto, cuanto menos. Y estoy intentando -repito- ser muy cuidadoso y muy generoso. Porque cuando pasaba esto o al poco tiempo que pasó, prácticamente, el Ministerio del Interior se gastó -también reconocidos- 82 millones de euros -82- en pegar a la gente en Cataluña, en pegar a la gente. Es decir, por un referéndum. Es decir, que por recursos -por recursos- no era, no era.»