Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.179 declaraciones · página 18 de 40
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Dejemos la ironía de lado. Este decreto nos habla mucho de lo que quiere hacer el Gobierno para los jóvenes, pero no de lo que realmente necesitan. Porque si preguntamos a los jóvenes de nuestro país lo que necesitan, no empiezan hablando de billetes con descuentos, sino de que el tren llegue a la hora, de viviendas asequibles, de estudios gratuitos, de salud mental, de servicios públicos que funcionen, de poder estudiar sin deudas y de no tener que irse de su pueblo para tener futuro. El Verano Joven es un nuevo episodio de sus políticas que no ayudan para nada, como las ayudas al alquiler. Es maquillaje puro, es marketing, es una distracción. No hay ninguna medida estructural ni ninguna apuesta real para un servicio público digno, solo es humo, mientras la precariedad se consolida como el legado de este ministerio y este Gobierno. Si quieren hablar de movilidad joven, hay que hablar de lo que no dice el BOE, el derecho a moverse de los jóvenes en el mundo rural. Mientras promocionan descuentos para ver Europa, muchos no tienen ni autobús ni la posibilidad de hacer el examen práctico de conducir antes de tres meses. Sacarse el carné de conducir se ha convertido, además, en una carrera de obstáculos. Es una paradoja, se subvencionan viajes cuando muchos no pueden hacer esos kilómetros para estudiar y trabajar. Y luego lo llaman igualdad de oportunidades.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Este real decreto es para una juventud valiente, temeraria y dispuesta a todo, incluso a viajar por España en transporte público este verano. Solo un espíritu muy ingenuo o muy optimista e inconsciente se atrevería a ello. Su propuesta de experiencia juvenil no es ver mundo, es ver si llega el tren, si llega entero o si llega con aire acondicionado. Una prueba de esperanza y resistencia, como si se tratara de un deporte de riesgo. Las estaciones se han convertido en salas de espera eternas; son espacios para meditar, para desesperarse, para hacer amigos, también para llorar e, incluso, para tener un golpe de calor. Es ocio juvenil gratuito. Y cuando llega el tren, si es que llega, el calor en el vagón es insoportable. Si algún joven quería vivir una experiencia épica, aquí la tiene: 39 grados dentro de un convoy sin ventilación ni confort ninguno; una sauna sobre raíles, una metáfora del país: mucha velocidad teórica y cero servicio real. Eso sí, el Gobierno insiste en que es una medida de cohesión social. Señor ministro, ¿la cohesión de todos los pasajeros sudando juntos, abrazados por necesidad dentro de un vagón, compartiendo una botella de agua que ya se ha recalentado? Porque esto une mucho, no sabe lo que une a las personas cuando pasan cinco horas en un vagón esperando soluciones. Pero como se han de pasar tantas horas en los andenes esperando, proponemos una medida de mejora: que el ministerio reparta entre los jóvenes cuentos sobre movilidad, como 'Teo nunca llega a su destino' o 'Las tres mellizas sueñan con la infraestructura ferroviaria que se necesita, pero que nunca llega'. (Aplausos). También estaría bien una diana gigante con las caras de los responsables de este desastre. Le aseguro que todos haríamos cola para probarlo.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Ara bé, deixant la ironia de banda, aquest decret ens parla molt de que el govern vol fer pels joves, però no del que realment necessiten. Perquè si preguntem a la joventut del nostre país què necessita no comencem parlant de bitllets amb descompte, sinó de que el tren arribi a l'hora. Ens parlaran de treball digne, d'habitatge assequible, d'estudis gratuïts, de salut mental, de serveis públics que funcionen, de poder-se emancipar abans del 30, de poder estudiar sense deutes, de no haver de marxar del seu poble per tenir futur. El Verano Joven és un nou episodi de la seva política de pactes i aparadors, com les ajudes al lloguer, que en realitat només inflen els preus i engreixen les butxaques dels rendistes amb diners públics. És maquillatge. És màrqueting. És una distracció. Cap mesura estructural. Cap aposta real per uns serveis públics dignes. Només fum mentre la precarietat segueix intacta i es consolida com el llegat d'aquest ministeri i d'aquest govern. Si volem parlar de mobilitat juvenil, també hem de parlar de que el BOE no diu: el dret a moure's dels joves en el món rural. Mentre promocionen descomptes per creuar Europa, molts no tenen ni tren i autobús ni opció d'examen pràctic abans de tres mesos. Això també és mobilitat, poder-se quedar al poble amb autonomia però treure's el carnet de conduir s'ha convertit en una cursa d'obstacles: col·lapses als exàmens, falta de personal, esperes interminables. Paradoxa? Subvencionen viatges a 200 quilòmetres mentre molts joves no poden fer ni vint quilòmetres per a estudiar i treballar i encara en diuen igualtat d'oportunitats.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui el Govern ens porta aquí un nou capítol de la seva sèrie d'estiu, el Verano Joven 3. Li podríem dir el retorno, amb una trama ja coneguda: Viatges amb descomptes per als joves, molt d'èmfasi amb el turisme, molta fotografia institucional, però cap garantia que els trens funcionin. Avui la gent de Lleida que treballa a Barcelona ha hagut d'agafar el seu cotxe. Aquesta és la realitat. Segons el seu reial decret 5/2025, l'objectiu és que la joventut pugui conèixer altres cultures, fomentar la seva independència i -atenció, atenció!- fer-ho amb els mitjans de transport més segurs, fiables i còmodes. I aquí, senyories, és quan la realitat i la propaganda xoquen frontalment. El Verano Joven és tan jove que encara creu en miracles, com que Rodalies sigui puntual, que Media Distancia tingui connexions útils, que els Avants funcionin. Però tot acaba sent un tour per a incidències ferroviàries. Aquest reial decret és per a una joventut temerària, valenta i disposada a tot, fins i tot a viatjar per Espanya amb transport públic aquest estiu. Només un esperit molt optimista o molt ingenu i inconscient s'hi atreviria. La seva proposta d'experiència juvenil no és veure món. És veure si el tren arriba, potser si arriba sencer, arribarà amb aire condicionat. Una prova d'esperança i resistència com si es tractés d'un esport d'alt risc. Les estacions s'han convertit en sales d'espera eternes, espais per meditar, per desesperar-te, per fer amics i també per plorar, fins i tot per agafar un cop de calor. És el nou centre d'oci juvenil gratuït. I quan arriba el tren, si arriba, la calor dins el vagó és insuportable. Si algun jove volia viure una experiència èpica, aquí la té: 39 graus a dins d'un comboi, sense ni ventilador ni rastre de confort. Una sauna sobre rails. Una metàfora del país: Molta velocitat teòrica i zero servei real. Això sí, el Govern insisteix en que és una mesura de cohesió social. Clar, ministre, la cohesió de tots els passatgers suant junts, abraçats per necessitat a dins d'un vagó, compartint una ampolla d'aigua que segurament ja s'ha recalentat perquè això uneix, senyor ministre, no sap el que uneix quan la gent passem cinc hores en un vagó esperant algunes solucions. Som tots amics, però com que s'han de passar tantes hores a les andanes esperant, proposem una millora, una mesura de millora: Que el ministeri reparteixi entre els joves contes sobre mobilitat. Estaria bé En Teo no arriba mai al seu destí o Les tres bessones somien la infraestructura ferroviària que es necessita, però mai arriba. També estaria bé, que segurament seria l'atracció estrella, una diana gegant, amb les cares dels responsables del desgavell, perquè com a mínim mentre ens esperem hores i hores a les andanes puguem entrenar la punteria. Li asseguro que tots faríem cua per provar-ho.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Parlem de la proporcionalitat. De veritat podem justificar la infiltració d'agents policials en espais socials que exerceixen drets legítims emparats en la Constitució del 78, com el dret d'associació? Li demano també claredat sobre una qüestió essencial. Com garanteixen, senyor Marlaska, que aquestes operacions no tenen finalitats repressives, concretes, que no es fan servir per controlar de manera ideològica la dissidència o per fabricar causes? Atenció, senyor Marlaska, perquè vostè que denuncia algunes coses, ho ha fet que podrien passar si governés la dreta i la ultradreta, resulta que vostè, que és un ministre del PSOE, està fent coses que nosaltres creiem que les faria igualment la dreta i la ultradreta. Aleshores, senyor Marlaska, expliqui'm la diferència entre vostè i un futur ministre del Partit Popular o de VOX. Perquè a vegades no ho tenim clar, senyor Marlaska. A vegades no ho tenim gens clar. Però no només Esquerra Republicana, sinó molts ciutadans de Catalunya i d'altres llocs de l'Estat. Presidenta, señorías, señor ministro, las situaciones inesperadas de emergencia, como usted sabe, no solo nos ponen a prueba a todos nosotros, también a las instituciones, y ponen a prueba la calidad democrática también. Por eso nuestro grupo, entre otras, solicitó su comparecencia, aunque el apagón quede un poco lejos, porque creemos que es tarea de este foro, de este Parlamento, analizar y extraer lecciones, como usted sabe, de lo que ocurre cuando la realidad nos sorprende. Y en este sentido, no puedo evitar sumarme a la perplejidad expresada por el señor Santiago al escuchar las lecciones del Partido Popular sobre emergencias cuando todavía mantienen en su cargo al presidente Mazón, que es un ejemplo de todo lo contrario, no solo de mala gestión, sino de indecencia, de una respuesta indecente ante la ciudadanía. Por tanto, aquí cada uno tiene la autoridad de lo que hace, porque en la política, como ustedes saben, señorías, cuenta lo que hacemos y no lo que decimos; es lo que nos acredita, lo que hacemos y no lo que decimos. Y lo que ha hecho el Partido Popular en el país valenciano -digámoslo- es una gran vergüenza, una vergüenza.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Presidenta, senyories. Senyor ministre, les situacions inesperades d'emergència, etcètera, com vostè sap, no només ens posen a prova a tots nosaltres, posen a prova les institucions, posen a prova també la qualitat democràtica i per això el nostre grup amb d'altres, va sol·licitar la seva compareixença, encara que l'apagada queda una mica lluny, perquè creiem que és una feina d'aquest fòrum, d'aquest parlament, analitzar i treure lliçons, com vostè sap del que passa quan la realitat ens sorprèn. I en aquest sentit, com a prèvia, no puc estar de sumar me la perplexitat que ha expressat el senyor Santiago d'escoltar les lliçons del Partit Popular sobre emergències quan tenen encara en el seu càrrec el president Mazón, que és un exemple de tot el contrari. Un exemple de no només mala gestió sinó d'indecent resposta davant la ciutadania. I, per tant, aquí cadascú té l'autoritat del que fa, perquè en la política, com saben, senyories, és el que fem i no el que diem, allò que ens acredita. Repeteixo, és el que fem i no el que diem, allò que ens acredita i el que ha fet el Partit Popular al País Valencià, diguem-ho, és una vergonya, una gran vergonya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Mire usted, más allá de los trenes, la desinversión del Estado afecta a muchos sectores: carreteras, parque público de viviendas, y también afecta a nuestras infraestructuras hídricas. De esto nos acordamos mucho durante la sequía. Y mientras pasa esto, hay una lluvia de millones para una operación de ampliación del presupuesto decidido en Madrid que no goza del consenso mayoritario de los catalanes ni de ningún ciudadano con dos dedos de frente. Señora vicepresidenta, su Gobierno pende de un hilo y ustedes no están hoy en día en situación de seguir cumpliendo con la ciudadanía de Cataluña. Esquerra Republicana va a ser más exigente que nunca y lo hará en cumplimiento de los acuerdos que concluimos con ustedes: uno, traspaso de cercanías para que la Generalitat corrija de una vez por todas un servicio indigno para los catalanes; dos, revertir el déficit de inversiones y avanzar en una financiación justa acordada; y tres, más soberanía en los sectores estratégicos para Cataluña como, por ejemplo, gestión de aeropuertos de nuestro país. Señora vicepresidenta, se lo digo, dejen de esconder la cabeza bajo el ala. Si quieren mantener nuestra confianza, cumplan con Cataluña, cumplan con los catalanes y con las catalanas. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Vicepresidenta, el seu govern penja d'un fil i vostès avui no estan en una posició per seguir incomplint amb la ciutadania de Catalunya. Esquerra Republicana serà més exigent que mai i ho farà en el compliment dels acords que hem assolit amb vostès. U: el traspàs de Rodalies perquè la Generalitat corregeixi d'una vegada per totes un servei indigne per als catalans. Dos: revertir el dèficit d'inversions i avançar en el finançament just acordat. I tres: més sobirania, més sobirania en els sectors estratègics per a Catalunya, com per exemple la gestió dels aeroports del nostre país. Senyora vicepresidenta, li dic: deixin d'amagar el cap sota l'ala. Si volen mantenir la nostra confiança, compleixin amb Catalunya, compleixin amb els catalans i amb les catalanes. Muchas gracias. Hablemos de datos. Ustedes, el Gobierno del Estado, entre el año 2018 y el 2023 han dejado de invertir 2500 millones de euros; eso es más de la mitad de lo presupuestado, y el año pasado se mantuvo. El Gobierno español no gastó ni 2 de cada 10 euros presupuestados, en este caso, en infraestructuras ferroviarias. Viendo todo esto, entendemos por qué el Gobierno ha negado una y otra vez la petición de Esquerra Republicana de disponer del informe de inversiones del Estado para el segundo semestre de 2024.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Ya hace algunos Plenos que hablamos de la deflactación, que hablamos de la presión impositiva que se supone que existe en este Estado; ya hace unos cuantos Plenos que estamos intentando explicar que el Estado español no tiene una presión fiscal desmesurada en relación con los países de la Unión Europea. Para entendernos, ha aumentado. Lo explicábamos el 9 de junio: en 2023 el Estado español tenía una presión fiscal 3,5 puntos por debajo de la media de la zona euro, casi 9 puntos por debajo de Francia y por debajo de Italia, de Grecia o de Portugal. Si el Estado español tuviera una presión equivalente a la de estos Estados, seguramente tendría 60 000 millones más para el erario público. Por tanto, si nos vamos a los datos, todo se basa en una falacia. Pero yo le voy a ser sincera, a mí me preocupa mucho más el relato de fondo que hay que cómo suenen las cifras o cuál es la diferencia que tenemos en la presión fiscal de todo el Estado, porque hay cosas que usted reconoce incluso. Por ejemplo, el decrecimiento de los salarios se ha alargado en el tiempo. Por tanto, si los salarios por parte de los empresarios no son pagados correctamente, tiene que ir a algún sitio esa diferencia entre lo que se paga y ese porcentaje, y no va a los bolsillos de los trabajadores. Lo digo porque queremos una presión fiscal del tercer mundo o de aquellos lugares en los que no hay impuestos como fundamento de lo colectivo, pero queremos unos servicios públicos nórdicos.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Sí. Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. Ja fa uns quants plens que estem parlant de la deflactació, que estem parlant de la pressió impositiva que se suposa que existeix en aquest estat. Ja fa uns quants plens que estem intentant explicar que l'Estat espanyol no té una pressió fiscal desmesurada en relació amb els països de la Unió Europea. Per entendre'ns, ha augmentat. Però, per entendre'ns, ho explicava. És que el 9 de juny ho vam explicar. El 2023 l'estat espanyol tenia una pressió fiscal tres punts i mig per sota de la mitjana de la zona euro, gairebé 9 punts per sota de França i per sota d'Itàlia, per sota de Grècia, per sota de Portugal. Si l'estat espanyol tingués una pressió equivalent en aquests estats, segurament disposaria de 60 000 milions més per a l'erari públic. Per tant, si anem a les dades, tot es basa en una fal·làcia, però jo li he de ser sincera. A mi em preocupa molt més el relat de fons que hi ha que no pas com sonin les xifres o quina sigui la diferència que tenim amb la pressió fiscal de tot l'Estat, perquè hi han fets que fins i tot vostè reconeix. Per exemple, el decreixement dels salaris allargat en el temps. Per tant, si els salaris per part dels empresaris no són pagats correctament, en algun lloc va a parar la diferència entre el que valen i el que es percep. I no és precisament a les butxaques dels treballadors. I ho dic perquè volem una pressió fiscal del tercer món o d'aquells llocs on no hi ha impostos com a fonament del col·lectiu, però volem uns serveis públics nòrdics.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la rendición de cuentas del Plan Industrial y Tecnológico para la...
«Por cierto, nuestro Grupo Republicano ya se lo dijo: cualquier aumento de este tipo en el gasto para la OTAN no solo es una locura, sino que además es insostenible, en lo que tiene que ver con pureza financiera del Estado. Eso lo han dicho los expertos. No se puede dar ese salto. España no va a soportar ese salto de gasto. Y diré algo también pensando en las señorías del PP: el PP, si estuviera gobernando, tampoco suscribiría este salto, porque PP y PSOE se parecen en algo, saben que la sociedad española no compra este tipo de emplazamientos, porque la cultura política que tenemos es la de una contención del gasto militar, y eso es transversal, a izquierda y derecha. Por tanto, amigo Fabra, usted puede decir lo que quiera, pero usted tampoco cambiaría eso. Señorías, nosotros, el Grupo Republicano, estamos a favor de la transparencia en el gasto militar. Queremos votar todo en sede parlamentaria, cualquier propuesta de rearme. Queremos votar en sede parlamentaria cualquier posicionamiento sobre el papel que ha de tener Europa en un mundo en el que cada país ya solo mira por sí mismo. Ya no es multipolar. No olvidemos tampoco lo que ocurre en Ucrania. El foco de Irán está desviando el foco de Ucrania, y corremos el grave peligro de tener en suelo europeo una derrota terrible para los ucranianos. Tampoco olvidemos otra cosa: los crímenes de Netanyahu en Gaza, donde continúan la barbarie y los crímenes, para vergüenza de todos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la rendición de cuentas del Plan Industrial y Tecnológico para la...
«Per cert, el nostre grup republicà ja els va dir que qualsevol augment d'aquest tipus en la despesa de l'OTAN no només és una bogeria, sinó que és insostenible en termes de puresa financera de l'Estat. Això ho han dit els experts. No es pot fer aquest salt. Espanya no suportarà aquest salt. I, a més, diré una cosa que saben les senyories del PP. El PP, arribat a governar, tampoc subscriuria aquest salt, perquè en una cosa s'assemblen molt el PP i el PSOE: Saben que la societat espanyola no compra aquest tipus d'emplaçament. No el compra perquè la cultura política que tenim és la de una contenció en la despesa militar i això és transversal a dreta i esquerra. Per tant, amic Fabra, vostè pot dir el que vulgui, però tampoc ho canviaria, això. Senyories, nosaltres, com a grup republicà, estem a favor de la transparència en la despesa militar. Volem votar tot en seu parlamentària, qualsevol proposta de rearmament. Volem debatre en seu parlamentària qualsevol posicionament respecte al rol que ha de tenir Europa en un món que no és que sigui multipolar, és que és G0, on cada país només mira per ell mateix. President, acabo. En aquesta hora, no oblidem el que està passant a Ucraïna. El focus de l'Iran està tapant el que passa a Ucraïna i correm el greu perill, el greu perill de tenir en sòl europeu una derrota, una derrota terrible dels ucraïnesos. I, no ho oblidem Gaza tampoc, on els crims de Netanyahu continuen i on la barbàrie continua per vergonya de tots.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«Por último -acabo, señora presidenta-, ligado al punto de control parlamentario, voy a la transparencia. De verdad, el Plan de Seguridad y Defensa expresa buenas voluntades sobre el impacto industrial y tecnológico, la cadena de valor europeo y el impacto positivo que tiene en la independencia de esos países, pero no tenemos detalle alguno sobre esos análisis de impacto. No sabemos cómo repercutirá en Cataluña y no sabemos qué industrias civiles, más allá de todo lo militar, se van a potenciar. Señora Robles, se lo vuelvo a decir con respeto, esperábamos más. El tema es importante y la hora es grave. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«Per últim, i acabo presidenta, i lligat amb el punt del control parlamentari, la transparència. De debò, el Pla de Seguretat i Defensa exposa bones voluntats sobre l'impacte industrial i tecnològic, la cadena de valor europea, l'impacte positiu en la dependència de tercers països. Però no tenim, senyora Robles, cap detall sobre aquestes anàlisis d'impacte. No sabem com repercutirà a Catalunya i no sabem quines indústries civils, més enllà de tot allò militar, es potenciaran. Senyora Robles, li torno a dir amb respecte esperàvem més. El tema és important, l'hora és greu. Moltes gràcies. Presidenta, señorías, señora ministra, buenas tardes. Permítame, con todos los respetos, señora Robles, que le diga que su intervención inicial nos ha desilusionado. Esperábamos más de sus palabras. Como grupo solicitante, se lo digo, pero también en nombre del conjunto de la Cámara. El tema es importante, la hora es grave y da la sensación, señora Robles, de que ha venido usted aquí arrastrando los pies. Creemos que habría sido importante, no solo por lo que representamos aquí, sino porque la ciudadanía vive un momento complicado en Europa y en el mundo, que usted hubiera explicado mucho más; espero que en el turno de réplica lo haga así.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensa hacer?
«Grábenselo a fuego, señorías del PSOE, la izquierda no puede robar. No podemos robar. Esta gente sí. (Señala los escaños de la parte derecha del hemiciclo.-Protestas). Esta gente sí. (Aplausos). Nosotros no podemos robar. No nos hagan escoger entre corruptos cutres y corruptos prémium (rumores), porque al final lo que les diremos es que la gente decida. Y no nos responsabilicen de lo que tenga que ser o de lo que tenga que pasar con este Gobierno y con este país (rumores), porque la culpa exclusivamente será del PSOE. ¿Están enfadados?, ¿están decepcionados? Imagínense la gente que les votó en 2023, algunos por primera vez. Muchas gracias. (Aplausos.-Rumores).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«La transición energética, señorías, es mucho más que una foto de placas fotovoltaicas o molinos, es una transformación estructural, sí, del modelo económico. Sin energía disponible, limpia y planificada no tendremos hidrógeno verde, no tendremos procesos industriales electrificados ni tendremos circularidad, y les recuerdo que estamos yendo hacia un mundo electrificado, y les recuerdo también, como he hecho en numerosas ocasiones, que necesitamos red. Por tanto, defendemos de manera contundente el espíritu de esta moción. Deben ser los territorios quienes decidan cómo y dónde se distribuye la red de acuerdo con sus necesidades industriales y sociales, porque seguir bloqueando la red a proyectos estratégicos es condenar el tejido productivo al estancamiento, porque, decidir todos los proyectos desde la plaza del Sol de Madrid es desconocer cómo funciona la industrialización en mi casa, en Cataluña, en Euskadi y en Galicia, y seguir con los proyectos más proespeculativos en vez de garantizar el suministro eléctrico a las empresas es poner el sistema al servicio del capital, y si ponemos el sistema al servicio del capital, evidentemente, no lo estamos poniendo al servicio del país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Esa es la realidad de cada día y en todas partes. Esto no afecta solamente al País Vasco, también afecta a Tarragona, a la Plana de Vic, al Penedès y también A Coruña. Evidentemente, sucede en muchos territorios y así no puede haber transición ecológica, así solo podemos tener desindustrialización. El colapso de la red no solo es un problema técnico, sino que también es un problema político; de hecho, me atrevería a decir que es un problema político de primer orden. La red se planifica pensando en Madrid y en las grandes centrales, se planifica mal, no se piensa en los polígonos industriales y tampoco se piensa en los nodos locales de generación. Hoy estamos en 2025 y hay cinco grandes grupos energéticos integrados que tienen la mayor parte de la capacidad instalada y la energía que se produce en el Estado español. A la vez, estos cinco grupos controlan prácticamente la totalidad de las redes de distribución y de electricidad que se vende al consumidor final. En definitiva, un oligopolio que domina tanto los mercados eléctricos, todos, el minorista y el mayorista, como también la producción, la distribución y la comercialización. Debemos actuar, debemos legislar, debemos modificar normas y debemos cambiar otras normas. Debemos reforzar las subestaciones críticas y crear capacidad de conexión rápida para proyectos industriales estratégicos, que los hay, y muchos, y muchos de ellos son muy interesantes y necesarios. Debemos activar los nuevos prioritarios industriales y garantizar el acceso eléctrico a las empresas que aportan valor añadido, puestos de trabajo y arraigo territorial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Acabo amb un suggeriment que entenc, el nostre punt no l'hem fet en forma d'esmena, però entenc que enriqueix la moció. Mirin, actualment existeixen milers, milers de quilòmetres de xarxa de distribució que ja estan construïts, que ja estan construïts en tot el territori. I també existeixen centenars, i quan dic centenars vull dir moltes subestacions de promotors privats, en aquest cas, que només aquests promotors privats les utilitzen, aquestes subestacions, per evacuar l'electricitat des de les plantes d'energia renovable fins a la xarxa. Tot això ja ho tenim, ja tenim el país emmerdat, per entendre'ns. Doncs totes aquestes infraestructures s'haurien de posar en valor i evitar que només Iberdrola, Endesa i Naturgy siguin els únics distribuïdors reals d'energia elèctrica a l'Estat espanyol. Necessitem, doncs, un futur industrial amb capacitat, amb potència i, sobretot, també amb sobirania energètica ben entesa. I això vol dir que hi ha xarxa..., més aviat que, si no hi ha xarxa, que si no som capaços d'utilitzar aquesta xarxa o de poder-nos connectar a xarxa, doncs no hi ha indústria. I, en definitiva, o es governa pensant en els territoris productius o, senyories, es governa en contra d'ells.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Senyories, la transició energètica és molt més que una foto de plaques o una foto de molins. És també una transformació estructural, sí, del model econòmic. Sense energia disponible, neta i planificada, no hi haurà hidrogen verd, no hi haurà processos industrials electrificats ni hi haurà circularitat. I els recordo que anem a un món justament electrificat. I els recordo també, que ja ho he fet en més d'una ocasió, que els electrons no volen, necessiten xarxa. Defensem, doncs, de manera ferma i contundent l'esperit d'aquesta moció. Han de ser els territoris els qui decideixin com i on es desplega la xarxa d'acord amb les seves necessitats industrials i també socials. Per què? Perquè continuar bloquejant l'accés a la xarxa a projectes industrials estratègics, senyores i senyors diputats, és condemnar el teixit productiu a l'estancament. Perquè continuar planificant de manera centralitzada des de la plaza del Sol de Madrid és desconèixer com funciona la indústria a casa meva, a Catalunya, a Euskadi o a Galícia. I continuar prioritzant macroprojectes especulatius, en comptes de garantir el subministrament a les empreses, és posar el sistema al servei del capital. I si es posa el sistema al servei del capital és, evidentment, que no es posa al servei del país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Hoy hablar de Hungría no es hablar de un país lejano, hoy hablar de Hungría es hablar de Europa. Es hablar, sí, es hablar de nosotros. Lo que se está gestando allí no es solo un ataque contra los derechos de las personas LGTBIQ+, sino que es sin duda un ataque deliberado al corazón de los valores democráticos. Y no es un hecho aislado, no lo es. Es, precisamente, el resultado directo de la consolidación de la extrema derecha en Europa, una extrema derecha que impulsa una deriva autoritaria para invisibilizar y excluir directamente todo aquello que no encaje en su modelo, obviamente un modelo cerrado, obviamente un modelo reaccionario. Pero eso no es solo una cuestión que interpele a los colectivos LGTBIQ+, sino que es sin duda un desafío colectivo para defender los derechos que nos hacen libres. El 18 de marzo del año 2025 el Parlamento húngaro aprobó una ley que prohíbe las marchas del Orgullo bajo el pretexto, decían, de proteger a los menores. Una justificación aparentemente neutra, pero hay que decir que profundamente ideológica con fórmulas parecidas -hay que decirlo también- a cuando durante el franquismo -y siempre es bueno recordarlo- se criminalizó la homosexualidad, personas internadas en campos, como Tefía, o cárceles como la de Badajoz, solo solo por querer, por amar. Hoy la historia se repite con otras formas, pero con la misma voluntad en Hungría: el silencio y la represión. Manifestarse en Hungría puede comportar hoy multas, acoso policial y puede comportar incluso penas de cárcel. Con reconocimiento facial las autoridades identifican y controlan a quien se atreva a visibilizarse, así tal cual. Amar en público hoy en Hungría vuelve a ser motivo de represión.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, presidenta. Avui parlar d'Hongria no és parlar d'un país llunyà. Avui parlar d'Hongria és parlar d'Europa. És parlar, sí, és parlar de nosaltres. El que shi està gestant no és només un atac contra els drets de les persones LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un atac deliberat al cor dels valors democràtics. I no és un fet aïllat, no ho és. És justament el resultat directe de la consolidació de l'extrema dreta a Europa. Una extrema dreta que impulsa una deriva autoritària per invisibilitzar i excloure directament tot allò que no encaixa en el seu model. Òbviament, un model tancat. Òbviament, un model reaccionari. Però això no és només una qüestió que interpel·la els col·lectius LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un desafiament col·lectiu per defensar els drets que ens fan lliures. El 18 de març de l'any 2025, el Parlament hongarès va aprovar una llei que prohibeix les marxes de l'orgull sota el pretext, deien, de protegir els menors. Una justificació aparentment neutra, però, val a dir, profundament ideològica. Amb fórmules semblants, val a dir també, durant el franquisme, i sempre és bo recordar-ho, es va criminalitzar l'homosexualitat. Persones internades a camps com a Tefia o presons com la de Badajoz, només, només per estimar. Avui a Hongria la història es repeteix amb altres formes, però amb la mateixa voluntat, el silenci i la repressió. Manifestar-se a Hongria pot comportar avui multes, pot comportar assetjament policial i fins i tot pot comportar penes de presó. Amb reconeixement facial, les autoritats identifiquen i controlen qui s'atreveix a visibilitzar-se, així tal qual. Estimar en públic avui a Hongria torna a ser motiu de repressió.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«I acabo, senyor president. Sigui com sigui, toca fer net. La corrupció del PP no salva la corrupció del PSOE. L'espectacle és lamentable. I vostès, els dos, PP i PSOE, es diuen partit d'Estat. De quin estat? De l'estat de putrefacció? De l'estat de corrupció total? Gràcies. Buenas tardes, presidente. Señorías del PP, ustedes han confeccionado una PNL ómnibus como resumen de todas las plagas que, según ustedes, en estos momentos atacan a España. Las plagas de Egipto, según el Antiguo Testamento, eran diez. En su PNL han puesto solo siete, es decir, que aún tienen recorrido; seguramente, si hubieran trabajado un poco más, habrían llegado a las diez plagas. Pero ¿sabe qué pasa, señor Álvaro? De Álvaro a Álvaro, ¿eh?, tocayo. Lo que han hecho con su PNL es un retrato de época que describe, sobre todo, su impotencia política, su incapacidad de sumar apoyos más allá de VOX. Es perfecto, es un documento de época. Los historiadores del futuro leerán esta PNL y dirán: levantaron acta de su propia incapacidad de hacer política. Es un documento fabuloso, es un álbum de cromos, es un viaje al país de las contramaravillas. Les felicito, porque han descrito la antiespaña mejor que los poetas del señor Santiago Abascal, han superado a VOX en la retórica.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Bona tarda, president. Senyories del PP, vostès han confegit una PNL òmnibus com a resum de totes les plagues que, segons vostès, en aquest moment ataquen Espanya. Les plagues d'Egipte, segons l'Antic Testament, n'eren deu. En la seva PNL només n'han posat set. Vull dir que tenen recorregut. Segurament que si haguessin treballat una mica més haurien arribat a les deu plagues. Però sap què passa, senyor Álvaro? De Álvaro a Álvaro, eh, tocayo. El que hem fet amb la PNL és un retrat d'època que descriu sobretot la seva impotència política, la seva incapacitat de sumar suports més enllà de VOX. És perfecte. És un document d'època. Els historiadors del futur llegiran aquesta PNL i diran: 'Van aixecar acta de la seva pròpia incapacitat de fer política'. És un document, un document fabulós. És un àlbum de cromos. És un viatge al país de les contrameravelles. Els felicito, perquè han descrit l'anti-Espanya millor que els poetes del senyor Santiago Abascal. Han superat VOX en la retòrica. Fixin-se bé, senyor Álvaro i senyories del PP en general, en la seva PNL surten tots els monstres de la seva constel·lació: l'amnistia dels independentistes, el fiscal general, aquesta cambra -per cert, cambra que com ha dit el diputat señor Iñarritu, vostès tracten com un circ, com el corral de la Pacheca-, els seus amics jutges, els pseudomitjans que vostès toleren i permeten que es moguin en aquest Parlament com si fos la casa del sogre, i, evidentment, les sessions dels separatistes. Però el moment més divertit de la seva PNL en la seva exposició de motius, és quan diuen que estem passant d'una democràcia plena a una democràcia fallida. Sensacional, senyories del PP, benvinguts al món real. Han trigat uns quants anys, però han arribat. Nosaltres, Esquerra, pensem que la democràcia fallida espanyola va mostrar-se amb tot el seu esplendor l'octubre de l'any 2017 i abans amb la policia patriòtica que van muntar vostès des del despatx del ministre Fernández Díaz -per cert, un home acompanyat d'un àngel, l'àngel de la guarda-. Se'n recorden, senyories també del PSOE, de l'any 2017, de l'octubre? Cops de porra contra gent pacífica que votava, el discurs amenaçador del monarca erigit en màxim animador de l''a por ellos', un 155 dictat pel Govern del PP amb el suport del PSOE. Per cert, el mateix PSOE, oh meravella de les meravelles, que ara descobreix que existeix el lawfare a Espanya, Mare de Déu Senyor, el lawfare que hem patit abans alguns. La democràcia fallida, senyories del PP té el seu moment d'esplendor l'any 2017 i vostès en van ser el motor principal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputadas y diputados del Grupo Popular, ustedes tienen la cara más dura que el cemento armado. Dicen ustedes que defienden la industria. Eso no es cierto, eso es mentira. Nunca han apostado por la reindustrialización de las zonas nucleares. Es más, ni siquiera hoy con esta proposición de ley tienen la mínima decencia de hablar de personas, de hablar de trabajadores, de hablar de recursos para hacer una buena transición. Ni siquiera lo mencionan. Dicen defender a los trabajadores, ¡mentira! Nunca han planteado ninguna alternativa laboral en el territorio; nunca. Dicen defender la seguridad, ¡mentira! Nuestras centrales no tienen planes de emergencia actualizados. Y, permítanme decirlo así: si todo esto es mentira, señorías, quiere decir que nada de lo que dicen es verdad. ¡Pim pam! Así de sencillo. Este debate, como lo plantean, es una auténtica farsa. Un último apunte, pero no menos importante -y acabo, presidenta-: Esquerra Republicana de Cataluña impulsó el Fondo de Transición Nuclear. Lo hizo en tiempo y forma para garantizar alternativas económicas y laborales en las zonas afectadas precisamente por el cierre de las centrales nucleares. Vuelvo a decirlo, señor Requena, usted hoy ha hablado mucho de Cataluña, y lo ha hecho sin faltarnos al respeto -algo a lo que no estamos acostumbrados; cuando el Partido Popular suele hablar de Cataluña es para faltarnos el respeto-, pero deje de instrumentalizarnos como país para hablar de las nucleares. Porque ¿saben lo que hicieron ustedes, señor Requena y diputadas y diputados del Grupo Popular? Se lo voy a decir: llevaron al Tribunal Constitucional precisamente ese fondo de transición que Esquerra Republicana planteó en el Parlamento de Cataluña, y el Constitucional lo echó abajo. Y, señores del Grupo Socialista, ¿saben qué hicieron ustedes? Mirar hacia otro lado y no retirar el recurso. Sí, hoy podemos decir una vez más desde esta tribuna que el Estado nos dejó solos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabemos -lo he intentado explicar- que la energía nuclear tiene riesgos, tiene límites y ya no es una energía competitiva. Por eso defendemos el cierre, pero, atención, lo queremos de forma ordenada. Nosotros no queremos un cierre precipitado ni desordenado. Tampoco defendemos, evidentemente, que se puede alargar la vida útil como si nada por otros intereses, como defiende la derecha de este hemiciclo. En los alrededores de estas centrales, la mayoría de ellas en el sur de mi país, en el sur de Cataluña, hay unos territorios con una fuerte dependencia económica y una fuerte dependencia laboral. Las centrales nucleares van a tener que cerrar, sí, pero hay que hacerlo con responsabilidad, con planificación y, sin duda, con compromisos con y por el territorio. Porque la pregunta es muy clara: ¿hasta cuándo el Partido Socialista va a poder mantener el calendario de cierre pactado en 2019 sin haber hecho los deberes? Ese es el tema, señoras y señores diputados. Las nucleares no se pueden cerrar ni a cualquier precio ni de cualquier manera. Exigimos garantizar el abastecimiento con energías limpias, exigimos la reindustrialización activa de todas las zonas afectadas y exigimos itinerarios claros de formación y ocupación para aquellas personas trabajadoras que hoy dependen de este sector. No hay transición energética justa sin una transición territorial justa. Eso queremos dejarlo muy claro.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Pero también es evidente que hoy en día más del 50 % -casi el 60 %- de la electricidad que se consume en mi país, en Cataluña -hoy, señor Requena, han hablado mucho de Cataluña-, proviene de las centrales nucleares. Y es en ese contexto, tan real como objetivo, en el que el Grupo Popular nos presenta lo que quiere venir a ser una proposición de ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema energético. Y es también en ese contexto, tan real como objetivo, en el que podemos constatar -esta vez como tantas otras sin miedo a equivocarnos- que los distintos Gobiernos del Estado han sido unos irresponsables. Lo han hecho todos, el Partido Popular y también el Partido Socialista, porque no han hecho los deberes cuando había que hacerlos. Hoy no tenemos planes de transición energética, ni justa ni a tiempo. Hoy no tenemos ni las herramientas adecuadas ni la inversión suficiente para las renovables. Tampoco tenemos las garantías básicas en los planes de emergencia de las nucleares. Pero lo que sí tenemos hoy es una derecha y una extrema derecha desacomplejadas, que solo defienden los intereses de las eléctricas -también hay que decirlo-, de los oligopolios. Endesa, Naturgy e Iberdrola son las tres grandes empresas energéticas españolas que se reparten los beneficios que generan las centrales nucleares en el Estado español. Sí, ellas son las menos interesadas en que estas centrales cierren. Permítanme decirlo: es intolerable que los intereses de estas grandes empresas, que año tras año obtienen beneficios millonarios, se antepongan al interés general.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d'emergència actualitzats. I deixin-m'ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa. I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d'instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d'aquest faristol, una vegada més, l'Estat ens va deixar sols.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabem i ho he intentat explicar, l'energia nuclear té riscos, té límits i ja no és una energia competitiva. I per això en defensem el tancament, sí. Però atenció, el volem, el volem ordenat. Nosaltres no estem per a un tancament ni precipitat ni desordenat. I tampoc defensem, evidentment, que se'n pugui allargar la vida útil com si res i per altres interessos, com defensa la dreta d'aquest hemicicle. Perquè mirin, al voltant d'aquestes centrals, la majoria d'elles al sud del meu país, al sud de Catalunya, hi ha uns territoris amb una forta dependència econòmica i amb una forta dependència laboral. Les centrals nuclears hauran de tancar. Doncs sí, però caldrà fer-ho amb responsabilitat, caldrà fer-ho amb planificació i caldrà fer-ho, sens dubte, amb compromisos amb i pel territori. Perquè la pregunta és molt clara: fins quan el Partit Socialista podrà mantenir el calendari de tancament pactat l'any 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el tema, senyores i senyors diputats, les nuclears no es poden tancar ni a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Exigim, exigim garantir l'abastament amb energies netes. Exigim reindustrialització efectiva de totes les zones afectades. Exigim itineraris clars de formació i ocupació per a aquelles persones treballadores que avui en depenen. No hi ha, no hi ha transició energètica justa sense una transició territorial justa. I això ho volem deixar molt clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Finalmente, ¿saben qué pasa con estas comisiones de investigación que antes comentábamos? Que, para vergüenza de todos, el presidente del Consejo del Poder Judicial está exento de comparecer. En este Estado no debería haber nadie exento de comparecer en comisiones de investigación. Mientras ustedes permitan eso, difícilmente todo el resto del ordenamiento jurídico podrá beneficiarse de esa supuesta transparencia y democracia. Así que el texto es muy mejorable. Espero que podamos ponernos de acuerdo, y lo espero, básicamente, por la ciudadanía de su país, pero también por la del mío. Muchas gracias. (Aplausos).»