Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 24 de 45
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Bona tarda, president. Senyories del PP, vostès han confegit una PNL òmnibus com a resum de totes les plagues que, segons vostès, en aquest moment ataquen Espanya. Les plagues d'Egipte, segons l'Antic Testament, n'eren deu. En la seva PNL només n'han posat set. Vull dir que tenen recorregut. Segurament que si haguessin treballat una mica més haurien arribat a les deu plagues. Però sap què passa, senyor Álvaro? De Álvaro a Álvaro, eh, tocayo. El que hem fet amb la PNL és un retrat d'època que descriu sobretot la seva impotència política, la seva incapacitat de sumar suports més enllà de VOX. És perfecte. És un document d'època. Els historiadors del futur llegiran aquesta PNL i diran: 'Van aixecar acta de la seva pròpia incapacitat de fer política'. És un document, un document fabulós. És un àlbum de cromos. És un viatge al país de les contrameravelles. Els felicito, perquè han descrit l'anti-Espanya millor que els poetes del senyor Santiago Abascal. Han superat VOX en la retòrica. Fixin-se bé, senyor Álvaro i senyories del PP en general, en la seva PNL surten tots els monstres de la seva constel·lació: l'amnistia dels independentistes, el fiscal general, aquesta cambra -per cert, cambra que com ha dit el diputat señor Iñarritu, vostès tracten com un circ, com el corral de la Pacheca-, els seus amics jutges, els pseudomitjans que vostès toleren i permeten que es moguin en aquest Parlament com si fos la casa del sogre, i, evidentment, les sessions dels separatistes. Però el moment més divertit de la seva PNL en la seva exposició de motius, és quan diuen que estem passant d'una democràcia plena a una democràcia fallida. Sensacional, senyories del PP, benvinguts al món real. Han trigat uns quants anys, però han arribat. Nosaltres, Esquerra, pensem que la democràcia fallida espanyola va mostrar-se amb tot el seu esplendor l'octubre de l'any 2017 i abans amb la policia patriòtica que van muntar vostès des del despatx del ministre Fernández Díaz -per cert, un home acompanyat d'un àngel, l'àngel de la guarda-. Se'n recorden, senyories també del PSOE, de l'any 2017, de l'octubre? Cops de porra contra gent pacífica que votava, el discurs amenaçador del monarca erigit en màxim animador de l''a por ellos', un 155 dictat pel Govern del PP amb el suport del PSOE. Per cert, el mateix PSOE, oh meravella de les meravelles, que ara descobreix que existeix el lawfare a Espanya, Mare de Déu Senyor, el lawfare que hem patit abans alguns. La democràcia fallida, senyories del PP té el seu moment d'esplendor l'any 2017 i vostès en van ser el motor principal.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Dit això, i anant a la PNL, el cert és que cada vegada que el PSOE concreta la seva regeneració democràtica, que es va revelar el president Sánchez com una aparició mariana en el seu retir espiritual, cada vegada es veu una voluntat, una estratègia, un pla que ve a instrumentalitzar en interès propi les institucions de l'Estat. Exemples: la instrumentalització de la judicatura i els mitjans, el paper de la fiscalia i la defensa a ultrança del fiscal general, la voluntat de no fer cap reforma realment democràtica en els set anys que porta al Govern. I, en canvi, sí, lleis a mida per a la intervenció i el control de mitjans, la reforma de l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, l'accés a la judicatura o l'eliminació de l'acusació popular. Davant d'això, coincidim amb vostès, senyories del Partit Popular, que calen més garanties, més controls, més pluralisme. Que ningú estigui per sobre de la llei. Però vostès, vostès, senyories del PP, quan pretenen posar en evidència l'estratègia deliberada del Gobierno, etcètera. En realitat, el que fan és posar en evidència la seva estratègia, la seva pròpia estratègia. En primer lloc, l'amnistia. Els dono la raó en el que diuen a la PNL. L'amnistia és atribuïble al 100 % a Junts per Catalunya. Si avui hi ha una llei d'amnistia completa i integral és perquè Junts per Catalunya va posar-ho per escrit en els Acords de Brussel·les com a condició per a la investidura del president Pedro Sánchez. Per cert, amb una referència explícita al lawfare. I també es deu aquesta amnistia integral al fet que Junts per Catalunya va forçar una segona volta perquè l'amnistia inclogués el dictamen de la Comissió de Venècia i es reformulés d'acord amb estàndards europeus per no deixar ningú enrere. Si vostès volen contrapoders i controls, això és precisament l'amnistia, no un perdó, sinó una rectificació de la justícia allà on el lawfare judicial va portar a l'exili i a la presó el Govern de Catalunya, i que ha empresonat i perseguit centenars de persones innocents per raons estrictament polítiques. Una rectificació, per cert, que deixa clara l'existència d'un conflicte polític i que, malgrat l'actitud prevaricadora d'alguns magistrats, no dubtin, no dubtin en cap cas que s'acabarà aplicant a tothom.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L'any 2019, d'això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l'empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l'han superat la majoria d'elles. Avui, totes elles es troben en una fase d'extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d'altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«No sé si soc a temps d'entrar en detall de la proposició. Per un costat, la iniciativa estableix procediments que ja estan contemplats normativament, com és el cas de les situacions de restriccions tècniques que, cal no oblidar, poden suposar un sobrecost perquè s'obliga, i ara recordava, sí, s'obliga els operadors a seguir produint electricitat per garantir el subministrament. Això està ja recollit a la normativa. La iniciativa demana modificar el seu Pla Nacional de Clima, considerant el no tancament de cap central abans del 2030. Per tant, és una pròrroga tàcita d'Almaraz. I, a més, considera una extensió de 10 anys del Pla de Residus, el que fa pensar també en una extensió de la resta de centrals que no necessàriament, no necessàriament ha de ser per deu anys. Es pot fer una pròrroga per deu anys, però ningú obliga, ja s'ha dit abans, ningú obliga a acabar aquesta pròrroga. No cal dir que, si s'acaba prenent en consideració i el Govern decideix un dia treure-la del calaix, l'esmenaríem, perquè no es pot debatre sobre el calendari nuclear sense fer un esforç en el futur renovable i en una transició justa del territori.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, no els ha rebut. És més, ha respost a la carta que li han enviat a través de la premsa. Políticament costa d'entendre. A nosaltres ens costa d'entendre això. Perquè, ni que sigui pensant en els clients als quals donen servei i les operadores, que recordem-ho tenen el 95 % de la quota de mercat, es pensaria que el lògic és que el Govern espanyol les escolti, les rebi, parli amb aquests operadors. Quina ha estat l'excusa? Doncs que la carta enviada per les energètiques no té la firma de totes elles. Bé, certament, Naturgy té altres interessos legítims, s'ha de reconèixer, vendre més gas gràcies al fet que, si es tanquen les nuclears, es dispararà el consum de gas per poder generar electricitat a les centrals de cicle combinat, que produeixen CO2, per cert. I fins on sabem, la ministra Aegesen està a favor de la descarbonització. Per tant, no és normal, o així ho considerem nosaltres, que la vicepresidenta d'un Govern no obri la porta per parlar o per discutir als generadors del 95 % de l'electricitat que consumim. No es vol obrir debat respecte de la fiscalitat que suporten i sembla que tampoc per posar condicions respecte de la transició energètica, que a Catalunya va amb un endarreriment molt preocupant. Potser cal recordar que gairebé un 60 % de l'electricitat que es produeix al nostre país és d'origen nuclear. El triple de la resta de l'Estat. Com tenen previst cobrir la demanda? La previsió de creixement d'aquesta s'ha multiplicat per 4,4 en els últims dos anys. Com ho faran? En realitat, ens hem de preguntar, malauradament, com ho farem? Perquè amb aquestes actituds per part del Govern central i l'absentisme d'Illa, sembla que als catalans, un cop més, ens deixen sense solucions ni respostes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Un altre element, ens hem trobat un estat en fallida. Els interins afectaven a tota l'administració de l'Estat i no els hem resolt els de l'administració de justícia tampoc. Però què em diuen vostès d'un estat en què el poder judicial fa assenyalaments amb tres anys de diferència? Ho ha dit tothom: Una justícia que es dilata en el temps no és justícia. I aquí no passa res. Ens hem trobat amb un estat que porta, se suposa, quaranta anys de democràcia i que les seves potes fonamentals de separació de poders no estan ben estructurades i no van. Per tant, en la normativa que vostès ens plantegen, a mi el que m'interessa és el què farem, perquè aquestes esmenes es tombaran. Per tant, arreglem allò que estem a temps d'arreglar perquè segons que ja no està a temps d'arreglar. Tots vostès acabaran al jutjat i tots vostès hauran de decidir què fan, si aguanten o si cedeixen. Nosaltres aquí no hi entrem i no hi entrem, perquè quan vam ser les víctimes, vostès van votar el 155 i el que haurien de fer és donar gràcies que en pro d'una democratització d'aquest Estat estem aquí aguantant aquest govern o sent d'alguna manera cooperadors i estem facilitant una transició. Crec que és un acte de generositat que encara no ens han reconegut suficientment.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Sí, gràcies, presidenta. Bon dia, diputats. Bon dia, diputades. Avui el que se'ns planteja és el vot davant d'aquestes dues esmenes de la totalitat del PP i de VOX a l'avantprojecte de llei presentat..., el projecte de llei, perdó, presentat pel Govern. Jo no em detindré en l'explicació dels motius pels quals votarem en contra de les esmenes a la totalitat. És obvi, votarem en contra, entre altres coses perquè són pamflets d'ús intern, és a dir, és pura autopropaganda que ells s'escriuen i ells es llegeixen, doncs, bé, però no perdré dos segons en fer més referència a això. Sí que, en canvi, faré referència a l'estat en general que ens porten aquí. Mirin, el meu partit polític no venia a reformar l'Estat, no veníem a arreglar Espanya. A Espanya, escolti'm, ja s'arreglaran. Veníem aquí a defensar un projecte nacional d'independència que havia obtingut suficient suport a les urnes catalanes perquè pogués ser una realitat. I, per tant, ens costa una mica entrar en determinades maneres de resoldre aquest Estat que està en fallida i està en fallida ja m'agradaria que fos per la nostra acció, però no. Està en fallida perquè, com hem dit sempre, la transició del 1978 no va existir com a tal transició. Ho deien abans. Per art de màgia, un bon dia els juristes del TOP, que eren del régimen, van passar a ser juristes democràtics i demòcrates, la qual cosa és, òbviament, una falsedat. Però això s'ha anat fent amb totes les estructures de l'Estat. I durant aquests cinc anys he intentat que a la bancada dels socialistes entenguessin d'una vegada que, de la mateixa manera que nosaltres diem que les estructures profundes d'aquest Estat són antidemocràtiques i ens havien criminalitzat, tancat a la presó, imposat sentències d'inhabilitació i tot el que es pogués fer aplicant el dret penal de l'enemic, un dia o altre vindrien per vostès. I a mi em sembla que ho va veure Podemos, que ho ha tingut a les seves carns, que ho ha vist SUMAR i que ara son vostès. Per tant van tard.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Per altre costat, tenim el projecte de llei del govern espanyol i m'agradaria posar una mica de context. L'any 2015 la majoria absoluta del Partit Popular va aprovar, entre d'altres, les següents lleis: llei mordassa, reforma del Tribunal Constitucional, reforma del Tribunal de Comptes, reforma del Codi Penal, reforma de la LECrim. I vostès, senyories del PSOE, van accedir al govern espanyol al juny del 2018. Fa 7 anys exactament. La pregunta és molt clara: Han revertit alguna de les reformes involucionistes del Partit Popular? Han afrontat amb les mateixes ganes i la mateixa pressa, amb la mateixa urgència que tenen ara, la reforma d'aquestes lleis o de les lleis, per exemple, de secrets oficials o del CNI ? No. No. Vostès no han fet res, no tenen cap voluntat, o almenys no els hem vist cap voluntat de reforma democràtica de l'Estat espanyol. Per molt que ho intentin revestir amb al·legats de regeneració democràtica, això, aquesta llei, aquest projecte de llei, demostra que no tenen aquesta voluntat de regeneració democràtica.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyor president, senyories, senyor ministre, molt bon dia. Som al mig d'un pols que no ens incumbeix, al mig d'una batalla que no ens apel·la. D'un costat, les totalitats de PP i VOX, que són les dues una defensa total del corporativisme judicial, encara que diguin, com si fos una munició, que 'no se trata de una protesta gremial o una defensa corporativa', en realitat són exactament això. Les dues totalitats són una defensa tancada del franquisme judicial que vam veure manifestar-se a les portes dels jutjats contra l'amnistia quan ni tan sols estava aprovada o que es van manifestar ahir contra aquest mateix projecte de llei. Són les totalitats dels que pensen que el cortijo és seu i que no volen admetre cap contaminació del poder judicial per ideologia o afinitat política, quan en realitat el poder judicial, no els milers de jutges que el conformen, sinó la seva cúpula, no ha sortit encara d'una Espanya predemocràtica, monolingüe i per la qual l'estat de dret europeu són els seus amics al Parlament o a la comissió que els hi compren les seves mentides. Les totalitats són pura retòrica, desconnectada no només dels principis democràtics que han de regir el poder judicial, sinó també dels problemes actuals de la judicatura. Com a exemple de la ceguesa d'aquestes totalitats, podem posar, per exemple, que arriben a dir que les substitucions són transitòries en l'àmbit de la justícia, que no hi ha un abús de temporalitat, que la temporalitat és una situació excepcional, quan la realitat és que hi ha jutges i sobretot jutgesses i fiscals que s'han passat fins a 30 o 35 anys en aquesta situació d'abús de temporalitat.»
-
Gerardo Pisarello Prados · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Solo hay una forma de acabar con esto: presionar en la calle y legislar con valentía y con mentalidad frente amplista. ¿Que no hay mayoría para que los contratos de alquiler sean indefinidos? Pues que se amplíen a diez o a quince años y que durante ese tiempo no se pueda subir el precio. ¿Que mucha gente quiere tener su propio piso y no vivir del alquiler? Pues que se prohíba a los especuladores extranjeros que compren lo que podría ser el primer piso de quienes ya viven y trabajan en nuestros barrios. Contra los que hablan de mafia cuando su álbum de fotos parece una hoja histórico-penal, frente amplismo y Boletín Oficial del Estado, no de boquilla, sino aquí y ahora. Y quien quiera estar al lado de los especuladores que quede retratado y que luego se lo explique a las trabajadoras y a los trabajadores que, mientras unos pocos se enriquecen, no tienen un techo digno para vivir. I catalans, catalanes, memòria. Si aquesta gent és capaç de conspirar contra la nostra llengua a les institucions europees i espanyoles, què no farà per impedir que l'habitatge sigui digne a casa nostra? Cap partit que es digui catalanista, que sigui sobiranista pot oblidar el que el PP i Vox han fet i estan disposats a fer amb els drets nacionals, culturals i socials del poble de Catalunya. I si ho obliden, doncs, potser és perquè obeeixen els mateixos amos o perquè s'identifiquen amb el país rendista que parasita l'economia productiva. Perquè diguem-ho clar, davant l'emergència habitacional, és indecent que els rendistes, com la senyora Núria Garrido, pretenguin cobrar el lloguer, que els vingui en gana, enriquint-se sense pagar impostos i a sobre dir que els llogaters són un incordi que haurien de renunciar als seus drets. Volem habitatge per a tothom, més habitatge públic i més habitatge cooperatiu, impostos als grans rendistes i prohibició de les compres especulatives per part d'estrangers, lluita conscient contra l'ús fraudulent dels lloguers turístics o temporals i contractes com a mínim de 10 o 15 anys. Si tots els que no són PP i no són VOX, ens hi comprometem, això surt. Valentia, doncs, organització i pressió al carrer perquè passi. El moment és ara.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Gràcies. Molt bona tarda. Avui tornem a debatre, en aquest cas sobre un petit lot de propostes una mica disperses entre sí, algunes ja repetides, algunes sobre IVA. Respecte a aquest tema, si vostès permeten la votació per separat, òbviament donarem suport a la reducció de l'IVA per a la compra d'habitatge per a joves, perquè és una proposta que fa temps que Junts reivindiquem. D'altres, que continuen en una línia generalitzada per les esquerres de responsabilitzar de tots els mals a la propietat i d'altres que envaeixen clarament el dret civil català. Ja tenim certament una proposta legislativa del Govern i aquesta moció, de fet, segueix obviant tots els condicionants reals que ens han portat a la gravíssima situació de manca d'habitatge que hi ha actualment. Per això creiem que potser no és massa oportuna ni en temps ni en forma, però vaja. Que en l'actualitat ens trobem en una situació absolutament crítica de manca d'habitatge és ben cert. A Catalunya necessitem 125 000 noves llars per al proper any. No sé si som conscients tothom del que això significa junt, si s'han de crear un mínim de 125 000 noves llars per a l'any que ve a Catalunya. És una quantitat enorme, gegantina. Per això cal que s'abordi amb molt de rigor i amb una planificació acuradíssima. Justament al contrari del que s'està fent els darrers anys: improvisacions, mesures inconnexes, la majoria fonamentades exclusivament en apriorismes ideològics, que no estan tenint resultats eficaços. Cal deixar de persistir en aquests errors, que el model barceloní Colau-Collboni és un desastre. Ha estat un desastre. I també cal que d'una vegada per totes les administracions deixin de derivar la seva responsabilitat cap als privats. En matèria d'urbanisme, provocant que s'estigui construint menys habitatge que mai, també per culpa de les reserves exigides desorbitades; en matèria d'habitatge assequible, destinant pressupostos públics absolutament ridículs per a l'ampliació del parc públic d'habitatge. O ens creiem que l'habitatge ha de ser la quarta pota de l'estat del benestar, juntament amb salut, amb educació i amb seguretat, i hi destinem pressupostos robustos i sostinguts al llarg del temps o continuarà essent un drama. No hi haurà solució. En matèria també de protecció de les persones vulnerables, a part de la inseguretat jurídica que s'està provocant en els particulars, exigint-los a ells que sostinguin pel seu compte i al seu càrrec les conseqüències de la vulnerabilitat del seu llogater. No, senyories, la vulnerabilitat no l'ha de solucionar cap particular concret. Això ho hem d'assumir tota la col·lectivitat, tota la societat en el seu conjunt. Els poders públics a través dels impostos de tothom, no a costa i en perjudici de només un grup d'uns quants ciutadans que, per sort de tots nosaltres, que per sort de tots nosaltres, encara no s'han afartat de tantíssima persecució i encara ara, sorprenentment, estan seguint disposats a llogar els seus habitatges.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«A més, el PSC ha retallat dràsticament la compra d'habitatge públic respecte a l'anterior legislatura. Comprar pisos a comptagotes no és una política d'habitatge, és una operació de maquillatge. Per il·lustrar una mica el drama, vull repassar algunes notícies que tenen a veure amb les qüestions derivades de la impossibilitat de trobar una casa o de mantenir-la. I llegiré textualment: 'A Barcelona 200 alumnes poden perdre casa seva i 1300 viuen en hostals', diari ARA. 'Els infants que presencien actuacions policials i judicials traumàtiques perden rutines, vincles, espais d'estudi i objectes personals en els desnonaments i arriben als centres en estat de xoc emocional'. 'El preu de l'habitatge registra la pujada més gran en divuit anys', diari ARA. 'L'increment del cost dels habitatges a Catalunya ja supera el màxim històric de la bombolla immobiliària. Els forats que la llei d'habitatge deixa es fan escapar pisos cap als lloguers de temporada i habitacions, i això fa que l'impacte de la llei no sigui el desitjat'. Cal més habitatge sí, de construcció sí, però també de rehabilitació, de col·laboració publicoprivada amb les cooperatives i de posada en disposició els pisos de la Sareb. 'Cinquanta mil persones esperen per treure's el carnet de conduir a Barcelona', RAC1, ahir al matí. No hi ha examinadors de pràctica; a Barcelona i a les Illes ho pateixen molt més greument aquest fenomen. Una de les explicacions, i de les més importants, és que ningú hi vol anar perquè no troben un lloc on viure. 'Els veïns de Vallcarca exigeixen al PSC que s'aturin els desnonaments', El Punt Avui. Blocs d'infrahabitatge amb 40 famílies i 13 menors a punt de ser posats al carrer per un ajuntament governat pel seu partit, el PSC. Famílies vulnerables que no tenen una alternativa habitacional i que seran expulsades de casa teva perquè es prioritzarà un pla urbanístic que prioritza els interessos dels promotors i els lobbys als del dret a l'habitatge. Tot això derivades de no actuar de forma contundent en la matèria.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Votarem a favor de qualsevol augment real la despesa en educació. Però la lluita contra la guerra social va molt més enllà. L'Estat espanyol hauria potser, i torno a dir, si són demòcrates, de replantejar-se el tema de l'OTAN, aquest club o aquesta unió a la qual la seva consellera en cap, la ministra Ursula von der Leyen, diu que hem de gastar 800 000 milions de despesa militar. Això no és populisme, eh? Això és per defendre la seguretat. La de qui? La gent que pateix aquí, ara mateix? Això es diu que és per defensar els valors d'Europa. Quins valors d'Europa? Els valors de la Segona Guerra Mundial? De la Primera Guerra Mundial? Dels imperialismes, del colonialisme, de les matances? Aquests són els valors europeus que volen defensar? O els valors dels drets humans? Jo estic a l'Europa dels valors dels drets humans i uns altres estan amb l'Europa dels qui van assassinar Jean Jaurès i dels qui van alimentar les guerres mundials, entre altres barbaritats. Són els mateixos. Penso que, i deixin fer una altra ironia, potser això de l'OTAN és un club una mica elitista, perquè si per entrar a aquest club s'han de pagar tants, tants i tants i tants milions d'euros en un estat que té tanta misèria i tanta pobresa, a mi que m'ho expliquin, això. O si no, que votin els ciutadans que, com algú deia, no, no són imbècils. Per això crec que votarien i no votarien el que vostès es pensen. Un club que no defensa els interessos. Potser s'hauria de tornar a..., quaranta anys després, què vol... El meu país va dir, quaranta anys després, que no volia entrar a l'OTAN. Potser el seu, no sé, senyor Gavín, però el meu país fa quaranta anys va dir que no volia entrar a l'OTAN i va ser un referèndum. Això es diu democràcia. Passa que això s'oblida. No volem ser còmplices d'un sistema que fa del cinisme la seva política exterior. Es crida pau de dia i fabriquen míssils de nit. Es demana ajuda humanitària de dia i es llancen bombes de nit. Es demana humanitat de dia i es trafica amb armes de nit. Tants pobles condemnats a patir perquè algú, des d'un despatx lluny d'aquí, ha decidit que la guerra és rendible. Nosaltres no triem entre imperis, triem les criatures de Gaza, les mares d'Ucraïna, els dissidents i desertors dels blocs, tant de Rússia com d'Ucraïna, els joves d'Israel, de Tel Aviv, que es manifesten dient: 'No en el nostre nom', aquesta és la nostra gent, la qui busca la pau.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Senyora del Partit Socialista, li recordo un personatge històric, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, assassinat per dir 'no' a la guerra mundial, van morir milions de persones. Avui dia, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, porta noms de carrers, estacions de metro, places, etcètera, etcètera. Tant de bo hi haguessin més Jean Jaurès en aquesta cambra. Dit això, avui votarem que sí a aquesta moció, per coherència amb qui som i què defensem. No tots som iguals. Hi ha alguns que venim de la pau, el pacifisme i l'antimilitarisme fervent des de sempre, des de fa més de noranta i pico d'anys, perquè és urgent i necessari trencar amb aquesta hipocresia dels discursos oficials. Ens parlen de pau, però compren armes. Ens parlen de llibertat, però fan negocis amb règims criminals; alguns fins i tot tenen el seu monarca emèrit en un d'aquests. Ens parlen de valors, però sostenen guerres i el més greu, ens demanen callar, obeir i finançar aquesta bogeria militarista. Però nosaltres, com cantava Raimon, diem no. Diem no. Perquè sabem que una guerra es fa amb bombes, on qui paga les conseqüències són sempre els de baix, sempre els de baix. Però també sabem que la guerra comporta una altra guerra molt més invisible, però igualment letal, la guerra social, que alguns no volen veure i diuen que és populisme. Ja sabem perquè diuen que és populisme, perquè són dretes. Què és la guerra social? La que condemna a milions de persones a la misèria, mentre quatre fons d'inversió fan negoci amb l'habitatge, amb l'energia o amb les armes o amb el crèdit. Aquesta és la seguretat europea? Aquesta és la seguretat de milions de persones que viuen en aquest país? Aquesta és la guerra dels poderosos contra la vida. És la guerra del capital contra els pobles. I això, amics meus, no és democràcia. O si volem que ho sigui, de veritat, fem una cosa -els ho dic als partits del govern- facin un altre referèndum. Ja sé que no són amants del referèndums. Que facin un referèndum sobre les partides pressupostàries i preguntin a la gent, a la gent del poble, a la gent de veritat, preguntin en què prefereixen que gastin els seus diners, si en serveis públics o en armes per matar gent. Preguntin-ho, si són demòcrates de veritat, no de boqueta. I si em permeteu la ironia, tampoc és llibertat. Tampoc és llibertat. O sí, una llibertat entre un ventall d'opcions, permeti'm la ironia, cada cop més reduït. A mi em fa molta gràcia quan la gent parla: 'És que podeu triar. Podeu triar entre pobresa energètica, pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa d'habitatge, pobresa menstrual'. És a dir, això és el que podem triar, Coca-Cola o Pepsi-Cola. És a dir, una democràcia plena d'alternatives. I mentre això passa, i anem a veure ara amb dades reals, a veure si no els hi cau la cara de vergonya, i mentre això passa, es prepara la guerra en majúscules. El Regne Unit inverteix milers de milions en dotze submarins nuclears. Ja són potència nuclear que poden destruir tot el planeta, que poden destruir tot el planeta i vàries vegades. Alemanya, que abans no podia gastar armament, no li anava malament, Alemanya bat rècords d'exportació d'armes, també ara. Espanya vol destinar 34 000 milions d'euros al 2025 al pressupost militar. I no ens enganyem, cada euro que va a la guerra és un euro robat a la sanitat, a l'educació o a la dependència, això que m'expliquin si no és veritat. O com a mínim que hi podrien anar i no anem sobrats, i no anem sobrats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Senyor president, senyories, és el meu primer mandat com a diputat a Corts i quina decepció tot sovint en veure el que passa, el que escoltes, el que vius en aquest hemicicle. Són mals temps per a la política. Són temps de confrontació. Els dos grans partits espanyols, entretinguts en una dinàmica de destrucció mútua, ja s'ho faran. Al mateix temps, gràcies en bona mesura a les comissions d'investigació que ha posat en marxa aquest mandat com una condició de Junts, la de l'operació Catalunya i la dels atemptats a les Rambles i Cambrils, afloren indicis i proves suficients per concloure que durant anys l'estratègia del govern espanyol de torn per resoldre els problemes polítics va ser la utilització dels cossos de seguretat, de la justícia i de la fiscalia, s'entén la part patriòtica, i la influència en mitjans de comunicació, amics, per tot fabricant mentides i proves falses, carregar-se els actors polítics que no eren de l'agrat. Carregar-se'ls, si calia, política i personalment, ficant gent a la presó, inventant delictes, arruïnant famílies, manipulant eleccions, enfonsant empreses. Mentre això passava, el gran partit espanyol a l'oposició callava, abraçava el 155, es manifestava amb la dreta i la ultradreta, mirava a una altra banda o aprofitava alguna de les mentides fabricades per desacreditar el president Puigdemont, el seu entorn, la gent de Junts per Catalunya o tot el moviment independentista en general. Recordem que tenim memòria que l'any 2018 el senyor Pérez Rubalcaba deia: 'El Estado pagará un coste para quitar de en medio el Puigdemont' i deia: 'Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat'. No hem perdut la memòria. Aquest és l'autèntic femer de la política espanyola. Aquest és l'autèntic femer, no el de llançar-se acusacions de corrupció entre els dos grans partits continuadament, allò del fango que diuen vostès. Això és l'autèntic femer. No és res comparat amb això. Manipular les estructures d'estat que haurien de ser salvaguarda dels drets democràtics i carregar-se la separació de poders per destruir contrincants polítics. I com deia el PSOE, d'això n'ha participat, se n'ha volgut aprofitar i fins i tot ara infiltrar policies en organitzacions civils, manipulant sentimentalment alguns dels membres d'aquestes organitzacions i encara no s'han depurat responsabilitats o no investigant el pitjor atemptats del 17-A a les Rambles i a Cambrils amb implicacions directes del CNI. Ara, aquest mateix partit segurament pateix el mateix modus operandi de la 'toga nostra' i de l'exèrcit patriòtic de l'Estat per a destruir-lo també a ell i fer-lo caure. Els vam advertir i van mirar a una altra banda.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I ara sí que acabo presidenta, però no vull acabar sense felicitar des d'aquest hemicicle els cinquanta anys de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues. La primera, la primera DOP reconeguda a l'Estat espanyol, de fet, un any que vostès els hi sonarà, l'any 1975. Enhorabona des d'aquest faristol. No puc fer ho des del Parlament de Catalunya, soc diputada aquí. Enhorabona, doncs, als pagesos valents que fa cinc dècades van voler donar valor a aquest producte, valor a l'oli, valor al seu territori, valor als seus paisatges, valor a la seva gent, però sobretot valor al seu esforç. Han fet història, cinquanta anys. Ara a treballar pel centenari amb una mirada llarga i, sobretot, amb aquelles arrels sempre tan fondes. Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras y señores diputados. Señor Chamorro, yo no sé si se fijan, pero cada vez interpelan menos grupos parlamentarios en esta Cámara. El primer grupo en fijar su posición es el Republicano, imagínese, y me pregunto por qué, erre que erre, siguen ustedes. Estoy aquí intentando poner luz sobre esta cuestión, en contra de su demagogia, de su negacionismo, pero insisto, porque seguro que en persistencia no me ganan.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Perdoni un moment. Gràcies. És que hi ha coses que més val dir-les amb aigua perquè no se t'assequi la boca. Senyor Cruset, tal com ho ha explicat, dos blocs, els únics independents són vostès, està dient-me a mi que jo soc Espanya. Si segueix per aquest camí, tindrem problemes encara més grans dels que ja tenim, perquè la seva trajectòria a l'independentisme, jo no sé quina és. Fixi's que no el coneixia. Però en canvi no es pot dir el mateix de mi, que tinc una trajectòria des dels quinze anys. Faci el favor d'una vegada de tractar-nos amb el mínim respecte degut a independentistes de pedra picada que ens hi hem dedicat tota la vida, perquè hi ha impertinències que no tinc per què aguantar i no aguantaré, per cert. Estaria bé que ens hagués parlat d'impostos, perquè no ho ha fet, però jo sí que parlaré d'impostos. I miri, començaré parlant de la pressió fiscal, que això ja no va amb vostès, perquè va amb el PP, que són els que ho han presentat. Hi ha un petit apunt també: un dia d'aquests hauríem de parlar del que és la classe mitjana, perquè segurament és el gran dogma inexistent, el gran unicorn que ja no existeix. No és classe mitjana aquella classe de persones que perceben un sou i que, si durant dos mesos es quedessin sense aquest sou, no podrien fer front a l'habitatge, no podrien fer front als subministraments, no podrien fer front al menjar, no podrien fer front a tota la resta de coses bàsiques. Això no és classe mitjana. El que passa és que ens han intentat explicar que aquesta classe mitjana existia quan en realitat, ja em permetrà, però si parlem de classes, el que són classe treballadora; treballadora potser no manual, treballadora potser no a la fàbrica, treballadora potser no al tèxtil, però classe treballadora. I no és, no és cap insult ser de la classe treballadora. És un orgull ser de la classe treballadora. Els funcionaris, jo els percebo com a classe treballadora, perquè, al final, si pel que sigui, són expulsats o si són interins i els deixen sense lloc, al cap de tres mesos, no poden subvenir les seves necessitats bàsiques. I això no és una classe mitjana ni una classe benestant. Però vaja, això té a veure amb el marc polític en què incardinem el nostre pensament, la nostra ideologia i la nostra actuació política. I és cert que no hi coincidim ni anant ni tornant.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per evidències, només cal escoltar-los a vostès en el dia a dia o fer una mirada a allò que va passar la darrera vegada que vostès van governar. M punto Rajoy va personificar la cara més rància del Partit Popular adoptant mesures letals per al futur polític, econòmic i social de Catalunya, i es va trobar immers en una cursa embogida per igualar o superar el sempre fosc José María Aznar; un president i un Partit Popular d'una precarietat i insolvència enorme que amb només sis anys va aconseguir treure a Espanya del grup de democràcies capdavanteres d'Europa i enfonsar-la en la crisi econòmica i institucional més gran des de la transició. Per tant, senyors del Partit Popular, vostès no tenen cap autoritat per venir aquí a donar lliçons en tributs, en economia, cap ni una. Ara bé, això no treu, com deia al començament, que el govern del PSOE i SUMAR sigui una veritable trituradora de la classe mitjana mentre, sigui dit de passada, és sostingut a ulls clucs pels grups que van signar l'acord per investir el president Sánchez i que, a diferència de Junts, també van quedar obligats a garantir-li l'estabilitat durant tota la legislatura, perquè a la pràctica un bloc i l'altre, uns i altres són exactament el mateix.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats, bona tarda, diputades. Els vaig a fer una confessió: Soc una ingènua, 35 anys de militància política i 50 que corro per aquests mons de Déu i encara em pensava que ningú seria capaç d'oposar-se a una cosa a favor de la transparència, del coneixement, de que tots siguem íntegres i, a més a més, ho mostrem en un moment com el que estem. El que estic sentint, ja em perdonaran, però són moltes excuses de mal pagador. Nosaltres votarem favorablement i si li trobem algun problema és un problema de falta d'ambició, per exemple, que no incorpori les portes correderes que, efectivament, mirarem que estiguin a les modificacions. Ha estat curiós perquè la tramitació d'això ha generat una conversa en els escons que la trobo molt interessant. I la trobo molt interessant perquè jo crec que ens hem de plantejar davant d'aquesta legislació què voldrem quan no siguem diputats. Jo tinc molt clar que el meu pas per la política és un pas temporal a la meva vida i de servei públic, i el que em plantejo és que voldré que facin els diputats que vinguin respecte de les seves relacions amb lobbys, amb empreses, amb associacions. I com podré seguir aleshores la traçabilitat de les direccions legislatives que es prenguin?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«El maig del 2021 el nostre diputat, en Josep Pagès, els deia des d'aquí mateix que anaven tard i que eren poc ambiciosos perquè, en comptes de copiar el que ja havien fet els altres, en comptes de fer com vàrem fer a Catalunya el 2014 i aprovar una llei de transparència per a tota l'administració, vostès només proposaven una modificació del Reglament de la Cambra baixa. És evident que quatre anys després han avançat i tenen en tràmit un projecte de llei que inclou el conjunt de l'Administració General de l'Estat. Hauria estat bé no oblidar-se de la seva tan volguda i opaca corona, massa sovint vinculada a foscos grups d'interès. Mirin, no se'ls pot negar, senyories del grup socialista, que vostès, amb el president Sánchez al capdavant, de boquilla i sobre el paper, gesticulen per fer de la transparència i dels valors democràtics un pilar de la seva agenda i acció política. Però lamento dir-los que la situació conjuntural que els envolta, i sobretot com l'afronten, fa que sovint transmetin tot el contrari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Però el primer pas és recuperar les seves platges. Fa deu anys es va anunciar un pla estatal per resoldre la recessió de les platges del litoral del Maresme construint espigons des de Montgat fins a Malgrat, 50 milions d'euros per fer-ne 30 i per aportar 5,5 milions de metres cúbics de sorra. Malauradament, el consens inicial es va trencar per part d'uns pocs ajuntaments i ara resulta que poblacions en emergència com Cabrera segueixen esperant espigó i sorra. Segons Costes, Cabrera és actuació prioritària. Prioritària? De debò? Han trigat cinc anys a redactar el projecte del nou espigó i a passar el procés d'informació pública. Ens preguntem: Quan licitarà i començarà les obres el Miteco? També hem vist com la piconadora tirava a terra a altres dos clubs nàutics històrics a Pineda o a Canet. Insistim, estem farts que des de Madrid es decideixi com ha de ser el nostre litoral i es deixi sense esport de mar als nostres nens i les nostres nenes. I mentrestant, al Govern de la Generalitat de Salvador Illa tot això li porta, com diuen els mariners, al pairo. No es sorprenguin si, veient com tracten Catalunya, ens vingui al cap una altra expressió ben marinera, que és allò de bon vent i barca nova. I no vull acabar sense dir que, de ben segur, des de Dénia, on l'Estat ja ha expropiat a la brava els habitatges de 14 famílies de les Deveses, també coneixen aquesta expressió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En altres casos, a més de l'esport, hi ha criteris culturals per preservar els clubs com el Club de Mar de Sitges, un edifici de l'arquitecte Coderch de mitjans del segle passat i que forma part de la memòria dels sitgetans. Mentre el Museu Reina Sofia té per missió protegir i difondre l'arxiu Coderch, el Miteco proposa la seva demolició. Junts ha aconseguit el compromís de la ministra que no hi haurà enderroc en els propers mesos, respectant l'activitat estival i donant temps per demanar que aquest bé d'interès local sigui un bé CIN, és a dir, un bé cultural d'interès estatal per salvar-lo de la piconadora. Un altre cas és el que es viu a Cabrera. El 2019 el govern espanyol els va tancar el club nàutic i dos anys després el van tirar a terra. Els van ofegar amb la llei, no van tenir cap, cap mirament davant d'un club referent de la nàutica catalana. Quan hi ha un club, hi ha arrelament social, els nens i les nenes fan esport tot l'any, no només els mesos d'estiu. Això no és tan difícil d'entendre. Des de Junts, farem el que sigui possible perquè Cabrera recuperi espais on els nens i les nenes puguin fer esports de mar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Bé, davant d'aquesta proposició de llei direm que estem a favor de buscar solucions a les situacions de limbe legal que ha generat la Llei de Costes, que estem a favor de protegir l'activitat social i esportiva, a favor de protegir el patrimoni cultural i les nostres tradicions, de recuperar les platges, d'evitar la seva recessió. I a favor que tot l'anterior, tot l'anterior, es faci escoltant els pobles i ciutats del litoral català i les administracions catalanes, no per imposició de l'Estat. Ja estem farts que ens diguin des de Madrid com han de ser les nostres platges o quines activitats esportives hi poden fer o no els nostres nens i les nostres nenes. Perquè tot i que tothom ha de gaudir de les platges, això no es discuteix, governi qui governi els plans d'actuació per protegir el litoral acaben convertits en castells de sorra. Legislen aquí i els problemes els patim allà, com saben molt bé els propietaris de 800 habitatges de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Junts ha presentat esmenes per donar sortida a les seves reivindicacions, perquè fa més de quatre anys que no poden fer cap inscripció registral ni en casos de negoci inter vius ni en situacions mortis causa. És a dir, estan bloquejades també les transmissions via herència. La registradora els va tancar el registre, certament per imperatiu legal, per la inseguretat jurídica generada en la llei 2/2013, que, per cert, va promoure Rajoy. Va ser la darrera modificació de la Llei de Costes del 1988, on el PP va entrar a la disposició addicional onzena que ara vol ampliar per permetre que els béns d'interès cultural, local o autonòmic puguin excepcionar-se de l'aplicació de la llei. En això, hi estem d'acord. Com Junts, també proposen modificar el Reglament de Costes per protegir l'activitat esportiva. Nosaltres hem presentat esmena a la Llei de Ports, però el govern espanyol ha deixat el projecte al calaix. Per evitar que la nostra esmena surti endavant?»
-
Nahuel González López · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la implicación de la Vicepresidenta Primera del...
«Hoy el Grupo Popular nos trae una moción grandilocuente, como nos tiene acostumbrados, una moción que parece más un editorial de un pseudomedio que una iniciativa parlamentaria. Hablan de tramas corruptas que acosan al Gobierno, pero lo que están haciendo en realidad es utilizar esta Cámara como una extensión de su estrategia de acoso político y mediático. ¿De verdad ustedes vienen aquí a hablar de corrupción? Nuestro grupo la condena, venga de donde venga, pero de ustedes no vamos a admitir ninguna lección. Y, señores socialistas, estemos juntos frente al lawfare. No hagan como hicieron con el caso de Mónica Oltra, mirando hacia otro lado o haciendo tacticismo. Hay que combatir los bulos, a la extrema derecha y el acoso mediático y judicial juntos; si no, el monstruo será muy grande y ustedes no pueden ser cómplices cuando a un ciudadano, cuando a un activista se le detiene injustamente. Volen que parlem de corrupció i jo vinc del País Valencià. Allí, la vostra corrupció, la del Partit Popular, es va convertir en règim. Quan el primer botànic va obrir els calaixos van trobar un deute de més de 5400 milions d'euros. Anys de saqueig institucional. La llista de casos fa vertigen, podria estar ací cinc minuts parlant de casos de corrupció a la meua terra: Gürtel, Noos, Terra Mítica, Erial, Brugal, Emarsa, Imelsa,»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Un dia dels quals duren anys és sempre, sempre un dia de ràdio. Davant l'apagada informativa dels governs central o del de Catalunya, sort en vàrem tenir de la ràdio, sort i piles. De sobte, vàrem tornar a ser conscients de la nostra absoluta vulnerabilitat, de la nostra absoluta dependència de la tecnologia i de l'electricitat. Nosaltres, que vivim ignorants de com funciona això del sistema elèctric. Però hi ha qui sí que ha de tenir informació de primera mà. Per això, el primer que ens preguntem és com és possible que la ministra competent en la matèria, Sara Aagesen, digués aquí en la seva compareixença que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. Aquest, aquest és el gran problema perquè, com vàrem explicar, en el darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia, al mapa de riscos s'advertia que això podia passar en aquests dos punts que passo a llegir. El primer: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. I el segon punt: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema perquè no hi ha bateries i bombeig suficient'. Sigui com sigui, tot això, tot això s'ha d'analitzar, perquè aquí comencen molts interrogants. Com pot ser que una informació tan rellevant no arribés al Ministeri de Transició Ecològica? Com pot ser que no es tingués previst com actuar en cas d'apagada, si l'any 2024 s'havia hagut de posar en marxa quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda per desconnectar la gran indústria per no quedar-nos totes i tots a les fosques? Com pot ser que, si la garantia de subministrament elèctric forma part de l'estratègia de seguretat nacional de qualsevol país, no hi hagués protocols clars i eficients de resposta ni a l'Estat espanyol ni a Catalunya? Com pot ser que davant de l'angoixa de la ciutadania, els màxims responsables polítics triguessin hores a donar la cara? Com ens hem d'empassar que amb tota la tecnologia actual se'ns digui que no hi haurà informe sobre què va passar fins d'aquí a sis mesos? Així volen evitar que apareguin teories com que s'estava experimentant per veure fins a quin punt aguantava el sistema carregat de renovables?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Gràcies, presidenta. Bé, senyories, el primer que hem de dir, el 28 d'abril se'ns farà llarg. Serà un d'aquells dies que, com s'acostuma a dir, duren anys. Un d'aquells dies en els quals tothom recorda on era i què estava fent quan va passar l'inesperat, allò que marca un abans i un després, com va passar amb l'11 de setembre, amb l'11-S a les Torres Bessones, o l'anunci de confinament per la Covid. En aquest cas, el 28 d'abril va marxar la llum, però no la de l'escala, no la de l'edifici, no la del barri, no la de la ciutat, sinó la llum de tota la península Ibèrica. Vàrem quedar-nos a les fosques, també informativament, perquè d'entrada ningú, ni tan sols els periodistes, sabien què estava passant. Potser un ciberatac enmig d'aquesta guerra híbrida que tenim a les portes d'Europa? Començaven a córrer rumors, que els recordo, que mig continent estava com nosaltres en blackout, mentre els de sempre s'abonaven amb les fake news del dia. Va ser un col·lapse total, angoixant, sense poder contactar amb la família, alguns atrapats a l'ascensor, sense poder contactar amb els veïns, o atrapats entre el tràfic o atrapats en un llit o en una cadira de rodes, sense saber si la bateria del seu respirador aguantaria prou. Els més afortunats, amb possibilitat de desplaçar-se als centres mèdics, als hospitals o de buscar-se la vida literalment a través d'algú que els pogués aconseguir un generador i combustible per fer-lo funcionar. Això si és que el de la gasolinera te'l podia vendre sense cash a sobre i amb el sistema de cobrament desconnectat. I així anava passant el temps. Anaven passant les hores.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Senyora ministra, no venim avui aquí a fer diagnòstics. Venim a dir que el model actual ha fracassat i exigir responsabilitats al Govern que es diu progressista. Venim amb propostes concretes, amb una regulació fiscal justa, ferma, amb una voluntat de transformació. Ara és el seu torn. Han de tenir coratge, han de deixar de protegir els de sempre mentre la gent perd casa seva. Faran alguna cosa que puguem palpar o es limitaran a seguir amb els grans titulars a la premsa? Nosaltres ho tenim clar, estem amb les famílies desnonades. Amb els joves que no poden emancipar-se. Amb els pensionistes que en jubilar-se no poden arribar a pagar el lloguer, i després de 35 anys de treballar han de canviar de pis, de barri i de vida. I amb les àvies que veuen desaparèixer els seus barris cada dia. Avui, la diferència entre ser o no ser pobre és la de si tens o no tens un habitatge en propietat i pagat. I això no pot ser. Nosaltres estem amb el dret universal a l'habitatge i ho estem amb acció política concreta. Seguirem en aquest camí, exigint que es faci justícia, que s'acabi amb l'espoli i l'especulació, i que s'aprovin les lleis proposades pel nostre Grup i es despleguin i es facin complir fins a les últimes conseqüències.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«I si un fenomen resumeix aquest model de ciutat que expulsa i que és especulativa, és el dels pisos turístics. Miri, a Barcelona, Sitges, Salou, Cadaqués o l'Escala, el percentatge de pisos convertits en allotjaments turístics és tan alt que arriba a trencar l'equilibri social i demogràfic dels barris, expulsa el veïnat i converteix els barris sencers en parcs temàtics, sense escoles, sense mercats, sense botigues, sense nens jugant a les places. Mentre milers de famílies busquen un pis on viure, les plataformes de lloguers turístics acumulen propietats que després lloguen a 200 euros la nit, i vostès ho permeten i ho van deixant córrer. És escandalós. I mentrestant, els municipis no tenen cap eina efectiva per frenar-ho. Quin és el resultat? Que el dret a viure als nostres barris ha quedat segrestat pel benefici privat. I nosaltres ja en tenim prou. Però el problema d'accés a l'habitatge va molt més enllà de la regulació dels preus dels lloguers. El problema d'accés a l'habitatge s'ha d'abordar des de tots els seus vèrtexs. I és per això que també hem registrat una proposició de llei en matèria fiscal, valenta, transformadora per acabar amb l'especulació immobiliària. I li demano que se la prengui seriosament i li doni suport. Proposem eliminar privilegis de les SOCIMI, no només rebaixar-los una mica; exigir que compleixin la Llei d'Arrendaments Urbans i facin contractes de set anys, i crear un nou impost progressiu i complementari a l'IVA sobre la concentració d'habitatges a partir del tercer immoble. Proposem que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs en els IBI dels pisos buits, habitatges en mans de grans tenidors i allotjaments turístics. Acumular cases per no viure-hi ha de sortir molt car, i poder comprar una primera vivenda per viure-hi ha de sortir molt més barat. I és per això que en aquesta proposició de llei també hem proposat que l'IVA per a aquells que tinguin menys de 35 anys i vulguin comprar el seu primer habitatge passi del 21 % al 4 %. Creiem que les nostres propostes van molt més enllà de les propostes recents del PSOE, que la setmana passada, és cert, va anunciar un recull de mesures fiscals, una setmana després que presentéssim el nostre text, com sempre, a remolc de les propostes d'Esquerra Republicana. També estem treballant per l'impuls de l'habitatge cooperatiu, un model de col·laboració amb entitats privades sense ànim de lucre, per construir habitatge en cessió d'ús. Aquest model, molt implantat ja i creixent a Catalunya, pot ser una tercera pota molt important per aconseguir incidir en el preu del mercat. Habitatges que poden ser per sempre, si es desitja, pagats a preu de cost, sense abonar empreses que especulen amb el dret al lloc on viure. Habitatges que, si es fan en col·laboració amb l'administració pública, també poden reservar-se una part per a aquells propòsits que tingui l'administració, els ajuntaments o, en aquest cas, l'Administració General de l'Estat. És per això que aquesta setmana, com deia, també hem presentat una proposta conjuntament amb Más Madrid per impulsar aquest model en aquesta cambra. Tot això, evidentment, sense oblidar el parc d'habitatges de la Sareb, que, com deia, és propietat de tots i totes. D'una vegada per totes cal posar a disposició de la ciutadania aquests pisos, traspassar-los a les comunitats i als ajuntaments, i acompanyar-ho de pressupost per rehabilitar-los. O, en el seu defecte, cedir-los a les cooperatives perquè puguin fer aquesta feina. Igual que cal que permetin que els ajuntaments puguin gastar els seus romanents de tresoreria per invertir en habitatge i posar tots els recursos disponibles al servei d'aconseguir que tothom tingui un sostre digne on dormir tranquil per les nits.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«A Platja d'Aro els propietaris de 800 habitatges porten quatre anys en el llim legal, sense poder fer noves inscripcions al registre per la situació creada per la Llei de Costes. Al Segrià i Osona està en risc la supervivència de 100 granges de porcí perquè el seu Govern no ha volgut prorrogar les ajudes a les plantes de cogeneració de tractament de purins. Des del gener, estan aturades dues plantes i seguim sense solució per als ramaders. De nou, deixadesa amb la complicitat d'Illa. A mitjans de juny, algunes instal·lacions de renovables quedaran sense possibilitat de connectar-se a la xarxa per inflexibilitat de les seves normes. Poden perdre inversions multimilionàries. Junts va aprovar una solució, però vostès van retirar el projecte de llei i ara estan desesperats. Senyora ministra, estem farts de rebre deixadesa per resposta. Volem solucions. Quina serà la resposta a partir d'ara? Gracias, señora vicepresidenta. ¿Cuál es la respuesta de su ministerio ante los problemas de Cataluña? Porque hasta ahora ha sido dejadez con la complicidad del señor Illa. Y pongo algunos ejemplos. Su ministerio ordenó que el 2 de junio se derribe el Club de Mar de Sitges, un edificio histórico del arquitecto Coderch que es patrimonio protegido de la Generalitat. Utilizan la Ley de Costas como apisonadora para demoler su obra, cuando el ayuntamiento en pleno pide detener la demolición. In extremis, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la ha suspendido tres días. Ayer, el secretario de Estado de Medio Ambiente se comprometió con Junts a que no habrá derribo en los próximos meses. ¿Nos lo confirma? Necesitamos tiempo para hacer lo que no ha hecho el Gobierno Illa, catalogar el Club de Mar como bien cultural de interés nacional para salvarlo. ¿Tendremos ese tiempo para defender nuestro patrimonio?»