Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
55 declaraciones · página 2 de 2
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Davant d'aquest escenari, nosaltres apostem decididament per una taxa que no pot ser una altra que sigui 0,0; no com una mesura punitiva, sinó com un compromís ferm amb la vida, amb la responsabilitat col·lectiva i amb una mobilitat més segura i justa. Perquè no podem continuar permetent que la permissibilitat legal al consum d'alcohol al volant continuï generant confusió, i la manera de deixar clar que l'alcohol i la conducció són incompatibles és la tolerància zero. Per això, cal que la llei vagi acompanyada de mesures estructurals. No n'hi ha prou a canviar el límit legal. Cal una educació viària transformadora, començant des de les escoles, passant per campanyes massives en mitjans de comunicació i xarxes socials, especialment dirigides als joves, que són un col·lectiu més afectat i vulnerable. I aquí li faré una proposta. Això que volen fer vostès que el carnet de conduir ara es pugui treure sense ni tan sols haver passat per una autoescola dona molt mala... Ajudarà molt poc, doncs, a aquestes mesures de conscienciació. Les autoescoles són unes grans educadores amb serveis viaris. I si pensen que la ciutadania no s'ho pot pagar, subvencionin els cursos de formació vial. El mateix Servei Català de Trànsit ha alertat recentment: 'Ens preocupen els joves, perquè hi ha un augment de sinistres vinculats a l'alcohol i imprudències, sobretot en sortides nocturnes i de caps de setmana'. La campanya 'Dalt del cotxe, 0,0' és un exemple colpidor del camí a seguir. Dos cotxes fúnebres van recórrer Catalunya recordant que una de cada tres morts a la carretera està causada per lalcohol o les drogues. És un missatge que ha de calar fons.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Senyories del PSOE, han de decidir si volen ser part de la solució o si continuaran sent còmplices d'uns partits que ens portaran a la deriva i que cada vegada més la gent farà que votin opcions d'extrema dreta. Ara també tota aquesta gent ens vol fer creure que sense impostos viuríem millor o que sense serveis d'emergències, desmantellant uns serveis d'emergències no passa res. Que els ho preguntin al País Valencià si realment desmantellant un servei d'emergències no passa res. I a partir d'aquí que cadascú tregui les seves conclusions. Quin país volem? Un país governat amb una mirada social o un país que només beneficiarà als grans oligopolis? Un país sense impostos, on es limitarà l'educació, on es limitarà la sanitat, on es limitarà el transport? O un país que tingui uns impostos redistributius com cal, però sempre ajudant a la minoria social, a la majoria social, no a aquesta minoria que donen suport a vostès, com són els oligopolis, tenen el Reial decret de mesures econòmiques a les seves mans. Facin la feina ben feta, facin la feina ben feta. Perquè si no els hi sortirà molt perjudicial amb d'altres temes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«I per acabar, no podem amagar la nostra curiositat per saber quins són els criteris del Govern espanyol a l'hora de triar quins sectors tenen dret a veure avançada l'edat de jubilació i quins no. Evidentment, nosaltres estem a favor de reconèixer i millorar els drets laborals de tots els treballadors, però no entenem per què aquest Govern anticipa l'edat de jubilació als professionals del transport aeri i d'ambulàncies, però deixa una altra vegada als professionals del transport terrestre sense aquesta reducció de jubilació. No podem entendre-ho i creiem que és una mesura totalment arbitrària. I, en definitiva, aquest reial decret llei podia haver estat una eina per impulsar una veritable transformació social, però no ho és. És un altre exemple de polítiques a mig camí dissenyades per no incomodar els grans poders econòmics i que vostès la revesteixen de mesures socials. Acabo. Necessitem afrontar els grans reptes del nostre temps la desigualtat creixent, la crisi climàtica i la vulnerabilitat de les classes populars, i només amb polítiques valentes, estructurals i justes ho podrem fer. Tota la resta és donar ales al populisme més ranci.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Entrant en el contingut, vull destacar una sèrie d'àmbits inclosos en aquest reial decret on Esquerra ha liderat reivindicacions. En l'àmbit de les pensions el reial decret inclou una actualització segons l'IPC del 2,8 %. Pensem que és clau per mantenir unes pensions dignes i que, com a mínim, no perdin poder adquisitiu després d'anys d'inflació. En l'àmbit de la transició energètica ens agradaria veure mesures més ambicioses. Els recordo que tenim empreses tancant pels temes, per temes de cogeneració que no han resolt. Vostès mateixos reconeixen en el mateix text que no assoleixen els objectius marcats, però en tot aquest cas creiem que és important mantenir les ajudes al transport públic i les deduccions fiscals per millorar l'eficiència energètica d'habitatges, com també promoure l'electrificació del parc d'automòbils i l'autoconsum energètic. I, en aquest cas, els recomano i els convido a incloure les nostres esmenes al projecte de llei sobre mobilitat sostenible i veuran com milloren molts dels temes d'electrificació. Pel que fa a l'escut social, no podem estar a l'espera de saber què farà el Govern i quines decisions prendrà a última hora. Pensin en un moment en l'angoixa de les famílies en situació d'emergència que no saben si serem capaços de donar-los una solució. Per tant, aquesta pròrroga d'àmbits claus a l'escut social, també és destacable que des d'Esquerra hem demanat no només la suspensió temporal de desnonaments de famílies vulnerables i la garantia de subministrament d'aigua, sinó que hem demanat solucions de caràcter permanent, així com una resposta ambiciosa primer a l'emergència i, sobretot, a partir d'ara, a la reconstrucció de les zones del País Valencià afectades per la dana.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«Gràcies, president. Ministre, avui és el nostre dia, eh?, ens tornem a trobar. Compareix avui davant d'aquesta cambra per donar explicacions sobre dos temes que preocupen profundament els ciutadans: d'una banda, les accions del Govern davant dels estralls de la DANA de finals d'octubre i, de l'altra banda, el caos ferroviari que afecta el nostre sistema de transports amb conseqüències greus per a milers de passatgers. El transport i la mobilitat són fonamentals per al funcionament d'un país. Massa vegades veiem com aquests serveis fallen, la ciutadania perd confiança en les institucions i en la capacitat del Govern de garantir la seguretat, l'eficàcia i la coordinació necessàries. Per tant, hem distribueixo la intervenció en aquests dos blocs i començo amb les accions que s'han portat a terme davant de la DANA. La DANA de finals d'octubre ha estat devastadora, amb impactes greus en infraestructures viàries i ferroviàries, així com en el teixit social i econòmic de moltes regions. És imprescindible que ens expliqui clarament quines accions s'han pres i quins recursos s'han mobilitzat per atendre les necessitats urgents i per reconstruir les infraestructures afectades. Però també és imprescindible -i crec que aquí és molt més imprescindible- saber com solucionaran el problema de les infraestructures. La intensitat creixent de la DANA causada pel canvi climàtic evidencia la necessitat d'un pla d'adaptació de les infraestructures a aquests fenòmens. Quines mesures es prendran per reforçar les infraestructures crítiques dels territoris en perill d'inundació? Estan planificant alguna mesura perquè les infraestructures deixin de fer de topall als allaus d'aigua? No és la primera vegada que passa; recordem la tràgica pantanada de Tous de l'any 1982. Tenen cap pla d'actuació a curt, mitjà o llarg termini? Sap, ministre, que totes les infraestructures que depenen del ministeri són perpendiculars als barrancs? Sense fer actuacions, faran de topall en el futur. S'està treballant en aquesta prevenció? La Universitat Politècnica i la Universitat de València tenen estudis de com haurien de ser i quines reformes són necessàries. El ministeri té els estudis i tot i això no actuen. Per què? No pot? Per què no pot fer aquesta actuació? No hi ha pressupost? El seu ministeri és coneixedor d'aquesta problemàtica. Sap perfectament que una solució passa per evacuar l'aigua el més ràpid possible. Cal molta coordinació amb el territori. És necessari escoltar qui coneix les problemàtiques i les infraestructures, perquè els fenòmens adversos no seran cada cinc-cents anys: malauradament, ara són molt més sovint. Escolti els professionals que estan fent aquests estudis a les universitats. Com pensa el Govern coordinar-se amb les comunitats autònomes i els ajuntaments i les universitats per garantir que els municipis més afectats rebin el suport necessari? Les mesures urgents, encara que necessàries, són i seran sempre insuficients si no s'acompanyen d'un marc legal coherent amb el principi de precaució, en definitiva, de polítiques valentes que mirin cap al futur.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«I també hem observat que des del 2021 s'ha augmentat la migració dels treballadors del règim general a treballadors autònoms, deixant entreveure la possibilitat que actualment estan a la carretera molts falsos autònoms, i aquí també tenim un greu problema. Sobre la democratització. Vostè ho ha dit: aquí, l'activitat legislativa es fa des del Parlament, i per això no li hem adreçat una carta al ministeri. Per aquest mateix motiu, estem presentant una interpel·lació per poder presentar la setmana vinent una moció i que s'aprovi i que puguem començar a treballar. Perquè sap perfectament, ministre, que per millorar les condicions laborals de la classe treballadora ens trobaran sempre al seu costat. Per tant, no he menyspreat ningú -tots els meus respectes pel Comitè Nacional del Transport-, però sí que és cert que aquest comitè nacional, que ara -vostè també ho ha dit-, durant el 2025, s'ha de renovar, ha de tenir uns criteris que incloguin tothom, ha de tenir uns criteris de democratització. I li faig uns números: el 70 % de les empreses actuals són autònoms amb camions propis i empreses de petita dimensió, i aquest 70 % són els que realment estan cada dia a la carretera treballant; el 20 % són mitjanes empreses de transport que, encara que tenen negociació directa amb els fabricants, és insuficient per poder competir amb la gran empresa, i, finalment, només el 10 % són grans empreses de transports que, evidentment, tenen més de cinquanta camions i són els que tenen més representativitat. Però és que aquí també hi ha operadors i agències de transports -i crec que és molt important remarcar-ho- que no tenen camions, només estan subcontractant aquells autònoms del 70 %. Per tant, no estan vigilant perquè tinguin unes condicions laborals dignes. Ministre, no podem donar l'esquena a aquesta realitat, s'ha de canviar. Aquest 10 % no pot estar en nom de tots els treballadors del sector, com està passant ara. Si no hi posem remei, perpetuem la invisibilització de la branca obrera del sector i legitimem l'actual situació d'imposició i desconnexió entre el comitè i la realitat dels transportistes del país.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«La gestió de la sequera per part de la CHE ens ha quedat gravada a la memòria de la gent del territori de l'Urgell, per la impotència que vam sentir. La nostra pagesia no es mereixia veure tancar el canal d'Urgell d'un dia per l'altre, sense avís ni planificació. Això ens va passar l'any passat, a l'abril del 2023. Sabem que, si ho gestionem des de Catalunya, ho faríem molt millor i amb l'estalvi de les modernitzacions es podria atendre altres necessitats, com per exemple desenvolupar el reg del Priorat i Montsant, que ens permetria ajudar a la supervivència d'una comarca que produeix vins i olis d'altíssima qualitat. I acabo. Les mesures d'estalvi d'aigua s'han d'aplicar als diferents sistemes en funció del dèficit que es preveu en els propers anys i a tots els territoris hi fan falta moltes inversions, perquè realment la pagesia necessita aquestes inversions. Ara, s'ha de fer pensant que si volem relleu generacional, a la pagesia se li ha de donar eines i se li ha de donar recursos. Així doncs, avui m'he permès tornar a posar damunt de la taula la modernització immediata del Canal d'Urgell i reivindicar tota la capacitat de decisió sobre aquest estalvi d'aigua.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Gràcies, presidenta. Bona nit ja. Diputats i diputades. El Corredor del Mediterrani no és només una obra d'infraestructura, sinó que és una aposta estratègica per al futur de la nostra economia. Una infraestructura que permetria donar sortida al transport de mercaderies de l'eix mediterrani cap a Europa i connectar el trànsit de mercaderies als ports de Barcelona, Tarragona i València a la xarxa ferroviària europea. Si aquesta infraestructura està ben planificada, no només beneficiarà el seu recorregut, sinó també altres regions de l'interior que s'hi connectaran convertint-se en una autèntica espina dorsal per a l'economia dels països catalans, l'espanyola i l'europea. Doncs ja tenim el perquè d'aquesta obra tants anys parada: No interessa convertir els països catalans en una espina dorsal de l'economia. Per posar-nos en context, a dia d'avui, el 90 % del transport de mercaderies internacionals a tot el món es realitza de forma marítima i els ports de Barcelona i València són dos dels tres ports més importants de tot l'Estat gestionant mercaderies internacionals. Tanmateix, aquests segueixen encara sense les importants connexions amb el Corredor mediterrani, igual que el port de Tarragona, també amb un fort potencial d'especialització i creixement donada la indústria establerta al territori. És més, durant la redacció de l'estudi informatiu de la connexió Cambrils-La Secuita es va dibuixar ja un doble corredor de mercaderies-viatgers, suposant que des de Castelló cap al nord ja estava planificat segons instruccions de la Direcció General de Ferrocarriles. Entregat el document, el ministro de turno va canviar el disseny de doble plataforma per doble via de tràfic mixt.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Gràcies, presidenta. Sembla que aquesta PNL del Partit Popular no els sortirà tan bé. Potser si haguessin posat alguna millora laboral al servei de l'hostaleria els votaríem a favor. Potser la jubilació anticipada de les kellys, potser estaria bé. Potser s'haguessin referit al personal recepcionista de grans cadenes hoteleres que es posen nerviosos al veure cua de gent per donar dades amb un sou que fa vergonya. Sembla que aquesta setmana els ha sortit el seu interior una mica de dretes i permetin-me que els faci una pregunta. Necessitem en aquest país més mesures de seguretat o no? Perquè fa uns dies ens queixàvem de la multirreincidència i més mesures de seguretat. Ara ja no les necessitem? Hem de controlar qui entra al país o no l'hem de controlar? O és que si estàs més morè necessites més controls o si tens la butxaca més plena o no la tens tan plena necessites legislar d'una manera o legislar d'una altra? Vaja, vaja. Vostès són més d'infiltrar policies a associacions juvenils, de punxar telèfons a polítics que pensen diferent i ara ens venen a dir que donar dades que es donen a qualsevol web és dificultós? Simplement fan un ridícul espantós.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les nostres joves són el futur, però també són el present i no podem permetre deixar-los enrere. Hem de fer una societat més justa, més equitativa, amb menys ajudes universals, que és el que li deia, i més solidària. No hauríem d'abordar la qüestió del transport públic gratuït sense tenir en compte la interrelació entre l'habitatge, la feina, la salut i l'anhel d'una vida més digna. Per acabar, no podem fer tampoc un reial decret que obliga les comunitats autònomes i les concessionàries del transport a assumir unes despeses que després els costa molt de recuperar. Es necessita un compromís de pagament en temps i forma a les comunitats autònomes i a les concessionàries. Sé que ho ha dit també, però sobretot facin-lo efectiu. I tampoc no podem continuar posant un pedaç perquè s'ha d'arribar a l'arrel del problema. Potser hauríem d'estar fent un reial decret que plantegi un canvi o una alternativa a la societat de precarietat juvenil. La resposta a la precarietat juvenil no és rebaixar els impostos i les cotitzacions. No és tampoc donar bons culturals ni un transport assequible durant dos mesos, sinó que és redistribuir més, treballar sense precarietat i que les institucions treballin per garantir condicions materials. I no per beneficiar els de sempre, que és el que ens passa moltes vegades amb les polítiques que fem i més si són ràpides i de curt termini com aquest reial decret.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les joves necessiten més i malauradament se senten ignorats i desatesos a les polítiques públiques del Govern de l'Estat. Necessiten un habitatge assequible i una feina digna. Avui la nostra societat s'enfronta a una crisi d'accés a aquests drets bàsics que hem de resoldre de manera urgent i ambiciosa. És inacceptable que en ple segle XXI els i les nostres joves hagin de dedicar gran part dels seus ingressos a pagar lloguers desorbitats. Molts es veuen obligats a compartir pisos en condicions precàries o, pitjor encara, a romandre a casa de les seves famílies perquè no poden permetre emancipar-se, mentre que a Europa l'emancipació és prop dels 26 anys, a l'Estat espanyol no s'abandona el domicili familiar fins passats els 30. Això no és viure amb dignitat. Necessitem polítiques valentes que recullin el mercat immobiliari, que fomentin la construcció d'habitatge públic i assequible i que protegeixin el dret de les llogateres. Els i les joves han d'accedir a un habitatge digne que els permeti construir el seu propi futur. I és molt fàcil. Es preguntaran com. Doncs obligant a la banca que faci el retorn social del rescat bancari que ja fa prou anys que es van donar molts diners de l'erari públic i la banca no ho torna de cap de les maneres. Que posin a disposició dels i les joves els pisos buits que tenen a la Sareb. I, paral·lelament, una altra cosa que és superimportant: una feina digna que els permeti viure amb autonomia i seguretat. I això vol dir salaris justos, condicions de treball dignes, estabilitat laboral i oportunitats de creixement professional. I ho sabem, la precarietat laboral és un problema endèmic que afecta especialment les persones més joves. Tenen contractes temporals, sous baixos, hores extres no remunerades i condicions laborals inacceptables i són el pa de cada dia de molts d'ells i elles, sobretot també en període estival.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. Senyor Marlaska, vostè, ara fa un any, ens va anunciar, en una sessió de control, un pla de xoc per solucionar les llistes d'espera per fer els exàmens de conduir. Un any després, constatem que aquest pla de xoc, a Catalunya, no ha servit absolutament per a res. Sap quantes persones esperen per fer l'examen pràctic a Catalunya? Li dic: més de 3500 a Lleida, gairebé 14 000 entre Tarragona i Girona i més de 45 000 a Barcelona. Un any després, el seu govern continua sense donar-nos una solució. És desesperant. Ha d'entendre que el carnet de conduir, per la ciutadania, especialment per la que vivim en zones rurals, no és un caprici, és una necessitat. La seva deixadesa dificulta les opcions de trobar feina o d'estudiar a les persones més joves. També suposa un impacte pels treballadors i treballadores, perquè hi ha oposicions i ofertes laborals on es requereix el carnet, o simplement pels que el necessiten sí o sí. Miri, senyor ministre, a Catalunya, aquesta deixadesa fa anys que ha convertit un simple tràmit amb la DGT en una missió impossible. I per tots aquests motius, senyor Marlaska, com justifica la seva reiterada inacció respecte a les llistes d'espera per examinar-se del carnet de conduir a Catalunya?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Catorze anys després d'aquest escàndol, aquestes persones encara estan estigmatitzades per la mateixa banca, amb nòmines embargades i una negativa generalitzada de donar-los cap tipus de crèdit ni de solució. I no només això, els mateixos bancs continuen en pràctiques totalment abusives cap a les persones més vulnerables. Cobren una comissió quan una família es queda dos dies al descobert o també es continua exigint la contractació de serveis d'assegurances per no cobrar comissions abusives per tenir un compte obert. I no només tenen comportaments abusius amb els seus usuaris, sinó que internament també en tenen. Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. I el més escandalós de tot plegat és que aquestes retallades es donen en un moment de màxims beneficis per la gran banca. Els cinc grups bancaris més grans de l'Estat han passat de guanyar 15 100 milions d'euros el 2020 a 20 000 milions d'euros el 2022, i a tancar l'exercici del 2023 amb més de 26 000 milions d'euros; els guanys s'han disparat un 27 %, és la xifra més gran de la seva història.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«A Catalunya, en aquesta mobilitat anem un pas per davant. L'estratègia Catalana de la Bicicleta 2025 va estar aprovada pel Govern el 2019. Recull el compromís de la Generalitat amb la bicicleta i el desenvolupament d'un conjunt d'accions en coordinació amb les administracions, institucions i empreses adherides per aconseguir que la bicicleta sigui protagonista d'una mobilitat quotidiana més amable tant en entorns rurals com metropolitans. Un dels pilars de l'estratègia és connectar nuclis en entorns naturals i paisatgístics i connectar poblacions entre si amb vies segures per a una mobilitat accessible i sostenible. L'objectiu és impulsar polítiques transversals en pro de la bicicleta i d'una mobilitat activa, desplegar les actuacions del Departament de Territori i coordinar-les amb els diferents departaments, així també com fer el seguiment de les actuacions a la resta d'administracions i als ens competents en el marc de la Mesa de la Bicicleta. El Departament d'Educació també participa en la millora per a la seguretat viària. Algunes de les accions que fomenten el contingut d'educació viària són els següents: incentivar l'ús de mitjans de transport sostenibles i hàbits de mobilitat saludable a les escoles; promocionar i donar suport a les intervencions d'educació per a una mobilitat segura, sostenible i saludable; actualitzar el tractament de l'educació viària i la mobilitat sostenible als centres educatius; col·laborar amb entitats públiques i privades que participen i impulsen l'educació per a la mobilitat segura. A més, amb col·laboració amb els ajuntaments, consells comarcals i centres escolars de primària i secundària, el Servei Català de Trànsit ha fet sessions educatives pràctiques en el parc de bicicletes i de ciclomotors, que complementen les accions d'educació viària escolar i les accions educatives del casal d'estiu. L'objectiu és sensibilitzar-los d'una mobilitat saludable, activa i, sobretot, segura.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Per tant, el nostre grup donarà suport a aquesta presa en consideració, deixant clar que qui ha de poder prestar aquests serveis són les administracions més properes i que les competències són de les comunitats autònomes, que s'hauran de dotar dels recursos necessaris. I per acabar, la llei que s'aprovi ha de ser un instrument crucial que proporcioni un marc de suport integral i que millori la qualitat de vida i el benestar dels qui viuen amb aquesta malaltia. Queda molt camí per garantir que tots els afectats tinguin accés equitatiu a serveis i recursos vitals i ens insto a tots nosaltres a continuar treballant, però per favor, sense populismes, perquè pretendre privatitzar la sanitat i alhora voler fer una societat més inclusiva i solidària per a tothom, és una mica difícil. Si privatitzem, costarà molt d'aconseguir aquesta societat inclusiva i solidària per a tothom. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos la toma en consideración de un proyecto de ley sobre la esclerosis lateral amiotrófica, ELA, y en nuestro grupo creemos que es crucial destacar la importancia de abordar esta enfermedad y también muchas otras enfermedades minoritarias que no solo afectan físicamente a quienes las sufren, sino que tienen un profundo impacto también en sus familias y cuidadores. Para quienes viven con ELA, cada día es una batalla enfrentarse a desafíos físicos, emocionales y también económicos y financieros. Es una enfermedad que, lamentablemente, de momento, no tiene cura y no requiere de tratamientos médicos caros, sino que requiere de ayudas de apoyo al enfermo y a la familia. La ELA es una enfermedad progresiva degenerativa que afecta a las células nerviosas del cerebro y a la médula espinal, lo que lleva a la pérdida gradual de la función muscular y, en última instancia, te deja en la discapacidad. Si a la enfermedad, que de por sí ya es bastante grave, sumamos vivir en un entorno rural, todo es complicado; y tengo el testimonio de una familia de Belianes, que es una población de poco más de quinientos habitantes, en la comarca donde yo vivo, en Urgell. La familia ha adaptado toda su vida a cuidar al enfermo. Si en un entorno urbano es complicado encontrar la ayuda necesaria, en un entorno rural es mucho más difícil, y en este caso ha hecho totalmente imposible contratar a una persona para hacer esta tarea. Es decir, que todo el entorno se ha tenido que modificar y adaptar a la movilidad de Josep, para darle vida a Josep: una cama articulada, herramientas informáticas para la comunicación, aparatos para respirar, un generador de luz, porque no te puedes quedar sin luz en casa, y un largo etcétera de gastos, todo muy necesario para la calidad de vida del enfermo. Sin embargo, hablas con esta familia y te dicen que se sienten privilegiados porque han tenido recursos económicos para poder afrontarlo y una profesión que ha permitido a la pareja y a la familia la conciliación laboral para poder estar al lado de Josep las veinticuatro horas del día. Son conocedores de que hay muchísimas familias que no se pueden permitir la conciliación laboral ni los recursos para adaptar las viviendas a la enfermedad. Y entonces, ¿qué ocurre con los enfermos que no pueden afrontarlo? ¿Qué les pasa a las personas que viven solas?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem la presa en consideració d'un projecte de llei sobre l'esclerosi lateral amiotròfica, l'ELA, i des del nostre grup creiem que és fonamental destacar la importància d'abordar aquesta malaltia, però també moltes altres malalties minoritàries que no només afecta físicament els qui la pateixen, sinó que també té un profund impacte en les seves famílies i els seus cuidadors. Per als qui viuen amb ELA, cada dia és una batalla, s'enfronten a desafiaments físics, emocionals, però també els financers. L'ELA és una malaltia que, malauradament, per ara no té cura i no requereix de tractaments mèdics cars, sinó que requereix d'ajudes de suport al malalt i de suport a la família. L'ELA és una malaltia progressiva i degenerativa que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal, cosa que condueix a la pèrdua gradual de la funció muscular. I, en última instància, et deixa amb la discapacitat. Si a la malaltia, que de per si ja és prou greu, hi sumem viure en un entorn rural, tot és complica. I tinc el testimoni d'una família de Belianes, una població de poc més de 500 habitants a la comarca on visc jo, a la comarca de l'Urgell. La família ha adaptat tota la seva vida a les cures del malalt. Si en un entorn urbà és complicat trobar l'ajuda necessària, en un entorn rural és molt més difícil, i en aquest cas ha fet totalment impossible contractar una persona per fer aquesta tasca. Això vol dir que tot l'entorn s'ha hagut de modificar i adaptar a la mobilitat del Josep, adaptar-se per donar vida al Josep. Un llit articulat, eines informàtiques per a la comunicació, aparells per respirar, un generador de llum, perquè no et pots quedar sense llum a casa teva, i un llarg etcètera de despeses, totes molt necessàries per a la qualitat de vida del malalt. Tot i això, parles amb aquesta família i et diuen que se senten privilegiats perquè han tingut recursos econòmics per poder-hi fer front i una professió que ha permès a la parella i a la família la conciliació laboral per poder estar al costat del Josep les 24 hores del dia. Saben i són coneixedors que hi ha moltíssimes famílies que no es poden permetre una conciliació laboral, ni els recursos per adaptar els habitatges a la malaltia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Aquests recursos es perden mentre les empreses de Catalunya necessiten urgentment accedir al suport dels fons europeus per afrontar amb solvència els reptes de futur. És una paradoxa que, per una banda, estiguin quedant convocatòries desertes i, per altra banda, les empreses segueixin sense trobar la manera d'accedir a aquests fons. En aquest context i veient les grans dificultats que s'estaven trobant les empreses de Catalunya per engegar projectes, la Generalitat, liderada per Esquerra Republicana de Catalunya i amb recursos propis, fa els deures i obre una línia d'ajuts durant el 2022 per ajudar les empreses a realitzar inversions industrials. El disseny d'aquesta línia el fa partint de les necessitats reals de les empreses i tenint en compte les seves característiques. A diferència dels ajuts estatals, lluny de quedar deserts, s'han d'ampliar: dels 10 milions d'euros inicials, s'acaba ampliant amb un 45,7 % de milions d'euros i es dona suport a un total de 200 projectes innovadors. Aquesta xifra és més del doble de la que s'ha assignat amb la línia Activa Financiación d'àmbit estatal en dos anys.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el apoyo a la cadena de valor del sector del automóvil y despliegue del...
«Amb la voluntat de revertir aquesta situació, la Generalitat de Catalunya ha treballat una proposta de PERTE territorial dirigit a la indústria que permeti dissenyar i gestionar directament els fons europeus amb la voluntat que els recursos arribin àgilment al teixit productiu. Un dels altres problemes que frenen el creixement de la indústria automobilística és la baixa demanda de vehicles cent per cent elèctrics en les compres de vehicles particulars o bé vehicles industrials de llarg recorregut. Mentre la mitjana europea de matriculacions de vehicles elèctrics està al 21,5 %, la mitjana de l'Estat està a l'11,2 %. És a dir, estem a la meitat de la mitjana europea. Planejar un viatge pendent d'on pararàs a recarregar, quantes hores t'hauràs d'esperar, falta d'aparcament propi per recarregar el vehicle a la teva localitat, no dona seguretat a l'usuari i clarament desincentiva la compra d'aquests vehicles la falta de carregadors elèctrics. Segons un informe elaborat per ANFAC, sobre els punts de recàrrega el 2003, encapçalen la llista els Països Baixos, amb 8354 punts per miler d'habitants. L'Estat espanyol no arriba ni al miler i es queda a 707 punts per milió d'habitants.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el apoyo a la cadena de valor del sector del automóvil y despliegue del...
«Bona tarda, presidenta. Salutacions una altra vegada. Els fons europeus són una oportunitat per transformar un teixit productiu contaminant, ineficient i desigual. Com aprofitem aquesta oportunitat marcarà, per tant, el futur de les noves generacions. Senyories del PSOE, estan a Govern, el seu Ministeri d'Indústria gestiona i ha gestionat grans paquets d'ajudes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, però constatem amb preocupació que el desplegament del pla de recuperació està sent ineficaç a l'hora de donar suport a projectes empresarials, especialment en indústria. Això es demostra per l'alt percentatge de recursos que queden sense assignar en les convocatòries d'àmbit estatal. Segons els nostres càlculs, a 31 d'octubre del 2023, 4240 milions d'euros dels 13 866 que l'Administració central ha resolt han quedat deserts. És a dir, el 31 % dels recursos no han arribat a cap beneficiari. La part més important dels recursos sense assignar correspon precisament al Ministeri d'Indústria i Turisme, que concentra una part molt important dels recursos deserts. La ineficàcia en les convocatòries la trobem tant en el marc dels PERTE industrials com en les convocatòries genèriques per a la indústria. Per exemple, i per parlar d'un tema en concret, en la primera convocatòria del PERTE VEC, el 73 % dels 2975 milions d'euros van quedar deserts. Per implementar-los amb èxit, i ho hem dit en infinitat d'ocasions, cal una descentralització efectiva, no només de la gestió, sinó de la capacitat de decisió, perquè són els territoris els que millor coneixen la seva realitat, les seves necessitats. No té sentit imposar criteris des d'un despatx de Madrid, cal creure de debò allò del principi de subsidiarietat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Per tant, aquesta proposició de llei és una oportunitat per donar resposta a un problema innegable i inajornable. És un punt de partida ambiciós per començar a treballar contra l'exclusió financera. I encara més important, tenim sobre la taula una proposta per fer possible aquesta conquesta de drets que per una vegada la paguin els bancs i no la ciutadania. Per acabar, demanem el vot afirmatiu a tots els grups parlamentaris, almenys als que ens vau donar suport al Parlament de Catalunya, que pensem que així serà, i al Govern, a les senyories de Govern, els demanem la màxima celeritat en la tramitació d'aquesta llei. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. En la Unión Europea el estallido de la crisis financiera de 2008 ha llevado a una disminución importante del número de entidades financieras que prestan servicios bancarios, produciéndose un continuado aumento del grado de concentración bancaria. Esta tendencia es un fenómeno global dada la coyuntura económica y la regulación del sector bancario. Este fenómeno, como todo el mundo puede imaginarse, no responde a una voluntad de los bancos a la hora de mejorar la posición de las pymes, facilitar la operatividad de la ciudadanía o contribuir a frenar el despoblamiento rural; justo lo contrario, responde a un interés de las entidades bancarias por incrementar sus beneficios a cualquier precio, tanto si ello perjudica al tejido productivo como si dificulta la vida a miles de ciudadanos. Lo único que cuenta son sus beneficios.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. Més enllà de la consolidació de l'impost de societats a les entitats bancàries, que ens sembla molt bé, o l'eliminació de les comissions per la retirada d'efectiu, que també ens sembla molt bé, necessitem una llei que protegeixi la ciutadania d'aquesta exclusió financera. A dia d'avui, disposar d'un compte bancari o una targeta és indispensable per fer vida en societat. És una necessitat i un dret que tenim com a ciutadania. Hem de proporcionar una banca pública i al mateix temps regular el mercat i no permetre aquestes pràctiques ferotges. Les institucions han de garantir que totes les ciutadanes i ciutadans, visquin on visquin, hi puguin accedir. Caldria molta més valentia política de la que ha demostrat aquest Govern per posar fre a la vorágine especulativa del sector bancari. Necessitem cada vegada més lleis amb equitat social i, sobretot, amb equitat territorial. Per aquest motiu, el Govern de Catalunya ha treballat també amb l'Estatut dels municipis rurals de Catalunya, que és un marc legal que pretén frenar el despoblament i aconseguir l'equilibri territorial, donar eines als ajuntaments i a la Generalitat i, el més important, l'estatut reconeix el mecanisme rural de garantia. És a dir, cada norma que faci el Govern haurà de tenir en compte com afecta aquesta norma els municipis rurals. Però anem pas a pas, comencem ara que tenim la urgència i l'oportunitat per combatre l'exclusió financera. Aquest pot ser un punt de partida compartit per molts. De fet, al Parlament de Catalunya, ja s'ha dit, va ser compartit pel 93 % dels diputats i les diputades. Per això necessitem aprovar aquest projecte de llei que ja preveu mesures valentes. Ara mateix hi ha 503 municipis dels 947 a Catalunya que no disposen d'oficina bancària i 467 municipis ni tan sols de xarxa de caixers automàtics. I aquí ens faltaria sumar els caixers que a poc a poc han anat desapareixent dels barris de les ciutats.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. A la Unió Europea l'esclat de la crisi financera del 2018 ha portat una disminució important del nombre d'entitats financeres que presten serveis bancaris i s'ha produït un continuat augment de la concentració bancària. Aquesta tendència és un fenomen global donada la conjuntura econòmica i la regulació del sector bancari. Aquest fenomen, com tothom es pot imaginar, no respon a una voluntat dels bancs a millorar en la posició de les pimes, a facilitar l'operativitat a la ciutadania, ni de contribuir al despoblament rural. Just al contrari, respon a un interès de les entitats bancàries per incrementar els seus beneficis a qualsevol preu, tant si això perjudica el teixit productiu com si dificulta la vida a milers de ciutadans, l'únic que compta són els seus beneficis. La gran banca espanyola ha establert un nou rècord aquest 2023. Els cinc grups més grans del país van tancar l'exercici amb una mica més de 26 milions d'euros de beneficis. És la xifra més gran de la seva història i l'han assolit gràcies a l'impacte de la pujada del tipus d'interès. CaixaBank ha guanyat 4800 milions d'euros; Banc de Sabadell, 1322; Santander, 11 000 milions; i BBVA, 8000 milions.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«I per acabar, aquesta norma prorroga el sou mínim interprofessional corresponent a l'any 2023, mentre es continua negociant l'increment corresponent al 2024. Evidentment estarem a favor de qualsevol pujada, però és que ens cal molt més que això. Cal permetre a comunitats i municipis la fixació de salaris mínims propis per elevar la retribució mínima en aquells llocs on el cost de la vida és molt major que en altres. Necessitem un salari mínim català que permeti viure amb dignitat a totes les persones treballadores. Amb tot, entenem que el contingut del reial decret respon a una situació extraordinària i que el vot en contra implicaria donar l'esquena a la ciutadania. Per tant, per sentit de responsabilitat el votarem a favor. El votarem a favor perquè la gent tingui més facilitats a l'hora d'anar a comprar. El votem a favor perquè la gent pugui continuar viatjant gratuïtament als seus llocs de treball. Però els demanem que hagin escoltat i pres nota de les nostres reivindicacions perquè no deixarem d'exigir-les fins que siguin una realitat. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Sobre la connexió amb Sagunt, estem a favor, sí, però estem a favor amb mesures i amb planificació, que garanteixin millores efectives i mediambientals sostenibles entre la línia que hi ha entre Sagunt i Terol, que ara per ara, en el seu pas pels municipis del Camp de Morvedre i l'Alt Palància, compta amb instal·lacions obsoletes, amb trams sense electrificar i amb un servei clarament deficient. Tot això també s'ha d'arreglar en aquesta línia. Cal tenir en compte també que l'orografia d'aquest tram és molt complexa, i que discorre molt propera i amb una afectació directa a paratges naturals d'enorme valor mediambiental, alguns d'ells també inclosos a la protegida Xarxa Natura 2000, com per exemple els de la Serra d'Espadà i de la Serra de Calderona, així com també el corredor ambiental que connecta les dues serres. I pel que fa al transport de mercaderies per ferrocarril, un mandat de la Unió Europea per a l'horitzó 2030 vol que s'aconsegueixi un transport de mercaderies d'un 50 % per ferrocarril amb distàncies de més de 300 quilòmetres. Dels països més significatius de la Unió Europea, l'Estat espanyol només està a un 4 %, quan la mitjana està al 18 %. Des del nostre grup ja estem convençuts que hem de desenvolupar respostes efectives amb una mobilitat i un baix impacte ambiental i cohesió territorial, perquè donarà una oportunitat al planeta. Però, d'una altra banda, aquest servei públic també contribuirà a desenvolupar polítiques per a la gestió del repte demogràfic, que per a nosaltres també és molt important perquè pateixen molt les zones rurals. I també hem de ser conscients que aquest projecte en cap cas ha de restar importància o celeritat al corredor del Mediterrani, perquè el corredor del Mediterrani és una infraestructura vital a escala europea, recomanada repetitivament per les autoritats i per les institucions europees. No és raonable que dos dels principals ports del Mediterrani occidental, com és el de València i el de Tarragona, encara no tinguin una connexió ferroviària digna entre ells.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Segons l'informe del Ministeri de Sanitat sobre l'Estratègia de salut mental del Sistema Nacional de Salut del 2022 al 2026, l'atenció a la salut mental de les persones i les comunitats és condició indispensable per al desenvolupament de la qualitat de vida i l'exercici ple d'una ciutadania en la qual es conjuguen els drets i els deures. És important, per tant, fer una revisió d'algunes estadístiques publicades. Quatre de cada deu persones valoren de manera negativa l'estat de la seva salut mental. Un 42 % de les persones ha tingut depressió, i gairebé la meitat han patit atacs d'ansietat o pànic. El 14,5 % de la població ha tingut idees suïcides o ha intentat suïcidar-se. I amb perspectiva de gènere, les xifres indiquen que el 61 % de les persones amb problemes mentals són dones. I per franges d'edat, que és el que més ens hauria de preocupar, el col·lectiu més vulnerable en aquest àmbit són els joves d'entre 18 i 34 anys que veuen molt males perspectives de futur. Així doncs, queda constatat que la salut mental s'ha convertit en un problema de primer ordre en l'actualitat i que s'ha d'abordar com una prioritat de futur en la societat, en un sí del benestar.»