Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
100 declaraciones · página 2 de 4
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de nuestro campo y del sector primario que garantiza nuestra...
«Hola, bona tarda. Gràcies, president. Avui debatem una proposició no de llei amb gairebé 30 punts, per ser més exactes, 29 punts. I ho he de dir. Quan algú necessita 29 punts per explicar una idea, en realitat vol dir que té molt poques idees i que li sobren eslògans. Això és així. VOX ens parla de moltíssimes coses. Ens parla de defender el campo español, ens parla de sobirania alimentaria, ens parla de buròcrates que no han trepitjat mai en sa vida una explotació agrària. Ens parla de tot i no ens parla de res. Mirin, jo soc d'un país on la terra no és un decorat electoral, sinó que la terra és una realitat econòmica, és una realitat social i alhora és una realitat, per sort també, cultural i no una simple pancarta electoralista. El sector primari té problemes reals. Sí, molts, però el problema és que el sector primari té un problema així de gros, estructural. Aquest és el problema i d'aquí plora la criatura. I davant d'aquesta demolidora realitat, quina és la recepta del doctor Chamorro? Doncs li diré: un còctel de negacionisme climàtic, proteccionisme impossible, estúpid i guerra cultural.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«Mirin, senyories, el control del porc senglar, la gestió cinegètica i la sanitat animal són totes elles competències autonòmiques. Primera cosa. I això no és una opinió, no és ideologia. És a dir, és la Constitució, la seva Constitució, les lleis vigents. Però, és clar, això els deixebles d'Abascal, és a dir, vostès, doncs és només un petit inconvenient. És infinitament més divertit, molt més divertit demanar un mando único estatal, com si el virus es combatés amb ordres des de Madrid o amb circulars impreses al Butlletí Oficial de l'Estat, per exemple. És més, com que no n'hi ha prou amb centralitzar, proposen -?atenció també- una auditoria independent que, oh sorpresa, sorpresa, ja té les conclusions escrites abans de començar. De qui és la culpa de la pesta porcina al focus a Collserola? De la Generalitat de Catalunya. Sempre Catalunya, mai Madrid, mai els errors estructurals que pateix el sector, que són molts, ni tampoc la manca de suport real a la pagesia i a la ramaderia. Només, senyories de VOX, ho sabem totes i tots, utilitzen el sector primari per rascar vots a les zones rurals. Només instrumentalitzen la pagesia, la ramaderia a cada debat que en tenen l'oportunitat per rascar quatre vots i s'estan quedant sols, perquè al final només intervinc jo. Ara, aquí estarem per plantar-los cara i sí, per defensar el sector. Però encara hi ha més, VOX suggereix que el sector cinegètic es converteixi en una autoritat sanitària, que es flexibilitzi la normativa d'armes -?com no?- i que la caça esdevingui la gran heroïna contra la malaltia. És a dir, la gran heroïna -?és important la caça, atenció, no estem dient això- és molt important, però no és l'única solució davant d'aquesta malaltia. Mirin, diputades i diputats de VOX, la sanitat animal no es basa en qui dispara millor o en qui dispara més ràpid, sinó en protocols científics. Es basa en epidemiologia i també, i sobretot, en bioseguretat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«I ara sí que vaig acabant presidenta. Malauradament, la dana, ho deia el company Otero, no és un fenomen excepcional, és un horrible exemple més d'una realitat que ens interpel·la. Episodis extrems cada vegada més intensos i cada vegada, això va pels negacionistes, més freqüents. I em permeto una última advertència que no hauria de continuar sent ignorada i que em toca parlar-ne. Els aiguats que afecten el Delta de l'Ebre són un avís constant, senyories, cada vegada més greu. Un avís a la nostra vulnerabilitat al delta de l'Ebre no només s'inunda. El delta de l'Ebre retrocedeix. El delta de l'Ebre s'enfonsa. El delta de l'Ebre desapareix i ho està fent davant dels nostres nassos. Cada vegada que hi ha un aiguat intens, cada vegada que arriba una dana, el territori queda més exposat. I malgrat tot això, el Govern de l'Estat, any rere any, continua actuant com si fos un incident puntual i no el símptoma inequívoc d'un col·lapse climàtic, que és el que és i que aviso també, això, el delta de l'Ebre, pot ser que ens porti els primers refugiats climàtics, una cosa que ningú es pensava. Doncs això pot ser que ens passi i que passi al sud del meu país. L'Estat ha de complir amb els compromisos que li pertoquen per reparar el greu impacte dels temporals que han assolat el delta de l'Ebre els últims anys. Per exemple, la Alice de fa un any i mig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«O s'aposta, senyories, per solucions anticipades i estructurals que escullin la resiliència davant els futurs desastres, o articulem polítiques anticipatives o només repararem. Només repararem. I el que és evident és que ni el mal, ni el dolor ni les pèrdues es poden reparar. I aquí va el titular: el Reial Decret, per bons que siguin, no poden reparar-ho tot. Que quedi clar, no poden reparar-ho tot. En definitiva, no es pot reconstruir vulnerabilitat. El que s'ha de construir és seguretat i no ens cansarem de repetir-ho.Entrant en el Reial Decret i de manera molt ràpida. Els crèdits ICO per a empreses i els fons PERTES ens semblen bé. Malgrat que, alertem, no queda clar quins trams son reemborsables i quins trams no. I també ens genera dubtes que es puguin acabar executant en temps i en forma, tenint en compte que els fons Next Generation s'han d'implantar abans del desembre del 2026. Pel que fa als avals de finançament a llars, empreses i autònoms, evidentment estem absolutament a favor de donar-hi suport amb tota la quantitat i el període temporal possible. Malauradament, les conseqüències d'aquesta gota freda tindran un impacte en l'economia valenciana a mitjà termini i cal una resposta tan ambiciosa com sigui possible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«Volem parlar d'adaptació, volem parlar de resiliència davant futurs desastres. Desastres que, evidentment, sens dubte ningú dels aquí presents podrà evitar. Per això volem deixar clar que, més enllà d'aprovar reiteradament reals decrets lleis milionaris, és imprescindible forçar un sistema jurídic que integri de manera transversal mesures climàtiques en àrees tan importants com, per exemple, la planificació urbana o l'ordenació del territori, o la protecció d'infraestructures o la gestió ambiental. I anem tard, anem infinitament tard. És vital disposar ja d'un marc d'adaptació sòlid. Si no el tenim, la capacitat de les administracions, de totes, governi qui governi, també de l'Administració central per protegir la ciutadania, ja els aviso jo que serà nul·la. No n'hi haurà. I saben què passa? Doncs que els agradi més o menys la ciutadania té drets. Sí, la ciutadania té drets. Drets, la majoria dels quals estan a la Constitució, que uns i altres tant els hi agradi que tant defensen. L'article 15: el dret a la vida. L'article 43: el dret a la salut. L'article 47: el dret a l'habitatge. O l'article 17: el dret a la seguretat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies presidenta. Bon dia, ministre. Vagi per davant, com no pot ser d'altra manera, tota la nostra solidaritat, tota la solidaritat del grup que tinc l'honor de representar. Solidaritat i estima a totes les persones i municipis afectats per la terrible i devastadora gota freda del passat 29 d'octubre. Les imatges de carrers inundats i enfangats, els cotxes amuntegats, els habitatges destrossats i desenes i desenes de famílies que aquell fatídic dia ho van perdre tot. Absolutament tot, són un record tan dolorós que no deixa a ningú indiferent. Davant d'aquest nefast episodi ha estat necessari un altre Real Decret llei. Hi donarem, hi donarem suport, però no podem no només conformar-nos amb una política que només actua desgraciadament, quan tot plegat ja ha colpejat. Seré molt clara. Trobem a faltar parlar de demà. Ho deia abans el ministre Bolaños. 'Vamos a hablar de futuro'. Doncs bé, nosaltres volem parlar de demà, volem parlar del futur. Volem parlar de polítiques serioses, de polítiques valentes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Gràcies de nou, president. La veritat és que no per l'hora, però cansa. És molt cansat veure com se les tenen aquí i a Europa entre uns i altres, i encara falta escoltar els tercers en discòrdia, els negacionistes i oportunistes de VOX. Mirin, nosaltres serem molt clars respecte a la proposta de la Comissió Europea del nou pla financer. D'entrada, per nosaltres aquesta proposta, aquest pressupost, es plega a les demandes dels Estats Units. Així de clar. La renda nacional bruta es manté només en un 1,13 %, però es destina -atenció- un 5 % del PIB en Defensa. Segona consideració, és una mala idea la creació d'un sol fons per a la gestió de tots els ajuts i de tots els recursos. Ja ho hem dit en més d'una ocasió. Jo vull recordar que la PAC, fins a dia d'avui, és l'única política europea que consta al tractat fundacional de la Unió Europea, l'única. No n'hi ha cap més. El sector agrari és un sector molt petit, molt petit davant la resta de sectors i és evident, senyories, que serà molt, molt, molt difícil que pugui nodrir-se d'algun fons més entre els que no estan assignats. De fet, és impossible. No cal que ens fem trampes al solitari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«I la quarta raó, i última, que per ser l'última no és menys important. ¿Com es pot pretendre millorar la resposta davant episodis extrems si ni tan sols reconeixen la causa que els multiplica, que és la causa científica de l'existència del canvi climàtic? Com poden presentar-se com a garants del futur dels municipis rurals si el que fan és empitjorar-ne el seu present? Acabo. Mirin, els municipis petits i rurals -d'arreu, no només els catalans- d'arreu no necessiten la tutela del Partit Popular. El que necessiten és finançament, que es respectin les seves competències i, sobretot, el que necessiten és tenir mitjans, mitjans per planificar, mitjans per prevenir, mitjans per donar respostes a la ciutadania, a la seva gent. I aquesta PL no garanteix ni un euro ni un mecanisme de reforç estable. Aquesta PL només és fum, propaganda i intervencionisme. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Muy buenas tardes, diputadas y diputados. Esta proposición de ley, a priori, tiene dos vertientes: la vertiente del mundo rural y de los pequeños municipios, y la vertiente de emergencias. Yo, señor Cabezón, ahora no le ubico, no le veo. Solo voy a centrarme en la parte de municipios pequeños y rurales, porque el señor Otero le ha destrozado de arriba abajo, del derecho y del revés, toda la parte relativa a las emergencias. Y comparto todas sus palabras, de la primera a la última.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«I justament perquè coneixem aquesta realitat, votarem que no a aquesta proposició de llei. De fet, ho farem per quatre raons; en podrien ser 40, però ho farem per quatre. La primera, per un tema competencial, també s'ha dit. L'àmbit local és una competència pròpia dels ajuntaments i de les comunitats autònomes. Per nosaltres és imprescindible, és una línia vermella. L'autogovern sí o sí s'ha de respectar. Hem explicat per activa i per passiva que la seva dèria -la seva dèria, m'atreveixo a dir malaltissa, per recentralitzar amb qualsevol excusa, avui toca les Emergències- és una molt mala idea. És delirant, de fet, confondre coordinació i planificació, important, amb recentralització. No té res a veure una cosa amb l'altra. Mirin, cada vegada que vostès ens parlen d'interès nacional, ja sabem que tot plegat es tradueix en més poder per Madrid i menys capacitat de decisió per als territoris. La segona o el segon motiu per als quals avui no donarem suport a aquesta presa de consideració és perquè només hi ha una manera de millorar i reforçar i muscular els municipis petits i els municipis rurals, que és millorar-ne el seu finançament. Sense recursos, ho hem dit també manta vegades, no hi ha serveis públics. Sense ingressos suficients, no hi ha cap tipus de capacitat de resposta davant de res, tampoc de les emergències. I això no s'arregla amb una proposició de llei o amb una suposada llei buida d'estructura i plena d'intervencionisme. El que necessitem, sens dubte, és la modificació urgent de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué posición mantiene el Gobierno español respecto a las afectaciones en el sector primario de la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda, senyor ministre. El passat mes de juliol la Comissió Europea va presentar la proposta de pressupost per al període 2028-2034, una proposta que ignora d'entrada el rol de les regions, de la Generalitat gestionant programes -en el cas que ens ocupa, Catalunya- una proposta que redueix els fons de la política agrària comuna, també de manera flagrant els fons de la política pesquera; una proposta, en definitiva, que també rebaixa l'ambició climàtica. Volem saber amb claredat quina posició adoptarà el seu govern, adoptarà el ministeri davant d'aquests tres blocs en el moment de la negociació. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes, señor ministro. El pasado mes de julio, la Comisión Europea presentó la propuesta de presupuesto para 2028-2034, una propuesta que ignora, de entrada, el rol de las regiones de la Generalitat gestionando programas -en el caso que nos ocupa, Cataluña-; una propuesta que reduce los fondos de la política agraria común y también, de manera flagrante, los fondos de la política pesquera; una propuesta que rebaja también la ambición climática. Queremos saber con claridad qué posición adoptará su Gobierno, el ministerio, ante estos tres bloques en el momento de la negociación. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«El mateix ens passa quan pensem en l'acord comercial amb el Marroc. Un acord que reconeix els productes originats al Sàhara com a marroquins. De fet, un acord, senyories, que ataca principis bàsics del dret internacional i que és contrari absolutament a la jurisprudència europea. VOX, de fet, no ens sorprèn, no té cap interès, no té el mínim interès a defensar els drets dels refugiats del Sàhara. Fins aquí cap novetat. O a criticar un procés de descolonització. Tampoc cap novetat. Els de VOX, encara que no els hi sembli, senyories, els hi va això de les colònies. I aquí lamento el viratge, una vegada més, del PSOE respecte al Sàhara. Una posició que fa seguidisme d'un tal Donald Trump, el primer a reconèixer la sobirania del Marroc davant del Sàhara. I avui també vull deixar clar que des de l'esquerra i des de l'independentisme català, tot el ferm compromís amb el Sàhara. I ja per anar acabant, presidenta, en aquesta moció hi trobem també, una vegada més, per variar, el negacionisme climàtic de l'extrema dreta. Mentida sobre l'Acord de París i totes aquestes bajanades que van dient mentre veiem episodis, mentre aquests dies inclús hem vist episodis, una vegada més, extrems amb una regularitat, deixi-m'ho dir, que espanta, que espanta moltíssim. L'últim, les inundacions a les Terres de l'Ebre de diumenge passat. Des d'aquí, una abraçada fraternal als companys i companyes del sud del meu país. És necessari, doncs, que davant de tantíssimes evidències, la Comissió Europea mostri l'ambició necessària.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«I aprofito també en aquests trenta segons perquè d'aquí a poques setmanes, de fet, el 29 d'aquest mes es commemorarà el primer any de la terrible dana, una dana que va assolar diverses comarques del País Valencià i que va provocar 230 morts. Des d'Esquerra Republicana volem també traslladar el nostre caliu i suport a les víctimes de la dana davant la desfeta personal, la desfeta ambiental, la desfeta social i econòmica sense precedents que han patit, i especialment davant d'un mal govern, d'un molt mal govern i el menyspreu del Consell encapçalat per Carlos Mazón. Una abraçada a totes i a tots ells i visca els Països Catalans! Gracias, presidente. Señorías del Partido Popular, con toda la estima, señor Gallardo, debo decirlo claramente: esta moción no es solo oportunista, es un insulto a la inteligencia, directamente. Es muy fácil y friki venir hasta aquí después de los incendios de este verano que han devastado más de 400 000 hectáreas y plantear una serie de compromisos que parecen una maravilla siguiendo esa frase que dice que el papel lo aguanta todo, pero los hechos son tozudos y la gente -poca, pero todavía hay algunos- tiene memoria. Mientras presentan ustedes en Madrid planes grandilocuentes, las comunidades donde ustedes gobiernan acumulan denuncias por mala gestión forestal, recortes y falta de planificación. Este verano, expertos forestales y colectivos de profesionales han denunciado muchísimas veces la falta de prevención y la reacción tardía de diversas comunidades autónomas gobernadas por el Partido Popular ante la ola de calor reiterada que ha provocado estos incendios. En Castilla y León incluso los bomberos -los bomberos- exigieron la dimisión del presidente Mañueco por su nefasta gestión. Lo que llegó a proponer el señor Mañueco es un registro de pirómanos como medida alucinante e innovadora para evitar futuros incendios; un golpe de efecto extremadamente inútil. Es el ejemplo perfecto de lo que hacen desde el Partido Popular: poca política efectiva y mucho marketing. Lo que es difícil, lo que requiere compromiso es justamente llevar a cabo políticas valientes y transformadoras donde se gobierna, y ustedes han fallado estrepitosamente porque siempre han sido los guardianes de los privilegios, siempre han defendido a todas las duquesas de Alba del Estado español, a todos los grandes propietarios, abandonando al pequeño agricultor y al ganadero. ¿Y qué han hecho ustedes, sus ministros, al gobernar? Pues han recortado el presupuesto en desarrollo rural, han dejado de lado al ministro de Medio Ambiente, dejándolo sin alma y sin recursos. Y en Bruselas han dado apoyo a una política agrícola común que ayuda a los grandes productores y desampara a los pequeños productores y ganaderos, que son justamente los que cuidan y gestionan el territorio, porque ellos son los bomberos, los cortafuegos. También han sido los primeros en rebajar el Pacto Verde y en abrirse a acuerdos comerciales que condenan a nuestros agricultores a una competencia desleal brutal, lo hemos dicho muchas veces.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Mirin, i són molt pesats parlant del pacte nacional de l'aigua. Per què no parlen d'una gestió eficient de l'aigua? Per què no parlen de la modernització dels regs? Per què no parlen del canal d'Urgell? Per què no parlen de les dessalinitzadores? Serà molt més interessant que aquest coi del pacte nacional de l'aigua. Escolti'n, que l'aigua no és una mercaderia. És a dir, perquè és que vostès són els reis de l'extremisme hidràulic, per definició, quan és d'un interès general. Mirin, el sector primari necessita menys paraules i menys mocions llençols i, com els deia, més activitat. No es pot venir aquí a fer-se fotos amb el sector quan està en crisi i després anar a Europa a donar suport a un acord com el de Mercosur o votar contra els mecanismes de protecció dels petits agricultors. Això no es pot fer, perquè això no és decent. I aprofito l'últim minut, senyories, avui que és vigília del 9 d'octubre, per enviar una abraçada fraternal als valencians i a les valencianes amb motiu de la seva Diada nacional. Perquè davant de les amenaces de l'extrema dreta, contra la llengua, contra la cultura, contra els drets civils i polítics, sempre, sempre, hi trobarà la nostra solidaritat i suport, com hem demostrat abastament des de l'esquerra nacional dels Països Catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Gràcies, president. Senyories del Partit Popular, amb tota l'estima, senyor Gallardo, que li professo, ho he de dir claríssimament: Aquesta moció no només és oportunista, és un insult a la intel·ligència, directament. És molt fàcil, de fet, és molt friqui venir fins aquí després dels incendis d'aquest estiu que han devastat més de 400 000 hectàrees i tenir la barra de presentar una llista de compromisos que sonen de meravella fent bona aquella frase de que el paper ho aguanta tot. Mirin, els fets són tossuts. Malauradament, els fets són massa tossuts i la gent -poca, però encara alguns- tenim memòria. Mentre presenten vostès aquí, a Madrid, plans grandiloqüents, les comunitats on governen acumulen denúncies per la mala gestió forestal, retallades en prevenció i, a més a més, manca de planificació. Aquest estiu, experts, experts forestals i col·lectius de professionals han denunciat manta vegades la falta de prevenció i la reacció tardana, i la reacció tardana -important- de diverses comunitats autònomes governades pel Partit Popular davant d'aquesta onada de calor reiterada i que ha provocat aquests incendis. A Castella i Lleó, fins i tot els Bombers han exigit la dimissió -els Bombers!- la dimissió del president Mañueco per la seva gestió nefasta. És que, atenció! Fixin-se, el que va arribar a proposar el senyor Mañueco és un registre de piròmans! Com una mesura al·lucinant i innovadora per evitar futurs incendis. Un cop d'efecte extremadament inútil. És l'exemple perfecte del que és el Partit Popular: molt màrqueting, molt titular i molt poca política efectiva. Senyories, el que és difícil, el que requereix compromís, són justament fer polítiques valentes i transformadores allà on es governa. I vostès han fallat estrepitosament, perquè vostès han estat sempre els guardians dels privilegis. Vostès han defensat a totes les duquesses d'Alba de l'Estat espanyol, a tots els grans propietaris, abandonant el petit agricultor i abandonant el ramader. I què han estat fent vostès quan han governat els seus ministres? Doncs els diré: retallar pressupostos en desenvolupament rural, que ara tant parlen, degradar el Ministeri de Medi Ambient i fins i tot deixar-los sense ànima i sense recursos. I a Brussel·les? Doncs també els ho diré: Han donat suport a una política agrària comuna que concentra les ajudes a les grans explotacions, a les duquesses d'Alba, deixant desemparats als petits agricultors i els petits ramaders que són, precisament -ho deia el senyor Gavín- els que cuiden i gestionen el territori, els bombers, els primers bombers, els tallafocs. També han estat els primers en rebaixar l'ambició climàtica del pacte verd i obrir la porta als tractats comercials que condemnen la nostra pagesia a una competència deslleial -ho hem dit també manta vegades- brutal, brutal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Espanya hi ha més de 780 000 explotacions agràries i que el 87 % són de caràcter familiar. Però també va de tenir la confiança de la ciutadania, que exigeix, òbviament, unes institucions responsables i, sobretot, previsores. Així doncs, votarem a favor d'aquesta moció i reclamarem més personal i més recursos. Reclamarem més protocols de resposta ràpida davant de qualsevol alerta fitosanitària per evitar que el problema arribi al territori productiu. I evidentment, reivindicarem més coordinació i més compromís polític, ferm i valent. I sí, calen més controls fitosanitaris, senyories, per evitar plagues, per evitar malalties. Però també calen polítiques fermes i valentes perquè els productes de tercers països compleixin les mateixes normes que s'exigeixen aquí. Perquè el sector -i vaig acabant, president- viu una doble traïció: l'obligació de produir amb més requisits i produir més costos, mentre es permet una competència deslleial que encareix els preus i que, evidentment, condemna de retruc la nostra pagesia, a banda de dinamitar, òbviament, la sobirania alimentària, la sostenibilitat i també el món rural. I ho diem amb dades i amb el suport del sector: UPA, COAG, Unión de Uniones rebutgen l'acord amb Mercosur, per ser un pacte deslleial, un pacte que posa en risc el camp espanyol. El mateix Govern de Canàries s'ha oposat a l'acord per les repercussions que tindria sobre el sector primari de les regions vulnerables i a tot arreu -i acabo- des d'Andalusia fins a Catalunya, les organitzacions agràries alerten, alerten que obrir la porta a productes agrícoles i càrnics que no compleixen els nostres estàndards el que suposarà és dinamitar el nostre sector productiu. Per això, nosaltres estem amatents i estem a l'espera i reclamem, una vegada més, al ministre Planas que vingui aquí en aquest Congrés i ens expliqui per què hem de defensar el que representa aquest acord comercial amb Mercosur. Senzillament volem debatre-ho i volem poder ser també la veu de la nostra pagesia. Res més.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Per això, i més enllà de la particularitat insular de Canàries, quan parlem de controls fitosanitaris, no parlem només d'una qüestió merament tècnica. Parlem de coses més importants. Parlem, senyories, de protegir la vida d'infinitat de famílies pageses i ramaderes. Parlem també de blindar un dels sectors més dinàmics de la nostra economia davant de l'amenaça, de les amenaces que avui són amenaces reals i concretes, com per exemple, si parlem del sector porcí, de la pesta porcina africana, que avui ja ha arribat a diversos països europeus i que podria arrasar el nostre sector si entrés per manca de previsió o bé entrés, senzillament, per una negligència. Volem ser clars i subratllar l'esperit de la iniciativa de la senyora Valido. L'Estat espanyol -sí, senyories- té un dèficit evident en matèria de control en ports i aeroports. Catalunya, com a gran porta d'entrada de mercaderies a Europa, viu també amb especial preocupació aquest dèficit existent. Perquè tot això no va només de recursos, que també, sinó tot això va d'una millor coordinació, va de posar fi a la improvisació. Però sobretot va de situar els interessos del sector primari al centre de les polítiques. El que hi ha en joc en matèria de sanitat animal i vegetal són moltes empreses familiars. Recordem que a»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«I acabo. No ho oblidem, senyores i senyors diputats, senyories del Partit Socialista, que l'Agenda 2030 va ser un gran exemple de política multilateral. Avui també s'ha dit. Va ser una agenda pactada per més de 193 estats a l'Assemblea General de Nacions Unides, amb objectius tant urgents com erradicar, com hem dit, la pobresa o revertir el canvi climàtic. Però si volem ser efectius ?i acabo presidenta- davant les campanyes de l'extrema dreta internacional que nega la igualtat de gènere, que nega la preservació del medi ambient o els drets o el dret a feines dignes, senyories, l'Agenda 2030 només es pot defensar amb fets. No som aquí per fer de comparsa ni per avalar proclames cosmètiques. Diem sí als Objectius de Desenvolupament Sostenible i a l'Agenda 2030, però sobretot diem sí a la coherència, diem sí a les polítiques valentes, diem sí a l'exercici de sobirania necessari per fer-ho tot plegat realitat. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias, presidenta. Lo que nos trae aquí hoy el Partido Socialista es un ejercicio de autocomplacencia. Infinidad de palabras, muchos compromisos indefinidos y muy poca concreción. Señorías, precisamente este es el escollo, este es el problema. No basta con lucir el pin de los ODS, lo que hace falta son políticas valientes que nos acerquen a esos objetivos. Hace poco más de un año, y nunca lo voy a olvidar, una persona conocida me preguntó si ese pin de colores que lucen tantos políticos, también el presidente Sánchez, eran los quesitos del Trivial. Yo, al principio, me reí, pero luego me asusté, porque tenía toda la razón. Si los ODS solo sirven para decorar la solapa, son exactamente eso: un simple juego de mesa. El reto no es coleccionar medallas de cartón, sino hacer políticas que realmente reduzcan la pobreza, hacer políticas que realmente garanticen una vivienda digna o que hagan viable y posible la transición ecológica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d'autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l'escull. Justament aquest és el problema. No n'hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d'un any ?això no ho oblidaré mai- una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula. El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l'Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d'exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L'habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal ?ja crònic- d'entre 16 i 22 mil milions d'euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l'Agenda 2030 amb aquestes xifres? Com ho volen fer davant d'aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l'Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L'Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d'invertir en polítiques socials. És inviable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana sempre posa per davant els interessos del país en les negociacions amb el PSOE i en aquest àmbit, també en aquest àmbit, ho demostrem una vegada més. De fet, la quitança reduirà notablement la càrrega fiscal de la Generalitat, tant en venciment de deute com també en interessos, i permetrà accedir a deute en unes condicions evidentment molt més avantatjoses. Com en tot el que defensem, aquest acord ha de dotar de més sobirania fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no ens n'amaguem, sí. Dotarà a la Generalitat de més sobirania. Si bé encara som molt lluny, molt lluny d'on voldríem ser. D'on voldríem ser, bàsicament, per finançar al nostre estat del benestar, que no és altre que l'Estat del benestar que nosaltres pensem que es mereixen els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Perquè el problema del finançament de l'Estat a Catalunya és estructural. Una vegada més: és estructural, amb majúscules. La Generalitat de Catalunya pateix un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros anuals. Això és superior a un 9 % del PIB. El sistema de finançament autonòmic de l'Estat està caducat i no va caducar ahir. Està caducat des de fa més d'una dècada i és molt poc transparent. Segurament ho és, de poc transparent, per evitar la vergonya col·lectiva a què s'enfronta el Govern espanyol cada cop que fan públiques les xifres uns i altres. A més, el dèficit fiscal se li suma un altre incompliment crònic, un d'aquests que dura també fa molt temps. Un incompliment crònic de l'Estat en matèria d'inversions, evidentment, que ha suposat un autèntic fre també al creixement econòmic de Catalunya. No ens han deixat créixer econòmicament. A tots els ciutadans de Catalunya, a totes les empreses, a tots els autònoms i a tots els treballadors i treballadores, siguin independentistes o no ho siguin. El sistema de finançament és profundament injust i ens impedeix finançar els serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix. Malgrat tenir una pressió fiscal molt alta en termes comparats a nivell d'altres països europeus amb una major despesa social, no tenim encara en aquests moments recursos suficients per finançar, repeteixo, l'estat del benestar que nosaltres voldríem pels nostres conciutadans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«I acabo. Aquest retrocés fa encara més evident o es fa encara més evident quan el PSOE es nega també a participar en iniciatives legislatives per nosaltres valentes i que tenen tot el dret a ser debatudes en aquest congrés. Les formacions d'esquerres n'hem registrat més d'una. La Llei de memòria trans i la Llei contra les teràpies de conversió. Ja sé que la setmana vinent presentaran vostès una PNL, la seva, no la que hem firmat tots amb el col·lectiu. També, que quedi clar. I aquesta absència no és tècnica, és ideològica. No em queda..., no en puc dir cap més. Cal estar al costat de les víctimes. El silenci, sens dubte, és una forma també de renúncia. I ara sí que acabo, presidenta. La història ja ens ho va advertir: si no s'actua a temps, els silencis d'avui seran, sens dubte, les vergonyes de demà. Si deixem que Hongria prohibeixi l'orgull, si deixem Hongria esborri identitats i censuri la dissidència, què vindrà després? Això no va només d'Hongria. Això ens afecta a totes i a tots. És un atac als fonaments democràtics d'Europa. I davant d'això cal ser-hi sempre, sense ambigüitats, ara i avui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«El nostre compromís amb els drets humans no pot tenir fronteres ni excuses. Exigim que el Congrés enviï aquesta delegació que està demanada per anar a la manifestació de l'Orgull a Budapest. Una delegació que acabem de saber de manera informal que sembla que se'ns ha denegat. I exigim alhora també a la Unió Europea que actuï amb determinació, que imposi cessions, que congeli fons, que aïlli els governs que legislen contra la llibertat. Perquè davant de vulneracions d'aquestes característiques tan greus de drets, ni Brussel·les ni el Govern espanyol, senyories del PSOE, poden continuar mirant cap a una altra banda, per més PNL que presentin. I és aquí on cal preguntar-se quin paper juga el Govern espanyol davant d'aquesta ofensiva contra els drets fonamentals? Crec que la pregunta és adient i el Ministeri d'Igualtat, liderat per Ana Redondo, què fa exactament? Perquè per a nosaltres la resposta és clara, es diu inacció. La ministra ha mostrat una manca alarmant d'iniciativa, especialment en matèria LGTBI. Cap llei rellevant a dia d'avui, cap compareixença amb substància, cap lideratge real. El Ministeri d'Igualtat ha passat de ser un espai d'impuls transformador a una gestoria discreta. És veritat, hi ha un contrast amb la gestió d'Irene Montero. Ho hem de dir, ella va aprovar la llei trans, enmig de l'oposició del seu propi Govern. Va fer política valenta, no gestió inerta. I aquest viratge queda encara més clar quan recordem que fa només uns mesos, en el seu 41è Congrés Federal, el PSOE va esborrar la lletra Q de les sigles LGTBIQ+, excloent el seu llenguatge institucional. Sí, sí, sí, això és així, per les identitats queer, no binàries i dissidents. No és un matís. Això no és un matís, és una exclusió deliberada, és una cessió al sector més conservador del partit. És així, quan es deixa de dir, senyores i senyors, es deixa de protegir.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Aprofito també per demanar-li com expliquen vostès la fallida en la recepció de les alertes a Catalunya durant la darrera emergència química, perquè alguns ciutadans dins la zona afectada no van rebre res, mentre d'altres ciutadans, en zones curiosament lluny d'aquest perill, sí que van rebre notificacions, és a dir, una mica el món al revés. S'han fet des de la posada en marxa del sistema auditories independents, li demano, proves de càrrega? S'han fet simulacres reals? I ara sí que acabo regalant a tots els companys diputats dos minuts de vida. En definitiva, senyor Marlaska, són moltes les qüestions que avui es dirimeixen en aquesta compareixença i totes elles són d'un gran calat. Espero, senyor ministre, que les abordi totes. Però li demano, si us plau, que, per davant de tot, posi sempre, sempre, els drets humans. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días a todas, a todos y al señor ministro. Permítanme empezar diciendo que me parece extremadamente imposible -de hecho, me parece incluso delirante- no empezar esta comparecencia sin hablar de la situación que se vive en Gaza, y hacerlo básicamente para condenar una vez más los crímenes contra la humanidad que sigue ejerciendo Israel. Debemos lamentar que, tras un inicio del alto el fuego, Israel haya retomado una campaña extremadamente criminal. De hecho, los 17 000 niños muertos son una cifra insoportable. Es una cifra que incluso duele solo nombrarla. Aquí no hay equidistancia posible, señor ministro, no la hay. Los medios de comunicación han recogido en los últimos días que en las próximas cuarenta y ocho horas podrían morir 14 000 niños más -lo ha dicho Naciones Unidas-, 14 000 niños más si se sigue bloqueando, como hasta ahora, la entrada de alimentos y de medicinas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I per acabar, un parell d'apunts, ara sí, sobre el sistema ES-Alert respecte a l'apagada del 28 d'abril. Un tema també greu, però que, davant de tot el que estem parlant, òbviament, pren importància. Set són les comunitats autònomes, ministre, que no varen poder enviar alertes a la població. De fet, el Centre Nacional d'Emergències i la Direcció General de Protecció Civil van quedar aquell dia parcialment inoperatives. De fet, els grups electrògens de la seu de protecció a Madrid, aquí a Madrid, a la capital d'aquest Estat, van fallar i van deixar òbviament la plataforma inutilitzada. Senyor ministre, el sistema depèn del Ministeri d'Interior. Sabem, sabem que les comunitats autònomes n'han d'executar l'ús. Però el que és evident és que aquesta dependència, que acaba sent una dependència, com no podria ser d'altra manera aquí, que ja ens tenen acostumats, una dependència extremadament centralitzada, entorpeix una resposta ràpida, i no només ràpida, sinó una resposta eficient de les emergències. I la paraula 'emergència' requereix això: respostes ràpides i eficients. Perquè, si no donem respostes ràpides i eficients, és a dir, no entenem que allò és una emergència. Ens agradaria saber com és possible que, en una situació prevista i amb protocols establerts, els sistemes d'emergències alternatius no funcionen? O en aquell cas no funcionessin. Perquè estem parlant de la seu central, recordo, de la protecció civil de tot l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Vaig acabant. Ara amb un altre escàndol, perquè al final aquesta és la compareixença dels escàndols. L'escàndol de les infiltracions policials en moviments socials i espais de l'esquerra independentista a Catalunya. Vostè mateix, en diverses ocasions en aquest hemicicle o en altres fòrums, ha afirmat que les infiltracions necessiten sempre, i ens ha alertat, sempre necessiten autorització judicial quan es vulneren drets fonamentals, com l'accés a les comunicacions o a domicilis particulars. Ho ha dit obertament. Doncs aquests casos sembla que el contradiuen, senyor ministre, perquè gràcies, gràcies a les informacions periodístiques que els han revelat, els policies destapats, justament, han tingut accés sense control judicial a domicilis particulars, a seus d'entitats i fins i tot a despatxos d'advocats, sense cap autorització judicial, sense cap autorització judicial. També han tingut accés a telèfons mòbils, a adreces de correu electrònic i a bases de dades d'entitats, totes elles legals, tot en base a la relació de confiança establerta en el marc de l'operació d'infiltració. Això ha estat així. Tot plegat, sí, tot plegat és un absurd i no entenem com poden tenir aquestes proves davant, això que li estic dient que ho saben perfectament, i seguir escoltant la resta, sobretot, els independentistes i sobretot l'esquerra independentista del meu país, seguir escoltant per part del seu Govern que no s'ha vulnerat cap dret, que no s'ha vulnerat cap dret humà bàsic i que s'ha respectat la legalitat. Senyor ministre, que totes i tots, anava a dir hem fet la comunió, no ho sé, però en qualsevol cas hem superat l'edat de la comunió. Queda clar que aquestes operacions han estat il·legals i han estat motivades per motius profundament ideològics i prou. I això ho denunciem i ho diem clarament, per motius senzillament de dissidència política, per motius ideològics. I encara, i encara estem esperant respostes. Volem, senyor ministre, que, si us plau, les respongui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Gaza ja pràcticament no existeix. Quasi no hi queden escoles. Quasi no queden hospitals, refugis. La gent hi malviu, hi malviu atrapada entre els crims de guerra atroços d'Israel i, evidentment, també el bloqueig d'Egipte. A dia d'avui, a Gaza s'està cometent, de fet, un genocidi davant del silenci de bona part de la comunitat internacional. Un genocidi que se suma al del desplaçament forçat de la població i a l'ús d'ajuda humanitària com a mecanisme de guerra. I la pregunta és molt clara, i alhora molt simple, què hem de fer davant de tot això? Què hem de fer? Perquè és evident que no estem fent prou. A la llum dels crims que estem veient cada dia, penjar-se medalles, a mi personalment se'm fa extremadament ridícul. Evidentment, l'Estat d'Israel ha de ser jutjat pels crims contra la humanitat que ja fa temps que investiga el Tribunal Penal Internacional. Hem de reivindicar, senyor ministre, el sistema multilateral i exigir a tots els estats de la Unió Europea que compleixin, que compleixin amb les tres ordres de detenció emeses. També hem d'exigir que se segueixin posant damunt la taula solucions polítiques. El Govern ha d'exigir a la Unió Europea que forci ja un alto el foc a Gaza i després impulsi una pau justa per tot Palestina. Per aconseguir-ho, Espanya ha de condicionar tot acord en cimeres europees establir mesures de pressió a Israel, ho ha de fer així, no n'hi ha una altra, incloent-hi la suspensió de l'acord d'associació que es va discutir justament ahir a Brussel·les. També l'embargament d'armes, extremadament important, i l'establiment de sancions en sectors estratègics. Fins que no estiguem fent tot això, senyores i senyors diputats, fins que no estiguem fent tot això, sens dubte, no en tinguin cap dubte, no estarem fent prou.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I la pregunta és molt clara: fins quan podrà el Partit Socialista Obrer Espanyol mantenir el calendari de tancament pactat el 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el problema, que no s'han fet els deures. Aquesta és la clau. Quan es va tancar la mineria del carbó i les centrals tèrmiques sí que es van fer els deures. Es podrien haver fet millor, com sempre, però més o menys es van fer. Es van crear noves oportunitats als territoris afectats amb la col·laboració d'empreses, amb la col·laboració d'administracions. Què estan esperant ara? Nosaltres volem el tancament de les centrals nuclears, sí, però no a qualsevol preu ni tampoc de qualsevol manera. Exigim garantir l'abastament amb energies netes. Exigim una reindustrialització efectiva de les zones afectades. Exigim itineraris clars, itineraris de formació i ocupació per a les persones treballadores que avui en depenen. No hi ha transició energètica justa sense transició territorial justa, i això ha de quedar molt clar. I ara sí que acabo, senyora ministra, darrere d'uns i altres tenim un problemón, un problema al qual només van dedicar vostès cinc minuts d'anàlisi, i que ara serà molt difícil de resoldre. La clau és clara: han de jugar fort, han d'apostar per canvis tècnics necessaris i per normatives. Han de democratitzar l'energia. L'apagada que hem viscut no pot ser una excusa per aturar res; al contrari, ha de ser un revulsiu per accelerar-ho tot, per corregir els dèficits estructurals, per invertir de manera decidida i per enfortir un sistema energètic que no pot estar en mans mai més de la improvisació o de les inèrcies del passat. Aquesta crisi ens ha posat davant del mirall. No fer res, cregui'm, cregui'm, de veritat, és molt més arriscat que actuar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«O potser la farà el sector nuclear? Aprofito també per parlar-ne un moment. L'energia nuclear ha estat durant dècades una part fonamental també del sistema elèctric espanyol, malgrat la majoria de les centrals, no cal dir-ho, són el meu país, són a Catalunya. De fet, són al sud del meu país. Han garantit subministrament de manera constant i ho han fet amb emissions, també cal dir-ho baixes en CO2. Però avui ja no podem ignorar els límits i els riscos que tenen: residus radioactius, envelliment de les instal·lacions, dependència absoluta tecnològica externa i una competitivitat decreixent davant de les renovables. L'energia nuclear no té futur. L'energia nuclear no és el futur. Som plenament conscients, però, que al voltant d'aquestes centrals, totes elles a Catalunya, la majoria, hi ha territoris amb una forta dependència econòmica i laboral. No defensem, doncs, un tancament precipitat ni desordenat, però tampoc pensem que es pugui justificar allargar-ne la vida útil com si res, perquè ho diuen les senyories del PP i les senyories de VOX, per uns altres interessos, segurament. Les centrals nuclears han de tancar, sí, però cal fer-ho amb responsabilitat, cal fer una planificació i cal fer-ho amb compromisos amb el territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gràcies, president. Molt bona tarda a totes i a tots, senyories del Partit Socialista. Davant la crisi climàtica no n'hi ha prou amb grans titulars ni amb adhesions simbòliques. La ciutadania necessita d'una vegada per totes decisions valentes i urgents. Espanya manté un model energètic i polític que ens allunya absolutament dels compromisos europeus. El temps de la inacció s'ha esgotat i aquesta cambra ha de triar entre ajornar decisions, important, entre ajornar decisions o actuar amb responsabilitat. Són molts els que sabem que el planeta se'ns està desfent a les mans, que no hi ha planeta B, que qui realment està en risc no és el planeta, perquè el planeta seguirà girant, sinó qui està en risc som precisament nosaltres, l'espècie humana. Que hem d'assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar els recursos que ens hem pensat deliberadament que eren absolutament infinits. La ciència i la realitat quotidiana ens ho demostren cada dia. Cal que actuem amb urgència. Aquesta legislatura justament començava, justament i casualment, després de la presidència espanyola del Consell d'Europa i de la Cimera del Clima als Emirats Àrabs. Una cimera que, per primera vegada a la història, posava per escrit l'obligació de deixar enrere els combustibles fòssils amb l'objectiu de zero emissions l'any 2050. Tanmateix, Espanya avui va a la cua d'Europa. Mentre la Unió Europea ha reduït un 31 % les emissions des de l'any 1990, Espanya no és que les hagi reduït menys, és que les ha augmentat un 1,4 %. Dinamarca i Suècia, per exemple, superen el 45 % de reducció, i aquí seguim infinitament molt lluny dels objectius marcats per al 2030. Les emissions per càpita són de 6,8 tones per sobre de la mitjana comunitària, aquí a l'Estat espanyol. El transport, per exemple, representa el 30 % del total, fruit, evidentment, de la dependència del vehicle privat i la manca d'una planificació verda, també inclosa en el Pacte Verd Europeu. Tot i que el 51 % de l'electricitat és d'origen renovable, aquestes només cobreixen el 24,9 % del consum final. El petroli encara representa un 48,2 % del mix i la dependència energètica global és del 68,4 %, molt per sobre de la mitjana europea. Aquesta és la realitat. És un model ineficient. És un model contaminant. És, senyories, un model absolutament feble.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Cal garantir també la seguretat del sistema energètic i cal fer-ho reforçant tant la ciberseguretat com les infraestructures crítiques, tot transposant amb urgència, senyories del Partit Socialista, totes aquelles directives europees que queden pendents. Alhora, també és imprescindible modernitzar, digitalitzar i descentralitzar la xarxa elèctrica amb inversions públiques. I, evidentment, també avançar en la sobirania energètica i la resiliència. Per això proposem ampliar el PERTE d'energies renovables per incloure en aquest cas, per exemple, el suport a instal·lacions en mode illa, emmagatzematge energètic imprescindible o infraestructures compartides. I també per nosaltres, clau i molt i molt important és el fet de posar la ciutadania al centre. Per això cal reforçar, -i això sí, senyories del Partit Popular, que és important- cal reforçar el programa Implementa i cal fer-ho amb recursos, amb recursos i amb suport tècnic que vagi directe a les cooperatives i a les comunitats energètiques, especialment, també, val a dir, a les zones més vulnerables. També volem deixar clar que el temps de les nuclears s'acaba i que el futur energètic passa per fonts més netes, per fonts òbviament molt més segures i més econòmiques. Perquè la generació de residus radioactius, perquè la dependència tecnològica de l'exterior, perquè l'envelliment de les pròpies centrals i la pèrdua de competitivitat davant de la renovables ens porten a plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Això sí, sense oblidar mai, mai el territori, el territori que les ha sostingut i els seus i les seves treballadores.»