Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.179 declaraciones · página 19 de 40
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I finalment, saben què passa en clau democràtica en aquestes comissions d'investigació que abans comentàvem? Doncs que per vergonya de tots, el president del Consell General del Poder Judicial està exempt de comparèixer. En aquest Estat, no hi ha d'haver ningú exempt de comparèixer a les comissions d'investigació. Mentre permetin això, difícilment tota la resta de l'ordenament impregnarà de la suposada transparència i democràcia que prediquen. Per tant, van tard i, francament, el text és molt millorable. Espero que ens puguem posar d'acord. I ho espero bàsicament per la ciutadania del seu país, però també per la del meu. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados, diputadas. Hoy plantean dos enmiendas a la totalidad el Grupo Popular y VOX al proyecto de ley presentado por el Gobierno. Yo no me voy a detener en explicar los motivos por los cuales nosotros votaremos en contra de las enmiendas a la totalidad -es obvio que vamos a votar en contra-, porque, entre otras cosas, son panfletos de uso interno, es pura autopropaganda que ellos escriben. No voy a perder ni dos segundos en referirme a eso. En cambio, sí que voy a referirme al estado en general que nos llevan aquí.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Por ello, aquí hoy nosotros proponemos que se pase a la acción inmediata. Propuestas concretas y claras que se basan en propuestas de ley ya tramitadas en esta Cámara: aprobar la ley de limitación de los precios de alquiler de temporada y habitaciones; crear un nuevo impuesto a la acumulación de vivienda como complemento del IVA; aplicar el 4 % de IVA a las personas jóvenes que quieran adquirir su primera vivienda; facilitar a los ayuntamientos que puedan subir el IBI a viviendas vacías, turísticas o de grandes tenedores; fijar un IVA del 21 % para las viviendas de uso turístico, cosa que ya aprobamos hace meses; impulsar también la vivienda cooperativa, con las consiguientes reformas legales, y respetar la competencia civil para regular el arrendamiento urbano en aquellas comunidades autónomas que tienen competencias en materia de vivienda, regímenes civiles forales, etcétera. Hoy podemos pedir que se pase de las palabras a los hechos. El Grupo Socialista no puede escudarse ya más detrás de grandes titulares. Tenemos un 1,7 % de vivienda pública en Cataluña. Es una cifra ridícula si la comparamos con el 24 % de Austria o el 30 % de Países Bajos. Tenemos mecanismos de tanteo y retracto que han demostrado su utilidad para sacar pisos del mercado de la especulación, pero ni el ministerio ni el PSOE han hecho nada para potenciar ese mecanismo; siguen intentando que los ayuntamientos no puedan utilizar sus propios recursos para ampliar el parque de vivienda pública. Además, el PSC ha recortado muchísimo la compra de parque público con respecto a la legislatura anterior. Esto es una operación de maquillaje.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«És per això que avui presentem una moció que fa propostes de passar de l'acció immediata. Propostes concretes i clares, basades algunes d'elles en proposicions de llei ja portades a aquesta cambra. Aprovar la Llei de limitació dels preus de lloguer i de temporada i habitacions. Crear un nou impost a l'acumulació d'habitatges com a complement de l'IVA. Derogar els beneficis fiscals de les SOCIMIS. Aplicar el 4 % d'IVA a les persones joves que vulguin adquirir el seu primer habitatge. Facilitar als ajuntaments que puguin pujar l'IBI a pisos buits turístics o en mans de grans tenidors. Fixar immediatament l'IVA al 21 % dels habitatges d'ús turístic, tal i com vam acordar fa ja mesos. Impulsar l'habitatge cooperatiu amb les reformes legals que calgui fer i respectar la competència civil per regular el contracte d'arrendament urbà d'aquelles comunitats autònomes amb competències en matèria d'habitatge, règims civils, forals o especials. Avui tenim l'oportunitat de fer realitat aquella expressió tan nostrada del català, dels fets i no paraules. El Partit Socialista no es pot continuar amagant darrere de grans titulars. Mirin, a Catalunya només hi ha un 1,7 % de parc d'habitatge públic, una xifra absolutament ridícula si la comparem amb Àustria, amb un 24 %, o Països Baixos, amb un 30. Hi ha mecanismes. El mecanisme de tanteig i retracte ha demostrat ser útil per treure pisos del mercat especulatiu, però ni el Ministeri ni el PSOE han fet res per potenciar-lo. És més, segueixen sense permetre que els nostres ajuntaments facin ús dels seus propis recursos per ampliar el parc d'habitatge públic.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Prevén modificaciones respecto a las selecciones deportivas?
«La oficialidad de las selecciones catalanas es una aspiración lógica y necesaria que se asienta en el derecho a que la nación catalana pueda presentar a sus equipos en el ámbito internacional. ¿Y qué respuesta dan ustedes a esos catalanes y catalanas? En Cataluña, el deporte de base tiene una implantación brutal, pero los deportistas que formamos nunca tendrán la posibilidad de jugar con la selección de su país porque ustedes, a golpe de ley, les van a coaccionar y les van a obligar a jugar bajo la bandera española. Dicho esto, ¿dónde está la voluntad de esos deportistas que se sienten como estos catalanes y catalanas que he descrito? ¿Dónde está su libertad para elegir con qué selección jugar? Ustedes, el Partido Socialista y sus socios, se llenan la boca de plurinacionalidad y, a la hora de la verdad, utilizan el deporte y las selecciones deportivas para impulsar su idea de nación y patria única, dejando que la plurinacionalidad quede en un cajón. Tienen la posibilidad de arreglar esta anomalía desbloqueando la reforma de la Ley del Deporte que presentó Esquerra Republicana.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Prevén modificaciones respecto a las selecciones deportivas?
«Vostès, el Partit Socialista i els seus socis, s'omplen la boca de plurinacionalitat i, a l'hora de la veritat, utilitzen l'esport i les seleccions esportives per imposar la seva idea de nació i pàtria única, deixant la plurinacionalitat en un calaix. Tenen, si volen, la possibilitat d'arreglar aquesta anomalia, desbloquejant la reforma de la llei de l'esport que va presentar Esquerra Republicana. Els colors en esport, ministra, se senten o no se senten, són com l'amor, no es poden imposar. I cregui'm, és una mala idea fer-ho i va en contra de qualsevol valor democràtic. De què tenen por? Que els quedi una selecció de futbol sense talent o que algú -i no miro a ningú- els faci una campanya de desprestigi brutal, com li van fer a Iñigo Martínez per agafar una estelada en la celebració de la Lliga del Barça? Miri, l'oficialitat de les seleccions catalanes no és només un somni. És una reivindicació de justícia, de reconeixement, d'identitat i d'orgull col·lectiu. Bien, imagino que no se lo imagina. ¿Sabe qué? A mí me pasa, y no solo me pasa mí, les pasa a millones de catalanes y catalanas. En mi país hay muchísimas personas que cada vez que se juegan competiciones con selecciones no tienen un equipo al que animar y con quien identificarse. En mi país, muchas personas no tienen la posibilidad de hacer lo que ustedes hacen: disfrutar de un día con los amigos o con la familia con esa ilusión de una eliminatoria, de una final, y compartir esa pasión por las selecciones.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Prevén modificaciones respecto a las selecciones deportivas?
«Bé, suposo que no s'ho imagina. Sap què? A mi em passa i no em passa només a mi. Li passa a milions de catalans i catalanes. Al meu país hi ha moltíssimes persones que, cada cop que es juguen competicions internacionals amb seleccions, no té un equip a qui animar i amb qui sentir ser identificat. Al meu país, molta gent no tenim l'oportunitat que tenen vostès de gaudir d'una jornada en família amb amics, d'aquella il·lusió d'una eliminatòria, d'una final, de compartir aquesta passió per les seleccions. L'oficialitat de les seleccions catalanes és una aspiració lògica i necessària, que es fonamenta en el dret de la nació catalana de representar els seus equips en l'àmbit internacional. I quina resposta donen vostès a aquests catalans i catalanes? A Catalunya, l'esport de base té una implantació brutal, però els esportistes que formem no podran jugar mai amb la selecció del seu país perquè vostès, a cop de llei, els coaccionaran i obligaran a jugar sota la bandera espanyola. I dit això, ministra, on queda la voluntat d'aquests esportistes que se senten com aquests catalans i catalanes que li estic explicant? On queda la seva llibertat per escollir amb quina selecció volen jugar?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Votaremos a favor de cualquier aumento real de gasto en educación, pero la lucha contra la guerra social va mucho más allá de eso. El Estado español debería quizás, vuelvo a decir, si son demócratas, replantearse su pertenencia a la OTAN, ese club o esa unión donde su consejera en jefe, la ministra Ursula von der Leyen, dice que tenemos que gastar 800 000 millones en gasto militar. Eso no es populismo, es para defender la seguridad. ¿La de quién? ¿La de los que sufren aquí ahora mismo? Dicen que es para defender los valores de Europa. ¿Qué valores de Europa, los valores de la Segunda Guerra Mundial, de la Primera Guerra Mundial, de los imperialismos, del colonialismo, de las matanzas...? ¿Esos son los valores que queremos defender? ¿O los de los derechos humanos? Yo estoy a favor de Europa, de los derechos humanos, y otros están a favor de la Europa que asesinó a Jaurès y de los que alimentaron las guerras mundiales, entre otras muchas barbaridades, son los mismos. Creo -permítanme ir a otra ironía- que eso de la OTAN quizás es un club un poco elitista, porque si para entrar en ese club hay que pagar tantos y tantos millones de euros en un Estado que tiene tanta miseria y tanta pobreza, a mí que me lo expliquen. Si no, que voten los ciudadanos, y creo que no votarían lo que ustedes creen. Ante un club que no defiende los intereses, quizás cuarenta años después habría que planteárselo. Hace cuarenta años se nos planteaba si queríamos entrar en la OTAN o no, pero en mi país hace cuarenta años dijimos en el referéndum que no queríamos entrar en la OTAN. Eso sí que es democracia, lo que pasa es que eso se olvida. No queremos ser cómplices de un sistema que hace del cinismo su política exterior, que fabrica misiles por la noche y que lanza bombas por la noche, que pide humanidad por la mañana y trafica con armas de noche, tantos pueblos condenados a sufrir para que alguno desde su despacho, lejos de aquí, decida que la guerra es rentable. Nosotros no estamos a favor del imperio, estamos a favor de las madres de Ucrania, de las criaturas de Gaza, de los desertores de los bloques, tanto de Rusia como de Ucrania, de los jóvenes de Israel en Tel Aviv, que se manifiestan diciendo 'no en nuestro nombre'. Esa es nuestra gente, la que busca la paz.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«I acabem. Votarem que sí, però no ens fem il·lusions, simplement perquè volem deixar constància que hi ha diputats i diputades que no callaran davant la barbàrie, que no acceptarem les guerres sigui l'única sortida, que no acceptarem que les armes siguin l'única indústria que hi hagi en aquest país o a Europa. En fi, en el nostre nom, no. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. Señores del Grupo Socialista, les recuerdo un personaje histórico, Jean Jaurès, fundador del Partido Socialista francés, asesinado por decir no a la guerra mundial. Murieron millones de personas. Hoy en día Jean Jaurès, fundador del Partido Socialista francés, está en nombres de calles, de plazas, estaciones de metro... Ojalá hubiera más Jean Jaurès en esta Cámara. Dicho esto, hoy votamos que sí a esta moción por coherencia con lo que somos y lo que defendemos. No todos somos iguales, unos venimos de la paz, el pacifismo y el antimilitarismo ferviente desde siempre, desde hace muchos años, porque es urgente y necesario acabar con esta hipocresía de los discursos oficiales. Nos hablan de paz, pero compran armas; hablan de libertad, pero negocian con regímenes criminales, algunos incluso tienen a su monarca emérito en uno de ellos; hablan de valores, pero sostienen guerras, y lo más grave, nos piden que callemos, que financiemos esa locura militarista. Nosotros, como cantaba Raimon, decimos no, diem no, decimos no, porque sabemos que una guerra se hace con bombas, donde quienes pagan las consecuencias siempre son los de abajo, siempre los de abajo, pero también sabemos que la guerra comporta alguna otra guerra mucho más invisible, pero igualmente letal, la guerra social que algunos quieren ver y dicen que es populismo. Ya sabemos por qué lo dicen, porque son de derechas. ¿Qué es la guerra social? La que condena a millones de personas a la miseria mientras cuatro fondos de inversión hacen negocio con la energía, las armas, el crédito o la vivienda. ¿Esa es la seguridad europea de millones de personas que viven en este país? Esta es la guerra de los poderosos contra la vida, es la guerra del capital contra los pobres, y esto, amigos míos, no es democracia. Si quieren que lo sea de verdad, hagamos algo, se lo digo a los partidos del Gobierno. Hagan otro referéndum -ya sé que no son amantes de los referéndums- sobre las partidas presupuestarias y pregúntenle a la gente del pueblo, a la gente de verdad, en qué prefieren que gasten su dinero, si en servicios públicos o en armas para ir matando gente. Pregúntenlo si son demócratas de verdad y no de boquilla. Y si me permiten la ironía, tampoco es libertad, o sí, una libertad entre todo un abanico de opciones -miren la ironía- cada vez más reducido. Me gusta mucho, me hace mucha gracia cuando hablan de que podemos escoger entre pobreza energética, pobreza alimentaria, pobreza infantil, pobreza de la vivienda, pobreza menstrual... Eso es lo que podemos escoger, Coca-Cola o Pepsi-Cola, es decir, una democracia llena de alternativas. Y mientras sucede todo esto -ahora vamos a los datos reales, a ver si no se nos cae la cara de vergüenza-, se habla de guerra con mayúsculas; en el Reino Unido se invierten miles de millones en doce submarinos nucleares, que son potencia nuclear ya, pueden destruir todo el planeta y varias veces; Alemania, que antes no podía gastar en armamento y no le iba mal, bate récord de exportación de armas, también ahora; España quiere destinar 34 000 millones de euros en 2025 al presupuesto militar, y no nos engañemos, cada euro que va a la guerra es un euro robado a la sanidad, a la educación o a la dependencia -si no, que me expliquen si no es verdad-, o como mínimo podrían ir ahí, y no vamos sobrados.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Votarem a favor de qualsevol augment real la despesa en educació. Però la lluita contra la guerra social va molt més enllà. L'Estat espanyol hauria potser, i torno a dir, si són demòcrates, de replantejar-se el tema de l'OTAN, aquest club o aquesta unió a la qual la seva consellera en cap, la ministra Ursula von der Leyen, diu que hem de gastar 800 000 milions de despesa militar. Això no és populisme, eh? Això és per defendre la seguretat. La de qui? La gent que pateix aquí, ara mateix? Això es diu que és per defensar els valors d'Europa. Quins valors d'Europa? Els valors de la Segona Guerra Mundial? De la Primera Guerra Mundial? Dels imperialismes, del colonialisme, de les matances? Aquests són els valors europeus que volen defensar? O els valors dels drets humans? Jo estic a l'Europa dels valors dels drets humans i uns altres estan amb l'Europa dels qui van assassinar Jean Jaurès i dels qui van alimentar les guerres mundials, entre altres barbaritats. Són els mateixos. Penso que, i deixin fer una altra ironia, potser això de l'OTAN és un club una mica elitista, perquè si per entrar a aquest club s'han de pagar tants, tants i tants i tants milions d'euros en un estat que té tanta misèria i tanta pobresa, a mi que m'ho expliquin, això. O si no, que votin els ciutadans que, com algú deia, no, no són imbècils. Per això crec que votarien i no votarien el que vostès es pensen. Un club que no defensa els interessos. Potser s'hauria de tornar a..., quaranta anys després, què vol... El meu país va dir, quaranta anys després, que no volia entrar a l'OTAN. Potser el seu, no sé, senyor Gavín, però el meu país fa quaranta anys va dir que no volia entrar a l'OTAN i va ser un referèndum. Això es diu democràcia. Passa que això s'oblida. No volem ser còmplices d'un sistema que fa del cinisme la seva política exterior. Es crida pau de dia i fabriquen míssils de nit. Es demana ajuda humanitària de dia i es llancen bombes de nit. Es demana humanitat de dia i es trafica amb armes de nit. Tants pobles condemnats a patir perquè algú, des d'un despatx lluny d'aquí, ha decidit que la guerra és rendible. Nosaltres no triem entre imperis, triem les criatures de Gaza, les mares d'Ucraïna, els dissidents i desertors dels blocs, tant de Rússia com d'Ucraïna, els joves d'Israel, de Tel Aviv, que es manifesten dient: 'No en el nostre nom', aquesta és la nostra gent, la qui busca la pau.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Senyora del Partit Socialista, li recordo un personatge històric, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, assassinat per dir 'no' a la guerra mundial, van morir milions de persones. Avui dia, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, porta noms de carrers, estacions de metro, places, etcètera, etcètera. Tant de bo hi haguessin més Jean Jaurès en aquesta cambra. Dit això, avui votarem que sí a aquesta moció, per coherència amb qui som i què defensem. No tots som iguals. Hi ha alguns que venim de la pau, el pacifisme i l'antimilitarisme fervent des de sempre, des de fa més de noranta i pico d'anys, perquè és urgent i necessari trencar amb aquesta hipocresia dels discursos oficials. Ens parlen de pau, però compren armes. Ens parlen de llibertat, però fan negocis amb règims criminals; alguns fins i tot tenen el seu monarca emèrit en un d'aquests. Ens parlen de valors, però sostenen guerres i el més greu, ens demanen callar, obeir i finançar aquesta bogeria militarista. Però nosaltres, com cantava Raimon, diem no. Diem no. Perquè sabem que una guerra es fa amb bombes, on qui paga les conseqüències són sempre els de baix, sempre els de baix. Però també sabem que la guerra comporta una altra guerra molt més invisible, però igualment letal, la guerra social, que alguns no volen veure i diuen que és populisme. Ja sabem perquè diuen que és populisme, perquè són dretes. Què és la guerra social? La que condemna a milions de persones a la misèria, mentre quatre fons d'inversió fan negoci amb l'habitatge, amb l'energia o amb les armes o amb el crèdit. Aquesta és la seguretat europea? Aquesta és la seguretat de milions de persones que viuen en aquest país? Aquesta és la guerra dels poderosos contra la vida. És la guerra del capital contra els pobles. I això, amics meus, no és democràcia. O si volem que ho sigui, de veritat, fem una cosa -els ho dic als partits del govern- facin un altre referèndum. Ja sé que no són amants del referèndums. Que facin un referèndum sobre les partides pressupostàries i preguntin a la gent, a la gent del poble, a la gent de veritat, preguntin en què prefereixen que gastin els seus diners, si en serveis públics o en armes per matar gent. Preguntin-ho, si són demòcrates de veritat, no de boqueta. I si em permeteu la ironia, tampoc és llibertat. Tampoc és llibertat. O sí, una llibertat entre un ventall d'opcions, permeti'm la ironia, cada cop més reduït. A mi em fa molta gràcia quan la gent parla: 'És que podeu triar. Podeu triar entre pobresa energètica, pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa d'habitatge, pobresa menstrual'. És a dir, això és el que podem triar, Coca-Cola o Pepsi-Cola. És a dir, una democràcia plena d'alternatives. I mentre això passa, i anem a veure ara amb dades reals, a veure si no els hi cau la cara de vergonya, i mentre això passa, es prepara la guerra en majúscules. El Regne Unit inverteix milers de milions en dotze submarins nuclears. Ja són potència nuclear que poden destruir tot el planeta, que poden destruir tot el planeta i vàries vegades. Alemanya, que abans no podia gastar armament, no li anava malament, Alemanya bat rècords d'exportació d'armes, també ara. Espanya vol destinar 34 000 milions d'euros al 2025 al pressupost militar. I no ens enganyem, cada euro que va a la guerra és un euro robat a la sanitat, a l'educació o a la dependència, això que m'expliquin si no és veritat. O com a mínim que hi podrien anar i no anem sobrats, i no anem sobrats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Por lo que se refiere a la presión fiscal, es preciso hacer un pequeño matiz. Tengan claro que estamos 9 puntos por debajo de Francia por lo que se refiere al Estado español en presión fiscal; estamos, decía, con una presión fiscal de 3,5 puntos por debajo de la media de la zona euro, es decir, 9 puntos por debajo de Francia, 6 por debajo de Dinamarca, 7 por debajo de Suecia o Finlandia, países con estados del bienestar mucho más desarrollados que el nuestro. Hay países del sur de Europa, como Italia, por ejemplo, Portugal o Grecia, que tienen una presión fiscal superior. Por cierto, en todos esos países mandan algunos miembros que son de su cuerda, del Partido Popular Europeo. Me interesa poner de relieve algunos elementos que me parecen interesantes desde el punto de vista ideológico. Hay una serie de partidos que nos dicen que pagar impuestos es perder dinero. Son los militantes y los votantes, supongo, de esos partidos los que cuando tienen un problema en la sanidad se van al médico privado; cuando tienen necesidad de escolarizar a sus hijos los llevan al colegio privado; cuando tienen necesidad de hacer carreteras, igual deben ir en avión; y cuando tienen que abrir el grifo les debe de llegar el agua en garrafas, porque lo que están haciendo cuando explican que la presión fiscal es un robo -porque es lo que plantean- a las clases populares, a las clases medias y a todos los que pagan impuestos es obviar que el estado del bienestar, el Estado social, se basa en la recaudación y que esta tiene que ser progresiva. Aquí es donde no estamos de acuerdo con ustedes, porque a las eléctricas, no; a las energéticas, tampoco; a la banca, tampoco; a las rentas más altas, tampoco, que son nuestras propuestas, porque de las propuestas de política fiscal se saca la ideología de cada uno de nuestros partidos. Estamos hartos de llevar iniciativas a favor de que los que tengan más paguen más, pero no los que tengan más desde la perspectiva populista, no. Las eléctricas decían que si sube el precio de la luz suben los impuestos. No, es que hay unos beneficios que no se han explicado. Por eso se quiere que tributen. Y la banca igual, el rescate de la banca todavía no se ha devuelto, ¿y tienen el valor de decirnos que los impuestos hacen daño a las clases más vulnerables?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Deia jo, pel que fa a la pressió fiscal, cal fer un petit matís. I és que tinguin clar que estem nou punts per sota de França pel que fa a l'Estat espanyol, pressió fiscal. Estem, deia, amb una pressió fiscal aproximada d'un 3,5 punts per sota de la mitjana de la zona euro. És a dir, nou punts sota França, set de Dinamarca, sis sota Suècia o Finlàndia, països amb un estat del benestar molt més desenvolupat que el nostre. Hi ha països del sud d'Europa també, com ara Itàlia, com ara Portugal, com ara Grècia, que tenen una pressió fiscal superior. I, per cert, en tots aquests països manen alguns membres que són de la seva corda, del Partit Popular Europeu. M'interessa posar en relleu alguns elements que em semblen ideològicament interessants. Hi ha una sèrie de partits que ens estan dient que pagar impostos és perdre diners. Són aquells partits, els militants, suposo, i els votants, també suposo, dels quals quan tenen un problema de sanitat, se'n va anar al metge privat. Quan tenen necessitat d'escolaritzar els nens, els porten a la privada. Quan tenen necessitat d'agafar carreteres, deuen volar. Quan tenen necessitat d'obrir l'aixeta de l'aigua, els deu venir amb garrafes, perquè el que estan fent explicant que la pressió fiscal és un robatori, perquè és tal com ho plantegen, a les classes populars i a les classes mitjanes i a tots aquells que paguen impostos estan obviant que l'estat del benestar, l'estat social es basa en la recaptació. I que aquesta ha de ser progressiva, que aquí és on entrem en batalla amb vostès. Perquè a les elèctriques, no; a les energètiques, tampoc; a la banca, tampoc; a les rendes més altes, tampoc, que són les nostres propostes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Hoy el Grupo Popular nos presenta una proposición de ley con una justificación -permítanme decirlo así- reforzada del artículo 70.1 del Reglamento de Costas, donde se propone la limitación máxima de 700 metros cuadrados para las instalaciones náuticas deportivas con autorización administrativa, así como su ubicación preferiblemente -alguien me tendrá que explicar por qué- en los extremos de la playa. Pues miren, precisamente por ese motivo, el Grupo Republicano quiere hacerse eco hoy de una de las actividades que forman parte ya del patrimonio que quiero entender que es de todo el Estado, aunque en cualquier caso de mi país: los deportes de mar y los clubes náuticos. Los deportes del mar no son solo una actividad de competición, una actividad recreativa, sino que representan mucho más que eso. Son una forma de vivir, una escuela -permítame decirlo así- de valores y una fuente de conexión directa con la naturaleza. Los clubes náuticos, por lo tanto, son los principales promotores del deporte y en su conjunto constituyen también una parte imprescindible del ecosistema catalán deportivo y también cultural.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«I acabo amb un missatge pel Partit Socialista i també per la vicepresidenta tercera respecte, ja que avui parlem de mar, respecte a l'atermenament del Delta de l'Ebre. Malgrat el compromís de la vicepresidenta tercera -que avui ja no ho és, la senyora Ribera s'hi va comprometre- nosaltres, anotin-s'ho, no recularem respecte al deslinde o atermenament d'un espai o de l'espai humit més important del sud d'Europa. No perquè ho digui aquesta diputada, sinó perquè ho diu la gent que viu i s'estima el Delta de l'Ebre. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Muy buenas tardes a todas y todos. Con casi 600 kilómetros de costa, que no es poco, Cataluña un país marítimo y, sin duda, eso convierte a mi país en un territorio clave también para el desarrollo de una economía de la que se habla muy poco pero que es muy importante, la economía azul. Las actividades vinculadas al mar, al litoral, son múltiples y variadas: la pesca, la acuicultura, el turismo, las actividades recreativas, el transporte marítimo, obviamente la logística portuaria, la construcción y el mantenimiento naval, la investigación marina, la energía renovable también, la protección del medio marino, el deporte y también la formación. En definitiva, señorías, el litoral catalán está vivo en la costa de nuestro país, pasan cosas cada día; de hecho, pasan cosas allí porque cada día se hacen muchas actividades, es así de simple. Ese el motivo principal por el que Cataluña en su día articuló la Estrategia Marítima 2030 por la que se impulsa un desarrollo que fuera sostenible, integrado e innovador del espacio marítimo catalán, poniendo en valor ese tipo de economía que es pequeña pero muy importante, la economía azul.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Avui el PP ens presenta una proposició de llei amb una justificació, deixin-m'ho dir així, reforçada per l'article 70.1 del Reglament de Costes, on es proposa la limitació màxima d'aquests 700 metres quadrats per les instal·lacions nàutiques esportives amb autorització administrativa, així com la seva ubicació preferentment -i algú m'haurà d'explicar per què- en els extrems de la platja. Doncs mirin, precisament per aquest motiu, des del grup republicà volem posar el focus avui en una de les activitats que formen part ja del patrimoni de vull entendre que tot l'Estat, en qualsevol cas, sí del meu país, que són els esports de mar i els clubs nàutics. Els esports de mar no són només una activitat de competició, no són només una activitat recreativa, sinó que representen molt més. Són una manera de viure, una escola, deixin-m'ho dir així, de valors i una font de connexió directa, directa, amb la natura. Els clubs nàutics, doncs, són els principals promotors d'aquests esports i en el seu conjunt també constitueixen una part imprescindible de l'ecosistema esportiu i, val a dir també, cultural català.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Molt bona tarda a totes i a tots. Amb gairebé 600 quilòmetres de costa, que no és poc, Catalunya és un país marítim i sens dubte això converteix el meu país en un territori clau també per al desenvolupament d'una economia que massa vegades se'n parla poc, però que és extremadament important, que és l'economia blava. Les activitats vinculades al mar, les activitats vinculades al litoral són múltiples i variades: la pesca, l'aqüicultura, el turisme, les activitats recreatives, el transport marítim, òbviament, la logística portuària, la construcció, el manteniment naval, la recerca marina, l'energia renovable també, la protecció del medi marí, l'esport i també la formació. En definitiva, senyories, el litoral català és viu a la costa del nostre país i passen coses cada dia. De fet, hi passen coses perquè cada dia s'hi fan moltes activitats, no? És així de senzill. Aquest és, doncs, el motiu principal pel qual Catalunya, en el seu dia, vam articular l'estratègia marítima amb horitzó 2030 amb l'objectiu d'impulsar un desenvolupament que fos sostenible, integrat i innovador de l'espai marítim català i posar en valor aquest tipus d'economia que, tot i que és un PIB petit, és molt important, que és l'economia blava.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Y, sobre todo, ministra, ustedes tienen el poder desbloquear las leyes, pueden desbloquearlas. La derecha catalana ha demostrado sobradamente que, si la calle aprieta, cambia de opinión. No podemos esperar a que la derecha catalana dé el sí a leyes progresistas, las leyes que ha impulsado la izquierda. Cuando tengamos sobre la mesa esas leyes, ya encontraremos la manera de que la derecha las vote, y, si no, ya tendrán que dar explicaciones. Pero, en todo caso, ministra, las izquierdas no nos podemos permitir que esa situación siga así. Yo le pido que se suba al carro; no piense que el carro solo lo tiramos nosotros. Si usted se sube al carro, nosotros seguiremos tirando del carro, pero, si usted abandona el carro, nos va a encontrar absolutamente en contra de todo eso que no sea poner la vivienda como derecho fundamental en el centro de las políticas públicas del país. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«I sobretot ministra, tenen el poder de desbloquejar les lleis, tenen el poder de desbloquejar les lleis. La dreta catalana ha demostrat sobradament que si el carrer l'apreta, canvia d'opinió. No podem esperar que la dreta catalana doni un sí a lleis progressistes. Les hem d'impulsar des de l'esquerra i quan ens trobem a sobre la taula les lleis, ja trobarem la manera que les votin. I si no les voten, potser hauran de donar explicacions. Però en tot cas, ministra, les esquerres no ens podem permetre que això continuï així. Jo li demano que pugi al carro. No pot ser que del carro només estirem nosaltres. Si vostè puja al carro, nosaltres seguirem estirant el carro. Ara, si vostè abandona el carro, ens trobarà absolutament en contra de tot allò que no sigui posar l'habitatge com a dret fonamental en el centre de les polítiques públiques del país. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Gracias, ministra. Lo que le decía antes, se lo quiero reiterar. Solucionar el problema de la vivienda pasa por abordarlo desde todos sus ángulos. Hemos hablado del alquiler y, por supuesto, es uno de los problemas principales que tenemos de acceso a la vivienda, pero también tenemos que abordar, como decía, la posibilidad de la compra de la primera vivienda. No puede ser que hoy no sea ni una posibilidad pensar en acceder a la compra de una primera vivienda. Y también, como decía, tenemos que explorar mucho más y trabajar mucho más en colaboración con las entidades de cooperativas, que realmente pensamos que pueden ser unas grandes aliadas para acceder a viviendas asequibles. En todo caso, todo lo que usted ha expuesto aquí, de acuerdo, pero la pregunta es clara: ¿Cuándo comenzaremos a ver resultados? Si están haciendo tantísimas cosas, ¿cómo es que nada está cambiando y seguimos con este problema sobre la mesa?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«La vivienda, gracias a las políticas públicas completamente inexistentes de su Gobierno y de los que le han precedido, se ha convertido en un privilegio reservado para quienes tienen. Hoy, en los países catalanes y en otros muchos sitios del Estado hay una situación insostenible y crónica. La lógica del mercado ha pasado por encima del derecho a tener un hogar, por encima de la vida de la gente. Ante eso, la respuesta institucional ha sido una cobardía ante los intereses de los grandes tenedores y una inacción. Se han cerrado barrios enteros, se ha echado a residentes y se ha dejado que fondos buitre, la Sareb y la Socimi se quedaran con las casas; que jugaran con ellas como si fueran acciones de Bolsa. Y ustedes no solo lo han permitido, sino que lo han llegado a incentivar. Toda la política de vivienda de su Gobierno es la de los grandes anuncios, ministra. Grandes titulares de prensa y grandes promesas de lluvia de pisos o una vivienda asequible que no ha llegado nunca. Todo se ha quedado en palabras. Hasta el momento, no hay ninguna acción concreta, ninguna. Los datos no son opinables. En Cataluña, la vivienda pública es solamente del 1,7 %; y, en el Estado, un 2,5 %. Ese es el parque. Si comparamos eso con otros países como el 24 % de Austria o el 30 % de los Países Bajos, queda clarísima la magnitud de la tragedia. Este déficit no es casualidad. Es el resultado directo de una política inexistente, como decía, que ha abandonado la función social de la vivienda y ha convertido las casas en productos financieros. Esta es la herencia que usted tiene, y no podemos seguir así.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«L'habitatge, gràcies a les polítiques públiques completament inexistents del seu Govern i dels que l'han precedit, s'ha convertit en un privilegi reservat per als qui més tenen. La situació que avui es viu als Països Catalans, però també a molts altres indrets de l'Estat, és insostenible i crònica. La lògica del mercat ha passat per sobre del dret a tenir una llar digna, afectant la vida quotidiana de la gent. I davant d'això, la resposta institucional fins ara ha estat una barreja de covardia, submissió als interessos dels grans tenidors i inacció planificada. S'han trinxat barris sencers, s'ha expulsat el veïnat i s'ha deixat que els fons voltor, entre ells la Sareb, que tot i recuperant els pisos amb els impostos de totes i tots, el Govern reté, i les SOCIMI juguin amb les cases com si fossin accions de borsa. I vostès no només ho han permès, sinó que ho han avalat i en molts casos ho han incentivat. Tota la política d'habitatge que ha fet el seu Govern, ministra, és la dels grans anuncis, la dels titulars de premsa i les promeses de pluges de milions per a una inversió en habitatge assequible que no arriba mai. Però tot s'ha quedat en paraules. De moment, ni una acció concreta, ni una. Les dades no són opinables. A Catalunya, el parc d'habitatge públic representa només un 1,7 % i a l'Estat no arriba al 2,5. Si comparem això amb altres països com Àustria amb un 24 % o Països Baixos, amb un 30 %, queda claríssima la magnitud de la tragèdia. Aquest dèficit no és casualitat. És el resultat directe d'una política, com deia, inexistent, que ha abandonat la funció social de l'habitatge i ha convertit les cases en productes financers. Aquesta és l'herència que vostè té i no podem continuar així.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Voy acabando, y paso ahora a otro escándalo, porque al final esta es la comparecencia de los escándalos: el escándalo de las infiltraciones policiales en movimientos sociales y espacios de la izquierda independentista en Cataluña. Usted mismo en varias ocasiones, en este hemiciclo o en otros foros, ha afirmado que las infiltraciones -nos alertan de ello- siempre necesitan autorización judicial cuando se vulneran derechos fundamentales, como el acceso a las comunicaciones o a domicilios particulares. Lo ha dicho usted abiertamente. Pues bien, estos casos son casos que parece que le contradicen, señor ministro, porque, gracias a las informaciones periodísticas que han revelado todo esto, los policías destapados justamente tuvieron acceso sin control judicial a domicilios particulares, a sedes de entidades e incluso a despachos de abogados, sin ningún tipo de autorización judicial. También tuvieron acceso a teléfonos móviles, a direcciones de correo electrónico y a bases de datos de identidades, todas ellas legales, con base todo ello en la relación de confianza establecida en el marco de la operación de infiltración. Eso ha sido así. Todo junto, sí, es un absurdo, no entendemos cómo pueden tener estas pruebas delante, eso que le estoy diciendo, que lo saben ustedes perfectamente, y seguir escuchando al resto, sobre todo a los independentistas y sobre todo a la izquierda independentista de mi país, y que sigamos escuchando que, según ustedes, no se ha vulnerado ningún derecho humano básico y que se ha respetado la legalidad.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Señor ministro, aprovechando la comparecencia y estos nueve minutos que me quedan, permítame recordar también que seguimos esperando que se convierta la comisaría de Via Laietana en un centro de memoria. Eso es un compromiso. La palabra compromiso es una palabra preciosa, pero lo que pasa es que no sé si ustedes la entienden demasiado. Es un compromiso de ustedes, un compromiso de mínimos -eso sí que lo entienden, de mínimos, de mínimos con los derechos humanos-, y también de su propio partido, que lo ha suscrito. Como saben, esa comisaría fue un centro de tortura y fue un centro espejo de la peor represión del régimen franquista. Durante cuarenta años tuvo como objetivo la resistencia antifranquista de los movimientos sociales y también de la comunidad LGTBI. Lo que pedimos desde Esquerra Republicana es algo muy diáfano, muy claro; de hecho, lo conoce usted muy bien. Transfiera, señor ministro, las instalaciones y los fondos necesarios para reconvertir ese edificio en un museo centro memorial, documental y de archivística de la represión franquista en mi país, en Cataluña, con una exposición permanente sobre la represión, sobre las causas, sobre sus protagonistas y también sobre las consecuencias que tuvo durante la Dictadura de Franco, así como en las libertades democráticas, en la lucha por ellas. Permita que la parte del archivo histórico de la prefectura correspondiente a la VI Brigada Regional de Información Social se quede en Cataluña. Y, tres, ofrezca a la Generalitat de Catalunya los recursos necesarios para que se pueda hacer un museo de este espacio, incluyendo una copia -eso sí- de toda la documentación incautada en la prefectura entre 1939 y 1977, años del terror franquista, evidentemente. Señor ministro, no puede ser se siga operando desde este edificio por la policía, hay que dignificar ese espacio. Ese es un compromiso firme con la memoria democrática, cincuenta años después de la muerte del dictador. Es un gesto mínimo que se merecen las víctimas, que, por cierto, han conseguido, en una gran victoria judicial, llevar las torturas a la Fiscalía. Y es un paso que tiene -también se lo quiero decir- un gran apoyo en Cataluña. De hecho, el propio Partido Socialista de Cataluña también lo pide.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«El Partido Socialista defiende que los reglamentos que incorpora el Pacto de Migración y Asilo amplían el derecho y el respeto a la dignidad humana. Pues mire, permítame, con toda la humildad del mundo, que le diga que eso no es verdad, y cuando algo no es verdad quiere decir que es mentira. Es mentira, porque el reglamento para el sistema de retorno europeo presentado por la Comisión Europea directamente es algo que viola una larga lista de derechos humanos. En primer lugar, prevé la creación de centros de deportación fuera de la Unión Europea. En segundo lugar, permite la expulsión a países donde los solicitantes de asilo no tienen ningún tipo de vínculo -ningún vínculo absolutamente-, incluso a países donde los solicitantes ni siquiera tienen derecho a entrar. En tercer lugar, alarga los periodos de detención de las personas migradas. En cuarto lugar, impone prohibiciones de reentrada a la Unión Europea, prohibiciones extremadamente duras. Y, en quinto lugar, dificulta el derecho de recurrir decisiones de deportación de forma judicial. Esta lista de medidas -podríamos seguir, hay que decirlo- es, señor ministro, absolutamente contraria a lo que defiende cualquier persona que sea progresista: el derecho de asilo para personas que escapan de la guerra y del hambre, el respeto a la dignidad humana y el principio de no retorno, de no devolución. Es así: a, b y c. Y lo que aquí es triste -insisto en ello- es no solo que el PP compre la agenda de la extrema derecha, algo que se ve muy habitualmente, sino que el Partido Socialista lo haga también. Esta propuesta de reglamento que les contaba sigue los pasos del Gobierno de ultraderecha de Giorgia Meloni -ella, que ha intentado establecer centros de deportación en Albania-, un Gobierno con el que usted, señor ministro, ha exhibido cierta sintonía, sobre todo en esto del pacto de asilo, en reuniones como la del pasado mes de abril que se celebró en Nápoles.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Paso de nuevo al ámbito de intersección de su ministerio y del de Exteriores, algo que está estrechamente vinculado al cumplimiento de los derechos humanos, porque todo esto, sí, va de derechos humanos, un ámbito que nos preocupa muchísimo -hay que decirlo- porque la lucha contra la extrema derecha en la defensa de la democracia es algo que no se hace adoptando la agenda de la extrema derecha. No se hace así, no se combate a la extrema derecha cogiendo y adoptando su agenda, y ustedes es lo que están haciendo. Lo hacen alabando el Pacto Europeo de Migración y Asilo. En la última década, miles de personas han muerto intentando cruzar el Mediterráneo y muchas otras han muerto intentando cruzar la frontera del Estado español, como pasó el pasado mes de junio de 2022, cuando más de treinta personas murieron y más de doscientas personas resultaron heridas en la valla. Según Naciones Unidas, fueron víctimas de la intervención de la policía fronteriza de los dos países. En lugar de velar por el respeto y el cumplimiento de los derechos humanos, la Unión Europea ha aprobado un Pacto de Migración y Asilo que limita las vías seguras, que permite las devoluciones colectivas y que no garantiza en ningún caso la solidaridad entre Estados para acoger a personas. Y que el Partido Popular propicie un debate sobre este asunto se debe a motivos que entiendo que todos podemos imaginar, pero lo que tenemos que denunciar es que las familias europeas del Partido Popular, y también del Partido Socialista, se hayan puesto de acuerdo para sacar adelante este Pacto de Migración y Asilo. Eso sí que es condenable. Y también tenemos que denunciar que el Partido Socialista nos venga ahora a defender, señor ministro, las bondades de este pacto, como ya han hecho en varias comisiones parlamentarias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Vaig acabant. Ara amb un altre escàndol, perquè al final aquesta és la compareixença dels escàndols. L'escàndol de les infiltracions policials en moviments socials i espais de l'esquerra independentista a Catalunya. Vostè mateix, en diverses ocasions en aquest hemicicle o en altres fòrums, ha afirmat que les infiltracions necessiten sempre, i ens ha alertat, sempre necessiten autorització judicial quan es vulneren drets fonamentals, com l'accés a les comunicacions o a domicilis particulars. Ho ha dit obertament. Doncs aquests casos sembla que el contradiuen, senyor ministre, perquè gràcies, gràcies a les informacions periodístiques que els han revelat, els policies destapats, justament, han tingut accés sense control judicial a domicilis particulars, a seus d'entitats i fins i tot a despatxos d'advocats, sense cap autorització judicial, sense cap autorització judicial. També han tingut accés a telèfons mòbils, a adreces de correu electrònic i a bases de dades d'entitats, totes elles legals, tot en base a la relació de confiança establerta en el marc de l'operació d'infiltració. Això ha estat així. Tot plegat, sí, tot plegat és un absurd i no entenem com poden tenir aquestes proves davant, això que li estic dient que ho saben perfectament, i seguir escoltant la resta, sobretot, els independentistes i sobretot l'esquerra independentista del meu país, seguir escoltant per part del seu Govern que no s'ha vulnerat cap dret, que no s'ha vulnerat cap dret humà bàsic i que s'ha respectat la legalitat. Senyor ministre, que totes i tots, anava a dir hem fet la comunió, no ho sé, però en qualsevol cas hem superat l'edat de la comunió. Queda clar que aquestes operacions han estat il·legals i han estat motivades per motius profundament ideològics i prou. I això ho denunciem i ho diem clarament, per motius senzillament de dissidència política, per motius ideològics. I encara, i encara estem esperant respostes. Volem, senyor ministre, que, si us plau, les respongui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, aprofitant la compareixença i aquests 9 minuts que em falten, permeti'm recordar-li també que seguim esperant que es converteixi la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria. Això és un compromís. La paraula 'compromís' és una paraula meravellosa, el que passa és que vostès no sé si l'entenen massa, però això és un compromís seu. Un compromís de mínims, que aquesta sí que l'entenen més, un compromís de mínims amb els drets humans i també que el seu propi partit, en aquest cas, ha subscrit. Com bé sap, aquesta comissaria va ser un centre de tortura i va ser un centre mirall de la pitjor repressió del règim franquista. Durant 40 anys, va tenir com a objectiu la resistència antifranquista, els moviments socials o també la comunitat LGTBI. La petició que li fem des d'Esquerra Republicana és molt diàfana, és molt clara. De fet, la coneix perfectament. Transfereixi, senyor ministre, les instal·lacions i els fons necessaris per reconvertir l'edifici en un museu centre memorial documental i arxivístic de la repressió franquista al meu país, a Catalunya, amb una exposició permanent sobre la repressió, sobre les seves causes, els seus protagonistes i també les seves conseqüències durant la dictadura de Franco, així com la lluita per les llibertats democràtiques. Asseguri que la part de l'Arxiu Històric de la Prefectura corresponent a la Sisena Brigada Regional d'Informació Social es quedi a Catalunya. I tres, ofereixi a la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris per museïtzar aquest espai, incloent-hi una còpia, això sí, de tota la documentació incautada a la Prefectura entre l'any 1939 i l'any 1977, anys, evidentment, del terror franquista. Senyor ministre, la policia espanyola no pot continuar operant des d'aquest edifici, no pot. Dignificar aquest espai és un compromís ferm amb la memòria democràtica, 50 anys després de la mort del dictador. És un gest que es mereixen, un mínim gest que es mereixen les víctimes. Que, per cert, que, per cert, han aconseguit una gran victòria judicial, portar les tortures a la fiscalia. I és un pas que té, també li vull dir, un gran suport a Catalunya. De fet, el propi Partit Socialista de Catalunya també ho demana.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«El Partit Socialista defensa que els reglaments que incorpora el Pacte de Migració i Asil amplien drets i respecten la dignitat humana. Doncs miri, permeti'm amb tota la humilitat del món, que digui que això no és veritat. I quan una cosa no és veritat vol dir que és mentida. És mentida perquè el Reglament per al sistema de retorns europeu presentat a la Comissió Europea directament, directament viola una llarga llista de drets humans. En primer lloc, preveu la creació de centres de deportació a fora de la Unió Europea. En segon lloc, permet l'expulsió a països on els sol·licitants d'asil no tenen cap vincle, absolutament cap vincle, fins i tot a països on els sol·licitants no tenen dret d'entrada. Allarga els períodes de detenció de les persones immigrades. Quart, imposa prohibicions de reentrada a la Unió Europea, prohibicions extremadament dures. I cinquè, dificulta el dret de recórrer decisions de deportació judicialment. Aquesta llista de mesures, val a dir que podríem seguir, és, senyor ministre, absolutament contrària al qual defensa qualsevol persona progressista. El dret d'asil per a persones que escapen de la guerra i de la fam, el respecte a la dignitat humana i el principi de no devolució. És així. És l'ABC. I el que aquí és trist, insisteixo, és que no només el PP compri l'agenda de l'extrema dreta, una cosa que es veu molt habitualment, sinó que el Partit Socialista també ho faci.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«És justament en aquest context d'urgència humanitària, i també, ho vull dir així, d'inacció internacional, que hem rebut amb indignació les notícies que l'Estat espanyol ha incomplert amb els compromisos dacabar amb les transaccions darmes amb destí a Israel. Segons el Centre Delàs, el Govern espanyol ha adjudicat 46 contractes a indústries militars israelianes per valor de mil milions d'euros des del 7 d'octubre de l'any 2023, quan va començar justament l'ofensiva contra la Franja de Gaza. L'últim exemple el vam tenir justament el 16 d'abril, quan l'Estat va tancar un acord per comprar munició israeliana per més de 5 milions d'euros. Senyor ministre, com explica que Espanya mantingui en aquests moments contactes per comprar munició d'empreses israelianes? Tinguem tots clar, tots clar que la impunitat d'Israel ha d'acabar, perquè si no actuem, si no actuem ja, si no actuen, senyor ministre, no serem, no seran testimonis de tot plegat, seran directament còmplices del que està passant, directament còmplices del que està passant. Passo a un àmbit de nou a la intersecció del seu ministeri, també val a dir, d'Exteriors i de nou estretament vinculat al compliment dels drets humans, perquè tot això va, sí, de drets humans. Un àmbit que ens preocupa, val a dir, moltíssim, perquè la lluita contra l'extrema dreta, la defensa de la democràcia, no es fa adoptant l'agenda de l'extrema dreta, no es fa així, no es combat l'extrema dreta agafant i adoptant la seva agenda. I vostès ho estan fent. Ho fan avalant el Pacte Europeu de Migració i Asil. La darrera dècada, milers de persones han mort, han mort intentant creuar la Mediterrània. Moltes altres han mort intentant creuar la frontera de l'Estat espanyol, com va passar el passat mes de juny del 2022, quan almenys 37 persones van morir i més de 200 persones van resultar ferides a la tanca de Melilla. Segons va afirmar Nacions Unides, van ser víctimes de la intervenció de la policia fronterera en tots dos països. En comptes de vetllar pel respecte i el compliment dels drets humans, la Unió Europea ha aprovat un pacte de migració i asil que limita les vies segures, que permet les devolucions col·lectives i que no garanteix en cap cas la solidaritat entre els estats per acollir persones nouvingudes. Miri, que el Partit Popular propiciï un debat sobre aquest tema es deu a motius que entenc tots podem imaginar. Però el que hem de denunciar és que les famílies europees del Partit Popular, però també del Partit Socialista, s'hagin posat d'acord per tirar endavant el pacte de migració i asil. Això sí que és condemnable. I també hem de denunciar que el Partit Socialista ens vingui a defensar, senyor ministre, les bondats d'aquest pacte, com ja han fet en diverses comissions parlamentàries.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Permitirá el Gobierno que los ayuntamientos dispongan de recursos para atender a la ciudadanía?
«Gràcies, presidenta. Molt bon día, vicepresidenta. És una constant rebre alcaldes i regidors del nostre país queixant-se de la falta de recursos per dur a terme la despesa que els seus ciutadans mereixen. En aquest cas, la realitat és clara: als ajuntaments se'ls imposa una rigidesa fiscal que els impedeix fer ús dels seus propis recursos per invertir en habitatge, per invertir en despesa social o per invertir en les seves infraestructures. I no només això, senyora vicepresidenta, sinó que, a més a més, l'Estat no els ha transferit els recursos que els pertoquen en base al creixement de l'economia l'any 2024. Per això li preguntem, vicepresidenta, com pensa pal·liar aquest infrafinançament als ajuntaments? Gracias, presidenta. Muy buenos días, vicepresidenta. Es una constante recibir a alcaldes y regidores de nuestro país quejándose de la falta de recursos para llevar a cabo el gasto que sus ciudadanos se merecen. En este caso, la realidad es muy clara: los ayuntamientos tienen impuesta una rigidez fiscal que les impide hacer uso de sus propios recursos para invertir en vivienda, para invertir en gasto social o para invertir en sus infraestructuras. Y no solo eso, señora vicepresidenta, sino que además el Estado no les ha transferido los recursos que les corresponden en base a la economía del año 2024. Y por eso le preguntamos, vicepresidenta: ¿Cómo tiene pensado paliar esta falta de financiación de los ayuntamientos?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«En tot cas, el que és evident és que el sector públic no ha d'estar en venda, no pot estar en venda. No és que no ho hagi d'estar, és que per sobreviure tots plegats no pot estar en venda. I, en aquest punt, per molt que votem a favor, el nostre enfocament és completament contrari a les tesis programàtiques del PP, però lamentablement també a l'acció executiva del PSOE. Em queda molt poc temps, per tant, vaig resumint. Mirin, a la SEPI els falta, entre moltes altres coses, eines importants per assegurar la neutralitat i l'eficiència, que ja existeixen a països com Noruega, Alemanya o Finlàndia. Per exemple, definir una sèrie de criteris per justificar l'elecció dels membres dels consells d'administració d'aquestes empreses. I això aniria a l'arrel de tot el qual després s'interpreta com a corrupció o com a amiguisme. No és tan difícil establir aquests criteris objectius d'eficiència, d'eficàcia i de transparència. I deixi'm acabar dient que probablement és urgent repensar l'estructura i el funcionament d'aquesta entitat de dret públic, però també el seu encaix, perquè no acabem de veure clar que sigui una societat pública ubicada en el Ministeri d'Hisenda i, per tant, en la vicepresidència primera ara mateix, sinó que segurament li veiem més el sentit ubicada al Ministeri d'Indústria. En qualsevol cas, farem aquest toc d'atenció al Govern, perquè creiem que s'ha posat en relleu que no actuen amb la transparència necessària ni amb la informació necessària, i aquesta cambra la necessita. Necessita poder avaluar, necessita poder exigir més transparència, necessita saber què s'està fent, perquè és part de la nostra funció. Això, senyors, ha de canviar.»