Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 20 de 23
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?
«Miri, senyora ministra, ho hem tornat a veure. Els discursos que fa públicament no s'acompanyen d'accions que demostrin aquest respecte. Al contrari, la seva guerra amb Ayuso ha convertit en víctima col·lateral el model sanitari català; model construït fa segles per la nostra societat civil i que segueix sent referent, malgrat l'ofec econòmic del seu infrafinançament i malgrat la mala gestió de les competències que sí que tenen al seu ministeri. Si es surt amb la seva amb el seu model de gestió pública directa, els catalans haurem de renunciar a ser atesos dins del sistema públic als centres referents com l'hospital de Sant Joan de Déu, la Fundació Puigvert, l'Institut Guttmann o totes les fundacions sanitàries com Mutua de Tarrassa, de Mollet i de Palamós. Tots treballen pel nostre sistema públic i els catalans hi estem encantats. Respectin les competències de la Llei General de Sanitat. L'organització de la provisió de serveis sanitaris és de la Generalitat. I si hem de seguir fent el catàleg de serveis, donin recursos. Sense un finançament just, ens aboquen al desastre. Amb els diners que van a Madrid i no tornen, reduiríem, per exemple, les llistes d'espera. Els projectes de la seva Agència Estatal de Salut Pública, la seva llei d'universalitat o la d'equitat i cohesió trepitgen les nostres competències. I ho tornem a dir, el model sanitari català no es toca, és una línia vermella per Junts. Per tant, ja va sent hora que aquest respecte es tradueix en el traspàs de les competències que recull l'estatut perquè és de justícia i perquè és l'única manera de millorar la gestió que ara depèn, en molts aspectes, del Govern espanyol.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«Però, en tot cas, volen parlar de respecte? Parlem-ne. Respecte seria fer funcionar rodalies com ha de funcionar en qualsevol país modern. Respecte seria pagar el que deuen per la llei de dependència i que la gent no mori al llit sense tindre reconeguda la prestació corresponent. Respecte seria dotar Catalunya pressupostàriament amb allò que ens pertoca per pes demogràfic i per pes econòmic. Respecte seria executar cada any totalment els pressupostos. Seria també disposar dels nostres diners per tal de poder reduir les llistes d'espera als hospitals. Disposar dels nostres diners per poder pagar el que es mereixen els metges i les infermeres, perquè no hagin de marxar a treballar a fora de Catalunya. Seria disposar dels nostres diners per poder pagar millor els professionals del sistema educatiu i tindre una millor escola catalana. Respecte seria no utilitzar els tribunals per tombar les nostres lleis del Parlament o no permetre que es forci la justícia per perseguir els catalans. Per tot això, nosaltres no ens sentim pas part del seu país i només tenim un interès: defensar els nostres catalans i marxar d'Espanya com més aviat millor. I, per tot això, malgrat que vostès s'entestin a dir el contrari des de la seva bombolla política, cada vegada són més i més els ciutadans catalans que pensen que amb vostès no hi ha res a fer. Però escoltin-me, nosaltres tenim una sort que no tenen vostès: podem aguantar el seu espectacle diari en aquest hemicicle i la manca de respecte en aquesta Cambra perquè sabem que arribarà el dia en què marxarem del seu país. De fet, cada vint-i-quatre hores, un dia menys.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Mirin, cal que uns i altres deixin de promoure modificacions només de maquillatge. Senyories, si l'Estat espanyol vol abordar el repte, no afrontat encara, d'acabar la transició i garantir una veritable independència judicial, una de les reformes rellevants que ha d'entomar és la supressió de l'Audiència Nacional, un tribunal impropi d'un sistema judicial que es vol democràtic, que estableix de facto una jurisdicció especial amb el consegüent incompliment del principi de jutge ordinari predeterminat per llei. Un tribunal, ja s'ha dit, sense equivalent a Europa, que és una excepció i que no existeix en els països del nostre entorn. Un tribunal que només reflecteix una forma d'entendre la justícia pròpia de temps pretèrits o de la transició, però en cap cas del segle XXI. Suprimir l'Audiència Nacional també implicaria desfer-se d'un problema que s'ha demostrat endèmic. L'ús espuri dels seus procediments i de la seva estructura per personatges com el comissari Villarejo i les avui encara existents clavegueres de l'estat que s'hi mouen com rata a l'aigua. De veritat, senyories, facin un primer pas per descentralitzar la justícia, per fer-la més propera al ciutadà, més eficient i de millor qualitat a tot l'Estat, sense que uns jutges es creguin més preparats que uns altres, sense destinar més recursos públics a una estructura antidemocràtica i del tot innecessària.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però més enllà d'això, parlem d'un tribunal centralitzat que suposa una excepció al principi general segons el qual el jutge que ha d'investigar els delictes és el del lloc de la comissió del fet delictiu, on aquest té més repercussió i on és més fàcil que l'acusat es pugui defensar. És també un tribunal que fa un ús selectiu de la seva competència. El que fa imprevisible saber si un cas acabarà anant a l'Audiència o no, malgrat el seu origen o caràcter interprovincial. Igualment, el fet de ser un tribunal amb unes competències molt específiques, o sigui, delimitat a uns assumptes summament concrets, fa que les sospites que el Tribunal pugui estar condicionat en la seva tasca augmentin de forma considerable. I, encara que se'ns presenti l'Audiència Nacional com un òrgan especialitzat, la realitat ens descobreix sovint que els que hi exerceixen no compten amb cap especialització i molts hi estan destinats en comissió de serveis, serveis especials o amb situacions poc compatibles amb el dret al jutge preestablert per llei. Si a aquesta especificitat hi afegim que alguns casos jutjats són molt mediàtics, ens trobem amb un seguit de jutges estrella que rebreguen la seva independència i la seva ja dubtosa imparcialitat amb comportaments histriònics, com, per exemple, el cas d'un històric com el jutge Garzón, del qui l'independentisme olímpic en té tan bon record. O un altre, com l'esperpèntic jutge Guevara, del 17-A, amb intervencions dignes del top de la mala educació, la grolleria i el fora de joc. O alguna premiada, com la jutgessa Lamela, per empresonar els nostres líders socials i polítics i per la seva perversa instrucció del cas Rosell. O, més recentment, el jutge del tsunami: és terrorisme, sí o sí. El tsunami és terrorisme. El jutge García-Castellón.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«A Junts per Catalunya advoquem pel traspàs de les seves competències a la jurisdicció ordinària i per la seva desaparició definitiva. L'Audiència Nacional és un tribunal preconstitucional creat a cop de decret llei, hereu directe del Tribunal d'Ordre Públic franquista creat l'any 1963, creat en aquell moment, i val la pena recordar-ho, per substituir el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme instaurat el 1940 en acabar la guerra. Parlem de dues eines de persecució política, pilars de l'engranatge repressiu del règim franquista. Aquest, senyories, és l'origen de l'Audiència Nacional. Un origen que ens ajuda a entendre l'autoritarisme judicial i la connivència amb una determinada concepció de l'Estat o, millor dit, de l'Espanya nació. Abolir l'Audiència Nacional implica, a nivell formal, ho deia el diputat de Bildu fa un moment, derogar un article i les seves normes concordants de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Però en termes de justícia, en termes de justícia amb majúscula, representaria la ruptura amb un passat del qual ningú que es consideri demòcrata pot estar orgullós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, president Rodríguez. Bona tarda, senyories. Tornem a ser en un 'déjà vu' on el Grup Popular redobla l'oportunisme i ens porta en aquest Ple la presa en consideració d'una nova modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial en els termes en què ens ha exposat el diputat Romaní Cantera. Parlo de redoblar l'oportunisme perquè aquesta modificació ja fou presa en consideració a la Cambra Alta, la setmana que aquí aixecàvem el veto del Senat a la llei d'amnistia. Desconeixem si ens trobem davant una anomalia legal, però aquesta dualitat de tramitació mana reconèixer que no sembla massa normal. De totes formes, esperem que, com va passar amb l'amnistia, avui el resultat també sigui diferent al del Senat i aquesta presa en consideració no prosperi. Des de Junts per Catalunya no entrarem a analitzar el fons que els ha portat a promoure aquesta iniciativa. Som conscients de la gravetat dels fets ocorreguts fa uns mesos a Cadis i és evident que sabem que la nostra societat s'ha de dotar de millors eines en tots els àmbits per combatre les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic. Però en cap cas això passa per engreixar l'Audiència Nacional. No tan sols no compartim l'atribució de donar més competències a l'Audiència Nacional, és que ni tan sols compartim la major, la seva existència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Des que es va prendre en consideració la proposició d'ELA de la legislatura anterior, han passat dos anys i tres mesos. 2460 morts. Avui fa quatre mesos que el Juan Carlos Unzué els va reclamar aquí una llei ELA. Han passat 360 morts. Pensen que la gent del carrer no és sensible a aquesta circumstància. Ho és molt. Segur que si hi reflexionen també ho seran tots vostès. N'estic convençuda. Aquesta història segur que tindrà un bon final, no serà un final feliç perquè totes aquestes persones malauradament tenen una data de caducitat massa curta, però com a mínim tindrem una llei ELA. Estic convençuda d'això. Però ara mateix necessitem tenir el millor dels textos de partida per poder-lo millorar, esmena rere esmena, en el tràmit de ponència i en Comissió. Avui em costa dir que avui és el millor dia, però segur que l'Ilde ho farà per mi. Gràcies. Buenos días a todos. Gracias, presidenta. Ante todo, hoy nos vuelven a acompañar, en representación de las personas con ELA, Carlos de Pablo con María Mercè, su esposa, y Alejandra, su cuidadora, y Fernando Martín y Alberto Reyero de ConELA. Les doy la gracias y, en especial, a Carlos por estar aquí hoy.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Primer de tot, avui ens torna a acompanyar en representació de les persones amb ELA, el Carlos de Pablo amb la Maria Mercè, la seva esposa, l'Alejandra, la seva cuidadora, el Fernando Martín de ConELA i l'Alberto Reyero i també de Fundació Luzón. Gràcies especialment al Carlos. Moltes gràcies per ser avui aquí. Som a 24 hores del Dia Mundial de lluita contra l'ELA i, malauradament, avui no tenim res a celebrar. I m'explico. Som aquí perquè VOX ha presentat esmena a la totalitat a totes les iniciatives ELA. Per cert, a la diputada de VOX, vull recordar-li que hi ha una disposició que no s'ha llegit, perquè nosaltres sí que ens obrim al fet que s'apliqui la llei a altres malalties. Per tant, això que ha dit vostè abans aquí és incorrecte, és una mentida. Dit això, segueixo. Jo us parlaré, però, d'una altra esmena a la totalitat amb text alternatiu, que és el que ens ha presentat el Govern espanyol a través del Grup Socialista i SUMAR. I ho sento, ho he de dir, menystenint la feina que hem fet amb els malalts amb les associacions d'ELA. Aquest hemicicle s'ha tenyit de verd en tres ocasions aquesta legislatura davant de tres iniciatives per fer una llei ELA. Per agilitzar la tramitació es va consensuar reunir en un únic document les tres proposicions i, a partir d'aquí, poder presentar les esmenes ja en ponència. El que ha presentat el Govern després de passar pel despatx de cinc ministeris és absolutament decebedor. I, si m'ho permeten, una greu falta de respecte, com deia, per la feina parlamentària desenvolupada pels grups que, com el nostre, han fet la feina d'escoltar els malalts i de proposar solucions per les situacions desesperades que pateixen. Per tant, la falta de respecte no és cap a Junts, sinó cap a ConELA o cap a la Fundació Miquel Valls o Fundació Luzón o la resta d'organitzacions que dignifiquen la vida dels malalts.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Malgrat això, senyor ministre, senyores i senyors diputats, la mesura, evidentment, té coses beneficioses, té coses positives. És beneficiós pels joves que viatgin, la formació, el desenvolupament personal, conèixer cultures, territoris, fomentar la seva creativitat, el seu aprenentatge, la independència personal, compartir experiències. Evidentment hi ha molts aspectes positius també. Nosaltres, malgrat tot, voldríem, s'ha anunciat que es tramitarà com a projecte de llei, per poder esmenar aquesta proposta, millorar-la i recollir alguna d'aquestes preocupacions que nosaltres hem manifestat. Aquesta mesura també contempla un impuls al sector turístic. I, per tant, també té aquesta part positiva de l'activitat econòmica. I per acabar, jo voldria dir: concentri els esforços, senyor ministre, i els recursos en els problemes prioritaris, prioritzin, mirin com atacar els problemes endèmics amb una mirada de llarg termini i no en resultats efectistes perquè pel que fa a passar-s'ho bé i disfrutar de la vida... Gràcies, senyor president. No necessiten ningú, saben com fer-ho i tenen molta imaginació. Gràcies. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, se nos presenta una iniciativa conocida, el año pasado tuvimos una iniciativa parecida para fomentar el transporte colectivo terrestre por parte de los jóvenes en verano. Pero a mí me gustaría referirme a que, en el último Pleno, nuestro grupo, Junts per Catalunya, hizo una pregunta al Gobierno y manifestó su gran preocupación por la serie de indicadores y de datos que demuestran que nuestros jóvenes tienen una serie de problemáticas y situaciones no resueltas, algunas muy graves y algunas realmente crónicas. Por lo tanto, en una semana nos encontramos ante la disyuntiva de decir cuáles son los problemas de la juventud y, a la vez, con una medida simpática y agradable, claro, para que puedan viajar en verano. ¿Ustedes creen que esta es la prioridad de los jóvenes, la necesidad principal? ¿Cuántas propuestas ha aprobado el Gobierno? ¿Cuántos decretos leyes ha traído aquí al Congreso con medidas que interesan realmente a los jóvenes y que son más prioritarias? ¿Cuántas para reducir el escandaloso y crónico paro juvenil, el más alto de Europa durante muchos años? ¿Cuántas para atacar esos crecientes casos de suicidios entre jóvenes? Son datos muy preocupantes. ¿Cuántas para facilitar de forma real y efectiva el acceso a la vivienda pero de verdad, con cifras y con resultados? Los representantes del Gobierno seguramente responderían que sí, que han tomado medidas, que se han hecho cosas, ¿pero los resultados son satisfactorios? ¿Estos problemas están encarrilados? ¿Tenemos esa reducción del paro juvenil real o ese aumento de acceso a la vivienda? Pues no. El resultado no está.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se'ns presenta una iniciativa coneguda. L'any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l'estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d'indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d'elles molt greus i algunes d'elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l'estiu. Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l'escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d'Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d'una forma real i efectiva l'accés a l'habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s'han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d'atur juvenil real o hi ha aquest augment d'accés a l'habitatge? Doncs no. El resultat no hi és.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Sí, els independentistes som un grup objectivament identificable, una minoria nacional dins d'un estat que segueix cridant-nos 'A por ellos' cada cop que reclamem els nostres drets. El nivell d'odi que patim és inversament proporcional a la nostra capacitat de refermar la nostra identitat o de defensar la nostra llengua. I es dispara cada cop que algú anuncia un tracte singular per Catalunya. Una Catalunya diversa, recordem-ho, formada amb un 70 % de persones que no tenen origen català, que segurament tenen el mateix origen dels que ens criden 'A por ellos'. Per això era important que el concepte GOI, Grup Objectivament Identificable, fos present a la Llei d'amnistia, perquè l'independentisme ha patit un delicte d'odi continuat que no s'acaba amb la publicació d'aquesta llei al BOE, com hem vist, perquè els que manen a l'Estat profund saben molt bé, molt bé, com moure les masses des dels mitjans i les xarxes socials per continuar falsejant la informació, manipulant l'opinió, vulnerant el dret a la veritat. I saben encara millor com moure els fiscals del Suprem per, des del seu odi, intentar impedir l'aplicació de la Llei d'amnistia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«I per cert, és veritat, la protesta sempre legítima, la protesta sempre legítima, però la protesta no pot ser una excusa per deteriorar l'espai públic i malmetre el respecte. Per tant, alerta. Degradar les virtuts públiques ens aboca a l'incivisme. Degradar les virtuts públiques i democràtiques que ens ajuden a viure junts bé, plegats, ens aboca a l'incivisme. Per tant, fem una crida a la responsabilitat. Responsabilitat de tots. Els crits i el soroll d'aquest Parlament, les famoses màquines del fang, que haberlas, haylas, no escoltar els que parlem en català perquè parlem en català, faltar al decòrum a la presidenta Armengol, convertir, com tantes vegades fan, el Congrés en una taverna, tot això no ajuda a crear una atmosfera pública de respecte. Com volen fer entendre a la gent que als metges no se'ls amenaça mentre aquí hi ha partits que viuen de l'insult? I amb el seu permís, senyors del PP, ara vaig per vostès: animar els jutges a saltar-se la llei perquè sí, a ser colpistes amb toga, convertir els fiscals del Suprem en els muppets de Barrio Sésamo, això és carregar-se les regles del joc. No pots denunciar els ximples que embruten un quadre de Picasso amb un pot de Titanlux si abans t'has dedicat a embrutar l'estat de dret. Com vols parlar de respecte? Com es pot parlar de respecte si el teu programa polític és arrossegar les lleis que s'aproven en aquest Congrés per la porqueria? Com pots? És impossible. Senyor Tellado, ja pot anar movent el cap, ja el pot moure, ja, però és impossible.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Segon: Catalunya té una llei pròpia de patrimoni aprovada, com vostè deu saber, senyora diputada, el 1993 i, per tant, alerta amb envair competències. Les coses són molt clares. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia, té competència exclusiva en aquesta matèria. Per tant, una vegada més, avís a navegants, a tots els navegants, no s'asseguin a sopar a la taula del veí quan no se'ls ha convidat. Tercera reflexió: clar que s'ha de protegir el patrimoni històric. Només faltaria. Però tot això és molt més profund. La nostra societat ha debilitat aprenentatges elementals. Ens creuem pel carrer i no ens diem 'bon dia'. S'ha perdut el sentit de pertinença responsable a la comunitat. Tenim valors que són bàsics ingressats a l'UCI. Els parlo d'entendre, per exemple, que les coses de tots són de tots, que els carrers, els parcs, els trens, els fanals, els museus, que tot és una mica molt de cadascú de nosaltres. Hem oblidat que les coses de tots s'han de cuidar com les cuidem a casa perquè, si no, els espais comuns, la plaça, l'àgora, fan literalment fàstic. Avui parlem de normes. Sí. Avui també critiquem els discursos polítics que es basen en el tot s'hi val, el campi qui pugui en l'espai públic; discursos polítics que irresponsablement s'han convertit en idea política. I avui, de retruc, també alertem de la infinita debilitat de l'auctoritas. I posats a estirar aquest fil, també denunciem la pèrdua de respecte cap a la figura dels ensenyants, com d'important és tenir bons mestres i mestratges. Aquest és el debat. D'acord, aquesta és part del debat, dir no a l'incivisme i aturar, també, la dictadura del políticament correcte.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Hem iniciat aquest ple amb el debat de la presa en consideració de la modificació de la Llei 1/1979 per reconèixer a efectes legals el caràcter d'agents de l'autoritat als funcionaris de presons. Com han dit, jo crec, tots els grups que han intervingut abans que jo, aquesta no és la primera vegada que es tramita una modificació en aquest sentit. Així, durant l'anterior legislatura, una proposició del mateix grup, amb un text pràcticament calcat, ja va ser presa en consideració en aquesta cambra amb el vot favorable de Junts per Catalunya, defensat amb gran rigor pel nostre company, el diputat llavors, Josep Pagès. Val a dir que, en el nostre programa electoral del 23-J, en el punt relacionat amb les millores de les condicions laborals dels funcionaris i el personal laboral de presons, recollíem com a mesura destacada la de promoure les modificacions legislatives necessàries per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d'agents de l'autoritat. Més enllà del nostre programa, persones amb responsabilitats penitenciàries a l'Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en diferents moments, han fet valoracions positives de les iniciatives que han perseguit aquesta finalitat que avui tornem a tenir sobre la taula, persones molt properes, políticament, al que els parla, com en Sergi Blàzquez, que va ser secretari de Mesures Penals, i a qui agraeixo la col·laboració i les aportacions que m'ha fet per preparar aquesta intervenció. Però també d'altres vinculades a opcions polítiques que sovint no han vist la mesura amb bons ulls, com l'actual secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, el senyor Amand Calderó, el qual ratifica la transversalitat de la iniciativa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para regular la inteligencia artificial para proteger a los más vulnerables.
«Vostès proposen que l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial sigui la competent en aquesta matèria, però nosaltres no veiem la conveniència de l'existència d'aquesta agència tal com l'han concebut. I per què? Perquè el Reglament de la Intel·ligència Artificial i la DCA hauran de conviure, i és molt millor a nivell regulatori que ho porti una mateixa agència. I, si a hores d'ara, és la CNMC la que n'és competent, com a mínim de l'aplicació de la DCA, tindria més sentit que incorporessin tot el que té a veure amb el control dels algoritmes creats per intel·ligència artificial. A més, des de Catalunya, i com hem fet en altres ocasions respecte de la llei general de la comunicació audiovisual, per exemple, de la competència o de les normatives de protecció de dades, demanem que hi hagi un treball col·laboratiu entre organismes estatals i les diferents comunitats autònomes. Tenim dret a controlar i corregir els riscos que afecten els nostres nens, nenes, adolescents o qualsevol persona vulnerable. Aquí cal precisar, i acabo ja, que l'article 70 del Reglament d'Intel·ligència Artificial no determina que sigui requisit crear una nova agència. El que diu és que cada estat membre haurà de designar, com a mínim, una autoritat per supervisar l'aplicació del reglament i que aquesta agència haurà de ser independent. Per tant, per què no apostem -és la nostra proposta- per un model regulatori que garanteixi l'eficàcia de la norma? Pensem que, d'aquesta manera, serem molt més eficients.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«A la subcomissió del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere vàrem tenir dades objectives i alarmants sobre l'augment dels casos d'agressions sexuals entre menors relacionats amb l'ús problemàtic de la pornografia. Per això, Junts va actuar amb diligència i va preparar esmenes que va presentar a la revisió de la llei del només sí és sí. Això va ser al març del 2023, per tant, fa més d'un any, perquè era urgent buscar solucions. Estava, senyories, cantat que el deepfake era una amenaça. Ens alertaven els experts, els educadors, els pares, les mares, i per això vàrem liderar demanar que fos tipificat i castigat com a delicte en el Codi Penal, però les nostres esmenes no van prosperar. Ens trobem ara que la situació que va succeir és que va esclatar el cas mediàtic d'Almendralejo sobre el deepfake, que no és un cas aïllat, i, de sobte, tothom va començar a reaccionar. Però, com dèiem, ni a la dreta ni a l'esquerra van validar les nostres esmenes en aquest sentit. I és aquí on arriba la nostra reflexió. Tot això no era prou important fa un any perquè ens poséssim d'acord? Perquè vostès, a dreta i esquerra, transaccionessin les esmenes de Junts per protegir els menors en l'àmbit digital? No era prou important fa un any? Per cert, també són alarmants les dades d'augment entre els menors de les malalties de transmissió sexual, en paral·lel a l'ús d'aplicacions que promouen el sex dating, és a dir, la promiscuïtat sexual sense fer cap avís sobre la necessària protecció profilàctica. La gent del carrer vol que solucionem els problemes. Tenim els nostres joves en risc sense una formació digital adequada i sense una regulació que els protegeixi. És, per tant, urgent consensuar solucions, especialment quan les vulneracions tenen a veure amb els drets humans, amb la protecció del menor, amb la salut o amb l'educació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Gràcies, president. No podem entrar a analitzar aquesta iniciativa del PP per protegir els menors en l'entorn digital sense tenir en compte l'avantprojecte de llei que prepara el Govern espanyol amb un anunciat que és idèntic. Com deia la diputada del PP, el que no hem vist encara és el text de l'avantprojecte. Només tenim les línies generals, però desconeixem el text de l'avantprojecte. Des de Junts no podem deixar de costat les iniciatives que vàrem presentar fa més d'un any i que van tenir el no del PSOE i l'abstenció del PP, i que consti que no venim aquí a passar comptes, al contrari, però toca fer crítica, si volen, constructiva, i reflexionar, perquè quan parlem del sector digital un any és molt de temps. De fet, és un món. Per això, entenem que es va perdre una gran oportunitat. Ara, uns i altres agafen la bandera de la urgència per protegir els menors, però fa un any es van posar en contra o de perfil davant iniciatives que buscaven tipificar penalment el deepfake o restringir l'accés dels menors a la pornografia i castigar penalment els responsables de les plataformes que incompleixen la llei dins l'Estat. Tots aquests són temes que requereixen un consens polític urgent, és cert, perquè compartim la necessitat d'impulsar els canvis legislatius per protegir els menors. Uns i altres parlen dels danys psicològics, emocionals i fins i tot físics que pateixen els menors per culpa dels perills que troben en l'àmbit digital. Uns i altres denuncien abús, ciberassetjament, sexting, grooming i tot un seguit d'anglicismes que hem hagut d'incorporar al nostre vocabulari per parlar dels riscos a què han de fer front els nostres nens, nenes i adolescents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. I si em permets, presidenta, no voldria retirar-me sense que constés en el Diari de Sessions el nostre més profund agraïment, de part de Junts per Catalunya, a tres persones que han treballat molt per aquesta llei: en Gonzalo Boye, en Josep Pagès i el diputat Josep Maria Cervera. Moltes gràcies a tots els que avui votareu que sí a aquesta llei. Gràcies, presidenta Forcadell. Gràcies, conseller Turull. Gràcies, vicepresident Junqueras. Gràcies, consellera Bassa. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Hoy es un día histórico en toda la amplitud del término. Hoy no se perdona, hoy se gana; se gana una batalla del conflicto que hace siglos existe entre las dos naciones: la nación catalana y la nación española. Esta ley no es perdón ni es clemencia, es victoria, una victoria democrática y colectiva en la cual ciertamente todos tenemos determinada responsabilidad. Pero no nos confundamos, nunca deberíamos haber llegado a necesitar esta ley. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Estado español hubiera hecho una transición democrática real, especialmente en las cúpulas judiciales. Nunca habríamos llegado a este extremo si se hubiera roto con el atado y bien atado del dictador y si el Estado español se hubiera movido en los estándares europeos en términos de justicia y de libertad. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Estado español hubiera sido coherente con los tratados internacionales que firma y que respeta cuando se trata de terceros países, pero que niega categóricamente cuando se trata de Cataluña. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Gobierno español hubiera aplicado, por ejemplo, las resoluciones del grupo de trabajo de Naciones Unidas sobre los exiliados y los presos políticos catalanes. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Partido Popular y el PSOE no hubieran promovido ni hubieran participado activamente de la represión.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui s'aprova una llei d'amnistia per què els hem forçat, perquè hem mantingut la posició, perquè el debat és tan real que mantenir la posició era i és la decisió més difícil, més criticada, més jutjada, segurament també la més arriscada, però l'única que ens porta a avançar en aquell objectiu nostre tan meravellós que és la llibertat, la llibertat definitiva. És exactament això el que defensem, senyores i senyors diputats. La dignitat, el respecte, la democràcia, la llibertat. És exactament això el que defensem, senyors de la cúpula judicial espanyola. Senyors que, per cert, a partir d'avui tenen l'oportunitat de situar la Justícia espanyola al carril dels estàndards europeus. No som terroristes, no som delinqüents. Aquesta és la realitat, i tots vostès ho saben. I ara a nosaltres ens toca reconstruir, ens toca reconstruir-nos, fer autocrítica, perquè el que està en joc és el nostre país, és la nostra nació i, per tant, és el futur dels nostres fills. I això val molt la pena. Com deia el president Carles Puigdemont a la seva conferència del cinc de setembre, que ningú no s'enganyi: amb l'acord d'investidura i amb l'amnistia no es resoldrà el problema de fons. No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya. Seguim aquí. I mentre els catalans no assolim la plena llibertat, seguirem lluitant.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«I després d'avui, la lluita continua i estem més preparats. Hem demostrat que podem vèncer allò que vostès no tenen el valor d'afrontar. Hem demostrat que aquesta màquina del fang -que ara alguns sembla que descobreixen, però que callaven quan ens atacava a nosaltres- la podem guanyar. I nosaltres, els independentistes catalans, som els únics que hem tingut el coratge, amb la societat civil catalana al capdavant, de passar de les paraules als fets, de la retòrica a l'acció. I ho fem, i ho hem fet, sense violència. La nostra arma és la raó, i això no hi ha policia, periodista o jutge patriòtic espanyol que ho tombi. Que a vostès no els hi agradi no vol dir que no sigui legal. I per això aquesta és una llei dissenyada per superar els filtres democràtics que estableix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aquell tribunal que sempre ens ha donat la raó, i ens l'ha donat perquè la tenim, perquè estem al costat correcte de la Història i perquè ens ha permès lluitar en un terreny neutral amb jutges independents del poder polític.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però amb aquesta llei que l'independentisme català us ha forçat a fer, això no s'arregla. Amb un PSOE i amb uns partits espanyols acomplexats, això no s'arregla. Aquesta llei no és de pacificació, com alguns pretenen presentar-la. És de reparació d'una part de les injustícies comeses en aquests anys de persecució a l'independentisme català, i és fruit de la força negociadora que els ciutadans de Catalunya, amb els seus vots, ens han donat. Cap unionista està acusat o perseguit pel sol fet de ser-ho. I molts catalans ens sentim catalans, només catalans. I com a ciutadans, el fet de no sentir-nos espanyols, o el fet de defensar la nostra nació, la nostra llengua, la nostra cultura; o defensar el benestar dels ciutadans de Catalunya, de tots els ciutadans de Catalunya; o defensar les nostres empreses i la nostra economia; defensar la independència de Catalunya o anar a manifestacions, i fer-ho de manera pacífica i democràtica, ens ha portat a l'exili. Ens ha portat a la presó. Ha fet que ens asseiem davant de tribunals polititzats. Ha fet que entrin a les nostres cases amb violència i davant els nostres fills. Han fet que entrin a les nostres feines. Que ens vexin insultin, detinguin i peguin. S'ha faltat al respecte a tot un poble. Vostès han faltat al respecte a tot un poble i ho havien de reparar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Avui és un dia històric en tota l'amplitud del terme. Avui no es perdona: avui es guanya. Es guanya una batalla del conflicte que existeix des de fa segles entre les dues nacions: la nació catalana i la nació espanyola. Aquesta llei no es perdó, ni és clemència. Es victòria. Una victòria democràtica i col·lectiva en la qual, certament, tots hi tenim determinada responsabilitat. Però no ens confonguem. Mai hauríem d'haver arribat a necessitar aquesta llei, i mai no hauríem arribat a aquest extrem si l'Estat espanyol hagués fet una transició democràtica real, especialment a les cúpules judicials. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si s'hagués trencat amb l'atado y bien atado del dictador, i si l'Estat espanyol s'hagués mogut en els estàndards europeus en termes de justícia i de llibertat. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si l'Estat espanyol hagués estat coherent amb els tractats internacionals que signa, i que respecta quan es tracta de tercers països, però que nega categòricament quan es tracta de Catalunya. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si el Govern espanyol hagués aplicat, per exemple, les resolucions del grup de treball de Nacions Unides dels exiliats i dels presos polítics catalans. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si el Partit Popular i el PSOE no haguessin promogut i haguessin participat activament de la repressió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«D'acord, però davant la proposició del grup socialista, se'ns fa inevitable fer-nos un parell de preguntes. Per exemple: com és possible que aquest reconeixement, que és de justícia pels donants de ronyó o de lòbul de fetge, no hagi arribat fins ara? Com és possible això? Perquè estaran, o estarem d'acord que no té sentit que una persona, per posar un exemple, que es trenqui una mà, tingui més permisos i prestacions retributives que una persona que fa donació altruista d'un òrgan. L'altruisme s'ha de reconèixer, no compensar econòmicament, però sí reconèixer des dels drets i prestacions socials. Per això, considerem que la iniciativa, benvinguda sigui, arriba amb deu anys de retard, perquè la directiva europea que ja anava en aquest sentit és de 2013. Una altra reflexió que fem: la iniciativa la presenta el grup socialista. Sembla que li estigui esmenant la plana al Ministeri de Drets Socials de SUMAR. Potser no. Arriba, això sí, després que la setmana anterior SUMAR no donés suport a la proposició del PSOE sobre el proxenetisme, i també després que el PSOE retirés, va haver de retirar dijous la llei del sòl, perquè no tenia els suports suficients i era un vaixell que anava a estavellar-se contra les roques.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«Senyories. Gràcies, presidenta. Bé, també volem donar la benvinguda a les associacions de trasplantats de donacions. Venim d'un país, de Catalunya, on hi ha una gran conscienciació sobre la importància de les donacions dels trasplantaments, una gran conscienciació social. De fet, cada any es bat el rècord. Aquest any es va batre el rècord. El 2023 es va batre el rècord. Hi va haver 1393 transplantaments d'òrgan, 1393. Per tant, estem molt d'acord amb tot allò que serveixi per visibilitzar l'altruisme dels donants, per visibilitzar la seva importància respecte del seu paper social. Aquesta iniciativa té per objecte modificar la llei perquè els donants vius de ronyó o de part del fetge tinguin dret, per exemple, a situacions d'incapacitat laboral temporal. Per tant, com ja s'ha dit, va més enllà de la cobertura per malaltia comuna. Equipara les condicions sociolaborals d'aquests donants que avui no tindrien la mateixa consideració, perquè un trasplantament de ronyó o de lòbul del fetge, per exemple, no està considerat de gran risc, malgrat que requereix una intervenció quirúrgica, per tant, un preoperatori i també un postoperatori. És a dir, que la iniciativa fomenta la igualtat entre donants vius.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Així doncs, donada la manca de transparència de l'acció exterior d'uns i d'altres a dia d'avui d'aquest Govern, i donat el fet que, històricament, l'acció exterior del Govern de l'Estat s'ha instrumentalitzat per anar també en contra dels catalans i les nostres legítimes reivindicacions, i donat que quan es va elaborar aquesta llei, que ara vostès volen modificar, es va fer amb una voluntat clarament recentralitzadora, amb una voluntat d'amputar l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i delimitar la veu dels catalans, si aquesta proposta prospera i es tira endavant la presa en consideració, aprofitarem també per posar a sobre de la taula altres qüestions addicionals plantejades, a les quals jo feia referència i que no estan, evidentment, en aquesta proposta inicial que vostès porten a terme, vinculades a l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i la persecució per aquesta que ha patit i que, evidentment, cal revertir. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, no deja de ser destacable que quienes propusieron una ley cuando estaban en el Gobierno, aprobándola mediante el rodillo de la mayoría absoluta y sin tener en cuenta ninguna de las observaciones que en ese momento se le realizaron, hoy propongan una modificación sobregesticulando y destacando unas carencias que en ese momento para ustedes resultaron virtudes. Para el señor García Margallo, que propuso su aprobación en 2014, quedó claro que no solo le importaba poco la participación de esta Cámara en la acción exterior, sino que quería, además, limitar su participación y priorizar el papel del Gobierno del Estado. Gobierno, Gobierno y Gobierno era lo único que les preocupaba en ese momento, porque después ejercían esa función y, por razones obvias, hoy quieren revertir esa situación.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Per altra banda, mirant a l'altre costat d'aquest hemicicle, també és evident el menyspreu del Govern de l'Estat i, més concretament, del seu president al capdavant, quan s'ha d'explicar des del punt de vista de l'acció exterior. Perquè és evident que menyspreu és venir aquí a donar explicacions en aquesta cambra, quan sovint ja han passat setmanes des de la celebració dels consells europeus; quan el dia a dia ja ha canviat significativament i radicalment la realitat de la política exterior, que era vàlida en el dia en què es va celebrar el Consell Europeu, i quan el que se'ns ve a explicar aquí, des d'aquest faristol, són quatre obvietats que ja s'han conegut prèviament per la premsa o bé en les conclusions oficials del Consell d'Europa. En definitiva, per tant, uns i altres, un menyspreu clar cap allò que hauria de ser el retiment de comptes en aquesta cambra i que, un cop més, quan uns o altres són al Govern, els hi preocupa ben poc. Un menyspreu que s'evidencia quan sistemàticament s'incompleix, per exemple, allò que dicta la llei 8/1994, mitjançant la qual s'estableix que el Govern de l'Estat ha de remetre un informe a les cambres amb anterioritat a la celebració de cada consell europeu ordinari. Un informe amb l'evolució dels diferents temes d'interès general en aquell moment i que es tractaran en el Consell Europeu. Aquest fet, que és obligatori, no es compleix mani qui mani, governi qui governi en cada moment.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. No deixa de ser remarcable que aquells qui van proposar una llei quan eren al Govern, aprovant-la mitjançant el rodet de la majoria absoluta i sense prendre en consideració cap de les observacions que llavors se'ls va fer, ara en proposin una modificació sobregesticulant i destacant-ne unes mancances que, llavors, per vostès eren virtuts. Quan el senyor García-Margallo va promoure la seva aprovació el 2014, va quedar clar que no només li importava poc la participació d'aquesta cambra en l'acció exterior, sinó que se'n volia limitar clarament la seva participació i prioritzar el paper del Govern de l'Estat. Govern, govern i govern. Era l'únic que llavors els preocupava perquè, evidentment, vostès exercien aquesta funció, i que per raons òbvies avui volen revertir. Una llei que, a més a més, va néixer amb el rerefons de controlar també l'acció exterior de les comunitats autònomes i, més concretament, la que portava a terme de manera exitosa en aquells moments la Generalitat de Catalunya; una acció exterior que els desesperava per l'interès que aixecava quan es portava a terme allí on es feia i, per aquesta raó, van desplegar-ne tota la persecució posterior als seus membres. Una llei que van impulsar en un moment en què la seva voluntat d'assetjar el Govern de Catalunya ja era clarament obsessiva i creixent en el dia a dia. Per tant, està clar que ara, quan vostès s'ho miren des de l'oposició, les coses les necessiten diferents i, per tant, ens proposen aquesta modificació, no pas perquè, de sobte, s'hagin tornat els més transparents de la cambra o pensin diferent, sinó perquè avui vostès són oposició.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«I dit això, i evidenciat això, ara vinguin vostès i tornin a dir, com feien ahir en la sessió de control, que vostès són els grans garants de la col·laboració i la concòrdia a Catalunya. Doncs no pateixin. El temps sempre, absolutament sempre, acaba posant tothom al seu lloc. Fixin-se, els hi poso un exemple. En aquest mateix Plenari, dimarts, vostès van perdre la votació d'una llei que havien declarat que era fonamental, important i estratègica pel Govern de l'Estat. Ahir, en la sessió de control, des de Junts per Catalunya els dèiem que vostès parlen i volen fer com si tinguessin una majoria absoluta que no tenen, i els advertien que baixessin dues marxes en la seva actitud. Avui, només vint-i-quatre hores després, han hagut de retirar una nova llei fonamental, important i estratègica pel Govern, segons deien vostès, perquè anaven de nou a un clar i estrepitós fracàs. Perquè sí, el temps sempre acaba posant tothom al seu lloc, i el seu lloc és que vostès no tenen majoria absoluta aquí, en el Congrés dels Diputats, com el senyor Illa no té majoria absoluta a Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Resumeixo, per anar acabant. A la seva Espanya, a l'Espanya política, sempre fan la mateixa pel·lícula, i al catalanisme polític aquesta pel·lícula no ens agrada. Per a o per be, l'Estat sempre acaba dient 'no' a les altres mirades de la realitat, es parli de l'organització fallida de l'Estat o de qualsevol article d'una llei merament sectorial. La realitat és que Catalunya és nació i que a Espanya li costa Déu i ajuda respectar la diferència. Catalunya té dret a decidir, però Espanya és qui decideix. Ho veiem també cada vegada que fem una llei. Tots volem decidir, és normal. Nosaltres perquè Catalunya és nació, és el país, és casa nostra, i perquè defensem la prosperitat, la plenitud de la nostra gent. I Espanya, l'Espanya política, perquè s'ha cregut la mentida que Catalunya és seva i que això els dona el dret a decidir per nosaltres. Mirin si és fàcil d'explicar. La qüestió d'aquest problema, certament, és una equació de tercer grau. És complicat com una derivada neperiana que encara està per resoldre. I la solució? La solució, res de nou, passa per la democràcia i passa pel respecte.»