Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
854 declaraciones · página 29 de 29
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Señorías, ¿saben cuál es la única cosa, la única, que comparten, seguro, votantes del PSOE, SUMAR, Esquerra Republicana, Junts, Bildu, PNV y BNG? La única cosa que comparten todos los y las votantes de nuestros partidos es frenarles a ustedes; es la única, frenar a la derecha de bar y a la derecha de after, que no está porque quizá ya es tarde. (Aplausos). Señorías, quizás a nosotros no nos han votado por nuestros programas, pero seguro que nos han votado por nuestros pactos. La pregunta es si a ustedes les han votado por lo que están haciendo ahora. ¿Qué creen? ¿Les han votado por lo que están haciendo ahora? No es retórica. ¿Sí? Vale. Señor Feijóo, ¿a usted le han votado para jalear concentraciones de Desokupa, de Hogar Social Madrid, de Pablo Motos, de Abascal, que pide una huelga general, cuando él lleva cuarenta y siete años en una? (Risas). ¿Le han votado para esto? Señor Feijóo, ¿a usted le han votado para jalear concentraciones de los hijos y nietos de los golpistas y de los ladrones que ustedes han amnistiado y que convocan en Ferraz cada noche para cantar el Cara al sol? ¿Sí? ¿Seguro? (Rumores). No es retórica, y me están diciendo que sí; perfecto. ¿A ustedes les han votado para jalear concentraciones al grito de 'alzamiento nacional ya'? Señorías, ¿a ustedes les han votado para jalear concentraciones al grito de 'España cristiana y no musulmana'? ¿A ustedes les han votado para jalear concentraciones al grito de 'moros no, España no es un zoo'? ¿Al grito de 'Marlaska maricón'? ¿Al grito de 'Irene Montero, eres una puta'? ¿Sí? ¿De verdad? Pues entonces a ustedes les han votado para robar con la Constitución y con el fascismo dar, ¿no? Les han votado para eso; de acuerdo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Muchas gracias, presidenta, Gobierno en funciones, diputados y diputadas. Señor Núñez Feijóo, candidato a la Presidencia del Gobierno español por gracia real, de entrada, quiero decirle que nos parece una nueva vergüenza democrática en su democracia plena que su rey le haya designado candidato a la Presidencia del Gobierno cuando usted no tiene los votos necesarios para gobernar. De hecho, el rey vuelve a tomar partido, como ya hizo el 3 de octubre y como acostumbra a hacer siempre, desgraciadamente. En segundo lugar -y se lo voy a decir con claridad meridiana-, los votos de Esquerra Republicana han estado, están y estarán siempre al servicio de la defensa de Cataluña, al servicio también de los intereses de los catalanes y catalanas y a disposición, como no puede ser de otro modo, de las clases populares de nuestro pueblo, hablen la lengua que hablen, profesen la ideología que les parezca; eso que lo tengan claro todos aquellos que requieran los votos de Esquerra Republicana. Hoy volveremos a decir no a este vodevil. Ustedes no sé, pero nosotros tenemos memoria. Recordamos perfectamente los palos que a las órdenes de su partido recibimos el 1 de octubre, y volveremos a decir que no porque no queremos que desde el Gobierno español se nos apliquen las políticas de exterminio lingüístico que ustedes y el neofranquismo están aplicando de forma exprés en el país valenciano y en las islas. Diremos que no porque no queremos que dinamiten el delta del Ebro, como lo hicieron con Doñana. Tampoco queremos que no respeten a nuestros campesinos, porque no queremos que se carguen las libertades más fundamentales ni el tesoro cultural, lingüístico, institucional, social, empresarial o medioambiental que tenemos, y porque estamos cansados, realmente muy cansados, de que se nos siga aplicando -y señor Sánchez, esto también va por usted- un sistema impositivo confiscatorio que, por consiguiente, va en contra de su intocable Constitución. Y obviamente no le votaremos porque ustedes y nosotros estamos en las antípodas ideológicas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Moltes gràcies, presidenta. Govern en funcions, diputades i diputats, senyor Núñez Feijóo, candidat a la presidència del Govern espanyol per gràcia reial. D'entrada, dir-li que ens sembla una nova vergonya democràtica, en la seva democràcia plena, que el seu rei l'hagi designat candidat a la presidència del Govern quan vostè no té els vots necessaris per governar. De fet, el rei torna a prendre partit, com va fer el 3 d'octubre, i com acostuma malauradament a fer sempre. En segon lloc, i l'hi diré clar i català, els vots d'Esquerra Republicana han estat, estan i estaran sempre al servei de la defensa de Catalunya i al servei també dels interessos dels catalans i les catalanes, i a disposició, com no pot ser d'altra manera, de les classes populars del nostre poble, parlin la llengua que parlin, processin la ideologia que els sembli. Això que ho tinguin clar tots els que requereixen els vots de l'Esquerra Republicana. Avui tornarem a dir que no en aquest vodevil. Vostès, no ho sé, però nosaltres tenim memòria. Recordem a la perfecció els pals que per les ordres del seu partit vam rebre l'1 d'octubre. Li tornarem a dir que no perquè no volem que des del Govern espanyol ens apliquin les polítiques d'extermini lingüístic que vostès i el neofranquisme estan aplicant de manera exprés al País Valencià i a les Illes. Li direm que no perquè no volem, no volem que dinamitin el Delta de l'Ebre com ho van fer amb Doñana. Tampoc volem que no respectin la nostra pagesia, perquè no volem que es carreguin les llibertats més fonamentals ni el tresor cultural, lingüístic, institucional, social, empresarial o ambiental que tenim. I perquè estem cansats, realment molt cansats, que se'ns continuï -senyor Sánchez, això també va per vostè- aplicant un sistema impositiu confiscatori i que, per tant, va en contra de la seva intocable Constitució. I òbviament, no el votarem perquè vostès i nosaltres estem a les antípodes ideològiques.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Señorías, también quisiera ser muy claro. Si se ha pasado en este país de querer detener a independentistas en el exilio a querer negociar con independentistas en el exilio ha sido, en primer lugar, porque el PSOE no tiene plan B y Ciudadanos no existe. Ha pasado durante cuatro años. Si no lo decimos nosotros, no lo dice nadie. Y, en segundo lugar, porque hay un partido independentista que es el mío, Esquerra Republicana, que se ha roto la cara para que esto sea así. Bienvenidos sean, por lo tanto, aquellos que ahora se apropian de luchas pasadas que nunca defendieron. Señorías, el problema no era negociar, el problema era que no negociaban todos. Me gustaría recordar algo que en mi país no se recuerda mucho. Yo me alegro y doy la bienvenida a que hoy haya gente negociando conceptos, términos, derechos, que nosotros defendimos hace cuatro años. Son estos. (Muestra dos carteles en los que se lee: Amnistia y Autodeterminació). Nosotros nos presentamos a unas elecciones con estos carteles. Bienvenidos sean aquellos que ahora nos ayudan.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, i també vull ser molt clar, si s'ha passat en aquest país de voler detenir independentistes a l'exili a voler negociar amb independentistes a l'exili ha estat, un, perquè el PSOE no té pla B, Ciutadans no existeix -ha passat durant quatre anys, si no ho diem nosaltres, no ho diu ningú. I dos, perquè hi ha un partit independentista que és el meu, Esquerra Republicana, que s'ha trencat la cara perquè així sigui. Benvinguts siguin, doncs, aquells que ara s'apropien de lluites passades que mai van defensar. Senyories, el problema no era negociar, el problema era que no negociaven tots. I vull recordar una cosa que no es recorda gaire al meu país, i jo me n'alegro molt i dono la benvinguda que molta gent avui negociï conceptes, termes, drets que nosaltres vam defensar fa quatre anys. Són aquests. Nosaltres ens vam presentar a unes eleccions amb aquests cartells. Benvinguts siguin aquells que ara ens ajuden. Acabo. La democràcia en un país, senyories, es mesura pel grau de tolerància de les seves dretes i pel grau de valentia de les seves esquerres. I el primer ho coneixem i ho patim, i el segon també. L'acció de les esquerres, senyories del PSOE, senyories de Sumar, senyories del Govern en funcions, l'acció del govern de les esquerres no pot ser de transició. I vostès massa vegades s'han comportat com un govern de transició. L'acció de govern de les esquerres ha de ser transformació. Ni pot ser que els problemes de Feijóo sempre siguin la seva salvació, ni pot ser que tot costi tant, ni pot ser que només frenem, que només frenin retrocessos i costi tant impulsar avenços. Saben per què tanta gent sense res, de fet, saben per què tanta gent sense drets vota a Feijóo, a Ayuso, a Abascal o a Mirei(?)? Perquè quan no tens res, perquè quan no tens drets has de tenir molta consciència de classe, és molt difícil que t'importi que algú digui que ningú tindrà res, que ningú tindrà drets. I aquesta gent que per a molts de nosaltres sonen com una amenaça, simplement sonen com gent sincera. Aquest és el drama. I si no, fixin-se en què ha passat a Grècia, 13 hores diàries, sis dies a la setmana, jubilació als 74 i sis mesos de presó per qui convoqui una vaga. Señorías del PSOE y de Sumar, cuando vean las barbas de Grecia arder, pongan las suyas a remojar.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Queridas amigas y amigos de Arán, también estoy contenta por reconocer y visibilizar el occitano, una lengua histórica hermana de la lengua catalana, el languedoc, la lengua de trovadores y trovadoras, la lengua del Premio Nobel Frédéric Mistral, la lengua que se habla en cuatro Estados europeos. Felicitaciones a los que han luchado por normalizar la lengua occitana. Por cierto, la lengua occitana se puede hablar perfectamente en el Parlamento catalán; igual que ahora, mientras nosotros estemos aquí, podemos hablar cualquiera de las lenguas que queramos en este Parlamento español. Pero lo que es realmente curioso es que quienes hoy presentan aquí la enmienda a la totalidad o presentan cualquier enmienda contra el plurilingüismo, allí lo defienden, y allí precisamente no les preocupa el gasto que comportan las traducciones. Miren, si el problema es ese, si no les basta o no tienen suficiente para pagar las traducciones aquí, a pesar del expolio fiscal al que someten a todos los países catalanes, en Esquerra Republicana les sugerimos algo: les sugerimos que recorten en monarquía, que recorten en represión, en infiltrados, en Pegasus y en espías en Cataluña.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Es también la lengua en que vivo o realmente intentaría que así fuera, procuro hacerlo. Pero ¿saben qué pasa? Que no es fácil vivir en mi lengua en mi propia tierra; de hecho, es imposible. No puedo leer los ingredientes de los productos ni los prospectos de las medicinas ni puedo ver todas las películas y series en catalán. Incluso, como sentenciaba en un mensaje póstumo la estimada lingüista Carmen Junyent, incluso no puedes morir en catalán. ¿Se imaginan ustedes que un castellano sale a cenar en su pueblo y no encuentra una carta en castellano o que vaya al médico y no le puedan atender en castellano? ¿O que venga aquí, a este Congreso, y le prohíban hablar en castellano? ¿Verdad que no les parecería normal? ¿Por qué entonces tiene que ser normal para un catalán o una catalana? ¿Quizás es menos nuestra lengua que la suya? ¿Quizás somos nosotros menos que ustedes? El catalán solo avanza cuando las leyes dependen del voto de los partidos catalanes, de ahí las iniciativas de Esquerra Republicana durante décadas para garantizar su uso, como hemos hecho reclamando la oficialidad de la lengua catalana en Europa desde el año 2004, repito, desde 2004; como hicimos consiguiendo el reconocimiento de la lengua de signos catalana; como hicimos con la ley de audiovisuales; como estamos haciendo hoy aquí y ahora. Y es que estamos hartas de pedir permiso o perdón para hablar nuestra lengua, para existir. Y si hoy reclamamos hablar nuestra lengua no es para venir aquí a reformar el Estado español, lo hacemos porque hasta que no llegue nuestra independencia definitiva, Esquerra Republicana seguirá luchando, seguiremos batallando por el reconocimiento de nuestros derechos.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Estimades amigues, amics d'Aran..., (continúa su intervención en aranés). Per cert, la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català, igual que ara, mentre nosaltres siguem aquí, podrem parlar perfectament qualsevol de les llegües que vulguem en aquest Parlament espanyol. Però el que realment és curiós és que aquests que avui aquí presenten l'esmena a la totalitat o presenten qualsevol esmena contra el plurilingüisme, allà el defensen. I allà, precisament, no els preocupa la despesa que comporten les traduccions. Mirin, si el problema és aquest, si no en tenen prou per pagar les traduccions aquí, tot i l'espoli fiscal a què ens sotmeten a tots els Països Catalans, des d'Esquerra Republicana els suggerim una cosa. Els suggerim que retallin en monarquia, que retallin en repressió, en infiltrats, en Pegasus i en espies a Catalunya. Avui aconseguim un dret que ens ha estat negat no només durant 40 anys d'aquesta democràcia plena, sinó durant segles. Des de Felip V fins avui, de fet, les nostres llengües han estat més temps prohibides que legals. I aquesta és una realitat històrica tan certa que mentrestant s'imposava el castellà. Avui, per fi, acaba la imposició en aquesta cambra. Per fi acaba el nostre esborrat. Per fi es reconeixen els drets de les nostres llengües, l'existència dels nostres pobles. Aquest reconeixement en un Estat on ni la mateixa Constitució anomena les nostres llengües, és un gran pas per a la democràcia i per al reconeixement dels drets de les nacions de l'Estat. Zorionak, bidelagunok, parabéns, compañeiros. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I és que estem tipes de demanar permís o perdó per parlar la nostra llengua, per existir. I si avui reclamem parlar la nostra llengua no és per venir aquí a reformar l'Estat espanyol, ho fem perquè fins que no arribi la nostra independència definitiva, Esquerra Republicana continuarà lluitant, continuarem batallant pel reconeixement dels nostres drets. Senyors i senyores, és que avui hem aconseguit un esdeveniment històric. Ho repeteixo, hem aconseguit un esdeveniment històric. Sabeu per què? Perquè les diputades i diputats representants del nostre país podem parlar la nostra llengua amb un dret que ha sigut reivindicat llargament. Perquè l'Estat espanyol, des d'aquest moment, ara, de facto, reconeix totes les llengües oficials, que tenen totes el mateix valor i els mateixos drets. Perquè és un pas necessari per al reconeixement a la Unió Europea. Perquè reconèixer la llengua és reconèixer un país i una realitat nacional. Perquè es visibilitza l'existència dels Països Catalans. M'explico: perquè existeix una realitat lingüística que en diem Països Catalans. Països, perquè són tres: el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. I en diem catalans perquè som els països de llengua catalana, perquè en diguin 'català' o 'valencià' sabeu que és la mateixa llengua, ens entenem i no necessitem traductors. Per tant, senyors i senyores, això és un principi de realitat existencial i lingüística, com també és una realitat Euskal Herria, terra de llengua basca. També perquè es visibilitzen al Congreso les nacions que existim en un Estat que es diu plurinacional. Molt important, perquè l'Estat reconeix per primera vegada la llengua occitana.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«També és la llengua en què visc, o realment intentaria que fos així. Procuro fer-ho, però sabeu què passa? Que no és fàcil viure en la meva llengua en la meva pròpia terra. De fet, és impossible. No puc llegir els ingredients dels productes ni els prospectes de les medicines, ni puc veure totes les pel·lícules i sèries en la llengua catalana. Fins i tot, com sentenciava en un missatge pòstum l'estimada lingüista Carme Junyent, de fet, no pots ni morir en català. Vostès s'imaginen que un castellà surt a sopar al seu poble i no troba una carta en castellà? O que vagi al metge i no el puguin atendre en castellà? O que vingui aquí, en aquest Congrés, i li prohibeixin parlar en castellà? Oi que no ho trobarien normal? Doncs per què ha de ser normal per a un català o per a una catalana? Potser és menys la nostra llengua que la seva? Potser som nosaltres menys que vostès? El català només avança quan les lleis depenen del vot dels partits catalans. D'aquí les iniciatives d'Esquerra Republicana durant dècades per garantir-ne l'ús. Com hem fet reclamant l'oficialitat de la llengua catalana a Europa des de l'any 2004, ho repeteixo, des del 2004. Com vam fer aconseguint el reconeixement de la llengua de signes catalana. Com vam fer amb la Llei d'audiovisuals. Com estem fent avui, aquí i ara.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Segunda idea, y quiero ser muy claro, y creo que soy el ejemplo paradigmático. Ni el castellano está perseguido ni amenazado en Cataluña ni el catalán es patrimonio exclusivo del independentismo; repito, ni el castellano está amenazado en Cataluña ni el catalán es patrimonio del independentismo. El catalán es de todos y de todas, y los catalanes y las catalanas piensan de forma muy diversa y me alegro, desde Salses a Guardamar y desde Fraga a L'Alguer, y esto hay que decirlo de una forma muy clara y contundente, porque tanto daño le hace a su lengua y a su cultura un intransigente con una rojigualda como un intransigente con una estelada. Y tercera idea. Esto es un éxito para mi partido, Esquerra Republicana, por su historia y su lucha, y también para mi país. Pero me niego a que esto que se está produciendo hoy aquí sea una victoria. No puede ser una victoria, porque me niego, me niego como ciudadano catalán, como independentista catalán a que mi cultura y mi lengua requieran de perdedores; me niego. Hoy aquí no hay perdedores; como mucho, hay ignorantes. Y termino con un homenaje que seguro que entenderán. 'Yo vengo de un silencio / antiguo y muy largo. / Yo vengo de un silencio / que no está resignado. / Yo vengo de un silencio / que la gente romperá./ Yo vengo de una lucha / que es sorda y constante'. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Así pues, presentamos hoy un acuerdo histórico, que, como cualquier otro acuerdo histórico, tiene muchos nombres y apellidos, y es de justicia hoy recordar dos: el primero, en realidad, son muchos nombres, los nombres de los centenares de miles de personas, todos y todas trabajadores y trabajadoras llegados a Cataluña, al país valenciano, a Galiza o Euskal Herria hace cincuenta, sesenta o setenta años -?algunos, por ejemplo mis abuelos, con mucha menos información y formación de escuela privada que algunos de ustedes-, que entendieron y quisieron que sus hijos y sus nietos amasen y respetasen las tierras que pisaban, y qué mejor manera de hacerlo que a través de su cultura y su lengua. Voy a ser muy claro: yo hablo catalán gracias a mis abuelos, a mis abuelas, andaluces, exactamente igual que hablan hoy catalán niños y niñas de madres y padres pakistaníes, chinos, rumanos o marroquíes que han llegado a Cataluña. ¡Va por todos ellos! Y el segundo nombre es el de un amigo y un compañero, que hizo una lucha con las siglas de Esquerra Republicana detrás y con una soledad en ocasiones terrible. Y lo hizo para que llegara este día, para que se hablaran lenguas cooficiales más allá del castellano en esta tribuna; la última vez -?repito-, hace más de diez años, recordando a Guillem Agulló, entre las risas de la derecha, las mofas de la izquierda e, incluso, entre las burlas de grandes patriotas que hoy harán suya esta causa. ¡También va por él! Muchas gracias, Joan Tardà.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La segona idea, i vull ser molt clar, ni el castellà -?i crec que soc l'exemple paradigmàtic- està perseguit ni amenaçat a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l'independentisme. Ho repeteixo, ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme. El català és de tots i de totes. I els catalans i les catalanes pensen de forma molt diversa. I me n'alegro. De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, i això ho hem de dir de forma molt clara i contundent, perquè tant mal li fa a la seva llengua i a la seva cultura un intransigent amb una rojigualda com un intransigent amb una estelada. I la tercera idea, això és un èxit per al meu partit, Esquerra Republicana, per la seva història, per la seva lluita, i també per al meu país. Però em nego, em nego que això que està passant avui aquí sigui una victòria, no pot ser una victòria, perquè em nego, em nego com a ciutadà català, com a independentista català, que la meva cultura i que la meva llengua necessiti de perdedors. M'hi nego. M'hi nego. Avui aquí no hi ha perdedors, com a molt hi ha ignorants.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»