Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
797 declaraciones · página 3 de 27
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«L'estiu de 2026 ha estat, ho ha explicat, el més càlid de la història a bona part de Catalunya. La temperatura s'ha disparat més de 3 graus per sobre de la mitjana. Ens acostem, sens dubte de manera molt i molt perillosa als pitjors escenaris dibuixats per l'Acord de París. I això, senyories, no hauria de sorprendre ningú, però es diu canvi climàtic. Negarho no apagarà ni una sola flama. I no seré jo qui faci d'oposició de l'oposició, però veig que a VOX i a la bancada del Partit Popular el que avui estem tractant aquí els importa molt, molt. Com que no hi ha ni el quisqui. Però toca assenyalar PP i VOX quan el país crema. Ells neguen la causa, menyspreen la ciència i converteixen el dolor en una arma. Deixi'm així. Contra l'adversari demanen més avions quan ja hi ha flames, però ridiculitzen de manera contínua les polítiques climàtiques que n'han de reduir el risc. I això, senyories, no és patriotisme, això és irresponsabilitat. I el seu negacionisme no és innocent. El seu negacionisme, i això ho hem de dir clar, el que fa és desarmar el que avui estem demanant aquí, que és prevenció i a més a més, condemna els territoris a arribar sempre contínuament, sempre tard.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Acabo presidenta. Esperem que el proper 3 de setembre el president del Govern espanyol posi llum d'una vegada per totes a aquest conflicte de múltiples dimensions. I dit això, també no em puc estar de dir que a Catalunya seguirem complint amb els compromisos d'acolliment de menors, com no pot ser d'altra manera, com hem fet sempre. Esperem també que les comunitats autònomes governades per la dreta i per l'extrema dreta deixin de fernos passar vergonya als demòcrates. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todas y todos. De hecho, ante esta crisis humanitaria, pero también esta crisis -permítanme decirlo así- fronteriza, de dimensión geopolítica y de gestión institucional -creo que hay que decirlo-, nosotros creemos que en lo que deberíamos centrarnos precisamente es en que estas comparecencias -las que el Grupo Popular ya no reclama en esta Diputación Permanente porque se están produciendo-, pero también la del día 3 del presidente del Gobierno, sean útiles y que los ministros y el propio presidente del Gobierno español respondan a las preguntas pertinentes que los diferentes grupos parlamentarios formulen. Porque ayer la ministra Robles no lo hizo; evitó responder a todas las preguntas, a todas las preguntas que se le hicieron; preguntas que, a nuestro entender, lo que intentaban era aterrizar en hechos e hipótesis concretas sobre lo que ha pasado en Ceuta.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Parlem d'estabilitat pressupostària. Sí, si en parlem. Però de què serveix parlar d'estabilitat si es manté un model de finançament injust que ofega, sí, Catalunya? De què serveix exigir responsabilitat fiscal quan l'Estat continua negant els recursos que corresponen als ciutadans i ciutadanes de Catalunya? I de què serveix, senyor ministre, aprovar pressupostos si després les inversions compromeses no s'executen? De què serveix? La credibilitat d'un govern no es mesura pels objectius que presenta, almenys, nosaltres ho entenem així, es mesura per la seva paraula. I, sincerament, el principal problema que té avui el Govern del PSOE és aquesta credibilitat. Ha quedat, si més no, tocada. Catalunya, senyor ministre, no necessita més promeses. Catalunya necessita un nou model de finançament. Un nou model de finançament que d'una vegada per totes posi fi a una situació insostenible. Necessita Catalunya que les inversions pressupostades s'executin, i que s'executin de manera integral, perquè és que el paper ho aguanta tot i al final la importància dels pressupostos, justament és la seva liquidació. És la seva liquidació. Necessita Catalunya que els compromisos deixin de ser simples o més titulars i que es converteixin en realitats. Per això, i ara sí que acabo, el nostre vot serà favorable. Però també és una advertència - deixim'ho dir així- molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversions i si aquests pressupostos no respecten els compromisos adquirits amb Catalunya o amb Esquerra Republicana, doncs no podran comptar amb el nostre suport. Perquè la responsabilitat no és només de qui vota. La responsabilitat és de qui governa i qui governa ha de complir. Ja n'hi ha prou de demanar confiança mentre s'acumulen justament aquests incompliments. Catalunya no necessita més bones paraules. Necessita bàsicament tres coses, senyor ministre, recursos, inversions i respecte.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bé, bon vespre, ja! Gràcies, presidenta, ministres. Senyor ministre d'Hisenda, és la segona vegada que aquest objectiu d'estabilitat pressupostària arriba a aquesta Cambra. Jo intentaré ser curta, sense tanta vehemència com la senyora López i òbviament, sense el sainet del senyor Figaredo. És la segona vegada que arriba aquest objectiu, i això permetim dirli que diu bastant, per no dir molt, de la situació política que viu aquest Govern. Però, també, deixi'm dirliho, és una oportunitat, en aquest cas, per nosaltres, per deixar algunes coses clares, algunes que ja les hem repetit alguna vegada, però sembla que no les entenen i potser alguna de nova. Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és. No ho és ni políticament ni tampoc pressupostàriament. Perquè el problema no és aprovar uns objectius d'estabilitat. El problema és la credibilitat de qui porta aquests objectius avui aquí, en aquest hemicicle. Perquè, ministre, i vostè diguéssim, tampoc fa molt que hi és. Però sí que és veritat que fa massa temps que el govern espanyol aprova compromisos que després incompleix allò que compleix a mitges, allò que li explicava aquell dia de la punteta. Doncs el mateix. Això passa de manera permanent. Fa massa temps que Catalunya escolta anuncis que no es tradueixen en fets, que queden com a anuncis i fa massa temps que el PSOE demana confiança. Mentre el que fa és acumular una saca dincompliments immensa.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Pero -atención- después llegan los de VOX. Miren, al menos aquí no hay engaño, porque los de VOX no quieren una mejor financiación. De hecho, no quieren que los territorios estén musculados, no quieren territorios fuertes. Lo que quieren es eliminar las comunidades autónomas. Lo que quieren es ahogarlas, aniquilarlas, hacerlas desaparecer, desintegrarlas. Por lo tanto, es perfectamente coherente -permítanmelo decir así- que voten en contra de cualquier medida que refuerce las instituciones que ustedes, en definitiva, quieren hacer desaparecer. Lo que más cuesta entender, sin embargo, es que el Grupo Popular acabe votando exactamente lo mismo que aquellos que quieren liquidar el Estado autonómico que ellos dicen defender tanto. En fin, es complicado todo esto. En el tiempo que me queda, quiero desmontar una gran mentira de las muchas que he escuchado hoy aquí; obviaré las del señor Cruset. Decir que la condonación es un privilegio para los catalanes es falso. Es rotundamente falso. De hecho, sí, es verdad, Cataluña sale ganando, solo faltaría. Nosotros trabajamos para los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, para Cataluña, para que tenga todas las herramientas, y fíjense si trabajamos que queremos liberarla. Eso es lo que queremos, es verdad. Es normal que salga ganando Cataluña, porque precisamente Cataluña es uno de los territorios más castigados por esa infrafinanciación provocada por el Estado. Pero esta condonación también beneficia al país valenciano, a Murcia, a Andalucía, a CastillaLa Mancha y a Extremadura. De hecho, beneficia a todos los territorios que se tuvieron que endeudar para poder pagar médicos, maestros, servicios sociales o dependencia, básicamente, porque el Estado no las financiaba. Señorías, esto no es un privilegio, es la reparación de una injusticia que afecta a millones de ciudadanos de todo el Estado. Por eso la pregunta es muy sencilla: ¿qué carajo están votando ustedes hoy aquí? Hoy no votan contra Esquerra Republicana, no se equivoquen. Hoy votan contra los intereses de millones de ciudadanos de todo el Estado. Hoy votan en contra de que muchas comunidades y muchos territorios -de hecho, la mayoría gobernados por el Partido Popular y VOX- dispongan de más recursos para reforzar la sanidad, la educación y los servicios públicos. Eso cuesta explicarlo. Quizás sí que se explica: cuando tienen que escoger entre defender a los ciudadanos -lo decía el ministro- o atacar cualquier acuerdo que no hayan protagonizado ustedes, demasiado a menudo escogen el partido antes que a su país. Eso es tan ridículo como el caso del que compra un número de lotería. Imagínense: se compra un número de lotería y resulta que el vecino del balcón de al lado, que es un 'indepe' de los que tiene todo el día la estelada afuera colgada, que es súper del Barça, que no va a misa y que es proselecciones catalanas, compra el mismo número de lotería y toca y ustedes cogen el número y lo tiran. Pero ¿están locos? Pero ¿estamos todos locos? No, nosotros no. En Esquerra Republicana no vamos a renunciar a ningún objetivo. No lo haremos. Seguiremos denunciando el déficit fiscal que padece nuestro país y exigiremos un nuevo modelo de financiación. De hecho, seguiremos defendiendo que la única garantía de recursos plena para los catalanes es, como decíamos antes, disponer de todas las herramientas de un Estado independiente. Pero también tenemos muy clara una cosa: señorías, ser independentista no es esperar sentado a que llegue el día perfecto, es aprovechar cada oportunidad para hacer Cataluña más fuerte. Por eso, esta condonación es importante. No es un regalo, no es un privilegio, no es ningún favor. Cuando te devuelven una parte de aquello que no hubieras tenido que pagar nunca, tiene otro nombre, llamémosle reparación. Esa reparación no ha caído del cielo, es una conquista política de Esquerra Republicana de Catalunya. Más de 17000 millones de euros significa menos deuda para Cataluña, significa menos intereses y significa más margen presupuestario, más capacidad para invertir en hospitales, escuelas, vivienda, industria, agricultura y transporte público. Eso es política útil y no la política de ustedes o del bloqueo, no la política de, cuanto peor, mejor. Es la política que mejora la vida de la gente. Por eso, vamos a votar en contra de estas enmiendas, porque no solucionan absolutamente nada, solo ofrecen confrontación, bloqueo y más dependencia. Nosotros escogemos otra vía: una Cataluña menos endeudada, una Cataluña menos dependiente, una Cataluña más fuerte, en definitiva. Termino, presidente. Hoy damos un paso hacia adelante para una Cataluña más musculada y con más capacidad de decisión, mientras que ustedes querrían una Cataluña más resignada, más endeudada y más dependiente. Pues ¿saben qué?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«En definitiva, i acabo president, avui fem un pas endavant per a una Catalunya més musculada i amb més capacitat de decisió. Mentre vostès el que voldrien és avui una Catalunya més resignada, més endeutada i més dependent. Doncs, saben què? Muy buenas tardes. Gracias, presidente. Ministros, permítanme que empiece de una manera muy clara: hoy no estamos aquí para discutir solo de deuda. De hecho, hoy estamos discutiendo qué modelo de país en realidad estamos defendiendo, porque -atención- detrás de cada millón de euros destinados a pagar intereses del FLA -no nos equivoquemos- hay un millón de euros que no llega a la sanidad, que no llega a la educación, que no llega a la dependencia, a la vivienda o al transporte público. Esta es realmente la cuestión. Hoy el Grupo Popular y VOX nos piden algo muy sencillo: parado todo el mundo, inmovilismo, que todo siga igual, que las comunidades autónomas y los territorios sigan endeudados, que sigan pagando intereses, que sigan siendo -atención también- más dependientes del Estado. Señorías, esto tiene un nombre: bloqueo.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les esmenes de VOX ni tan sols parlen del reglament. Parlen, una vegada més, de la seva obsessió per uniformitzar l'Estat. Els incomoda que existeixin llengües diferents. Els incomoda que hi hagi nacions que reivindiquem la nostra identitat. Els incomoda que hi hagi pobles que vulguem decidir el nostre futur. En definitiva, els incomoda la llibertat quan no coincideix amb la seva manera d'entendre Espanya. El seu projecte és molt senzill una sola llengua, una grande i libre, i obligats a sentirnos espanyols. Encara que no vulguem. A vostès els obsessiona que posa el DNI, a nosaltres ens preocupa que posa a la nòmina el rebut del lloguer o la factura de la llum. A vostès els agrada que al DNI hi digui Espanya, a nosaltres ens preocupa que hi hagi famílies que, tot i que portin el mateix DNI que vostès, no poden pagar el lloguer, no arriben a finals de mes o han de marxar del seu poble perquè no hi ha oportunitats. Aquesta és la diferència entre vostès i nosaltres. Vostès fan de la identitat una imposició, nosaltres la defensem com una llibertat. Vostès volen que tots acabem sent iguals, nosaltres volem que tothom pugui ser diferent. Que cadascú pugui parlar la seva llengua, que cada poble pugui preservar la seva identitat, que cap territori sigui tractat com una perifèria condemnada per a sempre les inversions d'un estat que mai arriben. Perquè aquesta és també la seva manera d'entendre l'Estat, un Estat radial centralista on tot passa per Madrid i on massa sovint els territoris només existeixen quan toca demanarlos sacrificis. Nosaltres defensem exactament el contrari, defensem que Catalunya, Euskadi i Galícia i la resta de les nacions i territoris siguin representats en la seva diversitat. També el País Valencià, aquest País Valencià que vostès tenen tan tremendament ofegat. Defensem que la democràcia no consisteix a uniformitzar la societat, sinó a donar veu a totes les realitats que la conformen. I és precisament això el que fa aquesta reforma. Més pluralitat, més representació, més qualitat democràtica. Per això, aquesta iniciativa ha estat impulsada per diputats i diputades de diferents espais polítics, perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és defensar també la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Per tant, la retribució dels de la funció pública ha de ser decidida pel Parlament de cadascun dels països que tenen administració pròpia. Des d'aquesta perspectiva, no ens oposarem a una millora de condicions dels treballadors del sector públic estatal a les Illes Balears. És clar que no ho farem. D'entrada, no ho fem amb cap dels grups de treballadors que podem afavorir, però sí que crec que l'Estat ha de plantejarse la seva manera de relacionarse amb la resta d'administracions d'una manera diferent. No és el mateix Catalunya que el País Basc que Galícia que la resta de l'Estat que Canàries i Andalusia. I com que no és el mateix, és qui mana en aquests territoris qui ha de decidir i legislar sobre retribucions, carreres professionals, requisits d'accés i com s'organitza la seva pròpia funció pública. Dit això, i per entrar al fons del que alguna plataforma m'ha demanat que votéssim en contra perquè no resolia el tema dels interins. El tema dels interins és un tema més que complex. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no ens ha col·locat on volíem. Ens ha col·locat en un lloc una mica pitjor. Cal dir que els processos d'estabilització als diferents territoris van funcionar com van funcionar i a les administracions locals també. Però els dos pitjors llocs han estat ministeris, el Ministeri d'Educació i, sobretot, el Ministeri de Justícia, que té traspassades en determinats territoris les competències de pagament de personal i de material, però, en canvi, no pot decidir sobre les ofertes, cosa que ja els dic ara, no té cap sentit. I a més, el personal del Ministeri de Justícia dels tribunals estan sota la Llei Orgànica del Poder Judicial.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Gràcies, president. Senyories, gràcies al ponent. Gràcies a tots els diputats que han contribuït a fer aquesta llei millor. Gràcies, ministre. Gràcies a la lletrada Mercedes Cabrera, que sense ella això hagués sigut molt diferent i molt més complicat. I bé, agrairlos la seva feina. Fa vint anys aquesta cambra va prometre a la gent treballadora que cuidar deixaria de ser un problema privat, que quan a casa no es pogués més hi hauria un estat al darrere. Aquella promesa es va escriure, però no es va pagar mai del tot. I una promesa que no es paga es converteix en una mentida fatídica en aquest cas. Mentre tramitàvem aquesta reforma, una persona cada disset minuts ha mort esperant aquesta ajuda, 85 cada dia i gairebé 8000 sense haver estat ni tan sols valorades; a Catalunya 4342 persones mortes només fins al maig, gairebé una de cada tres a tot l'Estat. Darrere de cada xifra hi ha una mare, un pare, una veïna que va cuidar tothom i que ningú va cuidar quan a ella li feia falta, gent que va aixecar els nostres països i que ha mort fent cua a la porta de l'estat del benestar. Per això els avala el nostre vot. Esquerra Republicana votarà sí aquesta llei, un sí a memòria, amb condicions i amb vigilància.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Quarta, el repartiment territorial continua sec a la demografia. Es paga per beneficiari reconegut, però no per necessitat real, i això penalitza Catalunya, 4442 persones mortes en llista d'espera només fins al maig i 320 dies de mitjana per resoldre un expedient. No demanem cap privilegi. Demanem que la llei es compleixi, com deia abans. Hi ha qui aquests dies diuen que això és un pedaç, que 2200 milions d'euros és un pedaç. Un pedaç és retallar més de 5000 milions d'euros, com va fer el Partit Popular a partir del 2012. Això sí que és un pedaç i, a més, d'una mala costurera o costurera. I per acabar, hi ha qui compta la dependència com una despesa. Nosaltres la comptem com el que és: el salari indirecte de la classe treballadora, allò que sosté aquella persona que emmalalteix, que es fa gran, quan algú de casa ja no es pot valdre sol. Defensar aquest finançament és defensar el sou de la gent encara que no surti de la nòmina. I és alhora lluita social i lluita nacional, perquè finalment, finançar els drets de la gent i respectar les competències de Catalunya no són dues coses, són per a nosaltres, per a Esquerra Republicana, la mateixa.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Interpelo directamente a las señorías socialistas porque son responsables de esto y, además, interpelo a los representantes del socialismo catalán que se encuentran en esta Cámara. Quiero recordar que el Partido Socialista en Cataluña ostenta la presidencia de la Generalitat en la persona del Muy Honorable Salvador Illa. Por lo tanto, señorías socialistas, hay que darse prisa porque ustedes son responsables tanto de la Corporación Radiotelevisión Española como de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales, que depende del Gobierno de Cataluña. No se vale, sus señorías socialistas, ponerse de perfil. Señor ministro, votaremos a favor de este decreto, pero también se lo digo: lo haremos con exigencias claras. Exigimos control parlamentario riguroso, máxima transparencia en la contabilización y en los mecanismos de transferencia presupuestaria y que se garantice que los recursos asignados se destinen efectivamente a preservar el servicio público, la calidad informativa y los derechos laborales de la magnífica plantilla de la Corporación. Ahora corresponde garantizar la estabilidad inmediata de Radiotelevisión Española y ganar tiempo. Pero, atención, para trabajar en soluciones estructurales, señor ministro; para ir un poco más allá, para no tener que recurrir a más reales decretos que improvisen lo que podríamos llamar parches. Y reitero -lo vuelvo a decir?-: estas medidas que hoy aprobaremos deben tener un reflejo y un complemento en las políticas que dependen de los medios de las comunidades autónomas y del mundo local, singularmente, en lo concerniente al Grupo Republicano, TV3 y Catalunya Ràdio. Esta es una visión lógica de un Estado compuesto donde, igual de importante es lo que hace la Administración central, señor ministro, como lo que hacen las Administraciones autonómicas. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Entendemos que en este caso el Gobierno ha utilizado un instrumento de urgencia, el decreto ley, que siempre es un instrumento discutible, porque había que actuar antes de la aprobación de las cuentas del primer semestre de 2026 y que la ausencia de esa cobertura habría conllevado un perjuicio grave para el servicio público. No obstante, señor ministro, seguiremos atentos para que las medidas sean proporcionadas y no una puerta abierta a intervenciones que socaven la autonomía territorial y la independencia de este servicio público. Pero, atención, señorías -en especial las señorías del PSOE?-, estaría bien que buscaran una solución generalizada también para otros medios de carácter denominados autonómicos o local. Reclamamos firmemente que esta medida se adopte también en aquellos casos en los que medios autonómicos o locales tienen dificultades parecidas. En particular, señor ministro, le hablo de los medios que dependen de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales y, en particular, de TV3 y Catalunya Ràdio, que reflejan nuestra realidad y son un medio robusto. Los medios TV3 y Catalunya Ràdio también tienen costes derivados de decisiones tributarias o judiciales sobrevenidas y, por lo tanto, podríamos decir que se encuentran en un problema equivalente. TV3 y Catalunya Ràdio son instituciones fundamentales para la lengua, la cultura y la información propia de nuestra nación. Su estabilidad financiera no es solo una cuestión técnica, es una garantía para que la ciudadanía tenga acceso a contenido de calidad en catalán, a información de proximidad y a espacios que fomenten el debate público y la cohesión social. El papel que desempeña Catalunya Ràdio y TV3 no es un papel añadido o sobrevenido, es un medio que articula la conversación social en Cataluña. Por lo tanto, señor ministro, pedimos que esta medida se pueda contemplar también en otros ámbitos. Desde aquí pedimos que la Generalitat y las Administraciones correspondientes trabajen con el Gobierno del Estado y con los agentes implicados para establecer mecanismos de compensación y protección similares a los que aprobaremos o intentaremos aprobar hoy.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Apel·lo directament a la senyoria socialistes perquè són responsables d'això i apel·lo, a més a més, els representants del socialisme català que s'asseuen en aquesta cambra. Vull recordar que el Partit Socialista a Catalunya ostenta la presidència de la Generalitat en la persona del molt honorable Salvador Illa. Per tant, senyories socialistes, toca espavilarse, perquè vostès són responsables tant de la Corporació Radiotelevisión Española com de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que depèn del Govern de Catalunya. No s'hi val, senyories socialistes, posarse de perfil. Senyor ministre, votarem a favor d'aquest decret, però també li dic, amb exigències clares de control parlamentari rigorós, màxima transparència en la comptabilització i en els mecanismes de transparència pressupostària i garantia que els recursos assignats siguin efectivament destinats a preservar el servei públic, la qualitat informativa i els drets laborals de la magnífica plantilla de la Corporació. Toca garantir l'estabilitat immediata de Radiotelevisió Espanyola i guanyar temps, però, atenció, per treballar solucions estructurals, senyor ministre, per anar una mica més enllà, per no haver de fer més reals decrets que improvisen el que podem anomenar pedaços. Així mateix, reitero, ho torno a dir, exigim que aquestes mesures que ara adoptarem aquí tinguin un reflex i un complement en les polítiques que depenen dels mitjans de les comunitats autònomes i del món local, singularment pel que fa al grup republicà, TV3 i Catalunya Ràdio. Aquesta és una visió lògica d'un estat compost on tan important és el que fa l'administració central, senyor ministre, com el que fan les administracions autonòmiques.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Entenem que el Govern, en aquest cas, ha utilitzat un instrument d'urgència, el decret llei, que sempre és un instrument discutible, perquè calia actuar abans de l'aprovació de comptes el primer semestre de l'any 2026 i perquè l'absència d'aquella cobertura hauria comportat un perjudici greu per al servei públic. No obstant, senyor ministre, seguirem vigilants perquè les mesures adoptades siguin proporcionals i no esdevinguin una porta oberta per a intervencions que minvin l'autonomia editorial i la independència d'aquest servei públic. Però, atenció, senyories, especialment senyories del PSOE, seria bo que es busqués una solució generalitzable també per a altres mitjans de caràcter anomenats autonòmics o local. Reclamem amb fermesa que aquesta mesura també s'adopti per a aquells casos en què mitjans autonòmics o locals tenen dificultats similars. En particular, senyor ministre, parlo dels mitjans que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, singularment, TV3 i Catalunya Ràdio, que reflecteixen també la nostra realitat i són un mitjà robust. Els mitjans TV3 i Catalunya Ràdio tenen també costos derivats de decisions tributàries o judicials sobrevingudes. I, per tant, estan en un problema que podríem dir equivalent. TV3 i Catalunya Ràdio són institucions fonamentals per a la llengua, la cultura i la informació pròpia de la nostra nació. La seva estabilitat financera no és només una qüestió tècnica. És una garantia perquè la ciutadania tingui accés a continguts de qualitat en català, a informació de proximitat i a espais que promoguin el debat públic i la cohesió social. El paper que fa TV3 o Catalunya Ràdio no és un paper afegit o sobrevingut. És un mitjà que articula la conversa social a Catalunya i, per tant, demanem, senyor ministre, que aquesta mesura sigui també contemplable en altres àmbits. I demanem des d'aquí també que la Generalitat i les administracions corresponents treballin amb el Govern de l'Estat i amb els agents implicats per establir mecanismes de compensació i protecció similars als que aprovarem avui, o que intentarem aprovar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Bona tarda, president. Senyories. Aquest reial decret respon a una necessitat clara, concreta i urgent, que és, com s'ha dit, garantir la sostenibilitat econòmica de la corporació RTVE, davant la incertesa generada per litigis i per la interpretació i ocasional canvi de doctrina tributària que poden deixar determinats impostos suportats per Radiotelevisió Espanyola, sense deducció. Aquesta situació, senyor ministre, si no es tracta, com vostè ha dit, posa en risc l'equilibri patrimonial de la corporació i, en conseqüència, la continuïtat del servei públic que presta. No serà per nosaltres que això no tiri endavant. Tenim clar el servei que presta Radiotelevisió Espanyola i els seus professionals. Recordem també el centre de producció, important, de Sant Cugat a Catalunya i el canal La 2 Cat, important també per a la difusió de la llengua catalana. Bo i més senyories, en un moment en què hi ha una gran preeminència de les notícies falses i les postveritats. Tres punts faran que el nostre grup voti a favor d'aquest reial decret. En primer lloc, la defensa del servei públic i la pluralitat. La mesura preserva l'existència d'un mitjà públic important, capaç de garantir pluralitat d'informació, espais culturals i continguts en totes les llengües oficials. A Catalunya sabem bé la importància d'un espai mediàtic que reconegui i faci visible la nostra llengua i la nostra realitat. Una corporació econòmicament sanejada és també una garantia que aquestes realitats no quedaran relegades per criteris mercantils. En segon lloc, senyor ministre, votarem a favor per la seguretat jurídica i la previsibilitat financera. La inclusió d'un mecanisme de compensació davant circumstàncies sobrevingudes, com sentències o resolucions que alteren la deducció d'impostos, aporta previsibilitat comptable i evita que la gestió ordinària hagi de carregar amb riscos extemporanis que no depenen de l'activitat normal de la corporació. Això facilitarà una gestió més eficient i evitarà tensions en la plantilla i en la programació. I en tercer lloc, senyories, votarem a favor perquè entenem que és una mesura proporcional i adequada i que arriba en un moment urgent.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo, presidenta. Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament. I quan dic ja vull dir per abans d'ahir, per abans d'ahir. Anem molt tard, ministre. Necessitem que s'acabin les lògiques d'austeritat que han condicionat durant massa anys l'autogovern. I un govern de l'Estat que compleixi allò que acorda. Nosaltres, ministre, continuarem exigint, continuarem negociant, continuarem denunciant sempre els incompliments, però sobretot, continuarem defensant Catalunya amb la mateixa fermesa que sempre. Res més. Moltes gràcies. Diputadas, diputados, muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor ministro, permítame empezar con una afirmación. Este debate que estamos celebrando esta mañana no es un debate sobre unas décimas de déficit. Este es, sobre todo, un debate sobre quién tiene la capacidad de dar respuesta a los problemas de los ciudadanos y de las ciudadanas. Es un debate acerca de quién dispone de los recursos. Es un debate sobre quién puede gobernar. Es, en definitiva, un debate sobre quién puede ejercer su responsabilidad y estas responsabilidades ejercerlas con dignidad y solvencia. Porque hoy, señoras y señores diputados, no discutimos solo una cifra -o no solo una cifra?-, hoy discutimos quién podrá construir más vivienda pública. Hoy también estamos discutiendo quién p?odrá reforzar o muscular la sanidad pública. Hoy hablamos de quién podrá invertir en educación o de quién podrá mejorar cercanías. Es decir, quién va a tener las herramientas para mejorar la vida de la gente. Porque de eso debe ir la política, ¿no? Al menos aquí estamos unos cuantos que la entendemos así. De eso debe ir la política, de mejorar la vida de la gente. Y hay debates que se presentan como si fueran estrictamente técnicos, pero este -repito?- es, sobre todo, un debate profundamente político, profundamente político. Lo es porque habla de poder -sí, habla de poder?-. Lo es porque habla de recursos. Y habla también de la capacidad de las instituciones para dar respuesta -me voy a hacer pesada con esto, ¿eh?, pero creo que es importante?- a la ciudadanía-. Pero también de la capacidad de las instituciones no solo para dar respuesta a la ciudadanía, sino para hacer ver o entrever que la política sirve o juega a favor de los ciudadanos y de las ciudadanas. Y aquí es donde estriba el verdadero problema. Porque no es que el reparto sea insuficiente, que lo es, señor ministro ?-quiero pensar que usted lo sabe-, es que responde a un modelo que hace demasiado tiempo ya que no funciona. Eso también lo sabe, y si no lo sabe la hemos cagado, porque vamos fatal, ¿eh? Vamos fatal.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyor ministre, malgrat tot, miri, avui votarem a favor. Però ho farem, òbviament, sense cap triomfalisme i sense cap satisfacció. De fet, ho fem emprenyats, perquè aquest vot no resol el problema de fons, perquè el que cal és canviar el model. El que cal és deixar enrere una arquitectura financera basada en la desconfiança cap als territoris i, sobretot, substituirla per un sistema que faci tot el contrari, que garanteixi recursos suficients i capacitat real de decisió. Perquè res del que hem denunciat avui ha deixat de ser cert. Catalunya -hi torno- continua estant infrafinançada. Els compromisos, senyor ministre, continuen sense complirse al ritme que els correspon i la confiança continua malmesa. I miri vostè, senyor España, això ho sap. La confiança no es demana. La confiança es construeix. Es construeix d'una manera molt fàcil, complint acords, respectant la paraula donada i convertint anuncis, mers anuncis, en decisions fermes. I encara avui queda molta feina per fer. Nosaltres no votarem a favor perquè pensem que el Govern de l'Estat ja ha complert, ni molt menys, ni perquè, com he dit abans, hagi desaparegut com per art d'encantament el nostre malestar i la nostra indignació, al contrari. Nosaltres continuem exigint el compliment de tots i cadascun dels compromisos pendents. I continuem reclamant que es resolguin les moltes carpetes obertes amb Esquerra Republicana que afecten a Catalunya, entre elles una de les que ja no pot continuar eternament oberta, que és el fons de liquiditat autonòmica. Perquè el FLA, senyor ministre, va néixer com un mecanisme extraordinari, o això algun dia ens van explicar. I, en conseqüència, com que és un mecanisme o era un mecanisme extraordinari -que encara avui el tenim aquí perpetuat- doncs no pot convertirse, no pot esdevenir en una forma permanent de dependència financera, no pot. I també aquesta carpeta s'ha de tancar i s'ha de tancar ja, com s'han de complir la resta dels acords, perquè Catalunya necessita recursos propis i, sobretot, necessita més capacitat de decisió i també respecte institucional. Nosaltres sempre, sempre prenem les decisions pensant en la gent que representem, que són els catalans i les catalanes, pensant en allò que és útil pel país, no pensant en titulars ni amb càlculs a curt termini, que acaben explotant sempre a la cara. Per això avui el nostre vot serà favorable. Però li aconsello, senyor ministre, que no ho interpreti com un aval. És un vot de responsabilitat, no de conformitat, perquè el diagnòstic continua sent exactament el mateix.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Gràcies, president. Ministre, els joves de Catalunya esperen amb entusiasme- i deixi'm ser una mica còmica avui perquè no és per menys- esperen amb entusiasme l'Acampada Jove, organitzada pel jovent com cada any, al mes de juliol, esperen l'anunci d'una reconeguda cervesa amb la seva cançó de l'estiu i esperen una nova temporada del serial de l'estiu organitzat pel ministre Puente, el Verano Joven, aquest any temporada 4, amb una trama que ja és coneguda: viatges amb descomptes pels joves, molt d'èmfasi en el turisme, molta fotografia institucional i cap garantia que els trens funcionin. Una manera de retrobarse amb els companys que tant han compartit durant el curs.. Al setembre no sabien si arribarien a classe. Ara no sabran si arriben a la seva destinació. Això sí, amb un bon descompte per fer una cerveseta a l'andana a quaranta graus i sense cap informació a la pantalla. Vaja, com tot l'any, ministre. Permeti'm dirli que l'emoció aquest any ja no és tan gran. Esperàvem que, com a mínim, el venedor de bitllets fos algú amb les famoses ulleres del president -?a veure si així veu si alguna pantalla s'il·lumina- i així també els permetria tenir tema de conversa en aquestes llargues hores d'espera que els esperarà a l'andana. Però no. El Govern manté els mateixos percentatges de reducció dels anys anteriors: 90 % de mitja distància, 50 % en Avant, en els serveis comercials, ferroviaris i en l'Interrail. Això sí, a la temporada IV s'incrementa algunes partides pressupostàries, especialment les destinades als serveis d'autobús. Per tant, no serem nosaltres qui posarem obstacles a una iniciativa que facilita l'accés al transport públic i que fomenta una mobilitat més sostenible. Clar que també correm el perill de que els fem avorrir d'agafar qualsevol transport públic.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Per això nosaltres no participarem d'aquest teatre. No hem vingut aquí a escollir quina de les dues maquinàries del bipartidisme té menys imputats. Mirin, tenim altra feina. Hem vingut a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, i aquests interessos no passen ni per blanquejarne uns, ni per aplaudirne uns altres; passen únicament per defensar allò que la ciutadania necessita. I tinguin clar a l'una i l'altra banda que la ciutadania necessita avui moltes coses. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente Buenas tardes de nuevo. Tengo que reconocer que esta moción del Grupo Popular tiene algunos puntos muy admirables, no porque sean las siete de la tarde o las seis y media y estemos debatiendo esto, ni tampoco porque alguien piense que tres cuartas partes de la población de este Estado está esperando a ver qué pasa con esta moción, sino porque hay que tener confianza, una confianza -?si me permiten- absolutamente extraordinaria en uno mismo para venir aquí a dar lecciones de corrupción siendo el partido que ha convertido los juzgados en una sala anexa de la calle Génova. Perdónenme, eso es así. De verdad que es admirable: Brugal, Palma Arena, la Caixa, Kitchen, la Caja B y una larga lista que haría palidecer a una enciclopedia entera.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I senyories del PSOE, prou, si us plau, han de deixar de buscar excuses externes. El que han de fer és assumir responsabilitats i fer net, fer net d'una vegada, de portes endins. Avui aquí hem sentit el president del Govern, el president Sánchez, que insisteix a continuar amagantse permanentment rere l'excusa del lawfare. En podem parlar, en podem parlar. Però això no serveix per eludir les seves pròpies mancances. Ho sento, no s'hi val. Al PSOE ja no li val la simple premissa de dir que l'alternativa és pitjor. Hosti, quin gran descobriment! Nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana, que som independentistes, ja ho sabem, que l'alternativa és molt pitjor. Sabem perfectament que, si algun dia arriba a governar el Partit Popular amb VOX, qui perdrà serà Catalunya. Ho tenim claríssim, però aquesta excusa no val, perquè la dreta i l'extrema dreta no arriben a gestionar mai res, senyories del PSOE, no n'hi ha prou amb dir: 'Ai, ai, ai, que arriba el llop'. No. El que cal és que vostès facin net i que apliquin mesures, mesures de veritat, mesures de regeneració democràtica que porten anys anunciant, però que no hi ha Déu que arribin. Ho sento, ho sento, no arriben. Cal ambició social per donar respostes als principals problemes de la ciutadania.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou. He de reconèixer que aquesta moció del Partit Popular té alguns punts molt admirables. No perquè siguin les set de la tarda o dos quarts de set i estiguem debatent això, ni tampoc, segurament, perquè algú pensi que tres quartes parts de la població d'aquest Estat està expectant a veure què passa amb aquesta moció; sinó perquè cal tenir una confiança, una confiança, si m'ho permeten, absolutament extraordinària en un mateix per venir aquí a donar lliçons sobre corrupció, sent el partit que ha convertit els jutjats en una sala annexa del carrer Génova. Perdonin, això és així. De debò que és admirable. Gürtel, Bárcenas, Kitchen, Lezo, Púnica, Taula, Brugal, Palma Arena, la Caixa B i una llarga llista que faria empal·lidir una enciclopèdia sencera. Vostès entren aquí amb una serenitat gairebé terapèutica. Entren aquí amb una sanitat gairebé terapèutica a exigir dimissions i a repartir carnets d'honorabilitat. Però de quina honorabilitat estan parlant? I això té un mèrit extraordinari, això ho he de dir. Perquè, miri, senyor Olano, també li diré molt clar. Davant dels corruptes, vinguin d'on vinguin, davant dels corruptors, es diguin com es diguin, Esquerra Republicana de Catalunya ho tenim clar: qui la fa la paga, i punt. Això que quedi molt clar, sense matisos, sense manifestacions contra els jutges, sense cap tipus de conspiració, sense allò tan cansino del 'i tu més'. Perquè la corrupció és una porqueria. Com diria la meva àvia, és una merda com el pal d'un galliner. Això és la corrupció, la practiqui qui la practiqui.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvoluparse. És bàsic ensenyar que ningú té dret a exercir poder sobre el cos, les decisions o la llibertat d'una altra persona. I això no només protegeix les nenes, sinó que també allibera els nens dels rols tradicionals de la masculinitat que els obliguen a ser superiors, a ser durs, a no plorar mai i a estar segurs de tot. En definitiva, també dona eines als nens per ser qui són, sense imposicions socials. I, en aquest sentit, hem presentat esmenes a la iniciativa del Partit Socialista que pensem que es quedava una mica curta. Compartim la necessitat de reforçar l'educació afectivosexual i emocional a les aules, però també creiem que era necessari fer un pas més. Unes esmenes que van en la línia d'incorporar la coeducació, la igualtat efectiva entre dones i homes, i la prevenció de les violències masclistes. I també volem que s'hi impliqui tothom, que les polítiques en aquests valors han de venir d'arreu, de tots els ministeris, sobretot del d'Igualtat, que no pot ser un simple espectador del que va passant al món, com és ara. A més, com sempre fem, l'esmena incorpora una part que vol blindar les competències de Catalunya. I dic 'com sempre', perquè sempre sembla que les polítiques públiques hagin de néixer aquí i que no s'hagi fet res mai enlloc. I hi ha territoris que fa anys que treballem en aquesta direcció. Catalunya és un exemple. Fa anys que els centres educatius, els equips docents, les entitats feministes i les administracions treballen per incorporar la coeducació, la perspectiva de gènere i l'educació afectivosexual en els projectes educatius.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento del principio de prioridad nacional en las prestaciones públicas.
«Parlen vostès d'invasió, allau, substitució, desaparició de la identitat. Tot això ho escoltava jo als anys 60 i 70. I sempre comencen igual. Aquests discursos sempre comencen igual. Mai comencen amb violència, sempre amb paraules. Perquè abans de tractar a algú com a menys que humà, primer l'has de fer, l'has de deixar que no ho sembli. Alemanya per als alemanys. Se'n recorden d'això? Qui ho deia? Alemanya per als alemanys? Espanya per als espanyols. Catalunya per als catalans. Coneixem aquesta cançó i coneixem el final. És la vella fabricació de l'enemic intern, dels qui assenyalaven l'antiEspanya i els afusellaven. Realitats. Repeteixen la seva única Bíblia: els bons i els mals espanyols, els vencedors i els vençuts. Per això votarem que no, i no per caritat, sinó per raó de classe. I la seva proposició no li dona ni un euro al treballador d'aquí, ni un. No li apuja el sou, no li abarateix el lloguer, només li dona algú a qui odiar a canvi de res. I que consti, el Partit Popular, vostès, ja han signat aquesta prioritat nacional a Extremadura, a Aragó. Vostès no la combaten, no enganyen ningú. L'estan escrivint a mitges, a quatre mans. L'enemic treballador de la meva Tarragona no és el que ha arribat de Tànger, és el que es lucra mantenintlos pobres a tots dos i barallantse entre ells. Vostès volen humans de primera i de segona. Nosaltres volem humans i punt.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento del principio de prioridad nacional en las prestaciones públicas.
«I alguns el que volen és mà d'obra barata, i per ser barata, ha de tenir pocs drets, perquè, si té pocs drets, és més fàcil d'explotar. Això també són realitats. I aquí ve la prova que els retracta. Qui defensa de debò el treballador té una eina òbvia: apujar el conveni per a tothom, perquè ningú pugui ser més barat que els del seu costat. Això sí que és senzill. Però això no ho he sentit mai. No ho demanen mai, vostès això, mai. Vostès no volen apujar els convenis sectorials per a tothom, ho repeteixo, per a tothom, no ho he sentit, perquè mantenir la gent en la intimitat és el seu negoci, o forma part del negoci d'alguns. I no cal anar gaire lluny per veureho, n'hi ha prou amb la Catalunya dels anys 60, fa quatre dies. Anem a parlar de la Catalunya dels anys 60, quan van arribar centenars de milers de persones d'Andalusia, recordin, venien, llavors eren els qui venien d'Andalusia, d'Extremadura, de Múrcia, d'Aragó. A què venien a casa meva, en aquest cas? Venien a Catalunya, venien a Tarragona. A què venien? Venien a treballar, a la química, a Tarragona, al port, a la construcció, amb una maleta de cartó. I sap què passa? Venien al mateix barri que vivia jo i eren els meus amics. Encara tinc aquests amics. I sap què va passar amb aquells que venien a aquest barri on vivia jo? Va passar el mateix que passa ara. Van sentir discursos de persones com vostès que deien: 'Ens envaeixen'. Exactament igual. 'Embruten els barris'. Exactament igual. 'Ens treuen la feina'. Exactament igual. I sap què va passar amb els meus amics i la meva gent? Que estan treballant i estan plenament integrats, i no es van integrar per cap prioritat nacional, ni amb deu anys d'empadronament. Es van integrar treballant, vivint al mateix barri que jo, compartint les meves festes, els somnis, els anhels. Això és el que va passar, de tu a tu, d'igual a igual. Compartint el mateix sindicat, les mateixes associacions de veïns. I el més trist de tot plegat és que els que avui voten el seu discurs de la invasió són nets d'aquella gent, nets de murcians que en aquell moment van ser menyspreats i avui dia menyspreen. Han aconseguit que oblidin qui era el seu avi. Això és trist, però és una realitat. És la seva infame victòria.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«De fet, amb el cap ben alt, vull dir que ha estat Esquerra Republicana qui s'ha deixat la pell a Catalunya durant anys per revertir unes retallades brutals del Govern d'Artur Mas, de Convergència i Unió. Ha sigut Esquerra Republicana qui s'ha encarregat d'arremangarse en plenes demandes del sector educatiu per aconseguir uns pressupostos de la Generalitat amb 500 milions d'euros per satisfer les demandes del col·lectiu i que el PSC no tingui cap excusa per no ferho. I ho recordo perquè sovint és fàcil compartir els objectius, però és molt més difícil posarhi recursos. I nosaltres hem demostrat que quan hem tingut capacitat de fer ho hem prioritzat l'educació pública. Precisament per això no ens preocupa que aquest projecte de llei plantegi objectius que poden ser compartibles però que no resolgui de manera satisfactòria una qüestió essencial, que és com es finançaran. Senyories, reduir ràtios no és gratis. Reduir ràtios implica contractar més docents, crear nous grups, habilitar nous espais, adaptar les infraestructures i assumir una despesa estructural que es mantindrà durant molts anys. Tot i així, una vegada més tenim la sensació que l'Estat fixa unes obligacions mentre deixa a mans de les comunitats autònomes bona part de l'esforç necessari per ferles efectives. Un cop més, vostès conviden a la festa i nosaltres paguem el sopar. Però no només hi ha un problema d'ambició i de recursos. Hi ha un altre tema que saben que, per nosaltres, és igualment important. L'educació és una competència que Catalunya exerceix de manera àmplia i consolidada. És la Generalitat qui coneix la realitat dels centres, qui planifica la xarxa educativa, qui distribueix els recursos i qui ha de donar la resposta a les necessitats concretes del territori. Per això, ens preocupa la tendència del seu govern a ampliar progressivament l'abast de la regulació bàsica fins a entrar en àmbits que afecten directament a la capacitat de planificació dels territoris. No ho diem perquè ens oposem a la reducció de ràtios. De fet, la nostra posició o la posició d'Esquerra Republicana és més exigent que la que planteja el mateix projecte de llei. Fa temps que defensem que a primària hauríem d'avançar cap a ràtios de màxim vint alumnes per aula.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Bé, moltes gràcies. Abans d'entrar en el fons del debat, vull deixar clar que, des d'Esquerra Republicana, compartim plenament la necessitat de millorar les condicions de la docència en tot el seu conjunt i això comporta que, evidentment, compartim també la voluntat de reduir les ràtios a les aules, que només és una petita part de les reivindicacions dels i les mestres. No tenim cap problema amb l'objectiu que inspira aquesta iniciativa. De fet, fa molts anys que defensem que una reducció de ràtios facilita una atenció més personalitzada, afavoreix la inclusió educativa i permet als professionals desenvolupar millor la seva feina. L'educació és probablement una de les polítiques públiques que més condicionen el futur d'una societat. Quan parlem d'escola, quan parlem de les condicions en què treballen els docents o de les oportunitats que oferim als nostres infants i joves no estem discutint un tema concret o sectorial. Estem discutint sobretot sobre quin model de societat volem construir. Ara bé, dit això, hem de ser honestos, senyora ministra. Els reptes que avui té l'educació no es resolen només modificant una xifra en una llei. I si alguna cosa hem après de les últimes setmanes escoltant la comunitat educativa catalana és precisament això. Els i les mestres, els professors i les professores, els equips directius, les famílies i els representants sindicals no es limiten a sortir als carrers a Catalunya a reclamar la reducció del nombre d'alumnes per aula. Ens parlen de les dificultats per desplegar una escola inclusiva amb garanties. Ens parlen de la manca de professionals de suport. Ens parlen de la necessitat de reforçar els serveis d'orientació i atenció educativa, dels centres d'alta complexitat, que continuen assumint reptes enormes, amb recursos insuficients i que van veure fa uns mesos com el Govern de Salvador Illa els retallava les educadores socials i les tècniques d'inclusió. I ens parlen, sobretot, de la necessitat de dignificar una professió, que fa massa anys ha hagut de suportar retallades, sobrecàrregues i manques de reconeixement.»