Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 18 de 31
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Seguirá aumentando los impuestos a los ciudadanos?
«Que aquesta seria la seva resposta ni tan sols cotitzava. Senyora vicepresidenta, tothom comença a adonar-se de les seves trampes. Vostès utilitzen l'IRPF per augmentar amb premeditació i nocturnitat els impostos a la gent. El seu modus operandi és el següent: apuja el preu de la vida un 20 % en els darrers anys. Vostè no actualitza els trams de l'IRPF amb aquest augment del preu de la vida. Això fa que la gent salti a un tram superior d'IRPF i, en conseqüència, paguen més a la declaració de la renda i, per tant, per aquesta via, vostè es queda bona part de l'augment dels salaris i de les pensions. Parlem amb dades a les mans. Vostè pren possessió de ministre d'Hisenda el 2018. Recaptació d'IRPF el 2024, un 30 % més des que vostè és ministre. Recaptació d'IVA el 2024, un 10 % més des que vostè és ministre. Recaptació total d'impostos 2024: un 20 % més des que vostè és ministre. Però ens dirà que això és gràcies al fet que fan pagar més els qui més guanyen. De veritat? És així? Fixi's: agafem un salari de 1600 euros. Fa uns anys pagava un IRPF del 10 %. Ara passa del 16 %, per tant, vostès exterminen la classe mitjana fent-los pagar avui un 60 % més que fa uns anys. Però ens dirà que això no afecta els pensionistes. De veritat que no? Fa uns anys els pensionistes pagaven de mitjana un 6,5 %. Avui, un pensionista paga un 53 % més que llavors.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Además, en relación con los demás puntos, que haya diálogo, negociación y búsqueda de consensos; que haya medidas para compensar las repercusiones de esos aranceles en los sectores agrario y ganadero -no sé si mañana el ministro Cuerpo hará alguna referencia a todo esto-; prever el incremento de costes de producción -acabo, presidenta- y defender una remuneración que sea justa para agricultores, ganaderos y pescadores, pues estamos de acuerdo. Por lo tanto, aunque es cierto que hay cosas que ya se están aplicando y que se están desarrollando ya de esta manera, no está de más que nos reafirmemos en la necesidad de que la agricultura y los campesinos, también en el contexto europeo y en un momento de tantas dificultades, sean una prioridad para Europa. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«I de la mateixa manera amb els altres punts. Que hi hagi diàleg, negociació i recerca de consensos. Que hi hagi mesures per compensar els impactes d'aquests aranzels en els sectors agraris i ramaders. Jo no sé si demà sentirem del ministre Cuerpo alguna referència a això. Pretendre o preveure l'increment de costos de producció, acabo, presidenta, i defensar una remuneració justa per a pagesos, ramaders i pescadors. Escolti, hi estem d'acord. I per tant, tot i que és cert que hi ha coses que ja s'estan implementant i ja s'estan desenvolupant d'aquesta manera, no està de més que ens refermem en la necessitat que l'agricultura i la pagesia, també en el context europeu i també en un moment de tantíssimes dificultats, siguin una prioritat per a Europa. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, el sector agrario está en un momento de encrucijada -no ahora, ya lleva mucho tiempo en ese momento de encrucijada- y hemos hablado de ello aquí en algunas ocasiones, y lo vemos en las carreteras, y lo vemos porque los sectores siguen movilizándose y reivindicando que la Administración les dedique la atención que merece el sector. ¿Por qué? Porque es un sector estratégico y porque la soberanía alimentaria debería ser una prioridad, porque son los ejes del territorio y del medio natural, porque no se ganan la vida y porque además ha habido muchísima burocracia y dificultades que les han hecho las cosas más difíciles, por el problema de la incorporación de los jóvenes y por tantísimas otras cosas, como la producción y la previsión de productos sin tener alternativas viables, por ejemplo.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Com, per exemple, que el Govern sigui proactiu i exigent en les negociacions amb la Unió Europea per preservar les rendes del sector. Moltes vegades hem tingut la sensació que aquí s'ha explicat que la negociació ha sigut collonuda, però que el resultat de la negociació no ho ha sigut, i que les rendes o els acords a nivell europeu, i en tenim de molt recents, el de la pesca, per exemple, han sigut un desastre. Per tant, que el Congrés dels Diputats li digui al Ministeri: 'Escolti, sigui proactiu i exigent en les negociacions' no està de més. Que hi hagi una estratègia europea, obvi, ja s'està fent això, Europa és qui té les competències en comerç. Que hi hagi una estratègia europea contra els aranzels, diu el punt segon. Escolti, pot semblar una obvietat, però per a nosaltres refermar la necessitat que aquesta estratègia incorpori les necessitats i els reptes del sector agrari i ramader, a mi em sembla que és necessari. Per què? Perquè aquesta estratègia europea és la que tenim al davant, però de moment les declaracions de la Ursula von der Leyen, que no em semblen malament, és dir: 'Escolti'm, amb productes industrials, ofereixo a Estats Units un 0 % en els dos sentits'. Bueno, és que sempre Europa prioritza el sector industrial. Doncs no. Que tinguin en compte el sector agrari i el sector ramader.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Però també és un moment cruïlla, perquè hi ha d'haver aquesta nova PAC, però també ho és, per exemple, per Mercosur. I ja només ens faltava la situació que ha provocat el senyor Trump amb la guerra d'aranzels. Una guerra on tothom patirà i tothom sortirà perjudicat. I un d'aquests que pot sortir perjudicat, precisament és el sector ramader. Per tant, en aquest context i analitzada la proposta del Partit Popular, tot i que és veritat i estic d'acord amb el qual ha dit ara fa poc el portaveu del Partit Nacionalista Basc que algunes de les propostes són, si em permeten, de manual o, si em permeten, són propostes que d'alguna manera s'estan realitzant. Malgrat això, a mi em sembla que quan hi ha un moment cruïlla ple d'incerteses, ple de reptes i de dificultats, hi ha moltes coses que encara no estan resoltes ni tancades i que no són clares, no està de més, no està de més que el camí, encara que pugui ser aparent, es ratifiqui i es reforci amb majories parlamentàries i que es prenguin acords que recolzin polítiques que a mi em sembla que són molt necessàries.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Por eso decimos que el acto de hoy, presidido por los reyes, ha sido un nuevo ejemplo de hipocresía monárquica. Porque, mientras la presidenta Francina Armengol recordaba que el Estado está en deuda con el pueblo gitano, la Corona española, con Felipe VI al frente, no ha pedido perdón por tantos siglos, como él mismo ha dicho -y cito literalmente-, de legislación discriminatoria, de persecuciones y de estigmatización. Sí, el rey ha mencionado los agravios, pero obviando que fue la monarquía su principal impulsora, mucho antes del franquismo. Pidió perdón Alemania por los crímenes del Holocausto contra judíos y gitanos; pidió perdón el Vaticano por los crímenes durante la evangelización o por la pederastia; pidió perdón incluso el rey Felipe, pero el de Bélgica, cuando celebraban los sesenta años de la independencia del Congo en 2020. El rey pidió perdón por la violencia y crueldad ejercidas por su antepasado, Leopoldo II, pero el rey Felipe VI, el del 'a por ellos' del 3 de octubre de 2017, no pide perdón. Una nueva oportunidad perdida. Nos han robado el perdón. Como lo fue también la oportunidad perdida del Pacto de Estado contra el Antigitanismo, que trabajamos en esta Cámara, codo con codo, con los diputados gitanos Ismael, Sara y Bea. Así que estamos de acuerdo con emprender medidas de inclusión social, seguir trabajando por la igualdad de oportunidades y la no discriminación, y por el reconocimiento de la cultura gitana, añadiendo, por cierto, programas para recuperar la lengua romaní. Y también estamos de acuerdo en promover la participación de la población gitana y del movimiento asociativo gitano. Pero si realmente queremos dignificar la memoria del pueblo gitano, la Corona española debe pedir perdón. Habría servido para conmemorar mucho mejor el Día Internacional del Pueblo Gitano, y para celebrar los 600 años desde la llegada de Joan, conde de Egipto Menor, el primer gipsy, literalmente, en la península ibérica. (Pronuncia palabras en romaní). Salud y libertad, y, por supuesto, ¡Opre Roma!»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Como les decía, Cataluña celebró hace ya diez años los seis siglos de la llegada del pueblo gitano, de esta otra nación sin Estado, que tiene por bandera el azul del cielo, el verde del campo y el carro como símbolo de la libertad. Una libertad de ser que les ha sido negada con una crueldad inimaginable, en forma de genocidio: con el Samudaripen de la Segunda Guerra Mundial, en que medio millón de gitanos perdieron la vida, o la Gran Redada de 1749, recordada antes por otros compañeros, para exterminar a la población gitana. Arrestaron a todos los gitanos, se los llevaron a hacer trabajos forzados o a la cárcel, separando a hombres de mujeres para que no pudieran reproducirse. El rey Fernando VI venía a rematar la faena de reyes anteriores con la orden de expulsión de los Reyes Católicos, renovada por Felipe II y por Felipe III. Contra el pueblo gitano se han conjugado todas las formas del verbo discriminar y se ha declinado hasta el infinito el concepto de represión. Por eso los independentistas sentimos empatía y también proximidad con ellos. Ellos son parte del pueblo catalán. El pueblo gitano tiene una lengua propia, el romaní, que ha enriquecido la nuestra, con su cangueli, o el miedo a diñarla, o el chaval que jala, o el avi que no guipa bien, que no ve bien, o el tío rico de tanta pasta, tantos calés, que decimos en catalán, que tiene. Desde la empatía, por tanto, estamos de acuerdo en que haya iniciativas para reconocer al pueblo gitano y para hacer memoria de la injusticia que han sufrido a lo largo de los siglos. Hacer memoria de la injusticia y repararla.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Com els deia, Catalunya ja fa deu anys que va celebrar els sis segles de l'arribada del poble gitano, d'aquesta altra nació sense Estat que té per bandera el blau del cel, el verd del camp i el carro com a símbol de llibertat. Una llibertat de ser que els ha estat negada amb una crueltat inimaginable, en forma de genocidi, amb el Samudaripen de la Segona Guerra Mundial, on mig milió de gitanos van perdre la vida. O la gran batuda recordada abans per altres companys del 1749 per exterminar la població gitana. Van arrestar tots els gitanos portant-los a fer treballs forçats o a presó, separant homes de dones, perquè no es poguessin reproduir. El rei Ferran VI vaní a rematar la feina de reis anteriors com l'ordre d'expulsió dels Reis Catòlics, renovada per Felip II i també per Felip III. Contra el poble gitano s'han conjugat totes les formes del verb discriminar i s'ha declinat fins a l'infinit el concepte repressió. Per això els independentistes hi sentim empatia i també proximitat. Són part del poble català. El poble gitano té una llengua pròpia, el romaní, que ha enriquit la nostra, amb el seu cangueli o la por a dinyar-la, o el xaval que jala, o l'avi que ja no guipa bé, o el paio ric de tants calés que té. Des de l'empatia, per tant, estem d'acord que hi hagi iniciatives per reconèixer el poble gitano i per fer memòria de la injustícia que han patit al llarg dels segles. Fer memòria de la injustícia i reparar-la.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«Gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señores y señoras diputados, voy a intentar ser breve, pero, obviamente, haré una intervención sobre nuestro posicionamiento ante esta proposición no de ley. Nosotros no hemos presentado enmiendas a esta proposición no de ley, y voy a explicar los motivos, pero, para empezar, querría poner en valor el autobús como instrumento de transporte público eficiente y sostenible. Lo digo porque a menudo desde posturas ideológicas, por decirlo con cariño, poco prácticas se ha tendido a denigrar o a darle una carga negativa, cuando el autobús es una herramienta de transporte más flexible que el ferrocarril, que se adapta muy bien a determinada demanda. Cuando tenemos mucha demanda y tenemos ferrocarril, lo mejor es el ferrocarril, pero, cuando no hay tanta demanda, el transporte público en autobús presta un servicio de calidad y es mucho más sostenible que el vehículo privado, y lo es aún más cuanto más modernos son, un tema del que deberemos hablar, de la transición energética, de la sostenibilidad del autobús, porque de momento no se habla demasiado. Por tanto, es mucho más sostenible, a pesar de todo, que el vehículo privado y es una buena herramienta para zonas con poca densidad de población, de modo que tren sí y bus no, no; tren y bus y más transporte público y más oferta de transporte público y más eficiente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«I, per tant, d'aquesta iniciativa, nosaltres estem en una cruïlla. Nosaltres votaríem tranquil·lament el punt tercer, el punt quart i probablement també el punt segon. Perquè el que sí que és cert que el que cal és dialogar i negociar amb les comunitats autònomes. Evidentment que sí. I cal acordar amb els territoris quines modificacions es fan del model concessional estatal. A Catalunya hi afecta relativament poc, també ho dic, eh, però s'ha de fer, aquest diàleg s'ha de fer. I en els casos en què hi ha hagut alguna discrepància a Catalunya, doncs s'ha dialogat i s'ha de fer. I també s'ha d'establir un servei de finançament, un mecanisme de finançament permanent i estable, eh? Molt en la línia del qual ha dit el representant del BNG, per exemple. Evidentment que sí. I que el que preveu actualment la proposta és totalment insuficient. D'acord. Per tant, dialogar, negociar, acordar, finançar millor per modernitzar i fer més eficient i més atractiu aquest sistema de transport públic, sí. Si la proposta el que pretén és senzillament confrontar amb el Govern, parar la proposta, ficar-la en una paperera, que no serveixi de res, tornar a començar de zero, nosaltres no jugarem. No estem aquí per perdre el temps ni per fer perdre el temps a la gent i, per tant, nosaltres valorarem si votem en contra o ens abstenim. Si al final no s'accepta alguna de les esmenes que van en aquesta línia d'aprofundir el tema de la negociació i del diàleg, o si es vota conjunta i totalment amb una sola peça la iniciativa. Perquè clar, el primer punt és que es llenci la basura a la proposta i que es comenci de zero. Això no és modernitzar el transport públic ni afavorir el transport públic; això és aturar i paralitzar perquè sí. I aquí ja he dit que nosaltres senzillament no ens hi trobem còmodes. En canvi, jo dic que amb tots aquests altres punts nosaltres els podríem votar tranquil·lament i aleshores sí, anar més aviat tots plegats en la direcció de negociar per millorar el servei.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«És una bona eina per a zones amb una poca densitat de població i, per tant, escoltin el tren sí, bus no, no. Escoltin. Tren i bus, i més transport públic i més oferta de transport públic i més eficient. La iniciativa parla del model concessional. Nosaltres som partidaris del model concessional. Ens sembla una bona eina i és una eina que, perquè sigui útil, al nostre mode de veure, s'ha de modernitzar i actualitzar. I aquí hi ha un primer punt de discrepància amb la iniciativa del Partit Popular. Escolti, l'actual model concessional és del segle passat. Això s'ha d'actualitzar. Això s'ha de posar al dia. És evident que sí. I se l'ha de fer més flexible i se l'ha de fer més atractiu. Això que es faci aquesta especulació i aquesta espècie de fal·làcia: 'que no es tregui una parada d'autobús, és una agressió contra aquella gent'. No, no es tracta d'agredir ni treure el servei a ningú. Però el que sí que és cert és que una línia d'autobús de molts quilòmetres i que tingui moltes parades no és atractiva i no és eficient. I el que té sentit és incorporar aquest sistema concessional que s'ha de modernitzar. Per exemple, el concepte de la intermodalitat, i que hi hagi la capacitat d'interconnectar el transport a la demanda, el transport urbà, amb les línies de llarg recorregut, amb les línies de mig recorregut, i que alhora es retroalimentin entre elles i que acabin fent una bona oferta de servei. I això no té per què anar, insisteixo, en detriment a la bona qualitat, al contrari, ha de servir per millorar aquesta qualitat de servei.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«Presidenta, senyores i senyors diputats. Intentaré ser breu, però evidentment faré una intervenció de posicionament d'aquesta proposició no de llei. Nosaltres no hem fet esmenes a aquesta proposició no de llei i explicaré els motius. Però per començar, voldria posar en valor l'autobús com a eina de transport públic, eficient i sostenible. Ho dic perquè sovint, des de posicions ideològiques, per dir-ho amb cariño poc pràctiques, s'ha tendit a denigrar, a donar-li una càrrega negativa. L'autobús és una eina de transport més flexible que el ferrocarril, que s'adapta molt bé a determinada demanda. Quan tenim molta demanda i tenim ferrocarril, el millor és el ferrocarril; però quan no hi ha tanta demanda, el transport públic amb autobús dona un servei de qualitat. És molt més sostenible que el vehicle privat, ho són encara més els autobusos com més moderns millor, que és un tema del que n'haurem de parlar, de la transició energètica, de la sostenibilitat de l'autobús, perquè de moment no se'n parla gaire. Doncs és molt més sostenible, malgrat tot, dic que el vehicle privat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Per tant, el que han de fer les comunitats autònomes en resposta a aquesta situació és demanar urgentment els diners que els corresponen des de les seves conselleries de Drets Socials per donar assistència a les persones amb ELA i dignificar la seva vida i la de les seves famílies, que és el que pretenia la llei ELA que es va aprovar aquí amb unanimitat, amb el vot favorable de tothom. No podem seguir empassant-nos que el que s'aprova a Madrid es pagui a Catalunya o a qualsevol altra comunitat autònoma. I menys encara quan hi va haver una opinió, com deia, unànime. I si, com diu l'Ilde, avui potser és el millor dia, però necessitem els recursos ja. Des de l'aprovació de la llei, ja ens han deixat més de 300 persones afectades per ELA, sense veure o viure els efectes positius de la llei. Respecte a la proposició que ens porta al Parlament andalús, votarem a favor. Muchas gracias, presidenta. Señorías, muy bienvenidas a esta Cámara. Esta propuesta de ley traslada la petición unánime del Parlamento andaluz para modificar la ley estatal de cohesión y calidad del sistema comunitario de salud para incluir los productos ópticos y de salud visual en la cartera común de prestaciones -tal y como ya se hace con las prestaciones farmacéuticas, ortoprotésicas y de productos dietéticos- y se pide que sea gratuita para los menores y con copago para las personas adultas con la opción de su poder adquisitivo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Cobrir el cost de les ulleres de la població que les necessita és molt car. Per tant, necessitem que el Govern es comprometi per llei. Però ni tan sols el vistiplau del Congrés és garantia que les persones que necessiten una prestació la rebran. Mirin què està passant, per exemple, amb l'aplicació de la Llei ELA: va tenyir de verd aquest hemicicle, va arrencar el compromís del Govern. Gairebé cinc mesos després, i després de preguntar al Govern espanyol com garantirà els recursos necessaris per aplicar la llei i d'escoltar les associacions, aquesta que vinc a explicar-los és la situació. El que havia de ser una transferència extraordinària a les comunitats autònomes per cobrir els costos per a l'assistència especialitzada de 24 hores als malalts en risc de mort evitable es va convertir, primer, en un pla de xoc de desenes de milions d'euros a transferir directament a les associacions, i no a les comunitats autònomes, i després en una prova pilot amb la quarta part dels recursos que, clarament, no arriba ni de bon tros per atendre els 300 o 400 malalts que estan en situació crítica a l'Estat, de nou, a partir d'un model centralitzat que defuig la via administrativa competencial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Els joves, per tant, i em sembla que és prou clar, estan rebent la pitjor part. Segurament, vaja segur, per l'abús de les pantalles. 7 de cada 10 joves catalans utilitzen el mòbil a les fosques abans d'anar a dormir. Això és un mal hàbit que, efectivament, està influint en la mala salut visual. Per tant, estem parlant d'una autèntica pandèmia entre els joves, entre els menors, però també entre els adults, agreujada des de la pandèmia de la covid, com en el cas dels problemes de salut mental. Però aquesta redefinició del marc general de la cartera de prestacions no es pot fer, no es pot fer, si no hi ha una transferència de recursos a les comunitats autònomes. I avui tothom votarà a favor o bé s'abstindrà, però vaja, que la proposta segur que sortirà endavant, però a mi m'agradaria en aquest punt compartir-los una reflexió. Hem vist massa sovint com els partits de Govern prenen en consideració les iniciatives dels parlaments autonòmics o fins i tot les nascudes de la voluntat popular, les famoses ILP, i al final es queden al calaix, dormint el somni bíblic dels justos. Per tant, potser haurem d'acabar convertint el que demana aquesta iniciativa en esmena i presentar-la en alguna de les lleis que presenti el Ministeri de Sanitat, per assegurar que això sigui una realitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte. I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a lhora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, shan disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l'any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l'1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte. A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l'Estat espanyol.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«En tot cas, la nostra obsessió no és tant que el Govern no pugui donar una passa sense que abans ho hagi portat aquí i s'hagi votat. La nostra obsessió és una altra. La nostra obsessió és que, si hi ha d'haver una major inversió en defensa, primer sigui en aquest context, en el context de la construcció d'una defensa europea al costat d'Ucraïna, òbviament, però que aquesta major inversió es focalitzi en el sector industrial, i que, a més a més, aquesta focalització en el sector industrial i en el tecnològic estigui orientada d'una forma clara a una distribució territorial equitativa, i que, a més a més, arribi a empreses grans, a empreses mitjanes i a pimes. Per a Junts per Catalunya és imperatiu. Que es tracti també de tecnologia dual. Aquestes inversions en tecnologia dual poden ser útils per a la defensa i poden aportar beneficis, com ha passat durant tota la història, també en sectors civils d'una forma molt important. Per tant, nosaltres defensem que s'inverteixi a millorar el coneixement o les tècniques i processos per crear eines i màquines productives, o en sistemes i metodologies que ajudin a resoldre de forma eficaç els nombrosos reptes que té la humanitat. Perquè reconeixem que la millora de les condicions de vida de la ciutadania té molt a veure amb l'evolució tecnològica. Les nacions de més riquesa i benestar són les que disposen de més tecnologies avançades i les usen per resoldre els seus reptes principals. Els diputats de la Comissió de Defensa fem algunes visites a algunes d'aquestes empreses, empreses de tecnologia dual, i es quedarien sorpreses com empreses desenvolupen tecnologies per a la defensa i, al mateix temps, desenvolupen tecnologies per a la salut, per a la sanitat, per a la gestió dels serveis públics. Doncs volem que això sigui..., que aquest increment de pressupost s'orienti d'aquesta manera.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Jo abans deia, amb la iniciativa anterior que parlàvem de Rodalies que semblava un déjà-vu. No ho vull comparar, però aquesta iniciativa del Partit Popular és molt semblant a la del ple anterior, si més no amb els seus objectius finals i, per tant, nosaltres, que ja vam presentar unes esmenes a la iniciativa de la setmana passada que no van ser acceptades, ja no n'hem presentat per a aquesta. El que sí que vull dir és que és una llàstima que en un moment en el qual s'estan construint consensos i sensibilització social del fet que cal que Europa construeixi la seva pròpia defensa, que aquesta defensa sigui independent d'altres països, degut al qual està passant als Estats Units, que desapareix com un aliat fiable d'Occident i d'Europa, i que també hi ha un consens molt majoritari en què Europa ha d'estar al costat d'Ucraïna, en la defensa de la seva integritat, dels seus ciutadans, de la seva vida, de la seva llibertat i també en la defensa d'aquest model europeu de convivència i de democràcia, que és una llàstima, senyors del Partit Popular...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«I també hi ha... De seguida acabo. I, per tant, nosaltres aquí hauríem pogut parlar de l'Avant, que és important, i nosaltres defensem clarament que l'Avant es traspassi. Legalment, amb el marc competencial actual, l'Avant es pot traspassar i és un complement de la mobilitat obligada i quotidiana. Per tant, ens sap greu no arribar a aquest acord amb aquestes esmenes, però li votarem gairebé tots els punts a favor. Gràcies. Enseguida acabo. Creo que aquí podríamos haber hablado del Avant. Es importante -y nosotros lo defendemos- que el Avant también se traspase. Dentro del marco competencial actual se puede traspasar y es un complemento de la movilidad obligada y cotidiana. Por lo tanto, lamentamos no llegar a este acuerdo con estas enmiendas, pero votaremos a favor prácticamente de todos los puntos. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, estos debates o estas intervenciones sobre cercanías ya son un déjà vu. ¿Y por qué son un déjà vu? Pues porque llevamos tantos y tantos años hablando de esto, y porque llevamos tantos y tantos y tantos años de incidencias diarias y constantes, muchas de ellas muy graves. Si hiciéramos una recopilación de todas las medidas como las que se presentan aquí, en esta moción -en la mayoría estamos de acuerdo, ¿eh?-, que hemos hecho todos los grupos en diferentes momentos con preguntas, interpelaciones, mociones o proposiciones no de ley, realmente tendríamos toda una enciclopedia de las medidas que hemos estado pidiendo, de mejoras que pedimos que se apliquen, que se corrijan y que el Gobierno no ha aplicado, no ha corregido y no ha solucionado. Por eso digo que, realmente, es un déjà vu. Hoy mismo, la R2 Norte de Barcelona ha tenido una incidencia grave y ha habido muchísimos retrasos, y la R2 Sur, entre Vilanova y El Garraf, también ha sufrido incidencias graves. Y, además, ha habido una huelga de los sindicatos minoritarios con -es el dato que tengo- trece trenes cancelados, que ha tenido como consecuencia un caos de servicios anulados y de errores de comunicación, porque algunos trenes al final han acabado por salir; un desastre, como cada día.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Aquests debats o aquestes intervencions sobre Rodalies ja són un déjà-vu, eh, Inés? Són un déjà-vu per què? Perquè portem tants i tants i tants anys parlant d'això, i perquè portem tants i tants i tants i tants anys d'incidències diàries i constants, moltes d'elles molt greus. Si féssim una recopilació de totes les mesures com les que es presenten aquí amb aquesta moció, que amb la majoria estem d'acord, que hem fet tots els grups en diferents moments, amb preguntes, amb interpel·lacions, mocions, amb proposicions no de llei, realment faríem una autèntica enciclopèdia de les mesures que hem estat demanant que es millorin, que s'implementin, que es corregeixin i que el Govern no ha implementat i no ha corregit i no ha solucionat realment. Per això dic que és un déjà-vu. Avui mateix. Avui l'R2 Nord, companys de Girona, ha tingut una incidència greu i, per tant, hi ha hagut molts endarreriments. I també a l'R2 Sud, entre Vilanova i el Garraf, també hi ha hagut incidències greus. A més a més, d'una vaga dels sindicats minoritaris amb la dada que tinc jo, 13 trens suspesos, potser n'han sigut més, i que ha portat com a conseqüència un caos de serveis que estaven anul·lats, d'errors de comunicació, perquè alguns trens al final han acabat sortint. Un desastre com cada dia, cada dia. Nosaltres hem presentat unes esmenes, companya d'Esquerra Republicana, que la majoria el que van és a reforçar un missatge que jo crec que és perfectament compartit, que és el greuge, les deficiències que hi ha hagut amb el tema de les inversions. Vostè ha donat unes dades que són semblants a les que tinc jo. Tenim moltes versions d'aquestes dades. És una vergonya la desinversió crònica i, per tant, les nostres esmenes..., i per tant m'estalvio aquesta part, perquè veig que m'estic menjant el temps.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta...
«En tot cas, Europa ha d'invertir en tecnologia, ha d'invertir en I+D+i i fer-ho en indústria europea, i no deixar-se arrossegar més per corrents que afavoreixen només tercers. El 78 % del material en defensa que compren els països europeus el compren a empreses fora d'Europa. D'aquest 78 %, el 60 % es compra a empreses americanes. De fet, en el top ten de grans empreses de la matèria que hi ha a Europa, no n'hi ha ni una espanyola, alguna participada, però cap espanyola, cap marca Espanya. El top 5 de les empreses més grans a nivell internacional en aquesta matèria, totes elles són americanes. Per tant, feina Europa en té un munt. I suposem que no estem parlant de deixar de dependre dels Estats Units per acabar injectant als països europeus 800 000 milions d'euros per acabar gastant-los als Estats Units i empreses americanes. I quin paper hi té aquí Catalunya? Des de Junts creiem que pot ser-hi i que hi ha de ser. Quan parlem de seguretat, avui parlem també de ciberdefensa, de ciberseguretat, d'intel·ligència artificial, de sistemes autònoms, de dades, de satèl·lits, de tecnologia d'avantguarda, de la indústria de la comunicació, de les xarxes socials, dels videojocs, de la cultura. I aquí Catalunya, hi té molt a oferir. Tenim talent, capacitat industrial, recerca i una vocació europeista molt clara. Ara bé, cal que des de Catalunya exigim garanties. Volem que la implicació de Catalunya en la nova arquitectura de seguretat europea reverteixi en progrés, progrés per als ciutadans de Catalunya, progrés per al teixit productiu i industrial català, i per a la defensa dels nostres drets.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta...
«Gràcies, presidenta. És evident que ens trobem davant dun canvi dera. Ha acabat lera en la qual Europa podia confiar cegament en la protecció nord-americana. I això ens obliga com a europeus a prendre decisions, decisions en matèria de defensa i seguretat, sí, però també decisions sobre el model de governança, sobre el model econòmic, sobre la nostra sobirania, sobre el nostre futur també, decisions sobre la democràcia, sobre tot allò que s'ha anat aparcant erròniament els darrers anys. I amb el mateix ímpetu que alguns demanen rearmar-se en matèria de seguretat, que cal, també és important rearmar-se en termes democràtics. Hem de poder defensar els drets de tots, i està molt bé portar samarretes reivindicatives, si és per defensar els drets de tothom, i tothom també som els ciutadans de Catalunya. Alguns són molt valents per defensar des d'aquí i fent-se fotos els que estan lluny, però són els mateixos que mai han tingut la valentia de defensar els que som aquí al costat. Fins i tot, quan nosaltres defensem Catalunya i defensem els ciutadans de Catalunya, tant la dreta espanyola com l'esquerra espanyola pretenen fer creure a la gent que som allò que tothom sap perfectament que no som. I algun dia la dreta espanyola i l'esquerra espanyola ens explicaran aquesta obsessió malaltissa que tenen cap a aquells que prioritzem el benestar dels ciutadans de Catalunya, que defensem Catalunya i defensem els drets dels ciutadans de Catalunya, i que ho fem per sobre de qualsevol sigla i per sobre de qualsevol poltrona.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Per altra banda, entenem que és absolutament inadmissible que per accedir a aquesta ajuda s'hagi de contractar el subministrament amb una comercialitzadora de les que figuren en una llista preconfigurada. No té cap raonament en un mercat energètic totalment liberalitzat que es pugui accedir o no al bo social energètic en funció de quina és l'empresa que subministra l'energia a una família. Per tant, també hem presentat una esmena en aquest sentit per garantir que cap família quedi exclosa d'aquesta ajuda per culpa de contractar el servei amb una o altra empresa. En definitiva, totes les famílies, tant les que necessiten aquest instrument per raó de la seva renda baixa com aquelles que ho necessiten pel fet de ser famílies nombroses, totes necessiten el màxim desplegament del bo social energètic, sense les dificultats que té l'instrument actual i sense noves dificultats que s'hi vulguin posar a través d'aquesta proposició no de llei. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Tal y como venimos denunciando desde hace tiempo, es evidente que la mejora de los indicadores macroeconómicos no se traslada de ninguna manera en la calidad de vida de los ciudadanos. Es así, lo miren por donde lo miren las personas que están en el Gobierno. Tenemos una presión fiscal creciente, con un incremento del 20 % en los últimos años; un aumento de precios asfixiante, un incremento del 20 % también en los últimos cinco años; un aumento del precio de los alimentos básicos constante, con un incremento de un 30 % de los últimos cinco años; un insuficiente aumento de los salarios, solo del 16 % en los últimos cinco años; un aumento exponencial del precio de la vivienda, un 47 % más en los últimos cinco años. Así podríamos seguir esta larga lista de indicadores del día a día de los ciudadanos hasta llegar al precio de la electricidad, que ha tenido un aumento del 67 % en solo los últimos diez meses. Esta realidad hace que cada vez sean más necesarios los instrumentos para garantizar los mínimos estándares de calidad de vida de todas las familias, y en ese sentido, desde nuestro punto de vista, esta proposición no de ley puede aceptar algunas aportaciones para tener un grado de mejora.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Gràcies, president. Bé, avui el Grup Socialista podríem dir que li fa la feina a l'Executiu, perquè presenta una proposició per recuperar la tramitació d'un projecte de llei que ve d'una directiva europea que modifica el règim de comerç dels gasos d'efecte hivernacle i que era molt important i molt urgent, moltíssim. Fins que els va importar molt més tombar les nostres esmenes que mantenir la tramitació del projecte de llei al qual obliga la Unió Europea. El Govern el va retirar per carregar-se l'aconseguit per Junts per Catalunya. Sí, va ser així. Gairebé tots els partits van donar suport a les esmenes registrades per aquest grup parlamentari, però que van ser transaccionades i millorades per altres grups. Una era, com s'ha recordat, per eliminar l'impost a la generació elèctrica que tant perjudica el desplegament de les renovables, especialment necessari a Catalunya, amb la dependència que tenim de l'energia elèctrica d'origen nuclear. L'altra era per prorrogar la vida útil regulada de les plantes de cogeneració, mentre fan camí cap a la descarbonització i mentre esperen, i desesperen, esperant una convocatòria de subhasta que es va anunciar el 2019 i encara no ha arribat. I també recordem-ho, algunes d'aquestes plantes de cogeneració són de tractament de purins. A hores d'ara està en joc, i no és cap exageració, està en joc la supervivència de més de 100 granges de porcí petites i mitjanes a Catalunya, a les comarques d'Osona i a la comarca del Segrià. Dues plantes que tractaven més de 200 000 tones de purins a l'any estan aturades, una a Alcarràs i l'altra a les Masies de Voltregà. No podem subsistir econòmicament sense ajudes i els ramaders no tenen cap alternativa eficient, mediambientalment sostenible i econòmicament assumible per tractar els purins. Per això, quan vostès van retirar el projecte al Congrés, des de Junts i altres formacions, vàrem presentar l'esmena a la tramitació de la Llei de malbaratament alimentari al Senat, i es va tornar a aprovar. Es va tornar a aprovar perquè la gran majoria vol una solució per als ramaders. I què fa el Govern? Vetar des del Congrés unes esmenes ja incorporades en el text del Senat. Senyories, el que arriba del Senat no es veta, es vota. Si una esmena no els agrada, la voten en contra, cap problema, i s'accepta el resultat. Però el veto ja se'ls va passar el moment de fer-ho, que era, en tot cas, al Senat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar el funcionamiento de las secciones de los Tribunales de...
«Doncs bé, hem de dir que compartim, compartim en bona part la preocupació pel dèficit dels jutjats especialitzats que la proposta manifesta i que això dificulta. Aquest dèficit dificulta la protecció efectiva de les víctimes. També compartim l'increment de la càrrega de treball derivada de l'ampliació del concepte de violència contra les dones, i derivada de la incorporació de delictes sexuals que efectivament pot col·lapsar els jutjats especialitzats de violència de gènere, pot alentir les sentències i, en definitiva, pot acabar en una desprotecció de les víctimes. No volem que les víctimes tinguin la percepció que la justícia no resol el seu problema. No volem desincentivar la presentació de denúncies ni que s'estengui una sensació d'impunitat dels agressors. L'Estat no pot deixar desprotegida cap víctima emparant-se en la coherència de la llei acabada d'aprovar, però que també és una llei mancada d'estudis d'impacte i mancada de previsions pressupostàries. La llei no és excusa. La llei no és intangible. Mirin, els fets són els que són. A Barcelona actualment hi ha 5 jutjats especialitzats en violència sobre les dones. Cadascun d'aquests gestiona uns 2000 casos anuals. Amb la Llei d'eficiència a la justícia, aquests jutjats hauran d'assumir els delictes sexuals que ara estan gestionant els 33 jutjats d'instrucció de Barcelona. Això implicarà que els jutjats especialitzats s'hauran d'encarregar de gairebé 9900 nous casos anuals. Per tant, un 20 % més de feina, un 20 % més de casos per a cadascun d'ells. Això és objectivament una situació inassumible, ja que, a més, no es preveu un augment de la plantilla judicial. Tot apunta a un col·lapse en àrees com Barcelona, en àrees molt poblades com Barcelona, on l'Audiència Provincial ja està desbordada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«I l'últim que voldria dir és que no podem votar avui l'esmena que buscava una solució per a les plantes de cogeneració de purins. Una esmena que ha presentat el nostre grup, però també vull dir no només el nostre grup: amb la senyora Teresa Jordà, això ho hem defensat colze a colze i hem coincidit en totes les votacions. I aquí, en aquest debat que hi ha sobre si constitució en mà, vostès es poden carregar o qüestionar unes esmenes. No unes esmenes, vostès han qüestionat el dictamen de la llei. No unes esmenes. I vostès el que aconsegueixen és que no es pugui votar això que era la solució per més de cent plantes de purins a Catalunya que estan evolucionant a plantes de biogàs i que és la representació dels ramaders que volen fer bé les coses, que s'estan gastant els diners per fer bé les coses. I això avui no ho podrem votar, com tampoc ho van fer quan van retirar el projecte de llei de gasos d'efecte hivernacle i van retirar el tràmit de la llei perquè també es va introduir aquesta esmena i, per tant, escolti, no només vulneren la sobirania del Parlament, sinó sobretot, i el més greu, deixen tirat a un sector, deixen de banda, deixen desemparat a un sector que s'està jugant els diners per fer bé les coses, per reduir les emissions i per reduir la contaminació, i per fer economia circular. I això és inacceptable. I, per tant, o per una via o per una altra, ho posen al damunt de la taula. Una solució per a aquest sector de les plantes de cogeneració de purins, o la trobarem nosaltres d'una manera o d'una altra.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Hem donat suport parcial a les esmenes que fan referència a adoptar a nivell espanyol les modificacions que ha fet el Consell d'Europa en relació amb el llop. I aquí vull dir nosaltres estem totalment en contra de que es mati cap llop. Totalment. Hi estem a favor de que ens protegeixi. El Consell d'Europa modifica la seva legislació, però evidentment segueix sent una espècie protegida. Però també estem en contra de la demagògia d'alguns partits, perquè això ha de ser compatible en protegir i defensar els pastors, i a les ovelles, i a les cabres i a l'activitat ramadera extensiva i lluitar contra el despoblament. O és que només hem de defensar el llop i els altres els hem de deixar desemparats? Volem que es protegeixi el llop, però volem que es desenvolupi tota una política de protecció i d'elements de gestió que facilitin que aquesta convivència sigui real i que també ens protegeixin els ramats i els pastors. I si això és de dretes, vostès tenen un problema. Perquè vol dir que ser d'esquerres és deixar els pastors i els ramats els ramaders desemparats, que és el que està passant ara. Perquè mirin les dades. Cada vegada hi ha més fauna de tota mena i cada vegada hi ha menys pastors i menys ramats, i menys ovelles i menys cabres. I això té un valor estratègic principal per al manteniment dels boscos i per a la gestió del medi. Per tant, un equilibri en aquesta gestió i per això votem a favor alguna esmena i ens abstenim, a alguna altra d'aquestes esmenes.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Les nostres esmenes han anat, i seré sintètic en aquells punts que nosaltres posem en valor d'aquesta llei per votar a favor del dictamen, per exemple, assegurar-nos de que els petits pagesos quedin exclosos d'algunes obligacions que la llei els imposava amb una càrrega burocràtica difícil d'assumir. Hem buscat també un equilibri entre exigències i regulació burocràtica. I per cert, aprofito que veig molts representants del sector agrari i ramader aquí per saludar-los, perquè quan defensem això estem pensant en ells. Estem pensant en el sector i en els pagesos i els ramaders. Hem aconseguit també amb les nostres esmenes, que la prohibició de la comercialització de productes d'aprofitament excepcional i per les entitats del tercer sector social sense ànim de lucre. Hi havia esmenes que volien que es prohibís la comercialització d'aquests productes fora de les línies comercials habituals. Doncs bé, a petició d'aquests sectors, hem aconseguit que això quedi exclòs. Hi ha hagut també altres esmenes que és veritat que no formen part del cos articulat de la llei, que tenen a veure amb el sector productor o amb els residus, etcètera, etcètera, amb altres qüestions que són col·laterals. I un bloc d'aquestes són les que fan referència a la representativitat del sector del sector agrari. S'ha aprofitat aquesta llei? És veritat? Per actualitzar la representativitat del sector agrari i el reconeixement a les entitats més representatives. Nosaltres hem participat d'aquest consens i per això hi votarem en contra de totes les esmenes que venen del Senat, eliminant tota aquesta part, perquè és veritat que això ha representat un gran consens. També és cert que hauria sigut millor fer-ho amb un altre vehicle o amb una altra oportunitat, però això era una oportunitat d'un tema que feia molts anys que estava al damunt de la taula i que estava pendent. S'ha insistit també en algunes esmenes que fan referència a la qüestió de les dues tarifes d'accés a la xarxa elèctrica. Insistir en aquest tema perquè és un tema que ja s'ha aprovat a nivell parlamentari i no s'està aplicant. Les cooperatives i les comunitats de regants tenen puntes de consum en determinades èpoques de l'any i tenen molta època de l'any que pràcticament no consumeixen. Té sentit que tinguin dues tarifes d'accés. Amb els nostres vots, s'han modificat les condicions laborals del sector agrari. Sí, sí, és així, però no per deixar ningú desemparat, sinó per emparar els pagesos, especialment els petits i els mitjans, perquè puguin fer contractes temporals en comptes de fixes discontinus. Això és un niu d'endarreriments, de tràmits burocràtics inútils, de pèrdua de temps i d'eficiència. És una activitat no només temporal, sinó que una bona part d'aquests treballadors és una activitat molt volàtil i viatgen contínuament i amb moltes dificultats per localitzar-los i, per tant, el que fem aquí és donar facilitats als pagesos perquè puguin fer contractacions més àgils, que això no vol dir la desaparició del fixe discontinu, però que tinguin també aquesta eina per poder treballar. Hem introduït també una esmena perquè es reconeguin dos recs del Pirineu i el Prepirineu, pendents encara de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb des de fa 25 anys enrere i que siguin declarats d'interès general. Hem rebutjat esmenes que anaven en contra de l'espigolament o de l'aprofitament d'aquests productes per al consum humà, d'acord amb el Banc dels Aliments, amb Càritas, amb altres entitats del tercer sector.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Gràcies, senyor president. Debatim el final de la tramitació d'aquest projecte de llei. Faré referència a alguns dels principis que la inspiren que ja vam tractar en el seu tràmit anterior. La producció d'aliments ha de ser considerada com una qüestió estratègica de qualsevol societat, perquè en anys faltaran aliments al món, però tampoc no és ètic i no és sostenible i hem de lluitar contra el malbaratament dels aliments. I aquest és l'objecte essencial d'aquesta llei. Una de les nostres preocupacions màximes ha estat que es respecti el marc competencial. La Generalitat de Catalunya ja té una llei del malbaratament de l'any 2020 de fa cinc anys i, per tant, aquesta causa, que és una causa europea, que és una causa global, requereix que tothom s'hi posi. A Catalunya i ens hi hem posat. Volem que es respecti el nostre marc competencial, però també té sentit que l'Estat vulgui tenir una llei en aquest àmbit. De fet, la Unió Europea promou que els estats redactin lleis en aquest sentit.»