Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 29 de 33
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Escolti'm: ni se'ls acudeixi de fer-nos beure a galet. Per què els ho diem? Ens hem rellegit l'esmena que vostès, el PSOE, han presentat a la moció que discutim. És la mateixa santa broma pesada de sempre, i ho saben. Potser amb una mica més de sucre. Què vol dir adoptar mesures d'abast general per totes les comunitats, inclosa Catalunya? Que vol dir abordar la reforma del sistema garantint principis d'equitat, solidaritat, lleialtat? Catalunya és nació. I tot això que vostès han escrit és literatura inservible. Patir 220 000 milions de dèficit fiscal en 10 anys no els sembla prou solidaritat? No els sembla prou solidaritat? Volen més solidaritat? L'estat executa 60 euros de cada 100 dels que pressuposta per Catalunya. Quina lleialtat és aquesta? Diputats i diputades de la sucursal del nord-est peninsular del PSOE, obrin els ulls. La solució no és la docilitat. No és la docilitat, no és ser dòcils. I diputats d'Esquerra, dit amb tota la prudència del món, senyora Jordà, escolti'm. Esperem que la resposta a l'enèsim intent d'aixecada de camisa del socialisme espanyol en matèria econòmica a Catalunya sigui no. Ho esperem. Des del 1978, tots els governs d'Espanya, tots, han munyit Catalunya. Com explicava Ramon Trias Fargas, la crònica econòmica de Catalunya respon a una asfíxia premeditada. La magnitud de la tragèdia és increïble, que diria el gran Quim Monzó.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«El repte de reorientar aquesta situació recau, més que en el que aprovarem o decidirem aquí a la cambra legislativa, en la gestió dels ministeris d'Agricultura i de Transició Ecològica, que tenen eines per desenvolupar una gestió per la convivència, que no han estat eficients, que no han donat resultats. Aquí hi ha una part important de la responsabilitat. Per tant, la presa en consideració d'aquesta iniciativa permetrà parlar-ne amb tranquil·litat, no prendre mesures unilaterals, implicar a tothom, i si cal presentar esmenes per modificar la iniciativa, ho farem. De fet, si haguéssim de votar aquest text avui tal com està, probablement no el podríem votar, però que se'n parli, sí. Prenguem-nos tots plegats aquest inici de tramitació com una autèntica oportunitat. Per fer una revisió a fons i generar un espai de diàleg i de consens a favor d'una protecció de la fauna eficient i d'un equilibri amb l'activitat humana. Per això, el nostre grup proposa, i m'adreço al portaveu de la iniciativa, però també als altres grups, proposem que per facilitar aquest diàleg i aquesta negociació, les meses de les comissions i els seus portaveus de Transició Ecològica i d'Agricultura valorin la conveniència de fer unes sessions de compareixences per fer comparèixer a tots els sectors més directament implicats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Per tant, som partidaris de configurar un model de gestió cinegètica que conciliï la protecció de les espècies en un equilibri, sempre inestable, sempre difícil, de l'activitat econòmica que es desenvolupa sobre el territori, i prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els riscos i danys que genera el creixement descontrolat de la cabana cinegètica per tal de reduir els danys en la biodiversitat i millorar l'estat dels ecosistemes, prevenir i minimitzar els danys a l'agricultura i la ramaderia; millorar la convivència de la fauna salvatge amb les activitats i la població rural; prevenir els accidents de trànsit a les carreteres, protegir la salut pública i la salut animal, garantint els mínims contagis possibles de malalties entre els animals. Per tant, efectivament, com deia el portaveu del PNV, això no va de llop sí, llop no, i esperem que no vagi d'un pim-pam-pum bipolaritzat entre els dos grans partits polítics. És un problema real que cal afrontar. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta iniciativa perquè les polítiques de protecció del medi i de les espècies no es poden fer des dels despatxos o des dels edificis públics allunyats del territori. S'han de fer amb la gent del territori, dialogant i parlant amb la gent del territori, la que viu al territori i viu del territori, amb diàleg i amb consens, avaluant les conseqüències de les decisions que es prenen i el seu impacte. Massa vegades això no ha estat així. I ho sap tothom. Per això també es manifestaven els ramaders i els pagesos. Cal millorar les polítiques de protecció de la fauna, perquè el resultat és prou conegut. Cada vegada hi ha més ossos, més llops, més senglars, més cabirols i cada vegada hi ha menys pagesos, menys ramaders i menys ramats pasturant les nostres muntanyes, i això són xifres que són una autèntica evidència. Alguna cosa està sortint malament.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Però també som favorables a la preservació de l'activitat humana en el medi natural, especialment l'agricultura, la ramaderia i, en el cas que ens ocupa, la ramaderia extensiva, que està en una situació límit. És una activitat que està en ple procés de recessió. I nosaltres els defensem, primera, perquè escoltem el sector. No fa massa que s'ha manifestat el sector de la ramaderia i de l'agricultura a Catalunya, i també a la resta de l'estat i també a Europa, manifestant de forma contundent i clara un excés de controls i de burocràcia, unes limitacions a l'activitat continuades, en el cas de la ramaderia, unes dificultats per mantenir o establir petits escorxadors locals o de proximitat que ajudarien a fer viables l'activitat d'aquesta ramaderia, també la relativa viabilitat econòmica de les exportacions. També els defensem perquè és una activitat sostenible i ecològica. De vegades es critica la ramaderia intensiva. Però, en canvi, aquesta ramaderia, l'extensiva, l'hauríem d'estar recolzant contínuament, i no és així, més aviat se'ls dificulta l'activitat. És una activitat econòmica tradicional, arrelada al territori, amb forts vincles amb la gastronomia i l'agroalimentació amb denominació d'origen i, per tant, amb beneficis indirectes més enllà del sector en l'àmbit del turisme o d'altres activitats econòmiques i en la salut de la nostra alimentació. És una activitat amb forts beneficis ambientals, molt útil en la prevenció d'incendis, en la gestió de boscos i del paisatge. És un complement de l'agricultura. En zones planes on hi ha cultiu de cereals extensius, la pastura permet aprofitar una part de la producció que no han sigut capaços de collir. I en moments d'extrema sequera, com estem vivint, permet aprofitar unes petites produccions escasses que no permeten ser ni tan sols collides.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Gràcies, senyor president, senyors i senyores diputats. El nostre grup votarà a favor de la present consideració d'aquesta iniciativa. I explicaré les raons i els motius del perquè. Miri, nosaltres, el nostre grup, som favorables a la protecció de les espècies, especialment aquelles que estiguin amenaçades o en perill d'extinció. I ho hem demostrat a bastament durant molts anys d'acció política i de govern. Companys meus d'altres etapes passades, els he de reconèixer, ja fa molts anys, ja hem perdut la joventut, diguéssim, van ser els responsables d'establir el primer Departament de Medi Ambient de tot l'estat espanyol a la Generalitat de Catalunya. El primer. I, sobre ell, desenvolupar polítiques de protecció del medi, de les espècies, de crear noves figures de protecció ambiental, crear més parcs naturals, ampliar els existents, etcètera. Un dels mestres i amics, en Josep Rull, ens deia sempre, a la gent que formàvem part del seu equip, ens deia: 'La natura, el país, el territori que tenim no és un llegat dels nostres avantpassats. És un préstec dels nostres successors que nosaltres hem de saber gestionar, entregar i complir en millors condicions que el que hem rebut nosaltres'. Això ho tenim claríssim i no hi renunciarem.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Els malalts d'ELA tenen molts herois. Un d'ells va fer anys ahir. Des d'aquí, feliç cinquanta-setè aniversari, Juan Carlos Unzué. En altres circumstàncies podríem dir que tindria molta vida per davant. Però el Juan Carlos sap que la malaltia avança implacable i que no té cura, que ell no té temps. Per això el Juancar no perd ni un minut ni un segon, perquè sap que la seva causa és molt més gran que ell. L'equip de Juancar el formen més de 3000 homes i dones de tot l'estat, també amb ELA, i les seves famílies i els seus amics. I aquest jugador número 12 en què s'ha convertit la societat, la gent del carrer que vol una llei ELA. Els deia l'altre dia, i els torno a repetir avui, que la gent no els perdonaria una nova decepció com la que van tenir la legislatura anterior, en què aquest govern, el govern de l'estat, va prorrogar fins a 48 vegades una proposició de llei que, al final, va decaure perquè es van convocar eleccions. Tots i totes som responsables de posar data ràpidament a la ponència d'aquesta llei. Tots i totes som responsables de trobar el consens sense dilacions. Pot ser la primera llei que posi d'acord aquest hemicicle. Posem, per tant, el focus en la seva esperança. Llum verda.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I ahir un dels seus diputats, que diu que és del PSC, però m'estranya, perquè fa molts anys que no existeix el PSC a Catalunya, aquest diputat seu deia que ni són independentistes, ni volen la independència, ni Catalunya ha de ser un estat independent. I nosaltres ho respectem, però, aleshores, quin és el seu projecte concret per Catalunya? Perquè tots sabem què vol dir la independència. La independència és una eina per aconseguir que Catalunya esdevingui un estat independent. I això què vol dir? Vol dir més recursos, més diners, recaptar el 100 % dels impostos i gestionar-los. I vol dir que 22 000 milions d'euros cada any deixaran de marxar a Madrid per quedar-se a Madrid. Per tant, vol dir més recursos per les escoles, més i millor sanitat, més i millors infraestructures, més i millors serveis, més i millors ajudes, més i millors polítiques de seguretat, més i millors polítiques d'habitatge, més i millors polítiques econòmiques. No voldrien tot això per Catalunya, senyors del Partit Socialista? Aleshores, si aquesta no és la seva proposta, quina és exactament la seva proposta per Catalunya? Potser és que vostès no tenen cap proposta i l'única cosa que tenen és por, pànic a perdre allò que alimenta el forat negre de Madrid. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Penso que vostè com a president, senyor Sánchez, i això és una opinió molt personal, no hauria de sortir aquí a jugar al 'I tu més' amb els recursos dels ciutadans de Catalunya. La seva responsabilitat i la seva obligació és pagar, executar el 100 % dels pressupostos a Catalunya. Perquè no és normal que vostès només paguin 36 de cada 100 euros que toquen a Catalunya i que en paguin 184 a Madrid. I no és normal que vostès paguin només 42 euros, el 2022, de cada 100 que els hi toca a Catalunya, i en paguin 179 a Madrid. Els diners que ara se'n van a Madrid, la sobreexecució pressupostària o l'espoli, si fóssim un estat independent, es quedarien a Catalunya. Canvio de tema. Vostè no ha mencionat cap mesura en l'àmbit de l'agricultura en la seva primera intervenció, però sí que ho ha fet en la rèplica. Ha fet una pinzellada, ha parlat del document de 43 punts. Per tant, jo no m'allargaré en aquest tema, però sí celebrem que el ministeri hagi rectificat i hagi reconegut la necessitat de reforçar els controls per aquells productes que provenen de països tercers, com ja havia demanat Junts per Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Una de les altres decisions preses pel Consell són les mesures restrictives contra 33 persones determinades, amb noms i cognoms, de Rússia: membres del Poder Judicial, membres del Ministeri de Justícia, alts funcionaris... I això contrasta amb que aquí n'hi ha que s'escandalitzen perquè alguns, en algunes ocasions, hem identificat i, per tant, hem posat noms i cognoms a determinats jutges, Aguirre, García Castellón, Marchena, que s'excedeixen clarament de les seves funcions. Les evidències de desviació de poder, de mal ús de l'estat de dret, de la persecució política són tan clares allà com ho són aquí. I si vostès no comencen a explicar clar i amb totes les lletres tot el que està passant aquí, tot el que ha passat aquí, podria passar que, al final, aquest ja no sigui el problema d'uns catalans. Passarà que això serà el problema de tots els demòcrates. Vostè, senyor Sánchez, i tots vostès no poden seguir posant-se de perfil davant dels jutges que estan prevaricant i davant els que fan un claríssim mal ús de l'estat de dret, com la darrera i extravagant situació del president Puigdemont per declarar en un procediment que el relaciona amb el terrorisme. I dic extravagant per les formes, perquè ara sí que li permeten declarar per videoconferència quan, fins avui, li havien denegat sempre. I dic extravagant, també, pel fons. Perquè tothom sap, aquí i al món, que el president Puigdemont no és un terrorista. I vostè també sap que el president Puigdemont no és terrorista.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Nosaltres compartim moltes d'aquestes mesures adoptades pel Consell, i fins i tot creiem que la Unió Europea hauria d'anar molt més enllà en la condemna i en les mesures contra aquells que utilitzen, com passa a Rússia, l'estat de dret i els tribunals per perseguir la dissidència i presentar-los davant de l'opinió pública com a delinqüents. Quan, en realitat, el que tenen és una discrepància estructural, una discrepància estructural sobre el poder, sobre com administrar el poder i sobre com s'estableix aquest poder. I també compartim la manera en què s'expressa el Consell, perquè ho fa en alguns termes sense complexos, i deixeu-me que llegeixi un petit paràgraf: 'El Consell europeu condemna la persecució de ciutadans de la Unió Europea per motius polítics. Convida a la Comissió i a l'Alt Representant que adoptin les mesures necessàries per impedir que, en aquests casos, tercers països executin les ordres de detenció emeses per Rússia'. No els resulta familiar, tot això que els estic explicant i tot això que els estic llegint? Perquè, per nosaltres, és inevitable mirar cap aquí, mirar cap al Reino de España, quan escoltem i quan llegim totes aquestes informacions.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I tothom sap perfectament que nosaltres som els únics que podem revertir aquesta situació insultant d'incompliment i d'impagament que pateixen tots els ciutadans de Catalunya. I deixi'm que remarqui aquest tots. Perquè afecta a tots els ciutadans que són independentistes, però també a aquells que no ho són. Perquè afecta a tots els ciutadans que a vostè no l'han votat, senyor Sánchez, però també afecta a aquells que l'han votat a vostè. I dic que nosaltres som els únics que podem revertir aquesta situació perquè no tenim les mans lligades. I perquè aquests darrers 8 mesos hem demostrat amb fets, i no amb titulars buits o sobreactuacions, que el que ens deien que no podia passar acabi passant i acabi sent, i el que ens deien que era impossible acabi sent una realitat. I ho fem malgrat totes les pressions dels de sempre. I malgrat totes les crítiques dels de sempre. I els de sempre són aquells que no volen sortir de la seva zona de confort. D'altra banda, senyor Sánchez, i aprofitant alguns dels acords del Consell sobre les mesures adoptades contra Rússia i secundades per vostès, faré referència al tema de l'estat de dret.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I sobre aquesta darrera formació els hi donaré un exemple que els hi farà molt més clar. A l'estació de Sants, en plena precampanya, vostès han anunciat una inversió de 176 milions d'euros. Paral·lelament, alhora, Madrid, estació d'Atocha, vostès han mobilitzat 650 milions d'euros. Barcelona, 176 milions; Madrid, 650 milions d'euros. Em temo que, passades les eleccions de Catalunya, comprovarem que la inversió de Sants és només, i ha estat només, un acte de suport al seu candidat. Perquè la llista d'infraestructures vitals i essencials per Catalunya que estan inacabades, que estan bloquejades, que estan estancades des de fa molts anys, des dels governs del PP fins als governs socialistes, és molt llarga, senyor Sánchez: el corredor mediterrani; l'estació de La Sagrera; l'ampliació de Sants; el desdoblament de l'R3; l'intercanviador de la Torrassa; el soterrament de vàries vies de varis municipis; l'estació intermodal a Martorell; l'estació intermodal del Camp de Tarragona; l'estació intermodal del Prat; el baixador de l'aeroport de Girona; la finalització, l'ampliació i la millora de Nacional 2 de Girona; la finalització, l'ampliació i la millora de la Nacional 240 de Borges Blanques a Lleida; la finalització de l'A-14, l'A-22, l'A-26, l'A-27; ampliació de l'A-2; ampliació i millora de la Nacional 420; la gestió del fons de les beques; el deute històric de l'estat espanyol amb Catalunya i, per tant, amb tots els ciutadans de Catalunya, 465 000 milions d'euros, segons la comissió del Parlament de Catalunya; la baixa execució dels pressupostos generals de l'estat espanyol davant d'altres territoris; el finançament de la Llei de la Dependència; els impostos suspesos pel Tribunal Constitucional; la llei i les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional; la disposició addicional tercera, i un etern etcètera.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Nosaltres mai votarem uns pressupostos generals de l'estat espanyol que no reverteixin aquesta situació absolutament injusta que pateix Catalunya per part de l'estat espanyol des de fa molts anys. I vostès ho saben. De fet, tothom ho sap, que no ho farem. Perquè les dades són, realment, no només injustes, sinó insultants. La mitjana d'execució de la inversió a Catalunya des del 2015 és només del 60,5 %. A Madrid, la mitjana és del 137 %. No estem parlant de poques dècimes, senyor Sánchez, estem parlant d'una diferència de més de 76 punts. Per tant, la realitat és que els catalans, els ciutadans de Catalunya són els que més paguen, però també són els que menys diners reben. Perquè, quan es tracta de defensar Catalunya, quan es tracta d'exigir que ens paguin allò que ens correspon, ni més, ni menys, allò que ens correspon, quan es tracta de defensar el compliment respecte a les infraestructures que són essencials, essencials pel progrés econòmic, social i també empresarial del nostre país, en definitiva, quan es tracta de Catalunya, el PSOE incompleix i la sucursal del PSOE a Catalunya calla i acata, i entre tots segueixen alimentant el que s'ha convertit en un forat negre, Madrid.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, Presidenta. Bon dia. Començaré, d'una banda, fent referència a la perspectiva econòmica ateses les exigències europees i també les donades en el marc de la cimera de l'euro, que es va celebrar el 22 de març d'enguany. De donar compliment als objectius i també als compromisos adquirits, penso sincerament, senyor Sánchez, que no presentar els pressupostos generals de l'estat espanyol va precisament en contra d'aquests compromisos europeus adquirits per vostès. I li poso un exemple molt clar: vostès s'han compromès a donar suport polític, financer, econòmic, militar, humanitari i també diplomàtic a Ucraïna. I nosaltres podem compartir això. Però a la seva intervenció vostè no ha especificat ni el grau d'aquest suport, ni la concreció d'aquest suport, ni tampoc les eines que vostè proposa per poder materialitzar i fer efectiu aquest suport. I això fa que nosaltres ens preguntem quina credibilitat té vostè allà o té el govern espanyol allà, si amb els primers que incompleix és amb els que estan aquí. I la marca de l'incompliment és tant del Partit Popular com del Partit Socialista. I que la raó de no presentar aquests pressupostos generals de l'estat espanyol sigui purament el context electoral de Catalunya demostra que el que volen fer vostès és el de sempre. És allò que no beneficia a cap dels 8 milions de ciutadans de Catalunya.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de las políticas del Gobierno sobre la...
«Ens demanen lleialtat. Aquesta és bona, és una broma. A veure, el PP ha demanat mai que l'Estat executi els pressupostos i compleixi amb Catalunya? Una sola vegada, per casualitat, per accident? No, mai de la vida. Veig que avui tampoc no han tingut prou temps per parlar dels 220 000 milions, ho he dit bé, 220 000 milions d'euros d'espoli fiscal que cada deu anys marxen de Catalunya i no tornen. L'Estat espanyol, dit de manera planera, és com els atracadors del tren de Glasgow, però amb el BOE al darrere i sense passamuntanyes. En la moció també parlen del català i d'Europa. A hores d'ara, tota Europa sap que vostès forcen el dret i el que calgui per fer trampes. D'això sí que se'n diu desfer les costures de l'Estat de dret. Fins i tot van anar a plorar, a somicar, a la Comissió de Venècia i els ha sortit el tiro per la culata. Aquesta Comissió els ha dit: ' Sant Joan és a l'estiu, i no molestin més'.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les entitats que han promogut aquesta ILP i ciutadania que, amb la seva signatura, l'ha avalat. Benvinguts a aquesta cambra. Tractem avui la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular que, mitjançant una modificació de la disposició transitòria primera de la Llei Orgànica 4/2022, ens proposa, mitjançant un reial decret, una regulació extraordinària de les persones estrangeres que es trobessin en territori de l'Estat espanyol abans de l'1 de novembre de 2021. Em permeto aquí fer una referència al president Puigdemont i a la seva conferència pronunciada el 5 de setembre de 2023 a Brussel·les. En ella va detallar el paquet de qüestions materials pendents de resoldre des de fa dècades a Catalunya. Entre d'altres, però en un lloc destacat, va referir-se a la taxa d'immigració, posant l'accent en dos aspectes. El primer, que aquesta era la més alta de tota la península, i el segon, la manca de competències i de recursos per gestionar-la. I, és en aquest context, que Junts per Catalunya, com ja coneixen, hem pactat amb el Govern espanyol la delegació integral a la Generalitat de les competències en immigració mitjançant l'article 150.2 de la Constitució. Una gestió integral de competències, però també de recursos, que han de permetre al govern de Catalunya implementar una política nacional pròpia en aquest àmbit, una política migratòria que respongui als veritables interessos i necessitats de Catalunya. Evidentment, i com sempre defensem, en el marc normatiu europeu, en aquest cas en matèria d'asil i immigració, però sense supeditar l'aplicació de les directives de la Unió a les prioritats d'Espanya, que són diferents de les de Catalunya. Unes competències i recursos integrals que, sabem molt bé, només podrem blindar amb la independència i amb un estat propi. De moment, però, amb la seva delegació podrem evitar haver de parlar mai més de regulacions extraordinàries. I no n'haurem de parlar més perquè si a Catalunya tenim totes les eines, nosaltres serem capaços de donar la millor resposta en temps i forma al complex fenomen migratori del nostre país.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Com va dir el professor recentment, Sala Martín, quan els mecanismes se salten, apareixen els lladres. La pandèmia va obligar a decretar un estat d'emergència que alguns van aprofitar, com dèiem, per cometre irregularitats; insistim, és molt lamentable aprofitar un estat d'emergència, una tragèdia com la pandèmia, per lucrar-se personalment per robar, parlem clar. El ministre de Sanitat de l'època, om dèiem, era el senyor Salvador Illa. En la gestió, i concretament en la compra de material sanitari, hi va haver un desgavell que, més enllà de la urgència i de l'estat d'emergència, no és justificable. Sembla que no hi va haver suficient control des del Ministeri de Sanitat. Hi ha persones pròximes al PSOE, o també al PP, que es van lucrar a costa de la pandèmia? Ho volem saber. El ministre de Sanitat, Illa, té el deure de donar explicacions, perquè tan greu és no saber-ho, com haver-ho consentit. Des de Junts, esperem que Illa aporti aquestes explicacions oportunes, perquè volem aclarir quin grau de coneixement o desconeixement tenia del que passava al seu Ministeri. Els catalans mereixem explicacions, molt especialment perquè justament el senyor Illa s'ha presentat a les eleccions de Catalunya i, abans, els votants han de saber fins a quin punt és responsable de la mala gestió com a ministre de Sanitat, sense oblidar que va perjudicar els catalans amb la centralització de la distribució dels EPI i material sanitari que va fer el Ministeri. Sota la presidència de Torre, Catalunya va crear del no res un marketplace, un mercat en què qualsevol proveïdor podia oferir producte de manera centralitzada i transparent. Però resulta que després venia el Ministeri de Salvador Illa i requisava a les duanes els materials aconseguits pel Govern català o pels centres sanitaris de Catalunya, materials que redistribuïa sota els seus criteris, que mai, mai, van ser transparents. Per tot això volem explicacions, per un costat per Díaz Ayuso, de Salvador Illa i de qualsevol persona implicada en un dels escàndols més grans dels últims anys. Abans que de tant colpejar-se els uns als altres, els que acabem KO siguem la resta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Senyor ministre, ve vostè aquí a donar explicacions sobre el presumpte cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació de contractes relatius a la compra de mascaretes durant la pandèmia COVID. Ve vostè aquí perquè la investigació ha portat a la detenció d'un exassessor del seu ministeri, el famós Koldo, però tothom té clar que qui ha de donar la cara és Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, però també l'exministre de Sanitat responsable de l'operatiu durant la pandèmia, Salvador Illa. Sí, donar la cara, perquè tots dos s'hauran de treure la mascareta i explicar quines butxaques es van omplir sota les seves responsabilitats polítiques. Des de Junts, reiterem l'aposta per la corrupció zero. Vam viure una pandèmia, com s'ha recordat aquí, un estat d'emergència, es van veure afectats els habituals controls de contractació pública, però això no pot justificar de cap de les maneres la corrupció. Justament, quan el món patia la tragèdia més important en segles, amb set milions de morts per la COVID, 123 000 a l'Estat espanyol, més de 27 000 a Catalunya, esperàvem honestedat en la gestió, i no corruptela. Però no hi van aparèixer els oportunistes, els que no tenen escrúpols, els que van veure la crisi com una gran oportunitat, no per fer el bé, sinó per enriquir-se inflant els preus dels EPI, mentre els sanitaris havien d'entrar a les UCI COVID vestits amb bosses d'escombraries, mentre la SEAT aparcava els cotxes i es posava a fabricar respiradors, mentre la tieta Maria creava una mena de club mascareta de costura per protegir els seus conciutadans, mentre els veïns anaven a fer la compra a aquells que no podien sortir de casa.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Tothom sap, senyor Sánchez, que amb els pressupostos un govern fixa les seves prioritats, però vostè decideix automàticament després de convocar-se les eleccions a Catalunya aparcar els pressupostos, i amb això el que ens diu, sense dir-ho, és que els pressupostos generals de l'Estat espanyol mai, ni amb vostès, seran uns bons pressupostos per a Catalunya ni per avançar en res. Vostè no ha tingut el coratge de presentar les seves prioritats abans de les eleccions a Catalunya, perquè no té cap interès que es recordi en campanya que vostès no tenen cap projecte per a Catalunya; que seguiran, com han fet tots els governs espanyols, sense pagar Catalunya, i que seguiran xuclant, com han fet tots els governs espanyols, a tots els ciutadans de Catalunya, els independentistes i els no independentistes. Ni tan sols el candidat del PSOE a Catalunya, sent ministre del Govern espanyol, va ser capaç d'atendre i resoldre les necessitats econòmiques, socials i també nacionals de Catalunya. Quan es van convocar les eleccions de Catalunya, vostè havia de prendre una decisió: mantenir els pressupostos i ensenyar les seves cartes, cartes que vostè sap perfectament que no agradaran a Catalunya, o fer-li més amena la campanya al seu candidat. Va escollir el segon, perquè no es poden permetre en campanya que els ciutadans de Catalunya coneguin el que molts tenim claríssim: per tots vostès, els ciutadans de Catalunya, a treballar, a pagar i a callar. Per alguns no existeix la pe de país, només existeix la pe de partit, i la retirada dels pressupostos generals és una decisió de campanya electoral, no una decisió de país, senyor Sánchez. I acabo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Però des de Junts per Catalunya hem d'anar més enllà en la reflexió de la seva proposta, perquè aquesta proposició no de llei és una nova evidència de la voluntat dels grups polítics espanyols d'atribuir a l'Estat una capacitat política de fer política al marge de l'àmbit competencial que li és propi per dur-la a terme. Perquè, de la mateixa manera que vostès no permetrien en cap cas que hi hagués una invasió competencial per part de ningú, nosaltres tampoc podem admetre-ho a la inversa i normalitzar aquesta pràctica. I és evident que vostès, en certa manera, ja són conscients d'aquesta realitat que hi ha en la proposta que fan, perquè en el mateix redactat de la proposició ja fan preventivament referència a l'àmbit competencial, una referència, tot sigui dit de passada, col·locada una mica amb calçador. Vostès proposen instar el Govern de l'Estat a emprendre tot un seguit d'accions, però a la vegada fan referència al fet que això es faci en coordinació amb les comunitats autònomes i en l'àmbit de les seves pròpies competències, com si posant un llacet al regal enverinat aquest pogués passar desapercebut a ulls nostres. Doncs mirin, no, no es tracta pas d'això. Al marge de la conveniència o no de treballar sobre una problemàtica, que he dit que l'entenem necessària, les competències de resoldre aquesta problemàtica o les tenen uns o les tenen els altres, i en aquest cas, les competències en matèria de serveis socials, d'acord amb l'article 166 de l'Estatut de Catalunya, són exclusives de la Generalitat de Catalunya. I estaran d'acord amb mi que, a més a més, aquest article té tota la força que ha de tenir per complir-se, no només per ser part d'una llei orgànica, que també, sinó perquè va aconseguir mantenir-se en l'Estatut vigent, sobrevivint a la retallada que li va aplicar aquesta cambra respecte a allò que havia aprovat el poble de Catalunya mitjançant referèndum, així com també sobrevivint a la posterior mutilació que li va aplicar el Tribunal Constitucional. Però, a més a més, a la idea d'apel·lar a la coordinació amb les comunitats autònomes que vostès recullen en la seva proposició, pressuposa situar la política impulsada pel Govern de l'Estat com la política principal, la política en majúscules, a la qual queden subordinades les polítiques desenvolupades per les comunitats autònomes i que s'han de desplegar, segons vostès, amb la coordinació del govern de l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Moltes gràcies, presidenta. És evident que una societat moderna i que vetlli per tots i cadascun dels seus ciutadans ha de preocupar-se per l'estat emocional de les seves persones i evitar que aquestes puguin caure en qualsevol tipus d'aïllament social. I, per tant, en aquest context, i des d'aquesta premissa, qualsevol mesura que reforci la lluita contra el risc de la solitud no desitjada, com una de les expressions i evidències de l'aïllament social, hauria de ser benvinguda. Per altra banda, si entrem pròpiament en l'anàlisi del que planteja aquesta proposició no de llei, podríem admetre des de Junts per Catalunya la majoria de les qüestions plantejades, tot i que val a dir que el que s'hi proposa només fa referència a mesures correctives i, per tant, a posar el focus un cop ja s'ha produït la problemàtica. És per això que, des del nostre punt de vista, faltaria incorporar-hi també totes aquelles accions preventives que s'anticipin a la solitud no desitjada mitjançant la promoció de relacions de qualitat, sòlides i duradores, fet, com deia, que no es preveu en aquesta proposició no de llei i, per tant, des del nostre punt de vista, cal treballar tant la resolució del problema com també la seva prevenció per evitar que es produeixi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«També proposem una modificació del barem de limitacions de mobilitat per incloure-hi la dificultat respiratòria. I té sentit, té tot el sentit, ja que un malalt d'ELA amb mobilitat a les cames pot tenir afectada la musculatura de l'aparell respiratori i això li provoca ofec i dificultats per caminar. Aquest canvi en el barem també afavoriria les persones que tenen cardiopatologies que també els provoquen problemes respiratoris. Es demana que hi hagi recursos tècnics i humans especialitzats en l'atenció als malalts d'ELA. Per descomptat, és competència de cada comunitat autònoma decidir si fa o no centres d'ELA, però és segur que cal personal especialitzat. De fet, pensem que la millor solució és formar personal especialitzat i acreditar places per a malalts d'ELA als centres sociosanitaris. Fer uns pocs centres per a una malaltia rara el que pot provocar és que els pacients acabin lluny de la família i dels amics, i les relacions socials formen part, indiscutiblement, de la qualitat de vida. Per això demanem garantir atenció domiciliària especialitzada amb serveis de fisioteràpia, per exemple, en els casos de gran dependència, que són la meitat dels malalts. Parlem de 1500 persones a tot l'Estat. És un dels punts clau. En un estat de benestar no pot ser que el familiar s'hagi de convertir en el cuidador responsable de la persona amb ELA. L'atenció d'aquesta malaltia requereix una formació complexa. I arriba un punt que aquesta atenció ha de ser de 24 hores. Per exemple, com és el cas del Carlos, quan el malalt s'ha de fer una traqueotomia per poder respirar, ha de tenir sempre a prop algú, per si es tapona el forat, perquè es pot ofegar, es pot morir. Com explica el Juan Carlos Unzué, quan arriben a aquest punt, molts malalts es deixen anar, es veuen obligats, diu ell, a morir, perquè no existeixen les ajudes que necessiten i senten que estan arruïnant les seves famílies. L'eutanàsia no ha de ser una elecció per imposició econòmica, com denuncia també el Jordi Sabaté. Els que el seguim a xarxes socials veiem les seves ganes de viure, o les del Xavi Gàmez amb el seu 'amo vivir'. Pels que no ho sabeu, el Xavi ha fet una Guia tecnològica per a persones dependents amb esperit guerrer, on ensenya com dominar la tecnologia des de la veu. Malauradament, el 28 de febrer el Xavi anunciava a les xarxes que els metges ja li han dit que queda poc per a la traqueotomia i ens compartia la seva terrible angoixa. Sap que un cop li facin, deixarà de parlar i de menjar. Per qui qüestiona si l'ELA ha de tenir una llei especial, el convido a informar-se a fons de com mata l'ELA, aturant un a un cadascun dels teus músculs fins a deixar-te immòbil, amb el cap absolutament clar, presoner dins d'un cos amb compte enrere. Un cap que pateix per la família, per l'entorn, per això també proposem, per protegir les persones cuidadores d'aquests malalts d'ELA, que han hagut de deixar la feina, que puguin mantenir les bases de la seva cotització a la Seguretat Social.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És cert, dècades després seguim fent esforços per donar a conèixer aquesta malaltia rara i absolutament singular. La setmana passada els deia que l'ELA afecta unes 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya. Voldria fer una correcció, una autoesmena, no és cert que afecti 3000 persones, afecta moltíssimes més, moltíssimes més, perquè no només la pateixen els malalts, també ho fan les seves famílies i el seu entorn. Per això la nostra iniciativa porta com a nom Proposició de llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb ELA i les seves famílies, perquè la seva qualitat de vida dependrà de com responem davant de la seva situació de discapacitat i de dependència. Molt breument els expliquem els principals punts de la iniciativa. Es proposa, adaptant-nos als nous graus de discapacitat, vigents des del 2022, que en el moment de diagnòstic s'atorgui directament el grau 3 de discapacitat greu, amb un mínim del 65 %. També demanem que els malalts passin a grau 4 de discapacitat total al cap d'un any i de manera automàtica, sense haver de passar per cap tribunal mèdic. Es proposa la tramitació preferent del reconeixement de la situació de dependència, concedint el grau 2 en el moment de diagnòstic d'ELA, en un termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud, entenent-se estimada si hi ha silenci administratiu.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Tot això, i probablement algunes coses més, és el que veritablement és a mida d'aquesta amnistia. I, senyor Bolaños, serveixi aquest llistat també per deixar clar, a tots els que amb aquesta amnistia volen passar pàgina, que l'únic full que gira és el de la repressió i el de la injustícia, cap més. El conflicte polític històric entre la nació catalana i l'espanyola continua existint; el que fa l'amnistia només és tornar a la política el que és de la política i, això és cert, obrir una finestra d'oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya, d'una Catalunya que nosaltres volem lliure. I acabo. Acabo. El text de l'amnistia que avui votarem és resultat de la generositat col·lectiva de la nostra negociació amb Esquerra i amb els socialistes. Des de Junts els volem reconèixer i agrair la feina feta pels seus equips jurídics i també pels polítics, com també volem agrair el suport a la llei de SUMAR, de Bildu, del PNV, de Podemos i del BNG. Avui el més important és enviar un missatge d'esperança a totes les persones injustament represaliades i a les seves famílies, que des del primer dia han estat el motor de la negociació política de Junts. Aquesta llei d'amnistia, ara sí, va per totes elles. I per tot aquells que us pregunteu, per tots aquells que ens pregunteu, i ara què?, doncs, ara junts i a totes. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Certament, aquesta és una amnistia feta a mida, però és feta a mida de la repressió que els defensors de la sacrosanta 'unidad de España', sovint amb la complicitat de la bancada de l'esquerra, han aplicat des de l'extraradi de la democràcia al catalanisme i a l'independentisme només per voler decidir votant el nostre futur. Una repressió aplicada amb comptes falsos a mida, amb investigacions prospectives a mida, amb informes policials a mida, amb clavegueres de l'estat a mida, amb notícies fake a mida, amb detencions a mida, amb mitjans de comunicació a mida, amb policies i guàrdies civils a mida, amb rei a mida, amb multes a mida, amb fiances a mida, amb espionatge a mida, amb infiltrats a mida, amb sedició a mida, amb malversació a mida, amb traïció a mida, amb jutjats a mida, amb jutges a mida, amb judicis a mida, amb sentències a mida... Se'ls fa llarg? Més llarga se'ns fa la repressió a nosaltres. Amb condemnes a mida, amb terrorisme a mida, amb inhabilitacions a mida, amb presó a mida i amb exiliats a mida.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El 'no' raonat dels diputats i diputades de Junts del 30 de gener ens confirma que és mantenint amb fermesa la posició que s'avança de veritat. Aquell difícil i poc entès 'no' ens porta avui a aprovar la millor llei d'amnistia possible: una amnistia integral que no deixa cap independentista fora i que és d'aplicació immediata; una amnistia que adapta als estàndards europeus les exclusions de terrorisme, la traïció i la malversació; una amnistia que guanya dos mesos per als acusats pels acusats del Tribunal de Cuentas, dos mesos que altrament haurien estat irrecuperables; una amnistia ajustada al dret internacional i preparada per al recorregut i encaix europeu, perquè ha pogut incorporar les principals recomanacions de l'esborrany de l'informe elaborat per la Comissió de Venècia després de la visita a Madrid de la seva delegació d'experts juristes -val a dir, d'experts juristes, imparcials i independents-, que, ara els hi voldria recordar, fou forçada pel Partit Popular amb la intenció de vendre'ls el seu discurs sempre trampós. Aquell discurs que només compra Espanya i que des de Junts per Catalunya vam combatre traslladant a la Comissió de Venècia rigorosos arguments jurídics, que són aquells amb què guanyem a Europa. És el discurs dels mateixos que no es cansen de repetir que aquesta és una amnistia feta a mida dels independentistes. Des de Junts per Catalunya els diem que no s'equivoquin, que no enredin més.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Avui tindrem llei d'ensenyances de les arts i és bo, però els ensenyaments artístics, senyores i senyors, no comencen avui, no comencen a aquesta hora, no començaran quan haguem fet la votació, les coses -oh, sorpresa- no comencen quan ho decideix aquest Congreso, aquest hemicicle o l'Espanya política. En cada sector hi ha vida prèvia. En cada societat hi ha vida prèvia, al marge de l'activitat legislativa del que es digui aquí, en aquest Congreso, i Catalunya, com a nació, precisament n'és la prova. Som nació i ho som al marge del que ens digui l'Estat, del que s'aprovi o no s'aprovi en aquest hemicicle. Aquesta també és la clau de tot plegat. I avui és un bon dia per recordar-ho. Entendre-ho o no, aquesta és la qüestió. Senyores i senyors diputats, gràcies per la seva atenció. Gaudeixin del dia. Presidenta, señorías, hoy es un buen día, muy buen día. Hemos salvado las prisas, las presiones y vamos a aprobar la ley de amnistía. Habrá costado, pero lo haremos, y saldrá investida y sólida. Y en este primer punto, vamos a aprobar también la ley de enseñanzas artísticas, que es una norma muy esperada. Es fácil pensar que el de la creatividad es un mundo sin reglas. De hecho, se hace difícil imaginar a Tàpies, Bellver o Flotats atrapados en una telaraña de normas. En cambio, una cosa es el talento y la creatividad y otra la formación necesaria. Este querer aprender requiere un entorno seguro, reglado, que ordene la forma referente a cómo se brinda ese conocimiento. Se trata de fijar al enseñante y definir cómo y dónde se enseña. Hay que garantizar la calidad, y es lo que vamos a hacer. Globalmente, lo conseguiremos, lo haremos, está bien, y, por tanto, podemos felicitarnos por ello todos juntos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Per ser gràfics i no em perdo, no m'estic perdent, no. No m'estic perdent. Per ser pedagògics, mentre a Madrid s'aixecava el Teatro Real amb els diners de l'Estat, a Catalunya, a Barcelona, la societat civil construïa el Liceu o el Palau amb els seus propis mecenes i impulsors. Aquest detall, que sembla menor, aquest detall, ens porta a l'epicentre de la discussió d'avui, a la col·laboració també entre la cosa pública i la iniciativa privada, i la necessitat de fer-ho compatible. No és, hi insisteixo, no és una anècdota, també en l'ensenyament artístic no és una anècdota. A Catalunya sempre ens hem mogut a partir de la força de la societat civil, perquè mai no hem estat Estat, i estaria bé que fessin silenci els que són Estat. És per això que sabem que l'excés de normes acaba encotillant o pot acabar encotillant qualsevol tipus d'iniciativa, i per això, quan se n'escriu una, de norma, de nova, s'ha d'evitar fer malbé precisament la capacitat de crear, precisament la innovació i el fet d'avançar-nos o la capacitat d'avançar-nos als temps. La norma no pot fer nosa, i això és el que hem procurat en aquesta llei d'ensenyaments artístics.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«En el quilòmetre zero dels intangibles hi ha, per exemple -i avui és un bon dia de dir-ho-, la necessitat que Catalunya decideixi quin és el camí de la seva plenitud, cosa que acabarà passant, senyories, cosa que acabarà passant. I a l'altre extrem, el de les coses concretes, hi ha una llei com la d'avui, que per molts només va de posar ordre i prou, però no, no, no, no, també s'hi fa notar el conflicte de nacions. De fet, els que sostenen que Espanya és una sola nació uniforme haurien d'analitzar què proposem des de Catalunya en cada esmena d'aquesta llei, haurien de fer atenció a allò que diem els grups catalans, els bascos, els gallecs, que no som terroristes, sinó representants dels electors, i aportem matisos absolutament diferents al que proposen els dos grans partits amb visió d'Estat. I ho haurien d'analitzar per entendre que, al marge del debat ideològic, recurrent, habitual en qualsevol societat, sa, aquí també hi ha un xoc de mirades nacionals. És un xoc cultural i per això és tan, tan difícil de resoldre.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Bé, presidenta Armengol, senyories, avui és un bon dia, un molt bon dia, ja ho saben, hem salvat les presses, les pressions, aprovarem la llei d'amnistia, haurà costat, però ho farem, i s'ho valdrà, sòlida, ben vestida. I en aquest primer punt també aprovarem la llei d'ensenyances artístiques, que és una norma molt esperada, de fet, és fàcil pensar que el de la creativitat és un món sense regles. De fet, es fa difícil imaginar Tàpies, Belbel, Flotats atrapats en una teranyina de normes per aprendre. En canvi, una cosa és el talent i la creativitat i una altra la formació necessària. Aquest voler aprendre necessita un entorn segur, reglat, que ordeni la manera com es rep aquest coneixement. Es tracta de fixar qui és l'ensenyant i definir on i com s'ensenya. Se n'ha de garantir la qualitat i és el que farem. Globalment ho aconseguirem, ho farem, està bé i, per tant, ens en podem felicitar tots plegats. Ara bé, cada vegada que parlem d'un nou marc normatiu ens tornem a col·locar tots plegats davant del mirall de les certeses. Primera certesa, com n'és de complex dibuixar entre els grups d'aquest Parlament un perímetre d'entesa mínim. Per què? Doncs perquè hi ha mirades profundament de dretes, hi ha mirades d'esquerres, d'esquerres light, també n'hi ha de més liberals, però tenim clar aquest puzle de moltíssimes sensibilitats. Hi ha una aresta més complicada de fer quadrar, és l'aresta, són les peces del puzle que expliquen el perquè de les moltes discussions en aquest Congrés, de les discussions importants, que no són les de pati d'escola entre els uns i els altres, parlo de les mirades nacionals, els de l'estat nació i els altres, els de la nació que no som Estat. No només defensem idees oposades sobre el que és l'Estat espanyol o el que hauria pogut ser, no només demanem que respectin les competències de cadascú i que l'Estat no faci permanentment trampes, no, el quid de la qüestió és un altre, en el fons -i aquí vaig-, en el fons hi ha un debat cultural profund, un xoc cultural intricat, perquè el que està en joc és com mirem el món. De fet, discutint aquesta llei d'ensenyaments artístics, el debat també ha hagut de trampejar si l'Espanya política és capaç o no de respectar Catalunya i la resta de nacions de l'Estat. Els gobiernos d'Espanya, ai las, sempre tenen la temptació de passar la ratlla. I, és clar, algú els ha de dir... els de Junts els hem de dir: ei, quietons, calma, calma, stop, pareu calma. I aquesta necessitat de saber respectar és molt àmplia. Va d'intangibles, ja ho he dit alguna vegada, i va de qüestions materials.»