Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.821 declaraciones · página 26 de 61
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«El món n'és ple, d'injustícies on el dret internacional es vulnera impunement i la coherència ens obliga a condemnar-los totes, vinguin d'on vinguin. Totes les víctimes mereixen reconeixement i totes les violacions dels drets humans mereixen condemna, totes. Només des d'aquesta mirada completa que rebutja tant el terrorisme com, òbviament, la desproporció, podrem avançar cap a una pau veritable, sostenible i justa per a tothom. En tot cas, Junts per Catalunya sempre hem defensat i ho continuarem fent els drets humans. Nosaltres sí, els defensem tots i els de tothom, com a principi irrenunciable de la nostra acció exterior. Per això ja fa una setmana que vam donar..., unes setmanes que vam donar suport a la tramitació d'una proposició legislativa per dotar de més transparència i més control democràtic la transparència d'armes. Hi vam votar a favor. Avui ningú no pot tenir cap dubte que Junts assumeix arreu el seu compromís actiu amb la pau. Ara bé, és cert que no podem obviar que el reial decret que se'ns presenta té mancances clares, senyor ministre. El principal és que el seu article 1 -s'hi han referit molts- acaba convertint-lo, la veritat, en un brindis al sol, fum polític més pensat per al titular que no pas pel resultat. D'altres aspectes que tampoc són menors, que els plantegem: problemes competencials en matèria de consum i publicitat i incertesa sobre l'impacte en ports, alguns dels quals catalans, manca de seguretat jurídica per a les empreses, etcètera. Tots ells ja són motius suficients perquè aquest decret, si s'acaba tramitant, doncs, ho hagi de fer com a projecte de llei.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Permítanme concluir, porque veo que se nos está haciendo el tiempo corto. En Cataluña ya tenemos las herramientas -así lo entendemos nosotros- y el criterio para regular esta materia. Y lo que hace falta siempre es tener más confianza y respeto hacia el autogobierno, no nuevas leyes estatales que recentralicen aquello que ya está legislado desde la proximidad. Otra cosa es que se regulen otras cosas que no están reguladas y que sean competencia exclusiva del Estado. Y aquí, obviamente, sí que se puede trabajar. Y acabo. Esto no va por ustedes ni por los partidos nacionalistas de esta Cámara, pero me veo obligada a decir que cada vez que el Congreso aprueba una ley que invade las competencias de Cataluña, no es solo una cuestión jurídica, obviamente, es una cuestión de respeto institucional y de dignidad política, en nuestra opinión. Cataluña nunca puede ser vista como una delegación administrativa. Cataluña es una nación con sus instituciones propias, con un Parlamento que legisla, con un Gobierno que actúa y con una ciudadanía que quiere decidir su futuro. Por eso a Junts per Catalunya se nos han planteado tantas dudas a la hora de dar apoyo a la admisión a trámite de esta proposición de ley, no porque no queramos evitar el fraude, que lo queremos, ni porque no nos preocupen profundamente las dificultades para acceder a la vivienda, que nos preocupan, sino porque no aceptaremos que eso se haga a costa de nuestro autogobierno ni del respeto a nuestras competencias. Acabo diciendo que Cataluña sabe legislar, sabe regular y sabe gobernar, y lo que hace falta es que haya más respeto a la Generalitat de Catalunya y menos centralismo. Queremos continuar construyendo nuestro país siendo fieles a nuestra forma de hacer y a nuestra forma de ser. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Acabo dient: Catalunya sap legislar, sap regular, sap governar i el que cal és més respecte a la Generalitat de Catalunya i menys centralisme. Volem continuar construint el nostre país, fidels a la nostra manera de fer i la nostra manera de ser. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. En primer lugar, lo que querría hacer es reconocer que esta es una propuesta legislativa que se ve trabajada, que es rigurosa y que parte de una preocupación legítima y compartida para nosotros, es decir, trata de evitar el fraude y de garantizar que la actividad publicitaria con la vivienda de uso turístico sea más transparente y ordenada. Nosotros, en Junts per Catalunya, compartimos esta inquietud y valoramos el esfuerzo que se ha dedicado a ello, que ha sido ingente. Ahora bien, permítanme que les diga -lo digo de antemano y con todo el respeto- que la invasión competencial -creo que no somos los únicos, también lo ponemos de manifiesto en esta Cámara- que plantea esta proposición de ley, que sin duda no es su voluntad en absoluto, puede acabar convirtiendo esta proposición de ley en que tenga que superar una cuestión un poco insalvable. Pero vayamos por pasos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Jo, permeti'm acabar perquè veig que se'ns està fent el temps curt, en què Catalunya ja té les eines, entenem nosaltres, i el criteri per regular aquesta matèria i el que cal sempre és més confiança i respecte a l'autogovern, no noves lleis estatals que recentralitzin allò que està legislat des de la proximitat. Altra cosa és si es regulen altres coses que no estan regulades i que corresponguin exclusivament a l'Estat, que aquí, doncs, òbviament s'ha de treballar aquí. I acabo. I això segurament no va per vostès ni per tots els partits nacionalistes d'aquesta cambra, però em veig obligada a dir que cada vegada que el Congrés aprova una llei que envaeix les competències de Catalunya no és només una qüestió jurídica, òbviament. És una qüestió de respecte institucional i de dignitat política, al nostre entendre. I Catalunya mai pot ser vista com una delegació administrativa. Catalunya és una nació amb les seves institucions pròpies, amb un Parlament que legisla, amb un govern que actua i amb una ciutadania que vol decidir el seu futur. Per això, Junts per Catalunya se'ns han plantejat tants dubtes a l'hora de donar suport o no l'admissió a tràmit d'aquesta proposició de llei. No perquè no vulguem evitar el frau -que ho volem- ni perquè no ens preocupa profundament les dificultats per accedir a l'habitatge -que ens preocupen- sinó perquè no acceptarem mai que es faci a costa del nostre autogovern ni del respecte a les nostres competències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Per tant, aquesta proposició, en el cas de Catalunya, directament duplica alguna normativa i envaeix competències parcialment, però que són exclusives de la Generalitat. Potser en d'altres comunitats autònomes, no és el cas de vostès, doncs segurament els hi pot semblar bé, fins i tot els hi pot anar molt bé si no volen assumir responsabilitats, que algunes no volen. Segurament prefereixen que es legisli des de Madrid, però a Catalunya no. A nosaltres ni ens sembla bé ni mai ens ha anat bé quan s'ha legislat des de Madrid. Només una legislació catalana sense ingerències centralitzadores poden garantir la nostra singularitat -s'hi referia la diputada Valido- ajustades a les necessitats reals dels catalans i les catalanes. Duplicar legislació i tràmits no només és innecessari, sinó que és absolutament contraproduent i, per tant, nosaltres, si aquesta proposició legislativa s'admet a tràmit, estarem absolutament amatents que això no succeeixi, perquè no volem més inseguretat jurídica, que ja anem bastant sobrats els darrers anys, de causar-ne més. Un altre aspecte que volia comentar que el títol d'aquesta proposició és clar. És el que ha dit el senyor Matutes, no?, regular la publicitat. Però és que després només cal llegir el seu preàmbul ple de referències a l'habitatge, al seu accés assequible, a la gentrificació, l'ús social de l'habitatge. De fet, en la seva intervenció s'ha referit precisament gairebé de forma exclusiva només a aquests temes. Per tant, de fet, el que volen regular és l'habitatge, cosa que a nosaltres ens sembla que no pertocaria. Per tant, si les coses queden clares, si el que es vol regular és el que diuen que volen regular, doncs, el nostre sentit del vot pot ser un i si no, el nostre sentit del vot pot ser un altre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Aquesta proposició estableix un règim bastant complet de publicitat, però també de contractació, de verificació prèvia de llicències i de sanció. Tots aquests àmbits a Catalunya ja estan regulats, amb normes pròpies, que funcionen -he de dir- amb certes distorsions o certs desajustos que han de ser solucionats pel mateix Parlament català i que, a més, han estat fins i tot convalidades quant a si eren competències pròpies i exclusives pròpies de Catalunya i no pel mateix Tribunal Constitucional. Per tant, no hi ha dubte que són competències exclusives. A Catalunya fa dècades, anava a dir anys, no, dècades, que estem legislant en matèria d'habitatge i en matèria de turisme, des del Decret 75/2020 de turisme, que ja defineix què és habitatge d'ús turístic, en regula els requisits, la inscripció en el Registre de Turisme i el règim sancionador. En matèria de publicitat, el codi de consum, que ja garanteix també la comprovació de la publicitat veraç i que permet sancionar a plataformes, per exemple, que és el que vostès cerquen amb aquesta proposició legislativa, o amb la llei 13/2002 de turisme de Catalunya, que ja establia l'obligatorietat de la llicència, el règim sancionador corresponent. Ens preocupa el règim sancionador.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. A veure, primer de tot, el que voldria fer és reconèixer que aquesta és una proposta legislativa que es veu treballada i que és rigorosa i que parteix d'una preocupació legítima i compartida per nosaltres, és a dir, que tracta d'evitar el frau i de garantir que l'activitat publicitària amb habitatges d'ús turístic sigui més transparent i ordenada. Junts per Catalunya compartim aquesta inquietud i valorem l'esforç que s'hi ha dedicat, que es veu que ha estat molt ingent. Ara bé, també permeti'm que els digui, i ja ho dic a l'avançada i amb tot el respecte, que la invasió competencial -que veig que nosaltres no som els únics que també la fem palesa en aquesta cambra- doncs que la invasió competencial que planteja aquesta proposició de llei, tot i que segur que no és en absolut la seva voluntat, doncs, pot acabar convertint aquesta proposició de llei en què hagi de superar una qüestió una mica insalvable. Però anem per passos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«L'any 2010, Catalunya, pionera a l'Estat en defensa dels drets dels animals, va aprovar una llei que prohibia les curses de toros. L'extrema dreta i la dreta, el PP, la van portar al Tribunal Constitucional i van promoure, en resposta, una iniciativa legislativa popular, per considerar que les curses de braus com a bé d'interès cultural; una ILP que va quedar força lluny de la que debatem avui, però malauradament una ILP que va fer la feina, perquè el 2016 el Tribunal Constitucional va fer servir aquest blindatge jurídic de patrimoni cultural per anul·lar la prohibició catalana, una prohibició que va sortir -recordem-ho- del Parlament de Catalunya, on hi ha la sobirania del poble català. A Catalunya, però, les places de toros ja s'havien convertit en l'escenari de concerts o en un centre comercial. No van poder, per tant, revertir l'efecte de la llei catalana, però sí, però sí que van lesionar les nostres competències en matèria de cultura i espectacles públics, en l'article 141 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per això, estem a favor d'aquesta iniciativa, perquè volem que les competències retornin plenament a la Generalitat i als municipis. Volem decidir nosaltres i no que decideixin sobre la nostra cultura o sobre els drets dels animals a Catalunya des de Madrid. No volem que l'Estat pugui invocar l'interès cultural per bloquejar, per tant, decisions autonòmiques en aquest àmbit. L'anul·lació del que va aprovar el Parlament va ser una mostra més de la recentralització i del menyspreu a la sobirania catalana. Per tant, la derogació de la Llei 18/2013 permetria recuperar la capacitat de decidir a Catalunya sobre la vigència o no de les curses de braus, un espectacle que perjudica psicològicament els menors que hi assisteixen. Des del 2018, el Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides demana a l'Estat espanyol que no es permeti que els infants i els adolescents participin i assisteixin a aquests esdeveniments taurins per la violència extrema que hi ha. Considerar els toros patrimoni cultural no deixa de ser una trava en aquest sentit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, gairebé cada setmana, justament la presidenta del Congrés ens demana que comencem el ple fent un minut de silenci. Un minut de silenci per la mort d'alguna dona com a conseqüència de la violència de gènere. 1322 víctimes en aquest comptador maleït i masclista que es va posar en marxa el 2003 i que ens ha robat mares, filles, germanes, amigues. Davant d'aquesta xacra, el Ministeri d'Igualtat fa campanyes de conscienciació. La darrera l'ha protagonitzat aquest mes de setembre l'actor Paco León. El Paco ens diu: 'Tenir ous és molt útil perquè en pots fer truites, però també per aturar la violència de gènere'. El Paco convida els homes a demostrar que tenen ous, ous per plantar cara, per exemple, als coneguts que actuen de manera masclista. Doncs bé, en política hi ha una forma de demostrar que es tenen ous. Una forma de demostrar que es tenen ous o ovaris: la transparència. I aquest Ministeri d'Igualtat, que ha posat tants ous a la seva campanya, no els ha tingut a l'hora d'explicar quan tocava, que el sistema de control telemàtic dels maltractadors ha patit greus disfuncions, errors que han pogut posar en risc la vida d'alguna de les 4515 dones que necessiten la tecnologia per saber si el seu maltractador s'acosta. Dones que viuen amb por, estressades, pendents de si salta l'alarma. Dones que necessiten les polseres per demostrar els incompliments de les ordres d'allunyament que s'han disparat el 2024. A Catalunya hi ha 80 dispositius en casos de risc letal o de maltractadors multireincidents en l'incompliment de les ordres d'allunyament. I bé, davant d'aquests fets, és absolutament inadmissible que avui la ministra d'Igualtat barregi aquest tema amb la dana i es defensi dient que no ha matat cap dona de les que han patit el problema de les polseres. Perquè no oblidin que segueixen sent víctimes, víctimes de la por, víctimes de les amenaces. Víctimes de la falta de transparència d'aquest Govern.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Gobierno, y por ello no renunciaremos, porque en ello va el futuro de nuestra nación y de toda nuestra gente, de la que ya vive en ella, pero también de los que tienen que llegar. Miren, Junts per Catalunya negocia con mentalidad de Estado y con vocación de gobierno, con los intereses de país por delante de los partidismos, y por ello seguiremos aquí, trabajando para facilitar a nuestra nación las herramientas necesarias para poder hacer las mejores políticas para Cataluña; para la Cataluña de hoy pero también para la Cataluña del futuro, para poder hacer políticas potentes con los recursos que necesitamos y responder al reto demográfico, para responder en clave de país, en clave catalana, y no española. Y acabo, presidente. No se equivoquen, se hacen un mal favor y se lo hacen a todos los que desde la difamación y el populismo tienen un discurso simplista, etiquetando a Junts, desde la demagogia, de racista. Esa demagogia, señores de Podemos, lo único que hace es retroalimentar peligrosamente el trumpismo y el extremo opuesto al suyo, un trumpismo en el que ustedes, cuando hablan de Cataluña, como ya constatamos ayer, siempre coinciden. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Miren, el reto demográfico seguirá siendo crítico para todos los países de nuestro entorno. Para el nuestro también, para Cataluña. Y me ha parecido entender, ministra, que coincidíamos con usted cuando decía que esta es una de las cuestiones que tendrían que estar en el centro del debate político, porque, guste o no, lo condiciona todo. Y para dar respuesta al reto demográfico es necesario superar el cortoplacismo y ser capaces, sin dejar de atender lo inmediato, de prepararnos para el futuro. En Junts per Catalunya nos gusta pensar a largo plazo y pensar a lo grande. Sabemos el país que queremos, sabemos la Cataluña que necesitamos, una Cataluña Estado que disponga de todas las herramientas y los recursos suficientes, que ya generamos, para hacer las mejores políticas en todos los ámbitos. Queremos las herramientas y los recursos, o, como dice nuestra portavoz, Míriam Nogueras, queremos ser soberanos, tener soberanía para defender nuestro futuro, para poder gestionar los intereses de Cataluña y de la gente que vive en ella. Ya he utilizado este símil alguna vez, y para que nos entiendan: queremos ferrocarriles de la Generalitat, respecto de los que nosotros decidamos y el servicio responda al interés de los catalanes, y no queremos cercanías de Renfe, desde donde dependemos de otros, que responden a sus intereses, y nos ha quedado claro que no son los de los catalanes, aunque muchos no lo vean.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Mirin, Junts per Catalunya, negociem amb mentalitat d'Estat i amb vocació de govern i amb els interessos de país per davant dels partidismes. I per això continuarem aquí treballant per facilitar a la nostra nació les eines necessàries per poder fer les millors polítiques per a Catalunya per a la d'avui, però sobretot per a la de demà, per poder fer polítiques potents i amb els recursos que necessitem i respondre al repte democràtic per respondre en clau de país, en clau catalana i no espanyola. I acabo president. No s'equivoquin, es fan un mal favor a tots els que, des de la difamació i el populisme, fan un discurs simplista etiquetant a Junts des de la demagògia de racista. Aquesta demagògia, senyors de Podemos, l'únic que fa és retroalimentar perillosament el trumpisme i l'extrem oposat al seu. Un trumpisme amb el que vostès, quan es tracta de Catalunya, com vam constatar ahir, sempre coincideixen. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Gracias, ministra, por no olvidarnos y dar respuesta a nuestra intervención.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«I en matèria migratòria volem dotar el nostre país de les eines també necessàries per fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però sobretot per preparar la Catalunya del futur. I això no es fa negant la realitat ni amagant que el bonisme d'alguns ha fracassat estrepitosament. Ens ha emportat a un sistema tensionat i polaritzat que és incapaç de garantir el benestar dels migrants, però que tampoc garanteix el benestar de la població en general. Els serveis públics no donen l'abast. No hi ha capacitat de garantir ni l'acollida ni la integració, però tampoc de mantenir els serveis del nostre estat del benestar. I això saben què passa? Que fragmenta la cohesió social. A nosaltres no ens fa por el debat de les polítiques migratòries. No som uns nouvinguts a la matèria ni ens condicionen els que molts alimenten mentre diuen que combaten. I no ens fa por dir que cal mantenir els valors de la nostra societat. No ens fa por dir que no s'hi val tot per integrar. No ens fa por dir que cal garantir i assegurar l'accés als serveis públics i que cal fer-ho des de la igualtat efectiva, amb unes regles clares per a tothom, pels que ja estem aquí, però també pels que arriben. Tampoc ens fa al·lèrgia parlar de polítiques discriminatòries positives, ni d'incentius a la integració. De la mateixa manera que hi ha d'haver estímuls positius per a la integració, cal que també hi hagi estímuls negatius per a qui no s'integra. Per nosaltres, la gestió de la migració, malgrat la negativa d'ahir, continua sent un pilar de l'autogovern i per això no hi renunciarem perquè ens hi va el futur de la nostra nació i de tota la seva gent, de la que ja hi és, però també de la que ha d'arribar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Gràcies, president. Gràcies, ministre per no oblidar-se i donar resposta a la nostra intervenció. Mirin, el repte demogràfic continuarà sent crític per a tots els països del nostre entorn. Per al nostre també, per a Catalunya. I m'ha semblat entendre, ministra, que coincidíem amb vostè quan deia que aquesta és una de les qüestions que haurien d'estar en el centre del debat polític perquè, agradi o no, ho condiciona tot. I per donar resposta al repte demogràfic és necessari superar el curt termini i ser capaços de, sense deixar d'atendre allò immediat, preparar-nos per al futur. I a Junts per Catalunya ens agrada pensar en llarg i pensar en gran. Sabem el país que volem. Sabem la Catalunya que necessitem. Una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients que ja generem per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem les eines i els recursos. O com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, 'volem ser sobirans'. Sobirania per decidir el nostre futur, per poder gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Ja he fet servir el símil alguna vegada i per a que ens entenguin, volem Ferrocarrils de la Generalitat, on decidim nosaltres i on el servei respon a l'interès dels catalans. I no volem Rodalies de Renfe, on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que ens ha quedat clar no són els dels catalans, encara que molts no ho vegin.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«A pesar de todo lo que les he expuesto ahora, en Cataluña es evidente el impacto que el fenómeno migratorio representa para la lengua propia, para la lengua catalana, y es en este contexto y ante el incremento del carácter poliédrico del fenómeno migratorio por lo que se hace necesaria la aprobación de dicho fenómeno en las Administraciones más cercanas, como es, en nuestro caso, de la Generalitat de Catalunya o de las entidades catalanas. Y, por situaciones como esta, la Constitución del Estado diseñó el artículo 150.2. Se trata, pues, de facilitar a las autoridades catalanas la delegación de competencias, así como los recursos legales, técnicos, económicos y humanos para que el fenómeno migratorio pueda gestionarse desde la cercanía y las necesidades territoriales. No disponer de ello va en detrimento del bienestar de la sociedad que acoge, pero también del desarrollo personal y profesional de todos aquellos que llegan, especialmente, de los más vulnerables. El preámbulo de nuestro estatuto empieza poniendo de manifiesto que Cataluña se ha ido formando a lo largo del tiempo con las aportaciones de muchas generaciones, de muchas tradiciones y de muchas culturas, que han encontrado en ella una tierra de acogida y reitera la vocación integradora, como sociedad de acogida, en el mismo estatuto. Este estatuto reitera que somos una sociedad de acogida y otorga a la Generalitat competencias en materia de acogida, de integración y de servicios sociales. De hecho, la vocación de la sociedad catalana para gestionar ella misma el fenómeno migratorio viene de lejos. En la organización administrativa de la gestión migratoria de la Generalitat de Catalunya, en el año 1992, ya se creó la Comisión Interdepartamental de Migración, y esta vocación ha sido constante.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Es tractava de tenir les eines per crear un projecte de futur il·lusionant, d'esperança i de benestar compartit, on l'ascensor social funcioni per a una integració plena. Existeixen totes les condicions per a la delegació de competències a Catalunya en immigració, una realitat específica del fenomen migratori, una vocació i experiència de l'Administració de la Generalitat i un marc legislatiu sobre el qual es pot desenvolupar aquesta delegació. El que els acabo de llegir és l'exposició de motius de la proposició de llei per la delegació de competències a Catalunya. Una exposició de motius de la qual tothom parla aquí i a fora i la majoria no s'han llegit. Una exposició de motius que des del minut u Podemos ha titllat de racista i que ahir, juntament amb els dos diputats de SUMAR, van tombar afegint els seus vots als d'aquells que ens diuen que combaten, de PP i de VOX. Pensin bé tots sis contra qui va votar ahir, si contra el racisme o contra Catalunya? La resta i els que ens segueixen, jutgin vostès mateixos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Amb la nostra petició, que ahir es va debatre per assumir de manera integral la delegació de competències, Catalunya el que feia era apostar per un model de gestió basat en l'establiment d'una sèrie de drets inclusius, però també de deures, de deures clars, tant per part de les persones que hi arriben com per part de la societat catalana que els acull. Aquest marc de drets i de deures havia de ser un element clau per poder vertebrar el compromís d'integració i de respecte als valors cívics i el coneixement lingüístic i cultural que defineixen la societat catalana. Un nou contracte social, atractiu per a aquestes persones que acaben d'arribar per protegir la potencial vulneració dels seus drets i oferir-los més oportunitats, però també per protegir la cohesió de la societat d'acollida, la seva llengua i la seva cultura. És molt important que aquest marc de drets i deures també creï un marc cívic que vagi més enllà de la llengua i la cultura i que integri una sèrie de valors lligats a la convivència, al treball, a l'esforç, a l'educació o a la igualtat de gènere, entre molts altres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Respecte a tot això que els he exposat fins ara, en el cas de Catalunya, és evident que s'hi afegeix que l'impacte que el fenomen migratori també representa per a la llengua pròpia, per a la llengua catalana. I és en aquest context, i davant l'increment del caràcter polièdric del fenomen migratori que es fa necessari aprovar la gestió d'aquest fenomen a les administracions més properes, com és en el nostre cas la Generalitat de Catalunya o les entitats locals catalanes. I per situacions com aquesta, l'Estat, en la seva constitució, va dissenyar l'article 150.2. Es tracta, doncs, de facilitar a les autoritats catalanes la delegació de competències, així com els recursos legals, tècnics, econòmics i humans per a què el fenomen migratori pugui gestionar-se des de la proximitat i les necessitats territorials. No disposar-ne va en detriment del benestar de la societat que acull, però també del desenvolupament personal i professional de tots aquells que hi arriben i molt especialment, dels més vulnerables. El preàmbul del nostre Estatut comença posant de manifest que a Catalunya s'ha anat formant al llarg del temps amb les aportacions d'energia de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que han trobat en ella una terra d'acollida i reitera la vocació integradora com a societat d'acollida on el mateix Estatut reitera la vocació integradora com a societat d'acollida. El mateix Estatut atorga a la Generalitat competències en matèria de primera acollida i integració i accés a serveis socials. De fet, la vocació de la societat catalana per gestionar ella mateixa el fenomen migratori ve de lluny i a l'organització administrativa de la gestió migratòria de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992 ja es va crear la Comissió Interdepartamental d'Immigració. I aquesta vocació ha estat constant.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Cal, doncs, trobar l'equilibri si volem assegurar la cohesió social i la sostenibilitat del sistema a llarg termini. La responsabilitat dels governs no consisteix només en atendre aquestes necessitats de manera sostenible, sinó també en evitar els possibles efectes que puguin representar un risc a la convivència i la cohesió. Un risc alimentat en ocasions per la desinformació i les mentides que aprofiten les ideologies radicals de diferent signe, que busquen erosionar els valors del model europeu de pau, prosperitat i llibertat. Un radicalisme que abasta des de la xenofòbia i el racisme fins a l'integrisme religiós i el terrorisme. Fenòmens davant els quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense complexos. A l'Estat espanyol el fenomen migratori és molt desigual i presenta realitats diferents segons cada comunitat. Un dels territoris on s'ha produït el canvi més gran i les necessitats per atendre'l s'han multiplicat, és a Catalunya. No és un fenomen nou, perquè a Catalunya sempre ha estat territori que ha acollit molta població forana i ha tingut la capacitat d'integrar-lo a la catalanitat oferint-li un futur millor. Al llarg de les darreres dècades, Catalunya ha passat dels 6 milions als 8 milions d'habitants. Actualment, més del 18 % de la població catalana té nacionalitat estrangera. El 22,4 % de la població estrangera de l'Estat espanyol és a Catalunya i els darrers anys, un 25 % de les adquisicions de nacionalitat de l'Estat s'han produït a casa nostra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministra. Gràcies per la seva compareixença. Gràcies per haver vingut avui. Ahir la varem trobar a faltar en el debat per la delegació a Catalunya de les competències en immigració. Ens va sorprendre que no fos aquí perquè aquesta iniciativa era fruit d'un acord entre la seva formació política i la nostra. Una iniciativa ens en sembla de prou entitat perquè vostè, com a titular del Govern en la matèria, s'hi impliqués i apliqués una mica més. Però certament, escoltant i sobretot veient la intervenció del senyor Zaragoza, més pròpia del míting de diumenge passat a la Festa de la Rosa, que de la defensa d'un fet tan transcendental per a Catalunya, ja ens va quedar clar que vostès aquí arribaven arrossegant-se i poder ja els anava bé, que amb l'estirabot dels jacobins de Podemos i els dos vots de les seves confluències quedés aturada, no fos cas que donant les eines al insuls govern Illa es posés en evidència la capacitat per gestionar-les bé. La mateixa que ja hem vist amb Rodalies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué consecuencia tendrá la forma de hacer política del Gobierno?
«Doncs miri, senyora vicepresidenta. 18 d'agost, resposta seva si el Govern presentarà pressupostos: 'Rotundamente sí'. 1 de setembre, president Sánchez: 'Presentaré los presupuestos'. 18 de setembre, ministre d'Economia: 'Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026'. De veritat, senyora vicepresidenta? 2019: sense pressupostos. 2020: sense pressupostos. 2024: sense pressupostos. 2025: sense pressupostos. 2026: camina sense pressupostos i fixi's bé, la llei estableix que cada sis mesos vostès han de fer públiques les dades d'execució pressupostària per a cadascun dels territoris. Cada sis mesos per llei. Fa un any i mig, però que no les publiquen. Davant el seu incompliment van presentar recurs i el vam guanyar. I els van donar 10 dies per fer públic què han invertit vostès a Catalunya el 2024. Han publicat la informació que l'obligava la resolució? No. Han complert la llei? No. Per què no ho han fet, doncs? Doncs perquè vostès i nosaltres sabem que les dades d'execució del pressupost de l'any 2024 són desastroses per a Catalunya. Com ho van ser les dades del 2023, quan van invertir a Catalunya només un 45 % del que tocava i a Madrid un 212 %. 130 euros per habitant a Catalunya; 372 euros per habitant a Madrid. I el mateix el 2022, i el mateix el 2021. Sempre el mateix any rere any, ofegant Catalunya i inflar Madrid. I això, senyora vicepresidenta, és enganyar a tots els catalans que veuen com s'enfonsa l'Estat del benestar que tant va costar construir. Amb un transport públic precari, amb unes polítiques d'habitatge ineficients, amb uns serveis sanitaris insuficients, amb un pitjor servei educatiu i amb uns impostos creixents dia a dia. En definitiva, unes polítiques, les seves, que enfonsen cada vegada més la classe mitjana i treballadora de Catalunya. L'any passat ja li vam dir sense complir amb Catalunya no hi haurà pressupostos i no n'hi va haver. I no n'hi va haver perquè nosaltres vam tombar la seva proposta. Aquest 2026 creu que n'hi haurà de pressupostos?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«A nosotros nos gustaba mucho su primera propuesta, la de que fuera directamente a Galicia y a Catalunya y a donde tenga que ir, sin tener intermediarios de por medio. Porque yo creo que todos somos conscientes de que en cuanto se refiere a la política de vivienda, no hay nadie como el propio Gobierno autonómico o el ayuntamiento, o en el caso de Catalunya los consells comarcals, para saber en sus oficinas de vivienda local exactamente lo que se necesita: si es más para jóvenes, más para mayores, si tienen que ser plantas bajas porque se necesita accesibilidad o no; se va al detalle. Cuando hablamos de estas Administraciones tan cercanas, se va al detalle exactamente de lo que se necesita. ¿Y ahora, otra vez lo vamos a pasar a un ente estatal que de detalles nada, que lo ven todo al por mayor, que no van a hacer nada quirúrgico, que lo van a hacer todo así de una? Por eso nos gustaba tanto su propuesta inicial, en la que se pedía que se traspasara directamente a su comunidad autónoma. Porque en vivienda también es importante, como en otros muchos temas, la política del kilómetro cero, por todo lo que se estaba diciendo. No tiene sentido que aquel al que los vecinos y vecinas van a llamar a la puerta explicando sus dificultades, sobre todo sobre vivienda... el que lo va a tener que gestionar no tiene sentido que no sea también el titular de esos activos. No tiene sentido. Y, puestos a ceder, no entendemos aún por qué se pretende hacer esta derivada hacia esta entidad, que va a ser enorme y que, por lo tanto, como esos buques terribles de la Administración que cuesta mucho que se puedan mover y que puedan hacer el trabajo como lo tienen que hacer, van a ser pesados... problemas de contratación... que eso ya se ve.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Si le parece voy a iniciar mi intervención, porque si tenemos que esperar a que VOX deje de insultar, tenemos para rato. Muy buenas tardes a todos. Volvemos a hablar de la vivienda, acostumbramos a hacerlo en cada Pleno, y, en este caso, de la Sareb, señor Rego. Sabe que nosotros, de hecho, también hemos presentado iniciativas diversas. De hecho, tenemos presentada una proposición no de ley para traer aquí al hemiciclo, sobre la cesión de los inmuebles de la Sareb, en este caso en mi casa, en mi país, en Catalunya. Estamos hablando en Catalunya de cerca de 13 000 viviendas en diversas condiciones, en estados diferentes, y unos 3000 solares, suelos dotacionales, que podrían suponer muchas más viviendas, exactamente como usted ha recogido también el número de viviendas que podría suponer esto para las familias y jóvenes de Galicia. Por lo tanto, obviamente, nosotros tenemos que estar de acuerdo por fuerza, porque estamos proponiendo también. Hace un año, de hecho; he estado mirando la fecha en la que hicimos la propuesta, la hicimos hace un año en la Comisión de Vivienda. A menudo, lo que pasa es que ya va tarde la cosa, porque el Gobierno ha tirado recto, y de la Sareb no pasará ni a su país ni al mío, sino a un intermediario. Nosotros creemos que no es bueno, y seguramente ya está hecho. Y, seguramente, señor Rego, ya no lo vamos a poder revertir.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«Que ja es veu, perquè ara que els de la Comissió d'Habitatge hem tingut l'oportunitat de poder conèixer -bé, ja les coneixíem, però ens les han explicat una mica- dues aplicacions, no? La del Col·legi de Registradors de la Propietat Immobiliària i la del Col·legi de Notaris, no?, que eren, ostres!, que tots han quedat molt impressionats, no? Molt innovadores, ràpides, amb les dades ja de la setmana passada, molt espectaculars que et permetien fer moltes estadístiques i conèixer molt. Han visitat la de Sepes? Els recomano que visitin la pàgina que van vendre -ara fa dos mesos per tots els mitjans de comunicacions- la de Sepes, eh? o sigui, és terrible, aquesta pàgina! Només parla de trenta-cinc actuacions, no diu ni les adreces a algunes; a d'altres diu ni a quina població ni a qui no. A algunes parla de quants habitatges es faran, a d'altres no. Per cert, com sempre, Catalunya sempre acabem malament. El que està previst, per Sepes ara, de solars que alguns que tot just s'han de fer les modificacions del planejament urbanístic, o sigui que n'hi ha per deu anys, eh? Doncs a Catalunya d'una, el Trèvol, doncs res, no ens diuen..., s'ha de fer tota la modificació del planejament. D'una altra al carrer del Foc, que no he sabut veure de quin municipi era. I l'altre, de vint habitatges. Vint habitatges per Catalunya, Sepes és el que de moment té previst. Això sí, té un concurs per fer formació de Microsoft Office als seus treballadors. És l'únic moviment que he vist que ha fet Sepes durant tots aquests mesos. Espero que el Govern s'espavili, perquè la ciutadania ho necessita.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«A nosaltres ens agradava molt la seva primera proposta, la de que anés directament a Galícia i a Catalunya i a on hagi d'anar, sense tenir intermediaris entremig. Perquè jo crec que tots som conscients que quant a polítiques d'habitatge es refereix, no hi ha ningú com el mateix Govern autonòmic o a l'Ajuntament, o en el cas de Catalunya, els consells comarcals per saber exactament, amb les seves oficines d'habitatge local, exactament el que es necessita, si és més per a joves o és més per gent gran, si han de ser plantes baixes perquè es necessita accessibilitat o no... Es va al detall. Quan estem parlant d'aquestes administracions tan properes es va al detall exactament del que es necessita. I ara, un altre cop ho tornarem a passar a un ens estatal? Que de detall, res? Que ho veuen tot a l'engròs? Que no faran res quirúrgic? Que ho faran tot a preu fet? Doncs no ens sembla bé i per això a nosaltres ens agradava molt la seva primera inicial, la que deia que es traspassés directament a la seva comunitat autònoma, no? Perquè en habitatge també és important, com en molts altres temes, la política de quilòmetre zero per tot el que li estava dient. I no té sentit que el que ha d'executar, aquell a qui els veïns i veïnes li van a picar a la porta explicant les seves dificultats i en concret d'habitatge, aquell que ho haurà de gestionar no té cap sentit que no sigui també el titular d'aquests actius. No el té. I posats a cedir, encara no entenem per què se pretén fer aquesta derivada cap a aquesta entitat, que serà enorme i, per tant, com aquests bucs terribles de les administracions, que costa molt que puguin moure's i que puguin fer la feina com l'han de fer. Seran farragoses, pesades, amb problemes de contractació...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«...perquè si hem d'esperar que VOX deixi d'insultar, en tenim per estona. Molt bona tarda a tothom. De fet, tornem a parlar d'habitatge. Ho solem fer a cada ple. En aquest cas de la Sareb, senyor Rego, i sap que nosaltres també, de fet, hem presentat diverses iniciatives diverses. De fet, tenim també presentada una proposició no legislativa per venir aquí a l'hemicicle, també sobre la cessió dels immobles de la Sareb, en aquest cas, doncs, a casa meva, al meu país, a Catalunya, no? De fet, estem parlant a Catalunya de prop de 13 000 habitatges, en diverses condicions és cert, i uns 3000 solars o sòls dotacionals que podrien suposar molts habitatges més, no?, com exactament vostè també ha recollit el nombre d'habitatges que podrien suposar per a famílies i joves de Galícia també. I, per tant, òbviament, nosaltres no..., hem d'estar-hi d'acord forçosament perquè estem proposant -de fet, ja fa un any- ara he mirat la data en què vam presentar la proposició. Fa un any que ho vam proposar i a la Comissió d'Habitatge surt sovint. El que passa és que ja sembla que va tard la cosa, perquè el Govern ha tirat pel tros i ara ja de la Sareb no passarà al seu país ni al meu, sinó que de la Sareb passarà a un intermediari. I nosaltres creiem que no és bo i segurament ja està fet. I segurament, senyor Rego, ja no ho podrem revertir.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Aquestes empreses i aquests treballadors per a nosaltres representen -ho deia també l'altre dia- la base de la nostra economia, de Catalunya, i representen la cultura de l'emprenedoria, del treball i de l'esforç. Uns valors que creiem que s'haurien de potenciar i no menystenir i deixar de banda. Bé, si vostè pregunta als petits pagesos i ramaders o als petits empresaris o als professionals, o fins i tot als artistes -per què no?, els que se'n surten, que són la immensa majoria- si els hi preguntés si pensen en treballar el menys possible cada dia i esforçar-se el menys possible, estic segur que la immensa majoria, òbviament, els hi diria que no. Els petits pagesos i ramaders que a més a més estan plegant, farts de les dificultats de l'administració i de no guanyar-se la vida, òbviament. I moltes d'aquestes explotacions després queden en mans de grups inversors. En aquest país les petites empreses i les petites explotacions tenen massa difícil treballar i el que hauria de ser és fàcil treballar. Hauria de ser més fàcil treballar que demanar ajudes. Perquè de les rendes del treball és on surt la riquesa que després es pot redistribuir i finançar l'estat del benestar i finançar les polítiques socials. Això en un estat que té el doble d'aturats de la mitjana europea i l'atur juvenil més alt d'Europa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Fa una estona la nostra portaveu ha estat explicant que Catalunya és un país d'immigració, que ha estat i és un país d'immigració i, en el darrer ple, jo feia referència, en nom del meu grup, els interpel·lava a vostès en el sentit de que si tot aquest fenomen s'està gestionant d'una forma rigorosa, correcta i sobretot justa i equitativa per a tothom i si el sistema públic finalment acaba sent això un sistema equitatiu per a tothom. En la pregunta del darrer ple vam fer referència al que és un clam unànime del sector agrari català i que avui portem en forma de proposta per tal de corregir una situació que entenem que no és justa i equitativa. I ho fem en un context -en el ple passat també va sortir aquesta qüestió, lògicament, i avui jo la utilitzo com un element de context- el context de voler reduir la jornada laboral, la de les 37 hores i mitja, que gaudeixen la majoria de treballadors de l'Estat espanyol i Junts dèiem en aquell moment: Sí, nosaltres també ho volem, nosaltres també hi estem d'acord. Però dèiem: Però moltes petites empreses -perruqueries, tallers, petits negocis, petits comerços, gestories, autònoms i també petits pagesos i petits ramaders- dèiem, no suportarien el cost d'aquesta mesura. Molts plegarien i aquesta mesura provocaria atur, més costos laborals i inflació. Molts d'aquests, especialment els petits pagesos i els petits ramaders, farts d'un sistema que sembla que vulgui que pleguin i que només quedin grans empreses, burocràcia, controls fiscals constants, laborals, exhaustius, costos creixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Termino. El país, Cataluña, no necesita más ruido, necesita soluciones y necesita capacidad de gestión. El Estado español no ha querido o no ha podido controlar este fenómeno, y lo queremos hacer nosotros. Si el argumento es que no pueden traspasar las competencias porque los catalanes somos unos delincuentes o unos racistas, esa será la prueba del algodón de que es tan anticatalana y centralista la extrema derecha como lo es la extrema izquierda; siempre escogen a la extrema en España. Hay motivos de sobra para que esta ley siga adelante, pero es posible que la ley no sea el problema. El problema real es que quien está pidiendo esta ley es Cataluña. Muchísimas gracias ¡Visca Catalunya lliure!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivencia de nuestra identidad no se garantiza, sobre todo por el enorme impacto que este fenómeno tiene en la lengua catalana que, como todos ustedes saben, es un factor de cohesión y de integración social absolutamente extraordinario. Hace veinte años, el 46 % de los ciudadanos de Cataluña tenía la lengua catalana como lengua habitual; hoy solo un 32,6 % la tiene. En Barcelona ciudad tenemos distritos en los que en los últimos años el uso del catalán ha caído por debajo del 20 % de la población. Hay mucha demagogia, mucho ruido, muchas mentiras, muchos intereses electorales, pero no hay ni una sola propuesta encima de la mesa. La única, esta ley que se vota hoy. Así que, si les importa un poquito Cataluña, si les importa un poco la gente y se les importa un poco el bienestar de los ciudadanos, no la malgasten. La ley que se debate hoy es clara, y lo explico de nuevo porque parece que para algunos no ha quedado suficientemente claro cuál es el debate de hoy. Este no es un debate sobre las políticas concretas que hay que aplicar en materia de inmigración: si los CIE se cierran o no, si las políticas son más o menos duras... Todo eso lo van a decidir los catalanes, ni ustedes ni hoy ni aquí. El debate de hoy, estimadas señorías de VOX, de Podemos y del Grupo Popular, es si Cataluña debe disponer de las competencias en materia de inmigración. Sí. Lo que estamos proponiendo es más autogobierno, más poder político para Cataluña, que es exactamente lo que prevé el artículo 150.2 de su Constitución, la posibilidad de delegar competencias. Hablamos de que Cataluña tenga competencias para gestionar todos los permisos de residencia y de trabajo, estancias académicas, residencia temporal y de larga duración, renovaciones y extinciones, otorgar residencia temporal si se cumplen los requisitos, iniciar y finalizar procedimientos de expulsión, gestionar permisos de trabajo, contratar en origen, tener el control desde la llegada hasta la inserción en el trabajo. En materia de seguridad, la Generalitat va a asumir competencias en régimen sancionador y de expulsiones, y la Generalitat resolverá casos ordinarios y la Junta de Seguridad de Cataluña los casos de delitos graves. Hablamos también de un aumento de 1800 efectivos de los Mossos d'Esquadra para asumir funciones que hoy realizan la Policía Nacional española y la Guardia Civil. También control de fronteras en inmigración, tráfico de personas, competencias en los CIE, entrega de documentos NIE y TIE. Se incluye un traspaso de servicios, funcionarios y recursos y la posibilidad de que los ayuntamientos tengan un papel clave en el proceso de acogida y de integración. Es decir, que las competencias que ahora tiene España las pase a tener a Cataluña. Los deberes y los valores serán los catalanes, y el estatut y el catalán como referencia. Me gustaría preguntar al señor Iglesias si cree que la gente de Esquerra Republicana de Catalunya es racista por querer que Cataluña tenga las competencias, si lo es también la gente del PNV, si lo es la gente de SUMAR que va a votar a favor o si lo es el Partido Socialista por haber negociado, cerrado, registrado y defendido hoy esta delegación de competencias.»