Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
797 declaraciones · página 2 de 27
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Al final ens hem acabat posant tots d'acord i gràcies a negociacions bastant forçades, hem tingut més jutges que han anat a parar a Catalunya. Ha sigut un dels elements d'acord per aprovar algunes disposicions, però és que en realitat jo crec que estem perdent de vista que si ens creiem això de que el poder judicial és la tercera pota de la separació de poders, la tercera pota o el tercer poder o la tercera pota d'un Estat democràtic de veritat, de benestar de veritat amb imperi de la llei, de veritat, és obvi que la inversió que es fa tant en mitjans materials com en mitjans humans, com en jutges, com en fiscals, és insuficient. I és insuficient perquè al final és el que garanteix si la ciutadania, quan té un problema o una controvèrsia o un conflicte, pot anar a resoldrela dintre d'una racionalitat esperable de sentència o no. I aquí vaig al que és la meva obsessió, jo diria que gairebé personal. El Consell General del Poder Judicial, que té les atribucions de sanció, té a la Llei Orgànica del Poder Judicial quins són els elements de règim intern pels quals es poden sancionar jutges. I és obvi que l'error no s'inclou entre aquestes. Entre aquests motius de sanció, és obvi també que l'error pot generar una responsabilitat patrimonial de l'Administració. I és obvi també que es treu de l'ordenament a través de successius recursos. Fins aquí és l'estructura que tenim ara, però el que és cert és que això no s'està complint. El que és cert és que la importància que té l'activitat jurisdiccional i l'impacte que té a la vida de la ciutadania, per bé que tots el tenim molt clar, de vegades sembla que els propis jutjats no en siguin conscients. És a dir, quan t'arriba un desnonament on tens la certesa de que hi ha un anunci de suïcidi, si es produeix aquest desnonament amb una persona vulnerable, el jutge o la jutgessa no pot obviarho. I si el suïcidi s'acaba produint, com va passar ara fa una setmana i mitja o dues a l'Hospitalet, perdoneu, però alguna responsabilitat hi ha d'haver. Alguna responsabilitat hi ha d'haver. El que no pot ser és que, malgrat que tinguem un espai per l'error, no siguin mai responsables dels efectes a la vida que tenen les seves sentències.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Va home, que amb tres anys de legislatura ja tots teniu quasi el C1 de català. Com deia, el problema de quedarse fora de les proves PISA és quedarse sense un instrument de comparació de resultats del nostre sistema educatiu. I el més greu és que s'havia avisat que el nombre d'alumnes excloses era desproporcionadament elevat i malgrat això, aquí estem sense resultats. El govern d'Illa hauria de deixar d'anar sempre a remolc dels problemes i començar a anticipar los. El país necessita que l'escola funcioni i necessita que funcioni. Ara el Partit Socialista va arribar fent gala de ser bons gestors i no són capaços ni de gestionar les participacions d'unes proves Educatives, per no parlar dels trens, de l'habitatge, de les carreteres, del sistema sanitari. I paro perquè em quedaria sense temps, presidenta. Catalunya no necessita més anuncis ni més gestos. Necessita una política educativa estable. Recursos, planificació i capacitat de posar d'acord a tota la comunitat educativa. I Catalunya, sobretot, el què no necessita, són ni lliçons ni mesures concretes de ningú, i encara menys del Partit Popular, fixades òbviament des de Madrid sobre com organitzar el nostre sistema educatiu. El que necessita Catalunya és un govern que sigui capaç de donar resposta als problemes reals dels catalans i les catalanes, dels nostres alumnes. I el que està clar és que el Partit Socialista de Catalunya, que va venir en teoria a arreglar o no ho sap fer.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«A Catalunya tenim un exemple molt clar del que passa quan hi ha mala gestió. El desastre de les proves PISA. El problema és enorme. Quedarse fora de l'informe PISA... Muchas gracias, señora presidenta. Me encanta esta moción del Grupo Popular, que hace como el Pisuerga, que pasaba por Valladolid, y nos habla de expulsar a los moros. No vaya a ser que se les olvide. Miren, los migrantes que llegaron a Ceuta jugándose la vida solos no son un problema que hay que devolver; son menores y, como cualquier otro niño, tienen derechos y se tienen que proteger y garantizar. Y precisamente cuando hablamos de garantizar derechos de niños y jóvenes hay que hablar de educación. Eso sí, aquí sí que lo hemos ligado. El profesorado catalán hace meses que está parado y, cuando se para, defiende la escuela pública y el futuro del país. La situación ahora mismo en Cataluña es clara y preocupante: plantillas tensionadas, ratios elevadas, falta de recursos y demasiada carga burocrática sobre los centros. Tenemos un problema con la ley del sistema educativo y han dicho: ¡Ya basta! Cuando el profesorado dice ¡basta! es porque la situación no es complicada; es insostenible, sobre todo porque hace tiempo que se les pide que aguanten aquello que las administraciones no están sosteniendo con recursos, con planificación y con políticas educativas. No pueden hablar de mejorar los resultados educativos sin hablar de mejorar las condiciones en las que aprende el alumnado y en las que trabaja el profesorado; las desigualdades económicas, las ratios elevadas, la falta de recursos y la situación en los centros no son problemas diferentes, forman parte de una misma realidad. No se puede exigir más a los centros sin darles más recursos. No se puede hablar de excelencia educativa si no garantizamos unas condiciones para que los docentes puedan desempeñar bien su trabajo. En Cataluña tenemos un ejemplo muy claro de lo que pasa cuando hay mala gestión: las pruebas PISA. El problema es enorme. Quedarse fuera del informe PISA... (Rumores).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. M'encanta aquesta moció del PP que fa un com el Pisuerga passava per Valladolid. Parlem d'educació, però el primer que fem, si us plau, és expulsar els moros, no fos cas que ens oblidéssim de dir, oh! A cada intervenció. Mirin, els joves migrants sols que van arribar a Ceuta jugantse la vida, no són un problema que s'ha de retornar, són menors i com qualsevol altre infant, tenen drets, s'han de protegir i garantir. I precisament quan parlem de garantir drets, els infants i els joves hem de parlar d'educació. Això sí. En això sí que ho han lligat. El professorat català fa mesos que està mobilitzat i quan el professorat s'atura no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur del país. La situació ara mateix a Catalunya és clara i preocupant. Plantilles tensionades, ràtios elevades, manca de recursos i massa càrrega burocràtica sobre els centres i els docents. El professorat és el pal de paller del nostre sistema educatiu i ha dit prou. Quan el professorat diu prou és perquè la situació no és complicada, és insostenible, però sobretot perquè fa temps que se'ls exigeix que aguantin amb esforç individual allò que les administracions no estan sostenint, amb recursos, amb planificació i amb polítiques educatives. No podem parlar de millorar els resultats educatius sense parlar també de millorar les condicions en què aprèn l'alumnat i treballa el professorat, la segregació, les desigualtats socioeconòmiques, les ràtios elevades, la falta de recursos i la situació dels centres no són problemes diferents, formen part d'una mateixa realitat. No podem exigir més als centres sense donarlos més recursos i no podem parlar d'excel·lència educativa si no garantim unes condicions dignes perquè els docents puguin fer la seva feina.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«No quiero acabar sin un recuerdo para Lola, una vecina de 54 años de Hospitalet con dos hijas, que se suicidó porque un fondo buitre la sacó de su casa. Eso fue porque aquí, en esta Cámara, grupos como Junts per Catalunya votaron en contra del decreto antidesahucios. Solo espero que ustedes hagan algo con la responsabilidad que tienen y los que permiten que Lola hoy no esté y que Maricarmen hoy vaya a dormir en la calle, como mínimo, no duerman tranquilos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«I no vull acabar sense tenir un record també per l'Olga, una veïna de 54 anys de l'Hospitalet que es va suïcidar amb dues filles perquè un fons voltor la va treure de casa seva. Això va ser perquè aquí, en aquesta cambra, grups com Junts per Catalunya vam votar en contra del decret antidesnonaments. Només espero que vostès facin alguna cosa amb la responsabilitat que tenen i que els que estan permetent que l'Olga avui no hi sigui i la Maricarmen avui hagi de dormir al carrer, com a mínim no puguin dormir tranquils. Moltes gràcies. El sindicato de inquilinos de Madrid dice que no les ha recibido en todo este tiempo, así que alguien está mintiendo. La verdad es que no se puede pagar una vivienda ni de alquiler ni de compra y demasiadas veces tenemos que escuchar que la única opción es construir y construir, como ya sucedió en 2008. En cambio, el INE, con datos de 2021, dice que en el Estado hay casi 4 millones de pisos vacíos, 5 millones más que la demanda de 550 000, pero no sabemos de quiénes son y no sabemos en qué estado están. Y para poder actuar con certeza sobre la vivienda hoy es importante que tengamos datos. Tenemos que saber cuántos pisos vacíos tienen los bancos, cuántos están en manos de entidades públicas y cuántos acumulan los fondos buitre. No necesita apoyos parlamentarios para eso, señora ministra, con que salga de aquí, de la sesión, y llame usted a la Caja, llame al Santander y averigüe cuántos pisos vacíos hay a disposición...»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«Gràcies, presidenta. 17 d'octubre de 2025. Vostè i el senyor Illa anunciant un acord per gestionar 13 000 pisos i 300 solars de la Sareb per posar a disposició dels catalans i les catalanes. Ha passat un any i no sabem absolutament res d'aquest conveni i encara menys dels habitatges. I això que li vam preguntar de seguida. Fa 9 mesos van presentar a Casa 47. Avui, quasi un any després, tenim un portal amb 800 habitatges a Catalunya, només 93 i encara més greu, amb tres anys de legislatura. Els lloguers segueixen pels números, pels núvols perquè no s'ha regulat el lloguer de temporada i habitacions i és impossible comprar un pis. El reial decret del que parlàvem abans de l'estiu segueix encallat i vostès, la setmana passada van votar en contra de limitar la compra especulativa per fons voltor que avui estan fent fora la Maricarmen de casa seva. Per això li pregunto, ministre, què fan exactament al seu ministeri? Què pensen fer perquè hi hagi habitatge assequible?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquí hi ha una tercera qüestió igualment important el finançament. No és acceptable que l'Estat aprovi una millora professional i retributiva que compartim i després traslladi íntegrament el cost de les administracions que han d'aplicarla, com acostuma a fer, tot sigui dit, si es generen noves obligacions econòmiques, hi ha d'haver també els recursos necessaris per ferles efectives, perquè els drets que s'aproven en aquesta cambra han de poder arribar després a la nòmina i a les condicions laborals dels professionals i no quedar en una declaració de bones intencions, tal com vam apuntar fa uns dies amb la proposició de llei. Per a nosaltres, per tant, no hi ha contradiccions. Volem més drets laborals? Sí, i també volem més autogovern. De fet, volem tot l'autogovern, volem professionals reconeguts i ben retribuïts. I volem que Catalunya pugui decidir com organitza el seu sistema sanitari. I volem també que si es decideix una nova obligació, es garanteixi també els recursos per poderla complir. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Esta moción, aunque los puntos literales pueden hacer que parezca muy técnica y que solo habla de clasificaciones profesionales, de grupos y de salarios, en el fondo creo que hay que poner el foco en ella porque habla del reconocimiento del trabajo de miles de profesionales cada día en el sistema público de salud. Hablamos de técnicos y técnicas, de auxiliares de enfermería, de técnicos especialistas sanitarios, de auxiliares administrativos, de celadores y de muchos otros profesionales imprescindibles para que un hospital, un CAP o cualquier otro servicio sanitario funcione. Son profesionales que han visto cómo durante años evolucionaban sus funciones, aumentaban sus responsabilidades y cambiaba su formación, mientras su clasificación profesional no evolucionaba al mismo ritmo. Hoy hablamos de ellos, hace unos días hablábamos de biólogos y de trabajadores sociales y podríamos seguir con una larga lista de profesionales del sistema de salud que merecen que su categoría se adecue al trabajo que realmente desempeñan, como pueden ser también los psicólogos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquest reconeixement no el defensem només avui l'hem defensat també en la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ràtios d'infermeria. Hem treballat perquè les TCAE siguin incloses, perquè quan parlem de dotacions segures, professionals i de qualitat de les cures, no podem deixar fora una part fonamental dels equips que les presten. I ho hem fet resolent alhora, una qüestió fonamental per a nosaltres que aquesta llei pugui tirar endavant respectant les competències de Catalunya. Ho hem treballat amb SUMAR i amb Bildu buscant una fórmula que permeti avançar en drets i en qualitat assistencial sense envair les competències de la Generalitat, demostrant que quan hi ha voluntat política és possible arribar a acords per fer bones normes, protegint els professionals i respectant l'autogovern del nostre país. Compartim, com diu la moció, que cal revisar el sistema de la carrera professional, que l'experiència acumulada compti que una promoció interna no comporti perdre els drets adquirits i que existeixin mecanismes per progressar professionalment perquè el sistema públic de salut és més fort quan cuida els professionals que en formen part. Ara bé, des d'Esquerra Republicana volem deixar molt clara una altra cosa: defensar més drets laborals no pot voler dir menys autogovern. L'Estat té competències per establir les bases del règim estatutari, del personal, dels serveis de salut i les bases de la sanitat. Però Catalunya té competències pròpies sobre l'organització, l'ordenació, la planificació i l'execució dels serveis sanitaris. Per tant, qualsevol reforma s'ha de fer amb respecte escrupolós del marc competencial i a la capacitat del nostre país per organitzar i gestionar el seu propi sistema sanitari. Les bases estatals han de ser això, bases ho diem sempre i no poden convertir se en una regulació tan profunda que acabi buidant de contingut les competències pròpies.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El transport de passatgers i això ens porta al Corredor Mediterrani. I per a nosaltres el Corredor Mediterrani no és només una línia dibuixada en un mapa europeu. Ha de permetre que una mercaderia pugui sortir de Barcelona o de Tarragona pels seus ports, travessar Catalunya i arribar a Europa d'una manera competitiva. Això vol dir avançar en totes les solucions tècniques que permetin que els trens de mercaderies circulin sense interrupcions innecessàries i sense traslladar les molèsties a les poblacions que al costat de les vies. Mesures contra el soroll, mesures contra les vibracions, coordinació entre l'Estat, la Generalitat, Adif i els ajuntaments. I sobretot, el que cal sempre és sempre i amb totes les lleis, escoltar els territoris afectats, que són qui ho coneixen. Però sobretot cal deixar treballar sempre a remolc dels problemes. Si tenim les carreteres col·lapsades, rodalies saturades i les empreses logístiques necessiten més capacitat i més fiabilitat que fem avui, encara debatent una PNL. I no està precisament treballant per acabar amb aquests corredors que tanta falta fan. Catalunya no pot continuar pagant, a més a més, el col·lapse de les carreteres i a les vies el preu d'unes inversions ferroviàries que no es van fer quan tocava. Això és el que reclamem per a Catalunya que el ferrocarril de mercaderies deixi de ser una assignatura pendent i es converteixi d'una vegada en una peça central en la política industrial i logística. I acabo, perquè si som capaços d'alleugerir aquestes mercaderies, també llegirem el transport de viatgers que tanta falta fa per unes rodalies dignes a Catalunya i sobretot a Lleida.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«I aquí és on la comparació amb Euskadi és especialment interessant. La proposta que avui ens planteja la variant ferroviària de Bilbao per treure els trens de mercaderies pesants dels nuclis urbans, alliberar capacitat de transport de passatgers i connectar millor amb el corredor atlàntic. Plantegen una xarxa pensada per les necessitats del territori, de la indústria i de la ciutadania, i nosaltres hem de fer exactament el mateix per Catalunya, perquè Catalunya és un dels grans territoris industrials i logístics del sud d'Europa. Tenim el port de Barcelona, el de Tarragona, una indústria exportadora potent com la indústria química o agroalimentària, zones logístiques i moltes empreses que necessiten moure mercaderies cada dia. O sigui, una activitat industrial i logística de primer nivell, però amb una xarxa ferroviària de mercaderies que no està a l'alçada d'aquesta realitat. I això ho hem de resoldre primer amb accessos ferroviaris als Ports. No té cap sentit que parlem de Catalunya com una gran porta logística d'Europa. Si les connexions ferroviàries amb els nostres ports no tenen la capacitat necessària, però tampoc n'hi ha prou en que el tren arribi al port. El tren ha d'arribar a les zones industrials i logístiques, com per exemple ens trobem a Lleida i aquí també tenim un altre problema: la saturació de Rodalies. A Catalunya hi ha línies on el tren de passatgers comparteixen infraestructures amb les mercaderies i això ens planteja una doble necessitat. Necessitem més capacitat per als trens de mercaderies, però també necessitem alliberar capacitat per Rodalies. Per això reclamem variants i itineraris específics de mercaderies per treure pressió dels nusos urbans i metropolitans. No podem fer passar cada vegada més mercaderies per unes vies que ja no donen més de sí.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, presidenta. Salutacions, diputades i diputats. Avui parlem d'una proposta del PNB sobre el transport ferroviari de mercaderies i crec que és interessant mirar què plantegen per al seu territori, perquè el punt de partida és compartit també amb Catalunya. Si volem una economia industrial competitiva i una logística eficient i alhora reduir la congestió de les carreteres, necessitem que una part molt més important de les mercaderies es moguin per ferrocarril. La realitat és que la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies és aproximadament d'un 4 %, molt per sota de la mitjana europea, que està en un 12 %. I això no és només un problema ambiental, és un problema industrial, econòmic i també territorial. Però per solucionar el problema primer hem d'entendre d'on ve. Ve d'estacions obsoletes, massa petites en obres, infraestructures que no estan pensades per assumir el volum de trànsit que avui necessita la nostra economia i que no han crescut al mateix ritme que les necessitats de la indústria i la logística. I això té conseqüències molt concretes. Un cas real, els explicaré i, malauradament, repetitiu. Un conductor de mercaderies ferroviàries pot començar la seva jornada a les dotze de la nit i acabar a les nou del dematí i continuar exactament al mateix lloc on va començar perquè el tren no li ha pogut donar sortida. Això a algú li pot semblar exagerat, per això jo els recomano que parlin amb les persones que cada dia han de conviure i treballar en una infraestructura col·lapsada i dir obsoleta, perquè aquesta és la realitat que tenim. I quan una mercaderia no té alternativa ferroviària, doncs passa cap a la carretera. I per això també crec que hem de dir una cosa molt clara: el col·lapse de les carreteres tampoc és una casualitat. És en bona part la conseqüència d'anys en què no s'han fet inversions ferroviàries quan tocava. Quan no construeixes una alternativa, sigui per mercaderies o per passatgers, aquests no desapareixen, Van per carretera i avui això significa més camions, més autobusos, més congestió, més cotxes, més contaminació, més costos logístics i més pressió sobre unes carreteres que en molts punts ja estan prou saturades.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«I dit això, deixi'm introduir un petit element. Tot això està molt bé, però qui ho ha d'aplicar són els interins, els funcionaris que acaben de ser una gran part d'ells acomiadats almenys a l'administració de Justícia de Catalunya. Jo ja no sé com explicar en aquesta cambra que és la vergonya dels nostres temps que no haguem sigut capaços en 7 anys de resoldre el tema dels interins i del seu abús que es va fer amb els seus contractes. I és que ja no sé com explicarho tenint un partit d'esquerres que se suposa que defensa la classe treballadora, o almenys mínimament, els hi hem donat tot tipus de possibilitats per esmenar aquest error. I no hi ha hagut manera. Sembla ser que s'estan reunint comunitats autònomes i governs. Molt bé. Jo ja els ho dic ara, si l'acord que es produeix és a base d'aquests tres principis i impedeix l'accés dels abusats a les seves places, nosaltres no hi estarem d'acord. Per tant, per favor, la justícia el que necessita són treballadors ben pagats, fixos, estables i ben tractats. I això és exactament el que no estem fent.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Dit això, dos elements més: el que sí que és evident és que el que es va produir amb els jutges de pau i en la competència per fer els matrimonis civils va ser un error. No era un tema de model. És evident també que hi coincidim tant el PSC o el PSOE, en aquest cas amb Junts, amb tota una sèrie de grups, amb SUMAR amb tota una sèrie de grups. Resolguem d'una vegada ja, encara que sigui a través d'un Reial Decret, sol o acompanyat d'alguna altra cosa. M'és igual. Però acabar aquesta legislatura mantenint l'error dels Jutjats de Pau és una molt mala notícia per a tota la ciutadania, especialment per la de Catalunya. I segon element, de traductors. I em refereixo al darrer que ha dit el meu comentari anterior. De traductors en necessitarem perquè en aquest cas això es va produir amb l'interrogatori a uns testimonis i als testimonis. si que pot ser que no entenguin el català, el que s'ha de mirar són els plecs que han permès que les traduccions es facin per a persones no capacitades i no siguin traductors jurats de català, castellà que en tenim a patades. En tenim per parar un tren, però hi estem com sempre. Si el que pretenem és concursos, licitacions amb molt poc preu acaba passant el que acaba passant. De tota manera, demanarem explicacions perquè és impresentable el que va passar. Absolutament impresentable. I a més a més, és una falta de garantia per a Roger Español que, com efectivament dius, li donem tot el suport del mon a ell, a Irídia, a Òmnium i a l'Assemblea.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Per tant, encara que ens quedem sols, creiem que el que pertoca és votarhi en contra. I ens hem reunit amb l'Advocacia Catalana i ens hem reunit amb els mediadors. I la veritat és que tant els uns com els altres apunten a que aquest no és només un problema de model o un problema de com pensem que s'administra millor la justícia i que és més democràtica, sinó també d'interessos i, per tant, no hi entrarem. És veritat que hi ha un únic moment en què nosaltres som partidaris d'aquesta modificació i és en els temes d'estrangeria. Per això es podria fer d'una altra manera. No cal introduir tot aquí. El més sorprenent des de la meva perspectiva, ja em perdonaran, és que se m'ha fet arribar que hi ha partits que ara fa quatre mesos al Parlament de Catalunya hi van votar en contra. Ara hi votaran a favor. Bé, endavant, doncs. Facin vostès el que considerin, però creiem que fer legislació que és realment modificador de situacions realment transformadora en l'àmbit de la justícia per retirar la poteta quan ho demanen els col·legis d'advocats. No sé si és la millor manera de conduir un procés de transformació i de democratització d'aquesta mateixa justícia.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Sí, bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, ara fa uns mesos, aquest mateix debat es va produir en seu del Parlament de Catalunya. Dins d'una moció, si no recordo malament, de diferents punts presentades pel Partit Popular i ara fa uns mesos, davant de la moció exactament idèntica que aquesta, hi vam votar en contra. Nosaltres, com a partit, tenim el mal costum de ser coherents en tot allò que fem i, per tant, avui que es planteja la mateixa sol·licitud que es va plantejar al Parlament de Catalunya, seguirem donant la mateixa resposta. És a dir, hi votarem en contra. Sé i soc conscient perfectament de que segurament serem l'únic grup que hi votarà en contra, però aquí hi ha alguns elements que hem de tenir presents. I és que si fem una aposta per un model on s'hi incorporen els MASC. Com a elements fonamentals previs al procés jurisdiccional, la fem. Han passat set mesos des que l'aplicació d'aquesta llei s'està fent als tribunals. Ha passat un any i mig, però vostès saben perfectament que s'està modificant tant les estructures més funcionaris que després en faré un esment com les estructures de les pròpies dels mateixos tribunals i que, per tant, l'aplicació d'aquesta llei en veurem els fruits d'aquí a un temps.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Presidenta, senyories, ministre. Tots sabem que les democràcies avançades organitzen el diàleg entre institucions i societat civil per millorar i fer més eficients les polítiques públiques. La interlocució entre el món públic i privat és imprescindible. Però a més a més, sabem que ha de tenir traçabilitat, ha de tenir claredat, ha de tenir un marc adequat, sobretot per fer eficient que es recullin les diferents sensibilitats de la societat quan elaborem qualsevol política o instrument governamental. Vostè ha parlat de qualitat democràtica? És veritat que els grans partits a la cambra sempre esmenten la qualitat democràtica, moltes vegades posada en entredit. I és evident que una norma d'aquesta magnitud va en aquesta línia. Qualitat per als ciutadans, per als funcionaris i també per als polítics i operadors diversos de l'administració. No vull fer acudits fàcils, senyories. Però clar, això arriba tard. En un estat com l'Estat espanyol, que és l'Estat on el rei emèrit era el gran lobbista, era el gran lobbista. El rei emèrit, el Borbó, es dedicava al lobby sense cap regulació, com s'ha acreditat i s'ha explicat. La nostra tradició ibèrica hispànica és la de la picaresca, la del Boston. I arribem a regular tot això. Una mica tard hem d'admetreho. Vostè ja sap que l'agost de l'any 2024 l'OCDE va avisar l'Estat espanyol que estàvem en un marc absolutament descontrolat. Això explica per què vostès ara han posat el turbo, però com li diré, no ens agrada la manera, per bé que donarem suport a la mesura. No ens ha agradat la manera com això s'ha fet. El buit normatiu a Espanya és greu i es podien inspirar en aquest cas vostès, però també les senyories del PP, en el que s'havia fet a Catalunya i a algunes comunitats autònomes, senyories que sí que tenen regulat aquest àmbit de la relació entre l'administració i els grups d'interès. El cas de Catalunya hi ha una llei, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern que vostè va conèixer, ministre que fa molts anys que opera. Per tant, si Catalunya i altres comunitats ho han fet, no deixa de ser curiós que a nivell de l'administració general no s'hagi fet. Per cert, aprofito ara que parlo d'autonomies per dir que en el cas que això s'acabi aplicant d'alguna manera, encara que avui no surti de la cambra, Caldrà vigilar molt els límits i els processos entre la normativa que pugui sortir d'aquí i la de les autonomies per evitar més confusió justament entre empreses, entitats, organismes i firmes professionals. No voldríem que un excés de normativa acabés fent una cosa contrària a la que es busca, que és complicar la vida dels agents socials.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«En vivienda compartimos completamente la necesidad de emplear el parque público y actuar sobre las viviendas turísticas ilegales. Hay que ampliar esas propuestas desde la fiscalidad hasta la regulación y la compra pública, en Madrid, sí, pero también en Cataluña, porque no nos cansaremos de recordar las competencias de la Generalitat de Catalunya en cuanto a la vivienda y las medidas que, a diferencia de otras comunidades autónomas, ya se están impulsando gracias a Esquerra. Hay que movilizar la vivienda vacía, hay que impedir que la vivienda sea simplemente un activo financiero, evidentemente que hay que limitar los precios, pero también tenemos que garantizar que el derecho a la vivienda sea un derecho real fuera de las grandes ciudades. Hay pueblos en los que el problema no solo es el precio del alquiler, sino que no hay viviendas disponibles ni esperanza de mejora, y si queremos que los jóvenes se queden en el territorio y vean esperanza allí, tenemos que hablar también de cómo impulsamos la rehabilitación de la vivienda, tenemos que hablar de transporte público, de servicio, de trabajo y de oportunidades, de cómo vertebramos el país más allá del área metropolitana.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«I el mateix passa amb l'alimentació. Si hem de garantir que ningú tingui dificultats per posar els aliments bàsics a taula, hem de vigilar, evidentment, els marges de les grans distribuïdores quan hi ha situacions d'abús. Però no podem fer una política de preus que miri només al final de la cadena, perquè entre el tros i el supermercat hi ha molts esglaons i aquí nosaltres hi voldríem una condició molt clara. Cap política de topall de preus pot acabar carregant el cost sobre la pagesia i per això cal fer molta feina. Primer, perquè el pagès no pot ser qui pagui el preu de combatre la inflació. Si volem aliments assequibles, hem de garantir també preus justos per a qui produeix i pel comerç de proximitat. Pot ser no cal inventar res. Els convido a veure i a participar d'un projecte iniciat a Catalunya. El Projecte Singulars, fet a partir de la suma de molts pagesos, elaboradors i comerços, perquè el més normal hauria de ser anar a la botiga del costat de casa i trobarhi productes bons, saludables i a preus assequibles, vetllant per les famílies, però també vetllant pels pagesos, pels ramaders, pels pescadors i pels botiguers. Perquè defensar el consumidor no pot voler dir destruir aquell comerç que manté viu els nostres pobles i el nostre territori, en un context on la pagesia, la ramaderia o la pesca ja malden per sobreviure. I aquí hi ha una qüestió de fons: nosaltres no volem escollir entre protegir la gent que compra i protegir qui produeix, perquè cal protegir els dos i finalment, amb l'educació.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«En habitatge, nosaltres compartim plenament la necessitat d'ampliar el parc públic, actuar sobre els habitatges turístics il·legals i posar límits a l'especulació. Aquests tres eixos, de fet, han guiat les nostres propostes des de la fiscalitat fins a la regulació i la compra pública. A Madrid, sí, però també a Catalunya, perquè no ens cansarem de recordar les competències de la Generalitat de Catalunya sobre habitatge i les mesures que, a diferència d'altres comunitats autònomes, ja s'estan impulsant gràcies a Esquerra. Cal mobilitzar habitatges buits. Cal impedir que l'habitatge sigui simplement un actiu financer. Evidentment que cal limitar els preus, però cal també garantir que el dret a l'habitatge sigui real fora de les grans ciutats i pobles, on el problema no és només el preu del lloguer, és que no hi ha habitatges disponibles ni esperança de millora. I si volem que els joves puguin quedarse al territori i hi vegin esperança, hem de parlar també de com impulsem la rehabilitació d'habitatge. Hem de parlar de transport públic, de serveis, de feina i d'oportunitats. De com vertebren el país més enllà de l'àrea metropolitana.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Els drets humans, com diu algun diputat i diputada d'aquí, obliguen a tothom. El nostre internacionalisme i el nostre pacifisme parteixen d'aquí a qualsevol lloc del món, sigui quin sigui el règim que hi hagi. Per això, Esquerra Republicana defensa aquesta proposició compartida amb SUMAR i altres grups i exigim, i aquí potser falta una mica més d'insistència per a un grup que dona suport al Govern, insistim, exigim el cessament de les ingerències polítiques i l'ajuda d'aquest govern, valenta de veritat. Portin vaixells a Cuba. Menys paraules i més accions. Siguem valents també en això. Al fi i a la cap estem complint una resolució de les Nacions Unides. No estem fent terrorisme, estem complint el que les Nacions Unides demanen als països. No ho estem complint. Nosaltres creiem, com deia abans, en la cooperació internacional, sigui quin sigui el règim que sigui. I per acabar, m'agradaria dir alguna cosa sobre Catalunya a l'Havana. El Casal Català de l'Havana ens fa arribar informació sobre aquest patiment. És una entitat nascuda el 1840 per ajudar catalans que havien emigrat i s'havien quedat sense recursos. Perquè sí, senyors, els catalans també algun dia van emigrar buscant una vida millor. I aquí aprofito aquest faristol per demanar ajuda no solament al Casal Català, sinó ajuda i solidaritat amb el poble cubà. Sí, ho repeteixo: amb el poble cubà. Que no són, no són els seus governants ni res. Estem parlant d'una ajuda humanitària. Cap poble ha d'haver de triar. Ha d'haver de triar entre la seva sobirania i el menjar dels seus fills. La fam, no pot ser una arma política contra un poble. No s'hi val tot. Suport a Cuba ara i sempre.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Una altra dada: l'edat dels compradors d'habitatges a Catalunya ja supera els 45 anys. 45 anys per comprar el primer habitatge. L'any 2007 això se situava al voltant dels 35 i les dades disponibles ens indiquen que, a més a més, aproximadament la meitat d'aquests compradors compren en parella perquè sol és impossible, ni amb 45. No és que els joves no vulguin comprar. És que estan eternament exposats a la cursa impossible que abans comentava. Hem arribat a un punt que tenir dos salaris, tenir uns pares que et puguin ajudar o haver heretat un patrimoni pot marcar la diferència entre tenir o no tenir un futur. Així de senzill. Tenir o no tenir un futur. De fet, a Catalunya les donacions d'habitatges de pares a fills pràcticament s'han duplicat des del 2019. Per tant, ja no parlem només d'una desigualtat salarial. Parlem d'una desigualtat d'origen, de si has nascut en una família que pot ajudarte en l'entrada o en una família que no pot. I davant d'això, la política ha de prendre partit. Nosaltres hem proposat coses en aquest sentit de fiscalitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«L'Institut Nacional d'Estadística diu que el 2024 el salari més freqüent, no el mitjà, el més freqüent a tot l'Estat va ser d'uns 1400 euros bruts al mes en 12 pagues. Però com dic, no parlo del sou mitjà, parlo de sou que cobra més gent a Catalunya. Un habitatge venut aquell mateix any se situava de mitjana als voltants de 230 000 euros. Això vol dir que amb el sou més comú necessites 14 anys sencers de sou, 14 anys sencers de sou, no estalviant 14 anys dedicant tot el sou, tota la nòmina sense pagar, menjar, sense pagar llum, sense pagar transport i, evidentment, sense pagar lloguer per comprar un habitatge. Faig servir les dades del 2024 perquè és l'últim any que ens permet creuar de manera homogènia dades, però no ens enganyem, des d'aleshores el 2025 i el 2026 la situació encara ha empitjorat més. Però el primer problema ni tan sols és pagar el pis, és aconseguir una hipoteca. Els bancs, sabem perfectament que financen el 80 % del preu i permetinme que ho baixi a casa, per entendre'ns. En un exemple, amb números reals a l'escala, el preu mitjà d'un habitatge usat venut al 2024 era de 219 000 euros. Per tant, per comprar un pis abans n'havies d'estalviar a la vora de 44 000. I aquí encara hi has d'afegir impostos i despeses. Com estalvia 44 000 euros a algú que cobra al voltant de 1400 euros? Si seguint a l'escala, el lloguer mitjà està al voltant d'uns 700 euros al mes, imaginin que amb aquesta nòmina, després de pagar el pis, viure menjar aconsegueix fer un esforç enorme d'estalviar 300 euros. Necessitaria més de 12 anys només per reunir els diners de l'entrada i al final d'aquests 12 anys no tindria la casa, només tindria l'entrada. Però el drama s'hi suma que durant aquests 12 anys la casa ha canviat de valor entre el 2020 i el 2024. Un habitatge a l'escala havia pujat 32 000 euros. Pràcticament com l'entrada. Per tant, és una cursa impossible. Tu corres, però el valor de l'habitatge corre molt més de pressa que tu. I el drama no s'acaba aquí. Mentre tu intentes atrapar el preu, no competeixes només amb altres famílies que també necessiten una casa. Competeixes en societats amb inversors i en determinats territoris sabem molt bé també amb capital de fora de l'Estat, amb una capacitat adquisitiva molt superior. No parlo de persones estrangeres que viuen aquí. Parlo de capital estranger que compra aquí, que són coses diferents. Les dades del notaris són molt reveladores. El 2025 els compradors estrangers van adquirir més de 22 000 habitatges a Catalunya i van pagar una mitjana del preu metre quadrat, un 21 % superior al conjunt de les compravendes. I això sobretot en municipis costaners i turístics i a les illes. Per què? Quan en un mateix mercat competeix el salari d'una persona que viu al territori amb rendes procedents de països amb capacitat adquisitiva molt superiors, és evident que la pressió encara augmenta més. I potser també ens hem d'atrevir a obrir aquest debat. Potser en aquells territoris on l'accés a l'habitatge està especialment tensionat, hauríem d'estudiar mecanismes temporals que prioritzin la compra destinada a la residència habitual. Hem de preguntarnos si durant un període determinat cinc anys, posem per cas, té sentit que donem prioritat a qui compra una casa per viurehi, davant de qui la compra sense intenció de viurehi. I amb això no dic que no tingui condicionants jurídics, també aquesta proposta, igual que la té la seva. Dic que tenim un problema prou greu com perquè deixem de tenir por de plantejarnos coses que fins ara ens semblaven impensables o que igual poden semblar revolucionàries. Perquè el resultat del model actual ja el coneixem.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Ara bé, que el Partit Popular s'equivoqui quan diu que regular no funciona, no significa que nosaltres considerem que regular n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Necessitem molt més parc públic i això és responsabilitat del Govern, que, evidentment, no està fent bé ni de llarg la seva feina. Aquesta setmana, sense anar més lluny, han presentat el nou portal de Casa47, que vull recordar perquè ens diran que té nou mesos, que és la transformació de CPS que està creada el 30 d'octubre del 1981. Per tant, una entitat que porta 45 anys d'història. Això sí, 9 mesos després de la seva transformació, el Govern ens parla de més de 42 000 habitatges i 2500 solars procedents de la Sareb i incorporats a Casa47. Però quan la ciutadania entra al portal no arriba a 800 a tot l'Estat, a Catalunya, d'aquests ens en toquen 93: 5 a Girona, 7 a Lleida, 25 a Barcelona i 56 a Tarragona. Només a Lleida, a la capital, la resta de municipis que no són la capital de província.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Però mirin, no cal ni tant sols comparar amb comunitats que mana el Partit Popular. Comparem Catalunya amb Catalunya. Comparem Catalunya amb les zones tensionades i amb les zones no tensionades. A les zones tensionades els lloguers han baixat un 1,3 %. De fet, a Barcelona un 4,7 %. En canvi, els municipis catalans on no s'aplica la contenció han pujat un 9,5 %. Per tant, senyories del Partit Popular, expliquinme a mi on està exactament el fracàs de la llei. On està? Està a València, està a Madrid, està a Palma. Però en tot cas no està on s'està aplicant la llei. Catalunya va decidir utilitzar les eines de la Llei d'Habitatge i aplicar la contenció de rendes. Madrid no ho ha fet. Les Illes Balears no ho han fet. El País Valencià no ho ha fet. I curiosament, resulta que és allà on governa el Partit Popular. On més han pujat els lloguers i l'habitatge s'ha encarit més que qualsevol altre lloc del territori de l'Estat. I llavors ens surten amb allò que ha desaparegut l'oferta. Però les dades diuen que des de l'inici de la contenció, el parc de lloguer habitual a Catalunya ha crescut en 20 994 contractes. Potser hauríem de començar a parlar de rotació, perquè si una família pot continuar vivint en el mateix pis perquè el seu propietari no li pot apujar el lloguer desmesuradament, aquell pis no torna al mercat. I, evidentment, els portals immobiliaris, hi ha menys pisos? És que mirin l'èxit de la política d'habitatge. Potser no s'hauria de mesurar amb quantes vegades una família fa les maletes, sinó en quant de temps pot viure tranquil·la a casa seva.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Bona tarda. Ja trobava a faltar aquestes boniques tardes on el Partit Popular repeteix fins a la sacietat que hem de derogar la Llei d'Habitatge perquè no funciona. Ho repeteixen tant que ja començo a sentir un disc ratllat d'aquells dels 80 que ara estan tan de moda a Instagram. Avui jo els vull fer una pregunta, senyories del Partit Popular: vostès com poden afirmar tan rotundament que no funciona una llei que no apliquen a les comunitats on governen? De fet, avui m'he proposat sortir aquí amb tantes dades contrastades que, com a mínim, se'n vagin amb una mica de vergonya, si és que encara els hi queda. Les dades de l'INE, que jo no sé d'on treuen les dades dels altres, però en tot cas són unes dades que són diferents a les que nosaltres tenim. Tinc dades de l'INE clares l'any 2024, el primer any en què Catalunya va començar a aplicar la contenció, els lloguers van pujar un 3,1 % a Catalunya. Cert. Però mirem com van anar les comunitats del PP que no van aplicar la norma a les Balears. Van créixer un 4 %. El País Valencià va créixer un 5 %. De fet, al País Valencià va ser la comunitat on més van créixer de tot l'Estat.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Una dada, senyora Mínguez, la famosa llei de lobbys que el diputat Acebes, al qual saludo amb carinyo, havia portat. Ara vostès han convertit la llei de lobbys en un Reial Decret. Sí, per un imperatiu europeu, d'acord. Però aquest Reial Decret rebaixa l'ambició de la Llei de Lobbys. Per tant, ens estan venent aquí transparència i, el tio Paco con las rebajas. Bé, què hem de fer? Acabo, president. A Catalunya, per cert, hem fet la feina perquè com vostè sap, senyora Mínguez, a Catalunya tenim feina feta amb transparència i amb reglament de grup d'interès. Això existeix. Ara vostès arriben, com diuen aquí, a Madrid, tarde i mal a regular de manera oportunista la figura del senyor Feijóo. El senyor Feijóo té molts problemes, però la mesura de vostès no els arreglarà. Moltes gràcies. Presidente, señorías. Señora Mínguez, son valientes ustedes, ¿eh? Alguien decía que la mejor defensa es un ataque. No sé si fue Iván Redondo o de otro grupo, pero no siempre la defensa pasa por un buen ataque, sobre todo cuando el ataque -lo siento- puede convertirse en un bumerán. Eso ya se lo explicarán en su grupo, seguro. Yo creo que hoy se han equivocado ustedes. Se han equivocado trayendo esto, primero, porque, como decía con su elegancia suprema el señor Legarda, es una proposición extravagante. El señor Legarda ha estado muy fino, y yo, que quiero ser tan fino como el señor Legarda, diré peculiar, pero podríamos adentrarnos en terrenos con terminología más dura.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Bon dia, presidenta, senyories. Benvolguts amics saharauis és un plaer saludarvos en nom d'Esquerra Republicana i també de molts ciutadans de Catalunya que, com saben, estan al seu costat, han estat i estaran. Gràcies per ser aquí. Gràcies per la seva lluita. Com deia algun diputat que m'ha precedit. El que avui fem en aquesta cambra és una mesura necessària però insuficient. Podríem dir que és una solució pal·liativa perquè diguemho clar, l'aspiració de les persones saharauis no és esdevenir espanyols, és esdevenir lliures de ple dret com a ciutadans del Sàhara Occidental. Això és el que volen. Volen ser un poble lliure més entre tots els pobles del món, amb una bandera reconeguda no només com a observadors a Nacions Unides i, per tant, un poble reconegut d'igual a igual. Això és el que volen i això és el que nosaltres volem ajudar a que tinguin. Però bé, considerant que l'estat espanyol va ser la potència colonial que, arran del repartiment d'Àfrica que es va fer a finals del XIX, va tenir el domini sobre aquest territori. Entenem que l'Estat espanyol tenia i té una responsabilitat històrica sobre la sort i la vida de les persones que ocupen aquest territori i, per tant, el que fem avui, senyories, és un acte de justícia insuficient, repeteixo, però necessari, que és donar, per tant, unes garanties mínimes, una seguretat jurídica, un accés a drets bàsics de dones i homes que en el seu moment van formar part de les províncies espanyoles.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I ara sí que acabo. Incendis i energia formen part d'un mateix debat i el debat és, senyories, ens anticipem o improvisem. Si cuidem el territori o no, cuidem el territori i només intervenim quan crema, si governa la democràcia o governen els oligopolis, si Catalunya decideix o Madrid administra les nostres competències i els nostres recursos. Aquesta és la nostra clau republicana. Un país viu no es governa contra el territori, sinó amb el territori. La transició no la poden dictar ni els negacionistes de VOX, ni el Partit Popular, ni els consells d'administració i les decisions, vicepresidenta, que afecten Catalunya. Li ho torno a dir, es prenen a Catalunya. I davant d'aquesta emergència no volem un gran pacte ple de titulars i buit. El que volem són compromisos verificables. Ara sí que acabo, presidenta. Volem prevenció forestal durant tot l'any volem suport al món rural, volem recursos pels territoris, desplegament accelerat de renovables, xarxa i emmagatzematge, manteniment del calendari nuclear sense efecte, dominó i una transició justa abans, durant i després dels tancaments. Perquè el proper gran incendi no començarà el dia que aparegui la primera flama. Comença avui si tornem a arribar tard a la prevenció i la propera pròrroga nuclear, vicepresidenta, tampoc no començarà el dia que una empresa li demani. Comença avui si el Govern torna a ajornar sine die les inversions que fan possible el tancament. Catalunya, doncs, no vol haver d'escollir entre protegir el territori i tenir energia. Volem protegir el territori i volem alhora també garantir l'energia i decidir com fem totes dues coses. I sí, aquesta capacitat de decidir plenament al final només té un nom, vicepresidenta, i es diu independència.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Perquè digui, avui quants recursos nous hi haurà abans de l'estiu del 2027? Quines mesures fiscals, vicepresidenta? Quina coordinació real entre el Ministeri i el seu o el de transició ecològica i el d'Agricultura? Des del primer dia que demanem coordinació, que demanem debat, què demanem diàleg? Què demanem entesa entre els dos ministeris? Quins instruments tindran els territoris per actuar sense esperar una autorització de Madrid, per exemple? Perquè si no hi ha xifres, si no tenim calendari i responsables el seu pacte de país, en el qual sap perfectament que nosaltres ja hem aportat propostes i aportarem les que faci falta perquè, repeteixo, l'incendi no demana permís per traspassar l'Aragó i entrar a Catalunya o al revés. Però el que necessitem és justament que això no quedi només en un pacte de paraules. Els boscos no es gestionen amb declaracions, es gestionen amb persones, activitat econòmica i pressupostos. I aquí apareix la segona gran contradicció del Govern. Si em permet vicepresidenta, no es pot invocar l'emergència climàtica davant dels incendis i ajornar alhora decisions estructurals. Quan parlem, per exemple, d'energia. I aquesta és la gran contradicció, aquest agost el Govern ha prorrogat el mandat fins al juny del 2030. Els dos reactors havien de cessar, com tothom sap, el novembre del 2027 i l'octubre del 2028. Vostès diuen que és una decisió excepcional, vinculada a la volatilitat geopolítica i també al preu dels combustibles i que no modifica el tancament total previst per al 2035. Això m'ha semblat entendre. Nosaltres els diem una cosa molt senzilla, amb tota la humilitat del món: Almaraz no pot obrir una cadena automàtica de pròrrogues. No pot passar. Vicepresidenta, el PSOE ha incomplert el primer termini del calendari que ell mateix presentava com un calendari ordenat i viable. I això no es pot disfressar d'excepcionalitat. Expliqui'm, per què no va desplegar abans les alternatives i quina garantia jurídica i política tenim avui? Per exemple, que Ascó i Vandellòs no seran els següents. No pot ser el precedent perquè demà les propietàries d'Ascó, de Vandellòs, de Cofrents, al País Valencià o Trillo, tornin a presentar el mateix xantatge. O ens allarguen la vida del reactor, ens diuen ells, o posem en risc el subministrament. I tothom acollonit. Això és un xantatge en tota regla. La transició energètica es prepara deu anys abans, no l'endemà d'un tancament. Si ara falten xarxes, emmagatzematge, flexibilitat o renovables, això no és una fatalitat, és el resultat de no haver fet els deures quan tocava. No és una fatalitat. És inacceptable, doncs, que la falta de renovables o de xarxa es converteixi en l'excusa per mantenir oberts els reactors. I també és inacceptable si haguessin obligar la ciutadania a escollir entre seguretat de subministrament o tancament nuclear. Ens ho posen tan difícil que a tots ens agrada obrir l'interruptor i trobar llum. No, aquest dilema és fals. Sí ho és, bàsicament, si hi ha el que hi ha d'haver, que és planificació, inversió i voluntat política. El calendari nuclear no va caure del cel. El van pactar Enresa i les empreses propietàries Iberdrola, Endesa, Naturgy i el Govern el va incorporar en la seva planificació. Ara resulta que les mateixes empreses que van acordar no tenen la força suficient com per obligar a fer una revisió, mentre els territoris que acullen les centrals i els residus ens ho mirem des de la graderia. Això no és governança energètica democràtica, vicepresidenta, és deixar les claus del calendari a les elèctriques de sempre. Iberdrola, Endesa, Naturgy no només pacten, pressionen i demanen la pròrroga. Els beneficis, evidentment, es queden com sempre en els seus fantàstics consells d'administració, mentre els riscos i no només els riscos, els residus i la factura de la improvisació es queden als territoris. Doncs, miri, ja n'hi ha prou de privatitzar les decisions i socialitzar els costos. N'estem molt cansats. Catalunya produeix energia nuclear per sobre del seu pes demogràfic i conviu amb tres reactors, amb els residus i amb la incertesa també avui sobre el futur d'Ascó i Vandellòs. No acceptarem que una decisió adoptada per Almaraz es projecti automàticament per Catalunya, perquè nosaltres volem capacitat de decidir el nostre model energètic, perquè la sobirania energètica també és sobirania nacional.»