Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
981 declaraciones · página 19 de 33
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a reafirmar el apoyo a Ucrania y fortalecer la relación transatlántica.
«De seguida acabo. ... que afecti a la posició de l'Estat espanyol en relació amb la guerra d'Ucraïna, el vincle transatlàntic o els compromisos amb l'Aliança Atlàntica es debati i s'aprovi aquí prèviament. Això és un impossible. Però per acabar molt ràpid em permeto demanar també al Partit Popular una altra cosa: no facin del suport a Ucraïna una arma de política partidista. Busquin els consensos i no la diferenciació en un tema com aquest. Moltes gràcies. Sí, enseguida acabo. ... que afecte a la posición del Estado español en la posición de la guerra de Ucrania, el vínculo transatlántico, los compromisos conexos... No, eso es imposible. Pero, para acabar muy rápido, pido al Partido Popular otra cosa: no conviertan el apoyo a Ucrania en un arma de política partidista. Busquen los consensos y no las diferencias en un tema tan importante como este. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Moltes gràcies. Molt bona tarda de nou. El diputat Arribas ens ha fet..., ens ha explicat detalladament alguns casos, efectivament, molt tràgics, de situacions molt complexes per a moltes famílies. Malauradament, tots coneixem algunes persones que han perdut la vida a les carreteres i moltes vegades aquest tràgic desenllaç ha estat provocat pel consum d'alcohol o de drogues. Cada vegada que algú, li ha fet esment, decideix beure i agafar el cotxe, no només està posant la seva pròpia vida en perill, sinó també la vida i la integritat de tots els altres. De fet, segons l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, quatre de cada deu conductors o vianants morts en accidents de trànsit a Catalunya havien consumit o bé alcohol o drogues o psicofàrmacs, moments abans o estones abans que es produïssin els diversos sinistres. Especialment dramàtic ha estat, no sé si estan al cas, per a Catalunya, el cap de setmana fa molt pocs dies de Carnestoltes d'enguany, durant el que es van produir 9 morts, 9 morts, i que, un cop que s'ha registrat aquest percentatge corresponent que tingués afectació a l'alcohol, doncs la meitat hi tenia afectació. Són dades terribles, no? Són dades alarmants que requereixen, efectivament, accions decidides.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«L'actual legislació, tant penal com civil, ha demostrat ser ineficaç i lenta per desocupar un habitatge ocupat il·legalment. Per això, des de Junts per Catalunya fa temps que treballem per aportar solucions reals. El gener del 2023 ja vam aconseguir aprovar al Parlament una iniciativa legislativa que permet als ajuntaments catalans instar judicialment el desallotjament quan l'ocupació alteri la convivència, l'ordre públic o malmeti l'edifici. Però això no és suficient. Per donar una solució definitiva al problema, cal modificar diverses lleis des d'aquest hemicicle, que de moment és qui encara té les competències. Com hauran pogut comprovar, la modificació que proposem no té com a objectiu augmentar les penes ni les sancions, sinó assegurar que la propietat pugui recuperar urgentment la possessió del seu habitatge, que li ha estat manllevat il·lícitament. Tots vostès ja saben que aquesta proposta ha estat formulada pels il·lustres col·legis d'advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga, en col·laboració amb l'Institut I+Dret, i inclou un conjunt de modificacions bàsicament tècniques en els àmbits penal i civil. Aquesta proposta està orientada a la recuperació ràpida de l'immoble ocupat en la mateixa línia que la majoria dels països del nostre entorn democràtic, que han introduït vies legals per recuperar un immoble ocupat en un termini molt breu, entre 24 i 48 hores des que es té coneixement de l'ocupació, i que permeten que el desallotjament sigui gestionat per la pròpia policia, sempre que hi hagi denúncia del titular i aquest acrediti tenir títol habilitant. Així ho estan fent ja, per exemple, països com Holanda, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, entre d'altres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Fa molts anys que, tant en el nostre entorn polític europeu com aquí, s'ha anat edificant l'estat del benestar. Recolzat amb fonaments potents i ambiciosos en termes de salut, d'educació, de seguretat i, més recentment, també d'acompanyament social, les anomenades potes de l'estat del benestar. Aquest sistema, sostingut pels impostos de tothom, ens permet accedir als hospitals quan patim una malaltia, enviar els nostres infants i joves a l'escola i a l'institut, gaudir d'un cert grau de seguretat gràcies a la policia i garantir, per exemple, que els nostres avis rebin una pensió, tot i que sovint aquesta sigui massa minsa, després d'una llarga vida de treball i esforç. I, si dic tot això, és perquè Junts per Catalunya defensem fermament que l'habitatge ha de constituir una nova pota de l'estat del benestar i que els poders públics han d'implementar polítiques eficaces i disposar de pressupostos robustos i sostinguts per tal que els nostres ciutadans, tant joves com famílies, puguin accedir a un habitatge digne. I fixi's que he puntualitzat que han de ser els poders públics els que han de procurar l'accés a l'habitatge. Assegurar aquest dret com tots els altres, salut, educació, seguretat, no ha de recaure sobre les espatlles de determinades persones de manera individual, sinó que ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Considerem, per tant, adequat tant l'enfocament general de les dues lleis, el pas d'un procediment administratiu amb preeminència del fiscal en la instrucció i resolució de la determinació de l'edat, i també considerem adequat establir un regim garantista que parteixi de l'interès superior del menor. Per aquestes raons, també hi votarem en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular. Però sí que és cert que voldria aturar-me en la qüestió de fons que planteja l'esmena a la totalitat, i em refereixo més a l'escrit que no la intervenció de la seva portaveu, que ens ha ofert una parafernàlia que no tenia molt a veure tampoc amb el que es tracta aquí. Sense negar res del que hem dit, el nou règim de determinació de l'edat, que pivota sobre la presumpció de la minoria i sobre les garanties processals de la via judicial, malgrat que formalment està previst que sigui un procediment preferent i urgent, previsiblement de forma gairebé segura, comportarà que el període per a la seva resolució s'allargui uns mesos, probablement anys. I això a la vegada impactarà en els serveis d'acollida. Això derivarà en una saturació encara més gran dels serveis de protecció dels menors, que ara mateix estan sobrepassats. Uns serveis que, com és sabut, no proveeix l'Estat, sinó que proveeixen les administracions autonòmiques mitjançant els seus centres d'acollida. El col·lapse del sistema dacollida a les Illes Canàries, a Catalunya i a pràcticament els territoris darreu de lEstat és, de fet, un risc directe per a lobjectiu prioritari de la mateixa reforma legal, que és la protecció dels infants i els adolescents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Insisteixo, avui no estem parlant d'immigració ni molt menys de criminalitat. Estem parlant dels drets dels nens i nenes en situació de desemparament. Concretament, les dues lleis objecte de l'esmena a la totalitat materialitzen el mandat de la Llei orgànica 8/2021 de Protecció Integral de la Infància. El mandat d'adaptar la legislació espanyola a les obligacions internacionals ja contretes per l'Estat. El que es fa en aquestes normes és reconduir la legislació en matèria de menors; els principis bàsics de la Convenció dels Drets del Nen de 1989, que és el referent primordial en matèria de menors migrants i, també, es recondueix la legislació espanyola, els dictàmens i resolucions del Comitè dels Drets dels Nens i també els principis i mandats acollits per les institucions europees en la mateixa línia. I que diu el dret internacional assumit per l'Estat en aquesta matèria? Doncs diu que el principi de primacia de l'interès del menor, la seva dignitat i els seus drets, i no la seva condició nacional, ha de ser el que ha de prevaldre i, per tant, és una obligació dels estats proveir als menors d'una protecció integral i salvaguardar de forma completa i efectiva els seus drets. Però no només això, l'edat no és només un criteri d'estructuració de la regulació en matèria de menors, sinó que el mateix Tribunal Constitucional, en base a l'article 10 de la Constitució, que fixa la dignitat de la persona i els drets que li són inherents com a fonament de l'ordre social, ha declarat que l'edat és una circumstància que integra el nucli essencial de la identitat de la persona i del seu estat civil, recollint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual l'edat d'una persona és un mitjà d'identificació i el procediment per determinar-la, incloses les seves garanties processals, insisteixo, incloses les seves garanties processals, és el que garanteix els drets derivats de la seva condició de menor. Per tant, des de Junts per Catalunya compartim totalment que s'estableixi un procediment de determinació de l'edat del menor per via judicial. És la via per incloure les garanties processals a les que es refereix el Tribunal Europeu de Drets Humans, és la via que permet preservar l'interès superior del menor i és allà on ens porta la jurisprudència internacional i la constitucional i, en definitiva, és de tota lògica, atenent a que del que es tracta és de l'estat civil de les persones, en aquest cas de l'estat civil, de les persones menors, evidentment.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Moltes gràcies, presidenta. Tal com explicàvem fa uns dies, és evident que el govern amb una mà ha decidit aixecar una cortina de fum en forma de bones notícies macroeconòmiques, perquè així no vegem com amb l'altra mà impulsa un augment constant de la pressió fiscal als ciutadans. I això ho fa de retruc que vostès, els que formen part del bloc del Govern, cada dia es vagin creient més les seves pròpies històries i, en conseqüència, visquin cada vegada més distanciats de la gent del carrer. Que els indicadors macroeconòmics semblen apuntar en la bona direcció? Sí, és cert, hi ha algunes dades macroeconòmiques que són certament positives. Això vol dir, però, que aquestes dades positives vagin en benefici de la gent del carrer i que ho notin en la seva economia diària? Doncs no, gens ni mica. Al carrer s'hi respira una realitat molt diferent d'aquesta eufòria macroeconòmica que sovint explica el govern de l'Estat. Malgrat pagar uns impostos altíssims, al carrer es viuen dificultats per moure's, per exemple amb normalitat, amb transport públic i no cremar el teu temps aturat en un tren regional o de rodalies. Dificultats per poder trobar i pagar un habitatge digne. Dificultats per poder comprar a preu assequible els productes bàsics que necessita una família. Dificultats per poder obtenir un servei sanitari ràpid i de qualitat. Dificultats per mantenir operatiu el petit comerç o, bé, per poder viure dignament de la terra o poder viure dignament del mar. Dificultats per tirar endavant el dia a dia de les empreses soterrades sota la burocràcia de la mateixa administració. I al carrer, evidentment, també s'hi viu patiment per la pressió fiscal del govern. Una pressió fiscal que en els darrers anys ha augmentat un 20 % amb increments espectaculars, com ara aquest 43 % d'augment de l'impost de societats o el 39 % d'augment de l'IRPF a causa de no voler deflactar-lo en funció de la inflació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I permeti'm, i acabo per seguir, després no faré intervenció. Permeti'm ara obrir un petit parèntesi i deixar per un moment l'exterior i mirar dins de casa seva. Els drets humans no es poden defensar ni a la carta ni a depèn d'on s'infringeixin. O es defensen a totes i arreu, o s'ignoren i es conculquen. I s'imposà una llengua a les escoles, o empresonar opositors polítics, o anul·lar actes de diputats electes conculca els drets humans a la Xina, també els ha conculcat aquí. Ha començat gairebé parlant de estrechar lazos entre demócratas. Estem parlant de la Xina que estan estrenyent aquests llaços de forma molt intensa. Continuarà aquest acostament comercial i cultural amb un estat que esclafa drets i llibertats i les minories nacionals? I si és així, quines contraprestacions? Òbviament, en termes de promoure que el règim xinès cessi les seves vulneracions dels drets humans que està posant sobre la taula. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todos. Efectivamente, han sido muchas las oportunidades en que hemos abordado el conflicto palestino-israelí en este Pleno. Son muchas, muchísimas, y son tiempos convulsos, complejos, ciertamente, y, como ya dije en una ocasión, Junts per Catalunya, a diferencia de algunos, somos incapaces de diferenciar el dolor y el sufrimiento de las personas según el bando al que se sientan más cercanas o de qué conflicto estemos hablando. Hace más de un año ya de aquel ataque terrorista indiscriminado de Hamás contra la población civil israelí que desencadenó toda esta tragedia, un ataque que recuerdo que se produjo cuando se iba a anunciar un acuerdo histórico entre Israel y Arabia Saudí, con participación de Estados Unidos, de Biden y Catar; un acuerdo que iba a marcar un punto de inflexión en el mapa geopolítico regional y que inquietaba profundamente a Hamás, Hezbolá e Irán, que estos últimos años ha ido adquiriendo una gran influencia en todo el Oriente Medio, fracturado por múltiples conflictos que distintos grupos han mencionado hoy y usted también. Aquel atentado terrorista de Hamás frustró deliberadamente un acuerdo que buscaba la paz regional de manera diplomática acercando Israel a sus vecinos árabes. A la vez, también hace más de un año, evidentemente, Israel se defendió en el primer momento del ataque terrorista y el Gobierno de Netanyahu acabó convirtiéndolo en una espiral bélica tremenda contra Hamás, con un impacto terrible sobre la población civil indefensa, y en ocasiones también rehén de sus propios dirigentes. Desde entonces se vive una situación dramática, que hemos mencionado todos en múltiples ocasiones; trágica para todos, para hombres, mujeres, niñas y niños, la mayoría palestinos, pero también israelíes, porque todos son víctimas en última instancia del terrorismo de Hamás, de la desproporcionada beligerancia de la respuesta del actual Gobierno de Netanyahu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I canvio de tema ràpidament. Aquests dos o tres anys estem observant una sèrie d'iniciatives de cooperació i estratègies comunes comercials, industrials, culturals, que reflecteixen un acostament notable entre Espanya i la Xina. Un apropament que ha comportat que la Xina s'hagi convertit en el quart soci comercial d'Espanya. Vostè, senyor ministre, s'ha mostrat especialment proactiu en enfortir aquestes relacions no només diplomàtiques, sinó també culturals i econòmiques. Però el règim xinès, doncs, lluny de realitzar cap canvi democratitzador, segueix utilitzant la seguretat nacional com a pretext per conculcar de forma sistemàtica els drets i les llibertats fonamentals. País on es produeixen detencions arbitràries i enjudiciament sense garanties de defensors de drets humans i activistes pels drets de les dones i col·lectius LGTBI, etcètera, on es sotmet durament a poblacions com la uigur, la kazaja. Diversos experts de les Nacions Unides s'han mostrat profundament preocupats per les polítiques del govern xinès dirigides a la destrucció també de llengües i la cultura de determinats grups ètnics com el tibetà. I pel que fa a Hong Kong, un dels centres econòmics, financers i productius més importants del món, que constitucionalment té reconegut un estatus polític propi, però que els darrers anys està patint del règim xinès. Escolti bé: una recentralització de les competències de l'autonomia, la imposició del xinès mandarí a les escoles, nombrosos episodis de violència policial aplicant aquesta llei de seguretat nacional, que va ser fa poc, fa pocs anys, instaurada pel líder vitalici Xi Jinping; centenars de detencions arbitràries, coerció de la llibertat d'expressió, il·legalització del partit independentista, empresonament de líders polítics opositors, l'anul·lació d'actes de diputats electes. Creu que és encertat, senyor ministre, adjectivar totes aquestes pràctiques com a pròpies d'un estat imperialista i autoritari? Espero que la resposta sigui que sí, senyor ministre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient, no es pot limitar exclusivament el conflicte d'Israel o palestí. La complexitat d'aquella regió és descomunal. Pateix múltiples conflictes, tots interrelacionats, amb dinàmiques sempre ètniques, amb orígens històrics. I Junts per Catalunya defensem que no es pot abstreure d'aquestes realitats, aquestes altres realitats d'opressió, de violència, de conculcació dels drets humans, de desplaçaments massius com n'hi ha tants en aquell mateix entramat regional. I volem saber com interpel·len també, perquè creiem que en ocasions estan tenint una actitud bastant passiva respecte a la preservació dels drets humans, per part d'alguns estats de l'Orient Pròxim, que no reben la mateixa atenció mediàtica que ni critica d'altres conflictes com el de Gaza, Israel o palestí. I aquest desequilibri en l'atenció de les víctimes de les injustícies, doncs, perpetua una visió molt esbiaixada de la pau. Per exemple, quin és el seu capteniment davant la neteja ètnica de desenes de milers d'armenis provocades per l'ofensiva militar? És a dir, el respecte al poble kurd. El poble més gran i nombrós del món sense estat i que ha estat sistemàticament oprimit i històricament marginat. Ara que el PKK ha deposat les armes, quin suport ara rebrà del seu govern el poble kurd? Com se l'ajudarà a establir una identitat política pròpia? Reconèixer una regió autònoma kurda a Síria permetria corregir una injustícia històrica i, alhora, alinear-se amb els principis establerts en la Carta de les Nacions Unides respecte a l'autodeterminació dels pobles. Els kurds a Síria, organitzats sota l'administració autònoma del nord i a l'est de Síria, han demostrat la seva capacitat per a governar de manera més democràtica, més inclusiva, més estable. Junts per Catalunya creiem que el seu reconeixement enfortiria la lluita contra el terrorisme a la regió i també fomentaria la seva estabilitat. En canvi, no veiem com el seu govern condemna els atacs de l'exèrcit turc i de les milícies sostingudes o que tenen el suport de l'exèrcit de Turquia contra aquesta administració. No fa ni un mes que el president socialista de Catalunya, el senyor Illa, es reunia amb l'ambaixadora turca per enfortir els llaços i col·laboracions. Però no vam sentir ni una paraula de condemna per les accions d'opressió i marginació vers el poble kurd. Junts els requerim, senyor Albares, a instar el president Erdogan a deixar deixat d'atacar l'administració del poble kurd. Els hi demanem que ho facin. No es pot parlar honestament de pau si no s'aborden totes les formes de violència, injustícia i no donaria aquesta compareixença per parlar de tantes que afecten a tants pobles i tantes minories, i també en la regió de la que ens estem referint als drets de les dones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I com és possible, ens preguntem nosaltres, que encara alguns li facin seguidisme o que ni tan sols li riuen les gràcies? Amb els darrers moviments del president del país més poderós del món, sens dubte que els conflictes molt probablement augmentaran i la democràcia al món també. A la vella Europa es podria acabar veient arraconada per totalitarismes. Com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos, fugint dels prejudicis ideològics, tot blanc, tot negre, que és exactament el contrari que està fent el president nord-americà. En tot cas, Junts per Catalunya continuem advocant per la solució dels dos estats, com ha fet vostè avui aquí, dos estats que convisquin pacíficament. Per això també condemnem l'adquisició de noves terres per part dels colons israelians i les violacions dels drets humans de Cisjordània, etcètera. Junts per Catalunya, com deia, donarem suport a totes les solucions diplomàtiques que permetin assolir el desenllaç dels dos estats, fins i tot la presència al territori, si convingués, d'un contingent internacional que contribueixi a convertir en definitiu aquest alto el foc provisional i que acompanyi i que cooperin l'establiment de la solució definitiva de la pau. I senyor ministre, més enllà d'aquest reconeixement molt primigeni, què van fer vostès de l'estat palestí, com afrontarà aquestes noves reunions? Aquestes cimeres que ara ens ha explicat que hi participarà el seu govern.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«Senyor ministre, les infraestructures que depenen de l'Estat a Catalunya estan en fallida tècnica permanent. Rodalies és un escàndol. Abans, durant i després de les obres. L'alta velocitat també punxa. El Corredor Mediterrani també. Copiïn cent vegades aquella part de la moció de Junts. Cal prioritzar les inversions en infraestructures d'acord amb la demanda i amb els estudis cost-benefici. I jo els hi faria copiar també, encara que siguin catalans, també són persones i també tenen drets. Els de gener a setembre de l'any 2024, a les Rodalies de Catalunya hi va haver 8500 afectacions, 31 diàries. Aquest mes de març vostès estan batent el rècord. El tracte que dispensen els usuaris és insostenible. És una vergonya i haurien d'estar rodant caps. Milers d'hores de treball perdudes. A Catalunya no cal implementar la disminució de la jornada laboral; amb les hores perdudes a Rodalies i a l'AP-7, segurament ja surt de mitjana les trenta set hores i mitja. Però el pitjor és que els usuaris perden milers d'hores de la seva vida. Hores de descans, de conciliació amb la família, amb els fills a fer esport del que sigui. Perden qualitat de vida cada dia. I això no és admissible. Ja n'hi ha prou d'aquest maltracte a la gent. I vostès són especialistes en fer canviar les coses perquè res no canviï. Quan vostès no compleixen els pressupostos ni les previsions d'inversió any rere any i ho denunciem, vostès ho neguen. I quan fan un traspàs, la seva prioritat i la dels seus còmplices de la Generalitat i l'ajuda inestimable d'Esquerra Republicana,, és que Renfe continuï operant el servei i, per tant, tot continua igual.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Senyor Tellado, no és normal la seva incoherència perquè avui, amb la immigració, el PSOE amb nosaltres, amb Junts, fa el que va fer el PP amb el grup parlamentari català el 1997. Vostès van marcar el camí. Nosaltres el seguim i l'aprofitem i l'eixamplem perquè Catalunya ja ha demostrat la capacitat per gestionar millor àmbits on les competències eren de l'Estat. Ho estem fent amb el trànsit gràcies a vostès, i ho volem fer amb la immigració. Vostès, amb aquesta PNL, com amb tantes coses, es tornen a fer una esmena a la totalitat a les seves polítiques. Mirin: Junts per Catalunya negocia amb mentalitat d'estat, amb vocació de govern i amb els interessos del país per davant dels partidismes. Per això treballem per facilitar la nostra nació, les eines necessàries per fer les millors polítiques per a la Catalunya d'avui, però sobretot, per a la de demà. Una Catalunya que sí, senyor Català Higueras, volem lliure i independent. I és en aquesta manera de fer i de ser en la que s'emmarca la nostra voluntat de gestionar el fet migratori amb polítiques potents i amb els recursos necessaris per respondre al repte demogràfic per respondre en clau de país, en clau catalana i no espanyola.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El grup popular avui ens porta a debat una proposició no de lle instant al Gobierno a exercir de manera efectiva i uniforme les seves competències en matèria d'immigració a tot l'Estat. Certament, senyor Tellado, tot el contrari del que pretenem des de Junts per Catalunya, amb la proposició de llei registrada conjuntament amb el Grup Socialista, conseqüència de l'acord signat el gener del 2024 en la negociació dels Reals decrets 6 i 8/ 2023. Però mirin amb perspectiva històrica, a nosaltres ens costa d'entendre la seva actitud i l'exagerada gesticulació del grup popular. I també ens sorprèn escoltar els apocalíptics auguris del president Aznar, aquell que al segle passat, en la intimitat, parlava català i amb aquell ridícul accent texà a l'altre costat de l'Atlàntic, el 2003. I és que mirin: un dels arguments que vostès fan servir per apel·lar a l'exercici efectiu i uniforme de les competències d'immigració per part de l'Estat és la Llei Orgànica 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Ens recorden a la part expositiva que el seu article 12 estableix quines són les funcions de la Policia Nacional i ens diuen que entre aquestes hi ha el control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, així com les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, o l'extradició o l'expulsió i la immigració. Però saben que diu el mateix article 12 quan estableix les funcions exercides per la Guàrdia Civil? Doncs diu que una d'aquestes funcions és la vigilància del trànsit. Saben qui fa aquesta funció a Catalunya? Els Mossos d'Esquadra. Saben per què? Doncs perquè la tardor de 1997, un govern popular, encapçalat pel president Aznar i amb la M. 'punto' Rajoy de ministre, van transferir a la Generalitat la competència sobre trànsit. Una competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1. Sí, l'article 149.1, com les d'immigració. I saben com es va fer? Amb l'article 150.2 de la mateixa Constitució. El mateix que proposem utilitzar ara amb la immigració, el 150.2 que habilita l'Estat per transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents a matèries de titularitat estatal, mitjançant una llei orgànica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Des de Junts defensem el desplegament immediat de la DSA i, també, de la Llei Digital de Mitjans Audiovisuals, però sense deixar de costat les comunitats autònomes, ans al contrari, delegant competències i funcions als organismes que tenen la capacitat de fer aquesta gestió com, per exemple, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Si ho fa a Bèlgica, atorgant competències en el seguiment i control dels mitjans audiovisuals a la zona flamenca o a la zona valona, per què no ho pot fer l'Estat espanyol? El que passa a Catalunya ho volem controlar a Catalunya. Ja ho portàvem com a esmena en la tramitació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual a la legislatura anterior, quan teníem la mateixa empenta, però ens faltava aritmètica. Aquesta legislatura, com tothom sap, volem destinar la força que tenim a guanyar en autogovern i en recursos per al nostre país, que és Catalunya. Per això els hem presentat una esmena en aquest sentit. I la segona proposta de modificació de la iniciativa que presentem, té a veure amb labsència de control del si a les xarxes socials, de les grans plataformes digitals i els mecanismes de denúncia dels continguts inapropiats per als nostres nens i joves. Per fer possible aquest control, de nou necessitem de manera urgent desenvolupar el Reglament de Serveis Digitals. Del contrari, totes les propostes que fem, no deixaran de ser, com deia abans, un brindis al sol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Bé, cada cop que intentem posar fre als efectes nocius que el món digital té sobre els nostres nens, nenes i adolescents, i sobre la societat en general, un recorda aquella frase que ens trasllada a l'escenari de l'impossible: posar portes al camp. O aquella altra expressió que és imatge de l'inútil: fer un brindis al sol. Així que el primer que hem de fer és reconèixer que cap proposta, cap ni una, serà capaç de garantir el control efectiu i eficient de les grans plataformes tecnològiques, dels senyors tecnofeudals, ara que, com indica la iniciativa, parlar de tecnofeudalisme és trending topic. Si ni tan sols som capaços de controlar les petites plataformes quan aquestes operen fora de l'Estat espanyol o fora de la Unió Europea. Malgrat tot, toca reaccionar. I ho hem de dir: és inadmissible l'endarreriment que porta l'Estat espanyol en el control de l'aplicació d'un reglament que s'ha incorporat automàticament des de fa més d'un any. L'Estat espanyol ha rebut dues cartes de la Comissió Europea advertint d'un possible procediment d'infracció perquè encara no ha determinat qui serà el coordinador dels serveis digitals.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«En alguns casos, una dècada després d'alguns dels països de la Unió Europea. I en tot aquest context, què ha fet la Sareb com a instrument de l'Estat que té sòl i habitatge en propietat? Doncs ha fracassat estrepitosament per construir els Habitatges de Protecció Oficial en el sòl de la seva propietat. I per a mostra un botó. Agafem el recent projecte Viena, que havia de construir 3770 habitatges de lloguer. Resultat d'aquest projecte: ningú es va presentar a la licitació. Ningú. Cap oferta i, en conseqüència, zero habitatges. Per tant, és evident que la Sareb ha estat un instrument incapaç de mobilitzar els seus actius finançats amb recursos públics per transformar-los en Habitatges de Protecció Oficial i, per tant, d'alleugerir la pressió existent en el sector. Per això també us he de dir que no ens sorprèn gens ni mica. La Sareb és un instrument fet a imatge i semblança del govern de l'Estat i, per tant, un instrument lent, farragós administrativament i sovint opac en les seves decisions i amb el que és molt difícil posar-s'hi en contacte per part d'altres administracions. Per tot això, la importància d'aquesta Proposició de llei. Per això cal treure de les mans de la Sareb els actius que es puguin transformar en habitatge públic i per això cal que la Sareb retorni als ciutadans l'esforç que aquests van fer, destinant més de 64 000 milions d'euros de diners públics al rescat del sistema bancari. I per això ara, quan els bancs declaren quantitats enormes de beneficis, és el moment perquè la Sareb posi els seus immobles i solars a disposició de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments per tal que aquests puguin fer habitatge assequible. L'Estat espanyol ha estat incapaç fins ara de resoldre el problema d'habitatge. Deixem, doncs, que puguin actuar les administracions més properes als ciutadans. De fet, no serà gaire difícil que ho facin millor del que ha fet l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Bé, moltes gràcies presidenta. Moltes gràcies diputats del Parlament per ser avui aquí portant la veu del nostre país i en aquest cas fent-ho a través del seu parlament. Aquesta no és una Proposició de llei més i prou. No ho és. Aquesta proposició, malgrat arrancar en base al rescat bancari, es fonamenta en la situació extrema en què es troba l'habitatge i el fet que aquesta és una de les grans preocupacions dels nostres ciutadans. Una situació extrema que ho és, no pas perquè ho pensem uns quants i prou, sinó que ho és perquè ho pensen la gran majoria dels ciutadans. Fa 10 anys, només un 5,2 % dels ciutadans consideraven l'habitatge com el seu principal problema. Actualment, aquesta xifra s'ha multiplicat per set i ha pujat en el darrer barem fins el 34,1 %. Però a més a més, un anàlisi acurat de la situació actual de l'habitatge acredita que estem davant d'un problema de dimensions enormes, fruit de la desídia i l'abandonament durant dècades dels diferents governs de l'Estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Des de Junts hem demanat que, a més dels antecedents de violència contra la dona d'un potencial agressor, es tinguin en compte en els protocols de valoració del risc, ja sigui en entorns policials o judicials, si hi ha hagut maltractament sobre els animals de família, perquè un home que ha fet mal a un animal de família té més predisposició a poder fer mal a la dona o als seus fills. Una dada que sempre ens fa especial mal és saber que hi ha hagut dones assassinades malgrat haver fet denúncia prèvia. Dones que el sistema no ha sabut protegir. Hi ha mesures també per analitzar i reforçar la protecció en aquest sentit, l'estadística ens diu que els dispositius electrònics de control de les ordres d'allunyament són eines de protecció fonamentals. La mesura 200 serveix per elaborar un pla de seguiment de l'efectivitat de les ordres de protecció que ha d'analitzar, entre d'altres coses, com optimitzar els dispositius de control telemàtic. Les dades reflecteixen que les agressions sexuals entre menors, també en casos de violència grupal, han anat a l'alça. I aquí vull fer una denúncia al projecte de protecció dels menors en l'àmbit digital, responia a una emergència, ¿encara està en fase d'avantprojecte i, per tant, trigarà mesos a ser una realitat¿ amb moltes mesures que inclouen que nosaltres vàrem proposar fa tres anys i a les quals no es va donar suport. El pacte apunta algunes de les mesures que s'hauran d'incorporar en aquesta futura llei. També es tenen en compte al pacte la prevenció o la sensibilització. Un de cada cinc joves no considera que la violència de gènere sigui un problema, malgrat que han estat formats en règim de coeducació. Aquesta serà feina a fer des de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències en educació. Revertir el mal que alguns continguts de les xarxes socials han fet entre el jovent.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Voldria centrar-me en algunes mesures especialment rellevants. Mesures que poden, literalment, salvar vides amb les que es vol evitar, per exemple, que torni a fallar la coordinació entre els jutjats de família i els del penal. Cap maltractador, cap hauria de poder tenir la custòdia o el dret de visites del seu fill. El gener va començar el judici contra l'home que el 3 d'abril del 22 a Sueca, a València, va matar el seu fill d'11 anys per infringir el pitjor dels dolors a la seva exparella. El progenitor assassí va poder tenir accés al règim de visites del seu fill, malgrat haver tingut ja episodis violents i haver estat condemnat per maltractament a la mare. També s'ha treballat molt en tot el que té a veure amb la prevenció de la violència, amb la millora dels protocols de valoració de risc, complementant els que s'estableixen en els registres de VioGén 2. Perquè massa sovint, massa sovint les dones no són prou conscients del risc que corren. Recentment, justament en una visita VioGén, vàrem saber que el millor predictor d'un feminicidi és un atac al coll. I si a més hi ha hagut amenaces de suïcidi o la intervenció de les drogues o l'alcohol: alerta màxima. Ho dic perquè em sento en l'obligació d'aprofitar aquest altaveu per si puc arribar directament o indirecta a alguna dona en perill. A 31 de gener, dels 100 000 casos que segueixen a VioGén, dotze són de molt alt risc. I el repte que tenim totes i tots és no perdre ni una d'aquestes dones ni una de totes les dones que estan en risc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Gràcies, president. Ara sí, el país que volem és una Catalunya Estat amb competències plenes. Un país que respon a les necessitats dels seus ciutadans, amb tots els seus recursos i no patint un dèficit fiscal que primer et buida la caixa i després t'omple el moneder. Un país independent no hauria de reclamar la condonació d'un deute que en realitat és un espoli fiscal. Som un país que no abaixa el cap donant les gràcies pel café para todos de sempre que acabem pagant els ciutadans, com sempre. El país que volem és un país que defensa, protegeix i acompanya les dones davant les violències masclistes des dels tres poders, que decideix el seu Codi Penal i l'aplica des de la seva pròpia justícia, que fa sentir la seva veu entre les nacions del món com a estat lliure i compromès amb els convenis internacionals de drets humans com el Conveni d'Istanbul. Aquest és el país que volem i que un dia tindrem. Però som aquí, a l'Estat espanyol, i avui, més que un pacte d'Estat, fem un pacte amb l'Estat per poder millorar la protecció de les dones catalanes. Ens hem implicat a fons ¿catalanes i no catalanes, lògicament, però parlo de les dones de Catalunya¿, perquè l'objectiu és universal: combatre la xacra de la violència masclista des de tots els àmbits d'actuació i en tots els terrenys de joc, des del respecte competencial, com s'estableix en el preàmbul, com a condició sine qua non de tots els partits independentistes. Com saben, Catalunya té competències en igualtat i ha estat a l'avantguarda de la lluita contra la violència masclista. Aquest pacte recull més de 460 mesures. I ho dèiem l'altre dia si aquestes mesures serveixen per salvar la vida d'una sola dona o d'algun dels seus fills, tantes vegades víctimes de la pitjor de les violències vicàries, haurà valgut la pena l'esforç. És un pacte que amplia els recursos que reben les comunitats autònomes per poder protegir les nostres dones, joves i infants. Però el pacte no són recursos suficients. Per suposat, però el pacte recull una millora que vol dir una aportació de 160 milions d'euros per a les comunitats autònomes durant els propers cinc anys i 40 milions per a les entitats locals. Pactar vol dir fer renúncies per a que el consens pugui sortir guanyant en favor de totes. Però malgrat no estar d'acord al cent per cent en tot el que diu el pacte, el fem nostre perquè ens hi juguem molt. Les moltíssimes persones que han comparegut ens han aportat dades, experiència i sentit comú, imprescindibles per reajustar les mesures, buscant l'eficiència en la prevenció, el càstig i la reparació de la violència masclista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Esmenes que uns aprofitaran per posar-nos d'excusa i que altres segur que aprofitaran un cop més per traslladar-nos la responsabilitat de la situació i assenyalar-nos, assenyalar Junts. I el més trist és que ho faran renunciant a les especificitats i a les singularitats del nostre país, Catalunya. I, òbviament, el que ja saben és que nosaltres, Junts, senyora Belarra, sempre hem estat allà mateix, al costat i a favor de Catalunya, enlloc més. I en aquest moment, avui per avui, i en aquest àmbit, Junts per Catalunya ho condicionem tot a la delegació integral a la Generalitat de les competències en immigració mitjançant l'article 150.2 de la Constitució. Una gestió integral de competències, però també de recursos que han de servir per implementar una política migratòria des de Catalunya, una política migratòria que respongui als veritables interessos i necessitats del nostre país. Sí, del nostre país, en el marc normatiu europeu, però sense supeditar l'aplicació de les directives de la Unió a les prioritats d'Espanya, que sabem que són diferents de les de Catalunya. Mirin, a nosaltres ens trobaran sempre treballant per la independència. Mai per res que ens n'allunyi. I avui ho fem per a una delegació de competències que ens doni la capacitat de dissenyar una política pròpia basada en un model de drets i de deures, que asseguri l'accés a la catalanitat, a la cohesió social i a la viabilitat de la nostra nació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. La senyora Belarra, diputada de Podemos, ens porta a debat aquesta proposició no de llei per instar el Gobierno a aprovar, en el termini de dos mesos, la regularització de totes les persones estrangeres en situació administrativa irregular que es trobessin a l'Estat l'1 de novembre del 2021. Mirin, més de dos mesos és el temps que fa que aquesta cambra té pendent de tancar l'informe de ponència de la proposició de llei conseqüència de la iniciativa legislativa popular promoguda per la societat civil, per a la mateixa finalitat, i a què tots han fet referència. Pensem des de Junts que voler resoldre la incapacitat per arribar a acords en la tramitació de la proposició de llei en marxa, mitjançant l'aprovació d'una iniciativa no vinculant, mitjançant aquesta PNL, en aquests moments és, no només innecessari, sinó fins i tot absurd. Però entenem el que fa la senyora Belarra, el que fa Podemos, ho ha explicat ella mateixa, és evidenciar el que hem vist a les reunions de ponència per a la regularització extraordinària i el que hem vist en totes les intervencions d'aquesta tarda. El que fa aquesta proposició no és res més que airejar la dificultat per a alinear en un sol posicionament els dos grups que conformen el Gobierno, perquè aquesta iniciativa avanci. PSOE i SUMAR ho veuen diferent, com tantes coses i com està quedant clar en tots els punts d'aquest ple. Aquesta divergència es fa encara més evident amb les dues esmenes presentades. La primera, la del PSOE, que com gairebé sempre és un vaya, vaya, digo, digo. O dit d'altra manera, puntada de peu a la pilota perquè vagi endavant sense arribar mai a l'àrea, no fos que marquessin gol. I la segona, la de SUMAR i els altres, per pujar la pressió, per prémer l'accelerador, amb aquella dita o amb aquell argument tan populista de papers per a tothom.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«I encara més, fixin-se bé, a nosaltres ens crida l'atenció que la justificació d'aquesta llei sigui també la d'adequar-se a diferents pronunciaments del Tribunal Constitucional que, mitjançant diverses sentències, com he dit, va advertir que la regulació imposada per la normativa de la Llei del sòl anterior no respectava la distribució de competències. Però el que s'està proposant, al nostre entendre, no és adaptar-se al règim de distribució competencial que s'havia vulnerat, que és el que hauria d'haver estat, sinó fer aquelles modificacions precises perquè ara el Tribunal Constitucional ja sí que ho tingui molt més difícil pronunciar-se en aquest sentit en una propera ocasió. És a dir, estem davant d'un perfeccionament i d'una sofisticació de la vulneració competencial. És un que surja el efecto sin que se note el cuidado. En definitiva, podríem estar d'acord, ho sap, senyora Vaquero, en propostes que avui formulen en aquesta proposició, però el que nosaltres defensem és que aquestes propostes es debatin i decideixin allà on toca, que és al Parlament de Catalunya i no aquí. La raó és ben lògica. A Catalunya tenim, la volem exercir i ho farem, competència exclusiva en aquesta matèria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Ni quan vam presentar l'esmena a la totalitat ni avui ens centrarem en l'oportunitat o no de les mesures proposades, sinó que ens vam centrar, com també farem avui, en els títols competencials. Des del nostre punt de vista, és una extralimitació usada massa sovint i que nosaltres no podem acceptar el fet de justificar que l'Estat té competència exclusiva en aquest àmbit, acudint a aquests articles 149.1.13a de la Constitució, que parla sobre que sí que té competències l'Estat quan es tracta de la regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals. Escolti, diu que tenen competències d'urbanisme? O d'ordenació territorial? O d'habitatge? Per què hem d'anar a pescar aquests articles de la Constitució per fer encabir? Nosaltres no ho podem compartir, perquè no és certa l'afirmació que es fa al preàmbul per justificar aquesta competència exclusiva estatal. No és certa. Aquestes competències són, pel que respecta a Catalunya, del Parlament de Catalunya. Junts per Catalunya en aquest hemicicle ens sentim responsables de vetllar per les competències catalanes. De fet, ja saben vostès que el nostre objectiu, de fet, és exercir-les totes, però en tant no sigui així, estarem sempre vigilants per tal que no se'ns n'arrabassi cap. I, per això, no tindria cap sentit que avui nosaltres contribuíssim a validar patrons legislatius recentralitzadors i amb caràcter restrictiu cap a les autonomies. I sí, sabem que en ocasions sí, senyora Vaquero, hem d'abordar solucions amb pragmatisme, és així, però això no ha d'implicar en cap cas que renunciem al que defensem Junts per Catalunya. No podem validar reformes furtives del nostre sistema competencial, encara que es fonamentin en temes de seguretat jurídica, perquè fer-ho, de fet, implica obrir la porta a aquells que malden per l'eliminació de les autonomies i de la capacitat legislativa dels nostres parlaments. La cerca de la seguretat jurídica no pot fonamentar un model homogeneïtzador.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s'impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d'aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l'article 4, del projecte de llei de l'abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal. Segur que saben que, cada cop que s'ha desenvolupat normativa específica sobre l'àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l'Estatut d'autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat. Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«I anant a la qüestió de la nacionalitat. Des de Junts, vist el tracte que l'Estat espanyol ha donat al poble sahrauí, ens fem la pregunta següent: per què pot estar interessat un sahrauí en obtenir la nacionalitat espanyola? Espanyola precisament. Doncs bé, ens ho preguntem perquè és la nacionalitat d'un Estat que els va abandonar el 1976. És la nacionalitat d'un Estat que els nega el dret a autodeterminar-se. És la nacionalitat d'un Estat que dona suport a les forces d'ocupació del Marroc. I és la nacionalitat d'un Estat que no respecta la legalitat internacional i els pronunciaments d'aquesta legalitat internacional respecte del poble sahrauí. Per tant, l'únic possible interès que hi veiem és que, en obtenir la nacionalitat espanyola, serien també automàticament ciutadans de la Unió Europea. I ni que sigui per aquest efecte utilitari, a més a més d'òbvies raons de justícia històrica, votarem a favor d'aquesta proposició. Així mateix, voldria plantejar alguns dubtes que ja s'han plantejat. La principal qüestió: tornarà a passar el que va passar el 2022, quan la PL es va prendre en consideració, però immediatament va ser guardada al congelador i no en vam saber res més? Perquè recordo que aquí l'obstacle no és menor, són els seus socis de Govern del Partit Socialista, senyors de SUMAR. Tenen alguna garantia que aquesta llei no quedarà aturada? No quedarà enterrada en un calaix? I encara més, en el suposat cas que no només es prenguin en consideració i hipotèticament s'aprovi, quina garantia hi ha que Espanya acabi complint fins i tot la llei aprovada? Ho dic perquè, com recordava la diputada Mariona Illamola en la seva intervenció, els beneficiaris del Reial decret de 1976 no van poder exercir els seus drets perquè Espanya, va considerar el Tribunal Suprem en una sentència molt recent de l'any 2022, havia abandonat el territori sahrauí. Literalment, el Tribunal Suprem deia: 'El Sáhara no puede ser considerado España a efectos de nacionalidad de origen, según el Código Civil'. Es pensen que ara la cosa anirà diferent? Disculpin, però continuo tenint els meus dubtes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Entrant en el text presentat, que és idèntic al 2022, volíem fer una precisió, i és que no s'han esmentat algunes de les contradiccions o incoherències que vam assenyalar en aquell moment. La més sagnant, la més sagnant, que, de fet, és una mostra de cinisme polític, és la frase de l'exposició de motius que diu: 'En los últimos años, España ha desarrollado un conjunto de actividades tendentes a reforzar los lazos históricos con el pueblo saharaui, como las medidas para promocionar el castellano, una de sus señas de identidad'. Creiem, sincerament, que és una afirmació hipòcrita, perquè caldria començar a dir les coses pel seu nom. El conjunt d'activitats que ha desenvolupat Espanya en relació amb el Sàhara Occidental els darrers anys ha estat senzillament deixar-los abandonats. Diguem les coses pel seu nom. O no és això, no és deixar-los abandonats el gir que ha fet el Govern espanyol, del qual vostès formen part, en les seves relacions amb el Marroc, incloent en aquest gir el suport del president Sánchez al Pla autonomista del Marroc, que vulnera les resolucions de les Nacions Unides?»