Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.349 declaraciones · página 21 de 145
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Els pisos no apareixen ni es tornen més barats perquè vostès publiquin una altra prohibició al BOE. Això, aquesta proposta, no abaixar els preus, no augmenta l'oferta, no ajuda a pagar l'entrada, no crea ni un sol habitatge i, a sobre, està plena de forats jurídics. I acabo ara mateix, senyor president. No sé qui més votarà en contra. Ni idea. I francament, és que ens és igual. Amb qui coincidim en el vot? Nosaltres votem el contingut i quan una proposta és dolenta, és dolenta. I aquesta ho és i molt. Deixin les ocurrències, comencin d'una vegada a ajudar els joves i les famílies treballadores que el temps s'acaba i el més calent és a l'aigüera. Muchas gracias. Muy buenas tardes, señorías. El señor Ibáñez ha estado hablando mucho sobre los fondos buitre y que esta iniciativa va dirigida a impedir que los fondos buitre puedan comprar y no es cierto. Y ahora desde aquí mismo le digo que si usted mañana presenta una iniciativa legislativa que dice que se prohíbe a los fondos buitre comprar vivienda, Junts votará a favor. (El señor Ibáñez Mezquita hace un gesto simulando una firma). Sí, mañana. Lo que lamento decirle es que los jóvenes y las familias trabajadores solo saldrían perdiendo si se aprobaran propuestas como esta o en general sus propuestas. Y, además, esta propuesta -estamos acostumbrados eh- está redactada de tal manera que, además, perjudica a las cooperativas, ayuntamientos, Generalitat y empresas públicas que precisamente trabajan para facilitar la vivienda.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«De fet, aquesta cambra ja els va rebutjar majoritàriament, la mateixa proposta. L'han tornat a presentar i ara, fins i tot, citen malament la sentència del Constitucional. És igual. No m'entretindré perquè el problema és més profund. Cada vegada que una ocurrència no funciona, en presenten una altra. En aquest hemicicle hem vist passar baixar tots els lloguers un 40 %. Si un 40 % per llei era igual, si els lloguers fossin antics i pagaven 20 euros, prohibir comprar habitatges si no és per viurehi el mateix comprador. Molt bé. Eliminem el lloguer. De facto han volgut considerar una habitació com si fos un habitatge. Han arribat a plantejar expropiacions depenent de qui era el propietari i després van descobrir una altra modernitat, la que ja feia Franco dels contractes indefinits. Topalls, prohibicions, més impostos, més intervenció. I ara aquesta també, amb previsibles conseqüències negatives en la rehabilitació que ja no cola. La gent ja els ha vist el llautó, perquè després de totes aquestes ocurrències, el problema continua empitjorant. Falta més habitatge. L'habitatge és cada dia més escàs i si és escàs, és car. Deixin dinventarse com repartir lescassetat cada 6 mesos i mirin de solucionarla.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Ahir el company Cervera ens explicava que l'Ajuntament de Port de la Selva, quan era alcalde, va comprar 20 habitatges que avui ja estan llogats a lloguer assequible per a 20 famílies i joves del seu poble. A partir d'ara ja no podran comprar. Ja no ho podran fer més. No apareix entre les excepcions i una empresa municipal d'habitatge tampoc. I si la Generalitat vol adquirir habitatges per fer habitatge públic, doncs tampoc presenten una llei per facilitar l'accés a l'habitatge. I s'obliden precisament dels que tenen l'obligació d'ampliar el parc públic. Cooperatives, ajuntaments, Generalitat, empreses públiques. Ni Casa47. No sé si els socialistes votaran això, no ho han previst. També és cert que si el govern del PSOE hi dona suport, haurà d'explicar molt bé per què permet que Florentino Pérez compri tants pisos com li doni la gana. Però lAjuntament de Port de la Selva ja no pugui fer més. Per cert, sembla que només afectaria viviendas en estado de uso. Em poden dir jurídicament què significa això exactament? Perquè les interpretacions són infinites. I això ho presenta un grup que, de fet, formen part del Govern d'Espanya. És a dir, que no són un estudiant de dret, que arriben tard a entregar un treball. És una proposició de llei a Catalunya. A més, tenim competències, legislació i instruments propis d'habitatge. Tenim, per exemple, el nostre propi diferent dret de tanteig i retracte per incorporar determinats habitatges a polítiques públiques, també a través de municipis i entitats públiques, etcètera. No encaixa amb el seu text. No han fet l'encaix? No ho han previst amb la cèdula d'habitabilitat? Igual legislen com si existís i funcionés arreu. I no és així, i ja ho deuen saber. I què passa amb una dació en pagament o una adjudicació hipotecària? Tampoc ho resolen. Vinga! Inseguretat jurídica a manta, vegades a tutti pleni. Això és tècnica legislativa, no és improvisació, és un desastre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Mentrestant, Junts hem fet propostes concretes: IVA superreduït als joves i a les famílies treballadores en la compra de l'habitatge habitual, recuperar la deducció per compra hipoteca, recuperar el compte habitatge perquè els catalans desgraven mentre estalvien, recuperar la deducció del lloguer, facilitar avals per l'entrada, reduir la fiscalitat de la primera compra i facilitar que els pares puguin ajudar els seus fills a comprar el primer habitatge sense tornar a passar per la caixa d'Hisenda. Si avui pagues hipoteca, que avui paguis menys i avui pagues lloguer, que avui paguis menys i avui estalvies per comprar, que avui desgrava el que estalvies. Mirin, quan vulguin aprovar les propostes de Junts, que realment retinguin els diners a la butxaca de les famílies en parlem. Mentrestant, prou d'ocurrències, perquè aquesta modificació, a més, és un desastre de tècnica legislativa. Em sap greu. Ja li vam dir i ara és gairebé calcada. Vostès diuen que fan política d'habitatge d'esquerres. Doncs una cooperativa d'habitatge és una persona jurídica i les cooperatives no apareixen entre les excepcions. Vint famílies s'ajunten en una cooperativa per comprar un habitatge. Doncs no podran. no ho han previst com a excepció. Un multimilionari compra 10 000 pisos com a persona física. Endavant! Aquesta és la seva política d'esquerres i també s'han oblidat de les administracions públiques i això és gravíssim.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Moltes gràcies. Molt bona tarda, senyories. Senyor Ibáñez, ha estat parlant molt dels fons voltors i que aquesta iniciativa va dirigida a impedir que els fons voltors puguin comprar. I no és cert, i jo ara des d'aquí mateix, li dic que si vostè demà presenta una iniciativa legislativa que diu que es prohibeix els fons voltor comprar habitatge, Junts, li votarem a favor. Sí, demà. El que em sap greu és dirli que els joves i les famílies treballadores només farien que sortirhi perdent si s'anessin aprovant propostes com aquesta. En general, les seves propostes a sobre aquesta. I ja ens tenen acostumats. L'han redactat de tal manera que, a més perjudiquen les cooperatives, ajuntaments, Generalitat, empreses públiques que precisament són les que treballen per facilitar l'habitatge. Vaig al gra. La setmana passada alguns de vostès ens deien des del faristol que la Llei d'Habitatge funcionava tan perfectament bé. Molt bé. Avui SUMAR presenten una proposició que reconeix que l'accés a l'habitatge segueix sent un problema gravíssim i que els preus continuen pujant pel fet que el que estem dient nosaltres. Però seria bo aclarir, si no perquè quan els convé, resulta que sí que funciona. I quan necessiten justificar una nova ocurrència resulta que no. Cas pràctic: un jove avui a una família vol comprar un pis de 250 000 euros. Necessita 50 000 euros d'entrada més 25 000 euros d'IVA, 75 000 euros. Què fa aquesta proposició per ajudarlo? Res, ni li redueix l'IVA, ni li facilita l'entrada, ni li desgrava l'estalvi, ni l'hipoteca, ni fa baixar el preu del pis. Res. Comprarlo continuarà sent igual de difícil com ahir. Ara si ve el senyor Florentino Pérez, persona física, per posar un exemple, amb aquesta proposta podrà comprar 100 habitatges, perquè la resposta és sí. En la seva proposició de 350 paraules de part dispositiva no estableixen cap límit a la renda del comprador ni del patrimoni o el nombre dhabitatges previs, ni exigeixen tan sols que es destini a habitatge habitual. Per tant, si Florentino Pérez vol comprar 100 pisos a Barcelona, doncs cap problema. Però el jove, amb vint mil euros estalviats, continuarà sense poder comprar el pis. Magnífica política per a la classe mitjana i treballadora.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Esta forma de actuar suya no ha funcionado en muchos otros lugares: no ha funcionado en Francia y no ha funcionado en Alemania, como hemos visto últimamente; por ello, nosotros hacemos política de otra forma, de una forma distinta, fijándonos, por ejemplo, en lo que se hace en Dinamarca, y, evidentemente, los señalamos a ustedes por su incapacidad. Claro que sí, faltaría más, pero nosotros no estamos aquí solo para denunciar problemas. Estamos aquí, sobre todo, para poner soluciones sobre la mesa. ¿Quieren frenar a los extremos? Fíjense en la ley de Junts contra las okupaciones. Tramiten nuestra ley a favor de los autónomos. Tramiten nuestras propuestas sobre vivienda. ¿Quieren parar a los extremos? Tramiten nuestras medidas para rebajar la presión fiscal sobre la clase media y trabajadora. Tramiten la ley de Junts para transferir a Cataluña las competencias en inmigración. Tramiten la ley de Junts para dotar a Cataluña del concierto económico que merece. Nosotros proponemos políticas concretas, leyes concretas y soluciones concretas; no titulares bonitos, como hacen ustedes. Negar la realidad, como hacen ustedes también, no les va a servir. Y repetir constantemente que son ustedes la única alternativa a los extremos, tampoco les va a servir, como no ha servido ni en Francia ni en Alemania. No les va a servir ni ahora ni cuando lleguen las elecciones, porque si están en el Gobierno, como están en todas las instituciones del país, y no han sido capaces de parar el crecimiento de la extrema derecha, ¿qué podrán ofrecer a los ciudadanos en las elecciones para hacerles creer que entonces sí que podrán pararlos? No, no les podrán ofrecer nada, solo intentar engañarlos de nuevo, y eso no les va a servir.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Pero hay que decir algo con toda claridad: los extremos no crecen en el vacío. Crecen cuando sus instituciones, las que ustedes gobiernan, dejan de dar respuesta a los problemas de la gente; crecen cuando sus Gobiernos niegan la realidad que sufre la ciudadanía; crecen cuando algunos actores políticos dejan de ser útiles. Eso es exactamente lo que ustedes, socialistas, republicanos y comunes, no quieren entender. Ustedes no pueden presentarse como el muro de contención de los extremos cuando sus políticas diarias son precisamente el combustible que hace que avancen y que crezcan los extremos. Ustedes, señores del Gobierno y socios, son los responsables de todo lo que está ocurriendo. Su buenismo hace crecer a los extremos. Sus políticas sectarias hacen crecer a los extremos. Su obsesión por buscar titulares bonitos, en lugar de resolver los problemas de la gente, hace crecer a los extremos. Su necesidad permanente de negar la realidad también hace crecer a los extremos. Su incapacidad de atender a los miedos, los problemas y los sufrimientos legítimos de la gente hace crecer a los extremos. Y también su corrupción imparable hace crecer a los extremos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Muchas gracias, presidenta. ¿Cuál es el ciclo normal de un presupuesto? El Gobierno elabora el proyecto, el Congreso lo debate, lo enmienda y lo vota, el Gobierno lo ejecuta durante el año, el 31 de diciembre se cierra el ejercicio, la Intervención General elabora la cuenta general, el Tribunal de Cuentas la fiscaliza y finalmente las Cortes la votan para cerrar el ciclo presupuestario. Eso es lo que debería pasar en cualquier democracia parlamentaria normal. ¿Y está ocurriendo aquí? Pues no, no, lo cierto es que no. Los últimos presupuestos se aprobaron en noviembre de 2022, hace casi cuatro años. Una legislatura entera sin nuevos presupuestos. Cuatro años gobernando con unas cuentas pensadas para una realidad política, social y económica que ya no existe a día de hoy. Y no es solo que el Gobierno no haya conseguido aprobar unos presupuestos en toda la legislatura, es que hace casi cuatro años que ni siquiera presenta ante esta Cámara un proyecto de presupuestos para que los podamos debatir. Pero es que todavía hay más. Cuando ha llegado el informe del Tribunal de Cuentas, nos hemos encontrado con que ustedes, para cuadrar los números, imputaron las pensiones del mes de diciembre de ese año al presupuesto siguiente, o que sobrevaloraron los resultados en 4000 millones de euros, o que dejaron de reconocer las obligaciones por más de... (se produce un fallo técnico)..., porque la economía real no es la economía de sus ruedas de prensa, la economía real es lo que queda en la cuenta corriente de una familia tras pagar la hipoteca o pagar el alquiler, y lo que le queda a un autónomo tras pagar las facturas, las cuotas y los impuestos. Es la capacidad de una pareja joven para emanciparse o la capacidad de unos padres para poder ayudar a sus hijos. Es la tranquilidad de una persona mayor que necesita que el sistema sanitario la atienda. Esta es la economía que importa y no la de los grandes titulares de la que ustedes presumen. Todo ello, todo en conjunto, viene a acreditar con total contundencia la incapacidad del Gobierno y de sus socios. Eso sí, luego todo van a ser lamentaciones entre sus filas. De hecho, ayer ya oímos algunas por parte de sus socios, porque ahora todo es escandalizarse por el crecimiento de la extrema derecha. Hacen bien en preocuparse. De hecho, nosotros hace tiempo que luchamos contra ello y estamos preocupados, porque el crecimiento de los extremos debe ser una preocupación para cualquiera que tenga claro que fuera de los valores democráticos solo hay autoritarismo y barbarie.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Tota aquesta manera d'actuar és la que no ha funcionat en molts altres llocs, no ha funcionat a França, no funcionat a Alemanya, com hem vist darrerament, i per això nosaltres fem política d'una manera diferent, mirant, per exemple, el que fan a Dinamarca. I, evidentment, els assenyalem a vostès per la seva incapacitat. I tant, faltaria més. Però nosaltres no som només aquí per denunciar els problemes. Som aquí, sobretot per posar solucions damunt de la taula. Volen frenar els extrems? Tramitin la llei de Junts contra les okupacions, tramitin la llei de Junts a favor dels autònoms, tramitin les nostres propostes sobre habitatge. Volen aturar els extrems? Tramitin les nostres mesures per rebaixar la pressió fiscal sobre la classe mitjana i treballadora, tramitin la llei de Junts per transferir a Catalunya les competències en immigració, tramitin la llei de Junts per dotar Catalunya del concert econòmic que es mateix que es mereix. Nosaltres proposem polítiques concretes, lleis concretes, solucions concretes, no titulars bonics com fan vostès. Negar la realitat, com també fan vostès, no els servirà. I repetir constantment que vostès són l'única alternativa als extrems tampoc els servirà, com no els han servit a França o Alemanya. No els servirà ni ara ni els servirà quan arribin les eleccions, perquè si estan al Govern, com estan de totes les institucions del país, no han estat capaços d'aturar el creixement de l'extrema dreta que podran oferir els ciutadans durant les eleccions per ferlos creure que llavors sí que podran aturarlos. Doncs res, no els podran oferir res, només intentar enganyar de nou la gent i això no els hi servirà.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Però cal dir una cosa amb tota claredat: els extrems no creixen en el buit, creixen quan les seves institucions, les que vostès governen, deixen de donar resposta als problemes de la gent. Creixen quan els seus governs neguen la realitat que pateixen. Els ciutadans creixen quan alguns actors públics polítics deixen de ser útils. I això és exactament el que vostès, socialistes, republicans i comuns no volen entendre. Vostès no poden presentarse com el mur de contenció dels extrems quan les seves polítiques diàries són el combustible que fa precisament créixer i avançar els extrems. Perquè vostès, senyors del Govern i socis, són els responsables de tot això que està passant. El seu bonisme fa créixer els extrems, les seves polítiques sectàries, fa créixer els extrems. La seva obsessió per buscar titulars bonics en lloc de resoldre els problemes de la gent, fa créixer els extrems. La seva necessitat permanent de negar la realitat, fa créixer als extrems; la seva incapacitat per atendre les pors, els problemes i els patiments legítims de la gent fa créixer els extrems i la seva corrupció imparable. També la corrupció fa créixer els extrems.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Por último, con respecto al conjunto de otras profesiones sanitarias, consideramos que es necesaria una revisión más amplia y profunda de la Ley 44/2003, especialmente de los artículos 6 y 7, para adaptar el contenido al actual ordenamiento de las titulaciones universitarias y al Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior, así como para garantizar -y eso es importantísimo- una correspondencia adecuada entre la formación y las competencias profesionales, las funciones efectivamente desempeñadas y su reconocimiento laboral. Por lo tanto, suponiendo -suponiendo- que esta propuesta siga hacia delante, ya les dejamos claro que no van a contar con nuestro apoyo si no se adapta a las reivindicaciones que acabamos de hacer. Recuerden, reconocimiento sí, pero con las comunidades autónomas, también con Cataluña. Cualquier regulación de nuevas profesiones sanitarias tiene que respetar las competencias de la Generalitat y permitir desarrollos propios. Tenemos el decreto catalán, categorías profesionales propias del SISCAT y vías de regularización para profesionales con experiencia ya acreditada. Dos, les decimos no a la subordinación del registro de especialistas en el Ministerio. No. El registro debe ser compartido y, como mínimo, ha de respetar las competencias de gestión de datos de las comunidades con un sistema sanitario propio. Y para acabar, tres, negociación previa en el Consejo Interterritorial y con los colegios profesionales catalanes antes de tramitar cualquier medida de este alcance. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Y, cómo no, no podía faltar el grupo de la centralización en esta proposición de ley. En este caso, el Registro Nacional de Especialistas. El artículo 3 modifica el artículo 32.4 de la Ley 44/2003 para reforzar que todos los registros de especialistas en ciencias de la salud se gestionen exclusivamente desde el Ministerio de Sanidad. Y eso es simple y llanamente inaceptable. Cataluña dispone de instrumentos propios de registro y acreditación profesional. Transferir o subordinar esta información al ministerio es un paso más en la recentralización de datos sanitarios y en el control de las plantillas de profesionales. Una vez más, plantean una ley con consecuencias económicas importantes. Quizás tendría que haber sido un proyecto de ley, porque ustedes presentan esta proposición sin ningún tipo de memoria económica ni de impacto sobre los sistemas sanitarios de las comunidades autónomas. La proposición no cuantifica cuánto costará incorporar a estos profesionales como sanitarios titulados, qué retribuciones, categorías, formación especializada, plazas, etcétera. En Cataluña, donde ya existe tensión de personal y déficit de financiación sanitaria, una medida de este tipo sin transferencia de recursos es sencillamente un cheque en blanco que acabará pagando el Govern de la Generalitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«La Constitución atribuye al Estado las bases y la coordinación general de la sanidad, pero no el ordenamiento de las profesiones sanitarias en su ejercicio cotidiano ni la regulación de las especialidades cuando éstas se ejercen dentro del sistema sanitario, por ejemplo, el catalán. Y esta iniciativa no se limita a reconocer a los biólogos o a los trabajadores sociales como profesiones sanitarias, va mucho más allá: determina en detalle qué pueden y qué no pueden hacer, establece un auténtico catálogo de funciones, y aquí es donde se cruzan claramente las líneas rojas, porque una cosa es establecer las bases del ordenamiento de las profesiones sanitarias y otra, determinar exhaustivamente cómo se organizan funcionalmente los profesionales dentro de los servicios sanitarios de cada comunidad autónoma. Es una clara injerencia que olvida que la Generalitat tiene competencias en sanidad y en ordenación de las profesiones. En segundo lugar, el modelo de profesión sanitaria que proponen no respeta la realidad multiprofesional catalana. En Cataluña, los biólogos, -especialmente en laboratorios clínicos, genética, microbiología y reproducción asistida- y los trabajadores sociales sanitarios ya están integrados desde hace años en equipos asistenciales. La proposición vincula el reconocimiento del biólogo a la obtención del título de especialista en ciencias de la salud sin prever vías de regularización, por ejemplo, para los profesionales que ya están ejerciendo con cualificación y experiencia y, por lo tanto, con un muy buen rendimiento en Cataluña. Además, deja el desarrollo reglamentario del trabajo social sanitario en manos de un real decreto estatal en lugar de permitir que Cataluña establezca sus propios requisitos adaptándolos a la realidad del SISCAT, el sistema catalán. Esto genera inseguridad jurídica y puede acabar imponiendo un modelo rígido contrapuesto a la organización catalana. Estamos hablando del ICS, de centros concertados, del modelo de atención integrada social y sanitaria y, por lo tanto, de una realidad catalana multifactorial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I per acabar, negociació prèvia al Consell Interterritorial i amb els col·legis professionals catalans abans de tramitar qualsevol mesura d'aquest abast. Gràcies. Gracias, presidente. Bien, antes que nada, quería dar la bienvenida a las asociaciones de biólogos, biólogas y trabajadores sociales. Desde el primer minuto queremos decir que desde Junts per Catalunya no nos oponemos al reconocimiento profesional de biólogos y trabajadores sociales cuando ejercen las funciones claramente asistenciales dentro de la sanidad. Y también seríamos partidarios de estudiar la incorporación de otros perfiles profesionales como, por ejemplo, los de los audiólogos. Lo que sí cuestionamos, en línea también de la intervención del diputado del PNV, es el cómo y el desde dónde se realiza este reconocimiento. La proposición de ley del PSOE es una nueva muestra del modelo centralista que pretende ordenar las profesiones sanitarias desde Madrid, ignorando las competencias de la Generalitat en materia de sanidad y ordenación profesional y sin tener en cuenta la realidad del sistema sanitario catalán. Y ahora me van a entender. Esta proposición se ampara en la Ley 44/2003 de ordenación de las profesiones sanitarias, pero justamente lo que nosotros defenderíamos es una modificación de esta ley para hacer posible que se tenga en cuenta, por ejemplo, al consejo interterritorial y, por lo tanto, a las diferentes comunidades autónomas a la hora de establecer cuáles son las profesiones sanitarias tituladas y reguladas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Per últim, i per respecte al conjunt de les professions sanitàries d'altres professions sanitàries, considerem necessària una revisió més àmplia i profunda de la Llei 4/2003, especialment dels articles 6 i 7, per tal d'adaptar el contingut de l'actual ordenació de les titulacions universitàries i el marc espanyol de qualificacions per a l'Educació Superior, així com per garantir, i això és força important, una correspondència adequada entre la formació i les competències professionals, les funcions efectivament desenvolupades i el seu reconeixement laboral. Per tant, i suposant que aquesta proposta segueixi endavant, ja els deixem clar que no tindrà el nostre suport si no s'adapta a les reivindicacions que els acabem de fer. Recordin: reconeixement, sí, però comptant amb les comunitats autònomes, també des de Catalunya. Qualsevol regulació de noves professions sanitàries ha de respectar les competències de la Generalitat i permetre desenvolupaments propis. Tenim el decret català. Categories professionals pròpies del SISCAT. Vies de regularització per a professionals amb experiència acreditada. Els diem no a la subordinació del registre d'especialistes al Ministeri. El registre ha de ser compartit, o com a mínim, respectant les competències de gestió de dades de les comunitats amb sistema sanitari propi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I com no, no podia faltar el punt de la centralització en aquesta proposició de llei. En aquest cas del Registre Nacional d'Especialistes, l'article 3 modifica l'article 30 2.4 de la Llei 4/2003, per reforçar que tots els registres d'especialistes en ciències de la salut es gestionin exclusivament des del Ministeri de Sanitat. I això és simplement inacceptable. Catalunya disposa d'instruments propis de registre i acreditació professional. Transferir o subordinar aquesta informació al Ministeri és un pas més en la recentralització de dades sanitàries i en el control de les plantilles de professionals. Una vegada més, plantegen una llei amb conseqüències econòmiques importants. Potser hauria d'haver estat un projecte de llei perquè vostès presenten aquesta proposició sense cap tipus de memòria econòmica ni d'impacte sobre els sistemes sanitaris de les comunitats autònomes. La proposició no quantifica quant costarà incorporar aquests professionals com a sanitaris titulats, quines retribucions, categories, formació especialitzada, places, etcètera. A Catalunya, on ja hi ha tensió de personal i dèficit de finançament sanitari, una mesura d'aquest tipus sense transferència de recursos és senzillament un xec en blanc que acabarà pagant el Govern de la Generalitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«La Constitució atribueix a l'Estat les bases i la coordinació general de la sanitat, però no l'ordenació de les professions sanitàries en el seu exercici quotidià ni la regulació de les especialitats quan aquestes s'exerceixen dins del sistema sanitari, per exemple, català. I aquesta iniciativa no es limita a reconèixer els biòlegs o els treballadors socials com a professions sanitàries. Va molt més enllà. Determina amb detall què poden i què no poden fer. Estableix un autèntic catàleg de funcions. I aquí és on es traspassa clarament la línia vermella. Perquè una cosa és establir les bases de l'ordenació de les professions sanitàries i un altra determinar exhaustivament com s'organitzen funcionalment els professionals dins dels serveis sanitaris de cada comunitat autònoma. És una clara ingerència que oblida que la Generalitat té competència en sanitat i ordenació de les professions. En segon lloc, el model de professió sanitària que proposen no respecta la realitat multiprofessional catalana. A Catalunya, els biòlegs, especialment en laboratoris clínics, genètica, microbiologia i reproducció assistida, i els treballadors socials sanitaris ja estan integrats des de fa anys en equips assistencials. La proposició vincula el reconeixement del biòleg a l'obtenció del títol d'especialista en Ciències de la Salut sense preveure vies de regularització, per exemple per als professionals que ja estan exercint amb qualificació i experiència i, per tant, amb un molt bon rendiment a Catalunya. A més, deixa el desenvolupament reglamentari del treball social sanitari en mans d'un Reial Decret estatal, en lloc de permetre que a Catalunya estableixi els seus propis requisits adaptantlos a la realitat del SISCAT del sistema català. Això genera inseguretat jurídica i pot acabar imposant un model rígid contraposat a l'organització catalana. Estem parlant de l'ICS, de centres concertats, de model, d'atenció integrada, social, sanitària i, per tant, d'una realitat catalana multifactorial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Gràcies, president. Bé, abans que res, donar la benvinguda a les associacions de biòlegs, de treballadors socials i deixar molt clar des del primer minut que des de Junts per Catalunya no ens oposem al reconeixement professional de biòlegs i treballadors socials quan exerceixen les funcions clarament assistencials dins de la sanitat. I també seríem partidaris d'estudiar la incorporació d'altres perfils professionals, com ara dels audiòfons. El que sí que qüestionem, en la línia també de la intervenció del diputat del PNB, és el com i el des d'on es fa aquest reconeixement. La proposició de llei del PSOE és una nova mostra del model centralista que pretén ordenar les professions sanitàries des de Madrid, ignorant les competències de la Generalitat en matèria de sanitat i ordenació professional i sense tenir en compte la realitat del sistema sanitari català. I ara, m'entendran. Aquesta proposició s'empara en la Llei 44/2003 d'ordenació de les professions sanitàries. Però justament el que nosaltres defensem és una modificació d'aquesta llei per fer possible que es tingui en compte, per exemple, el Consell Interterritorial i, per tant, les diferents comunitats autònomes a l'hora d'establir quines són les professions sanitàries titulades i regulades.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Por ello, desde una perspectiva catalana e independentista, no nos ponemos al lado ni de unos ni de los otros. Abominamos del acuerdo de 2024 entre unos y otros, porque bajo el disfraz de un pacto de Estado y un consenso institucional, lo que hicieron fue resetear, es decir, dar unos años más de margen a un régimen, a un reparto de cuotas que huele a corporativismo podrido. Si desean una auténtica reforma del Consejo General del Poder Judicial, se la proponemos ahora mismo: que los miembros pierdan el cargo y dejen de cobrar cuando terminan mandato -esto también lo ha dicho algún magistrado del Tribunal Supremo- y que los nombramientos no se hagan por filiación política y mercadería de favores, sino que se rijan por criterios objetivos y transparentes. En el Estado español, la imparcialidad y la independencia judicial son pura ficción y los partidos del bipartidismo, PSOE y PP, PP y PSOE, son quienes mantienen esta ficción, son los encargados de mantener esta ficción, también ante las autoridades europeas, e incluso a veces consiguen engañarlas. Y sabemos de qué hablamos, ¿eh?, porque el diseño de la justicia española, también el de su órgano de gobierno, ha permitido criminalizar al independentismo a través de la criminalización del ejercicio de los derechos políticos más básicos, como votar, manifestarse o ejercer el derecho de representación que otorgan las urnas. La justicia española no garantiza los derechos fundamentales de las minorías políticas, todo lo contrario, los persigue. Por ello, hemos tenido que recurrir a Europa y a los tribunales internacionales para buscar la justicia que el Estado español nos ha negado y que nos niega. Por cierto, hemos ido a Europa, hemos ido a los tribunales internacionales con bastante éxito, como podemos ver, por ejemplo, en las sentencias del Tribunal de Justicia de julio pasado, que con toda contundencia riñe a la justicia española, dice que no hubo delito el 1 de octubre y dice que fue un referéndum de independencia el del 1 de octubre, sin calificarlo de ilegal ni de ilegítimo. Termino. Mañana es la Diada Nacional de Cataluña. Las calles se van a llenar de esteladas y de esperanza por un futuro libre y digno para nuestro país. Y se lo aviso, no habrá policía española ni justicia española que puedan terminar con el anhelo de libertad de nuestro pueblo. ¡Visca Catalunya lliure! Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Avala que no hi va haver delicte en l'1 d'octubre i estableix que l'1 d'octubre va ser un referèndum d'independència sense qualificarho, d'il·legal o il·legítim. Acabo. Demà és la Diada Nacional de Catalunya. Els carrers s'ompliran d'estelades i d'esperança per un futur lliure i digne per al nostre país. I els aviso. No hi haurà mai ni policia espanyola, no hi haurà mai ni justícia espanyola que pugui acabar amb l'anhel de llibertat del nostre poble. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Señorías, bajo la apariencia de una propuesta de consenso avalada por Europa, lo que tenemos en realidad es, de nuevo, mucho postureo y muy pocas ganas de entrar en el fondo del problema de la justicia en el Estado español, porque el modelo de justicia merece ser tratado con seriedad. Nosotros quisiéramos entrar en este debate, porque en ello nos van los derechos y las libertades, pero, al final, cuando hablamos de justicia siempre terminamos en el mismo lado, en una confrontación estéril y retórica entre los dos bandos: el de los intereses ideológicos, pero sobre todo económicos y corporativos de la derecha judicial y del Partido Popular, y el de los intereses ideológicos, pero, sobre todo, económicos y corporativos de la progresía judicial y del PSOE. Ninguno de los dos partidos que se autodenominan de Estado defienden una justicia independiente e imparcial, despolitizada, profesionalizada, eficaz y conectada con la realidad. Ninguno de los dos defiende una justicia europea. No la defiende el PSOE con sus leyes Bolaños. En vez de plantear soluciones estructurales, bajo la apariencia de medidas modernizadoras, promueve medidas partidistas para defenderse en la batalla con la derecha judicial. Naturalmente, tampoco lo hace el PP, que dice defender una justicia independiente, imparcial y europea. Dice seguir esta retórica, pero lo hace con la misma finalidad que el señor Bolaños y compañía: defender medidas por su interés parcial. Es exactamente lo que ocurre con la proposición de ley del Grupo Popular que nos ocupa y que, además, es un perfecto ejemplo de cómo hacerse trampas al solitario, porque se ampara en una concatenación falaz de argumentos para llegar a la conclusión de que no interesa. Primero, empiezan con un autoengaño. La Ley Orgánica 3/2024, una tapadera que nadie se creyó y que no servía para nada más que para disfrazar de consenso institucional uno de los espectáculos más repugnantes que ha vivido el bipartidismo español, ni más ni menos que el reparto de puestos en el consejo general que pactaron Bolaños y González Pons en una habitación oscura de Bruselas para poner fin así a un bloqueo de más de cinco años. Es el famoso acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Ley Orgánica del Poder Judicial y el estatuto fiscal del 25 de junio de 2024. En ese acuerdo el tema no era la reforma del Poder Judicial, el tema era, como sabemos todos, mucho más prosaico, no era otro que el reparto de cargos en el Consejo General del Poder Judicial que figuraba en el anexo segundo del acuerdo, diez para unos y diez para los otros, porque, naturalmente, por mucho que lo dijera la Ley 3/2024, no ha habido propuesta alguna del Consejo General del Poder Judicial para reformar el Poder Judicial. Lo que ha habido, como es lógico, son dos propuestas, una por bando, firmadas, evidentemente, por los miembros de cada cuota partidista. Por tanto, la pretensión del PP de sacar las consecuencias que le interesan de los informes del consejo general, de la Comisión Europea, del GRECO y de la Comisión de Venecia no tiene justificación alguna. Si existe un órgano politizado por definición, no es otro que el Consejo General del Poder Judicial, un órgano formado por jueces partidistas, cuya principal función es designar jueces de acuerdo con cuotas partidistas. Lo que prevalece es la fidelidad política, funciona a base de consignas, y quien no las sigue, pierde la silla, un órgano disfuncional hasta la médula, que, en lugar de hacer de gobierno del Poder Judicial, que es lo que debería hacer, hace de controlador político del Poder Judicial. Y la propuesta del Grupo Popular no pretende cambiarlo, únicamente pretende perpetuar su predominio y el de sus acólitos de este órgano con un tópico falso y sobado, que es que deben ser los jueces quienes eligen a los jueces.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Per això, des d'una perspectiva catalana independentista, no ens posem al costat ni dels uns ni dels altres. Abominen de l'acord del 2024 entre els uns i els altres, perquè sota la disfressa d'un pacte d'Estat i d'un consens institucional, el que van fer va ser resetejar durant uns anys més de marge a un règim, a un repartiment de quotes que fa olor de corporativisme podrit. Mirin, si volen una reforma de veritat del Consell General, nosaltres els proposem ara mateix que els seus membres perdin el càrrec i que deixin de cobrar quan acaba el mandat. Això també ho ha dit algun magistrat del Tribunal Suprem i que els nomenaments no es facin per afiliació política i mercadeig de favors i que es regeixin per criteris objectius i transparents. A l'Estat espanyol la imparcialitat i la independència judicial són pura ficció. I els partits del bipartidisme, el PSOE i el PP, el PP i el PSOE són els que mantenen aquesta afició. Aquesta ficció, els encarregats de mantenir aquesta ficció també davant de les autoritats europees i fins i tot a vegades aconsegueixen enganyarlos i tot. I sabem de què parlem, perquè el disseny de la justícia espanyola, inclòs el del seu òrgan de govern, ha permès criminalitzar l'independentisme a través de criminalitzar l'exercici dels drets polítics més bàsics, com votar, manifestarse, exercir el dret de representació que donen les urnes. La justícia espanyola no garanteix els drets fonamentals de les minories polítiques. Ben al contrari, els persegueix i per això hem hagut d'anar a Europa i els tribunals internacionals a buscar la justícia que l'Estat espanyol ens ha negat, que l'Estat espanyol es nega a donarnos. I per cert, hem anat a Europa, hem anat als tribunals internacionals amb bastant èxit, com podem veure, per exemple, en les sentències del Tribunal de Justícia de juliol passat que amb la mà plana retornen a la justícia espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. Sota l'aparença de proposta de consens avalada per Europa, el que tenim en realitat és, una vegada més, molt postureig i molt poques ganes d'entrar al fons del problema de la justícia a l'Estat espanyol, perquè el model de justícia mereix ser tractat amb seriositat. Nosaltres voldríem entrar en aquest debat perquè ens hi van els nostres drets i llibertats, però al final, quan parlem de justícia, sempre anem a parar allà mateix, a una confrontació estèril i retòrica entre els dos bàndols, el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la dreta judicial i del Partit Popular, i el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la progressia judicial i del PSOE. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensen una justícia independent i imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis. Bolaños, on en lloc de plantejar solucions estructurals, sota l'aparença de mesures modernitzadores, promou mesures partidistes que, per defensarse en la batalla amb la dreta judicial tampoc. Naturalment, el PP defensa una justícia independent, imparcial i europea. Sí que fa servir aquesta retòrica, però ho fa amb la mateixa finalitat que el senyor Bolaños i companyia per defensar mesures favorables al seu interès parcial. Això és exactament el que passa amb la proposició de llei del Partit Popular que ens ocupa, que a més a més, és un exemple perfecte de com ferse trampes al solitari perquè s'empara en una concatenació d'arguments fal·laç per arribar a la conclusió que li interessa. Primer comencen amb un autoengany amb la Llei Orgànica 3/2024, una tapadora que ningú es va creure i que només servia per disfressar de consens institucional un dels espectacles més repugnants que ha viscut el bipartidisme espanyol. Ni més ni menys que el repartiment de llocs al Consell General que van pactar Bolaños i González Pons en un quarto fosc de Brussel·les per posar fi a un bloqueig de més de cinc anys. El famós acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial y el Estatuto Fiscal de juny de 25 de juny de 2024. Un acord on el tema no era cap reforma del poder judicial. El tema, com tothom sap, era molt més prosaic. El tema era el repartiment de càrrecs en el Consell General del Poder Judicial, que figurava a l'annex 2 de l'acord 10 pels uns i 10 pels altres. Perquè, naturalment, per molt que ho digués la Llei 3/2024, no hi ha hagut cap proposta de consens del Consell General del Poder Judicial per reformar el Poder Judicial. El que hi ha hagut, lògicament, són dues propostes, una per cada bàndol obedientment signades pels membres de cada quota partidista. Per tant, la pretensió del PP de treure les conseqüències que li interessen dels informes del Consell General de la Comissió Europea, del Greco i de la Comissió de Venècia no té cap justificació. Si hi ha un òrgan polititzat, per definició, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan format per quotes partidistes la principal funció del qual és designar jutges d'acord amb quotes partidistes. Un òrgan on el que preval és la fidelitat política. Un òrgan que funciona a base de consignes i qui no les segueix per la cadira és un òrgan disfuncional fins a la medul·la que, en lloc de fer de govern del poder judicial, que és el que hauria de fer, fa de controlador polític del poder judicial. I la proposta del PP no pretén canviar. Això pretén només perpetuar el seu predomini i el dels seus acòlits en aquest òrgan, amb el tòpic fals i suat de que siguin els jutges els que elegeixin els jutges.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Por eso, hemos presentado propuestas que ayudan al bolsillo de las personas: desgravaciones para quienes pagan el alquiler, desgravaciones por las hipotecas de aquellos que pueden comprar y también, respecto a los padres que ayuden a la entrada de los hijos, que no se vean sometidos a un doble esfuerzo fiscal. En definitiva, menos impuestos sobre la vivienda y más dinero en el bolsillo de las familias. Y también, de una vez por todas, hace falta que el Estado ceda ya los inmuebles de la Sareb y del propio Estado. Esta es la política de vivienda que defendemos desde Junts, y por eso no vamos a votar a favor, porque no vamos a convertir esta moción en nuestra política de vivienda, cuando la nuestra es mucho más ambiciosa y pensada desde Cataluña para Cataluña, que no necesita que Madrid nos explique cómo hay que gestionar la escasez. Necesitamos herramientas, recursos y libertad para actuar, porque para Junts al final la política de vivienda solo tiene una medida para el éxito, y es que el pagar la vivienda no se lleve por delante la tranquilidad de las familias catalanas, que trabajar y tener un sueldo vuelva a ser suficiente para vivir bien y llegar a fin de mes...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«En Cataluña nos faltan entre 125 000 y 140 000 viviendas, y el Gobierno sigue pensando que la vivienda se resuelve desde el BOE, imponiendo más regulaciones sobre un parque absolutamente insuficiente, y se equivoca. Lo que hace falta es conseguir más vivienda, más soluciones residenciales, construir vivienda pública, también privada, y rehabilitando, recuperando viviendas vacías o facilitando la cooperación públicoprivada, claro que sí, pero, sobre todo, entendiendo que no todo el mundo necesita el mismo tipo de vivienda. No tiene sentido entender que un estudiante, una persona mayor que ya vive sola, un trabajador temporal o alguien en situación de emergencia tengan que competir por el mismo piso que necesita una familia. Hay que priorizar residencias de estudiantes, viviendas con servicios para las personas mayores y alojamientos temporales dignos para las emergencias; soluciones adaptadas a cada necesidad, que permiten reservar las viviendas convencionales para quienes necesitan hogares estables. Esta también es una diferencia principal con la moción de ustedes. Nos dicen que hace falta más oferta y movilizar suelo. Sí, muy bien, pero siguen pensando esencialmente en la vivienda convencional, sin concretar siquiera con qué recursos, y, con el déficit fiscal que recientemente sufrimos los catalanes, resulta totalmente imposible ampliar el parque de vivienda y ustedes se niegan de forma recurrente a revertirlo. Además, cuando se concreta aparece una vieja costumbre del Partido Popular, que es meterse en lo que le compete a Cataluña. Nosotros no pretendemos que se haga eso mediante la intervención del PSOE o mediante lo que plantea el PP, pero, mientras que unos sobrerregulan y otros recentralizan, hay personas que necesitan soluciones, y anunciar 15 000 nuevas viviendas no paga el alquiler ni la hipoteca del mes que viene a nadie.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Y cuando sus políticas no funcionan, el problema siempre son los propietarios, los inversores, la sociedad, los promotores, es decir, cualquiera que pase por ahí, menos el propio Gobierno. Y en estos días hemos tenido otro ejemplo extraordinario. El Gobierno había comprometido en el plan de ocupación europeo viviendas de protección social; muy ambicioso, 25 000 nuevas viviendas para todo el Estado. Pues ni siquiera eso: ahora son 15 000. Acaban de comunicar que van a ser 15 000 y que ni siquiera hace falta que sea vivienda de obra nueva; ahora hay que contar también con las rehabilitaciones. ¡Un exitazo del Gobierno socialista! Faltan 750 000, 800 000 viviendas y el Gobierno compromete 15 000. ¡A este ritmo solo les van a hacer falta 50 planes de recuperación para poder dar salida a las familias que buscan vivienda! Cuando no pueden cumplir el objetivo no cambian la política; no, cambian el objetivo, y a la baja, claro. Ese es el problema de fondo. Se ha querido gestionar la escasez de vivienda, en lugar de combatirla.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Muchas gracias. Muy buenos días. Hoy el Partido Popular nos trae una moción que, de hecho, pide una cosa que es tan elemental como que el Gobierno cumpla aquello que esta Cámara ya ha aprobado. Y este es probablemente el mejor resumen de esta legislatura: hemos llegado al punto en el que el Congreso tiene que volver a votar para que el Gobierno cumpla lo que ya se ha aprobado en el Congreso, porque este Gobierno tiene una relación muy particular con las votaciones: cuando gana es un mandato, y cuando pierde es papel mojado. Y en vivienda pasa exactamente lo mismo. El presidente Sánchez, efectivamente, anunció que esta sería la legislatura de la vivienda, y acertó; desde luego que acertó, ha sido así, pero no por los motivos que él imaginaba o que pretendía prometernos. Ha sido la legislatura en la que miles de jóvenes no se pueden emancipar, cuando la oferta de alquiler se ha reducido enormemente y los precios no paran de aumentar. Sí, señor Matutes, también en Cataluña, con los datos oficiales de los últimos semestres, los precios suben mucho; se reduce la oferta y comprar una vivienda se ha convertido también en una misión imposible.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Aquesta és també una diferència principal amb la moció de vostès. Ens diu que cal més oferta mobilitzar sòl, bé, però continua pensant essencialment en l'habitatge convencional i sense concretar, doncs, ni tan sols en quins recursos perquè s'esgoti amb indecent dèficit fiscal que patim els catalans ens és absolutament impossible. Ampliar el parc d'habitatge. I vostès es neguen recurrentment a revertir. O per exemple, i a sobre, quan concreta, reapareix un vell costum del Partit Popular de voler decidir des de Madrid allò que correspon decidir a Catalunya. No, nosaltres no volem substituir el supra intervencionisme del PSOE per la recentralització del PP. Però mentre uns ho regulen i els altres centralitzen. Hi ha persones que necessiten solucions avui. Anunciar 15 000 nous habitatges no paga el lloguer ni la hipoteca del mes que ve. Per això, Junts hem registrat propostes que van a ajudar a la butxaca de les persones. Desgravacions de les persones que paguen el lloguer, desgravacions a la hipoteca i els interessos de les persones que poden comprar també. És també que els pares que ajudin a l'entrada que no es vegin sotmesos a un doble esforç fiscal. En definitiva, menys impostos sobre l'habitatge i més diners a la butxaca de les famílies. I també cal, d'una vegada que l'Estat cedeixi ja els immobles de la Sareb i del mateix Estat. Aquesta és la política d'habitatge que Junts defensem. Per això no votarem sí, perquè no convertirem aquesta moció en la nostra política d'habitatge. La nostra és molt més ambiciosa, completa, pensada des de Catalunya i per a Catalunya. Catalunya no necessita que Madrid ens expliqui com es gestiona l'escassetat. Necessitem eines, recursos i llibertat per deixar de tenirne. Perquè al final, per Junts la política d'habitatge només té una mesura de l'èxit que pagar l'habitatge no s'emporti la tranquil·litat de les famílies catalanes, que treballar i tenir un sou torni a ser suficient per viure bé i arribar a final de mes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«I quan les seves polítiques no funcionen, el problema sempre són els propietaris, els inversors, les societats, els promotors. És a dir, qualsevol que passi per allà menys el mateix Govern. I aquests dies n'hem tingut un altre exemple extraordinari. El Govern havia compromès, dins del Pla de Recuperació Europeu, gairebé 25 000 habitatges de lloguer social molt ambiciós. 25 000 nous habitatges per tot l'Estat. Doncs ni aquests, ara són 15 000. Acaben de comunicar que seran 15 000 i que ja no cal ni tan sols que siguin nous habitatges. Ara ja hi entraran a comptar també la rehabilitacions. Un exitàs del govern socialista. Falten 750 800 habitatges i el Govern es compromet 15 000. Aquest ritme només necessitaran 50 plans de recuperació per poder donar sortida a les famílies que busquen habitatge quan no poden complir l'objectiu. No canvien la política, no canvien l'objectiu a la baixa, és clar. Aquest és el problema de fons. S'ha volgut gestionar l'escassetat d'habitatge en lloc de combatrela. A Catalunya ens falten entre 125 000 i 140 000 habitatges i el Govern continua pensant que l'habitatge es resol des del BOE imposant més regulacions sobre un parc absolutament insuficient i s'equivoca. El que cal és aconseguir més habitatges i més solucions residencials. Construint habitatge públic, també privat, rehabilitant, recuperant habitatges buits, mobilitzant el patrimoni públic, facilitant la col·laboració publico privada. És clar, sí, però sobretot entenent que no tothom necessita el mateix tipus d'habitatge. No té sentit que un estudiant, una persona gran que ja viu sola, un treballador temporal o una situació d'emergència hagi de competir pel mateix pis que necessita una família. Hem de prioritzar residències d'estudiants, habitatges amb serveis per a la gent gran i allotjaments temporals dignes per a les emergències. Solucions adaptades a cada necessitat que permeten reservar els habitatges convencionals per a qui necessita una llar estable.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Moltes gràcies. Molt bon dia. Avui el Partit Popular ens porta a una moció que de fet demana una cosa bastant elemental i és que el Govern compleixi allò que aquesta cambra ja ha aprovat. I aquest és probablement el millor resum d'aquesta legislatura. Hem arribat al punt que el Congrés ha de tornar a votar perquè el Govern compleixi el que ja s'ha aprovat en el Congrés, perquè aquest govern té una relació molt particular amb les votacions quan guanyen. És un mandat. Quan perden és paper mullat. I en habitatge passa exactament el mateix. El president Sánchez, efectivament, va anunciar que aquesta seria la legislatura de l'habitatge i ho va encertar. A fe de Déu que ho va encertar. Ho ha estat, però no pels motius que ell imaginava o que pretenia permetre'ns. Ha estat la legislatura en què milers de joves no es poden emancipar. L'oferta de lloguer s'ha reduït enormement i els preus no paren d'augmentar. Sí, senyor Matutes, també a Catalunya, amb les dades oficials dels darrers semestres, els preus pugen molt i es redueix l'oferta i comprar un habitatge s'ha convertit també en una missió impossible.»