Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
367 declaraciones · página 3 de 13
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al cese de actividad del polígono de tiro de Bardenas.
«Vull recordar també senyories, que el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses mocions en aquesta mateixa línia. Una de les quals va ser l'any 2016, que demanava espais educatius lliures d'exèrcits, la prohibició expressa de les maniobres militars en zones civils i la fi de l'ús d'avions de combat en exhibicions públiques com l'anomenada Festa del Cel. Senyories, en el seu conjunt, tots aquests pronunciaments reflecteixen un sentit molt general a la societat catalana, com hem sentit a la societat navarresa, contrari als excessos de la militarització i favorable a l'extensió de la cultura de la pau. Han passat moltes dècades i és evident que la societat espanyola s'ha transformat. Però hi ha algunes àrees, en especial les que tenen a veure amb aquest patrimoni simbòlic vinculat a la defensa, que semblen intocables. Nosaltres voldríem, en aquest sentit, cridar a l'anacronisme que significa això, perquè quan s'estan defensant aquestes àrees sovint es defensa més per un prurit simbòlic de presència de l'Estat que no per un tema pràctic i operatiu. Som conscients, senyories, del món on vivim i també som conscients del temps que ens ha tocat de viure, però estem convençuts que ha de ser la representació política de la ciutadania de Catalunya qui decideixi, en darrera instància, quin paper ha de tenir l'exèrcit d'Espanya en aquest territori i quines instal·lacions es poden sentir operatives o no.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al cese de actividad del polígono de tiro de Bardenas.
«President, senyories. PNLs com aquestes són importants per corregir anomalies històriques que sovint donem per descomptades. La presència de l'exèrcit, al que s'ha anomenat històricament Territorio Nacional, no és un fet de consens i les intervencions que m'han precedit així ho indiquen. I també és una presència que sovint no ha estat respectuosa en un estat teòricament descentralitzat, ni s'ha donat per fet que tot hagi passat durant dècades. Només cal recordar que el polígon de tir de Les Vernedes va ser establert per Franco i que la caserna militar de Talarn, al Pallars Jussà, va ser creada també durant la dictadura, l'any 1974. Compartim també el sentit de la PNL pels paral·lelismes que té amb el territori de Catalunya. Les instal·lacions i maniobres de l'exèrcit interfereixen en diversos espais naturals d'alt valor per al país. Per exemple, al Prepirineu, a Talarn, a Collserola, a la muntanya de Montserrat, a l'Alt Empordà. En el cas conegudíssim de Sant Climent Sescebes, a més a més senyories, els aquarterament generen una dependència econòmica que no és desitjable ni sostenible a mitjà termini, com veiem en tants casos a tot l'Estat. És un cas de dependència malaltissa. A Catalunya, nombrosos ajuntaments s'han oposat a les maniobres i aquarterament de l'exèrcit. Des de Barcelona i Girona fins a Molins, Cerdanyola o Sant Cugat, que han patit en el passat les maniobres fetes a Collserola. Aquests posicionaments locals recullen un sentir general expressat per plataformes ciutadanes diverses, de defensa de la cultura de la pau i associacions com Alto el Foc a l'Albera, formada per veïns de Sant Climent Sescebes i Espolla.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Acabo, presidenta. És important en aquest moment que estem vivint que els europeus no ens deixem portar pels discursos de promeses buides de lextrema dreta que escoltem també en aquesta cambra. Recordem que les conquestes de lEuropa no són irreversibles, es guanyen cada dia. L'Europa és en construcció. La Unió ha de defensar el dret també a l'autodeterminació, ha d'oposarse a les persecucions de qualsevol minoria, ha de mantenir els drets de les persones LGTBI i altres, i ha de defensar el dret d'asil. Perquè l'essència d'Europa és justament un discurs contra la barbàrie. En aquest sentit, el pacte de migració i asil desfigura aquest projecte. Acabo, Europa trobarà el seu sentit si no oblida com va néixer. Moltes gràcies. Es importante en este momento que estamos viviendo que los europeos no nos dejemos llevar por los discursos de promesas vacías de la extrema derecha, que escuchamos también aquí en esta Cámara. Recordemos que las conquistas de Europa no son irreversibles; se ganan cada día. Europa está en construcción. La Unión tiene que defender el derecho a la autodeterminación también, tiene que oponerse a las persecuciones de cualquier minoría, debe mantener los derechos de las personas LGTBI y otros, y tiene que defender el derecho de asilo. La esencia de Europa es precisamente un discurso contra la barbarie. En este sentido, el Pacto sobre Migración y Asilo desfigura este proyecto. Acabo. Europa hallará su sentido si no olvida cómo nació. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«La Plataforma por la Lengua, Plataforma per la Llengua, denunciaba esto hace poco. Europa puede ser otra cosa porque es, básicamente, una Europa de los pueblos, como comentaba el compañero Iñarritu. Permítanme que les recuerde lo que decía un sabio, George Steiner, no independentista catalán, sobre las lenguas. Decía Steiner: No hay lenguas pequeñas; cada lengua contiene, expresa y transmite no solo una carga de memoria singular de lo que se ha vivido, sino también una energía evolutiva de su futuro, una potencialidad para mañana. La muerte de una lengua es irreparable y hace que se reduzcan las posibilidades del hombre. Y añadía Steiner con su lucidez: Europa, sin duda, morirá si no lucha por sus lenguas, por sus tradiciones locales y por sus autonomías sociales. En definitiva, se olvida de que el diablo está en los detalles. Otra cosa importante es que hay que ir hacia una mayor integración del mercado interior en la economía, en la seguridad y en la defensa. Europa tiene que consolidarse como un espacio, señorías, verdadero de defensa democrática, ante unos Estados Unidos en manos de una Presidencia absolutamente autoritaria y de una China que no es precisamente, lo sabemos muy bien, una democracia. Europa debe tener siempre voz propia en los desastres que estamos contemplando cada día, desde Gaza a Sudán; o un hecho que sucede a las puertas de la Europa unida y que, de hecho, es Europa, el hecho de la guerra de Ucrania, fruto del imperialismo ruso.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Plataforma per la Llengua denunciava fa poques setmanes aquesta realitat. Europa vol ser una altra cosa, perquè també és bàsicament una Europa dels pobles. Com comentava el company Iñarritu. Permetinme que els recordi el que deia un savi, George Steiner, -per cert, no independentista català- sobre les llengües. Deia Steiner: 'No hi ha llengües petites. Cada llengua conté, expressa i transmet no solament una càrrega de memòria singular d'allò que s'ha viscut, sinó també una energia evolutiva del seu futur. Una potencialitat per demà. La mort d'una llengua és irreparable i fa minvar les possibilitats de l'home'. I afegia Steiner amb la seva lucidesa: 'Europa, sens dubte, morirà si no lluita per les seves llengües, per les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. En definitiva, si oblida que Déu està en el detall'. Un altre punt important és anar a una major integració del mercat interior en l'economia, en la seguretat i la defensa. Europa s'ha de consolidar senyories com un espai veritablement de defensa democràtica davant uns Estats Units en mans d'una presidència absolutament autoritària i una Xina que no és exactament, ho sabem molt clar, una democràcia. Europa ha de tenir sempre una veu pròpia en els desastres que estem contemplant cada dia. Des de Gaza al Sudan o un fet que passa a les portes de l'Europa unida i que, de fet, és Europa. El fet de la guerra d'Ucraïna fruit de l'imperialisme rus.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Nosaltres creiem que els drets democràtics no poden dependre de la discrecionalitat política. Per això proposem una reforma clara, objectiva i raonable que respecti la realitat territorial de l'Estat davant de la barbàrie on ens podem trobar. Proposem mantenir el requisit mínim de 5 diputats, però reduïm els llindars electorals: del 5 % al 3 % dels vots a l'escala estatal o del 15 % al 10 % dels vots a les circumscripcions on les candidatures es presentin. Perquè no estem parlant de privilegis, estem parlant de democràcia, de garantir el pluralisme polític, de respectar el dret de participació política de la ciutadania. Els Estats del nostre entorn tenen reglaments parlamentaris en ple compliment d'aquests principis democràtics. Per exemple, a Portugal qualsevol partit amb representació es pot constituir com a grup parlamentari. A Itàlia es garanteixen drets i recursos als representants de la Vall d'Aosta o de Tirol del Sud. A França no s'exigeix cap percentatge de vot en concret per poder tenir grup parlamentari propi. En resum, el que volem és ser més representatius de la realitat diversa i plurinacional de l'Estat i amb una democràcia més justa, més plural i més transparent. Per això la presentem conjuntament, diputats i diputades de diferents espais polítics, perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és també defensar la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«No estem parlant d'un conflicte aïllat, sinó de defensar, com dèiem la setmana passada, estar en un bloc o en un altre en el tema de l'habitatge. Estar en el bloc dels que volem que l'habitatge sigui per evitarlo o estar en el bloc dels que volen que l'habitatge sigui per fer negoci. I aquí la pregunta és inevitable: quina és avui la principal preocupació relacionada amb l'habitatge? Regular les videoconferències a les comunitats de propietaris o evitar que les persones com la Olalla siguin expulsades pel fons voltor de casa seva? Perquè si seguim per aquest camí, que és el que vol el PP amb l'ajuda de VOX i la connivència de Junts i la falta d'ambició del Partit Socialista, no caldrà fer reunions de propietaris perquè els propietaris dels edificis seran un fons com New Amsterdam, un sol fons, 21 pisos, i no caldrà que es reuneixi amb ningú, ni presencial ni telemàticament, perquè ho decidirà en el despatx del seu director. Però el més greu de tot això és que això no passa només amb fons com New Amsterdam, que és greu. Això també passa i ha passat aquests dies, per exemple, a Madrid, aquí amb subhastes d'habitatges de la Sareb. El Sindicato de Inquilinas, també la setmana passada, mentre vostès redactaven això, va denunciar públicament amb una acció de pressió on va aconseguir aturar una subhasta en concret, que habitatges procedents del rescat de la Sareb, -amb un rescat bancari sufragat amb diners públics de la gent-, continuen entrant als circuits de mercat i d'especulació. Habitatges que podrien servir per ampliar el parc públic d'habitatge, per oferir lloguers assequibles o per donar resposta a emergències residencials, acaben convertits en oportunitats de negoci. I sincerament, és inacceptable i incomprensible.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Las políticas educativas, como hemos dicho muchas veces, funcionan mejor, como tantas otras, cuando se diseñan desde la proximidad, teniendo conciencia de la realidad social, lingüística y la realidad territorial del país. Así que cualquier propuesta, incluida la de 0 a 3, tiene que partir de las competencias de nuestro país y los demás territorios. Tienen que centrarse en colaborar y no impulsar modelos uniformes. Hoy, todo el profesorado catalán, no solo el de 0 a 3, está movilizado. Ya no puede más. Ha dicho basta. Cuando el profesorado se detiene, no está defendiendo privilegios, sino la escuela pública, la calidad educativa y el futuro de nuestros niños y niñas. (Aplausos). Y la situación ahora mismo es clara: las plantillas están tensionadas, las ratios son elevadas. es imposible hacer frente a la inclusión, a la falta de recursos y a la excesiva burocracia. Cuando hablamos de cohesión, hablamos de derechos sociales, de cohesión social, pero también hablamos del país. Y, por eso, hablar de educación y no hablar de lengua es dejar incompleta la defensa de la escuela pública catalana. El catalán es una herramienta de cohesión social y de igualdad de oportunidades. Es la lengua vehicular y de acogida del sistema educativo de nuestro país. El modelo de escuela en catalán ha sido y es clave para garantizar que todo el alumnado, venga de donde venga, comparta un marco común y tenga las mismas oportunidades en el futuro. Y, a pesar de eso, en Cataluña nuestro sistema educativo sigue sufriendo injerencias y judicialización. No dejaremos que acaben con la inmersión lingüística. En Esquerra Republicana tenemos muy claro el modelo que queremos, un modelo que no es improvisado, sino que responde a nuestra manera de entender el país; un sistema educativo público en catalán, de calidad, equitativo, enraizado en el territorio y capaz de garantizar el éxito de todo el alumnado. La educación tiene que ser una herramienta de justicia social y de cohesión, que supere la segregación y que sitúe la inclusión, la coeducación y la igualdad de oportunidades en el centro de todas las políticas educativas. Dignificar la educación quiere decir garantizar que nuestros docentes tengan todos los recursos y todas las herramientas para poder desarrollar su trabajo. Y Esquerra Republicana siempre seremos la garantía de la defensa de los servicios públicos y esenciales. Por eso hemos pactado un incremento de 700 000 euros adicionales en los presupuestos del año que viene, para que el Gobierno Illa no tenga más excusa y haga frente y responda a las reivindicaciones de los profesores y maestros y maestras que llenan las calles de nuestro país hoy. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Les polítiques educatives, com hem dit mil vegades, funcionen millor, com tantes altres, quan es dissenyen des de la proximitat, amb el coneixement de la realitat social, lingüística i territorial del país. Qualsevol proposta sobre l'etapa 03 ha de partir del respecte a les competències del nostre país i de la resta de territoris, amb la voluntat de cooperar i no d'imposar models uniformes. Avui, el professorat català també, altra vegada, no només el de 03, sinó tot, està mobilitzat, ja no pot més, ha dit prou. Quan el professorat s'atura, no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur dels nostres nens i nenes. I la situació ara mateix és clara. Les plantilles estan tensionades, les ràtios són elevades, és impossible fer front a la inclusió. Hi ha manca de recursos i massa burocràcia. Quan parlem d'educació, parlem de cohesió social i de drets, però inevitablement també parlem del país. I és per això que parlar d'educació i no parlar de llengua és deixar incompleta la defensa de l'escola pública catalana. El català és una eina de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats. És la llengua vehicular i d'acollida del sistema educatiu del nostre país. El model d'escola en català ha estat i és clau per garantir que tot l'alumnat, vingui d'on vingui, comparteixi un marc comú i tingui les mateixes oportunitats en el futur. I, malgrat això, a Catalunya el nostre sistema educatiu segueix patint ingerències i judicialització. No els deixarem que acabin amb la immersió lingüística. Esquerra Republicana tenim molt clar quin és el model que volem. Un model que no és un model improvisat, sinó que respon a la nostra manera d'entendre el país. Un sistema educatiu públic, en català, de qualitat, equitatiu, arrelat al territori i capaç de garantir l'èxit de tot l'alumnat. L'Educació ha de ser una eina de justícia social i de cohesió, que superi la segregació i que situï la inclusió, la coeducació i la igualtat d'oportunitats al centre de totes les polítiques educatives. Dignificar l'educació vol dir garantir que els nostres docents tinguin tots els recursos i totes les eines per poder desenvolupar la seva feina. I des d'Esquerra Republicana sempre serem la garantia de la defensa dels serveis públics i essencials. Per això hem pactat un increment de 500 milions d'euros addicionals als pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve, perquè el Govern del president Illa ja no tingui cap més excusa i faci cas d'una vegada per totes a les reivindicacions dels mestres i les mestres que avui omplen els carrers del nostre país.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las prioridades del Gobierno en cuanto...
«Gràcies, presidenta. És curiós, senyories de VOX, ahir voten en contra d'una iniciativa nostra que podia resoldre problemes d'execució pressupostària, i avui ens porten una mesura tan ràpida per corregir anys de desinversions com demanar el cessament del ministre. Tothom sap que si canvies de ministre automàticament tot queda solucionat. Per això vostès porten aquesta proposta, perquè tota la resta de llençol de la seva moció que ens presenten avui, un consorci d'inversions com el que Esquerra Republicana defensa, ho solucionava. Però vaja, cap sorpresa. Vostès, igual que Junts, ja només saben fer populisme i votar en contra dels catalans i les catalanes. Què els preocupa? Que Esquerra faci la feina ben feta o que vostès no poden remenar les cireres? Quines són les prioritats de Junts, de VOX, del Partit Popular? Perquè ahir va quedar clar que Catalunya no és i la classe treballadora i la ciutadania tampoc. Ahir es va perdre una oportunitat i no una oportunitat qualssevol, sinó una oportunitat clara, concreta i útil; la d'avançar cap a un model on les inversions en les infraestructures responguin per fi a les necessitats reals del territori i no a decisions preses des de la distància, perquè sovint se fa tard i malament. Parlem d'infraestructures, parlem de trens que no arriben, de carreteres saturades, d'estacions eternament inacabades, de corredors estratègics que no connecten com haurien de connectar. Parlem, en definitiva, d'un dèficit inversor crònic que Catalunya arrossega des de fa dècades i també a altres comunitats autònomes. Però vostès no ho volen solucionar. Vostès prefereixen sortir aquí a fer un discurs que no arregla res. Igual com va fer ahir la diputada de Junts, perquè al final acaben votant amb el PP i VOX contra Catalunya, perquè són el partit del no a tot. Són zero constructius uns i uns altres.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Y, evidentemente, el Grupo Republicano está en contra de este mundo depredador. Porque este mundo que se dibuja es un mundo que quiere terminar con los derechos humanos, implantar la hegemonía a través de la fuerza y establecer como base de las negociaciones entre los Estados la arbitrariedad autoritaria. Con esto no solo nos cargamos el mundo construido desde el año 1945, sino que nos cargamos, señorías, cualquier esperanza de futuro. Miren, para nosotros, los republicanos -que somos un partido que viene de lejos y que, como siempre decimos, hemos conocido muchas formas del fascismo y nos hemos enfrentado a él- el único camino para Europa es mantener la seguridad y la defensa sin romper el pacto social. Porque la primera seguridad empieza con el trabajo de las personas, con la vivienda, con la salud y con la educación. Si no tenemos todo este bloque social, no tiene ningún sentido hablar de las otras defensas y, evidentemente, también es necesario pensar en una seguridad estratégicamente construida. Por ello, pensamos que la mejor manera de superar las faltas de la Alianza Atlántica es caminar hacia un ejército europeo, mancomunar el gasto, impulsar una industrialización de Europa de carácter dual, con inteligencia y teniendo en cuenta la economía verde, y, señorías, dejar de externalizar productos esenciales para las capacidades de defensa, que en este momento nos debilitan como europeos. Termino, presidenta. Para el Grupo Republicano el sentido del no a la guerra es un sentido positivo de construcción de la paz, reconstrucción del derecho internacional, del multilateralismo y del diálogo como forma de negociación contra el nuevo autoritarismo posdemocrático. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«I, evidentment, el Grup Republicà estem en contra d'aquest món de depredació, perquè aquest món que es dibuixa és un món que vol acabar amb els drets humans, vol implantar l'hegemonia a través de la força i vol establir com a base de les negociacions entre els estats l'arbitrarietat autoritària. I amb això no només ens carreguem el món construït des de l'any 1945, si no que ens carreguem, senyories, qualsevol esperança de futur. Mirin per nosaltres, els republicans, que som un partit que ve de lluny i que, com sempre diem, hem conegut moltes formes del feixisme i ens hi hem enfrontat, l'únic camí per a Europa és mantenir seguretat i defensa sense trencar el pacte social, perquè la primera seguretat comença amb la feina de les persones, amb l'habitatge, amb la salut i amb l'educació. Si no hi ha tot aquest bloc social, no té cap sentit parlar de les altres defenses. I evidentment, cal també pensar en una seguretat estratègicament construïda. Per això pensem que la millor manera de superar les mancances de l'Aliança Atlàntica és caminar cap a un exèrcit europeu, mancomunar la despesa en armament, impulsar una industrialització d'Europa de caràcter dual, amb intel·ligència i tenint en compte l'economia verda. I senyories, deixar d'externalitzar productes essencials per les capacitats de defensa que en aquest moment ens afebleixen com a europeus.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Presidenta, senyories, bona tarda de nou. És una evidència clara que vivim en un món convuls. M'agradaria utilitzar una referència pop. Hi ha una sèrie nord-americana dels anys seixanta que es deia Twilight Zone. Estem en una veritable dimensió desconeguda de la política internacional. Però deixin-me dir també alguna bona notícia: El futur no està escrit. El futur no està escrit. Tenim darrerament una notícia interessant: Orbán no va guanyar Hongria. Això és una bona notícia. La ultradreta no va aconseguir el que aspirava als Països Baixos. Això és una bona notícia. Nova York té un alcalde progressista claríssimament actiu en les polítiques socials. Això també és una bona notícia. Són bones notícies en un món certament convuls. Diré una altra bona notícia: divendres passat, a França, una quarantena d'estats es van conjurar, diguem-ho així, contra la política exterior dels Estats Units. No és cap broma, una quarantena d'estats. I penso, senyories, que cal anar en aquesta línia. Hem de reforçar els consensos europeus per fer que Europa sigui realment una entitat autònoma de les grans potències, que tingui com a eixos centrals el respecte al dret internacional i el multilateralisme. Ja veuen on hem arribat. Hem de defensar qüestions que fa deu anys ningú discutia: el dret internacional i el multilateralisme.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«La memòria, senyor Lamuà, és una cosa que ha d'abraçar molta gent. I està bé que l'anem fent a trossos, però estaria bé recordar que, si ara ho anem fent així, és perquè la llei de memòria, la llei de memòria, potser, com va dir Esquerra Republicana al seu dia, es una llei incompleta, és una llei que té molts buits i és una llei que he oblidat masses col·lectius. Deixin-me que recordi, a propòsit de la memòria, el recent traspàs d'una lluitadora catalanista, Blanca Serra. Blanca Serra va ser torturada a Via Laietana com altres ciutadans sota el franquisme. La fiscalia li va reconèixer, finalment, que havia estat torturada, però va arxivar el cas. Per què va arxivar el cas, senyor Lamuà? Perquè no es podien perseguir aquells torturadors. Per tant, no ens fem trampes amb la memòria. Està bé recordar, està bé commemorar, però hem d'arribar fins al fons perquè si no avui, 14 d'abril, el joc de miralls ens esclatarà a la cara. Ens esclatarà a la cara perquè encara hi ha escàndols i l'escàndol és aquest que els vells torturadors se n'han anat molts d'ells a la tomba i d'altres directament a casa sense haver pagat. Quan parlem de memòria parlem del passat, però sobretot parlem del present. Deixi'm recordar un altre nom, perquè la memòria són noms, són persones concretes, no són abstraccions. El nom d'un activista, editor i llibreter, Joan Ballester Canals, un patriota, un home que se la va jugar. Se la va jugar per vendre llibres prohibits, per defensar la llengua des d'una llibreria, perquè ara potser una llibreria segueix sent un lloc de llibertat, però sota el franquisme havia de ser un lloc de lluita, una trinxera, un lloc de combat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Per això, aquesta proposició és important, perquè canvia la responsabilitat de costat i posa sobre l'Estat la pressió per trobar-les, per fer-les visibles i per arribar a reconèixer-les com toca, reparar-les i indemnitzar-les. I és, sobretot, assumir una responsabilitat democràtica el que ens cal fer, que tot i que arribi tard, encara podem, hi som a temps i no podem seguir ignorant. Moltes gràcies. Gracias, presidente. ¿Se imaginan que les encerraran en un reformatorio por leer un determinado libro, por llevar pantalones, por haberse pintado los labios demasiado rojos, por haberse enamorado de quien no tocaba o simplemente porque alguien las hubiera considerado en algún momento rebeldes? Pues eso ocurrió en este Estado durante décadas. Miles de mujeres y jóvenes fueron encerradas en el centro del Patronato de Protección a la Mujer sin haber cometido ningún delito, sin juicio y sin ninguna posibilidad de defensa. Era un sistema institucional de represión moral que funcionó bajo el franquismo y que tenía un objetivo muy claro: controlar a las mujeres que no se ajustaban al modelo impuesto por el nacionalcatolicismo. Las consideraban en riesgo moral y con esa etiqueta cabía todo: las que habían huido de casa, las que no se entendían con los padres, se habían quedado embarazadas sin casarse o incluso si era por una violación de un familiar, por tener relaciones fuera del matrimonio, mostrar disidencia u opiniones políticas o, simplemente, desautorizar a la familia o a la autoridad social. Estas mujeres eran internadas durante meses o años, sufrían humillaciones, castigos físicos, vejaciones, trabajos forzados y reeducaciones religiosas, pero a algunas también se las mandaba a psiquiátricos con tratamientos farmacológicos que podían llegar a provocarles comas insulínicos. Otras se veían internadas en maternidades especiales donde sufrían violencia y, sobre todo, presiones para dar en adopción a sus hijos, o les decían que habían muerto sus hijos y los entregaban a familias afines al régimen; por tanto, estamos hablando también de crímenes de lesa humanidad, de operaciones forzadas y de niños robados.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Gràcies, president. S'imaginen que els tanquessin a un reformatori per llegir un determinat llibre o per portar pantalons o per haver-se pintat els llavis massa vermells, per haver-se enamorat de qui no tocava o simplement perquè algú els havia considerat en algun moment rebels? Això va passar. Va passar en aquest Estat. Durant dècades, milers de dones i joves van ser tancades als centres del Patronato de Protección a la Mujer sense haver comès cap delicte, sense judici i sense cap possibilitat de defensa, un sistema institucional de repressió moral que va funcionar sota el franquisme i que tenia un objectiu molt clar: controlar les dones que no s'ajustaven al model imposat pel nacionalcatolicisme. Consideraven que estaven en 'riesgo moral' i sota aquesta etiqueta hi cabia pràcticament tot: haver fugit de casa, no entendre's amb els pares, haver-se quedat embarassada sense casar-se, inclús si era per una violació, inclús d'un familiar, tenir relacions fora del matrimoni, mostrar dissidència o opinió política o simplement desautoritzar la família o l'autoritat social. Aquestes dones eren internades durant mesos o anys, patien humiliacions, càstigs físics, aïllaments, treballs forçats i imposicions religioses, però també algunes eren enviades a psiquiàtrics, on eren sotmeses a tractaments farmacològics que podien arribar a provocar-les comes insulínics. Altres eren internades en maternitats especials on patien violència i, sobretot, pressions per donar als seus fills en adopcions o els deien que s'havien mort i els entregaven a famílies afins al règim. Per tant, estem parlant també de crims de lesa humanitat, separacions forçades i nadons robats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas, diputados. Me veo en la obligación de hacer tres previas antes de entrar en el fondo del asunto. En primer lugar, somos muy conscientes de que a Junts per Catalunya le molesta que usemos Twitter. Pero nosotros utilizamos Twitter o TikTok, porque la persona que los rellena ha ido a muchas bibliotecas. Les molesta extraordinariamente que seamos capaces de conectar con los jóvenes, con la gente normal, y eso es preocupante, sumamente preocupante, porque tiene que ver con lo que planteamos hoy. En segundo lugar, técnicamente esta proposición no sabemos muy bien dónde se fundamenta, porque incluye la posibilidad o la prohibición del velo integral. Ellos dicen que en espacios o mediante instrumentos que no permitan la identificación visual, pero no sabemos dónde. ¿Dónde radica eso? ¿En la ley de seguridad ciudadana, el Código Penal o el marco normativo español? ¿Dónde se ancla eso? Porque no hay por dónde cogerlo. Y tercera previa que quería hacer: la incoherencia -y lo ha dicho mi compañera anterior- respecto a presentar una cosa que mezcla, por un lado, la cuestión de competencias y, por otro, la prohibición del velo integral en espacios públicos y allá donde se considere oportuno. Eso tiene muy mala fe, y yo, de las pocas cosas que no perdono en política es la mala fe. Llevan tres años planteando cosas como bloquear subidas de pensiones, desahucios..., porque mezclan cosas, y ahora traen una cosa aquí que deben pensar que para nosotros es una trampa, porque, ¿cómo Esquerra Republicana de Catalunya va a votar en contra de un traspaso de competencias cuando lo que queremos es la delegación máxima, es decir, un Estado propio? Pues, ¿sabe qué? No les vamos a apoyar, porque eso no es política, lo que están haciendo son titulares. Quieren acabar diciendo: VOX y el PP han votado en contra de la delegación de competencias, y el PSOE y SUMAR han votado en contra porque han tocado temas de derechos fundamentales, como decía muy bien el diputado del PNV. ¿Somos los únicos que defendemos? No, no. Es que no tienen ninguna intención de que esto salga adelante. Nos lo traen aquí para hacernos un trágala, para marcar su campo de actuación como si fueran -y me lo permitirán decir- unos perros -no lo entiendan literalmente- que marcan el territorio. ¡Aliança Catalana, que nosotros estamos tanto contra los musulmanes como vosotros, y somos los de siempre! Bueno, para ustedes funcionará, pero la irresponsabilidad que representa después de haber hecho este debate hace dos semanas volver a traerlo aquí, es tanta que a mí me sabe muy mal, porque con la antigua Convergència, que eran nuestros oponentes políticos, no obstante, teníamos muchos puntos de conexión en determinadas cosas, en una determinada visión a veces del país, y ustedes lo están rompiendo todo, porque haciendo eso normalizan el marco de la extrema derecha. Tienen razón, pero eso no es que una derecha moderada, una derecha razonable coja este marco. No. Es que desaparece la derecha del país de esa manera y se pasan directamente a la extrema derecha. ¿De qué tienen miedo? Toda la Semana Santa hemos estado paseando por toda Cataluña y les aseguro que, excepto en el Paseo de Gracia -donde están las tiendas más caras, Calvin Klein, Chanel, etcétera-, la presencia de burkas y de hiyabs es anecdótica. Existe, sí, no lo negaré, pero es anecdótica. Por tanto, ¿cuál es el fin de esta proposición envenenada? ¿Cuál es la finalidad? ¿Qué miedo tienen de lo que viene? ¿Qué intención tienen de país nuevo? ¿Ustedes creen realmente que las mujeres que llegan a este Estado -o que quieren a nuestro país, a Cataluña-, que llegan a un país desconocido, con un idioma desconocido, unas costumbres desconocidas después de una huida -ya sea por razones de guerra, económicas-, se tienen que convertir, además, en el objeto del debate público? Ustedes encarnan la autoridad sobre el miedo que podríamos tener hacia otros, porque eso al final es una cuestión de miedo, y el miedo no se combate de esta manera, se combate con tiempo y explicando que estas personas tienen los mismos derechos y deben tener las mismas oportunidades, algo que ahora mismo no se cumple. Esto se construye a partir de trabajar todos juntos y si dejamos encerradas en casa a las mujeres no lo conseguiremos nunca. Se construye a través de la mediación, del conocimiento mutuo, de poner en común las maneras de ver la vida. La violencia que están ejerciendo sobre los cuerpos de estas mujeres no tiene perdón, no lo tiene, porque es violencia machista. Y mucha explicación machista, mucha explicación de defensa de los derechos de las mujeres por su parte, pero eso va a llevar a que se pierdan derechos, y cuando el resultado es eso, es que la medida es inoportuna, es que la medida no tocaba.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«I la tercera prèvia que volia fer és la incoherència -i s'hi ha referit la meva companya anterior- respecte de presentar una cosa que barreja, per una banda, la delegació de competències i, per l'altra banda, la prohibició del vel integral en espais públics i allà on es consideri oportú. Mirin, això té molt mala fe. I jo, de les poques coses que en política no perdono, és la mala fe. Porten tres anys parant coses com pujades de pensions, prohibició de desnonaments, perquè barrejaven coses. I ara vostès aquí porten una cosa que deuen pensar que per nosaltres és una trampa. Perquè, com va Esquerra Republicana de Catalunya a votar en contra d'una delegació de competències quan el que volem és la delegació màxima, és a dir, un estat propi? Doncs miri, sap què? No li donarem suport, perquè això no és política. Això el que estan fent són titulars. Volen acabar dient: 'VOX i el PP ens han votat en contra per la delegació de competències i PSOE i SUMAR ens han votat en contra, perquè afectem els drets fonamentals', com bé assenyalava el diputat del PNB. 'Som els únics que defensem'. No, no. És que no tenen cap intenció de que res d'això tiri endavant. Ens ho porten aquí per fer bullir l'olla. Ens ho porten aquí per marcar el seu camp d'actuació com si fossin -ja m'ho permetran, no s'ho prenguin al peu de la lletra- uns gossos marcant el territori: 'Aliança Catalana, que nosaltres estem tant contra els musulmans com vosaltres i som els de sempre'. Bé, vostès faran, però, la irresponsabilitat que representa, després d'haver fet aquest debat ara fa dues setmanes, tornar-lo a portar aquí és tanta que els puc dir que a mi em sap molt de greu. Em sap molt de greu perquè l'antiga Convergència, que eren uns opositors polítics meus, teníem molts punts de connexió amb determinades coses, amb una determinada visió, a vegades del país. I vostès ho estan trencant tot, perquè fent això normalitzen el marc de l'extrema dreta. Tenen raó, però això no és que la dreta, una dreta moderada i una dreta raonable agafi aquest marc. No, no. Això és que ens desapareix la dreta del país i se'n van a ser directament extrema dreta. A veure de qui tenen por? He estat tota la Setmana Santa, jo i els meus companys que estem tots al territori, passejant per tot Catalunya i els asseguro els asseguro que, llevat del Passeig de Gràcia, que totes elles entren a Calvin Klein o a Santa Eulàlia o a les botigues més cares Chanel, Massimo, eh?, excepte al passeig de Gràcia, la presència de burques i hijabs és anecdòtica. Existeix, sí, no ho negaré, però és anecdòtica. Per tant, quina és la finalitat d'aquesta proposició enverinada? Quina és la finalitat? Quina por tenen, de qui està venint? Quina intenció tenen de país nou? Vostès creuen realment que les dones que arriben a aquest estat o si volen, al nostre país, a Catalunya, després d'una immigració, sigui per raons de guerra, sigui per raons econòmiques, en un país desconegut, amb una llengua desconeguda, amb uns costums desconeguts, a més a més, es converteixin en el cos de la discussió política? Encarnin l'alteritat del que els que estem aquí sentim respecte a la por que ens fan els altres? Perquè al final tot és una qüestió de por i la por no es combat d'aquesta manera. La por es combat donant temps i explicant que tenen els mateixos drets i les mateixes han de tenir les mateixes oportunitats, cosa que ara no es compleix. Es construeix a partir de treballar tots plegats i, si les deixen tancades a casa, no ho aconseguirem mai. Es construeix a través de la mediació, del coneixement dels uns i dels altres, de la posada en comú de maneres de veure la vida. La violència que estan exercint sobre els cossos d'aquestes dones no té perdó. No el té, perquè és violència masclista. I ja em perdonaran! I molta explicació masclista, molta explicació de defensa dels drets de les dones, però el que comportarà és que tot de dones perdin drets. I quan el resultat és aquest, és que la mesura és inoportuna. És que la mesura no tocava.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I acabo. Nosaltres continuarem fent el que hem fet fins ara influir, pressionar i proposar sempre en positiu, sempre mirant cap a la ciutadania. Perquè això del canvi de res, això ja no s'ho creu absolutament ningú. Perquè la resposta a aquesta crisi sigui cada vegada més ambiciosa, més justa i més alineada amb un objectiu fonamental garantir estabilitat, seguretat i una pau al món que cada vegada és més complex. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Ministro, comencemos dejando clara nuestra posición ante el conflicto armado en Oriente Medio. Se ha hablado poco de él. Condenamos el ataque perpetrado por Estados Unidos e Israel. Ante todo, es una tragedia humana. Y desde esta tribuna, desde una posición inequívocamente progresista, antibelicista y ecologista, defendemos que la primera respuesta tiene que ser siempre la diplomacia, la desescalada y la defensa de la paz. Por tanto, instamos a todas las partes implicadas a negociar de verdad una solución diplomática que evite una escalada todavía más grave. Y en este caso, hace falta que la Unión Europea sea firme en la defensa de la paz y más independiente, sobre todo en energía, para estar más seguros, para tener una Unión Europea más segura y más resiliente. Porque cada crisis nos recuerda hasta qué punto dependemos de factores externos. Y es en este contexto en el que se enmarca este real decreto ley.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Ministre, comencem deixant clara la nostra posició davant del conflicte armat a l'Orient Mitjà, que trobo que poc se n'ha parlat. Condemnem l'atac perpetrat pels Estats Units i Israel i és, abans que res, una tragèdia humana. I des d'aquesta tribuna, des d'una posició inequívocament progressista, antibel·licista i ecologista. Defensem que la primera resposta ha de ser sempre la diplomàcia, la desescalada i la defensa de la pau. Per tant, instem a totes les parts implicades a negociar de veritat una solució diplomàtica que eviti una escalada encara més greu. I en aquest cas cal que la Unió Europea estigui ferma en la defensa de la pau i menys dependent, sobretot en energia, per ser més segurs, per tenir una Unió Europea més segura i més resilient. Perquè cada crisi ens recorda fins a quin punt depenem de factors externs. I és en aquest context que s'emmarca aquest Reial decret llei. Avui podem afirmar amb claredat que moltes de les mesures que s'incorporen responen a propostes que hem defensat des del primer moment i que també els vam fer arribar, i totes amb un únic objectiu protegir la ciutadania davant de la crisi.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«I ara un punt també, de fet, hi perdré poc, perquè els 12 minuts que ha emprat el representant de VOX els obviaré directament. Perquè algú que és capaç de negar que el sol surt cada dia, malgrat que ell i els seus viuen cada dia de cara al sol, deixi'm dir que no mereix que hi perdem ni tan sols un minut. Perquè mirin, si obrim la porta a castellanitzar topònims oficials segons el gust ideològic del moment, doncs potser demà podrem fer el contrari. És un exercici interessant. Imaginin-se per un moment que decidíssim aplicar el mateix criteri però a l'inrevés. Aleshores potser hauríem de començar per parlar a veure Saragossa de l'Ebre, en comptes de Zaragoza. Sona bé, eh? Aquesta mola molt: Nova York del Manzanares per referir-nos a la capital del Reino. No sé què li semblaria la senyora Ayuso. Sant Jaume de Compostel·la -amb ela geminada- o per exemple, Vall d'Olit, que sona prou catalanitzat, Vall d'Olit amb de, apòstrof -això, el dia que vulguin els hi expliquem, què vol dir un de, apòstrof- o Burgos de la Plana o Múrcia de Segura. És a dir, és absurd, oi? Oi que és absurd, eh que és ridícul? Doncs bé, això és exactament el que vostès estan fent amb Eivissa. Els topònims oficials no són un caprici ideològic, senyories, són ni més ni menys que el resultat de la història, que el resultat d'una llengua, i sí, que el resultat legal vigent. Així de clar, així de simple i així de diàfan. I sí, l'illa es diu Eivissa, no perquè ho digui un partit polític, no perquè ho digui Esquerra Republicana, sinó perquè ho diu la llei, però sobretot ho diu la gent que hi viu i la gent que coneix i estima l'illa. També així de simple. I el més sorprenent de tot plegat és que tota aquesta polèmica la provoquen mentre diuen defensar les Illes Balears. De veritat? Defensar les Illes Balears és respectar-les, també lingüísticament, també lingüísticament, senyor Campos. Defensar les Illes és escoltar les seves institucions. Defensar les illes és no convertir el nom d'una illa en una arma política de baixa estofa. I sobretot, defensar les illes no és bloquejar una reforma que beneficia directament l'illa en qüestió, Formentera. Perquè aquí hi ha una qüestió de fons. Aquesta reforma no és una reivindicació de cap partit polític concret. Hi torno, és la reivindicació d'un territori. Formentera és l'única illa habitada de les Balears que no té representació pròpia al Senat avui, i això és una anomalia que s'ha de corregir ja. Per això sorprèn tant que, en lloc de sumar-se a la reforma sensata -veurem què acaba fent el Partit Popular, no?- el PP prefereix dedicar els seus esforços, acompanyats de VOX, en una batalla toponímica, artificial i de baixa volada. Una batalla que no interessa ningú a Formentera, senyories, ni a Eivissa. De fet, no interessa a cap ciutadà que tingui problemes reals a la seva vida. És a dir, que en l'últim minut que em queda, mirin, és un consell. Deixin de fer el pena. El que haurien de fer i encara tenen temps -bé, no ho sé, això potser ja no, presidenta- és retirar aquesta esmena. Si realment creuen en la representació territorial, votin a favor d'aquesta reforma i si realment volen defensar les Illes Balears, comencin per una cosa molt bàsica, que és defensar-ne el nom, el nom de les illes. Així de bàsic, així de simple, perquè la política pot tenir discrepàncies i les té -la prova és aquest hemicicle- però el que no hauria de tenir mai la política és aquest baix nivell de frivolitat. Formentera mereix el seu senador i Eivissa mereix, com a mínim, que no li canviïn el nom i que ho facin des del carrer Génova de Nova York de Manzanares, senyories.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Mirin, aquests dies a Catalunya ho hem vist clarament amb mobilitzacions dels professionals sanitaris. Els metges, el personal mèdic, han sortit al carrer, i no ho han fet per discriminar ningú. El que demanen és més plantilla, més temps per atendre les visites i més recursos per poder fer la seva feina. Aquesta recepta, perdó, per a sorpresa de ningú, només se soluciona, com deia, amb més recursos. I aquí és on entra en joc la política. La política que, efectivament, VOX fa molt poc. I em permetran que, com que soc d'Esquerra Republicana, reivindiqui la política que fa Esquerra Republicana, que el que decideix fer és seure a la taula per aconseguir més recursos per poder invertir en sanitat, en educació i en tots els serveis públics que tenen impacte en tot allò que està traspassat al nostre país. Gràcies a aquests acords, Catalunya, per exemple, es beneficiarà de la condonació d'una bona part del deute del Fons de Liquidació Autonòmic de 15 000 milions d'euros. Saben que són 15 000 milions d'euros? Són 10 Camps Nou. Els que els agrada el futbol i són del Barça saben el que és la reforma del Camp Nou. 15 000 milions d'euros són 10 Camps Nou que no haurem de pagar i, per tant, tindrem per invertir en els serveis públics del nostre país. Però no ens hem conformat només amb això, sinó que hem treballat per tenir un acord de finançament, un nou acord de finançament, que permetrà que Catalunya disposi de 4700 milions d'euros addicionals. Saben què es pot fer amb 4700 milions d'euros addicionals? Es poden fer set hospitals Josep Trueta a Salt, set. Els que són de la zona també saben quin impacte té aquesta nova construcció. I no ens conformem amb això. També volem que el PSOE desbloquegi el pacte sobre el traspàs de la recaptació de l'IRPF per tenir totes les eines i que es converteixin en més recursos per a sanitat, per a educació i per a serveis públics. El que ens sorprèn és que aquells que diuen defensar el nostre país, que també és el seu país, com Junts per Catalunya, bloquegin absolutament tots aquests acords. I li diré més, no només ens sorprèn que ho bloquegi Junts per Catalunya, per Catalunya, perquè ells diuen que treballen per Catalunya, però deixin-m'ho dubtar. El que em sorprèn també és que vostès, que volen que la sanitat pública vagi millor, no estiguin d'acord amb un nou model de finançament que tenen caducat des de fa tropecientos anys i que reverteix en totes les comunitats autònomes.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«Bé, bona tarda de nou. El Partit Popular ens porta avui una moció teòricament per pal·liar les conseqüències de la guerra amb l'Iran. I ho fa com si tot això, com si aquesta guerra hagués aparegut sola, com si fos per generació espontània, com si fos una desgràcia inevitable. De fet, com si fos una tempesta. Doncs mirin, no, de cap manera. No estem davant de cap fenomen natural, per més que els seus socis de VOX siguin negacionistes, no. Estem davant de les conseqüències d'una escalada militar, d'una escalada militar provocada per actuacions unilaterals contràries al dret internacional. Així de clar. Així de diàfan. Així de simple. I això no és un detall menor, és la clau de volta de tot aquest debat. Perquè, quan es vulnera el dret internacional, quan es normalitza la llei del més fort, quan alguns Estats decideixen poder bombardejar, poder atacar i poder desestabilitzar una regió sencera, al marge de qualsevol marc legal, el resultat sempre és exactament aquest. Més inseguretat, més inestabilitat i més patiment. Per a qui? Doncs per a la majoria social. I això també passa aquí. I el més greu és que el Partit Popular parla de les conseqüències, però evita -atenció- parlar de les causes. O pitjor encara, massa sovint prefereix aplaudir o blanquejar les aventures unilaterals dels seus aliats internacionals i callar. I després venen aquí a fer veure que els preocupen moltes coses. Venen aquí i fan veure que els preocupa el rebut de la llum, que els preocupa la cistella de la compra o la situació de les empreses. Doncs mirin, una mica de serietat, si us plau. Perquè, si no es defensa el dret internacional quan toca, després no es pot fingir sorpresa quan arriben les conseqüències. I dit això, anem a les mesures concretes.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«També si parlem de salari mínim adaptat al cost de la vida o ajustat als preus, ens trobaran. Esquerra fa temps que ho defensa. La gent no pot viure de sous que només donen per sobreviure. Ja m'agradaria a mi veure què dirien vostès amb pujades del salari mínim interprofessional. Perquè una cosa és dir-ho en una emoció i una altra cosa és l'hora de votar. I aquí recordo els seus discursos. I si parlem de protegir el sector agrari, i davant d'acords comercials com Mercosur, també hi hem estat, hi som i hi serem. Volem la cooperació internacional, sí, però no a costa de rebentar la pagesia i la ramaderia d'aquí. Ara bé, el problema és que Junts, al mateix temps que parla d'això, ens vol colar el paquet de sempre, la fiscalitat dels privilegiats. Aquest és el seu programa ocult en aquesta moció. Perquè la moció òmnibus porta dues peces que ho desmunten tot, absolutament tot. Primera: eliminar l'impost de successions i donacions. Dit planerament: qui hereta molt, els rics de tota la vida, que paguin molt menys, que continuï aquesta aristocràcia pels segles dels segles. No. I, si hi ha menys impostos, sobretot als qui més tenen, significa que hi ha menys recaptació de la Generalitat i això és menys beques, i això és menys metges, i això és menys dependència, i això és menys escola pública, i això és ideologia d'extrema dreta. Clar i català.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, senyories, la siderúrgia que avui en parlava el Partit Nacionalista Basc tampoc és una relíquia. No és una cosa del passat. De fet, és futur també, és infraestructura, en definitiva, és mobilitat, és també energia, és capacitat productiva, és també -no ens n'oblidem, molt important- ocupació de qualitat, és tot allò que després alguns reivindiquen amb grans titulars, però que no es pot sostenir, si deixem morir les empreses que ho fan possible. I per això cal actuar. Per això cal reduir càrrecs i peatges. Per això cal reforçar compensacions pels costos indirectes del CO2. Per això cal defensar també el teixit productiu davant de la competència deslleial. I també cal aprofitar tots els marges europeus per protegir aquests sectors, que són sectors estratègics. Cal deixar de castigar qui produeix aquí amb més exigències i menys protecció que els seus competidors. I deixi'm dir una última cosa que també és important. Resistir no és la recepta, no és la recepta, no és suficient. El repte, sens dubte, quan parlem del cas que avui ens ocupa, és aprofitar aquesta crisi per fer el que fem, el que fa massa anys que s'ajorna, que és fer una veritable transformació del model energètic i del model productiu. No volem, doncs, una economia descarbonitzada sobre el paper i desmantellada a la realitat. No volem importar acer més brut, mentre aquí tanquem indústries, indústries que també es deslocalitzen. No volem proclames ecologistes que acaben, com deia, amb això: amb deslocalització, que acaba amb precarietat i amb resignació.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Intentaré centrar una mica el tema, tornar-lo a reubicar. Avui, amb el permís del Partit Nacionalista Basc, no parlem només de siderúrgia. Entenc que avui discutim en aquest hemicicle si realment els partits representats aquí en aquest congrés estan disposats a defensar la indústria productiva o si es continuarà arribant tard, sempre, això sí, fent grans proclames i oferint respostes, malauradament molt i molt i molt petites. Perquè això és el que passa massa sovint: molta retòrica sobre reindustrialització, molta retòrica sobre autonomia estratègica, molta retòrica sobre transició verda, però quan toca realment baixar al terreny, quan toca actuar sobre els costos energètics, sobre els peatges, sobre la competència deslleial, sobre els mecanismes de compensació, aleshores tot són excuses, tot són dilacions, tot són pedaços. I mentrestant, qui paga la festa? Doncs ho diem alt i clar: la paga la indústria. No només la indústria, la paguen els treballadors, la paguen també els territoris que veuen com el teixit productiu cada vegada es debilita més, i la paguen també, òbviament, les generacions futures, perquè, sense base industrial, senyories, no hi ha prosperitat i no hi ha innovació, i tampoc hi ha transició ecològica que s'aguanti.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Senyories, aquesta moció del PP, una vegada més, és la moció de la maldat. És la moció que no sé com qualificar. És que sempre és el mateix aquesta gent: és Catalunya, els migrants, Catalunya, els migrants, Catalunya, els migrants... Sense aquest tipus d'enemic, no tenen res a portar aquí. Anem per parts. Aquesta gent el que volen són treballadors i treballadores sense drets, perquè, si no tenen drets, surten més barats. I per això votarem que no a aquesta moció. I ho diré encara més clar: regularitzar no és cap caprici. Regularitzar és treure gent, gent que ja està vivint aquí, de la gàbia administrativa en la qual viuen, perquè puguin treballar amb drets, perquè puguin cotitzar, perquè puguin denunciar els abusos, perquè puguin organitzar-se sindicalment, etc. Amb això, vostès estan en contra d'això? La gent és migrant, però no és imbècil. Si venen aquí és perquè venen a treballar, perquè hi ha una demanda de treballadors enorme. I, de fet, si s'han regularitzat i ha sortit aquesta ILP que teníem penjada des de l'any 2021, ha sigut perquè a l'estiu del 2025 la CEOE i Foment demanen que, si us plau, regularitzin immigrants perquè no tenen mà d'obra. Aquesta és la realitat, malauradament de per què ara i no abans aquesta tirada endavant de la ILP. El PP el que defensa és un mercat de mà d'obra dòcil, gent amb por, explotable, més barata, és a dir, fan negoci de la misèria. El PP ven efecte crida. Bé, el PP, VOX i aquells, i els de Junts també. Aquells també, en això estan d'acord. Avui tornaran a votar una vegada més aquest bloc, que aquest sí que funciona, que és el bloc de les dretes i l'extrema dreta, que funciona molt bé.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Però, per acabar, vull dir que em sembla lamentable que aquesta sigui la seva aportació. Em sembla lamentable que treguin aquest pamflet en un moment en què aquest problema no existeix, i el que sí que existeix són les acusacions no fonamentades de terrorisme per gent que el que ha fet com a màxim és defensar una urna, tallar una carretera o voler votar. Sí, doncs si això és terrorisme, som terroristes. I si això consideren que ens incapacita per ensenyar joves, bé, doncs ens trauran de lescola, i ens trauran del carrer, i al final suposo que ens acabaran traient de casa. Però que tothom sàpiga que segons quins vots és això el que aconseguiran, que marques blanques posin al centre del debat solucions per a problemes inexistents o directament censura, repressió i separació de la funció pública. Fa pena, molta pena. Presidenta, muchas gracias. Buenas tardes, diputados y diputadas. Egun on, boas tardes, buenas tardes. Para hacer la previa, solo para que conste en acta, porque luego hay Diario de Sesiones, quiero que quede claro que no compro, en absoluto, el regalito hecho por el colega Pagès en cuanto a la amnistía, y, en todo caso, lo que hay que decir al respecto -más allá de que perdimos un mes y más, dado que ya estaba blindado de entrada- es que la apliquen de una puñetera vez, porque aún tenemos exiliados y a gente inhabilitada, y la situación, por más que digan, no se ha normalizado. Se habrá normalizado en lo que estamos acostumbrados los catalanes, y es que nosotros no tenemos derecho, pero los españoles sí; eso es en todo lo que se ha normalizado, porque en el resto aún no. Por tanto, dense prisa, por favor, para que esto entre en vigor o tenga vigencia real de una vez.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Sovint es rebutja una fiscalitat més justa per a grans empreses o activitats contaminants amb l'argument que això encarirà els preus. Aquest mantra s'ha de desmuntar. Moltes vegades, no és cert i en tot cas depèn de com dissenyem les polítiques. Regular els mercats, delimitar marges en temps de crisi és fer política útil per a la classe treballadora, especialment a Catalunya, on el cost de la vida és més alt i calen eines que ho reconeguin, com per exemple un sou mínim interprofessional propi. I acabo. Donem suport a aquest reial decret per tres motius. Un, per protegir la ciutadania davant dels abusos de les grans empreses i dels especuladors. Dos, per garantir la justícia social i l'equitat. Ningú no pot lucrar-se amb la vulnerabilitat. No hi ha res que sigui més repugnant que lucrar-se quan una altra persona pateix. I tres, exigir la responsabilitat dels operadors en situacions de risc. És el moment de demostrar que l'estat del benestar és una eina real per protegir la gent i garantir l'accés als serveis essencials. I ho fem per dignitat, per justícia i per defensar el dret també a la mobilitat de totes aquelles persones que, per causa d'un accident, avui han de pagar unes tarifes altíssimes si volen desplaçar-se. I esperem que aquest no sigui un pedaç puntual, sinó el primer pas d'un camí sostingut que posi definitivament els drets de les persones al centre de la política, no els drets de qui més té per damunt del més vulnerable.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Per exemple... Gracias, presidenta. Buenas tardes ya. Antes de empezar, voy a hacer una previa, señora Crespín. Antes ha dicho el Grupo Popular: Son 48 las víctimas de los accidentes ferroviarios; 48: o sea, 47 en Adamuz y 1 en Gelida. Por favor, hagan el favor de no fijarse en eso, porque entiendo que como partidos grandes de Gobierno es una falta de respeto total. Ayer lo hizo el señor Feijóo y hoy en su intervención lo ha hecho la señora Crespín. Yo creo que no se lo merecen. El real decreto 4/2026 es una de las pocas normas de esta legislatura -hablaré en el sentido contrario de lo que he escuchado en esta última intervención- que defiende a los usuarios del ferrocarril, y además lo hace interviniendo el mercado y modificando la Ley General de Defensa de los Consumidores. El Estado no puede ser un simple espectador cuando el este, fuera de autorregularse, aprovecha las tragedias para lucrarse de forma abusiva. Pero, señorías del PSOE, esto no tendría que ser una medida excepcional. Ante abusos recurrentes del mercado -no solo en el transporte- es preciso actuar con más valentía y de forma sistemática. (Rumores).»