Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
810 declaraciones · página 22 de 27
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«El que no farem és, perquè no inclou tot allò que volíem o, potser, alguna de les coses incloses no ens acaben de convèncer, votar-hi en contra. I estaria bé que aquest reial decret, avui, tirés endavant, perquè l'aliança contra la pobresa energètica està molt preocupada per la quantitat de gent que deixàvem sense cap cobertura si finalment no es convalidava. Deixin-me dir, també, que al llarg d'aquesta negociació, i perquè hi ha hagut una negociació prèvia, ahir el Govern de la Generalitat, i aquí responc mínimament el company anterior, va poder anunciar que, finalment, després de tres dècades, superem el darrer escull per materialitzar el traspàs efectiu de la gestió de les beques a la Generalitat. I ho necessitàvem. I aquí vull fer esment de la companya Marta Rosique, que durant quatre anys s'hi va dedicar ininterrompudament. Les beques s'han de gestionar des de Catalunya, i això serà així. Què més hem aconseguit? 150 milions anuals per projectes de recerca i desenvolupament. Aquesta Catalunya rica i plena, que basa gran part de la seva activitat productiva en uns projectes que tenen una plusvàlua, que són de valor afegit, tenen a veure, precisament, amb la gestió del coneixement, amb la gestió de la recerca, amb la gestió del que és R+D, i l'incorporem, i ahir ja va ser efectiu.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. No em puc estar de començar tranquil·litzant la cambra. El company Pujol se'n va, però se'n va al Senat. Vull dir, que el seguirem tenint a les cambres, no pateixin, gaudirem dels seus discursos, també. Per tant, em vindrien moltes ganes de replicar-li l'última part del discurs, perquè jo el que vull és una Catalunya independent i, escoltin, els ho diré: normal, tan cutre o tan altiva i plena com la resta de les nacions del món; tan vigorosa i, a vegades, tan avorrida com la resta de les nacions del món. Que som una nació, però ja està, no som ni millors ni pitjors i, a vegades, ni iguals. Dit això, me'n vaig al decret, que és el que em tocava. Ministra, vicepresidenta, aquesta vegada, han entès alguna cosa, i a mi em complau dir-ho. Han entès que, abans, han de trucar. I, per tant, han utilitzat el sistema òmnibus, que a nosaltres ens rebenta, però abans han trucat, i això ha fet possible l'entesa en molts dels àmbits que recull aquest reial decret i que, per tant, votarem positivament a la seva convalidació perquè, és clar, ara diguin-me a mi vostès com hem de votar en contra de l'allargament del bo social i d'impedir que es talli el subministrament d'energia, aigua i llum als consumidors vulnerables. Com hem de votar en contra d'un increment retributiu als treballadors del sector públic d'un 2 %? Com hem de votar en contra del manteniment de l'IVA superreduït o inexistent als productes de primera necessitat? És clar que hi ha coses que no ens agraden, i és clar que ho hem dit moltes vegades, i és clar que hem demanat la tramitació com a projecte de llei, per poder introduir algunes de les modificacions que ja s'han anat dibuixant. És clar que volem que aquesta garantia de subministrament estigui incorporada definitivament i per sempre a la llei. És clar, és de sentit comú.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«En esta ley de los agentes rurales y medioambientales mantenemos viva nuestra enmienda 71 para que se pueda garantizar la aplicación de la tasa de reposición de efectivos que determina el Estado para las policías, porque acostumbra a ser mayor. Pedimos el apoyo del resto de grupos parlamentarios para que esta propuesta sea aprobada y maximizamos así la conquista de nuevos derechos profesionales sujetos a la ley. Quiero agradecer a todos los ponentes de las dos leyes y, en especial, que no se lo crea mucho, pero hay que reconocer al compañero José Luis Aceves porque ha aguantado bien la presión, que ha sido mucha. La compañera que me ha precedido lo ha reconocido, pero que no se lo crea mucho, porque este es el trabajo de cualquier diputado, aunque a veces no es así, pero el compañero Aceves lo ha hecho bien, ha aguantado la presión y la ha ejercido allí donde tocaba, y esto es siempre de agradecer. Y termino. Hace quince años y un día fue un día monstruoso, un incendio en Horta de Sant Joan terminó con la vida de cinco bomberos del GRAF, del cuerpo de bomberos de la Generalitat de Catalunya. Hoy, desde esta tribuna y a punto de aprobar estas dos leyes, aunque nos queden un poco lejos de Cataluña, también pienso en Xavier y en David, dos agentes rurales compañeros que fueron asesinados en Aspa, fueron asesinados en acto de servicio. Todos estos pasos que damos son por ellos también. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Todo el mundo entiende que en Cataluña tenemos bien definidas las funciones de los bomberos de la Generalitat y del Cuerpo de Agentes Rurales. La misión de los primeros es velar por la seguridad de las personas, de los bienes y también de la naturaleza mediante la prevención, extinción de incendios y salvamento; y la misión del Cuerpo de Agentes Rurales y sus funciones tienen que ver con la protección del entorno, de las personas, de los animales, de las plantas, del patrimonio natural, de la investigación de las causas de un incendio forestal; por ejemplo, la detección de una plaga forestal, la denuncia de un vertido en el río y un largo etcétera. Ambos cuerpos se rigen por sus respectivas leyes, aprobadas obviamente por el Parlamento de Cataluña. Por ese motivo, el primer escollo con el que podríamos topar aquí son temas competenciales, y este escollo obviamente era una línea roja; línea roja superada. El otro gran objetivo de Esquerra Republicana en esta ley era conseguir el reconocimiento del derecho a jubilarse anticipadamente a los agentes rurales. Esta no es una reivindicación nueva, es histórica del Cuerpo de Agentes Rurales, que la Generalitat de Catalunya ya se hizo suya en 2021 mediante el acuerdo del 13 de abril que los representantes sindicales del sector en aquel momento rubricaron con el Gobierno de la Generalitat. En ese momento, el Gobierno de la Generalitat se comprometió a asumir los costes de los coeficientes reductores y a estabilizar la plantilla para garantizar que, por motivos de peligrosidad -y entiendo que son muy fáciles de entender por parte de todo el mundo-, los agentes rurales tuvieran el derecho a jubilarse anticipadamente. A pesar de la voluntad coincidente de la Generalitat y del cuerpo, esto era jurídicamente imposible por la negativa reiterada del Estado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Acabo agraint a tots els ponents de les dues lleis i, en especial, val a dir, també, que no s'ho cregui molt, però val a dir, també, al company José Luis Aceves. Bàsicament, perquè ha aguantat. Ha aguantat bé la pressió, que ha estat molta. La companya que m'ha precedit també li agraïa, però tampoc s'ho cregui molt, perquè això és la feina de qualsevol ponent que porta una llei, de qualsevol diputat, que, també és veritat, no acostuma a ser així. Però el company Aceves ho ha fet bé, ha aguantat la pressió i l'ha exercida, sobretot, allà on corresponia, així que això sempre és d'agrair. I ara sí que acabo. Avui fa 15 anys i un dia d'un dia monstruós, d'aquell incendi d'Horta de Sant Joan que va acabar amb la vida de cinc bombers del GRAF, del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. I avui, també, des d'aquest faristol i a punt d'aprovar aquestes dues lleis, encara que ens quedin, certament, un pèl lluny de Catalunya, també penso en el Xavier i el David, dos agents rurals, dos companys que van ser assassinats, l'assassinat que totes i tots recordareu a Aspa, que van ser assassinats en acte de servei. Avui, tots aquests passos que fem endavant també van per tots ells. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Tanmateix, tot i la voluntat coincident del cos i de la Generalitat, això era jurídicament impossible per la negativa reiterada de l'Estat. Doncs bé, mitjançant aquesta llei, Esquerra Republicana de Catalunya ha fet valer la seva força aquí, al Congrés de Diputats, per convertir en llei el que és un consens social a Catalunya. Val a dir que vàrem transmetre de forma meridianament clara que, si no es feia possible la jubilació anticipada dels agents rurals, per part nostra, no hi hauria llei. I avui ens enorgulleix enormement poder dir que, després de tres anys picant pedra, aquesta negociació per fi ha fructificat: en un termini màxim de tres mesos a partir de la publicació al BOE d'aquesta llei, els agents rurals s'han de poder jubilar amb les noves condicions, igual que tants altres col·lectius. Això no passarà pel procediment ordinari de petició, estudi i reconeixement etern dels coeficients reductors, perquè sabem totes i tots que, desgraciadament, aquest procediment ordinari és inoperatiu. I, com que és inoperatiu, ens abocaria directament al fracàs.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«No se li escapa a ningú que a Catalunya tenim ben definides les funcions dels Bombers de la Generalitat i del Cos dels Agents Rurals. La missió dels primers, òbviament, és vetllar per la seguretat de les persones, dels béns i també de la natura, mitjançant la prevenció, l'extinció d'incendis i els salvaments. I la missió del Cos dels Agents Rurals i les seves funcions tenen a veure amb la protecció, òbviament, de l'entorn, és a dir, amb les persones, amb els animals, amb les plantes, amb el patrimoni natural, amb la investigació de les causes, per exemple, d'un incendi forestal, amb la detecció d'una plaga forestal, amb la denúncia d'un abocament al riu i un llarg etcètera. Ambdós cossos es regeixen per les seves respectives lleis, aprovades, òbviament, pel Parlament de Catalunya. Per aquest motiu, el primer possible escull que ens podíem trobar aquí era justament temes competencials. I aquest escull, òbviament, per nosaltres era una línia vermella. Línia vermella també superada. L'altre gran objectiu d'Esquerra Republicana en aquesta llei era aconseguir el reconeixement del dret a jubilar-se anticipadament dels agents rurals. Aquesta no és una reivindicació nova, és una reivindicació històrica del Cos d'Agents Rurals que la Generalitat de Catalunya ja va fer-se seva l'any 2021 mitjançant l'acord del 13 d'abril que els representants sindicals del sector, en aquell moment, també van rubricar amb el Govern de la Generalitat. En aquell moment, val a dir, també, que el Govern de la Generalitat ens vàrem comprometre a assumir el cost dels coeficients reductors i estructurar la plantilla per garantir que, per raons de perillositat, que entenc que són molt fàcils de comprendre per tothom, els agents rurals tinguessin el dret de jubilar-se, també, anticipadament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«En tercer lloc, entrarem esmenes per mantenir la coherència del redactat, en concret, en allò que fa referència a l'escrupolós respecte al marc competencial exclusiu autonòmic en matèria de polítiques d'infància i de serveis socials. En aquest sentit, també hem de fer una esmena per tal que, quan els menors es trobin al seu territori de destí, l'Estat ja no té competències per regular, a través de real decret, llei, etcètera, les actuacions que han de dur a terme les diferents comunitats autònomes. En quart lloc -també creiem que és de sentit comú- no és més important abordar el finançament de les polítiques d'acollida dels menors migrats sols per tal de poder garantir els seus drets? Concretament, un apartat que estableixi que els territoris que ofereixin acompanyament als joves entre 18 i 21 anys, nosaltres no volem que, a partir dels 18 anys, la gent quedi al carrer, perquè això pot passar en qüestió d'un any o en qüestió de mesos, sinó que també necessitem un finançament per poder fer, com ja estem fent a Catalunya, per això, en aquests moments, la xifra de menors tutelats ja arriba pràcticament als 7000 menors tutelats, i és un orgull poder dir que tenim 7000 menors. Llavors, el que sí que necessitem, ja que no tenim la clau de la caixa, si volem complir amb els drets humans, és tenir els diners per poder-ho fer. I això crec que és competència de l'Estat, perquè és qui té la clau de la caixa i es pot fer. La integració, doncs, estem contents de fer-ho, però volem fer-ho bé. Seria una mica el resum, no?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Bon día a tothom. Una previa: prefiero ser acusado siempre de buenismo que de malismo. Ahí lo dejo. El nostre grup considera imprescindible abordar la situació de l'arribada dels menors d'edat que arriben a l'estat després d'un procés migratori llarg, perillós i traumàtic. Per començar, és entendre que és important, no hi ha cap dubte de si hem d'acollir o no hem d'acollir menors. Qui tingui dubte és extrema dreta, i diré per què. Els nens i adolescents que arriben de tercers països sense cap adult que els acompanyi tenen dret a ser acollits i cuidats segons el que estableix la Convenció dels Drets dels Infants de 1989. No complir això és extrema dreta. Aquests menors necessiten protecció. Ho pintin com ho pintin, aquests menors necessiten protecció i suport per garantir els seus drets. Catalunya, amb orgull, sempre ha sigut una terra d'acollida. Amb orgull, amb molt d'orgull. Tenim, en aquests moments, 2362 menors -alguns diuen que no en tenim-, 2362 menors; 4200 menors que han sortit els últims anys i ja tenen més de 18 anys. Només en el darrer any i mig n'hem rebut 1500, i és un orgull fer-ho. És un orgull poder donar una oportunitat, amb recursos o sense, perquè els traurem d'on sigui, però els menors no els deixarem mai tirats.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Acabo, señora presidenta. Aquí també s'ha dit que la immigració és un problema. Una altra mentida. Senyories, si la immigració és un problema, jo soc un problema, vostès són un problema, aquest país és un problema i el meu país també és un problema. I ho dic clarament. No és que hi hagi un problema amb la immigració i, aleshores, és que hi ha molts fatxes, fins i tot amb estelada. No. És que hi ha molts fatxes, fins i tot amb estelada, i, aleshores, assenyalen la immigració com un problema. I ho dic també clarament: no es pot ser independentista i feixista. No es pot ser independentista i racista. De fet, aquestes dues condicions neguen la condició d'independentista. Perquè no es pot fer, no es pot crear una Catalunya plena si és pura, perquè no existeix la Catalunya pura. No existeix. Som el fruit d'una barreja, i així ha de ser. I qui no entengui això simplement no vol guanyar o simplement vol tornar a una essència perdedora, on només s'aplaudeixen a ells mateixos. I escoltin, almenys una persona -una, només, no demano més, una- ha de parlar als de fora. La resta, que parlin als de dins, però una, als de fora. Repeteixo: si és que volem guanyar. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Dicho esto, nos preocupa el ámbito de los consumidores y usuarios; nos preocupa porque conviene recordar en esta Cámara que la competencia vuelve a ser exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Por tanto, más allá del rompimiento del modelo que de alguna manera llevaban y que ofrece dudas realmente sobre la idoneidad de plantearlo en este proyecto de ley, nos preocupa también que no se ha trabajado suficientemente con el Gobierno de Cataluña y que afecte a algunas de las competencias posibles que se estén ejerciendo en este momento. Dos aspectos más, alguno de los cuales ya he avanzado. No pararemos con la enmienda de consecución de vinculación de las tasas judiciales en el turno de oficio y la retribución de los abogados del turno de oficio, porque se ha de resolver esta situación. Otro elemento vinculado a la justicia que todos olvidamos, pero que quiero poner encima de la mesa -la eficiencia en la justicia-, también tiene que ver con sus funcionarios. La estabilización de interinos que se ha producido en las administraciones públicas ha fallado estrepitosamente en la Administración de Justicia, y hablo desde mi territorio, donde si se nos hubiera dejado hacer como cuerpo de la Generalitat de Catalunya, que no lo es, ya lo tendríamos resuelto. En cambio, desde el Estado no se está previendo ninguna de las necesidades que tiene este territorio.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gracias, presidenta. Diputadas y diputados, quiero expresar el voto negativo a la enmienda a la totalidad, porque, como se ha comentado, lo que contiene entendemos que es considerablemente conexo como materia, porque proviene de trabajos que ya se estuvieron trabajando con bastante intensidad en la última legislatura, y que decayó, porque contiene lo que es materia de ley orgánica, porque el resto fue a parar al Real Decreto 6/2023, pero también porque, teniendo en cuenta que votaremos en contra de la enmienda a la totalidad y que es previsible que esta decaiga, significa que daremos trámite a la posibilidad de que esta ley vaya haciendo su camino con sus enmiendas parciales. Por tanto, es importante dejar unas cuantas líneas claras antes de que empecemos esta negociación, parte de la cual ya se ha hecho, lo aviso. Lamento tener que discrepar absolutamente en este caso con el compañero diputado que me ha precedido, pero si alguna línea roja clara tienen Esquerra Republicana y Catalunya son los juzgados de paz; es decir, no aceptaremos ningún texto normativo que los vacíe de contenido o que los haga desaparecer, porque el análisis que hacemos del juzgado de paz es exactamente el mismo vinculado a la justicia de proximidad, al conocimiento del territorio, a su eficiencia y eficacia. Y no estamos hablando de nombres, estamos hablando de una institución que es muy antigua en nuestro país. Por tanto, de ninguna manera aceptaremos un proyecto normativo que pueda afectar a esta figura histórica del derecho catalán.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Dit això, ens preocupa l'àmbit dels consumidors i usuaris, i ens preocupa perquè convé recordar, en aquesta cambra, que la competència torna a ser exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Per tant, més enllà del trencament del model que, d'alguna manera, aportaven i que realment ofereix dubtes sobre la idoneïtat de plantejar-lo en aquest projecte de llei, ens preocupa també que no hagi estat suficientment treballat amb el Govern de Catalunya o que afecti alguna de les competències possibles que estigui exercint en aquest moment. Dos aspectes més, algun dels quals ja he avançat anteriorment. No pararem amb l'esmena de consecució de vinculació de les taxes judicials al torn d'ofici i a la retribució dels advocats del torn d'ofici, perquè hem de resoldre aquesta situació. Un altre element vinculat a la justícia que tothom està oblidant, però que vull posar damunt de la taula. L'eficiència de la justícia també té a veure amb els seus funcionaris. L'estabilització d'interins que s'ha produït a les administracions públiques ha fallat estrepitosament en l'Administració de justícia. I parlo des del meu territori, on, si se'ns hagués deixat fer com a cos de la Generalitat de Catalunya, que no ho és, ja ho tindríem resolt i, en canvi, des de l'Estat no s'està preveient cap de les necessitats que té aquest territori.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gràcies, presidenta. Diputades, diputats. Per expressar el vot negatiu a l'esmena a la totalitat, per expressar-lo perquè, com s'ha comentat, el que conté entenem que és considerablement connex com a matèria, perquè prové de feines que ja s'havien estat treballant amb bastanta intensitat a la passada legislatura, i que va decaure, perquè conté allò que és matèria de llei orgànica perquè la resta va anar a parar al Reial decret 6/2023, però també perquè, tenint en compte que votarem en contra de l'esmena a la totalitat i que és previsible que aquesta decaigui, vol dir que donem tràmit a la possibilitat que aquesta llei vagi fent el seu camí amb les seves esmenes parcials. Per tant, és important deixar unes quantes línies clares abans que comencem aquesta negociació, part de la qual ja ha estat feta, també ho aviso. I lamento haver de discrepar absolutament, en aquest cas, amb el company diputat que m'ha precedit, però si alguna línia vermella clara té Esquerra Republicana de Catalunya són els jutjats de pau. És a dir, no acceptarem cap text normatiu que els buidi de contingut o que els faci desaparèixer, perquè l'anàlisi que fem dels jutjats de pau és exactament la mateixa vinculada a la justícia de proximitat, vinculada al coneixement del territori, vinculada a la seva eficiència i eficàcia, i no estem parlant de noms, estem parlant d'una institució que és molt antiga al nostre país. I, per tant, de cap de les maneres acceptarem un projecte normatiu que pugui afectar aquesta figura històrica del dret català.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Aquesta esmena, que ja els avanço que anirem interposant a totes les lleis que ens presentin, això sí, vinculades amb l'Administració de justícia, no ho farem a les lleis sobre costes, però ja els avanço que les presentarem, per nosaltres són imprescindibles. Perquè sense un reconeixement i una retribució d'un torn d'ofici dignament, difícilment podrem garantir la qualitat del servei que es presta en concepte de defensa a aquelles persones que els hi cal. Perquè això no és una tria, això és una necessitat. Malgrat tot, creiem que els avenços són suficients, i especialment en matèria lingüística. Recordo també a la bancada socialista que, més tard o més d'hora, haurem d'entrar a la llei orgànica del poder judicial per tal que s'hi incloguin les llengües oficials com a requisit i no com a mèrit per a l'accés als llocs de Catalunya, Euskadi i Galícia. Deia que això posa la primera pedra per a l'efectivitat dels drets. I deixin-me acabar. Hi ha un tema que ens té molt preocupats, i és una esmena que no s'ha retirat, que no ens hi podrem mostrar a favor, ens abstindrem, però que ens preocupa per com s'ha entrat. I és la que té a veure amb el traspàs respecte de les jubilacions del sistema mutualista al RETA d'advocats i procuradors. En aquest escó ja vam manifestar que estàvem absolutament a favor que es garanteixi una jubilació i unes prestacions dignes. Vist el sistema i el contingut d'aquesta llei, enteníem que no era el lloc per posar-ho. I, a més a més, va ser la translació d'una PNL, és a dir, d'una proposició no de llei.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Per tant, en un dia com avui, en què puc tenir o desitjo o espero o vull abraçar la meva secretària general en persona molt properament, després de sis anys d'exili, que aprovem una ley por el derecho a la defensa és, com a mínim, irònic, perquè havia de ser-hi molt abans. Perquè ens deien que això era un estat democràtic, de dret i social. I tots sabem que no és així. Deixin-me dir que nosaltres no estem aquí per reformar l'Estat. Deixin-me dir, també, que moltes vegades hem dit que sí que acompanyarem la transformació de l'Estat, perquè som demòcrates a tot arreu. I deixin-me dir que això avança amb la intenció de democratitzar aquest estat demòfob. Hi ha dues esmenes que no hi ha hagut manera que ens les compressin. Aquestes sí que valien diners. Vostès saben que va haver-hi un gran debat quan es van imposar les taxes per l'accés als tribunals i que aquestes taxes eren finalistes. Des del Govern de la Generalitat, s'ha demanat per activa i per passiva que les taxes percebudes a Catalunya fossin destinades a la remuneració digna del torn d'ofici, perquè som perfectament conscients que els advocats i advocades que es dediquen al torn d'ofici estan mal remunerats, estan poc reconeguts i tenen poc suport per la seva feina, que és essencial en la garantia de la defensa de tota la ciutadania. No hi ha hagut manera.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Bon dia, diputats i diputades. Bon dia, presidenta. Gràcies. Que s'hagi de presentar, a aquestes alçades, una llei orgànica per garantir el dret de defensa explica moltes de les coses que han vingut passant en aquest estat. Per molt que sigui una llei que fa de volta de totes les lleis que en dependran i que entenc que, després, a través de la deficiència processal i demés, s'aniran desenvolupant. Perquè saben què passa? Que la convicció generalitzada a Catalunya és que segons quins ciutadans i ciutadanes no teníem dret a defensa, simplement. No et pots expressar en el teu idioma, no pots rebre les comunicacions en el teu idioma, quan vas a Madrid, hombre, solo faltaría, ¿no? Parlen la lengua del imperio... És igual si tots els teus drets com a ciutadans són conculcats o ho deixen de ser. Per tant, quan va arribar aquest projecte de llei, clar que vam introduir esmenes a favor de les persones amb discapacitat. Clar que vam introduir esmenes a favor dels menors i de la definició del que enteníem per menors en aquesta llei. Clar que vam introduir una bateria d'esmenes a favor de la professió d'advocats i procuradors. Clar. Però hi havia un element fonamental a tot això. Ens passem la vida sentint que 'Todos los españoles somos iguales delante de la ley', però, al final, no és veritat, per molt que ens vulguin considerar espanyols. I per això agraeixo l'esforç, i ho ha dit fa un moment el company Cervera, agraeixo l'esforç del company Cervera i de la companya Mercè Perea per arribar a dotar tota la ciutadania de la possibilitat d'anar als tribunals de tot l'Estat en el seu propi idioma. Ens diuen que costa diners? De veritat? La bancada de la dreta ens diu que el problema d'això és que costa diners? Se m'acudeixen vàries maneres de no buidar les arques públiques, com han fet vostès, i que no sigui necessàriament deixar-nos sense la capacitat d'intervenir en els tribunals en el nostre idioma.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Decía que todo lo que hubiéramos podido hacer y no hemos hecho son oportunidades perdidas, porque las características de esta legislación que tienen que ver con el intento de romper los techos de cristal no han traspasado los intentos de romper los suelos pegajosos, porque estamos consiguiendo -sí, mínimamente- que aquella frase de que cuando una mujer entra en política cambia la mujer, pero que cuando muchas mujeres entran en política cambia la política sea aplicable a todas las esferas de la sociedad. Y ¿saben lo que ocurre? Que las legislaturas cada vez son más cortas y más evanescentes y nuestro deber, cuando tenemos la suerte -la suerte- de ser legisladoras y legisladores, es hacer todo cuanto podamos en cuanto podamos, y perder oportunidades como esta me parece que es algo que no nos podemos permitir. Por tanto, con cierto desánimo, con cierta decepción y con esta sensación de oportunidad única perdida, votaremos a favor de la ley, porque a fin de cuentas cualquier avance no lo va a entorpecer Esquerra Republicana de Catalunya, pero es cierto también que todos los avances que hubiéramos podido impulsar no han sido posibles. Así que desde el dolor, desde cierta pena y lástima, mantenemos nuestras enmiendas, y, si en el ratito que queda, los grupos de la mayoría deciden que hay que imponer sanciones para el cumplimiento efectivo de las previsiones de esta ley, saben que nos las pueden votar. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Deia: tot el que hauríem pogut fer i no hem fet són oportunitats perdudes. I són oportunitats perdudes perquè les característiques d'aquesta legislació que tenen a veure amb l'intent de trencament dels sostres de vidre no s'han traspassat a l'intent de trencament dels terres enganxosos. I perquè, si bé estem aconseguint mínimament que aquella frase de 'Quan una dona entra en política, canvia la dona, però quan moltes dones entren en política, canvia la política' sigui aplicable a totes les esferes de la societat. I saben què passa? Que les legislatures cada vegada són més curtes i més evanescents. I el nostre deure, quan tenim la sort, la sort, per entendre'ns, de ser legisladores i legisladors, és fer tot el que puguem en el moment en què puguem. Perdre oportunitats com aquesta em sembla que no ens ho podem permetre. I, per tant, amb un cert desànim, amb una certa decepció, amb una certa sensació d'oportunitat única perduda, votarem a favor de la llei perquè, al final, qualsevol avanç no serà entorpit per Esquerra Republicana de Catalunya. Però també és cert que tots els avanços que hauríem pogut impulsar no han estat possibles. Amb un cert dolor, amb una certa pena, mantenim les nostres esmenes. Si, en l'estona que queda, els grups de la majoria decideixen que s'han d'imposar sancions per al compliment efectiu de les previsions d'aquesta llei, saben que ens les poden votar. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«PSOE és amb el Gobierno de España que ha elaborat normativa i que, posteriorment, ha desenvolupat el Govern de la Generalitat mitjançant el pla de qualitat de l'aire? És aquest? O el compromís és amb els alcaldes i alcaldesses del PSC de l'àrea metropolitana que, ai!, s'oposen el pla? En què estem? Amb una cosa o amb l'altra? Ens la mirem diferent quan estem aquí o quan estem allà? I parlant de canvi climàtic i qualitat de l'aire. A Catalunya hi ha noranta-vuit instal·lacions que paguen drets d'emissions, però la transferència a Catalunya dels recursos procedents de la subhasta de drets d'emissió del règim de Comerç, dels drets d'emissió de la Unió Europea, per destinar-los a la lluita contra el canvi climàtic no els percebem directament. Estem parlant d'uns 320 milions d'euros anuals que podrien dedicar-se a projectes, evidentment, de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic del Fons climàtic. Què ens en podria dir, senyora ministra? I també parlant de subhastes i d'eòlica marina, li demanem -i ho fem per enèsima vegada- que la subhasta es faci a Catalunya i es prioritzin els criteris que estableix la Generalitat, que són criteris amb un component social important. I que no només això, sinó que són criteris també que estan consensuats amb el territori, això vol dir amb els alcaldes i alcaldesses del territori afectat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I també parlant del seu Govern i de la seva sucursal a Catalunya, en aquest cas ara un incís pel PSC. Nosaltres necessitaríem aclarir -i crec no només el Grup Republicà, també la ciutadania de Catalunya- quin és el seu grau de compromís amb les directives ambientals i amb la preservació del medi natural. M'explico. Avui dia no sabem a qui hem de creure, o no sabem a quin criteri li fa més cas vostè, és a dir, aquell que deriva d'Atocha o aquell que deriva de l'estació de Sants. M'explico. Ho dic per saber si segueixen apostant, com afirma Salvador Illa, per un model de ciment i asfalt, i segueixen capficats en voler ampliar l'aeroport de Barcelona, passant per sobre de la Ricarda o, per al contrari, vostès són els qui volen donar compliment a les cartes d'emplaçament de la Comissió Europea i vetllar pels espais naturals i el medi ambient, perquè les dues coses alhora són impossibles. Ens agradaria que això també ens ho contestés. I, en el mateix sentit, també li demanaríem posicionament del Govern d'Espanya respecte a les zones de baixes emissions, i també m'explico. Nosaltres necessitem concretar quin és el grau de compromís del PSOE amb la qualitat de l'aire de l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís del»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Un tema també clau és l'aigua. En aquest apartat ens podríem estendre molt. De fet, ens podríem extreure estendre de valent, però el temps tampoc m'ho permet. Jo voldria parlar, podria parlar, de la nefasta gestió i, com que ja li he explicat i he tingut l'oportunitat de compartir-ho amb vostè no ho faré. Deia de la nefasta gestió de la CHE durant la sequera que encara estem patint a Catalunya i, sobretot, del tancament del canal d'Urgell i del Segarra-Garrigues ara fa poc més d'un any, sense previ avís, degut a la manca de planificació. I també podríem parlar de les infinites derivades que això va tenir directament a la pagesia depenent de l'aigua, de les conques extracomunitàries, però com que ja es va fer prou el ridícul, diguéssim, no hi perdré més temps. El meu país, però, segueix patint -sobretot un embassament concret que depèn de la CHE- una sequera increïble i és els Guiamets. La situació és d'emergència extrema. Ho és pels regants i també ho és pel municipi de Falset, la capital del Priorat. La situació és tan extrema que en aquest municipi necessiten plantejar-se alternatives per garantir ja l'aigua de boca, no per regar, l'aigua de boca i la diversificació de les fonts de proveïment quan els pous propis no portin aquesta aigua, l'aigua suficient. L'alternativa més lògica és la connexió del poble de Falset amb l'embassament de Guiamets, que està en línia recta només a set quilòmetres. Ara que s'ha començat a parlar seriosament de portar aigua de l'Ebre per al regadiu, és imprescindible, vicepresidenta, que trobem solucions per les dues problemàtiques i que s'executin ja aquestes obres per procediment d'urgència. És extremadament imprescindible. I seguim parlant d'aigua i d'incompliments. Un de flagrant: l'incompliment dels terminis relatius a l'ampliació de la dessaladora de la Tordera. Tot just el passat dilluns 17 de juny, dilluns passat, el ministeri va enviar una proposta d'acord per les dessaladores de la Tordera i de Foix. Es tracta d'un retard, si em permet, inadmissible, donat que va ser el 5 de febrer del 2024 quan vostè i el conseller Mascort varen anunciar l'acord per l'ampliació de les dues dessaladores. No se li escapa a ningú que els principals damnificats d'aquest retard són sempre els mateixos, que és la ciutadania, en aquest cas els ciutadans de Catalunya, que veuen com les obres, unes obres que són estratègiques per la resiliència hídrica del país, estan endarrerides.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies, president. Vicepresidenta, molt bona tarda. Encara que sigui a instàncies del Partit Popular, li he de dir que celebrem la seva compareixença per informar i alhora, també, per fer balanç de les polítiques i les actuacions del seu macroministeri, que, sens dubte, també tenen un impacte directe en el desenvolupament econòmic, social i, òbviament, també ambiental. El tenen a l'Estat espanyol i també encara, i de moment, el tenen a Catalunya. El seu és un ministeri vital, i no és gratuït que digui que és un sistema vital, tot i que li he de dir que no destaca per la seva vivacitat, ni pel que fa a determinació, ni pel que fa tampoc a rapidesa, ni tampoc per escoltar al territori i a les seves necessitats. Jo, vicepresidenta, avui, de manera molt telegràfica, li parlaré de diversos temes. I ho faré també amb l'esperança que me'ls contesti, si és possible, tots. També li he de dir que ho faré amb un to òbviament agradable, com no pot ser d'altra manera, i no com el que hem tingut l'oportunitat d'escoltar de dos dels grups que m'han precedit. Començo per un tema que vostè sap que a Catalunya ens preocupa i ens ocupa, i que val a dir que no li he sentit dir ni un mot, que és el delta de l'Ebre. Sens dubte, un territori, un ecosistema únic, però també un ecosistema extremadament fràgil. I aquí deixo altres consideracions per nosaltres claus. La primera, les guardes, els sediments i les platges amples. Sap perfectament que aquest és el consens del territori, al costat del govern de la Generalitat, un consens que passa per mantenir el perfil, per anar endavant, i no per recular. No volem recular ni un centímetre, no volem el deslinde, tenim la solució, vostè ho sap, i també sap que aquesta solució és viable.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera el Gobierno español que Cataluña tiene un modelo de financiación justo?
«Tenim clara la nostra proposta, senyora vicepresidenta. Volem recaptar tots els impostos, traspassar el que correspongui a l'Estat pels serveis prestats i pactar una quota de solidaritat raonable. És una proposta que considerem econòmicament viable, jurídicament factible i homologable a nivell internacional. No pretenem perjudicar a ningú. Un finançament singular i just no és cap privilegi, com diuen alguns, ni és anar contra cap territori, però, com diu el president Aragonès, no acceptarem que se'ns doni gat per llebre. Tenim ara una oportunitat real i veritablement històrica per fer-ho possible. Ens cal determinació, ens cal consens i ens cal coratge. Ara no se li pot demanar a Esquerra Republicana que renunciï a allò que necessita el nostre país, que necessita la nostra gent. Per això, des d'aquesta responsabilitat que tenim en Catalunya, podem dir ara i aquí que sense sobirania fiscal nosaltres no facilitarem cap investidura. Señora vicepresidenta, el modelo actual de financiación consideramos que es injusto y, además, ineficaz. En primer lugar, porque ningún país del mundo podría prosperar social y económicamente teniendo embargado casi el 10 % de sus recursos. En segundo lugar, porque la ejecución por parte del Estado de lo que presupuesta Cataluña es un escándalo. Según las últimas cifras del primer semestre del año 2023, mientras que en Cataluña se ejecuta el 16 %, en Madrid se supera el 52 %. ¿Cómo cree que nos tenemos que sentir los catalanes ante esto? Este modelo de financiación, tengámoslo claro, es injusto y provoca una situación inédita en el conjunto del Estado español. Es un déficit fiscal de 21 980 millones de euros, que se dice pronto. Es un dinero que traemos desde Cataluña en forma de impuestos y que no vuelven en mejoras de servicios públicos, como sería necesario. En Cataluña hay un gran consenso -?ustedes lo saben- ante el problema de financiación y presupuestario. Según el último informe del Centro de Estudios de Opinión, nueve de cada diez catalanes están a favor de que la Generalitat gane más poder en la recaudación de impuestos. Y otro dato que quizás le sorprenderá, la mayoría de votantes del PSC también están a favor de que Cataluña recaude todos los impuestos.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera el Gobierno español que Cataluña tiene un modelo de financiación justo?
«Senyora vicepresidenta, l'actual model de finançament considerem que és injust i, a més a més, és ineficaç. En primer lloc, perquè cap país del món podria prosperar socialment i econòmicament tenint embargat gairebé el 10 % dels seus recursos. I, en segon lloc, perquè l'execució que fa l'estat d'allò que pressuposta a Catalunya és un escàndol. Segons les últimes xifres corresponents al primer semestre de l'any 2023, mentre a Catalunya s'executa el 16 %, a Madrid ja se supera el 52 %. Com creu que ens hem de sentir els catalans abans d'això? Aquest model de finançament, tinguem-ho clar, és injust i provoca una situació inèdita en el conjunt de l'Estat espanyol. Un dèficit fiscal de 21 980 milions d'euros, aviat és dit. Uns diners que portem des de Catalunya en forma d'impostos i que no retornen en millora de serveis públics, com caldria. A Catalunya hi ha un gran consens -?vostès ho saben- respecte al problema financer i pressupostari. Segons l'últim informe del Centre d'Estudis d'Opinió, nou de cada deu catalans estan a favor del fet que la Generalitat guanyi poder en la recaptació d'impostos. I una dada que potser els sorprendrà: la majoria dels votants del PSC també estan a favor que Catalunya recapti tots els impostos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Acabo. Un últim apunt per parlar d'aigua i de la seva dèria, perquè tenen una dèria en aquesta bancada per un Pacte Nacional de l'Aigua. Mirin, des d'Esquerra Republicana de Catalunya els tornem a dir que no, un no si em permeten rotundament escandalós, no puc cridar més, és un no com una casa de pagès. Nosaltres ho tenim clar, la descentralització en la presa de decisions és la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient. Fer-ho de manera centralitzada, com vostès pretenen, no és efectiu, perquè ens han demostrat infinitat de vegades que mai és solidari. Dit d'una altra manera i amb rotunditat, acabo, president, ni pactes nacionals ni interconnexió de conques. Davant l'emergència climàtica, l'alternativa és només caminar plegats. Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Muy buenas tardes. Es tan cierto que el campesinado y el mundo rural sufren como que VOX, y hoy también se apunta el Partido Popular, utilizan demasiadas veces a un sector estratégico, un sector que produce alimentos sanos de gusto y de calidad no solo para pellizcar cuatro votos, si me lo permiten, sino para ir una y otra vez y negar lo que dice la ciencia y el sentido común. Estamos en emergencia climática, el calentamiento global es un hecho y cada vez perdemos más biodiversidad. Ante esta realidad, diputados y diputadas del Grupo Popular, lo peor que podemos hacer es negar la evidencia y lo peor que podemos hacer también es aprovechar las reivindicaciones agrarias legítimas contraponiéndolas a la protección del medio ambiente. Lo que hacen ustedes, permítanme decirlo, aparte de ser peligroso, es extremadamente irresponsable. Les advierto ya -y no porque tenga ninguna bola de cristal- que más pronto que nunca esto se les va a poner en contra.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«I la frase que resumeix totes les anteriors: 'Les hemos destrozado el sistema sanitario' se li atribueix a Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. La va dir en una conversa al despatx del ministre d'Interior del 2011 al 2016, el senyor Jorge Fernández Díaz. Per tant, senyories del Popular, tinguin una mica de vergonya de portar aquesta proposta no de llei aquí, perquè aquesta declaració mostra una manca de respecte total cap a un dels serveis públics més valuosos i necessaris. Aquests tipus de comentaris són irresponsables, reflecteixen una actitud premeditada de desmantellament del sistema sanitari públic i tota la intenció de derivar-lo cap a una creixent privatització que, ves per on, allà on tenim la privatització és on tenen els seus amics i saludats. També recordem la gestió del PP a Madrid durant la pandèmia, que es va caracteritzar per una alta mortalitat i irregularitats en contractes públics. Aquí podien fer el que volien, no? Per què no demostraven que la sanitat pública era tan important per vostès? Madrid va ser una de les comunitats més afectades, amb la taxa de mortalitat més alta que la mitjana nacional. La gestió d'Ayuso va prioritzar l'economia per damunt de les restriccions sanitàries. Se'n recorden d'allò de la llibertat? Mentre la llibertat estava als carrers de Madrid, a les residències s'anaven morint les persones. També hi va haver denúncies sobre manipulació de dades, manca de transparència, que van alimentar la desconfiança del sector. Les retallades pressupostàries en sanitat pública han estat una constant durant els governs del PP i han afectat directament la qualitat que reben els ciutadans, i això ha provocat una situació d'infrafinançament crònic al sistema sanitari de Catalunya, però també d'altres comunitats autònomes on la despesa real sempre supera la pressupostada. Per exemple, l'Estat ha aprovat noves prestacions sanitàries i medicaments amb un elevat impacte pressupostari sense un finançament addicional. Això intensifica el dèficit estructural del Servei Nacional de Salut. Especialment, el que ens va passar durant la crisi de la covid-19. I aquest problema és fruit, com l'envelliment de la població i l'encariment de preus, però sobretot del model de finançament econòmic. Senyories el PP, la sanitat no és un negoci, sinó que és un dret fonamental. La privatització i el copagament que tant els agrada es tradueix en un accés desigual a l'atenció mèdica. Per tant, és imprescindible també revisar el finançament autonòmic vigent des del 2019 que hauria d'haver estat revisat el 2014. És imprescindible garantir la lleialtat institucional en l'àmbit sanitari, i atribuir finançament específic per les noves prestacions aprovades per l'Estat. Ayuso i el seu equip -o sigui, vostès- van utilitzar la pandèmia i ho continuen fent per atacar el Govern central, el culpa de tots els problemes de la mala gestió de Madrid i ara volen continuar. Ni llavors ni ara, no jugarem al seu joc, no la votarem a favor. Ens abstindrem, però no es preocupin, perquè quan vostès estan al Govern, que tant de bo no torni a passar, però que si algun dia estan al Govern i ens tornen a presentar aquesta proposició no de llei, no dubti ni un moment que els hi votarem favorablement. Estarem expectants a veure com de bé defensen la sanitat pública, perquè per una vegada a la vida potser faran alguna cosa bona per la ciutadania.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«En resum, ens alegrem dels avanços aconseguits perquè són certs, són reals. Però alhora resulta impossible no destacar la timidesa d'algunes millores que ens proposen un repte com a societat. Els poso en situació de què tracta el que estem dient. Senyors diputats, per veure la quantia d'aquests subsidis d'atur, sovint ens referim als preus del lloguer de pisos i de les quotes hipotecàries per fer-nos una idea dels costos de la vida, perquè pagar un sostre on un viu, repeteixo, on un viu, no és una opció, és una necessitat. I sabem que avui dia llogar un pis a qualsevol poble o ciutat de l'Estat s'ha convertit en un malson. Avui i massa sovint un treballador o treballadora a jornada completa no pot ni tan sols somiar tenir un pis de 60 metres quadrats per viure. I saben què fan les persones que no es poden pagar un pis ni llogar-lo? Generalment uns, els que poden, es refugien en la xarxa de suport familiar. I saben què fan si no tenen una situació positiva o la situació es cronifica? Intenten llogar una habitació en un habitatge compartit. Saben quant costa una habitació de mitjana a Catalunya? Una habitació costa 565 euros de mitjana a Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno español sobre los ataques a la lengua catalana?
«Sí, molt bon dia. Gràcies, presidenta, senyor Bolaños. La llengua catalana és la llengua dels Països Catalans. Dins l'Estat espanyol la parlem a Catalunya, evidentment es parla també al País Valencià, on històricament s'ha anomenat valencià, es parla les Illes Balears i es parla també a la Franja de Ponent. Ho sap tothom. A tot arreu on ha governat el Partit Popular, ara amb connivència amb VOX, s'han produït estratègies de secessionisme lingüístic amb la finalitat de reduir la presència i de reduir la normalització de la llengua catalana. Malauradament, i dic malauradament, cal dir que tot això es produeix amb el silenci còmplice del seu partit. Per això li preguntem: què fa el Govern espanyol, senyor ministre, per frenar els atacs a la llengua catalana? Què fa el seu Govern per lluitar contra un secessionisme lingüístic que no sosté ni acadèmicament ni científicament? Muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor Bolaños, la lengua catalana es la lengua de los Països Catalans. Dentro del Estado español la hablamos en Cataluña, también se habla en el país valenciano -que se llama valenciano-, en las Islas Baleares y también se habla en la franja de poniente. Todo el mundo lo sabe. Donde ha gobernado el Partido Popular con VOX se han producido escenas de secesionismo lingüístico para remitir la normalización de la lengua catalana. Y digo, desgraciadamente, que todo esto se produce con el silencio cómplice de su partido, y por eso le preguntamos, ¿qué hace el Gobierno español, señor ministro, para frenar los ataques a la lengua catalana? ¿Qué hace su Gobierno para luchar contra un secesionismo lingüístico que no se aguanta ni académica ni científicamente?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Consideramos esta proposición de ley del PP totalmente innecesaria, y con esta palabra lo digo todo. Creemos que con el ordenamiento actual sobre el patrimonio tenemos suficiente para proteger las obras de arte. Por cierto, la mayoría de museos y centros artísticos importantes ya han adoptado medidas y protocolos especiales, y no hace falta cargar más la normativa, no queramos hacer una normativa. Una pregunta, señorías del PP, ustedes que esta tarde son tan sensibles a la cultura, cosa que celebramos, ¿es cultura el centenario del poeta valenciano Vicent Andrés Estellés? Lo digo porque el Gobierno de Valencia, del país valenciano, del que ustedes forman parte junto con VOX, no quiso celebrar los cien años del nacimiento del poeta Estellés, y fueron el Gobierno de España y la Generalitat de Catalunya quienes asumieron ese reto. Por lo tanto, si somos tan sensibles, lo somos con todo, porque, si no, vamos a tener que estar de acuerdo con que para ustedes el patrimonio, cuando es una piedra, les encanta, pero cuando es un poeta, les molesta, sobre todo si es un poeta en lengua catalana o valenciana.»