Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
88 declaraciones · página 2 de 3
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«El tema d'asil, quantes sol·licituds d'asil hi ha? Crec que hi ha moltes i el termini mitjà de resolució d'asil és molt més alt que la mitjana a la Unió Europea. La pregunta és què es farà perquè això no sigui així? Un altre clàssic, i no hauria de ser un clàssic, són les oficines destrangeria i el caos crònic que existeix. Constantment rebem afiliats i afiliades, ciutadans i ciutadanes que ens diuen, ens expliquen moltes, moltes batalletes del que els hi passa quan van a buscar cites. Les cites no existeixen, cues, pantalles plenes en segons, bots que acaparen les cites, mercat negre on es cobren 100, 200 euros o 500 euros per un tràmit, etcètera, etcètera. La pregunta és concreta: quan es desplegarà, per exemple, una plataforma antifrau amb verificació robusta per hores reservades, per casos de vulnerabilitat, etcètera, etcètera? Haurà més personal, terminis garantits? Haurà algun moment que això podrem dir que està resolt? Passa no només per demanar cita, passa també a moltes oficines de la Seguretat Social, com crec que tots els ciutadans d'aquí saben i creiem que és una urgència, sobretot quan aquest any, encara que no hi hagi impostos, és molt trist, hi ha hagut una recaptació rècord de 19 000 milions d'euros i més de 10 000 milions d'euros no han anat a coses importants per a la ciutadania, sinó que han anat a altres partides pressupostàries, com per exemple intentar arribar al 2 % d'armament. De 19 000, 11 000. Creiem que hi ha prioritats molt importants i el tema de la regularització, el tema de que la gent pugui fer els papers és important. No solament per drets humans i per la vida, sinó també pel propi empresariat, que per això va pressionar abans de l'estiu que es regularitzi moltíssima més gent, com s'ha fet en altres governs al llarg de la història, perquè hi ha molts empresaris que no troben treballadors. Això és una realitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la estrategia que va a adoptar el Gobierno para...
«VOX diu: Deroguem la Llei d'habitatge. Error! Això és desprotegir els joves i les famílies que més ho necessiten. A Catalunya, gràcies a la regulació dels preus del lloguer en zones tensionades, han començat a baixar entre un 3 i un 5 %. Si traiem aquesta eina, els únics beneficiaris són, com sempre, els especuladors. La solució? Just la contrària: reforçar i ampliar aquesta llei per on s'escapen els pisos, lloguers de temporada i habitacions. VOX diu: Permetem que l'habitatge protegit passi al mercat privat per poder tenir un pis en propietat. Això, senyories, ja ha passat. En quaranta anys s'han desqualificat 3 000 000 d'habitatges protegits a l'Estat i el resultat és que tenim poc més d'un 1 % d'habitatge protegit a Catalunya contra un 8 % de mitjana europea. Pisos fets amb fons públics que ja mai més podrà tornar a utilitzar una família que ho necessiti i el més greu, que es podran llogar o vendre a preu d'or. La solució? Blindar l'habitatge protegit perquè sigui permanent i aconseguir així estabilitzar el mercat i oferir alternatives de lloguer assequible.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Es construeixen només 90 000 habitatges anuals, quan abans de la crisi se'n construïen 600 000. Als anys noranta es construïen 75 000 pisos protegits cada any i això ara ha caigut a 12 000, una reducció del 84 %. A Catalunya, les famílies han de fer un esforç del 5,6 vegades la seva renda anual per comprar un habitatge, més alt que la mitjana espanyola. A Madrid i a Balears aquest esforç ja és de vuit vegades, impossible per a sous mitjans. I el 14 % de les compres les fan els estrangers, molts pagant al comptat. Mirin, jo soc de la Costa Brava. A la Costa Brava, el 80 % dels estrangers compren casa sense hipoteca i els asseguro que els estrangers que compren cases sense hipoteca a la Costa Brava no són els que vostès els preocupen tant que han d'arribar a l'Estat espanyol en patera. Catalunya registra el quart preu més alt de tot l'Estat per metre quadrat de compravenda i en nombre de compravendes en relació a cada 1000 habitants, Tarragona i Girona s'enfilen al 19 i al 17 %, molt per...»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al incremento de la inseguridad en España.
«Per cert, senyories de VOX, abans de perseguir fantasmes haurien d'entonar un mea culpa. Per exemple, l'exlíder de VOX a Lleida va ser condemnat a 14 anys de presó per abusar sobre persones discapacitades. Sobre persones discapacitades. Ex líder de VOX a Lleida. De fet, a vostès, senyors i senyores de la ultradreta, la veritat no els interessa. El que els interessa, bàsicament, és un efecte. I quin és l'efecte que busquen? L'efecte que busquen és menjar-se el Partit Popular, que existeix absolutament captiu i immòbil aquest espectacle i arribar al poder per la política del misto. La política de l'incendi. Fixin-se bé que les dades els van desmentint. Ja ho ha dit la diputada que m'ha precedit. Les dades de criminalitat a l'Estat estan per sota de la mitjana europea i de França, Alemanya o Itàlia. O Itàlia, per cert, on governa una primera ministra d'ultradreta. A Catalunya també tenim la mateixa tendència positiva. Per cert, fa poc el director general de la Policia, el senyor Trapero, ho va explicar. Va explicar que és fals aquest nexe entre delinqüència i immigració. Tot això el senyor Gil Lázaro ho sap perfectament perquè és un professional de la política que ara toca aquesta música, com en tocaria un altre. I ell ho sap perfectament. Sí d'això n'hem de dir cinisme, doncs bé, és una manera de dir-ho. Per exemple, un ex diputada de VOX al parlament canari els va descobrir i va dir la senyora Marta Gómez, senyories de VOX, va dir que vostès utilitzaven les falòrnies, els bulos, per engreixar la seva propaganda i que, evidentment, era fals el que havien vostès difós per les xarxes socials sobre l'origen magrebí d'un presumpte homicida d'un jove de Gran Canàries.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Per tant, senyor ministre, i ara ja no li parlaré només dels Avlos. També li parlaré dels d'Avants, que són trens d'alta velocitat de mitjana distància i que estan catalogats com a 'serveis públics obligatoris'. I això vol dir que no funcionen només amb una lògica de mercat, sinó que l'Estat subvenciona perquè siguin assequibles i cobreixin necessitats de mobilitat quotidiana. Perquè l'objectiu ha de ser aquest: garantir la cohesió territorial, perquè tothom ha de tenir dret a poder accedir als mateixos llocs. Perquè ja que no tenim el dret a trobar un habitatge a les ciutats on ens aboquen per haver de treballar o estudiar, bé ens hi han de poder, doncs, transportar. Tenim un informe de Comissions Obreres. S'ha presentat a Catalunya, la setmana que ve es torna a presentar a Barcelona. És l'informe CATAV 2025. Segur que l'ha tingut a les seves mans, sinó li recomano que el tingui. Les places que tenim dels Avants a Lleida-Barcelona, Tarragona-Barcelona o Tortosa-Barcelona, hi ha places que estan sinergiades dins d'AVEs o Alvias, amb poques places a un preu Avant dins d'un tren comercial, una quota mínima que vostè sap que no cobreix la demanda real. Què passa? Que tenim la línia Girona-Barcelona, que és la mitja distància amb més viatgers de tot l'Estat, seguida després per Lleida-Barcelona, i els usuaris s'han de conformar amb preus comercials, variables perquè no tenim prou oferta sobre l'Avant. I a Tortosa la situació és directament un insult, perquè només hi ha un Avant al dia. Això, senyor ministre, no és un servei públic, això és un decorat. I davant d'aquest panorama, Comissions Obreres proposa la creació d'aquesta xarxa catalana. I li recomano que se la miri, perquè és una xarxa amb més freqüències, amb preus estables i assequibles i amb capacitat de donar un servei al 70 % de la població de Catalunya. Es podria passar de 10 000 places diàries a gairebé 40 000. Multiplicar per tres o per quatre l'oferta actual sense haver de fer gran inversió. Senyor ministre, això és una qüestió de voluntat política.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Fa molt temps que diem que el transport ferroviari afecta la salut de les persones, ministre, però ara ja no ho diem només nosaltres. Ara també ho diu la ciència. Li vaig començar a fer un apunt la setmana passada: un estudi pioner impulsat pel Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, coordinat pel professor Sergi Martín Arbós i amb la col·laboració de la Plataforma Dignitat a les vies, ha posat llum a la foscor, com diria un lleidatà insigne. L'acumulació de retards, cancel·lacions, falta d'informació i incertesa no és només un problema d'infraestructures. És un atac directe a la salut de la ciutadania. Aquesta ciutadania pateix ansietat, depressió, tensió muscular, maldecap, problemes digestius perquè rodalies, o el transport per autobús també, s'ha convertit en un generador de malalties. I les dades són clares i demolidores. En una mostra de 695 persones, el 88 % dels usuaris declara patir ansietat, depressió o malestar físic relacionat amb el tren. Vuit de cada deu han tingut retards en més de la meitat dels seus últims 5 trajectes. En una escala de 0 a 20, la població general té l'ansietat al voltant del 3 o el 4. Els usuaris de rodalies de Catalunya la tripliquen i arriben al 9. Amb la depressió, la mitjana normal és poc més de 5, però la gent que agafa rodalies ja passa dels 8. Per tant, senyor ministre, no n'hem parlat prou encara, de rodalies, perquè el que hem de fer és parlar i trobar aquestes solucions, perquè el cos també ho paga. Ho paga amb maldecap, tensió muscular, problemes digestius... Mentre la població en general marca un 4, els usuaris de rodalies estan per sobre el 8 i això vol dir que cada retard, cada cancel·lació i cada manca d'informació no és només una molèstia. És un atac directe a la salut mental i física d'aquesta gent.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Els parlaré de dos o tres àmbits. En pobresa i desigualtat, per exemple. Aquesta proposició no de llei sembla descobrir el que fa cent anys que ja sabem: que les polítiques públiques, senyores i senyors diputats, redueixin la desigualtat. Olé tu! Això ho diu textualment aquesta proposició de llei. Però en comptes de dir generalitats, demano jo el que cal potser és millorar el funcionament del sistema redistributiu. Pregunto: L'impacte redistributiu de les prestacions de l'estat del benestar és baix, és baixíssim. Les llars del quintil amb més ingressos reben 1,6 cops més prestacions que la del quintil més pobre. l'Estat espanyol té una recaptació fiscal per sota de la mitjana europea, de fet, tres punts menys que la mitjana, cinc menys que Itàlia i nou menys que l'Estat veí, que a França. La resistència a fer canvis estructurals i la manca de valentia del Partit Socialista es fa veure amb l'impost, per exemple, de les energètiques. En podríem posar molts, d'exemples. El que cal és més fiscalitat verda. El que cal, senyories, és gravar els capitals com pertoca i el que toca és rebaixar la pressió sobre les rendes baixes, com hem fet, com hem intentat a Catalunya.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d'autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l'escull. Justament aquest és el problema. No n'hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d'un any ?això no ho oblidaré mai- una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula. El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l'Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d'exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L'habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal ?ja crònic- d'entre 16 i 22 mil milions d'euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l'Agenda 2030 amb aquestes xifres? Com ho volen fer davant d'aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l'Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L'Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d'invertir en polítiques socials. És inviable.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Tercer, el tercer, per mi, és que creiem que fa falta i que intentarem combatre a les esmenes per intentar convèncer, com ja ho vam fer el 30 de maig del 23, perquè això així sigui. Tercer, el permís per mort d'un fill, el permís per mort d'un fill. Avui la llei només concedeix dos dies, dos dies. I jo pregunto qui és capaç de tornar a treballar 48 hores després d'haver perdut un fill? Penso que ningú, i això creiem, creiem que és cruel i és inhumà. Nosaltres proposem almenys deu dies de permís, perquè una tragèdia d'aquesta magnitud requereix temps per al dol, per als tràmits i, sobretot, per acompanyar la família. I, com deia abans, aquestes tres mesures no són extravagants i penso que es poden discutir i debatre. No són radicals i, com deia abans, van ser van ser votades per una àmplia majoria en aquesta cambra. Aquí també s'ha dit creiem que el tema de l'entrada en vigència el 31 de juliol, però hem d'anar fins al 2 d'agost del 2024 i es poden demanar fins l'1 de gener del 2026. Això pot ser una mica caòtic, no? Pensem que aquí el que cal són els permisos pels pares, però sobretot perquè els fills, els fills i filles, siguin els qui es beneficien d'això. Llavors, si tenim permisos fins els 8 anys, pensem que la llei hauria de cobrir les necessitats de tots els nens, de tots els nens fins els 8 anys. Creiem que també això té sentit. Nosaltres creiem que l'horitzó segueix sent... Creiem que hem fet un pas endavant i per això votarem a favor d'aquesta convalidació. Segueix sent el nostre el nostre horitzó, 24 més 8, 24 setmanes retribuïdes per 8 setmanes flexibles fins als 16 anys. I per què fins als 16 anys? Perquè la conciliació no acaba als 8 anys. Hi ha adolescència, hi ha malalties, hi ha moments crítics... I això ens posaria a l'alçada del que diu l'Organització Mundial de la Salut, per sobre de la mitjana de l'OCDE i ajudaria realment a protegir les trajectòries laborals de les dones.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Parlant d'això, per cert, han seguit el que ha fet el govern del Partit Socialista a Catalunya aquest curs? I això va per vostès, senyories del PSC i del PSOE d'aquesta cambra. El president Illa ha retallat fins a 400 places de tècniques d'integració social i educadores socials a tot el país, 400. Saben què representa per instituts i escoles com els de Salt o els de Figueres? Saben què vol dir deixar aquest centre sense aquestes figures? Potser no, no ho saben, perquè si ho sabessin, si ho visquessin cada dia, no permetrien que ningú ho fes, i encara molt menys que ho fes algú dels seus. Aquestes retallades afecten directament a centres d'alta complexitat, com deia, com són, per exemple els de Salt, que s'han quedat tots sense educadora social. Per revertir aquesta involució cal un canvi estructural i no una redistribució segregadora dels alumnes. Cal un increment urgent i estable dels recursos educatius situant-nos, almenys, a la mitjana europea de despesa. Cal reforç dels equips professionals amb més TIS, més educadores socials, més mestres d'educació especial i altres perfils als centres educatius, plans a llarg termini que assegurin estabilitat i evitin retallades arbitràries que acaben aprofundint en la desigualtat, com denuncia la Fundació Bofill. Cal equitat territorial de recursos, de manera que la inclusió no depengui de si un alumne és de Salt, de Figueres, de Madrid o de Sevilla.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Hem d'explicar -i em sembla que ho fem poc- que quan algú té un càncer de pulmó i se'n va a la sanitat pública, que és l'única que pot atendre-ho, pel caríssim que és aquest tipus de càncers, anem a la pública i que quan hi ha problemes d'aquest estil els acabem reenviant tots a la pública. Per tant, no facin creure, i menys a una setmana de presentar les declaracions de renda dels ciutadans, que això és un espoli individualitzat respecte dels béns patrimonials dels ciutadans de l'Estat, perquè això no és cert i perquè això trenca la convivència i perquè això fa que aquells que tenen menys segurament es vegin abocats a uns serveis públics que estan sent desmantellats a diferents llocs, però això no afectarà les classes díriem pudientes. Això afectarà els de sempre. Afectarà les classes mitjanes i treballadores, que és la que van al públic perquè no poden accedir al privat. Això em sembla que és important perquè vostè, per exemple, planteja el tema de l'impost de successions, que, per cert, el lloc per plantejar-lo en realitat és el Parlament de Catalunya. Entenc que li agradi més la política d'Ayuso, que efectivament el té bonificat, però el que és evident és que -i ho explicava l'altre dia The Economist- el volum d'herència sobre la riquesa a Europa no para de créixer. I aquest rendisme és el que fa que la societat marqui molt més la diferència si heretes o heretes, que si treballes o no treballes. I, per tant, aquesta diferenciació ja d'entrada per crear la teva pròpia vida és una cosa que s'ha de combatre d'alguna manera. L'Estat no és, i ho dic perquè nosaltres volem crear el nostre propi estat i el que estem fent aquí és donar la mirada sobre el que faríem, però l'Estat no és el dolent que se't queda els diners, que et roba cada mes i no et torna res. L'Estat és allò que permet que la vida en col·lectivitat funcioni. L'Estat és el que permet el mínim. L'Estat és el que ha d'intervenir en l'economia, perquè és obvi que el capitalisme no funciona. És obvi que el capitalisme depreda els recursos naturals. És obvi que si tot el que ens mou és el lucre, no hi ha societat possible.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Sí. Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. Ja fa uns quants plens que estem parlant de la deflactació, que estem parlant de la pressió impositiva que se suposa que existeix en aquest estat. Ja fa uns quants plens que estem intentant explicar que l'Estat espanyol no té una pressió fiscal desmesurada en relació amb els països de la Unió Europea. Per entendre'ns, ha augmentat. Però, per entendre'ns, ho explicava. És que el 9 de juny ho vam explicar. El 2023 l'estat espanyol tenia una pressió fiscal tres punts i mig per sota de la mitjana de la zona euro, gairebé 9 punts per sota de França i per sota d'Itàlia, per sota de Grècia, per sota de Portugal. Si l'estat espanyol tingués una pressió equivalent en aquests estats, segurament disposaria de 60 000 milions més per a l'erari públic. Per tant, si anem a les dades, tot es basa en una fal·làcia, però jo li he de ser sincera. A mi em preocupa molt més el relat de fons que hi ha que no pas com sonin les xifres o quina sigui la diferència que tenim amb la pressió fiscal de tot l'Estat, perquè hi han fets que fins i tot vostè reconeix. Per exemple, el decreixement dels salaris allargat en el temps. Per tant, si els salaris per part dels empresaris no són pagats correctament, en algun lloc va a parar la diferència entre el que valen i el que es percep. I no és precisament a les butxaques dels treballadors. I ho dic perquè volem una pressió fiscal del tercer món o d'aquells llocs on no hi ha impostos com a fonament del col·lectiu, però volem uns serveis públics nòrdics.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«I Espanya va a la cua de tot. És que va a la cua d'Europa. La seva Espanya va a la cua d'Europa. Mentre la Unió Europea ha reduït un 31 % les emissions des de l'any 1990, no és que Espanya les hagi disminuït poc. És que, atenció, és que les ha augmentat. Les ha augmentat gairebé un i mig per cent. Dinamarca i Suècia superen el 45 % la reducció, per exemple, i nosaltres l'augmentem 1,5, no? Les emissions per càpita són de 6,8, tones per sobre de la mitjana comunitària. El transport representa el 30 % del total, fruit de la dependència del vehicle privat i, evidentment, també de la manca de polítiques valentes en aquest tema. Tot i que el 51 % de l'electricitat és avui d'origen renovable, al final, la realitat és que només, només d'origen renovable ja o ho cobreix un 24 i escaig per cent. Aquesta és la realitat que vostès estan negant. Aquesta és la realitat. I aquest és un model ineficient, és un model contaminable i és un model feble. I per això des d'Esquerra Republicana seguim persistint, parlant després de vostès, que els recordo que cada vegada parla menys gent després que vostès portin una iniciativa, però aquí la diputada erre que erre i els ho torno a dir: El que cal és revertir la pèrdua de biodiversitat. El que cal és protegir els ecosistemes. Cal preguntar-nos quanta energia podem generar i consumir de manera sostenible. Cal repensar la producció per reduir residus de manera efectiva i cal gestionar l'aigua, sí, però cal gestionar-la com un bé escàs que és. I com ho hem de fer? Només hi ha una manera: Fent polítiques, fent polítiques valentes, transversals, que acompanyin tots els sectors, sobretot aquest sector que vostès tan utilitzen i tan instrumentalitzen, que és el sector primari. Se l'ha d'acompanyar a fer aquestes polítiques transversals amb objectius realistes, però alhora ambiciosos també per poder garantir una transició justa. En definitiva, fent els deures, passant de la teoria als fets.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Deia jo, pel que fa a la pressió fiscal, cal fer un petit matís. I és que tinguin clar que estem nou punts per sota de França pel que fa a l'Estat espanyol, pressió fiscal. Estem, deia, amb una pressió fiscal aproximada d'un 3,5 punts per sota de la mitjana de la zona euro. És a dir, nou punts sota França, set de Dinamarca, sis sota Suècia o Finlàndia, països amb un estat del benestar molt més desenvolupat que el nostre. Hi ha països del sud d'Europa també, com ara Itàlia, com ara Portugal, com ara Grècia, que tenen una pressió fiscal superior. I, per cert, en tots aquests països manen alguns membres que són de la seva corda, del Partit Popular Europeu. M'interessa posar en relleu alguns elements que em semblen ideològicament interessants. Hi ha una sèrie de partits que ens estan dient que pagar impostos és perdre diners. Són aquells partits, els militants, suposo, i els votants, també suposo, dels quals quan tenen un problema de sanitat, se'n va anar al metge privat. Quan tenen necessitat d'escolaritzar els nens, els porten a la privada. Quan tenen necessitat d'agafar carreteres, deuen volar. Quan tenen necessitat d'obrir l'aixeta de l'aigua, els deu venir amb garrafes, perquè el que estan fent explicant que la pressió fiscal és un robatori, perquè és tal com ho plantegen, a les classes populars i a les classes mitjanes i a tots aquells que paguen impostos estan obviant que l'estat del benestar, l'estat social es basa en la recaptació. I que aquesta ha de ser progressiva, que aquí és on entrem en batalla amb vostès. Perquè a les elèctriques, no; a les energètiques, tampoc; a la banca, tampoc; a les rendes més altes, tampoc, que són les nostres propostes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Perdoni un moment. Gràcies. És que hi ha coses que més val dir-les amb aigua perquè no se t'assequi la boca. Senyor Cruset, tal com ho ha explicat, dos blocs, els únics independents són vostès, està dient-me a mi que jo soc Espanya. Si segueix per aquest camí, tindrem problemes encara més grans dels que ja tenim, perquè la seva trajectòria a l'independentisme, jo no sé quina és. Fixi's que no el coneixia. Però en canvi no es pot dir el mateix de mi, que tinc una trajectòria des dels quinze anys. Faci el favor d'una vegada de tractar-nos amb el mínim respecte degut a independentistes de pedra picada que ens hi hem dedicat tota la vida, perquè hi ha impertinències que no tinc per què aguantar i no aguantaré, per cert. Estaria bé que ens hagués parlat d'impostos, perquè no ho ha fet, però jo sí que parlaré d'impostos. I miri, començaré parlant de la pressió fiscal, que això ja no va amb vostès, perquè va amb el PP, que són els que ho han presentat. Hi ha un petit apunt també: un dia d'aquests hauríem de parlar del que és la classe mitjana, perquè segurament és el gran dogma inexistent, el gran unicorn que ja no existeix. No és classe mitjana aquella classe de persones que perceben un sou i que, si durant dos mesos es quedessin sense aquest sou, no podrien fer front a l'habitatge, no podrien fer front als subministraments, no podrien fer front al menjar, no podrien fer front a tota la resta de coses bàsiques. Això no és classe mitjana. El que passa és que ens han intentat explicar que aquesta classe mitjana existia quan en realitat, ja em permetrà, però si parlem de classes, el que són classe treballadora; treballadora potser no manual, treballadora potser no a la fàbrica, treballadora potser no al tèxtil, però classe treballadora. I no és, no és cap insult ser de la classe treballadora. És un orgull ser de la classe treballadora. Els funcionaris, jo els percebo com a classe treballadora, perquè, al final, si pel que sigui, són expulsats o si són interins i els deixen sense lloc, al cap de tres mesos, no poden subvenir les seves necessitats bàsiques. I això no és una classe mitjana ni una classe benestant. Però vaja, això té a veure amb el marc polític en què incardinem el nostre pensament, la nostra ideologia i la nostra actuació política. I és cert que no hi coincidim ni anant ni tornant.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a incrementar las medidas de prevención en el consumo de alcohol y drogas por...
«Ho diem amb dades clares i alarmants. Ledat mitjana del conductor del transport pesat supera els 50 anys. Segons el mateix Ministeri de Transports, més del 30 % tenen més de 55 anys i només un 12 % en té menys de 40. I segons la DGT, a partir dels 60 anys el risc daccident augmenta considerablement, especialment en casos de conducció intensiva, un risc daccident que també mata daltres conductors. Perquè sí, la fatiga, el deteriorament visual i la pèrdua de reflexos tenen un impacte directe en la seguretat viària. A això cal afegir-hi les dades de lInstitut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, que alerten de lelevada incidència de malalties musculoesquelètiques, estrès i trastorns del son en aquest col·lectiu. Tots aquests factors afecten clarament la capacitat de conducció segura i, malgrat això, malgrat tot això, avui milers de conductors només tenen una opció: seguir treballant fins als 67 anys, com si conduir un camió de més de 40 tones durant 8, 10 o més hores fos una feina qualsevol. I no ho és. I això ho sap tothom que tingui un mínim coneixement del sector.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«I si no, fem una mica de memòria. L'impost al sòl, els canvis legislatius sobre les primes a les renovables, les traves a les instal·lacions d'autoconsum, el bloqueig permanent d'instal·lacions petites i mitjanes que són evidentment menys exigents econòmicament i, per tant, són més assumibles per la ciutadania amb una propietat distribuïda i, per tant, val a dir, infinitament més democràtiques. Cal, sens dubte, plantar cara a l'oligarquia de les elèctriques i recuperar el control sobre els nostres recursos. Cal, senyories, també molt important, cal legislar directament, actualitzar les normatives a favor de l'autoconsum, ja sigui individual, ja sigui col·lectiu, industrial. Cal treballar amb, i cal treballar per les comunitats energètiques. Segon titular. Sí, l'energia ha de ser pública, nosaltres això ho tenim molt clar. De fet, deixin-m'ho dir així, ho tenim claríssim. Volem que la ciutadania tingui veu. Volem que la ciutadania pugui decidir sobre l'energia. Això justament és sobirania energètica. Això és sobirania energètica ben entesa. Això i cap altra cosa, perquè aquí tothom s'omple la boca parlant de sobirania energètica i aquesta és l'autèntica sobirania energètica. I, a més a més, justament ho és perquè l'energia és un bé comú i perquè totes i tots tenim dret d'usar-la, i perquè totes i tots tenim el deure també de fer-ne un bon ús. I per això a Catalunya vàrem crear l'Energètica Pública. L'Energètica Pública de Catalunya és un instrument, és una estructura d'estat que neix per accelerar la transició energètica al meu país, que neix per garantir que això justament es fa amb respecte, amb respecte al territori, i sobretot perquè ningú, ningú es pugui quedar enrere. I avui aquesta estructura d'estat té el consens de la majoria del Parlament de Catalunya i ha demostrat, òbviament, ser una eina absolutament útil.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gràcies, president. Molt bona tarda a totes i a tots, senyories del Partit Socialista. Davant la crisi climàtica no n'hi ha prou amb grans titulars ni amb adhesions simbòliques. La ciutadania necessita d'una vegada per totes decisions valentes i urgents. Espanya manté un model energètic i polític que ens allunya absolutament dels compromisos europeus. El temps de la inacció s'ha esgotat i aquesta cambra ha de triar entre ajornar decisions, important, entre ajornar decisions o actuar amb responsabilitat. Són molts els que sabem que el planeta se'ns està desfent a les mans, que no hi ha planeta B, que qui realment està en risc no és el planeta, perquè el planeta seguirà girant, sinó qui està en risc som precisament nosaltres, l'espècie humana. Que hem d'assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar els recursos que ens hem pensat deliberadament que eren absolutament infinits. La ciència i la realitat quotidiana ens ho demostren cada dia. Cal que actuem amb urgència. Aquesta legislatura justament començava, justament i casualment, després de la presidència espanyola del Consell d'Europa i de la Cimera del Clima als Emirats Àrabs. Una cimera que, per primera vegada a la història, posava per escrit l'obligació de deixar enrere els combustibles fòssils amb l'objectiu de zero emissions l'any 2050. Tanmateix, Espanya avui va a la cua d'Europa. Mentre la Unió Europea ha reduït un 31 % les emissions des de l'any 1990, Espanya no és que les hagi reduït menys, és que les ha augmentat un 1,4 %. Dinamarca i Suècia, per exemple, superen el 45 % de reducció, i aquí seguim infinitament molt lluny dels objectius marcats per al 2030. Les emissions per càpita són de 6,8 tones per sobre de la mitjana comunitària, aquí a l'Estat espanyol. El transport, per exemple, representa el 30 % del total, fruit, evidentment, de la dependència del vehicle privat i la manca d'una planificació verda, també inclosa en el Pacte Verd Europeu. Tot i que el 51 % de l'electricitat és d'origen renovable, aquestes només cobreixen el 24,9 % del consum final. El petroli encara representa un 48,2 % del mix i la dependència energètica global és del 68,4 %, molt per sobre de la mitjana europea. Aquesta és la realitat. És un model ineficient. És un model contaminant. És, senyories, un model absolutament feble.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«A Catalunya ens hi juguem molt. Som el territori que més exporta als Estats Units. Un 26 % del total estatal. Són 3161 empreses catalanes les que exporten regularment als Estats Units, però són moltes més les que participen de cadenes de valor globals que també es veuran afectades. Parlem de sectors claus com el del vi, el del cava o el de l'oli d'oliva, que també poden perdre milions d'euros i milers de llocs de treball. El fet és que aquestes empreses, molt petites i mitjanes, ja tenen un context prou complicat. Entre d'altres, s'enfronten a la competència desigual que pot desencadenar l'acord entre la Unió Europea i Mercosur, o l'impacte de la possible OPA del BBVA al Sabadell. Ja li vaig fer ahir també la pregunta. Aquesta OPA deixarà a l'UVI milers de pimes catalanes. El teixit productiu de Catalunya ara mateix està a punt d'entrar a l'UVI i això no ho podem permetre. Les pimes poden perdre fins a 70 000 milions d'euros en finançament, veient-se obligades al tancament amb greus repercussions laborals. Per tant, ministre, exigim al Govern espanyol que aturi aquesta OPA.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el Gobierno las consecuencias que tendría la OPA del BBVA al Banco Sabadell?
«Sí, gràcies president. Senyor ministre, el govern ha d'aturar aquesta OPA al Banc de Sabadell perquè durant la crisi financera vam veure què passa quan al sector bancari opera sense control. Igual com vam veure, com es salvava a la banca amb diners públics, que recordem que encara no han estat retornats. I ara amb aquesta OPA podríem arribar a perdre 70 000 milions d'euros en finançament a les petites i mitjanes empreses, el teixit productiu de Catalunya. Posaríem en risc milers de llocs de treball, i això vol dir també més condicions abusives per a aquells més vulnerables. Ministre, des de la crisi financera, les principals entitats financeres s'han reduït de 45 a 10. Els cinc bancs més grans, que ara passarien a ser quatre, si aquesta OPA prospera, concentren el 70 % dels actius bancaris de l'Estat. A Catalunya es registraria un dels nivells de concentració més alts de tota Europa. Això vol dir més dificultat per a les petites i mitjanes empreses. Ho hem dit, com també moltes més comissions per a les famílies i per a les persones més vulnerables. Això no és acceptable ni per part del PSC ni per part del PSOE. Què farà, ministre? Farà com Junts, que amb una mà s'hi oposa amb l'altra vota a favor de la decisió de la CNMC? Perquè l'opinió majoritària a Catalunya és clara: no volem aquesta OPA. I fer una enquesta a la població, tal com ha dit, no està gens malament, però potser podrien fer d'altres preguntes de més interès general. Monarquia sí o monarquia no? Aquesta pregunta també ens agradaria molt. Ara la gent necessitem parar aquest capitalisme ferotge. Siguin valents, ministres, siguin valents i ens tindran a la seva vora. Aturin aquesta operació que només portarà problemes i més comissions a la població més vulnerable.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«En aquest context, necessitem un MOVES IV amb ambició, amb visió industrial, amb múscul pressupostari que connecti consumidors i productors europeus de vehicles sostenibles. Fins a dia d'avui, els diferents plans mòbils només han contribuït a la compra de 140 000 vehicles, i això és una part molt petita del parc automobilístic d'uns trenta milions de vehicles a l'Estat. Per tant, aquestes compres són mínimes. L'Estat està lluny dels estàndards europeus. El 12 % dels vehicles venuts són elèctrics o híbrids endollables, molt per sota del 22 % de la mitjana europea o del 32 % que ara mateix tenen els nostres veïns de Portugal. I això no és només una qüestió de renta, és una qüestió de decisió política i de posar els recursos allà on cal. El senyor Sánchez diu que aquest pla és part de la resposta als aranzels, però és que no n'hi ha prou. No n'hi haurà prou amb aquest pla. No n'hi ha prou per al clima. No n'hi ha prou per a la indústria i no n'hi ha prou per a aquesta ciutadania que vol fer el pas cap a un vehicle elèctric, cap a una mobilitat neta. I ara mateix no se la pot permetre perquè aquestes ajudes no estan pensades per a les persones més vulnerables. Pensem que cal molt més i ens trobaran al seu costat per poder negociar aquest pla MOVES IV que pugui arribar ben bé a tota la ciutadania.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Pel que fa a la disposició final primera, quan es defineixen els vehicles elegibles per a deduccions fiscals, insistim, senyora ministra, és hora de deixar enrere els híbrids endollables i les piles de combustible. Són tecnologies de transició i avui en dia ja no ens ofereixen una reducció real d'emissions en circulació urbana o autopista. Cal prioritzar els vehicles elèctrics purs perquè sí que són coherents amb els objectius climàtics i ambientals. I parlem clar sobre les ajudes. El Pla MOVES inclou dues línies. Unes ajudes directes a la compra de vehicles i punts de càrrega amb 400 milions transferits a les comunitats i una nova reducció de l'IRPF del 15 % per a particulars. Aquesta deducció, però, no és una solució real per a la majoria de famílies. Estem subvencionant un vehicle a qui realment se'l pot pagar i, en canvi, qui no es pot pagar un vehicle no hi pot accedir perquè un vehicle de 20 000 euros la diferència amb un de gasolina pot ser de 7000 a 10 000 euros, i hi ha famílies que no es poden permetre aquestes despeses. Això no es compensa amb una deducció fiscal, sobretot per a les rendes mitjanes i baixes. Reclamem més ajudes directes i més ràpides que no obliguin a esperar un any a la declaració de renda i que també incloguin els autònoms i petites empreses del sector del transport que són responsables d'una part rellevant d'aquestes emissions.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«I avui venim a dir que és inacceptable, absolutament inacceptable que aquestes empreses, la majoria d'elles petites i mitjanes empreses, i amb un fort arrelament territorial totes elles, hagin de tornar a pagar una vegada més el preu d'una guerra comercial sense cap mena de sentit, perquè no té cap sentit ni econòmic ni té cap sentit polític. Des d'Esquerra Republicana ho diem clar: cal plantar cara a aquests aranzels unilaterals i aquests aranzels injustos. Uns aranzels que, val a dir, perjudicaran a tothom, perquè és evident que s'han fet al marge d'un sistema multilateral basat en normes i que tenen com a únic objectiu fer xantatge a la resta del món. Cal que la Unió Europea defensi amb contundència els sectors que hem assenyalat fa una estona i tota la resta d'àmbits estratègics. També cal que Europa aposti fermament per la via multilateral, incloent en aquest cas també l'Organització Mundial del Comerç com a garant d'un sistema comercial just i com a garant també d'un sistema comercial evidentment equilibrat. Europa, diputades i diputats, des del nostre punt de vista, no pot acceptar en cap cas que la internacional de l'extrema dreta dicti les normes del joc i que imposi, en aquest cas, sancions contra economies, deixi-m'ho dir, com la catalana.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«En els darrers 30 anys, l'Estat espanyol ha destinat 56 000 milions d'euros a la xarxa d'alta velocitat; mentre que només destinava 3700 milions a les Rodalies de tot l'Estat. I d'aquest pressupost, només el 17 % s'ha invertit a Catalunya, tot i que representa una de les zones amb major densitat d'usuaris i de circulacions ferroviàries, un greuge comparatiu flagrant que explica el deteriorament constant de la xarxa ferroviària convencional. Un Estat que durant dècades ha marginat la xarxa ferroviària catalana prioritzant infraestructures radials en lloc de vertebrar un sistema eficient. Per tant, és un estat classista i centralista que perjudica els treballadors i les treballadores que depenen del tren per anar a treballar o estudiar. A Catalunya hi ha 1119 quilòmetres de vies ferroviàries, dels quals gairebé el 46 % són de via única i un total de 200 estacions que donen servei a 166 municipis. Però tot això afecta el 71 % de la població catalana. Aquesta xarxa és, o almenys hauria de ser, la columna vertebral de la mobilitat del país, però es troba en un estat de ruïna. El parc mòbil de Rodalies, que consta de 271 unitats, tenen una mitjana de 20 anys i un 16 % ja superen els 25 anys. El transport que hauria de vertebrar Catalunya, tal com diem, en aquests moments, no és un servei públic, senyories, és un museu sobre rodes. I a tot això cal sumar-hi una infraestructura altament tensionada. Només al nucli de Barcelona es registren fins a 2894 circulacions setmanals, en condicions precàries i amb una xarxa que no pot assumir el volum de demanda actual.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Bona tarda, gairebé bon vespre. Crec que és una bona manera de començar parlant de Rodalies fer un ple que fa que tots els diputats estiguem aquí hores i hores esperant que s'acabi el ple. Aquesta és la vida dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Però en comptes d'un plenari, en una andana d'una estació de trens. Bé, doncs, posat en context com ens trobem la ciutadania de Catalunya i arran de la interpel·lació al ministre Puente dimecres passat per conseqüència d'unes setmanes encara més caòtiques si cap al transport ferroviari de Catalunya, i després d'un cap de setmana on hem vist que la ciutadania s'ha fet sentir amb manifestacions conjuntes arreu del territori, creiem molt oportú portar aquesta moció. I és que avui tornem a parlar del caos ferroviari a Catalunya, un problema crònic que afecta milers de persones cada dia i evidencia el fracàs de la gestió centralitzada de les infraestructures. Retards constants, avaries que es repeteixen setmana rere setmana, inversions promeses però també incomplertes. Concretament, 4500 milions promesos i no invertits en 9 anys. El servei ferroviari, especialment Rodalies i Regionals, és un autèntic desastre i en comptes de millorar, empitjora. Rodalies va tenir una mitjana de 31 incidències diàries el 2024. Regionals només a Lleida ja suma 665 dies d'incidències en tres anys. I sabem que aquesta causa, que la causa d'aquest despropòsit prové d'anys de desinversió, perquè les dades són clares.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Gràcies, president. Senyor Puente, si no fosa catalana i després de sentir-lo, el felicitaria perquè em pensaria que Catalunya és tot de blanc i tot de color rosa de tant bé que funciona tot. Però deixi'm dir-li una cosa: a Catalunya tenim 1119 quilòmetres de via ferroviària. Més del 46 % estan en via única i això ja diu molt del dèficit estructural. 200 estacions, 166 municipis afectats, gairebé el 71 % de la població de Catalunya és la columna vertebral de la mobilitat del país i està en ruïnes. I entenc que em digui que vostè fa moltes inversions, però és que la xarxa de rodalies té 271 trens. L'edat mitjana de la flota és de 20 anys i el 16 % en té més de 25. Perquè això, senyor Puente, no és un servei públic, és un museu sobre rodes on vostè mos té allà atrapats a tots els catalans i les catalanes. Ho ha anunciat la compra de 101 trens nous. Molt bé. I què? Encara en quedaran 70, que arribaran al final de la seva vida útil en menys d'una dècada i que està molt bé aquestes inversions, senyor Puente, i que sabem que tot ve de molt lluny, però no pugi aquí a dir-nos, que tot va molt bé, perquè no és cert. No és cert.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para la...
«Bon vespre, diputades i diputats. El País Valencià ha patit una riuada devastadora, una riuada provocada per la dana. Això és evident, està clar. El que també està clar és que vostès, senyories de VOX, poden seguir negant que la terra sigui rodona o que el canvi climàtic sigui, avui per avui, un dels principals problemes polítics, econòmics i socials als quals ens enfrontem. Però saben realment el que no necessita el País Valencià? D'entrada, el que no necessita el País Valencià és negacionistes com vostès, que deixin desemparats els camps i els pobles del país. El que no necessita el País Valencià és especuladors com vostès, que es dediquen a mercadejar amb els diners de les ajudes per atorgar contractes per a la recuperació d'empreses involucrades en el cas Gürtel o en el cas Taula. I, quan dic vostès, parlo de Mazón, sí, de Mazón i de la seva sucursal al País Valencià. També parlo de VOX, que fa dos dies signava un acord pel qual donarà suport als pressupostos del País Valencià, a canvi, a canvi de carregar-se la normativa ambiental europea, a canvi d'arraconar la població migrant i a canvi de malmetre la llengua. I tot això el mateix dia que les dades d'Eurostat ens diuen que l'Estat espanyol està molt per sobre de la mitjana europea en l'ús de petroli i dels seus derivats.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Gràcies, presidenta. Diputades, diputats, la moció que avui ens porta el Partit Popular, val a dir que és una barreja, és una mica una escudella o si m'ho permeten, un potaje si ho prefereixen, un còctel al final de populisme fiscal i d'aprofitar-se. També, val a dir-ho, de la falta de valentia en la política econòmica del Partit Socialista i de SUMAR. Això també és una evidència. La veuen, la detecten i fan bé, se n'aprofiten. La moció, però, comença a exposar amb dades que com a molt són mitja veritat o, deixeu-m'ho dir clar: pràcticament són mentida. Per començar, la pressió fiscal a Espanya segueix sent de les més baixes d'Europa. On sí que hi ha una recaptació a la línia de la mitjana europea és al meu país, és a Catalunya, però sense sobirania fiscal, doncs aquesta recaptació no ens permet finançar com mereixeria l'estat del benestar. El text també conté mantres molt habituals de la dreta sobre la política fiscal, atribuint, per exemple, els impostos, l'única responsabilitat. Els impostos són l'única responsabilitat o són els responsables de l'augment de preus, obviant, per exemple, que durant la COVID, o durant el recent episodi d'inflació, les rebaixes d'impostos han conduït no a preus més baixos, sinó a majors marges de benefici. Una dada que crec que és rellevant i important.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Va a proteger el Gobierno al sector primario oponiéndose al tratado comercial UE-Mercosur?
«Senyora vicepresidenta, vostè pot dir el que vulgui, però la realitat és que la pressió fiscal amb les seves dades en els darrers anys ha pujat un 20 % en global. Vostès han recaptat un 39 % més en IRPF i un 43 % més en impost de societats. Fixi's bé, a Espanya, de mitjana una empresa paga per un treballador 39420 euros. D'aquests, vostè se'n queda una gran part en impostos i el treballador només cobra 23155 euros. Amb això el treballador ha de viure tot l'any, però d'aquests 23155, vostè seguirà quedant-se'n una bona part. Si omple el dipòsit del cotxe, vostè es quedarà 45 euros de cada 100 en impostos; quan pagarà l'electricitat i el gas, 21 euros de cada cent; quan vagi a la perruqueria, 21 euros de cada 100; si fa esport, si va al dentista, si va al mecànic, si va al veterinari, 21 euros de cada 100. Fins i tot, si se li mor un familiar, vostè també es quedarà 21 euros de cada 100 que costi l'enterrament.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»