Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
102 declaraciones · página 2 de 4
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Si me permite, señora presidenta, quisiera referirme brevemente al señor Pisarello y responder a la pregunta que me ha hecho antes. En Junts creemos que, si un piso está okupado, tiene que desalojarse rápidamente. Y si los okupantes son vulnerables de verdad, las Administraciones tienen que protegerles, a su cargo, porque nosotros sí que creemos en el papel de las Administraciones públicas y en la protección social. A ver si al final, tanto que hablan de lo que defendemos o no defendemos en Junts, resulta que en Junts creemos mucho más en la cosa pública que los Comuns. Y ahora sí termino, presidenta. Disculpe, porque, en nombre Junts, quiero trasladar nuestro pésame a nuestro compañero Néstor Rego por su pérdida. Un abrazo a él y a su familia. Gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«En Junts estamos decididos a trabajar con rigor con todos esos datos. Por eso defendemos una estrategia basada en dos grandes líneas. La primera es reducir ese ahogo habitacional en el que viven muchas familias, y eso significa actuar directamente sobre la economía cotidiana de la gente, desgravar los alquileres, porque los inquilinos no tienen un alivio real; desgravar hipotecas o reducir impuestos como el IVA; ayudar a los jóvenes a ahorrar para acceder a la primera vivienda; garantizar el derecho a comprar la hipoteca de la vivienda por el mismo precio superreducido en aquellos casos en los que se venden en bloque a un fondo, y también recuperar seguridad jurídica para que los pequeños propietarios puedan confiar y mantengan sus viviendas en alquiler, porque sin los pequeños propietarios no habrá suficiente oferta, y eso es insostenible. Y también significa hacer lo que no se ha hecho después de años gobernando -no me cansaré de repetirlo-: un inventario riguroso de las viviendas vacías reales. Si realmente creen que hay una gran cantidad de viviendas susceptibles de movilizarse, lo primero que tendrían que haber hecho es saber exactamente cuántas son, dónde están, pero no, tampoco lo han hecho. Como tampoco han sido capaces de activar de forma efectiva las viviendas de la Sareb. Anuncios, titulares o fotografías hemos visto muchos, pero poca cesión real de los inmuebles a la Generalitat o a los ayuntamientos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«I si em permet, senyora presidenta, em volia, res, molt breument, dirigir al senyor Pisarello. Li responc a la pregunta que m'ha fet abans. I Junts pensem que, quan un pis està okupat, s'ha de desallotjar ràpidament. Sí, efectivament. I si els okupants són realment vulnerables, les administracions els han de protegir al seu càrrec, perquè nosaltres sí que creiem en el paper de les administracions públiques en la protecció social. I a veure si al final tant que parlen del que defensem o deixem de defensar Junts, resultarà que Junts creiem molt més en la cosa pública que no pas els comuns. I acabo, ara sí, presidenta, disculpi'm, perquè vull traslladar en nom de Junts el nostre condol al nostre company Néstor Rego per la seva pèrdua i una abraçada a ell i a la seva família. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes, de nuevo, a todos. Lo hemos repetido muchas veces: la situación de la vivienda es extraordinariamente grave. No repetiré los datos que he dado hoy y los que hace meses que estoy repitiendo en este mismo hemiciclo porque el problema ya forma parte de la vida cotidiana de millones de personas. Los jóvenes no se pueden emancipar, las familias destinan una parte desproporcionada de sus sueldos al alquiler y los pequeños propietarios han perdido toda confianza y retiran viviendas de alquiler, y ante esto lo que toca es rigor, capacidad de gestión y políticas útiles, ni discursos populistas ni discursos simplistas, porque los extremos, tanto los de la izquierda como los de la derecha, suelen funcionar igual: buscan culpables rápidos, recetan fórmulas mágicas y convierten problemas complejos en eslóganes, y eso no va a solucionar nada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Junts estem decidits a treballar amb rigor i avaluant totes les dades, i per això defensem una estratègia basada en dues grans línies. La primera és reduir l'ofec habitacional immediat que pateixen moltes famílies, i això vol dir actuar directament sobre l'economia quotidiana de la gent, desgravar lloguers perquè els llogaters notin un alleujament real, desgravar hipoteques, reduir impostos com l'IVA i ajudar els joves a estalviar per accedir al primer habitatge. Garantir el dret a comprar la hipoteca de l'habitatge pel mateix preu superreduït en aquells casos que es venen en bloc a un fons, i també recuperar seguretat jurídica perquè els petits propietaris tornin a confiar i mantinguin els seus habitatges en lloguer. Perquè sense petits propietaris no hi haurà prou oferta. I això és insostenible. I també vol dir fer allò que encara no han fet després d'anys governant: un inventari. No m'afartaré de repetirho. Un inventari rigorós dels habitatges buits reals. Si realment creuen que hi ha una gran quantitat d'habitatges susceptibles de mobilitzarse, el primer que haurien d'haver fet és saber exactament quants són i on són. Però no, tampoc ho han fet això. Com tampoc han estat capaços d'activar de manera efectiva els habitatges de la Sareb. Anuncis i titulars, fotografies, n'hem vist moltes, però la cessió real dels immobles a la Generalitat o als ajuntaments catalans molt poca.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Ho hem repetit mantes vegades: la situació de l'habitatge és extraordinàriament greu. No repetiré les dades, les que he donat avui, ni les que fa mesos que estic repetint en aquest mateix hemicicle, perquè el problema ja forma part de la vida quotidiana de milions de persones. Els joves no es poden emancipar. Les famílies destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Els petits propietaris han perdut tota confiança i retiren habitatges de lloguer. I davant d'això, el que toca és rigor, capacitat de gestió i polítiques útils. Ni discursos populistes ni discursos simplistes, perquè els extrems, tant els d'esquerres com els de dretes, acostumen a funcionar igual: busquen culpables ràpids, recepten fórmules màgiques i converteixen problemes complexos en eslògans, i això no solucionarà res. El Govern Sánchez i també el Govern Illa s'han deixat arrossegar cap a aquests plantejaments populistes i avui tenim menys oferta, preus més cars i, en definitiva, moltes més dificultats d'accés que fa uns anys. I encara hi ha qui insisteix que no cal construir més habitatges. I ara els diré per què s'equivoquen.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Este problema se va a solucionar con deducciones de alquiler, como hace tiempo que estamos proponiendo en Junts, con la compra y el ahorro para adquirir la vivienda habitual y aumentar la oferta, pero sobre todo ampliando el parque público y privado de vivienda, rehabilitando las viviendas obsoletas y activando las viviendas vacías realmente disponibles. Y, especialmente, dejando de gobernar y legislar a golpe de eslogan como hacen ustedes, porque después de todos estos años en el Gobierno la vivienda es más inaccesible que nunca, los jóvenes están más expulsados y las familias están más ahogadas, y eso sí que es un fracaso, es el fracaso de todos ustedes. Gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Ustedes siempre prefieren el relato simple y el culpable fácil. Y mientras juegan a eso, la realidad es que cada vez hay más jóvenes y familias expulsadas del acceso a la vivienda. Y delante de esto, ¿ustedes qué proponen? Prohibir, prohibir, prohibir. Prohibir a las personas jurídicas, a las socimis, etcétera, y seguir alimentando la confrontación. Tienen que centrarse, ¿no ven que con estas propuestas no resuelven nada? Su improvisación y falta de rigor llega hasta el punto de que ni tan solo han pensado en excluir de esta prohibición de comprar a las personas jurídicas, a fundaciones, Administraciones públicas, cooperativas de vivienda o entidades sociales del tercer sector, que también son personas jurídicas; pues no, no los han excluido. Respecto a las socimis, nosotros no compartimos esta política de tierra quemada, porque no solo operan en residencial las socimis, también operan en inversión logística, industrial o de oficinas y comercial, y lo que hay que hacer es reformularla, quizá. Reformular los incentivos para que la inversión contribuya a generar actividad económica, que la necesitamos todos, y también oferta de vivienda, y no destruir instrumentos que pueden ser útiles, modificándolos por puro dogmatismo ideológico.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Aquest problema se solucionarà donant aire a les butxaques dels ciutadans amb deduccions al lloguer, com fa temps que estem proposant Junts per Catalunya, i a la compra, l'estalvi per adquirir l'habitatge habitual, augmentar l'oferta... Però sobretot ampliant parc públic i privat d'habitatge, i rehabilitant els obsolets i activant els habitatges buits realment disponibles, i especialment deixant de governar i legislar a cop d'eslògan com fan vostès. Perquè, després de tots aquests anys al govern, l'habitatge és més inaccessible que mai, els joves estan més expulsats i les famílies estan més ofegades, i això sí que és un fracàs, el fracàs de tots vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, nuevamente. Hay una única cosa, señor Ibañez, en toda esta propuesta o proposición de SUMAR que en Junts compartimos, que es el primer párrafo, cuando afirman que la vivienda es hoy una de las principales preocupaciones sociales. Y precisamente por eso, porque es un problema grave estructural y que está expulsando a toda una generación entera del acceso a la vivienda, lo que no se puede hacer es convertirlo en una fábrica de titulares fáciles o de falsos culpables, porque después de este párrafo lo que vuelve es el discurso de siempre de las extremas izquierdas: especulación, demonización y mucha propaganda, pero poco rigor. Y es curioso porque después acusan a la extrema derecha de manipular datos y construir relatos basados en el miedo, pero es que ustedes hacen exactamente lo mismo y esta proposición es la prueba de ello. Cogen datos parciales y construyen un relato ideológico que no aguanta cuando se miran las cifras completas, y eso también es populismo, porque los populismos, sean de extrema derecha o de extrema izquierda, siempre acaban igual, simplificando problemas muy complejos e impulsando medidas que no resuelven nada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Però vostès sempre prefereixen el relat simple, el culpable fàcil. I, mentre juguen a això, la realitat és que cada vegada hi ha més joves i famílies expulsades de l'accés a l'habitatge. I davant d'això, vostès què proposen? Prohibir, prohibir, prohibir persones jurídiques, tancar SOCIMI, tot, continuar alimentant la confrontació. S'han de centrar. No veuen que aquestes propostes no resolen res? La seva improvisació i manca de rigor arriba fins al punt que ni tan sols han pensat a excloure d'aquesta prohibició de comprar de les persones jurídiques a fundacions, administracions públiques, cooperatives d'habitatges, entitats socials del tercer sector, que també són persones jurídiques. Ja, doncs no els han exclòs. I respecte de les SOCIMI, nosaltres no compartim la política de terra cremada, perquè no només operen amb residencial les SOCIMI, també en inversió logística, industrial, d'oficines, comercial. I el que cal és reformularla potser, reformular els incentius perquè la inversió contribueixi a generar activitat econòmica, que la necessitem tots, i també oferta d'habitatge. No destruir instruments que poden ser útils modificantlos per pur dogmatisme ideològic.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Además, hay aspectos profundamente discutibles. En Junts defendemos que la vivienda pública mantenga la protección permanente, sí, pero ustedes van mucho más allá en esta proposición: ahora plantean que cualquier tipo de ayuda pública o cualquier beneficio fiscal comporte la sumisión permanente de la vivienda al régimen de protección pública, un beneficio fiscal de 800 euros, aunque sea mínimo. ¿De verdad es proporcional condicionar una vivienda para siempre por haber recibido una ayuda, por ejemplo, como la que les hemos dicho? Nos parece que no, porque cada nueva ocurrencia desincentivará todavía más la fuerza de la vivienda protegida, y después se preguntarán por qué falta oferta. Lo que tendrían que hacer es reducir burocracia y ampliar la vivienda pública y privada, porque los ayuntamientos están saturados y los promotores públicos y privados están hartos, como los ciudadanos. Ustedes lo saben. Tenemos informes sectoriales, planes urbanísticos, nos inunda todo eso, y después ustedes se sorprenden de que no se construya vivienda. Nosotros tenemos claro qué hay que hacer. Primero, fomentar la oferta a las familias; desgravar a quien alquile; facilitar la compra a los jóvenes; permitir adquirir hipotecas a precios superreducidos; recuperar la seguridad jurídica para que los propietarios vuelvan a confiar en el alquiler y aumentar la oferta real -más parque público, pero con presupuestos robustos-; facilitar la vivienda privada y pública; y rehabilitación masiva, porque, si no aumentan la oferta, los precios no bajarán nunca. A los que tienen la tentación de decir que no hay que construir más porque primero hay que activar los millones de pisos públicos, les recordamos algo: los Gobiernos socialistas no han sido capaces de hacer un inventario riguroso sobre las viviendas reales para poder movilizarlas para las familias y los jóvenes, y eso demuestra las pocas ganas reales que tienen ustedes de activar esas viviendas. Aquí se cae su propaganda, porque anuncian 7000 millones de euros en cinco años en vivienda pública y después descubrimos que el Estado tendrá que aportar 4200 millones; el resto, las comunidades. Es decir, el PSOE anuncia titulares y las comunidades pasan por caja. De esos 4200, ¿saben cuántas viviendas públicas se podrían llegar a construir cada año, suponiendo que todo el dinero se destine a construir vivienda? Pues cinco mil al año para todo el Estado español. ¡Cinco mil al año! ¿Es una broma? ¿Esta es su gran revolución de vivienda? ¿Es así como creen que tienen que actuar ustedes para resolver el problema de la vivienda? ¡Si solo en Cataluña ya faltan más de 725 000 viviendas y el déficit sigue agravándose cada año! Ni ustedes se creen que este plan vaya a resolver el problema. El problema no es la falta de registros centrales, sino que sus políticas han fracasado y están arrastrando a toda la ciudadanía en su fracaso. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes de nuevo. Obviamente, en Junts defendemos un sistema público de vivienda basado en la transparencia y la igualdad de oportunidades y que hay que perseguir cualquier irregularidad, pero con esta proposición ustedes, Grupo Socialista, no vienen a hablar de vivienda; lo que hacen hoy aquí es pura política de desgaste bipartidista, y con la grave crisis que tenemos encima en vivienda es bastante cínico dedicar este Pleno a sus guerras partidistas con el PP y no a ayudar a la gente a acceder a un piso o a no dejarse medio sueldo. El PSOE gobierna en España y controla el Ministerio de Vivienda y el Grupo Socialista comparece hoy aquí para instarse a sí mismo, a su propio Gobierno, a reforzar controles y registros, lo que es bastante revelador. ¿O es que, por fin, el PSOE ya ha asumido que el Gobierno de PSOE y SUMAR está totalmente desbordado en materia de vivienda? Porque, después de siete años gobernando, el balance es ciertamente devastador: precios disparados, jóvenes y familias expulsados del mercado, oferta hundida y, además, se dejan arrastrar por las izquierdas extremas convirtiendo en un campo populista el tema de la vivienda. Más caro todo, menos vivienda y, además, proponen estos mecanismos de más burocratización y recentralización. Digámoslo, por cierto, porque esta proposición hace precisamente eso: registros de demandantes, inventarios públicos, registros de sueldos, mecanismos estatales de supervisión... Siempre igual: más recentralización desde Madrid. Les recuerdo especialmente a los diputados socialistas catalanes que en Cataluña tenemos las competencias en vivienda, que somos una nación con instituciones propias. ¿Lo recuerdan ustedes? Estamos hartos de que, cada vez que el PSOE tiene un problema, intente eliminar competencias y recentralizar decisiones y registros desde Madrid. En Junts siempre nos opondremos a esta manera de hacer las cosas.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Nosaltres tenim clar què cal fer. Primer, alleugerir immediatament l'ofec econòmic de les famílies, desgravant a qui paga un lloguer i a qui compra el seu habitatge. Ajudar els joves a estalviar per comprar casa seva. Reduir burocràcia absurda que avui bloqueja les promocions durant anys. Permetre adquirir hipoteques venudes en bloc a fons per al mateix preu superreduït i recuperar seguretat jurídica, perquè els propietaris tornin a confiar en el lloguer. I, segon, augmentar l'oferta real. Més parc públic, però calen pressupostos robustos. Facilitar l'habitatge privat assequible també. I la rehabilitació massiva. Perquè, si no augmenten l'oferta, els preus no baixaran mai. I els qui tenen la temptació de dir que no cal construir més, perquè primer s'han d'activar els milions de pisos buits, els recordarem una cosa: després d'anys governant, els governs socialistes encara no han estat capaços de fer un inventari rigorós dels habitatges buits reals per poder mobilitzarlos cap a famílies o joves. I això demostra les poques ganes reals que tenen d'activarlos. I aquí és on la seva propaganda cau tota sola perquè anuncien un pla d'habitatge de 7000 milions d'euros en cinc anys. Després descobrim que l'Estat només n'haurà d'aportar 4200 milions. La resta l'hauran de pagar les comunitats. És a dir, el PSOE anuncia titulars i les comunitats passen per caixa. I amb aquests 4200 saben quants habitatges públics es podrien arribar a construir cada any, suposant que tots aquests diners -que no serà així, òbviament, perquè cal rehabilitació- suposant que tots es destinessin a construir habitatges? 5000 l'any, per a tot l'estat espanyol, 5000 l'any. És una broma? Aquesta és la seva gran revolució habitacional? És així com creuen que han d'actuar vostès per resoldre el problema de l'habitatge? Si només a Catalunya avui ja falten prop de 125 000 habitatges, i el dèficit continua pujant cada any. Ni vostès es creuen que aquest pla resoldrà el problema. Mirin, el problema no és la falta de registres centrals. El problema és que les seves polítiques han fracassat i estan arrossegant tota la ciutadania en el seu fracàs.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En cualquier caso, en Junts creemos que el debate debería centrarse en lo importante, a saber: garantizar que el titular legítimo pueda recuperar la posesión de forma rápida y efectiva. El problema no es quién está legitimado para actuar, sino que el sistema sigue siendo demasiado lento, y lo más sorprendente es que, mientras hoy debatimos esta iniciativa, la propuesta de Junts sigue bloqueada en un cajón del Gobierno socialista y de sus socios. Llevan más de un año bloqueando una reforma técnica, moderada y útil, pero después algunos vendrán aquí a dar lecciones de sensibilidad social. Miren, sensibilidad social también es defender a las familias trabajadoras que conviven durante años con okupaciones conflictivas. Sensibilidad social también es proteger a los mayores que ven cómo se degrada su comunidad y no saben cómo solucionarlo. Sensibilidad social también es impedir que las mafias hagan negocio con la vulnerabilidad y evitar que algunos hagan negocio también con la desesperación de muchos propietarios que ven constantemente sus derechos limitados. Y sensibilidad social también es dejar de hacer demagogia cada vez que alguien plantea abordar este problema con sentido común.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En tot cas, Junts creiem que el debat s'hauria de centrar en allò que és important: garantir que el titular legítim pugui recuperar la possessió de forma ràpida i efectiva. Perquè el problema no és qui està legitimat per actuar. El problema és que el sistema continua sent massa lent, i el més sorprenent és que, mentre avui debatem aquesta iniciativa, la proposta de Junts continua bloquejada en un calaix del Govern socialista i els seus socis. Més d'un any. Més d'un any bloquejant una reforma tècnica moderada i útil. Però després alguns vindran aquí a donar lliçons de sensibilitat social. Miri, sensibilitat social també és defensar les famílies treballadores que conviuen durant anys amb okupacions, les que siguin conflictives. Sensibilitat social també és protegir la gent gran que veu degradada la seva comunitat i no sap com solucionarho. Sensibilitat social també és impedir que les màfies facin negoci amb la vulnerabilitat i evitar que alguns facin negoci també amb la desesperació de molts propietaris que veuen constantment els seus drets limitats. I sensibilitat social també és deixar de fer demagògia cada vegada que algú planteja abordar aquest problema amb sentit comú.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Todo es mucho más complejo de lo que a menudo se presenta en este debate. Nosotros no entraremos en lecturas de blancos y negros porque hay muchos grises, aunque esto sea menos cómodo políticamente. Y también rechazamos la expansión de los nuevos asentamientos en Cisjordania porque vulneran el derecho internacional, efectivamente, y además también hacen que aún sea más complejo avanzar hacia una solución de paz. El problema de fondo no es lo que se dice hoy aquí, es lo que no se dice. El derecho internacional no puede depender de un contexto concreto ni de la presión mediática ni de la conveniencia política. Dos detenidos merecen toda la atención y toda la exigencia. Y es correcto que sea así, pero, entonces, hay que hacerse otra pregunta: ¿cuántos detenidos hacen falta para que actúen con la misma contundencia en otros lugares del mundo? Porque hace años que más de un millón de uigures han sido sometidos a detenciones arbitrarias, internamientos masivos, vigilancia extrema, trabajos forzados, torturas y persecución cultural. Organizaciones como Human Rights Watch, Amnistía Internacional, expertos de Naciones Unidas y diversos informes independientes hace años ya que denuncian posibles crímenes contra la humanidad en Xinjiang. No estamos hablando de acusaciones vagas, estamos hablando de campos de internamiento, de desapariciones y asimilación forzada documentada por organismos internacionales. Y no es solo el caso de los uigures, también en el Tíbet hay denuncias cada vez más graves sobre represión cultural, lingüística y religiosa. Hace solo unas semanas, Human Rights Watch advertía de que el Gobierno chino está acelerando la asimilación forzada de los niños tibetanos a través de su sistema educativo. El mandarín se está imponiendo como lengua obligatoria en las escuelas infantiles, mientras se reduce progresivamente el uso del tibetano. Según esos informes, hay niños tibetanos que dejan de hablar su lengua materna, incluso con sus familias, después de pasar por el sistema educativo chino. Se denuncia adoctrinamiento ideológico desde la infancia y un proceso sistemático que está orientado a diluir cualquier identidad, diferenciada bajo un modelo nacional único impuesto por el Partido Comunista de China. Y, ante esto, ¿qué hace el Gobierno español? Cabría esperar, oyéndolos hoy, que activarían toda la potencia de su Estado, todas las herramientas de un Parlamento, toda la acción diplomática que tienen a su alcance para denunciar, condenar, bloquear, embargar, ¿no? Pues no. Lo que ha decidido hacer el Gobierno español es intensificar las relaciones políticas, diplomáticas y comerciales con China: cumbres bilaterales continuas, visitas del presidente Sánchez y de sus ministros, declaraciones de cooperación estratégica, fotografía tras fotografía. Y es legítimo preguntarse si en alguna de esas reuniones ha habido la misma contundencia que hoy vamos a escuchar aquí, porque la defensa de los derechos humanos parece ser muy exigente para algunos y muy poco para otros. Señor ministro, ¿sabría usted responderme cuál es el motivo de esta diferencia?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Pero más allá de estos errores jurídicos graves, hay un sesgo ideológico consistente, una alergia sistemática a los propietarios, a todos. Imponen nuevas cargas y alteran contratos en vigor, sin prever ninguna compensación. Ustedes invitan a la fiesta y los privados la pagan. Perfecto, pero el resultado de sus políticas queda a la vista de todos: alquileres más caros que nunca y cada vez más gente compitiendo para alquilar un mismo piso. En el caso de Barcelona, 400 personas, decían. Las personas más solventes son las que acaban encontrando alternativas; el problema es de las personas menos solventes, que tienen más dificultades, porque se quedan absolutamente atrapadas. Como nosotros sí nos preocupamos por los arrendatarios, proponemos medidas que reduzcan su esfuerzo real económico. Junts quiere que se incorpore una deducción fiscal al alquiler, esa sí sería una reducción directa por el coste de las familias que alquilan un piso sin perjudicar a los propietarios; ustedes prefieren intervenir mal antes que ayudar de verdad. Y mientras discutimos y vamos dándole vueltas -ustedes, sobre todo- sobre cómo repartir lo que ya es escaso, olvidan lo importante, que es crear más oferta. La semana pasada me reuní con una entidad social que hace promociones de vivienda y me dijeron que hoy ya pueden hacer promociones enteras de viviendas modulares en seis meses -seis meses-, pero la tramitación administrativa tarda años -¡años!-. ¿Eso tiene algún sentido? ¿No debería ser una prioridad suya reducir la burocracia para los ayuntamientos, agilizar licencias o facilitar la construcción de vivienda asequible, sobre todo pública? Pero eso exige mucho trabajo, reformas de fondo y es más fácil presentar un real decreto ley cuya parte dispositiva acabe en menos de una página.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Però hi ha més. Més enllà d'aquests errors jurídics greus, hi ha un biaix ideològic persistent, una al·lèrgia sistemàtica als propietaris, a tots, a tots. Imposen noves càrregues, alteren contractes en vigor i no preveuen cap compensació. Res ni una. El Govern convida a la festa i els privats la paguen perfecte. Però el resultat de les seves polítiques els veu tothom. Lloguers més cars que mai i cada cop més gent competint per llogar un mateix pis. 400 persones deien a Barcelona. I les persones més solvents. Escoltin, és que les persones més solvents són les que acaben trobant alternatives. El problema és per les persones que són menys solvents, els que tenen més dificultats que aquests queden absolutament atrapats. I com que nosaltres sí que ens preocupem pels llogaters, proposem mesures que realment redueixin el seu esforç real econòmic. Junts volem que s'incorpori una deducció fiscal al lloguer. Això sí que seria una reducció directa del cost per a les famílies que lloguen un pis sense perjudicar els propietaris. Però vostès prefereixen intervenir malament abans que ajudar de veritat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Y, mientras nosotros seguimos con los problemas, otros países avanzan. En cinco años, Canadá -en los años en que hemos estirado una medida excepcional convertida en norma- ha reducido trabas e impuestos, ha incentivado la construcción y ha garantizado la seguridad jurídica. Resultado: 1 300 000 viviendas nuevas y una caída del 21 % de los precios. A más vivienda, a más oferta, menos presión. Con menos propaganda y más trabajo, las cosas sí que funcionan. Sin embargo, aquí seguimos atrapados en medidas temporales transformadas en eternas, con parálisis políticas y con discursos que no resuelven nada. Y, mientras tanto, tanto inquilinos como propietarios siguen sufriendo. Esto no va de enfrentar a unos contra otros; va de compartir soluciones. Una sociedad justa no divide; protege y resuelve. Las familias vulnerables necesitan estabilidad real, no prórrogas eternas de un año a otro. Y los propietarios necesitan seguridad, no ser los encargados involuntarios de una política social que el Gobierno no quiere asumir. Por todo esto, no, no vamos a validar una excepcionalidad eterna ni una injusticia estructural, sobre todo cuando existen alternativas que beneficiarían a todo el mundo. La política tiene que proteger, dar esperanza y garantizar la dignidad; lo que no puede hacer es utilizar a la gente como instrumento y generar muchos más problemas de los que resuelve. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Y, si hablamos de responsabilidades, hay que hablar de viviendas vacías. Hace años que ustedes proclaman que son la solución, pero no han movido ni un dedo para movilizarlas; no han dibujado un mapa detallado ni ningún mecanismo para activarlas. En Cataluña hay 90 000 viviendas vacías movilizables a día de hoy, mientras que hoy nos hablan de unos 13 000 desahucios suspendidos. ¿No les chirría todo esto? Hay 90 000 viviendas movilizables por 13 000 desahucios suspendidos, sin contar los de la Sareb que tiene Cataluña. El Gobierno tiene que dejar de perder el tiempo, tiene que arremangarse; pero no, son más de eslóganes que de hacer el trabajo. Y, a pesar de todo, la solución ya existe, no requiere ningún nuevo decreto, señor ministro. Si realmente disponen de 300 millones de euros para proteger a las familias vulnerables, podrían utilizar una figura muy simple: en todo desahucio donde se declare a un inquilino vulnerable, que el Estado pague la deuda que no ha podido pagar el inquilino y se haga cargo de ese alquiler mientras dure la situación de vulnerabilidad. Si ustedes pagan, el juez cierra el procedimiento. Si el Gobierno quiere, puede evitar cualquier tipo de desahucio innecesario sin cargar el peso a los propietarios. Como se ha hecho toda la vida, señor ministro, es una fórmula que ya existe, que funciona, que es legal y que es justa; solo requiere una buena gestión y tener en cuenta la responsabilidad, cosas que este Gobierno no ha demostrado hacer en seis años.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordemos de dónde venimos. El real decreto ley de 2020 nació en plena pandemia, en una situación de parálisis global sin precedentes. Suspender temporalmente los desalojos fue justo y ponderado, una medida excepcional en un momento excepcional. Pero han pasado seis años desde entonces, y si, como dice el Gobierno de España, va como un cohete, ¿por qué siguen gobernando como si estuviéramos en una pandemia permanente? ¿Por qué prorrogan medidas que solo tenían sentido en aquel contexto extraordinario? En todos estos años, el Gobierno no ha sido capaz de presentar alternativas, no ha fortalecido el parque público ni el privado, no ha realojado a esas familias vulnerables, no ha creado itinerarios de acompañamiento para salir de la provisionalidad. Lo único que han hecho ha sido cargar su responsabilidad sobre los privados, hacer pagar a otros su incompetencia, convertir una medida excepcional en una penitencia indefinida para los propietarios, sobre todo para los pequeños propietarios, que llevan años asumiendo un coste que no les corresponde. Algunos, hace tres, cuatro o cinco años que no cobran el alquiler. Y lo peor es que, mientras ellos sufren ese desgaste, los inquilinos vulnerables no progresan hacia una solución real, atrapados indefinidamente en un sistema que no les garantiza ningún futuro. Este es su doble fracaso: unos sufren porque se les impone una obligación que no es suya y los otros porque el Gobierno no ha sido capaz de ofrecerles ninguna salida estable en seis años.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I si parlem de responsabilitats, cal parlar d'habitatges buits. Fa anys que vostès proclamen que són la solució, però no han mogut ni un dit per mobilitzar-los. No han dibuixat un mapa detallat ni cap mecanisme per activar-los. A Catalunya hi ha 90 000 habitatges buits mobilitzables avui, mentre avui ens parlen d'uns 13 000 desnonaments suspesos. No els grinyola tot això? Noranta mil habitatges mobilitzables avui per 13 000 desnonaments suspesos? I sense comptar amb els 13 000 de la Sareb que té a Catalunya. El Govern s'ha de deixar de romanços, arremangar-se i treballar dur, però no. Són més d'eslògans llaminers que ha de fer la feina. I malgrat això, senyora Belarra, escolti... Ah, no, no hi és. Bé, i malgrat això, la solució ja existeix. No requereix cap nou decret, senyor ministre. Si realment disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, poden usar la figura de l'enervació. És simple: En tot desnonament on es declari el llogater vulnerable, l'Estat pot anar i pagar el deute que no ha pogut pagar el llogater i fer se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat. Si vostès paguen, el jutge tanca el procediment. Si el Govern vol, pot evitar qualsevol desnonament i sense carregar injustament el pes sobre els propietaris, com s'ha fet tota la vida, vaja, senyor ministre. Aquesta fórmula ja existeix, funciona, és legal i és justa. Només requereix gestió, és clar, voluntat i responsabilitat. Les tres coses que aquest Govern no ha demostrat en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Si hoy el mercado sufre una retirada de oferta y miedo no es casual. Es una consecuencia directa del marco ideológico que han impuesto ustedes. Acumulan intervenciones cada vez más duras, más erráticas, y ante la frustración de comprobar que sus medidas no funcionan, sino que empeoran la situación de la gente, en lugar de virar lo que están haciendo es plantearse, hoy lo hemos oído, medidas aún más extremas, potencialmente fatales para el sistema: suspensiones de desalojo, reacciones graves al alquiler temporal y de vacaciones, reducciones generalizadas de rentas por ley, limitaciones a determinadas operaciones de compra, blindajes contra la recuperación de las viviendas en caso de impago. Cada vez más intervención y más inseguridad jurídica. Y la pregunta es muy simple: con todo lo que han hecho, ¿han conseguido ampliar la oferta o reducirla? ¿Han hecho que la vivienda sea más accesible o menos accesible, más barata o más cara? Cuando el riesgo se traslada sistemáticamente al propietario disminuye la disposición a ofrecer alquileres. Cuando se genera incertidumbre permanente y se penaliza, la construcción huye. Y lo más dramático de todo es que los principales perjudicados aquí no son los que ya tienen viviendas; son los que necesitan acceder a ellas, son los jóvenes, las familias con ingresos medios y bajos, son los que tienen contratos de trabajo más inestables, son aquellos que pueden pagar menos y que con menos pisos de alquiler siempre salen perdiendo, siempre pierden en esa competición de la solvencia ante los que pueden pagar más.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Cataluña y España tienen dos maneras completamente diferentes de entender el compromiso internacional. Cataluña, como nación sin Estado, durante cuatro décadas ha estado al lado del pueblo saharaui. Cataluña y su pueblo, mediante las instituciones, los municipios, las entidades y miles y miles de familias, durante décadas han sido un ejemplo de compromiso con la causa saharaui, acogiendo a niños refugiados, impulsando proyectos de cooperación y ejerciendo presión política para mantener vivos el derecho internacional y la solidaridad activa. Hemos defendido de forma explícita y sin complejos el referéndum en todas las opciones planteadas. España, en cambio, como Estado, ha dado la espalda al pueblo saharaui, primero con el abandono, luego con la indiferencia y ahora con el alineamiento con la potencia ocupante. Una vez más, queda claro que con España no vamos bien ni para defender nuestros derechos como nación catalana ni para defender los derechos de los otros pueblos que luchan por su libertad. Por eso, quería formularle algunas preguntas que nos gustaría que no quedaran sin respuesta, y querríamos que nos lo dejara claro. ¿España se reconoce o no como potencia administradora del Sahara Occidental? Si lo he entendido bien, ¿ha dicho que ha dado apoyo explícito a la lectura marroquí de la Resolución 2797? ¿Su Gobierno considera que el referéndum ya está descartado? ¿Por qué España no ha defendido nunca que se impulsaran los derechos humanos con ese mandato? Es perentorio que se incorpore inmediatamente un mandato explícito de vigilancia y denuncia de las vulneraciones constantes y flagrantes de los derechos humanos en el territorio ocupado que garantice la protección efectiva de toda la población civil saharaui. ¿Qué tiene previsto hacer ante la represión sistémica en este territorio ocupado? ¿Ya ha valorado bien cómo afectará este giro a la relación con Argelia y a la estabilidad en la región? Señor ministro, hasta hoy había tenido bastante escondido todo este tema, y hoy le pedimos que lo aclare, que deje claro todo esto al conjunto de la ciudadanía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, la resolució 2797 constitueix un gir de 180 graus, un gir geopolític que desplaça el dret de l'autodeterminació. La nova resolució del Consell de Seguretat qualifica per qualifica per primera vegada la proposta marroquina d'autonomia com una base seriosa i creïble. Per culpa d'això, avui el poble sahrauí és més lluny de l'exercici del seu dret inalienable de l'autodeterminació i la independència. Dret reconegut, s'hi han referit també molts companys, pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. És un gir diplomàtic profund, no és nimi, que desplaça el referèndum del centre del procés i consolida de facto la posició de Rabat. El Marroc surt reforçat, el Front Polisari, debilitat. El dret internacional, es transforma en pura retòrica. I vostès, el govern espanyol, hi donen suport. Senyor ministre, això no és realpolitik, això és renunciar a les aspiracions legítimes dels pobles, renunciar al dret internacional i normalitzar i validar una ocupació il·legal. Miri, Catalunya i Espanya realment tenen dues maneres completament diferents d'entendre el compromís internacional. Catalunya, com a nació sense estat, ha estat durant quatre dècades al costat del poble sahrauí. El poble de Catalunya, mitjançant institucions, municipis, entitats i milers i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí, acollint infants refugiats i impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per mantenir viu el dret internacional i la solidaritat activa. Hem fet defensa explícita i desacomplexada del referèndum amb totes les opcions plantejades. Espanya, en canvi, com a Estat, ha girat l'esquena al poble sahrauí. Primer, amb l'abandonament, després amb la indiferència i, ara, amb l'alineament amb la potència ocupant. Una vegada més queda clar que amb Espanya no anem bé, ni per defensar els nostres drets com a nació catalana, ni per defensar els drets dels altres pobles que lluiten per la seva llibertat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«El Govern pot seguir buscant titulars, pot seguir inventant noves restriccions i noves figures d'intervenció, però el que no pot fer és seguir esquivant la seva responsabilitat, perquè és seva. La gent no necessita més invents en habitatge. La gent no necessita més anuncis. La gent necessita un Govern que faci la feina. I, fins que això no passi, fins que no construeixin, fins que no omplin el parc públic, fins que no executin tot el que han anunciat, no ens trobaran avalant ni una, ni una sola mesura més de les seves, que només serveixen per distreure la gent que pateix, mentre la crisi de l'habitatge continua creixent i creixent i creixent. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy debatimos una nueva propuesta sobre vivienda, una más, una nueva capa reguladora que se añade a todas las que ya hemos visto en estos últimos meses y años. Y, sinceramente, cada vez más gente de fuera de este hemiciclo piensa exactamente lo mismo que pensamos en Junts per Catalunya aquí dentro: ya basta de inventos, ya basta de cambiar leyes cada dos meses mientras el problema real continúa empeorando. Cada día vemos nuevos proyectos normativos, nuevas ideas que prometen soluciones fáciles, como la de freír a impuestos a los propietarios que tienen dos casas, de la semana pasada, o la de hace quince días de reducir por ley un 40 % el precio de todos los alquileres. ¿Quiere decir que todavía no ven que sus remedios son peores que la enfermedad y que la oferta de alquiler es cada vez más escasa y más cara? Porque por culpa de las últimas políticas, aquí y en Cataluña, esta es la realidad cotidiana de miles de jóvenes y familias.»