Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
367 declaraciones · página 2 de 13
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Molt bona tarda. Gràcies, president. Ministres, deixi'm que comenci, d'una manera molt clara, avui no discutim, no som aquí per discutir només de deute. De fet, avui discutim quin model de país, en realitat defensem. Perquè, atenció, darrere de cada milió d'euros destinat a pagar interessos del FLA -no ens equivoquem-, hi ha un milió d'euros que no arriba a la sanitat, hi ha un milió d'euros que no arriba a l'educació, que no arriba a la dependència, a l'habitatge o al transport públic. I aquesta és realment la qüestió. I avui el Partit Popular i VOX ens demanen una cosa molt senzilla 'parado todo el mundo': immobilisme. Que tot continuï igual que les comunitats autònomes, que els territoris continuïn endeutats, que continuïn pagant interessos, que continuïn sent atenció també més dependents de l'Estat. I això, senyories, té un nom, se'n diu bloqueig. Però, de fet, encara és pitjor, perquè el Partit Popular no només defensa el bloqueig, sinó que defensa el problema que ell mateix va crear. Ja té nassos la cosa. El Fons de Liquiditat Autonòmica no va néixer perquè les comunitats autonòmiques fossin unes irresponsables. Va néixer perquè l'Estat les infrafinançava i ho feia de manera sistemàtica. Per això va nàixer el FLA. I quan el Partit Popular va arribar al Govern, en lloc d'arreglar un sistema que, sí, és injust, va decidir convertir el FLA en una eina de control polític, va fer del deute una corretja curta per estacarnos curt i fort. Van convertir la necessitat financera que hi era en dependència política. I ara que es planteja reparar una part d'aquell prejudici, va i fan una esmena a la totalitat. És com si els responsables d'encendre un foc, els responsables de provocar un incendi, avui votessin en contra dels bombers perquè apagarlo, doncs, realment els espatlla el discurs. Vaja, que és perquè et petin absolutament totes les neurones que et poden quedar en aquesta Cambra a l'hora que avui és, després de 9 hores de ple. Aquesta és la realitat.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les esmenes de VOX ni tan sols parlen del reglament. Parlen, una vegada més, de la seva obsessió per uniformitzar l'Estat. Els incomoda que existeixin llengües diferents. Els incomoda que hi hagi nacions que reivindiquem la nostra identitat. Els incomoda que hi hagi pobles que vulguem decidir el nostre futur. En definitiva, els incomoda la llibertat quan no coincideix amb la seva manera d'entendre Espanya. El seu projecte és molt senzill una sola llengua, una grande i libre, i obligats a sentirnos espanyols. Encara que no vulguem. A vostès els obsessiona que posa el DNI, a nosaltres ens preocupa que posa a la nòmina el rebut del lloguer o la factura de la llum. A vostès els agrada que al DNI hi digui Espanya, a nosaltres ens preocupa que hi hagi famílies que, tot i que portin el mateix DNI que vostès, no poden pagar el lloguer, no arriben a finals de mes o han de marxar del seu poble perquè no hi ha oportunitats. Aquesta és la diferència entre vostès i nosaltres. Vostès fan de la identitat una imposició, nosaltres la defensem com una llibertat. Vostès volen que tots acabem sent iguals, nosaltres volem que tothom pugui ser diferent. Que cadascú pugui parlar la seva llengua, que cada poble pugui preservar la seva identitat, que cap territori sigui tractat com una perifèria condemnada per a sempre les inversions d'un estat que mai arriben. Perquè aquesta és també la seva manera d'entendre l'Estat, un Estat radial centralista on tot passa per Madrid i on massa sovint els territoris només existeixen quan toca demanarlos sacrificis. Nosaltres defensem exactament el contrari, defensem que Catalunya, Euskadi i Galícia i la resta de les nacions i territoris siguin representats en la seva diversitat. També el País Valencià, aquest País Valencià que vostès tenen tan tremendament ofegat. Defensem que la democràcia no consisteix a uniformitzar la societat, sinó a donar veu a totes les realitats que la conformen. I és precisament això el que fa aquesta reforma. Més pluralitat, més representació, més qualitat democràtica. Per això, aquesta iniciativa ha estat impulsada per diputats i diputades de diferents espais polítics, perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és defensar també la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«S'acaben les contencions com a rutina. Deixar de sedar persones grans és simplement més humanitat, que tinguin la dependència reconeguda i tindran també la discapacitat reconeguda sense repetir el calvari. L'habitatge habitual no comptarà i cap família no haurà de tornar la prestació del mes de la defunció, mai més aquesta carta. I en aquesta llei hi ha l'empremta republicana, sí, també n'hi ha una empremta republicana, no l'única, he dit que és una cosa col·lectiva. Hem posat negre sobre blanc, sobre blanc la perspectiva de gènere. El treball de cures està feminitzat i invisibilitzat i mal pagat. Per fi, l'Estat haurà de mesurar quant aporta a l'economia el treball no remunerat de les dones i estudiar una prestació per dignificar les treballadores de la llar. La reserva del 4 % de l'habitatge protegit, la vida independent i l'emancipació escrites a la llei, viure la teva vida, no que la gestionin altres. Les dades públiques i desagregades, perquè només es pot exigir allò que es pot comptar i que no quedi ningú fora, ni les persones migrants ni el món rural. L'altre gran bloc és el blindatge de les competències de la Generalitat: sancions, consell territorial, el dret propi. En això ningú ha anat tan lluny com Esquerra Republicana, diguin el que diguin alguns, i ho dic amb complicitat d'altres grups com el basc o com Bildu. Els drets socials es defensen millor des de l'autogovern. A Madrid aquesta obvietat costa a vegades que s'entengui i cal lluitarla sempre.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Per tot això, Esquerra Republicana votarà sí a la convalidació d'aquest reial decret llei i a partir de demà mateix vigilarem que cada euro, cada termini i cada transferència estigui ben empleada, perquè la dignitat no es decreta, es finança. Moltes gràcies. Buenas tardes, presidenta. Gracias, señorías. Un saludo especial a todas las entidades que nos siguen hoy en estos dos puntos del orden del día, dinero y ley de dependencia, que son, como ha dicho el ministro, tal vez de las leyes más importantes, al menos de esta legislatura. Gracias especialmente a las entidades, como decía, y sobre todo -permítanme que barra para casa?- a Toni Guillem y a Laura Recha, que han venido de mi casa, de mi tierra, infatigables e imprescindibles. La dependencia en dinero no es algo técnico, es la diferencia entre tener un derecho o no tenerlo. La dependencia se paga de tres bolsillos: familias, comunidades autónomas y Estado. En 2006, la ley prometió que el Estado y las comunidades iríamos a medias, y eso no ha sido así. Evidentemente, no es su responsabilidad, señor ministro, pero es una realidad de la que partimos. Veinte años después, la realidad es esta: de cada cuatro euros de nuestro sistema, el Estado tiene que pagar poco más del 27 %. Concretamente, el año pasado pagó 3657 millones de euros de un coste de más de 13 600 millones. Esto es, poco más del 27 %, como decía hace un momento. Y aquí voy a ser un poco más duro con los partidos del Gobierno y con el Gobierno. Si usted se mete en la página del Ministerio de Defensa, verá que hay setenta y nueve programas comprometidos por valor de 94 000 millones de euros. Y estamos ahora debatiendo de este dinero, que es mucho, pero comparado con este otro, no es tanto. Y para la clase trabajadora, la seguridad también es la ley de dependencia, no es solo la seguridad en sentido militar. Ahí lo dejo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Quarta, el repartiment territorial continua sec a la demografia. Es paga per beneficiari reconegut, però no per necessitat real, i això penalitza Catalunya, 4442 persones mortes en llista d'espera només fins al maig i 320 dies de mitjana per resoldre un expedient. No demanem cap privilegi. Demanem que la llei es compleixi, com deia abans. Hi ha qui aquests dies diuen que això és un pedaç, que 2200 milions d'euros és un pedaç. Un pedaç és retallar més de 5000 milions d'euros, com va fer el Partit Popular a partir del 2012. Això sí que és un pedaç i, a més, d'una mala costurera o costurera. I per acabar, hi ha qui compta la dependència com una despesa. Nosaltres la comptem com el que és: el salari indirecte de la classe treballadora, allò que sosté aquella persona que emmalalteix, que es fa gran, quan algú de casa ja no es pot valdre sol. Defensar aquest finançament és defensar el sou de la gent encara que no surti de la nòmina. I és alhora lluita social i lluita nacional, perquè finalment, finançar els drets de la gent i respectar les competències de Catalunya no són dues coses, són per a nosaltres, per a Esquerra Republicana, la mateixa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Bona tarda, presidenta. Gràcies, senyories. Una salutació especial a totes les entitats que ens estan seguint avui dels dos punts del dia, primer dels calers i després la llei de dependència, que són, com ha dit el ministre, possiblement una de les lleis més importants, si més no, d'aquesta legislatura. Gràcies especialment, com deia, a les entitats, i sobretot -aprofiteume que tiri cap a casa- al Toni Guillem i a la Laura Recha, que han vingut de casa meva, infatigables i imprescindibles. La dependència en diners no és una qüestió tècnica, són la diferència entre tenir un dret o no tenirlo. La dependència es paga de tres butxaques: la de l'Estat, comunitats autònomes i la de les famílies. L'any 2006 la llei va prometre que l'Estat i les comunitats aniríem a mitges. Això no ha estat així. Evidentment que no és responsabilitat seva, senyor ministre, però és una realitat de la qual partim. Vint anys després, la realitat és aquesta: de cada quatre euros que costa el sistema, l'Estat ha pagat poc més d'un 27 %. L'any passat, 3750 milions d'euros d'un cost de més de 13 500 milions, poc més del 27 %, com deia. Això encara -i aquí sí que seré una mica més dur amb els partits del Govern i amb el Govern- si entra vostè a la pàgina del Ministeri de Defensa, el Ministeri de Defensa veurà que hi ha 79 programes compromesos per valor de 94 000 milions d'euros. I aquí estem discutint per aquests diners, que són molts, però comparat amb l'altre. I per la classe treballadora, la seguretat és també la llei de dependència, no només la seguretat militar. Ahí lo dejo.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Gràcies. Buenas tardes, presidente, señorías. Este real decreto responde a una necesidad clara, concreta y urgente, que es, como se ha dicho, garantizar la sostenibilidad económica de la corporación RTVE ante la incertidumbre suscitada por litigios y por la interpretación y el ocasional cambio de doctrina tributaria, que pueden dejar ciertos impuestos soportados por RTVE sin deducción. Señor ministro, si no se trata esta situación, como ha dicho usted, se pone en riesgo el equilibrio patrimonial de la corporación y, por consiguiente, la continuidad del servicio público que presta. No será por nosotros que esto no salga adelante. Tenemos claro el servicio que prestan RTVE y sus profesionales. Recordamos también el importante centro de producción de San Cugat, en Cataluña y el canal La 2 Cat, importante para divulgar la lengua catalana, más todavía, señoras y señores, donde predominan las noticias falsas y la posverdad. Tres puntos harán que nuestro grupo vote a favor de este real decreto. En primer lugar, la defensa del servicio público y la pluralidad. La medida preserva la existencia de un medio público importante, capaz de garantizar la pluralidad de la información, espacios culturales y contenidos en todas las lenguas oficiales. En Cataluña sabemos bien de la importancia de tener un espacio mediático que reconozca y haga visible nuestra lengua y nuestra realidad. Una corporación económicamente saneada es también una garantía de que estas realidades no quedarán relegadas por criterios mercantiles. En segundo lugar, señor ministro, votaremos a favor por la seguridad jurídica y la previsibilidad financiera. La inclusión de un mecanismo de compensación ante circunstancias sobrevenidas, como sentencias o resoluciones que alteran la deducción de impuestos, aporta previsibilidad contable y evita que la gestión ordinaria deba cargar con riesgos extemporáneos, que no dependen de la actividad normal de la corporación. Esto facilitará una gestión más eficiente y evitará tensiones en la plantilla y en la programación. Y, en tercer lugar, señorías, votaremos a favor porque entendemos que es una medida proporcional y adecuada y que llega en un momento urgente.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Bona tarda, president. Senyories. Aquest reial decret respon a una necessitat clara, concreta i urgent, que és, com s'ha dit, garantir la sostenibilitat econòmica de la corporació RTVE, davant la incertesa generada per litigis i per la interpretació i ocasional canvi de doctrina tributària que poden deixar determinats impostos suportats per Radiotelevisió Espanyola, sense deducció. Aquesta situació, senyor ministre, si no es tracta, com vostè ha dit, posa en risc l'equilibri patrimonial de la corporació i, en conseqüència, la continuïtat del servei públic que presta. No serà per nosaltres que això no tiri endavant. Tenim clar el servei que presta Radiotelevisió Espanyola i els seus professionals. Recordem també el centre de producció, important, de Sant Cugat a Catalunya i el canal La 2 Cat, important també per a la difusió de la llengua catalana. Bo i més senyories, en un moment en què hi ha una gran preeminència de les notícies falses i les postveritats. Tres punts faran que el nostre grup voti a favor d'aquest reial decret. En primer lloc, la defensa del servei públic i la pluralitat. La mesura preserva l'existència d'un mitjà públic important, capaç de garantir pluralitat d'informació, espais culturals i continguts en totes les llengües oficials. A Catalunya sabem bé la importància d'un espai mediàtic que reconegui i faci visible la nostra llengua i la nostra realitat. Una corporació econòmicament sanejada és també una garantia que aquestes realitats no quedaran relegades per criteris mercantils. En segon lloc, senyor ministre, votarem a favor per la seguretat jurídica i la previsibilitat financera. La inclusió d'un mecanisme de compensació davant circumstàncies sobrevingudes, com sentències o resolucions que alteren la deducció d'impostos, aporta previsibilitat comptable i evita que la gestió ordinària hagi de carregar amb riscos extemporanis que no depenen de l'activitat normal de la corporació. Això facilitarà una gestió més eficient i evitarà tensions en la plantilla i en la programació. I en tercer lloc, senyories, votarem a favor perquè entenem que és una mesura proporcional i adequada i que arriba en un moment urgent.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«I pel que fa a l'esmena de VOX, cal dirho amb tota claredat: és una esmena que no té res a veure amb l'objecte d'aquesta reforma. Nosaltres parlem de drets de representació parlamentària i VOX aprofita aquest debat per tornar a qüestionar la pluralitat lingüística de l'Estat. La llengua catalana, basca, gallega no són un problema per a la democràcia. El problema per a la democràcia són vostès, són les senyories de VOX, perquè les llengües formen part del patrimoni col·lectiu i són llengües oficials reconegudes per l'ordenament jurídic. Permetre que es puguin utilitzar en aquesta cambra no divideix ningú. Al contrari, és una expressió de respecte a la diversitat lingüística que existeix a la societat que representem. Senyories de VOX, que viuen anhelant tornar al passat més fosc d'aquest Estat, la fortalesa d'una democràcia no es mesura per la seva capacitat d'uniformar, com volen fer vostès, sinó per la seva capacitat d'aglutinar la diversitat. I aquesta reforma la vam presentar conjuntament diputats i diputades de diferents espais polítics i -?ojo!- també de diferents llengües. Parlàvem diferents llengües, però vam ser capaços d'entendre'ns. Ves per on! Allò que vostès pensen que no pot passar mai. Perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és també defensar la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les democràcies del nostre entorn tendeixen a tenir governs de coalició i parlaments amb un major nombre de forces polítiques diferents i, gràcies a això, la ciutadania avança. Molts d'aquests països, com vam exposar en la presentació d'aquesta iniciativa, garanteixen la possibilitat de conformar grup parlamentari amb requisits tan o més accessibles que els plantejats en la nostra proposta de reforma. I ho fan perquè els parlaments només poden complir la seva tasca d'articular les diferents voluntats populars en propostes polítiques de majories si les forces polítiques minoritàries tenen la possibilitat d'expressarse, de defensarse, de fer propostes. I la pregunta és molt senzilla: té sentit que formacions que obtenen cinc diputats i centenars de milers de vots puguin veure limitada la seva capacitat de representació per uns requisits que no responen a la realitat política actual? Nosaltres creiem que no i la seva proposta, senyories del PP, no resol aquest problema. Al contrari, consolida les barreres existents i manté un sistema que ha provocat reiteradament que opcions polítiques àmpliament recolzades per la ciutadania hagin quedat relegades al Grup Mixt, amb menys capacitat d'iniciativa i de control parlamentari. Això també és el que volen. Vostès volen que quan arribin al govern no se'ls pugui controlar. Està clar que vostès, senyories del PP, volen continuar amb un bipartidisme on puguin fer i desfer al seu gust, més o menys com fan ara, però s'estalviarien haver d'utilitzar el poder judicial com fan avui.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«I que ningú s'equivoqui. Que ningú s'equivoqui: aquesta llei, aquesta llei, no va en contra de ningú, al contrari. Aquesta llei va a favor de tothom, a favor de tothom. És una llei que va a favor de la dignitat humana. És una llei que va a favor de la llibertat. És una llei que va a favor del dret de cada persona a viure sense haver de demanar perdó per existir. I per això avui no només penalitzem una pràctica. Avui enviem un missatge, un missatge a cada adolescent que encara avui té por, un missatge a cada persona que ha estat humiliada, a cada víctima que va arribar a creure que hi havia alguna cosa malament en ella. Els diem que no, que no, que mai hi va haver res de malament, en ells i elles. Que la societat, sens dubte és molt millor quan ningú ha d'amagar qui és i que el futur no pertany a aquells que volen esborrar la diferència. Pertany als qui, precisament, defensen la diferència. Avui som, senyories, una mica més lliures i sobretot avui la nostra societat és una miqueta més justa.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Per això nosaltres no participarem d'aquest teatre. No hem vingut aquí a escollir quina de les dues maquinàries del bipartidisme té menys imputats. Mirin, tenim altra feina. Hem vingut a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, i aquests interessos no passen ni per blanquejarne uns, ni per aplaudirne uns altres; passen únicament per defensar allò que la ciutadania necessita. I tinguin clar a l'una i l'altra banda que la ciutadania necessita avui moltes coses. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente Buenas tardes de nuevo. Tengo que reconocer que esta moción del Grupo Popular tiene algunos puntos muy admirables, no porque sean las siete de la tarde o las seis y media y estemos debatiendo esto, ni tampoco porque alguien piense que tres cuartas partes de la población de este Estado está esperando a ver qué pasa con esta moción, sino porque hay que tener confianza, una confianza -?si me permiten- absolutamente extraordinaria en uno mismo para venir aquí a dar lecciones de corrupción siendo el partido que ha convertido los juzgados en una sala anexa de la calle Génova. Perdónenme, eso es así. De verdad que es admirable: Brugal, Palma Arena, la Caixa, Kitchen, la Caja B y una larga lista que haría palidecer a una enciclopedia entera.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«I aquí, és veritat, abans li deia a fora al senyor Chamorro, podríem coincidir, però vostès no volen resoldre'ls, perquè vostès, i això s'obliden sempre de dirho des d'aquest faristol, el que necessiten és que aquests problemes continuïn, que aquests problemes continuïn existint. Aquí hi ha la clau. Aquí hi ha la clau, perquè el malestar del camp és la seva matèria prima, diputades i diputats de VOX, la seva matèria prima. Com més indignació, millor per a VOX. Com més desesperació, millor per a VOX. Com més confrontació, doncs també millor per a VOX. Per això no presenten una estratègia per al sector primari, el que presenten és una estratègia, sí, però electoral. I utilitzen els agricultors, utilitzen els ramaders i els pescadors com altres utilitzen les banderes, única i exclusivament com a attrezzo. Però el camp, senyories, jo sento dir que no és un decorat en absolut. El camp és gent que es lleva abans que surti el sol, que treballa 365 dies l'any i que està cansada de ser utilitzada per polítics que apareixen cinc minuts abans davant d'un tractor i desapareixen quan toca fer polítiques, quan toca negociar pressupostos, quan toca defensar la pagesia davant les grans cadenes de distribució, atenció, no hi són mai; quan toca invertir en modernització de regadius, quan toca parlar de relleu generacional, no hi són.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I a Esquerra ho tenim clar. No hi haurà autonomia estratègica europea sense sobirania alimentària. Ja està. És que no hi ha opció. No hi haurà cohesió territorial, si abandonem el món rural. No n'hi haurà, és impossible. I no hi haurà futur per a Europa, si permetem que desapareguin els homes i les dones que, amb les mans a la terra i els ulls posats al mar, fa, senyories, generacions que sostenen aquest país. Perquè defensar la pagesia, la ramaderia i la pesca no és mirar al passat. Defensar és precisament mirar i alimentar el futur. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta. Hoy, con esta moción, no hablamos solo de un presupuesto europeo, hoy hablamos -si me permiten- también de una manera de entender Europa. Hoy hablamos de los agricultores, de los ganaderos y de los pescadores; hablamos de aquellos que trabajan en los campos, hablamos también de aquellos y aquellas que cuidan al ganado y también de los que salen a la mar, aunque esté muy oscuro y haga mucho frío; hablamos de aquellos que demasiado a menudo solo son noticia cuando hay una crisis, solo son noticia cuando hay una sequía o cuando hay una protesta acompañada de muchos tractores. Sin embargo, son ellos quienes sostienen una de las soberanías más importantes que puede tener cualquier país, que es la soberanía alimentaria. Por eso, cuando Europa dice que quiere ser más fuerte, que quiere ser más resiliente y más y más autónoma, nosotros, sí, estamos de acuerdo de entrada, pero hay una pregunta muy sencilla que hace falta plantear, y es de qué sirve hablar de soberanía si abandonamos a aquellos que nos alimentan.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Per això presentem aquesta moció, en definitiva, amb uns quants punts que jo he resumit en cinc, en aquest minut i mig que em queda. El primer: per defensar una PAC forta amb els dos pilars. Segon: per defensar un FEMPA que no condemni la pesca del Mediterrani. Tercer: per rebutjar el cofinançament que evidentment acabaria traslladant més desigualtat als territoris. Quart: per preservar la participació dels governs territorials i dels Grups d'Acció Local Pesquers, dels GALP. I cinquè: perquè el Govern de l'Estat, molt important, arribi a Brussel·les amb una posició clara i ambiciosa. Nosaltres el que necessitem, i per això aquesta moció, i segurament per això també la compareixença del ministre Planas prevista per a demà, que finalment serà la setmana vinent, perquè volem saber quin missatge el ministre d'Agricultura traslladarà a Brussel·les, i perquè aquí no estem discutint només una línia pressupostària; estem decidint, com deia al principi, quin model d'Europa volem. Volem una Europa que concentra poder i retalla recursos? O, en canvi, volem una Europa que protegeixi la seva gent, que protegeixi els seus territoris i la seva capacitat d'alimentarse?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento del principio de prioridad nacional en las prestaciones públicas.
«I alguns el que volen és mà d'obra barata, i per ser barata, ha de tenir pocs drets, perquè, si té pocs drets, és més fàcil d'explotar. Això també són realitats. I aquí ve la prova que els retracta. Qui defensa de debò el treballador té una eina òbvia: apujar el conveni per a tothom, perquè ningú pugui ser més barat que els del seu costat. Això sí que és senzill. Però això no ho he sentit mai. No ho demanen mai, vostès això, mai. Vostès no volen apujar els convenis sectorials per a tothom, ho repeteixo, per a tothom, no ho he sentit, perquè mantenir la gent en la intimitat és el seu negoci, o forma part del negoci d'alguns. I no cal anar gaire lluny per veureho, n'hi ha prou amb la Catalunya dels anys 60, fa quatre dies. Anem a parlar de la Catalunya dels anys 60, quan van arribar centenars de milers de persones d'Andalusia, recordin, venien, llavors eren els qui venien d'Andalusia, d'Extremadura, de Múrcia, d'Aragó. A què venien a casa meva, en aquest cas? Venien a Catalunya, venien a Tarragona. A què venien? Venien a treballar, a la química, a Tarragona, al port, a la construcció, amb una maleta de cartó. I sap què passa? Venien al mateix barri que vivia jo i eren els meus amics. Encara tinc aquests amics. I sap què va passar amb aquells que venien a aquest barri on vivia jo? Va passar el mateix que passa ara. Van sentir discursos de persones com vostès que deien: 'Ens envaeixen'. Exactament igual. 'Embruten els barris'. Exactament igual. 'Ens treuen la feina'. Exactament igual. I sap què va passar amb els meus amics i la meva gent? Que estan treballant i estan plenament integrats, i no es van integrar per cap prioritat nacional, ni amb deu anys d'empadronament. Es van integrar treballant, vivint al mateix barri que jo, compartint les meves festes, els somnis, els anhels. Això és el que va passar, de tu a tu, d'igual a igual. Compartint el mateix sindicat, les mateixes associacions de veïns. I el més trist de tot plegat és que els que avui voten el seu discurs de la invasió són nets d'aquella gent, nets de murcians que en aquell moment van ser menyspreats i avui dia menyspreen. Han aconseguit que oblidin qui era el seu avi. Això és trist, però és una realitat. És la seva infame victòria.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«La posición de Esquerra Republicana es muy clara: es de defensa, pasa por el respeto del modelo de gobernanza, de la PAC vigente, con un rol específico para la interlocución entre la Generalidad y los interlocutores del territorio. Para nosotros, defender es exigir un presupuesto ambicioso para la política, la pesca común, manteniendo la PAC, manteniendo los pilares actuales y recuperando los recursos perdidos. Para nosotros es asegurar la continuidad de los grupos de acción locales pesqueros, que son lo clave. Poner en riesgo estos grupos pesqueros es, permítanmelo, poner en riesgo el futuro de nuestras comunidades marineras. Estos grupos han demostrado que son eficaces para generar ocupación, para diversificar la economía azul, para preservar el patrimonio pesquero y también para garantizar la cohesión social del litoral. No podemos aceptar que decisiones centralizadas desde Bruselas desmantelen este modelo que funciona. ¡Qué manía con tocar lo que funciona en lugar de articularlo más! Un sector que ha dado oportunidades a centenares de proyectos arraigados al territorio. Termino, ministro. Esperamos que en su réplica de cinco minutos nos pueda confirmar un poco esto que le pido: ¿hasta dónde, hasta dónde podemos llegar? Porque, en definitiva, necesitamos lo que decía al principio, una defensa explícita a la gobernanza local -para nosotros eso es clave-, a la soberanía alimentaria bien entendida -porque aquí hablamos mucho de ello, pero no todo el mundo la entiende, pero usted sí; entiendo que cuando usted habla de ella, habla de lo mismo que yo- y especialmente al equilibrio territorial. Muchísimas gracias. Hasta aquí, señor ministro. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«I acabo. Ministre, esperem que, en la seva rèplica de cinc minuts, doncs, ens confirmi, ens confirmi una mica això que li demano, bàsicament fins on podrem arribar, perquè, en definitiva, necessitem el que li he dit al començament de la interpel·lació una defensa explícita a la governança local -per nosaltres, extremadament clau-, a la sobirania alimentària, ben entesa -perquè aquí se'n parla molt i ningú l'entén; vostè, sí, vostè, quan parla de sobirania alimentària, entén que parla de la mateixa que entenc jo, per tant, ja ens hem entès- i sobretot, sobretot, per l'equilibri territorial. Res més. Moltes gràcies, senyor ministre. Bien, seguimos. Gracias, ministro. Seré rápida, porque en un momento cambiamos presidenta por presidente y eso quiere decir que nos quedamos sin segundos, con todo el respeto. Compartimos, señor ministro -como dijo-, la poca ambición, por no decir nula, de la Comisión Europea. Esto es un drama, un escándalo. De hecho, entendemos también que los tiempos -no lo ha dicho, pero creo que se puede entender- de las negociaciones y la posición complicada, difícil, en la que se han enrocado algunos Estados miembros, todo esto lo complica todo, de hecho, tanto por lo que se refiere a la centralización de fondo, como por este fondo financiero que nadie lo entiende.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, seguim. Gràcies, ministre. Aniré molt ràpida perquè en un plis aquí es canvia la presidenta pel president i això vol dir que t'escanyen molts segons, amb tot el respecte. Senyor ministre, compartim, tal com deia vostè, la poca ambició, per no dir nul·la, de la Comissió Europea. Això és un desori, és un drama, és un escàndol. De fet, entenem també que els temps -no ho han dit- però jo crec que entenem que els temps de les negociacions i de fet la posició complicada, la posició difícil en la qual alguns estats membres s'han enrocat, tot això ho complica molt tot, eh? Bé, de fet, tant pel que fa a la centralització, en aquest cas de fons, com també per aquest embolcall financer que no hi ha qui l'entengui. Però ja sé que era complicat que amb dotze minuts i ara encara amb cinc serà més complicat i amb el 'presi', molt més, que em contesta les vuit preguntes. El debat durarà i tindrem temps de parlarne, però a mi sí que m'agradaria, perquè vostè, vostè és molt bo. No només perquè és molt diplomàtic, sinó perquè és el ministre d'Agricultura de l'Estat espanyol, perquè el conec negociant i perquè és bo, en sap, en sap. Sap molt bé com va aquesta arquitectura. Però ha parlat també del consens que en aquests moments hi ha. Això és vital. És molt important. Veurem també en aquest Parlament com s'actua. La setmana que ve farem una moció, que intentarà ser molt senzilla però molt clara. Jo el que li demano és: fins on pot arribar? Fins on pot arribar l'Estat espanyol? Fins on pot arribar la seva força amb el president del Govern, amb el senyor Sánchez, per defensar els interessos que ens ocupen i ens preocupen que en aquest cas és el del sector ramader, agrari i pesquer? Perquè això és important. Hi ha aquest consens.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Por eso, aunque respaldaremos la toma en consideración, mantendremos los ojos muy abiertos ante cualquier tentación de convertir el Instituto de las Mujeres estatal en un organismo recentralizador que pueda afectar a las competencias de la Generalitat, porque consideramos que las ejercemos con responsabilidad. Por eso, afrontamos esta toma en consideración con una actitud constructiva. Compartimos el objetivo de reforzar la defensa de los derechos de las mujeres, de seguir avanzando en esa necesidad, pero creemos que este debate también nos tiene que servir para reafirmar algo muy básico: el feminismo no se mide por el número de organismos, sino por la efectividad real de proteger a las mujeres, de defender a las víctimas y que ninguna se quede sola. No basta con crear una estructura, sino que el sistema llegue a tiempo cuando la mujer pida ayuda. Nuestro derecho es que el sistema nos proteja cuando pedimos ayuda. Hoy, pensando en Kimberli y en muchas otras mujeres, creo que todos deberíamos ejercer esta responsabilidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Moltes gràcies. Gracias. Buenas tardes. La proposición de ley que nos presenta hoy el Grupo Socialista, que pretende reforzar el Instituto de la Mujer y adaptarlo a las nuevas regulaciones y normas europeas, consideramos que es demasiado técnica, y no me entretendré mucho en la literalidad del texto. Esquerra Republicana comparte el objetivo de continuar avanzando en la defensa de los derechos de las mujeres y tener todas las herramientas para combatir las discriminaciones, desigualdades y violencias machistas. Y, evidentemente, para eso todas las instituciones tienen que estar preparadas al máximo, para afrontar estas situaciones. Pero creo que, más allá de este texto, este debate debería hacernos reflexionar más profundamente sobre cómo el sistema está respondiendo ante los casos reales de mujeres acosadas, discriminadas y atacadas, acerca de cómo el contexto global actual está sufriendo un retroceso brutal en todo aquello que dábamos por conseguido y lo importante que es defender nuestros derechos, porque con muy poco pueden dejar de serlo. La semana pasada pude visitar la OCDE, donde nos explicaron que actualmente se está dando una situación insólita al saber que los Estados Unidos están presionando para que desaparezcan las referencias a la igualdad de género y los derechos sexuales y reproductivos de los documentos, programas y espacios de trabajo internacionales; un intento de borrar una realidad tozuda y que mata cada día desde los organismos internacionales, que teóricamente trabajan con datos y de forma objetiva, y no partidista. Que desaparezcan estos conceptos no solo nos lleva a una batalla dialéctica, sino que, además de desaparecer las palabras, también hace que desaparezcan las prioridades políticas y los recursos económicos. De hecho, nada nuevo; hace meses que vemos cómo los programas de cooperación internacional, que durante años han sido esenciales para garantizar los derechos básicos de millones de mujeres y niñas a la salud sexual y reproductiva, la prevención de matrimonios forzados, la lucha contra la violencia machista o la promoción de la autonomía económica de las mujeres, están sufriendo una represión brutal por esta desaparición de los recursos que aportaba Estados Unidos y también otros países a partir de esa ideología por la que están retirando todos los recursos de los programas, generando una pérdida total de oportunidades a miles y millones de mujeres del mundo.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Per això, tot i que recolzarem la presa en consideració, mantindrem els ulls molt oberts a qualsevol temptació de convertir l'Institut estatal de les Dones en un organisme recentralitzador que pugui afectar les competències de la Generalitat, perquè considerem que les exercim amb responsabilitat. Per això, afrontem aquesta presa en consideració amb una actitud constructiva. Compartim l'objectiu de reforçar la defensa dels drets de les dones. Compartim la necessitat de continuar avançant, però també creiem que aquest debat ens ha de servir per recordar una cosa molt bàsica: el feminisme no es mesura pel nombre d'organismes que tenim, sinó per la capacitat real de protegir les dones, d'acompanyar les víctimes i de garantir que cap dona quedi sola quan demana ajuda. Els drets no existeixen perquè creem una estructura. Existeixen perquè, quan una dona demana ajuda, el sistema arriba a temps. És el nostre dret que el sistema ens protegeixi quan demanem ajuda. I avui, pensant en la Kimberli i en tantes altres dones, crec que tots hauríem d'exercir aquesta responsabilitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Bona tarda. Gràcies. La proposició de llei que ens presenta avui el Partit Socialista, que pretén reforçar el Instituto de la Mujer i adaptarlo a les noves regulacions i normes europees, nosaltres considerem que és força tècnica i no m'entretindré massa en la literalitat del text en sí. Des d'Esquerra Republicana, compartim l'objectiu de continuar avançant en la defensa dels drets de les dones i en la necessitat de disposar de totes les eines per combatre les discriminacions, desigualtats i violències masclistes. I, evidentment, per fer això, totes les institucions, totes les institucions, han d'estar al màxim de preparades per afrontar aquestes situacions. Però crec que més enllà del text en si, aquest debat ens hauria de fer reflexionar més profundament sobre com el sistema està responent als casos reals de dones assetjades, discriminades i atacades, de com el context global actual està patint un retrocés brutal en tot allò que donàvem per aconseguit i de com d'important és defensar els nostres drets, perquè en molt poc poden deixar de serho.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Voy a hacer una previa porque hace tres segundos me he quedado paralizada por algo que he oído. La eutanasia por motivos económicos ni está contemplada ni permitida ni se le puede ocurrir a nadie. Lo digo porque, después de la intervención de hace unos segundos, hay que poner las cosas claras: no existe la eutanasia por motivos económicos. Existen situaciones desesperadas -si quieren-, pero la eutanasia solo tiene cabida en supuestos médicos, con dos informes más una comisión. Por lo tanto, que todo el mundo se tranquilice. Es importante dejar claros dos elementos. Primero, sobre el derecho a la eutanasia. Este derecho ya se ha debatido aquí, se consiguió en la legislatura pasada. Segundo, hoy lo que hacemos es ver cómo articulamos un procedimiento específico para que el ejercicio de este derecho sea real, factible, en un tiempo razonable y de una forma ordenada. Esto es necesario tenerlo presente porque en el momento de la defensa de este derecho ya dijimos que nosotros lo entendíamos no como un derecho a la muerte, sino como un derecho a la vida, porque una vida digna es aquella en la que sabes que vas a disponer de una forma de morir si se dan determinadas circunstancias: un dolor crónico insoportable e incurable, una enfermedad que no se puede superar y que te pone en una situación que no quieres vivir. Por lo tanto, es un derecho de vida, no es un derecho de muerte.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«És important deixar clar dos elements. El primer, sobre el dret a l'eutanàsia. Aquest dret aquí ja s'ha debatut. Aquest dret es va aconseguir la legislatura passada. Avui el que fem és veure com articulem un procediment específic, perquè l'exercici d'aquest dret sigui real, factible, amb un temps raonable i d'una manera ordenada. I això és necessari tenirho present perquè, en el moment de defensa d'aquest dret, ja vam dir que nosaltres l'enteníem no com un dret a la mort, sinó com un dret a la vida. Perquè una vida digna és aquella en què saps que disposaràs de la manera de morir, si es donen determinades circumstàncies: un dolor crònic insuportable, inguarible, una malaltia que no es pot superar i que et posa en una situació que no vols viure. Per tant, és un dret de vida, no és un dret de mort. I, per tant, l'únic que fem avui, i ho fem gràcies al Parlament de Catalunya, que també va ser l'impulsor, el primer que va portar a aquest congrés al dret a l'eutanàsia, el que fem és ordenar per tal de que retards injustificables no afectin aquesta dignitat que creiem que preserva el dret a l'eutanàsia. I això és necessari saber que l'exercici dels drets... Moltes vegades hem parlat de l'exercici de la justícia i dèiem: una justícia fora de temps i una justícia dilatada absolutament no és justícia, és injustícia. Doncs bé, un dret, un dret subjectiu, un dret fonamental, un dret humà com el de ser el mestre o la mestressa de la teva pròpia mort també queda absolutament esborrada si el transcurs del temps és excessiu, si aquell patiment que no pots assumir, aquell patiment amb qui no pots viure, aquell dolor, aquella malaltia, te la fan passar, tant sí com no, d'una manera injustificable en el temps.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Por tanto, lo que necesitamos es una política europea de seguridad, una política de defensa europea -repito- en mayúsculas, una política multilateral, una política multilateral basada en los derechos humanos y el respeto por el derecho internacional, y no una competición permanente entre Estados para ver quién compra más armamento y quién lo compra en menos tiempo. Y aquí es donde tenemos la discrepancia más importante en relación con el gasto militar. ¿Y por qué digo esto? Porque mientras que hablamos de decenas de miles de millones que dedicaremos a armamento, por otra parte, tenemos un déficit astronómico, gigantesco, por ejemplo, en vivienda pública -y esto es una realidad-, seguimos teniendo problemas de tipo estructural en sanidad, seguimos teniendo problemas estructurales en educación y también, sí, en transporte. De hecho, solo hay que preguntar a cualquier usuario de cercanías si le parece que las inversiones del Estado están resueltas. Y, además, aquí añadiría una cosa más, y es que los ayuntamientos y las comunidades autónomas, estas Administraciones son las que justamente siguen asumiendo una parte importante del Estado del bienestar, pero sin disponer, en paralelo, de una financiación que sea justa o suficiente, porque no es ni lo uno ni lo otro, y, cuando aumentan los recursos, esos son aquellos que ya deberían haber llegado a aquellos que gestionan los servicios públicos de la vida cotidiana; aquí lo dejo dicho.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al cese de actividad del polígono de tiro de Bardenas.
«Señorías, también quiero recordar que el Parlamento de Cataluña ha aprobado varias mociones en esta misma línea. Una de ellas data de 2016 y pedía espacios educativos libres de Ejércitos, la prohibición expresa de las maniobras militares en zonas civiles y el fin del uso de aviones de combate en exhibiciones públicas, como la denominada Fiesta del Cielo. Señorías, en su conjunto, todos estos pronunciamientos vienen a reflejar un sentir muy general en la sociedad catalana, como hemos oído, en la sociedad navarra también, que es contrario a los excesos de la militarización y favorable a la extensión de la cultura de la paz. Han transcurrido muchas décadas y es evidente que la sociedad española se ha transformado. Sin embargo, hay algunos ámbitos, en especial aquellos que tienen que ver con el patrimonio simbólico vinculado con la defensa, que parecen intocables. Nosotros, en este sentido, quisiéramos hacer un llamamiento, porque eso es un anacronismo. Cuando se están defendiendo estos ámbitos muchas veces se hace más por un prurito simbólico de presencia del Estado que por una cuestión práctica y operativa. Somos conscientes, señorías, del mundo en el que vivimos y también somos conscientes del tiempo que nos ha tocado vivir, pero estamos convencidos de que tiene que ser la representación política de la ciudadanía de Cataluña quien decida en última instancia cuál debe ser el papel del Ejército de España en este territorio y qué instalaciones se pueden considerar operativas o no. Gracias. (Aplausos).»