Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
162 declaraciones · página 2 de 6
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso relativa a las sesiones de control al Gobierno.
«Luego usted ha dicho que aquí no hay diálogo, que la gente lee guiones, que la gente lee argumentarios. Con todo respeto, señora Llanos de Luna -que yo a usted la conozco, fue delegada del Gobierno en Barcelona-, ¿cuánto hace que dice algo que no le han pasado?, ¿que no está escrito en el argumentario de su partido? (Rumores). No digo por falta de capacidad, lo digo quizá por... incluso por miedo a salirse del guion. ¿Cuánto hace? ¿Cuánto hace que dice algo por usted, porque realmente le salga? ¿Cuánto hace? (Rumores). Yo aquí he visto réplicas -¡réplicas!- escritas previamente. La gente aquí no se escucha, en la réplica no se escucha; aquí realmente se leen guiones, así que estoy de acuerdo con usted en que se debería regular también. Usted dice aquí que hay cierta trampa, que los ministros y el presidente no responden. Hombre, también hay preguntas trampa, ¿eh?, porque ustedes aquí han llegado a venir preguntando por la zona industrial de la avenida de Zumalacárregui, de Zumaia -escrito-, que el ministro de turno lo trae preparado, y acaban preguntando por Begoña Gómez. ¿Esto es cierto o no es cierto? (Rumores). Esto pasa siempre, así que estoy de acuerdo con usted en que sí, se debería regular.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Encontramos a faltar en este real decreto, que votaremos, que haya más presencia de acontecimientos deportivos históricos y muy arraigados en Cataluña. Le voy a dar un ejemplo. Es el caso del Trial de Santigosa, una de las pruebas de motociclismo de montaña más emblemáticas, con más de un siglo de historia y con un papel fundamental en la promoción de los deportes de base. Otro caso es el 125.º aniversario de la Federación Catalana de Tenis que, aunque cuenta con el apoyo del Consejo Superior de Deportes por ser reconocida como un acontecimiento especial, finalmente no ha sido incorporada a este real decreto. Aun así, me gustaría mencionar algunos acontecimientos de Cataluña que merecen una especial atención. Ha hablado usted del 120.º aniversario del Palau de la Música. Yo creo que es bueno que digamos que no solo por el valor arquitectónico, sino simbólico, emblemático e histórico que tiene el Palau de la Música. Ahora que volvemos a hablar tanto de Antonio Gaudí, hay que recordar que Barcelona es la gran capital del modernismo -no solo por Gaudí-, la gran capital de lo que fue un momento de modernidad desde el punto de vista de la arquitectura, de la literatura y de la música. El Palau de la Música no solo nos provee de una sala especial de conciertos, sino que nos recuerda que muy a menudo una sociedad como la catalana si es una nación, es porque básicamente es una nación cultural sobre todo. Me gustaría mencionar también el 60.º aniversario del Festival Internacional de Jazz. Saben ustedes, señorías, que Barcelona ha sido una de las ciudades del Estado donde más directamente ha entrado la afición por el jazz y es uno de los puntos más importantes del sur de Europa. El Festival de Jazz ha tenido presencia de figuras destacadas a lo largo de la historia, mantiene un grupo de aficionados muy importante y es un punto de paso obligado de muchísimos artistas. Creo que también merece una mención especial el 45.º aniversario del salón Cómic Barcelona. El lenguaje del cómic, para los que somos boomers, sabemos que no son aquellos tebeos o aquellas historietas que nos gustaban cuando éramos niños, sino que es una manera de contar historias de una eficacia total, de una fuerza muy importante y que actualmente, gracias a la historieta gráfica, se ha convertido también en una forma de contar la realidad y de contar nuestro presente. Y permítanme que haga una mención muy especial y sentida a una ciudad que tengo muy próxima, la ciudad de Sitges, que celebra el 60.º aniversario del Festival de Cine Fantástico de Sitges. El festival de Sitges no solo ha sido y es un lugar destacadísimo de la proyección, de la creatividad -también nuestra- en el campo audiovisual, sino que es una referencia internacional. Si me permiten la broma, ahora que los monstruos de la realidad global existen, al menos el festival de Sitges nos reconcilia con los monstruos amables de la ficción, que siempre son menos peligrosos. Y me gustaría sumarme también al reconocimiento que hacía usted, señor ministro, al Valencia Digital Summit, que es un acontecimiento de innovación especialmente puntero y destacado que nosotros queremos celebrar. Por eso, vamos a votar a favor, pero permítanme que deje sobre la mesa hoy aquí esta reflexión sobre la necesidad de apoyar la cultura de excelencia, pero también la cultura de base, sin la cual no se explica la otra. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«M'agradaria esmentar també el seixantè aniversari del Festival Internacional de Jazz. Vostès saben, senyories, que Barcelona ha estat una de les ciutats de l'Estat on ha entrat més directament l'afició pel jazz i un dels punts del sud d'Europa més importants. El Festival de Jazz ha tingut presència de figures destacades al llarg de la història, manté un caliu d'aficionats molt importants i ha esdevingut un lloc de trobada i de pas obligat de moltíssims artistes. Crec que també mereix un esment especial el 45è aniversari del Còmic Barcelona. El llenguatge del còmic que per nosaltres, els que som boomers, sabem que no és només aquelles historietes que ens agradaven quan érem nois i noies, sinó que és també una manera d'explicar històries d'una eficàcia total, d'una força molt important i que actualment, gràcies a la historieta gràfica, ha esdevingut també una manera d'explicar la realitat i explicar el nostre present. I permetinme que faci un esment molt especial i molt sentit a una vila que tinc molt propera, que és a la vila de Sitges, al seixantè aniversari del Festival de Sitges de Cinema Fantàstic. El Festival de Sitges no només ha estat i és un lloc destacadíssim de la projecció, de la creativitat també nostra en el camp audiovisual, sinó una referència internacional. Si em permeten la broma, ara que els monstres de la realitat global existeixen, almenys el Festival de Sitges ens reconcilia amb els monstres, amb els monstres amables de la ficció, que sempre són menys perillosos. I m'agradaria també sumarme al reconeixement que feia vostè, senyor ministre, al València Digital Summit, que és un esdeveniment d'innovació especialment punter i destacat que nosaltres volem celebrar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Trobem a faltar, en aquest reial decret que votarem, que hi hagi més presència d'esdeveniments esportius històrics i molt arrelats a Catalunya. Li posaré un exemple. És el cas del Trial de Santigosa, una de les proves de motociclisme de muntanya més emblemàtiques, amb més de mig segle d'història i un paper fonamental en la promoció dels esports de base. O un altre cas, el 125 aniversari de la Federació Catalana de Tennis, que tot i comptar amb el suport del Consell Superior d'Esports per ser reconeguda com a esdeveniment especial, finalment no ha estat incorporada en aquest reial decret. Tot i així, m'agradaria fer esment d'alguns esdeveniments de Catalunya que mereixen una especial atenció. Vostè ha parlat del 120 aniversari del Palau de la Música i crec que és bo que diguem no només pel valor arquitectònic, sinó també simbòlic, històric, emblemàtic del Palau de la Música. Ara que tornem a parlar tant d'Antoni Gaudí, en aquest cas, recordar que Barcelona, no només per Gaudí, és la gran capital del modernisme, la gran capital del que va ser un moment de modernitat des del punt de vista de l'arquitectura, de la literatura, de la música. I el Palau de la Música no només ens proveeix d'una sala especial per als concerts, sinó que ens recorda que sovint una societat com la catalana, si és una nació, és perquè bàsicament és una nació cultural, sobretot.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Y, si me permite arrastrar esta cuestión sobre el sur de la península y llevármela a Cataluña, aquí también constatamos como partido catalán las dificultades de luchar cada día contra el crimen organizado también en otros territorios, como en el caso de Cataluña, donde, como usted sabrá, a pesar de los esfuerzos que hace el cuerpo de Mossos d'Esquadra, se está dando un repunte de la violencia, que cada vez es más agresiva y está más preparada desde el punto de vista de las bandas y de las mafias, que están actuando a plena luz del día. Hemos asistido atónitos en las últimas semanas a ejecuciones en el centro de Barcelona, de mafias, de las que algunas están vinculadas a la droga, a la marihuana y otras a la trata de blancas, etcétera. No es preciso decir que, teniendo en cuenta que el Gobierno de España tiene plenas competencias de fronteras, es responsabilidad, por lo tanto, del Gobierno de España también el control de esas fronteras, por lo que se refiere y en lo que afecta a todos los territorios. En el caso de Cataluña, se infiltran con una facilidad extrema grupos armados que acaban degradando la vida y, en este sentido, dando pie a este discurso tremendista y un poco apocalíptico que hacen la derecha y la ultraderecha, que hablan del problema, pero no enfocan en toda su diversidad esta cuestión.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Deixi'm també que faci una nota sobre un tema que és delicat i és una mica tabú, però jo crec que l'hem de començar anant a obrir, que és que no sabem exactament si el caràcter militar de l'institut armat ajuda o no ajuda tot això. Justament pel seu caràcter hiperjerarquitzat, que també afecta la qüestió sindical, però també pot afectar altres qüestions que tenen a veure amb unes forces de seguretat cada cop més flexibles. Soc conscient que estic obrint un meló que s'hauria d'obrir més aviat, però vostè, que és ministre d'un partit autodenominat d'Estat, crec que hauria de valorar això que li dic respecte a la Guàrdia Civil. I si em permet arrossegar la qüestió que ens ocupa sobre el sud de la península a Catalunya, dirli que aquí també constatem, com a partit català, les dificultats de lluitar cada dia amb el crim organitzat també en altres territoris, el cas de Catalunya, on com vostè sabrà, malgrat els esforços del cos de Mossos d'Esquadra, s'està donant un repunt de la violència cada cop més agressiva i més preparada des del punt de vista de les bandes i de les màfies, que està actuant a plena llum del dia. Hem assistit atònits les últimes setmanes a execucions en el centre de Barcelona, de màfies, algunes vinculades a la droga, a la marihuana i altres a altres, la tracta de blanques, etcètera, etcètera. No cal dir que, tenint en compte que encara el govern d'Espanya té les plenes competències en fronteres, és responsabilitat, per tant, del Govern d'Espanya també el control d'aquestes fronteres pel que afecten a tots els territoris i en aquest cas a Catalunya, on s'infiltren amb una facilitat extrema grups armats que acaben degradant la vida i, en aquest sentit, donant peu a aquest discurs tremendista i una mica apocalíptic que fa la dreta i la ultradreta, que parla del problema però no enfoca en tota la seva diversitat aquesta qüestió.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Quiero terminar mi intervención volviendo a la raíz de la PNL. Mientras esta tarde debatimos sobre discursos de odio, estos días hemos conocido también el caso del árbitro Omar Abdulkadir, somalí, designado por la FIFA para arbitrar un partido del Mundial, y resulta que Estados Unidos no le deja entrar en el país. Durante años nos hemos acostumbrado a ver cómo grandes competiciones deportivas se celebraban en países donde los derechos humanos de las mujeres o del colectivo LGTBI no estaban garantizados. Pero ahora hemos ido un paso más allá. Ahora hay competiciones en las que ni tan solo se garantiza la entrada a una persona acreditada por la misma organización deportiva, una persona invitada por la propia competición, un árbitro designado por la FIFA. ¡Hasta qué punto llega el odio de algunos! Y antes de terminar, presidente, quiero mencionar, porque lo he leído antes de bajar, la enmienda del PP. Increíble. Es una enmienda que nos devuelve a tiempos inmemoriales. Una enmienda que, resumiendo, lo que quiere decir es: por favor, que el Fútbol Club Barcelona no deje gritar 'independencia' en los partidos del Barça en el minuto 17:14. Este es el rollo del Partido Popular. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Vull acabar la meva intervenció tornant una mica a l'arrel de la PNL. Mentre aquesta tarda debatem aquí sobre discursos d'odi, aquests dies hem conegut també el cas de l'àrbitre somalí Omar Abdulkadir Artan, designat per la FIFA per xiular un partit del Mundial i que resulta que els Estats Units no han deixat entrar al país. Durant anys ens hem acostumat a veure com grans competicions esportives es celebraven en països on els drets humans, els drets de les dones i LGTBI no estaven garantits. Però ara ja hem fet un pas més enllà. Ara hi ha competicions on ni tan sols es garanteix l'entrada a una persona acreditada per la mateixa organització esportiva, una persona convidada per la pròpia competició, un àrbitre designat per la FIFA. Fins aquest punt arriba l'odi d'alguns. I abans d'acabar, president, vull fer esment, perquè l'he llegit abans de baixar a l'esmena que ha presentat el Partit Popular. Increïble! És una esmena que ens retorna a temps immemorials. Una esmena que, resumint, el que vol dir és: Si us plau, que el Futbol Club Barcelona no deixi cridar 'independència' als partits del Barça al minut 17:14. Aquest és el rotllo del Partit Popular.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al cese de actividad del polígono de tiro de Bardenas.
«Gràcies. Presidente, señorías, las PNL como esta son importantes para corregir anomalías históricas que muchas veces damos por descontadas. La presencia del Ejército en lo que se ha denominado históricamente territorio nacional no es un hecho de consenso, y las intervenciones que me han precedido lo indican así. Además, es una presencia que muchas veces no ha sido respetuosa en un Estado teóricamente descentralizado: se ha dado por hecho que todo esto haya pasado durante décadas. El Polígono de Tiro de las Bardenas, por ejemplo, se estableció durante el tiempo de Franco y el cuartel militar de Talarn, en el Pallars Jussà, también se creó durante la dictadura, en 1974. Asimismo, compartimos el sentido de la PNL por los paralelismos que tiene con el territorio de Cataluña. Las instalaciones y maniobras del Ejército interfieren en varios espacios naturales de alto valor para el país, como, por ejemplo, en el Prepirineo, en Talarn, en Collserola, en la montaña de Montserrat, en el Alto Ampurdán y en el caso conocidísimo de Sant Climent Sescebes. Además, señorías, los acuartelamientos generan una dependencia económica, algo no deseable ni sostenible a medio plazo. Lo vemos en muchos casos en todo el Estado. Es un caso de dependencia enfermiza. En Cataluña numerosos ayuntamientos se han opuesto a las maniobras y acuartelamientos del Ejército. Desde Barcelona y Girona hasta Molins, Cerdañola, San Cugat han sufrido en el pasado maniobras realizadas en Collserola. Estos posicionamientos locales recogen un sentir general expresado por varias plataformas ciudadanas que quieren defender la cultura de la paz y también asociaciones como Alto el Foc a l'Albera, formada por vecinos de Sant Climent Sescebes y de l'Espolla.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al cese de actividad del polígono de tiro de Bardenas.
«President, senyories. PNLs com aquestes són importants per corregir anomalies històriques que sovint donem per descomptades. La presència de l'exèrcit, al que s'ha anomenat històricament Territorio Nacional, no és un fet de consens i les intervencions que m'han precedit així ho indiquen. I també és una presència que sovint no ha estat respectuosa en un estat teòricament descentralitzat, ni s'ha donat per fet que tot hagi passat durant dècades. Només cal recordar que el polígon de tir de Les Vernedes va ser establert per Franco i que la caserna militar de Talarn, al Pallars Jussà, va ser creada també durant la dictadura, l'any 1974. Compartim també el sentit de la PNL pels paral·lelismes que té amb el territori de Catalunya. Les instal·lacions i maniobres de l'exèrcit interfereixen en diversos espais naturals d'alt valor per al país. Per exemple, al Prepirineu, a Talarn, a Collserola, a la muntanya de Montserrat, a l'Alt Empordà. En el cas conegudíssim de Sant Climent Sescebes, a més a més senyories, els aquarterament generen una dependència econòmica que no és desitjable ni sostenible a mitjà termini, com veiem en tants casos a tot l'Estat. És un cas de dependència malaltissa. A Catalunya, nombrosos ajuntaments s'han oposat a les maniobres i aquarterament de l'exèrcit. Des de Barcelona i Girona fins a Molins, Cerdanyola o Sant Cugat, que han patit en el passat les maniobres fetes a Collserola. Aquests posicionaments locals recullen un sentir general expressat per plataformes ciutadanes diverses, de defensa de la cultura de la pau i associacions com Alto el Foc a l'Albera, formada per veïns de Sant Climent Sescebes i Espolla.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Por último, me gustaría hablar de vivienda. En el punto sobre vivienda sí coincidimos plenamente con su informe y con algunas de las medidas que lleva tiempo solicitando Esquerra Republicana, en especial poner límites al escándalo de los pisos turísticos en las grandes ciudades, como es el caso de Barcelona, y aumentar exponencialmente el parque de alquiler público hasta llegar a los estándares europeos. Es necesario terminar, señor Gabilondo, con el monocultivo turístico al que se han abonado tanto Gobiernos del PP como del PSOE en este Estado, y es necesario dar respuestas reales al problema urgente, gravísimo y que incendia la realidad, que es la vivienda. Vemos cómo va pasando la legislatura y no se aumenta de verdad el parque de alquiler público ni se mejora la regulación del alquiler de temporada y de habitaciones, ni se toman medidas contra la especulación inmobiliaria. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«I, finalment, voldria parlar d'habitatge. En el punt sobre habitatge sí que coincidim plenament en el seu informe i algunes de les mesures que fa temps que demana Esquerra Republicana, especialment posar límits a l'escàndol dels pisos turístics a les grans ciutats -cas de Barcelona- i augmentar exponencialment el parc de lloguer públic fins a arribar als estàndards europeus. Cal acabar, senyor Gabilondo, amb el monocultiu turístic al qual s'han abonat tant governs del PP com del PSOE, en aquest Estat. I cal donar respostes reals al problema urgent, gravíssim, incendia la realitat de l'habitatge. Estem veient com passa la legislatura i no s'augmenta de debò el parc de lloguer públic ni es millora la regulació del lloguer de temporada i habitacions, ni es prenen mesures contra l'especulació immobiliària. Moltes gràcies. Presidente, señorías, señor defensor del pueblo, me gustaría empezar hablando ante todos ustedes del caso de un joven que el 21 de junio de 1987 se quitó la vida siendo cabo de una corbeta en Cartagena. Se llamaba Juan Murcia Soriano y era de mi ciudad, de Vilanova i la Geltrú. Este joven se suicidó -no se ha sabido nunca por qué- durante el servicio militar y las explicaciones que recibieron sus familiares fueron escasas. Como el suyo, ha habido más de trescientos suicidios documentados en las Fuerzas Armadas españolas entre 1983 y 2001. Y, como ya ha señalado el diputado que me ha precedido, estamos ante un escándalo que afecta directamente al corazón del Estado.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Moltes gràcies. Buenas tardes. La proposición de ley que hoy nos trae el Grupo Popular y que debatimos es bien sencilla. Aunque no quisiera restarle importancia, parece planteada porque ustedes tienen mucho cupo y no saben qué hacer con él, y tienen que presentar leyes a los plenos y hoy han decidido traer esta. De hecho, modifica solo tres cuestiones de la ley sobre propiedad horizontal, que son: incorporar las reuniones por videoconferencia, permitir un libro de actas digitales y facilitar las notificaciones electrónicas; una reforma administrativa que el Partido Popular presenta como una modernización necesaria de las comunidades de propietarios y que en Cataluña ya hace años que se hace porque está reconocida en el Código Civil. De hecho, el portavoz del Grupo Popular se ha pasado seis de los doce minutos hablando de otra cosa, porque usted mismo sabe que esta ley podría ser una disposición adicional en cualquier otro sitio. Ya podríamos haber aprovechado esta ley para hablar de alguna cosa más importante. No seré yo quien discuta que la tecnología puede facilitar los trámites o que las herramientas digitales pueden ser útiles en determinadas circunstancias porque, de hecho, milito en la necesidad de hacer menos desplazamientos para hacer reuniones que no requieren en sí presencialidad. Pero mientras me leía esta iniciativa no podía evitar pensar qué estaba pasando fuera de este hemiciclo esta misma semana pasada. Mientras el Partido Popular hoy aquí está preocupado por que se puedan hacer reuniones de vecinos telemáticas, el fondo de inversión New Amsterdam está echando de su casa a Olalla y a sus tres hijas en la calle Buenos Aires de Barcelona. New Amsterdam se dedica a saquear Barcelona, comprando bloques enteros para expulsar a los vecinos y vecinas, para convertirlos en pisos de coliving y alquilar habitaciones a 950 euros, precio que muchos vecinos que expulsan pagan por un piso entero, y esto a ustedes les parece bien. Olalla fue desahuciada después de años de luchar para mantener su casa e incluso habiendo conseguido la aprobación de la Ley de Segunda Oportunidad. Este fondo, que compra edificios enteros, la ha echado de su casa con sus tres hijas menores de edad, y Olalla, desgraciadamente, no es una excepción.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé. Bona tarda. La proposició de llei que avui ens porta el Partit Popular i debatem és ben senzilla, tot i que no li voldria restar importància. Sembla ben bé plantejada perquè vostès tenen moltíssim cupo i no sabien què ferne i han de portar lleis als plens i avui han decidit portar aquesta. De fet, modifica només tres qüestions de la Llei de Propietat Horitzontal, que és incorporar les reunions per videoconferència, permetre el llibre d'actes digital i facilitar les notificacions electròniques. Una reforma administrativa que el Partit Popular presenta com una modernització necessària de les comunitats de propietaris i que a Catalunya ja fa anys que es fa perquè està reconeguda al Codi Civil. De fet, el ponent del Partit Popular s'ha passat sis minuts dels dotze parlant d'una altra cosa perquè vostè mateix sap que aquesta llei bé podria ser una disposició addicional a qualsevol altre lloc i hauríem pogut aprofitar aquesta llei per parlar d'alguna cosa més important. No seré jo qui discutirà que la tecnologia pot facilitar els tràmits o que les eines digitals poden ser útils en determinades circumstàncies, perquè, de fet, milito en la necessitat de fer menys desplaçaments per fer reunions que no requereixen en sí presencialitat. Però mentre em llegia aquesta iniciativa, jo no podia evitar pensar què estava passant fora d'aquest hemicicle aquesta mateixa setmana passada, mentre el Partit Popular, avui aquí, està preocupat perquè es puguin fer reunions de veïns telemàtiques, el fons d'inversió New Amsterdam estava fent fora de casa seva, a la Olalla i a les seves tres filles, al carrer Buenos Aires de Barcelona. New Amsterdam es dedica a saquejar Barcelona comprant blocs sencers per expulsar els veïns i veïnes per convertirlos en pisos de coliving i llogar habitacions a 950 euros, preu que molts dels veïns i veïnes que expulsen paguen per un pis sencer. I això a vostès ja els hi sembla bé. La Olalla va ser desnonada després d'anys de lluitar per mantenirse a casa seva, i inclús havent aconseguit l'aprovació de la Llei de Segona Oportunitat, aquest fons que compren edificis sencers, l'ha fet fora de casa seva amb les seves tres filles menors d'edat. I la Olalla, per desgràcia, no és una excepció.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Dicho esto, segundo punto, definiciones de diccionario. Habitar: vivir, quedar, estar en una casa, en un pueblo, y de ahí vivienda. Y lo mismo, vale en castellano también, para los que no escuchen la interpretación. Especular: comprar o vender contando, aprovecharse de una fluctuación del precio para lucrarse. Señoras y señores, de ahí viene el problema, ahí es donde están los bloques reales de este Congreso. El bloque uno: habitar, vivienda; es un derecho y todos tienen que poder acceder. El bloque dos: especular y, por tanto, lucrarse; es la prioridad nacional, sea de la nación que sea. Lucrarse a través de comprar bloques enteros y expulsar a vecinos y vecinas para revender los pisos a precio de oro. Ejemplo real, evidentemente, de L'Escala (muestra una fotografía): un bloque entero y una empresa compra casi todos los pisos de este bloque, veintidós pisos donde familias, parejas y jóvenes de mi pueblo vivían de alquiler. ¿Y qué hacen? Los expulsan a todos para revender estos pisos de dos y tres habitaciones a más de 400 000 euros. Un mínimo que solo pueden comprar personas extranjeras con un nivel adquisitivo mucho más elevado que los habitantes de L'Escala solo para hacer negocio. Esta operación expulsó a quince familias y personas jóvenes de su casa y las obligó a competir por una vivienda de alquiler en una zona turística con muy poca oferta en todo el año y con unos precios de compraventa totalmente inasumibles para una persona trabajadora. Una zona que sí se ha declarado tensionada, pero donde mientras mantengamos la posibilidad de hacer alquiler de temporada sin regulación, seguiremos viendo cómo muchísimos pisos quedan fuera del circuito de vivienda todo el año. Y este es solo un caso para explicar el drama. Esto pasa cada día, cada hora y en cada barrio: familias expulsadas de su casa porque permitimos que prevalga el derecho de la especulación al derecho de vivir. Y, cuando pasa esto, demasiado a menudo hay un modelo empresarial concreto detrás. Este modelo mucha gente no sabe ni que existe. Son las socimis. Las socimis son sociedades de inversión inmobiliaria, empresas que compran vivienda no para vivir, sino para convertirlas en activos financieros de los cuales extraer el máximo rendimiento posible. Y probablemente mucha gente que vive en un bloque propiedad de Vivenio o de otras empresas ni siquiera sabe que vive en un edificio propiedad de una socimi. Tampoco sabe que estas empresas disfrutan de unos privilegios fiscales absolutamente desproporcionados. Por ejemplo, pagan cero impuestos sobre sociedades, cero, mientras que cualquier trabajador autónomo o pequeña empresa paga impuestos sobre sociedades. También tienen una bonificación del 95 % en el impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados cuando compran viviendas o suelo destinado al alquiler. Es decir, el sistema fiscal premia a quien acumula viviendas, mientras que castiga a los que solo intentan poder vivir en una de ellas; el mundo al revés. Después, aún nos preguntan por qué los grandes fondos inmobiliarios compran barrios enteros. En Barcelona operan socimis como Barcino Property, Advero Properties, Vandor Real Estate, Vivenio o Testa Residencial. Algunas se presentan como empresas que ofrecen vivienda asequible para jóvenes que se convierten en realidad en alquileres de 1100 o 1600 euros o en ubicaciones de coliving de hasta 950 euros mensuales. Además, los beneficios se disparan. Merlin Properties ganó más de 786 millones de euros en el año 2025, Inmobiliaria Colonial 344 millones, y Vivenio cuatriplicó beneficios hasta los 18 millones de euros. Detrás de estas cifras hay personas que pierden su casa. El Sindicato de Inquilinos ha hablado de prácticas en Sant Cugat, Barcelona, Barberà del Vallès y en otros sitios: fraudes con el alquiler de temporada, renovaciones sistemáticas de contratos de alquiler, especulación con la vivienda protegida. Todo esto no son casos aislados, es el modelo de negocio. Limitar la compra a las empresas, personas jurídicas y fondos buitre es la emergencia social. Y solo se puede escoger estar en uno de los dos bandos, solo en uno de los bloques. Repito, bloque uno, vivir; bloque dos, especular. Solo hay dos bloques, solo hay dos opciones. Nosotros siempre optamos por estar en el primero. Ya lo hicimos cuando ustedes presentaron una proposición de ley similar a esta, que lógicamente dijimos que tenía que enmendarse en la línea de que algunas empresas sí que tienen que poder comprar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Bé, aquesta tarda a algunes ens podrien haver posat una butaca aquí. Bé, vaig a dir, d'entrada, que sí, que estem d'acord amb els dos punts de la PNL que ens presenta SUMAR, i que no només això, sinó que ho hem proposat també en diverses iniciatives, entre elles, una proposició de llei sobre canvis en el model de fiscalitat per l'habitatge, que no va passar ni la presa en consideració perquè el bloc dels partits que treballen perquè els rics es facin més rics -PP, VOX i Junts- no va acceptar ni tan sols parlarne, no fos que hi perdessin algun euro. Dit això, segon punt. Definicions de diccionari. Habitar: viure, estarse en una casa, en un poble... I d'aquí, habitatge. I el mateix val per viurehi i vivienda, per als que no es posen el pinganillo. Especular: comprar o vendre comptant aprofitarse d'una fluctuació del preu per lucrarse, aprofitarse d'una fluctuació del preu per lucrarse. Senyores i senyors, d'aquí plora la criatura. Aquí és on estan els blocs reals d'aquest congrés. Bloc 1: habitar, i per tant habitatge. És un dret i tothom ha de poder accedirhi. Bloc 2: especular, i per tant lucrarse és la prioritat nacional, sigui de la nació que sigui. Lucrarse a través de comprar blocs sencers i fer fora els veïns i veïnes per revendre els pisos a preu d'or. Exemple real, evidentment, de l'Escala. Un bloc sencer. Una empresa compra gairebé tots els pisos d'aquest bloc. 22 pisos on famílies, parelles i joves del meu poble vivien de lloguer. I què fan? Fotre'ls tots al carrer per revendre aquests pisos de 2 i 3 habitacions a més de 400 000 euros, un mínim que només poden comprar persones estrangeres amb un nivell adquisitiu molt més alt que els escalencs i escalenques només per fer negoci. Aquesta operació va expulsar 15 famílies i persones joves de casa seva i les va obligar a competir per un habitatge de lloguer en una zona turística amb molt poca oferta tot l'any i amb uns preus de compravenda totalment inassumibles per a una persona treballadora. Una zona que sí, s'ha declarat tensionada, però on mentre mantinguem la possibilitat de fer lloguer per temporada sense regulació, seguim veient com moltíssims pisos queden fora del circuit d'habitatge tot l'any. I aquest és només un cas per explicar el drama. Això passa cada dia, cada hora i a cada barri. Famílies expulsades de casa seva perquè permetem que prevalgui el dret a especular per davant del dret a viure. I quan passa això, massa sovint hi ha un model empresarial concret al darrere. I aquest model molta gent no sap ni que existeix. És la SOCIMI. Les SOCIMI són societats dinversió immobiliària. Empreses que compren habitatges no per viurehi, sinó per convertirlos en actius financers dels quals extreure el màxim rendiment possible. I probablement molta gent que viu en un bloc propietat de Vivenio o de Testa Residencial ni tan sols sap que viu en un edifici propietat d'una SOCIMI. Tampoc sap que aquestes empreses gaudeixen d'uns privilegis fiscals absolutament desproporcionats. Per exemple, paguen zero d'impost de societats, zero, mentre qualsevol treballador autònom o petita empresa paga impost de societats. També tenen una bonificació del 95 % en l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, quan compren habitatges o sòl destinat al lloguer. És a dir, el sistema fiscal premia qui acumula habitatges, mentre castiga qui només intenta poder viure en un, el món al revés. I després encara ens pregunten per què els grans fons immobiliaris compren barris sencers. A Barcelona hi operen SOCIMI com Barcino Property, Advero Properties, Vandor Real Estate, Vivenio o Testa Residencial. Algunes es presenten com a empreses que ofereixen habitatge assequible o per a joves que es converteixen en realitat en lloguers de més de 1100, 1600 euros o, en habitacions de coliving, fins a 900, 950 euros mensuals. A més a més, els beneficis se'ls disparen. Merlin Properties va guanyar més de 786 milions d'euros l'any 2025. Inmobiliaria Colonial, 344 milions. I Vivenio va quadruplicar beneficis fins als 18 milions d'euros. I darrere d'aquestes xifres hi ha persones que perden casa seva. El Sindicat de Llogateres ha denunciat reiteradament pràctiques abusives a Sant Cugat, a Barcelona, a Barberà del Vallès o a Sant Adrià del Besòs, fraus amb el lloguer de temporada per esquivar els topalls de preus, no renovacions sistemàtiques de contractes de lloguer, especulació amb l'habitatge protegit. Tot això no són casos aïllats, és el model de negoci. Limitar la compra a les empreses, persones jurídiques i fons voltor és l'emergència social, i només es pot triar estar en un dels dos costats, només a un dels dos blocs. Repeteixo. Bloc 1: habitar. Bloc 2: especular. Només hi ha dos blocs. Només hi ha dues opcions. Nosaltres triem sempre estar al primer. Ja ho vam fer quan vostès van presentar una proposició de llei similar a aquesta, que evidentment vam dir que s'havia d'esmenar, en la línia que algunes empreses sí que han de poder comprar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Acabo la meva intervenció amb una reflexió personal, si m'ho permeten. Jo em pensava quan era jove, que el món present seria un món assetjat per l'amenaça nuclear i probablement per aquella idea de que ens aniríem tots en orris quan algú premeria el botó vermell. Ara he de dir que constato, a la meva edat, que el problema no ha estat l'amenaça nuclear. El problema ha estat el retorn del pitjor del que pensàvem que havíem superat, el pitjor de l'autoritarisme, el pitjor de la mala política, el pitjor de la guerra dins la guerra. És un malson que hem fet realitat i hem d'anarhi en contra, senyories, per dignitat i perquè la història també ens passarà factura. Gràcies. Presidente, señorías, buenos días. Señor ministro, nosotros sí consideramos que es pertinente, necesario e imprescindible el acto parlamentario de hoy. De hecho, fuimos uno de los grupos que lo pidió. A diferencia de lo que opinan las señorías del PP y de VOX, creemos que una democracia se pone a prueba justamente cuando, ante situaciones inéditas e intolerables, es capaz de habilitar sus mecanismos de debate y de escrutinio. Porque lo que ha pasado con la flotilla pide una actitud contra la impunidad y la indiferencia -repito: contra la impunidad y la indiferencia-. Eso es lo que, por ejemplo, denunció ayer nuestro compañero de Esquerra Republicana Jordi Corona, regidor en el Ayuntamiento de Barcelona, que declaró ante la Audiencia Nacional sobre lo que pasó con la primera flotilla. Por lo tanto, señor Albares, ya venimos de lejos, ya sabemos de qué va esto.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«President, senyories. Bon dia. Senyor ministre, nosaltres sí que considerem pertinent, necessari i imprescindible l'acte parlamentari que estem fent avui. De fet, vam ser un dels grups que el vam demanar. A diferència del que opinen les senyories del PP i de VOX, creiem que una democràcia es posa a prova justament quan, davant situacions inèdites, intolerables, és capaç de habilitar els seus mecanismes de debat i d'escrutini. Perquè el que ha passat amb la flotilla demana una actitud contra la impunitat i la indiferència. Repeteixo: contra la impunitat i la indiferència. Això és el que, per exemple, va denunciar ahir el nostre company d'Esquerra Republicana Jordi Coronas, regidor a l'Ajuntament de Barcelona, que va declarar davant l'Audiència Nacional sobre el que va passar en la primera flotilla. Per tant, senyor Albares, ja venim de lluny. Ja sabem de què va això. Miri, permeti'm, abans de parlar dels esdeveniments que van tenir lloc recentment, obrir el focus i parlar del que no s'està complint. No s'està implementant com toca l'alto el foc anunciat l'octubre passat. Tots sabem que l'Estat d'Israel està incomplint aquest alto el foc i que, a més a més, està actuant de manera absolutament agressiva i violenta en el territori també de Cisjordània. No és només a Gaza. El paper dels colons a Cisjordània és molt greu i no el tenim sovint en el focus. Recordem, senyories, que prop de mil palestins han estat assassinats els darrers sis mesos. En teoria en període d'alto el foc. I recordem l'incompliment d'un acord pel qual havien d'entrar cada dia 600 camions d'ajut humanitari al territori de Gaza. Això també s'està incomplint.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bien, las víctimas son importantes, y yo también me quiero referir aquí a las víctimas. Por ejemplo, a Blanca Serra, activista independentista que fue torturada en Vía Layetana y que, si bien la Fiscalía ha reconocido su estatuto de víctima, ha dicho que no podía hacer nada con los responsables. Nuevamente nos encontramos con una barrera. Es decir, tenemos una ley de memoria que establece quién es víctima, pero no identifica nunca a los victimarios, y eso también es una falta -tenemos que decirlo- que debilita la democracia española, esta democracia con la que algunos se llenan la boca diciendo que es plena. Pues no será tan plena, señorías. Otra víctima torturada es Jordi Carbonell, profesor de catalán. Se le torturó, sobre todo, porque hablaba en catalán; otra ignominia, otro nombre de la ignominia, señorías. O el gran luchador y activista Miguel Núñez, que también fue torturado en Barcelona; luchador antifranquista y comunista. Escuchen, todos estos nombres merecen mucho respeto cuando legislamos. Y termino la referencia con el caso, por ejemplo, de una familia que, si no corregimos el real decreto, no se podría acoger tampoco a los beneficios de las indemnizaciones, la familia de Salvador Puig Antich. Me referiré también a este caso antes de terminar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bé, les víctimes són importants. Jo també em vull referir aquí a les víctimes, per exemple, Blanca Serra, activista independentista que fou torturada a Via Laietana i que, si bé la Fiscalia ha reconegut el seu estatut de víctima, ha dit que no podia fer res amb els responsables. Novament ens trobem amb una barrera, és a dir, tenim una llei de memòria que estableix qui és víctima i no identifica mai als victimaris. I això també és una mancança que hem de dir que afebleix la democràcia espanyola, aquesta democràcia que alguns s'omplen la boca dient que és plena. No serà tan plena, senyories. Una altra víctima torturada també, Jordi Carbonell, professor de català al qual se'l va torturar, sobretot perquè parlava en català, un altre nom de la ignomínia, senyories. O el gran lluitador activista senyor Miguel Núñez, que també fou torturat a Barcelona, lluitador antifranquista i comunista. Escoltin, tots aquests noms mereixen molt de respecte quan legislem. I acabo la referència, doncs, en el cas, per exemple, d'una família que si no corregim el reial decret, no es podria acollir tampoc als beneficis de les indemnitzacions, que és la família de Salvador Puig Antich. Em referiré també a aquest cas abans d'acabar.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Desde 2008 se han perdido millones de viajeros en el país valenciano, no porque la gente no quiera el transporte público, claro que no, sino porque el servicio no es fiable, porque el precio -que sea más caro o más barato- si no hay servicio tampoco importa. Cuando uno de cada cuatro trenes llega tarde, no es una percepción del transporte, es una realidad, una realidad que condiciona trabajo, salario, conciliación y oportunidades. Y no podemos seguir gestionando el siglo XXI con las inercias del siglo XX, porque la movilidad, ya lo hemos dicho, no es una cuestión cotidiana, es una cuestión de futuro. El país valenciano hoy vive momentos decisivos. Una gigafactoría de baterías en Sagunto, el corredor del Mediterráneo, la conexión con Barcelona, con el Cantábrico, con Europa. Nos jugamos la reindustrialización verde, la transición energética, la creación de empleo de calidad. En la Comisión de Industria se ha hablado mucho del país valenciano esta semana. ¿Cómo se va a hacer todo esto si no tenemos un transporte digno? Sin una red ferroviaria moderna, electrificada e integrada en el resto de los territorios de los países catalanes y con Europa no hay competitividad, no hay cohesión territorial y no hay soberanía económica. Mientras los demás nodos de logística mediterránea avanzan, nosotros seguimos discutiendo por qué los trenes no llegan puntuales. Y eso, a estas alturas del siglo XXI, da risa. Por lo tanto, la transferencia efectiva a la Generalitat valenciana junto con las competencias no es un capricho identitario. Ya lo han dicho, no es un capricho, es que hay que gestionarlo desde la proximidad. Eso es aplicar el principio de subsidiariedad: que gestione el que está cerca, el que conoce el territorio, el que da la cara ante la ciudadanía. Por lo tanto, vamos a votar a favor de esta moción, como no podía ser de otra forma, porque para nosotros la movilidad es un derecho social. La movilidad significa llegar a tiempo...»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Des del 2008 s'han perdut milions de viatgers al País Valencià. No perquè la gent no vulgui el transport públic, clar que no, sinó perquè el servei no és fiable, perquè el preu que sigui més car o més barat, si no hi ha servei, tampoc no importa. Quan 1 de 4 de cada quatre trens arriba tard, no és una percepció del transport i això és una realitat. Una realitat que condiciona feina, salaris, conciliació i oportunitats. I no podem continuar gestionant el segle XXI amb les inèrcies del segle XX. Perquè la mobilitat, ja ho hem dit, no és una qüestió quotidiana, és una qüestió de futur. El País Valencià avui viu un dels grans moments decisius. Una factoria de bateries a Sagunt, el corredor del Mediterrani, la connexió amb Barcelona amb el Cantàbric, amb Europa. Ens hi juguem la reindustrialització verda, la transició energètica, la creació d'ocupació de qualitat. A la Comissió d'Indústria s'ha parlat molt del País Valencià aquesta setmana. Com ho hem de fer tot això si no tenim un transport digne? Sense xarxa ferroviària moderna, electrificada i integrada a la resta dels territoris dels Països Catalans i a Europa no hi ha competitivitat, no hi ha cohesió territorial i no hi ha sobirania econòmica. Mentrestant, els altres nodes del logístic mediterrani avancen i nosaltres continuem discutint perquè els trens no arriben puntuals. És que això, a aquestes alçades del segle XXI, fa riure. Per tant, la transferència efectiva a la Generalitat Valenciana, juntament amb les competències, no és cap caprici identitari. Ja ho hem dit, no és cap caprici perquè s'ha de gestionar des de la proximitat. Això és aplicar el principi de subsidiarietat que gestiona qui és a prop, qui coneix el territori, qui dona la cara davant la ciutadania. Per tant, li votarem a favor d'aquesta moció, com no podia ser d'altra manera, perquè per a nosaltres la mobilitat és un dret social, perquè mobilitat vol dir arribar a temps...»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días. Diputados, diputadas, empezamos la sesión de hoy con un tema realmente complicado. En primer lugar, defenderé técnicamente las enmiendas que hemos mantenido vivas. Son dos enmiendas que tienen un sentido clarísimo. La primera es una reivindicación que hace mucho tiempo que mi partido defiende: que las tasas judiciales se dediquen a la Administración de Justicia en Cataluña y, particularmente, las queríamos dedicar a la retribución de los abogados de oficio. Todos estamos de acuerdo en que no reciben una retribución correcta y, por lo tanto, no tengo ninguna duda de que parte de los partidos que quieren dignificar esta profesión -lo dicen por activa y por pasiva- nos darán apoyo. La siguiente enmienda que mantenemos tiene que ver con la justicia de proximidad de la ciudad de Barcelona, prevista en su carta municipal, que entra en el modelo de justicia y de seguridad que algunos de nosotros se supone que compartimos para hacer de nuestra ciudad una ciudad más justa; por lo tanto, tampoco dudo de que ustedes, de algún modo, la apoyarán.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Bon dia. Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, comencem la sessió d'avui amb un tema realment complicat. En primer lloc defensaré tècnicament les esmenes que nosaltres hem mantingut vives. Son dues esmenes que tenen un sentit claríssim. El primer d'ells és una reivindicació que fa molt de temps que el meu partit està fent. I és que les taxes judicials es dediquin a l'Administració de Justícia a Catalunya i, particularment, les volíem dedicar a la retribució dels advocats d'ofici, que tots estem d'acord que no tenen una retribució correcta i, per tant, no tinc cap dubte que gran part dels partits que volen dignificar aquesta professió i que ho diuen per activa i per passiva, ens donaran suport. I en segon lloc, també la següent esmena que mantenim té a veure amb la justícia de proximitat de la ciutat de Barcelona, prevista en la seva carta municipal, que entra en el model de justícia i de seguretat, que alguns de nosaltres se suposa que compartim per fer de la nostra ciutat una ciutat més justa i que, per tant, tampoc dubto que vostès d'alguna manera li donaran suport.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué proponen desde el Ministerio de Trabajo y Economía Social para la gente que se queda tirada y no...
«Moltes gràcies. Me gustaría que un día viniera conmigo de Barcelona a Tarragona. Sabe muy bien el señor Félix de qué le hablo. En Cataluña hay gente que cada día sale de casa y piensa: ¿Llegaré hoy a casa o me va a dejar tirado el tren? Esto no es una anécdota. Es la vida de miles de personas. Hablo de cercanías y de regionales: trenes que no pasan, retrasos eternos, averías, andenes llenos y vagones donde vas pegado a los demás como si estuvieras en un tren de bestias. Pero esto no es nuevo, lo que sí es nuevo es que han pasado del caos al colapso más absoluto. Cuando te quedas tirado en una vía o en una estación no tienes ningún control de nada. Señora ministra, coger un tren en Cataluña es sufrir ansiedad, nervios, estrés y frustración. Hay gente que sale de noche y gente que llega a casa cansada porque, además de trabajar, ha tenido que luchar para llegar al trabajo, y esto no es normal. En el trabajo nadie te pregunta: ¡Tranquilos! ¡Cercanías! Te dicen: ¿Vuelves a llegar tarde? Vas acumulando avisos y la sensación de que tu pequeño negocio o tu puesto de trabajo está colgado de un hilo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué proponen desde el Ministerio de Trabajo y Economía Social para la gente que se queda tirada y no...
«Gracias, presidenta. Señora ministra, vamos a hacer un poco de parlamentarismo de verdad, porque lo que hasta ahora estamos escuchando es porquería, es auténtica por-que-ría. (Protestas.-Aplausos). M'agradaria que un dia m'acompanyés a fer el viatge de Tarragona a Barcelona en Rodalies. El senyor Félix sap de què li parlo perfectament. A Catalunya hi ha gent que cada matí surt de casa i pensa: 'Arribaré a la feina? Avui també em deixarà tirat al tren?'. Això no és una anècdota, és la vida de milers de persones. Parlo de Rodalies i Regionals. Trens que no passen, retards eterns avaries, andanes plenes i vagons on vas enganxats als altres com si anessin en un tren de bestiar. Però això no és nou. El que sí és nou és que han passat del caos al col·lapse més absolut. Quan et quedes tirat a una via o a una estació, no tens cap control de res. Senyora ministra, agafar un tren a Catalunya es patir ansietat, angoixa, nerviosisme, estrès i frustració. Hi ha gent que surt de nit, gent que arriba a casa esgotada perquè, a més de treballar, ha hagut de lluitar per arribar a la feina. I això no és normal perquè a la feina ningú et pregunta: 'Tranquil, es Rodalies'. Et diuen: 'Ja tornes a arribar tard?' i vas acumulant avisos i la sensació que el teu lloc de treball, el teu petit negoci, penja d'un fil.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«No se puede solucionar fácilmente, pero en Esquerra Republicana tenemos una ambición nacional y voluntad de arremangarnos para que las cosas sucedan. Y sí, es gracias a nuestra persistencia que hoy se ha empezado a avanzar hacia una gobernanza catalana de cercanías, que significa decidir inversiones y prioridades desde Cataluña, gestionar desde la proximidad. Y aquí es donde su PNL se quedaba corta antes, y ahora, con su autoenmienda, ya ni lo mencionan. Podemos reclamar más inversiones, en esto coincidimos, pero a ustedes les interesa que la gestión se haga desde Madrid, pero a los catalanes y a las catalanas no les va bien. Si quieren, siempre pueden pedir lo mismo para sus comunidades autónomas, no pasa nada porque seguramente los gestionarían mejor también. Lo que no es aceptable es seguir aferrados a un modelo centralista y anticuado que solo les beneficia a ustedes y que ha demostrado una y otra vez que es ineficaz. La propuesta que nos presentan es cómoda, pensada para hacer parecer que están haciendo algo, pero no ataja la raíz del problema. La ciudadanía de Cataluña salió a Barcelona cansada de perder el tiempo para manifestarse por miles, porque cercanías no funciona, y hemos pasado del caos al colapso. El país se está quedando detenido mientras las personas ven cómo las horas de vida y las oportunidades se escapan en los andenes y trenes averiados.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I el que proposa a la proposta que ens porten avui aquí és una proposta còmoda, pensada per fer veure que estan fent alguna cosa, però no ataca l'arrel del problema. Dissabte la ciutadania de Catalunya va sortir a Barcelona, cansats de perdre el temps. Milers de persones es van manifestar per que rodalies no funciona. Ja li he dit: hem passat del caos al col·lapse. El país s'està quedant aturat mentre la gent veu com les hores de vida i les oportunitats se'ls escapen a les andanes i als trens avariats. I aprofito també per dirigir-me al PSOE i directament al Govern de l'Estat. Vostès han tret pit i, fins i tot, han presumit que aquesta legislatura ha de ser la legislatura de l'habitatge i dels trens. Doncs els ho diré ben clar: ni una cosa ni una altra. És un govern fracassat amb habitatge, amb preus desbocats i sense mesures efectives, i fracassen estrepitosament en rodalies, condemnant a milers de persones a perdre hores de vida a les andanes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno después de...
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Diputados, diputadas, buenas tardes. Supongo que también pedirán la palabra por mí, espérense un poco. Un par de cosas. La primera, la sustanciación de esta moción se podría hacer tranquilamente con la que viene después, porque las dos versan sobre el tema del Fiscal General del Estado y las dos con una misma línea. Quiero agradecer, por una parte, al señor Gil Lázaro que se haya leído totalmente el texto de su moción; pensaba que haría alguna moción nueva, sobre todo teniendo en cuenta la reciente detención de Leire Díez, podía aprovechar para decir alguna cosa y darnos alguna primicia, pero parece que se ha centrado exclusivamente en esto. Y, en segundo lugar, señora Micó, debo decir que después de lo que ha dicho usted, solo me dan ganas de salir de este hemiciclo y limpiarme, ducharme, lavarme, porque el grado de suciedad que hay en estos escaños es casi insoportable. Y ya llego a Barcelona bastante ahogada de tanta corrupción, de tanta mediocridad y de tanta incapacidad de ejercer la dirección de un Estado con un poco de decencia, pero es que lo que usted acaba de contar me ha dejado helada.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno después de...
«Gràcies, presidenta. Diputats i diputades, bona tarda. Esperin una mica per 'pedir la palabra', que suposo que també la pedirán per mi. A veure, un parell de coses. La primera, la substanciació d'aquesta moció, es podria fer tranquil·lament juntament amb la que ve després, perquè totes dues versen sobre el tema del Fiscal General de l'Estat i totes dues amb un mateix amb una mateixa línia. Agrair, per una banda al senyor Gil Lázaro, que s'ha cenyit absolutament al text de la seva moció, jo em pensava que faria alguna incorporació nova, sobretot tenint en compte la recent detenció de Leire Díez. Aprofitaria per dir alguna cosa o ens donaria alguna primícia, però sembla ser que s'ha cenyit exclusivament a això. I en segon lloc, senyora Micó, he de dir que després del que ha dit vostè, l'únic que m'agafen ganes de sortir d'aquest hemicicle i netejar-me, dutxar-me, rentar-me perquè el grau de brutícia que hi ha en aquests escons és gairebé insuportable. I ja arribo a Barcelona massa ofegada de tanta corrupció, de tanta mediocritat i de tanta incapacitat d'exercir la direcció d'un Estat amb una mica de decència. Però és que el que vostè acaba d'explicar m'ha deixat glaçada.»