Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.135 declaraciones · página 3 de 38
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Gràcies. Buenas tardes, diputados y diputadas. Gracias, presidenta. Esta moción que nos presenta hoy Podemos tiene el objetivo de aligerar la vida de la gente, y ahora mismo la realidad nos dice que hay demasiadas familias que llegan a final de mes con dificultades, que trabajan y no pueden pagar un alquiler, que miran el precio de la compra y tienen que decidir qué pueden comprar y que cada mes de septiembre tienen que hacer números para asumir el coste del material escolar. Los grupos de la izquierda tenemos la obligación de dar respuesta a esta realidad, pero hay que tener en cuenta que ser de izquierdas también quiere decir algo más, no banalizar los problemas de la gente y no convertirlos en una lista de consignas, porque decir que queremos rebajar el precio de los alquileres automáticamente, limitar los márgenes de beneficio en el contexto de la Unión Europea o dar el material escolar de manera gratuita es fácil, pero la cuestión es cómo lo hacemos, quién lo paga, cómo garantizamos que funcione y, sobre todo, cómo evitamos que una buena intención termine perjudicando precisamente a las personas que cada día se esfuerzan para que la comida llegue a sus platos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Aquí també estem absolutament d'acord amb l'objectiu que proposen que cap infant deixi de tenir llibres, material escolar o recursos educatius perquè la seva família no els pot pagar. L'educació no pot dependre de la renda familiar perquè l'educació és la política redistributiva més important i si no se la reforça, anirem cada vegada societats més segregades. Però també hem de fer les coses bé: reutilització, préstec, materials sostenibles, recursos per als centres públics i mesures que ajudin realment les famílies a conciliar. Perquè les polítiques d'esquerres no poden limitarse a dir només 'gratuït', han de garantir que allò que és gratuït és accessible, que funciona i que arriba a tothom, sobretot a qui s'ho mereix, perquè compartim l'objectiu de fer la vida més fàcil de la gent. Però també volem dir una cosa des d'Esquerra Republicana: fer polítiques d'esquerra és molt més que prometre, és intervenir quan el mercat abusa, però sense crear nous abusos. És protegir qui compra, però també qui produeix. És garantir habitatge a les ciutats, però també garantir als pobles; és defensar les famílies, però també defensar les famílies pageses i també les famílies que tenen un comerç local. I és posar recursos públics allà on més falta fan, perquè la política útil és aquesta, la que millora la vida de la gent sense deixar ningú enrere. Per tant, crec que també caldria donar una mica més de tomb a aquesta iniciativa, que tot i amb això, els avanço que la votarem a favor.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«I el mateix passa amb l'alimentació. Si hem de garantir que ningú tingui dificultats per posar els aliments bàsics a taula, hem de vigilar, evidentment, els marges de les grans distribuïdores quan hi ha situacions d'abús. Però no podem fer una política de preus que miri només al final de la cadena, perquè entre el tros i el supermercat hi ha molts esglaons i aquí nosaltres hi voldríem una condició molt clara. Cap política de topall de preus pot acabar carregant el cost sobre la pagesia i per això cal fer molta feina. Primer, perquè el pagès no pot ser qui pagui el preu de combatre la inflació. Si volem aliments assequibles, hem de garantir també preus justos per a qui produeix i pel comerç de proximitat. Pot ser no cal inventar res. Els convido a veure i a participar d'un projecte iniciat a Catalunya. El Projecte Singulars, fet a partir de la suma de molts pagesos, elaboradors i comerços, perquè el més normal hauria de ser anar a la botiga del costat de casa i trobarhi productes bons, saludables i a preus assequibles, vetllant per les famílies, però també vetllant pels pagesos, pels ramaders, pels pescadors i pels botiguers. Perquè defensar el consumidor no pot voler dir destruir aquell comerç que manté viu els nostres pobles i el nostre territori, en un context on la pagesia, la ramaderia o la pesca ja malden per sobreviure. I aquí hi ha una qüestió de fons: nosaltres no volem escollir entre protegir la gent que compra i protegir qui produeix, perquè cal protegir els dos i finalment, amb l'educació.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Bona tarda diputats i diputades. Gràcies, presidenta. Aquesta moció que ens presenta avui Podemos té lobjectiu dalleugerir la vida de la gent i ara mateix la realitat ens diu que hi ha massa famílies que arriben a final de mes amb dificultats, que treballen i no poden pagar un lloguer, que miren el preu de la compra i han de decidir què poden comprar i que cada setembre han de fer números per assumir el cost del material escolar. Aquesta realitat, els grups d'esquerra tenim l'obligació de donarhi resposta. Però compte, perquè també crec que ser d'esquerres vol dir una altra cosa: no banalitzar els problemes de la gent i no convertirlos en una llista de consignes. Per què dic que volem abaixar el preu dels lloguers automàticament? Limitar els marges de benefici en el context de la Unió Europea o garantir material escolar gratuït és fàcil. La qüestió és com ho fem? Qui ho paga? Com garantim que funciona? I, sobretot, com evitem que una bona intenció acabi perjudicant precisament aquella gent que cada dia s'esforcen per garantir el plat a taula?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«La presión llega a las navieras, en estos momentos hay más de cien mil contenedores de alimentos y medicamentos retenidos en puertos de terceros países que no pueden llegar a Cuba porque hay que castigar. ¿A quién castigamos? Castigamos al pueblo cubano. ¿O no es el pueblo cubano? Las mercancías existen, hay personas que las necesitan; las barreras criminales, políticas, comerciales de sus cooperadores en el odio hacen que no lleguen. Y todo eso tiene una historia -y no tengo tiempo-: en 1960, un alto cargo del departamento de Estado de Estados Unidos, Lester Mallory, proponía ahogar la economía cubana y reducir los sueldos cubanos para provocar el derrocamiento del Gobierno. Esa es la realidad. Hoy conocemos las consecuencias humanitarias que asfixian a la economía cubana. Querría ver qué pasaría en España si hubiera sesenta años de bloqueo económico. Cualquier economía europea, ¿cómo aguantaría eso? El coste humano es horroroso. Es una forma de violencia durísima y recae sobre la gente normal y corriente. Es un castigo colectivo, en Cuba, en Gaza o donde sea. Si ustedes están a favor de los castigos colectivos, eso se llama maldad, ser malo; castigos colectivos contra población civil, no contra el régimen. Ningún régimen suele sufrir las consecuencias de un castigo como este, es la gente normal la que los sufre, pero les da igual, les da igual. El mal ya se ha hecho normal. Mira, me ha salido un pareado y todo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«La pressió arriba a les navilieres. En aquests moments hi han més de 7000 contenidors d'aliments i medicaments retinguts a ports de tercers països que no poden arribar a Cuba perquè hem de castigar. A qui castiguem? Castiguem al poble cubà. On és el poble cubà? Les mercaderies existeixen. Hi ha persones que les necessiten. Les barreres criminals, polítiques, comercials i la dels seus cooperadors en l'odi fan que no arribin. I tot això té una història. En faré cinc cèntims perquè no tinc temps. El 1960, un alt càrrec del Departament d'Estat NordAmericà, Lester Mallory, proposava debilitar l'economia cubana i reduir els salaris per provocar la fam, la desesperació i a l'enderrocament del govern. Això és la realitat. Avui coneixem les conseqüències humanitàries que asfixia l'economia. Ja m'agradaria veure què passaria a Espanya si estigués seixanta anys en bloqueig econòmic. Qualsevol economia europea. Com aguantaríem el cost humà és horrorós. Això és una forma de violència duríssima i recau sobre la gent normal i corrent. És un càstig col·lectiu a Cuba, a Gaza, on vulguin. Si vostès estan a favor dels càstigs col·lectius, això es diu maldat. Això es diu ser maligne. Càstigs col·lectius contra població civil, no. Contra el règim, cap règim acostuma a patir les conseqüències de cap boicot i de cap mesura d'aquestes. Les passa a les persones normals i corrents. Però és igual, els és igual. I el mal s'ha fet normal. Mira, surt un vers i tot.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Vaig acabant. Voler comprar una casa per viurehi, hi insisteixo, no és ser un especulador, és voler tenir un lloc propi on construir una vida. I la nostra feina aquí no és passarnos les tardes explicant per què aquest somni és impossible. És intentar fer que aquest somni sigui possible. I mentre el Govern no aconsegueixi que demà qui vulgui comprar el primer habitatge pugui anar a una agència i no li sembli una cosa de ciènciaficció accedir a aquest habitatge, el que estarem fent és seguir posant la catifa vermella a aquesta gent. Moltes gràcies. Sí, voy terminando. Querer comprar una casa para vivir en ella no es ser un especulador, sino querer tener un lugar propio donde construir una vida. Y nuestro trabajo aquí no es pasarnos la tarde explicando por qué este sueño es imposible, sino intentar hacer que ese sueño sea posible. Mientras el Gobierno no consiga que mañana quien quiera comprarse la primera vivienda pueda ir a una agencia y no le parezca una cosa de ciencia ficción acceder a esa vivienda, lo que estaremos haciendo es seguir poniendo la alfombra roja a esta gente. (Señalando los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso). Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Hablamos mucho de alquiler y tenemos que seguir haciéndolo, porque la situación evidentemente es insostenible. De hecho, a estas alturas sabemos casi de memoria lo que piensan unos y otros sobre el alquiler, pero hay muchísima gente que no quiere pasarse toda la vida en alquiler, y eso también es perfectamente legítimo. Es normal querer comprarse una casa, es normal querer tener un lugar que sea tuyo o formar una familia en él, un proyecto de familia, de vida y, sobre todo, poder estar tranquilos. Y no solo es normal, sino que también es totalmente comprensible cuando se ve que vivir de alquiler es profundamente inestable: si se acaba el contrato, si va a subir el precio o que hará el Gobierno de turno. Y no, tener un piso en propiedad no es ser un especulador, claro que no. De hecho, nos tendríamos que hacer una pregunta muy sencilla: hoy, ¿una persona que trabaja y cobra un sueldo normal se puede comprar una casa? El Instituto Nacional de Estadística dice que en 2024 el salario más frecuente -no el medio, sino el más frecuente- era de 1400 euros brutos al mes en doce pagas. No hablo del sueldo medio, sino del más frecuente. En Cataluña, una vivienda media en ese año costaba en torno a 230 000 euros. Es decir, que con el sueldo más común hacen falta catorce años enteros de sueldo, no ahorrando; catorce años dedicando todo el sueldo, toda la nómina -sin pagar comida, sin pagar luz, sin pagar transporte y, por supuesto, sin pagar alquiler- para comprar una vivienda. Son datos de 2024. Los uso porque es el último año que nos permite comparar datos de manera homogénea, pero no nos engañamos, desde 2025 y en 2026 la situación todavía ha empeorado más.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«L'Institut Nacional d'Estadística diu que el 2024 el salari més freqüent, no el mitjà, el més freqüent a tot l'Estat va ser d'uns 1400 euros bruts al mes en 12 pagues. Però com dic, no parlo del sou mitjà, parlo de sou que cobra més gent a Catalunya. Un habitatge venut aquell mateix any se situava de mitjana als voltants de 230 000 euros. Això vol dir que amb el sou més comú necessites 14 anys sencers de sou, 14 anys sencers de sou, no estalviant 14 anys dedicant tot el sou, tota la nòmina sense pagar, menjar, sense pagar llum, sense pagar transport i, evidentment, sense pagar lloguer per comprar un habitatge. Faig servir les dades del 2024 perquè és l'últim any que ens permet creuar de manera homogènia dades, però no ens enganyem, des d'aleshores el 2025 i el 2026 la situació encara ha empitjorat més. Però el primer problema ni tan sols és pagar el pis, és aconseguir una hipoteca. Els bancs, sabem perfectament que financen el 80 % del preu i permetinme que ho baixi a casa, per entendre'ns. En un exemple, amb números reals a l'escala, el preu mitjà d'un habitatge usat venut al 2024 era de 219 000 euros. Per tant, per comprar un pis abans n'havies d'estalviar a la vora de 44 000. I aquí encara hi has d'afegir impostos i despeses. Com estalvia 44 000 euros a algú que cobra al voltant de 1400 euros? Si seguint a l'escala, el lloguer mitjà està al voltant d'uns 700 euros al mes, imaginin que amb aquesta nòmina, després de pagar el pis, viure menjar aconsegueix fer un esforç enorme d'estalviar 300 euros. Necessitaria més de 12 anys només per reunir els diners de l'entrada i al final d'aquests 12 anys no tindria la casa, només tindria l'entrada. Però el drama s'hi suma que durant aquests 12 anys la casa ha canviat de valor entre el 2020 i el 2024. Un habitatge a l'escala havia pujat 32 000 euros. Pràcticament com l'entrada. Per tant, és una cursa impossible. Tu corres, però el valor de l'habitatge corre molt més de pressa que tu. I el drama no s'acaba aquí. Mentre tu intentes atrapar el preu, no competeixes només amb altres famílies que també necessiten una casa. Competeixes en societats amb inversors i en determinats territoris sabem molt bé també amb capital de fora de l'Estat, amb una capacitat adquisitiva molt superior. No parlo de persones estrangeres que viuen aquí. Parlo de capital estranger que compra aquí, que són coses diferents. Les dades del notaris són molt reveladores. El 2025 els compradors estrangers van adquirir més de 22 000 habitatges a Catalunya i van pagar una mitjana del preu metre quadrat, un 21 % superior al conjunt de les compravendes. I això sobretot en municipis costaners i turístics i a les illes. Per què? Quan en un mateix mercat competeix el salari d'una persona que viu al territori amb rendes procedents de països amb capacitat adquisitiva molt superiors, és evident que la pressió encara augmenta més. I potser també ens hem d'atrevir a obrir aquest debat. Potser en aquells territoris on l'accés a l'habitatge està especialment tensionat, hauríem d'estudiar mecanismes temporals que prioritzin la compra destinada a la residència habitual. Hem de preguntarnos si durant un període determinat cinc anys, posem per cas, té sentit que donem prioritat a qui compra una casa per viurehi, davant de qui la compra sense intenció de viurehi. I amb això no dic que no tingui condicionants jurídics, també aquesta proposta, igual que la té la seva. Dic que tenim un problema prou greu com perquè deixem de tenir por de plantejarnos coses que fins ara ens semblaven impensables o que igual poden semblar revolucionàries. Perquè el resultat del model actual ja el coneixem.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Bé, bona tarda. Teníem curiositat per veure la traducció del 'més calent és a l'aigüera'. Bé, la situació que ens trobem avui amb l'habitatge és el resultat que massa anys hem permès que es tracti com un actiu financer més que s'acumuli i que s'especuli i, sobretot, que competeixin per la mateixa casa. Una família que necessita un lloc on viure i una empresa que només vol fer negoci. La base de la proposta de llei que planteja prohibir la compra d'habitatges per part de persones jurídiques. Saben perfectament que la compartim perquè ho hem dit aquí com unes 500 vegades. Igual que saben que segurament aquesta proposició no passarà ni tan sols la presa en consideració, perquè ja sabem quina serà la posició de les dretes de la cambra, però almenys avui ens permet parlar d'un debat que crec que tenim poc, que és la possibilitat de la compra d'un habitatge. Parlem molt de lloguer i hem de continuar fent perquè la situació, evidentment, és insostenible. De fet, a aquestes alçades gairebé ens sabem de memòria què pensen els uns i els altres sobre el lloguer. Però hi ha moltíssima gent que no vol passar tota la vida de lloguer. I això també és perfectament legítim. És normal voler comprar una casa. És normal voler tenir un lloc que sigui teu, on formar una família, si vols, on fer un projecte de vida i sobretot on poder estar tranquil. I no només és normal, sinó que és totalment comprensible quan veu que viure de lloguer és profundament inestable, pendent de quan s'acaba el contracte, de si te'l renovaran. De quan et pujaran el preu o de quina pròrroga extraordinària aprovarà el govern de torn. I no voler tenir un pis en propietat no és ser un especulador. És clar que no ho és. De fet, ens hauríem de fer una pregunta molt senzilla: avui una persona que treballa i cobra un sou normal es pot comprar una casa?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/2005, de 17 de noviembre, de la Defensa Nacional.
«En fi, jo el que diria a les senyories de VOX és que parlin clar i admetin que aquesta farsa de projecte de llei lúnic que vol és donar carta blanca als professionals de les forces armades per disparar contra els migrants. És així de bèstia. És així. No siguin covards, senyories de VOX, i diguin clarament que volen utilitzar les forces armades per fer una cosa impròpia, una cosa bàrbara, una cosa que no pot sortir bé. Però clar, això no és casual. Vull recordar que si VOX arriba a aquest artefacte presumptament legislatiu és perquè el seu líder, Santiago Abascal -?un home molt ben connectat amb la Casa Blanca, diuen-va dir a les xarxes socials que calia confiscar i hundir el vaixell d'Open Arms, la ONG que es dedica a rescatar migrants a alta mar. Val a dir, per bé del senyor Abascal, siguem justos, que no va dir que volia enfonsar els vaixells amb la gent a dins. No, senyor Abascal, també té compassió i és unànime. Va dir que els enfonsaria quan ja no hi fossin els migrants. Ho celebrem, ho celebrem. Celebrem aquest llum de fe cristiana i de compassió del senyor Abascal. Bé, el senyor Abascal, en aquest projecte d'utilitzar les forces armades per fer coses que no toquen, també va dir un altre dia que calia que l'Armada, és a dir, la marina de guerra espanyola per entendre'ns, fes un bloqueig de les rutes marítimes perquè Espanya té aquests mitjans. I ho va dir a propòsit de les Canàries. Altres dirigents de VOX també van dir això: utilitzar l'Armada contra qui envaeix Espanya. He de dir que van tenir la senyories de VOX, una resposta bastant interessant de l'alt Estat Major i el cap de l'Armada, que van dir una cosa òbvia i que jo, republicà català, no citaré gaire sovint el cap de l'Armada com a argument d'autoritat, però avui ho faré. Aquest senyor va dir que convertir les embarcacions emigrants no era una missió pròpia de les forces armades segons cap normativa, ni espanyola ni internacional, i que el que tocava, segons les lleis del mar, era socórrer els nàufrags i aquells que es trobaven perduts en alta mar. Bé, per bé. Jo celebro que almenys els professionals de la milícia hagin dit a les senyories de VOX que estan fent una bestiesa. És una mica trist que hàgim de perdre els diners i el temps parlant d'aquest artefacte de VOX, simplement perquè ara es tracta d'entrar en el que és la histèria secretària.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Sí, acabo president. On estan? Quants estan buits? Quants necessiten rehabilitació? Quants estan ocupats? Quants són habitables i, sobretot, quan arribaran a les famílies? Un ajuntament? Evidentment parlaré del de l'escala si vol posar a disposició els pisos de la Sareb a la seva ciutadania. On ha d'anar a preguntarlos a vostès perquè li diguin quins són els habitatges procedents d'aquest organisme que estan, que podrien estar a disposició de la gent? Si us plau, els queden pocs mesos. Facin el favor de fer la seva feina. Gràcies. Acabo, presidente. ¿Dónde están? ¿Cuántas están vacías? ¿Cuántas necesitan rehabilitación? ¿Cuántas están ocupadas? ¿Cuántas son habitables? Y, sobre todo, ¿cuándo van a llegar a las familias? Cualquier Ayuntamiento -evidentemente, hablaré del de La Escala-, si quiere poner a disposición los pisos de la Sareb para su ciudadanía, ¿a dónde tiene que ir a preguntarles a ustedes para que le informen sobre cuáles son las viviendas procedentes de ese organismo que podrían estar a disposición de la gente? Señorías, les quedan pocos meses: hagan el favor de hacer su trabajo. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«Però senyories del PSOE, és un bon moment en aquest punt per repassar, no només la gestió que vostès han fet d'eficient, sinó la pèssima narrativa posterior. Pèssima narrativa dels ministres que van comparèixer en aquesta cambra la setmana última i penúltima d'agost. Pèssima narrativa del president Pedro Sánchez quan ha anat apareixent. Pèssima narrativa de tots els altaveus que vostès tenen. No hi ha hagut ni un bri d'autocrítica. Presidente, señorías, los hechos de los días 30 y 31 de julio de este año en Ceuta, hay que decirlo, son una tragedia humana y son también una crisis, una multicrisis con numerosas dimensiones, que exige responsabilidad, protección de la ciudadanía y una respuesta coordinada del Estado. Desgraciadamente, como sabemos, la gestión ha sido mala y la narrativa posterior, peor. Quiero expresar también, en nombre de Esquerra Republicana, nuestra empatía, primero, para con las personas migrantes y las familias de los desaparecidos y también para con los ciudadanos de Ceuta, que sufren una situación anómala. Dicho esto, señorías, la proposición no de ley que presenta hoy el Grupo Popular la pensamos y la vemos como una acción oportunista que no responde a la complejidad del problema y que además consolida una visión centralista de la seguridad y lo que hace es instrumentalizar realidades muy complejas. No resuelve la inseguridad, no resuelve nada, simplemente es un brindis al sol que aparece como una respuesta ante la mejorable y deficiente gestión del Gobierno de coalición. La seguridad de Ceuta y Melilla seguramente exige orden público, pero también proximidad, recursos y transparencia democrática, no solo una visión punitivista o militarizada ni tampoco grandes declaraciones grandilocuentes. Exigimos al Gobierno responsabilidad política, pero también exigimos a la oposición seriedad. Si ustedes, señorías del Grupo Popular y del Grupo Socialista, se llaman partidos de Estado, y lo dicen muy a menudo, deben tener una visión de Estado. Pondré un ejemplo de la gran contradicción del Partido Popular en esta gestión con este enfoque. El PP habla de devolver a todo el mundo de manera inmediata, pero la forma de sacarle presión a la ciudad de Ceuta sin deportar ilegalmente es llevar a la gente a la península, un tabú al que el PSOE tampoco se atreve por presión de la Comisión Europea o por el propio Partido Popular. Aquí hay dos soluciones, señorías, o se vulnera la ley retornando solicitantes de asilo, menores y otros automáticamente, o se envía a la península a las personas para sacar presión a Ceuta. Por cierto, señorías del Grupo Popular, tendrían que explicarme algún día cómo pueden defender a la vez que están del lado de la ciudad de Ceuta, donde ostentan la Presidencia de la ciudad, y que la mayoría o casi todas, por no decir todas, las comunidades autónomas en las que ustedes gobiernan no quieran acoger a ningún niño inmigrante. ¿Cómo se pueden defender las dos cosas a la vez si no es desde un cinismo extraordinario, señorías del Grupo Popular?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«President, senyories, els fets dels dies 30 i 31 de juliol d'aquest any a Ceuta hem de dir que són una tragèdia humana i són també una crisi. Una crisi en moltes dimensions que exigeix responsabilitat, protecció de la ciutadania i una resposta coordinada de l'Estat. Malauradament, com sabem, la gestió ha estat dolenta i la narrativa posterior ha estat pitjor. Vull expressar també en nom d'Esquerra Republicana, la nostra empatia, primer amb les persones migrants i les famílies dels desapareguts, i també amb els ciutadans de Ceuta que pateixen una situació anòmala. Dit això, senyories, la proposició no de llei que presenta avui el Grup Popular la pensem i la veiem com una acció oportunista, sens dubte que no respon ni a la complexitat del problema i que, a més a més, consolida una visió centralista de la seguretat i el que fa és instrumentalitzar realitats molt complexes. No resol la inseguretat. No resol res. Simplement és un brindis al sol que apareix com una resposta davant la millorable, la deficient gestió del govern de coalició. Mirin, la seguretat de Ceuta i Melilla segurament exigeix ordre públic, però també proximitat, recursos i transparència democràtica. No només una visió positivista o militaritzada, ni tampoc grans declaracions grandiloqüents. Exigim al Govern responsabilitat política, però també exigim a l'oposició serietat. Si vostès, senyories del PP i del PSOE, es diuen partits d'Estat i s'ho diuen sovint, han de tenir una visió d'Estat. Posaré un exemple de la gran contradicció del Partit Popular en aquesta gestió, on aquest enfocament, el PP parla de retornar a tothom de manera immediata, però la forma de treure pressió a la ciutat de Ceuta sense deportar il·legalment és portar la gent a la península. Un tabú que el PSOE tampoc s'atreveix per pressió de la Comissió Europea o del propi PP, perquè aquí només hi ha dues solucions senyories, dues solucions. O es viola la llei retornant sol·licitants d'asil menors i altres automàticament, o s'envia a la península a les persones per treure pressió a Ceuta. Per cert, senyories del PP m'haurien d'explicar algun dia com poden defensar a la vegada que estan al costat de la ciutat de Ceuta, on tenen la presidència de la ciutat i que la majoria o gairebé totes, totes les comunitats autònomes que vostès governen, no volen acollir cap infant migrant. Com es pot defensar les dues coses alhora si no és des d'un cinisme extraordinari, senyories del PP?»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo afronta lo que queda?
«¿Y nosotros qué hacemos? (Rumores). Negarlo, hacer ver que no pasa. Yo ya sé que soy muy pesado. (Un señor diputado: Sí). Pero ¿ustedes qué hacen? Presentan una web con 600 viviendas en alquiler. Seiscientas. ¿Y nosotros qué hacemos? Ignorarlos, faltarles. La gente fuera se está jugando sus condiciones de vida, pero nosotros, señorías, nos estamos jugando nuestras siglas. Pero como nos va a ir mejor... ¿De qué sirven dos o tres diputados más si estos van a llegar con 210? Muchas gracias. (Rumores.-Varios señores diputados: ¡Oooh!).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo afronta lo que queda?
«Gracias. Señor presidente, las intenciones están siempre bien. Usted ha dicho que quiere ser presidente en 2027 y más allá. ¿Cómo lo va a hacer? ¿Cómo se hace esto? ¿Con quién va a sumar? Nunca mejor dicho. ¿Con quién va a poder? Nunca mejor dicho. A mí los números no me salen y me duele la boca ya de decirlo. No salen. ¿Saben a quién le salen los números? A esta gente. (Señala hacia los escaños de los grupos parlamentarios Popular en el Congreso y VOX). En las últimas diez encuestas: 194, 203, 204, 209, 205, 201, 208, 207, 202 y 213. Son los diputados que suman PP y VOX en las últimas diez encuestas. (El señor Tellado Filgueira: Es así). La gente que nos ve, que nos escucha, ¿es consciente de lo que es capaz de hacer esta gente aquí con 210 diputados? (Rumores). Cargarse el sistema público de pensiones. (Protestas). Cargarse el sistema público de prestaciones. Cargarse el sistema educativo público. Cargarse el sistema sanitario público. (Continúan las protestas) Y cargarse las competencias y la representación política aquí de Cataluña, de Euskadi y de Galicia. Si pueden, si llegan a 210, jamás aquí habrá esta representación política.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«¿Compostura? ¡Ja, ja! Entonces, por no hablar de las 141 personas que fallecieron el otro día, incluidos niños, la pregunta es: ¿por qué a usted le parece tan mal que aquí se hable mal de Mohamed VI? (Rumores). ¿Por qué? Repito, es una persona que dice abiertamente que parte de su territorio es suyo, o aplaude cuando se dice que es suyo. A mí me sorprende que ustedes sean tan valientes con unos y tan cobardes con otros. El señor Abascal ha acusado a no sé quién de ser el portavoz de Rabat. Yo directamente le acuso a él de ser el portavoz de Tel Aviv. Una pregunta, señorías de VOX: ¿Ustedes siguen siendo católicos? Si no, son los campeones del catolicismo en el sur de Europa y más allá. Un tal Netanyahu, el genocida Netanyahu hace unos meses boicoteó y prohibió directamente misas católicas en Jerusalén, y ustedes siguen callaicos a día de hoy. ¿Por qué? Repito, algunos de ustedes deberían llevar también la bandera de Israel. Ustedes acusan a no sé quién de poner al pie de los caballos al rey. Ustedes, que han liderado manifestaciones, que han llamado al rey de España -al cual yo como mínimo pondría delante de un referéndum- 'felpudo VI'. (Se ríe). Y aquí, según a quién, lo ponen a los pies de los caballos y nos acusan a nosotros de cambiar nuestro discurso por pedir orden. Si el orden es lo más de izquierdas y republicano que hay. ¿Desde cuándo el desorden es propio de la izquierda? El desorden está en sus cuentas, sobre todo en las cuentas de VOX, o cuando ustedes gobiernan. El orden y la seguridad forman parte de la izquierda. Pero esto, señorías -y acabo-, no le importa a nadie. Yo tengo la sensación de que hablamos para nosotros, de lo mismo y para los mismos. A mí me aburre enormemente. Lo de la autoría está muy bien. Decir que Mohamed VI no sé qué, que Marruecos no sé cuánto... Pero a la gente lo que le importa es qué se va a hacer. Es verdad que todo esto, toda esta mañana, es pienso para fascistas. A mí me va a dar de hostias por lo que he dicho gente que no lo es, en platós muy progres. También les aviso de que me da igual. La cuestión es que todo esto es pienso para fascistas. ¿Es cierto que esto lo aprovechan la ultraderecha y la derecha? Sí. ¿Es cierto que el Gobierno de España estuvo veintipico días desaparecido en Ceuta y en Melilla? También. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez PérezCastejón: Es que no es verdad.-La señora presidenta ocupa la Presidencia.-Aplausos). Muchas gracias.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Intervengo desde aquí (el señor diputado habla desde su escaño), que siempre es más rápido y porque además siempre, pero hoy especialmente, es difícil hablar después de Aina Vidal. Señor Feijóo, usted ha dicho: No tengo sometimiento alguno, seré un presidente sin sometimiento alguno. Y enseguida ha dicho que aquí la gente se está metiendo mucho con Mohamed VI. Ha dicho que aquí sus socios están diciendo cosas feas de Mohamed VI, por ejemplo, el portavoz de Esquerra Republicana ha dicho que Mohamed VI es un asesino. Sí, es un asesino, lo es, y la pregunta es por qué no lo dice el portavoz de la oposición, una persona que quiere presidir este país. Se lo digo porque este señor, Mohamed VI, ha dicho que dos ciudades de su país, de 'su patria' son suyas -a nosotros nos metieron en la cárcel por algo similar- y de repente no les importa a los patriotas de pandereta. Pero aparte de esto, este señor y su familia han masacrado al pueblo del Sáhara, han masacrado al pueblo del Rif y además es socio prioritario de Estados Unidos e Israel (varios señores diputados: ¡Pregunta a Sánchez!), que ha masacrado a miles de personas, incluidos niños (rumores), por no hablar, por ejemplo, de las ciento...»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Señorías, la gente no va a dejar de venir. 258 millones de personas migran en todo el mundo actualmente, un 50 % más que hace veinte años. ¿Por qué? ¿Y por qué no se puede frenar? Porque antes habría que frenar las guerras en el sur, la explotación en el sur y la emergencia climática que achicharra el sur. ¿A qué eso no se va a hacer de momento? Pues entonces no hay frontera suficientemente alta para frenarlo, así que hay que gestionarlo. Ni la criminalización de unos ni la negación de otros, frente al reto de la migración -sí, el reto-, orden, inclusión e integración y derechos y obligaciones. Uno, orden, recuperar las vías legales de entrada. Convertir Europa en una urbanización de lujo con porteros más grandes y con armas más fuertes no sirve de nada. ¿Por qué llega más gente a España que nunca? Porque en España trabaja más gente que nunca. La gente no es idiota, viva donde viva. Vías legales de entrada, es la responsabilidad de cualquier país.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Ahora viene la parte en la que yo debería dar datos y decir aquello de: ¡No! ¿Por qué 250 000 ucranianos sí y 80 000 marroquíes no? No, en Ceuta hay mucho facha. No, todo es mentira. No, es que.... Bueno, decir eslóganes y frases que son ciertas. Pero desgraciadamente vivimos en un momento en que a la izquierda no le basta ni con verdades ni con eslóganes, sobre todo porque sería muy injusto decirlo aquí, en un palacio tan bonito, a 700 kilómetros de distancia de Ceuta. A la gente no le importa. No le importa nada lo que estamos hablando hoy aquí. No le importa quién fue, repito, ni cómo ha comenzado. No le importa la geopolítica. No le importa que ustedes no sé qué o que ustedes no sé cuántos. La gente quiere soluciones porque, señorías, nos pongamos como nos pongamos, esto es un problemón. Un problemón. ¿O no es un problemón que, de un día para otro, 80 000 personas deambulen por tu ciudad? ¿O no es un problemón -sí- que acosen sexualmente a menores que duermen en la calle? Por cierto, la mitad de ellos españoles, residentes en Ceuta. ¿No es esto un problemón? Quien diga lo contrario, o no se entera de nada o miente. Y si no damos soluciones desde la izquierda, viene el primer descerebrado con una bandera y, mintiendo, dice que él ya lo arreglará con más banderas.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Para aquellos que digan: No, hombre, no, el rey marroquí esto no se lo puede permitir, no puede dar esa imagen internacional. No, hombre, no, es que era el día de su coronación. ¡Pero si el rey de Marruecos vive en un ático de París todo el año -ahora están de moda los áticos, por cierto-! O sea, ¿qué le importa a Mohamed VI la imagen internacional de Marruecos? 'Igual es que va a perder las próximas elecciones, no sé'. Señorías del Gobierno, han atacado a su país. Esto es un ataque, es utilizar a la gente como carne de cañón. Díganlo, que no pasa nada, no pasa nada. ¿O sí pasa?, ¿qué va a pasar?, ¿que van a perder la organización del Mundial de 2030? Ya la han perdido. ¿Que Marruecos va a enviar 80 000 personas cada día? Lo van a seguir haciendo cada vez que quieran o cada vez que se lo pidan -repito- Tel Aviv o Washington. Con el Sáhara, ustedes entregaron su credibilidad en pos de una supuesta diplomacia genial, la del señor Albares. Ustedes ahora están entregando su dignidad. ¿Ustedes se acuerdan de lo del 11M y el PP? ¿Se acuerdan? Salvando las distancias, porque aquello fue terriblemente miserable, lo de ahora no se sostiene por ningún lado y no hay responsables ni expertos en compol ni brillantes ministros de Exteriores -que no lo son- que justifique esto.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Gracias. Pocas veces se dice esto, pero después del discurso de Aina Vidal pocas cosas más cabe decir. Ha hecho un extraordinario discurso que yo no voy a mejorar. (Aplausos). Quizá pueda aportar alguna cosita. Lo primero que tengo que decir es que qué bonito es ver caras tan descansadas y tan bronceadas dando lecciones de lo que hay que hacer, sobre todo en verano. Algunos las tienen todo el año, pero en cualquier caso está bien. Se ha comentado que en todo esto murieron 141 personas. Más allá de nuestras ideas y de las historias que aquí contemos, 141 personas murieron, incluidos niños. ¿Qué pasaría si este verano hubieran muerto 141 personas en un solo día por cualquier otra cosa? Sería un escandalazo y estaríamos aquí en nuestro séptimo Pleno para hablar de la historia. Pero yo, para matar el tema este de la autoría -que es lo que menos importa a la gente, quién ha sido, sobre todo en Ceuta-, voy a intentar ser lo suficientemente claro, como casi siempre. Yo no critico a Marruecos por no controlar a 80 000 personas en su frontera; yo acuso a Marruecos de enviar a 80 000 personas a su frontera para cargarse al Gobierno de España, con la colaboración de Washington, de Tel Aviv y, sí, de la derecha y de la ultraderecha española, policial y judicial. (Rumores). Sí, sí, sí, por supuesto. Es decir, Mohamed VI es un asesino y ustedes son unos traidores a su patria, porque si lo sabían policías y jueces -sus policías y sus jueces-, ustedes también lo sabían. (Una señora diputada: ¡Ahora hemos sido nosotros!). Y ustedes, señorías del Gobierno, son unos pusilánimes, y estoy siendo generoso porque aquí solamente hay dos opciones. La primera es la conspiranoica -que yo no me creo-, que Marruecos tiene una información de no sé quién y de no sé cuál. Bueno, esta es una opción para justificar su posición de tapar y de ocultar y decir: Bueno, no sé, puede ser, investigaremos. En fin, ¿ustedes no han visto las imágenes de los furgones, de los camiones cargados de gente y la policía marroquí mirando como las vacas al tren?, ¿ustedes no han visto eso?, ¿ustedes no han visto al presidente de Estados Unidos jalear lo que sucedió; al vicepresidente de Estados Unidos jalear lo que sucedió; al embajador de Israel ante la ONU jalear lo que sucedió; al ministro de Exteriores de Marruecos, al ministro de Asuntos Religiosos de Marruecos, frente a rey de Marruecos y frente al heredero del rey de Marruecos, diciendo que Ceuta y Melilla son marroquíes y que es un derecho sagrado recuperarlas? La segunda opción, que explica por qué ustedes están tapando todo esto, es que Marruecos les plantea una guerra que no pueden ganar. La primera opción, la conspiranoica, es fastidiada para ustedes. La segunda es fastidiada para todos.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Dicho esto, respecto a la situación en Ceuta, reiteramos algunos puntos que ayer planteamos a la ministra, repito, sin obtener respuesta. La respuesta inicial del Gobierno español fue completamente desacertada -sin que sirva de precedente, la señora Muñoz hablaba de esto hace un momento-. Señaló mafias y también la sentencia del Supremo sobre los retornos en caliente para explicar la entrada de decenas de miles de personas en Ceuta. Unas cifras que, por cierto, a día de hoy aún no sabemos del todo, porque no se nos han facilitado los números. Tampoco en lo que se refiere a las decenas de personas muertas en la frontera. El Gobierno español no ha señalado tampoco ninguno de los otros factores que creemos que sí desempeñaron un papel importante y que derivan, sí, de una profunda relación equivocada con Marruecos, una monarquía absoluta que utiliza las fronteras y a su gente como arma arrojadiza. Y para nosotros es también otra realidad. Hace años que Marruecos utiliza la posición que le ha dado España y que le ha dado también la Unión Europea en su intento de desestabilizar la gestión de fronteras para hacer chantaje político al Estado, ya sea en relación con las relaciones con Argelia o con el Sáhara o las tensiones en materia pesquera, por ejemplo, o de delimitación de aguas territoriales. Y ayer la ministra no se refirió al papel de Marruecos, pero desde Esquerra Republicana quiero recalcarlo. No vamos a cansarnos, en ningún caso, de denunciar que esta relación es la que ha provocado, entre otros, desde nuestro punto de vista, un giro vergonzoso del Gobierno español respecto al Sáhara.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però això no és tot. El Partit Popular i VOX també han posat sobre la taula la necessitat d'augmentar l'ús de la força per part de l'exèrcit a la frontera amb Ceuta. A la compareixença d'ahir, de fet, sentíem VOX insinuar que cal un tipus de resposta absolutament prohibida en un estat democràtic. I això ho sentíem ahir. Dit això, respecte a la situació a Ceuta, reiterem alguns punts que ahir vam plantejar a la ministra. Repeteixo també sense obtenir resposta. La resposta inicial del Govern espanyol va ser completament desencertada. Sense que serveixi de precedent, la senyora Muñoz en parlava fa una estona. No va assenyalar màfies i va assenyalar també la sentència del Suprem sobre els retorns en calent per explicar l'entrada de desenes de milers de persones a Ceuta. Unes xifres que, per cert, a dia d'avui encara no sabem del cert perquè no se'ns han facilitat els números. Tampoc pel que fa al drama humanitari de les desenes de persones mortes a la frontera. El Govern espanyol no ha assenyalat tampoc cap altre dels factors que creiem que van jugar un paper important i que deriva en sí d'una profunda relació equivocada amb el Marroc. Una monarquia absoluta que utilitza les fronteres i la seva gent com a arma llancívola. I aquesta, per nosaltres també és una altra realitat. Ja fa anys que el Marroc utilitza la posició que li ha donat Espanya i que li ha donat també la Unió Europea en el seu intent d'externalitzar la gestió de fronteres per fer xantatge polític a l'Estat, ja sigui en relació a les relacions amb Algèria o amb el Sàhara, o les tensions en matèria pesquera, per exemple, o de delimitació d'aigües territorials. Ahir, la ministra no va esmentar el paper del Marroc, però des d'Esquerra Republicana ho vull remarcar avui aquí no ens cansarem en cap cas hem de denunciar que aquesta relació és la que ha provocat, entre d'altres, i des del nostre punt de vista, un gir vergonyós del Govern espanyol respecte al Sàhara.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Pero -atención- después llegan los de VOX. Miren, al menos aquí no hay engaño, porque los de VOX no quieren una mejor financiación. De hecho, no quieren que los territorios estén musculados, no quieren territorios fuertes. Lo que quieren es eliminar las comunidades autónomas. Lo que quieren es ahogarlas, aniquilarlas, hacerlas desaparecer, desintegrarlas. Por lo tanto, es perfectamente coherente -permítanmelo decir así- que voten en contra de cualquier medida que refuerce las instituciones que ustedes, en definitiva, quieren hacer desaparecer. Lo que más cuesta entender, sin embargo, es que el Grupo Popular acabe votando exactamente lo mismo que aquellos que quieren liquidar el Estado autonómico que ellos dicen defender tanto. En fin, es complicado todo esto. En el tiempo que me queda, quiero desmontar una gran mentira de las muchas que he escuchado hoy aquí; obviaré las del señor Cruset. Decir que la condonación es un privilegio para los catalanes es falso. Es rotundamente falso. De hecho, sí, es verdad, Cataluña sale ganando, solo faltaría. Nosotros trabajamos para los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, para Cataluña, para que tenga todas las herramientas, y fíjense si trabajamos que queremos liberarla. Eso es lo que queremos, es verdad. Es normal que salga ganando Cataluña, porque precisamente Cataluña es uno de los territorios más castigados por esa infrafinanciación provocada por el Estado. Pero esta condonación también beneficia al país valenciano, a Murcia, a Andalucía, a CastillaLa Mancha y a Extremadura. De hecho, beneficia a todos los territorios que se tuvieron que endeudar para poder pagar médicos, maestros, servicios sociales o dependencia, básicamente, porque el Estado no las financiaba. Señorías, esto no es un privilegio, es la reparación de una injusticia que afecta a millones de ciudadanos de todo el Estado. Por eso la pregunta es muy sencilla: ¿qué carajo están votando ustedes hoy aquí? Hoy no votan contra Esquerra Republicana, no se equivoquen. Hoy votan contra los intereses de millones de ciudadanos de todo el Estado. Hoy votan en contra de que muchas comunidades y muchos territorios -de hecho, la mayoría gobernados por el Partido Popular y VOX- dispongan de más recursos para reforzar la sanidad, la educación y los servicios públicos. Eso cuesta explicarlo. Quizás sí que se explica: cuando tienen que escoger entre defender a los ciudadanos -lo decía el ministro- o atacar cualquier acuerdo que no hayan protagonizado ustedes, demasiado a menudo escogen el partido antes que a su país. Eso es tan ridículo como el caso del que compra un número de lotería. Imagínense: se compra un número de lotería y resulta que el vecino del balcón de al lado, que es un 'indepe' de los que tiene todo el día la estelada afuera colgada, que es súper del Barça, que no va a misa y que es proselecciones catalanas, compra el mismo número de lotería y toca y ustedes cogen el número y lo tiran. Pero ¿están locos? Pero ¿estamos todos locos? No, nosotros no. En Esquerra Republicana no vamos a renunciar a ningún objetivo. No lo haremos. Seguiremos denunciando el déficit fiscal que padece nuestro país y exigiremos un nuevo modelo de financiación. De hecho, seguiremos defendiendo que la única garantía de recursos plena para los catalanes es, como decíamos antes, disponer de todas las herramientas de un Estado independiente. Pero también tenemos muy clara una cosa: señorías, ser independentista no es esperar sentado a que llegue el día perfecto, es aprovechar cada oportunidad para hacer Cataluña más fuerte. Por eso, esta condonación es importante. No es un regalo, no es un privilegio, no es ningún favor. Cuando te devuelven una parte de aquello que no hubieras tenido que pagar nunca, tiene otro nombre, llamémosle reparación. Esa reparación no ha caído del cielo, es una conquista política de Esquerra Republicana de Catalunya. Más de 17000 millones de euros significa menos deuda para Cataluña, significa menos intereses y significa más margen presupuestario, más capacidad para invertir en hospitales, escuelas, vivienda, industria, agricultura y transporte público. Eso es política útil y no la política de ustedes o del bloqueo, no la política de, cuanto peor, mejor. Es la política que mejora la vida de la gente. Por eso, vamos a votar en contra de estas enmiendas, porque no solucionan absolutamente nada, solo ofrecen confrontación, bloqueo y más dependencia. Nosotros escogemos otra vía: una Cataluña menos endeudada, una Cataluña menos dependiente, una Cataluña más fuerte, en definitiva. Termino, presidente. Hoy damos un paso hacia adelante para una Cataluña más musculada y con más capacidad de decisión, mientras que ustedes querrían una Cataluña más resignada, más endeudada y más dependiente. Pues ¿saben qué?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Però saben què passa? Que hi ha dos temes que a mi em tenen realment preocupada. Un era la passarel·la i l'altre són els interins i tots dos tenen la mateixa característica: depenen de l'administració pública i del govern. I, per tant, és el mateix Estat el que maltracta aquells que els hi ha imposat obligacions o bé que són els seus treballadors. I d'aquí que em semblés fonamental acabar aprovant algun tipus de text que generi esperança a la gent que s'ha de jubilar. Perquè no tornaré a parlar de les situacions personals de cadascun d'ells, perquè no toca, perquè al final estava intentant parlar de justícia. Estava intentant dir si jo he cotitzat un any amb allò que vostès m'han dit. Allà on vostès m'han dit ha de ser equivalent a la cotització d'un any a la Seguretat Social. Doncs tampoc ens n'hem sortit. Llavors, clar, quan te n'adones que no te'n surts exactament amb coses tant de sentit comú, amb un suposat Govern d'esquerres, l'únic que et queda dir és que hem aconseguit alguna cosa, donarem suport a tot el que ens diguin les plataformes, em sap molt de greu ser tan incapaç per no restaurar la justícia mínima i l'Estat té un autèntic problema crec, de fons, d'entendre que li pertoca i que no li pertoca.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Bona tarda, diputats, diputades. Gràcies, presidenta. Benvingudes, ben saludades, ben trobades de nou. Aquest punt de l'ordre del dia l'hauríem hagut de resoldre ja fa unes setmanes. Tornem a estar aquí perquè jo crec que s'imposa una reflexió. És a dir, si tu planteges unes esmenes i no ho fas perquè realment les creus, sinó que és un sistema tàctic i després quan te les aproven, has d'anar al Senat i autorratificarte perquè en realitat no volies que s'aprovessin, tens un problema com a partit polític. I això és el que estem fent avui, arreglant un desastre d'una esmena presentada que en realitat només era per poder dir que s'havia presentat perquè no es volia que s'aprovés. Va i s'aprova, que també sembla que no sapiguem votar. I estem tots aquí intentant resoldre la desgràcia que vam fer fa unes setmanes. Per tant, és que a mi em sap greu, perquè quantes vegades he pujat aquí i he explicat el nostre posicionament respecte de la passarel·la i he demanat disculpes. Hem treballat intensament, s'ha aconseguit pel resultat de la tenacitat i les ganes de tirar això endavant de les persones afectades, que a més, com que és un tema una mica complex, per sort eren persones molt formades i han pogut conduir el debat tècnic. Però el que és cert és que no hem acabat obtenint, almenys el que jo com a partit o nosaltres com a partit, veiem clar. És a dir, ara fa un moment deien: 'el manteniment de l'alternativitat.' Miri, perdoni, però és que el manteniment de l'alternativitat és una desgràcia i és una desgràcia perquè ens tornarem a trobar igual d'aquí a un temps. I Papá Estado haurà de tornar a posar damunt de la taula la seva bossa perquè no es pensin vostès que les mutualitats, posaran tot el capital que haurien de posar per fer aquesta transferència, perquè això no passarà. Doncs escolti'm, és que hi ha sistemes d'assegurances i sistemes de previsió social particulars que no en forma mutualitat ja funcionen si es volen dedicar a aquest sector de l'economia que ho facin. Però el que és evident és que l'assegurança és que la xarxa de seguretat és la pública, és la de Seguretat Social i, per tant, no té cap sentit que donem més possibilitats que es tregui d'aquesta xarxa, que és la que ens asseguren a tots els ingressos pertinents. Abans era obligatori. Ara ho hem resolt, però hem de deixar aquesta porta oberta? Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se'n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social? Aquests tampoc, perquè al final tampoc tenim el conveni? Doncs, que volen que els digui, hem fet bastant un desastre. Un desastre, amb el benentès que una part funcionarà i que, per tant, molta gent sortirà d'aquesta situació complicada.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Por lo tanto, Ministerio de Función Pública y Ministerio de Justicia, hablen entre ustedes, porque esto es un desastre. Unos te dicen: Función Pública. Hablas con los de Función Pública y te dicen: No, Justicia. Llevo tres años para poner pistas sobre la mesa para ver cómo podemos resolver este desastre. No hay manera de resolverlo, y los procesos de estabilización se tienen que utilizar como concursos de traslado o de promoción interna, porque no hubo manera de que fueran restringidos. Ya acabo, presidenta. Si hubiera sido así, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea habría resuelto de otra manera. ¿Por qué ha resuelto lo que ha resuelto? Porque no estaban restringidos. Por lo tanto, tenemos a mucha gente pendiente de lo que hacemos. Apuesto por un real decreto ley que resuelva el problema de los interinos y que podamos traerlo aquí junto a la ley de función pública. Pongámonos las pilas. Esto antes de diciembre tiene que estar resuelto. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Per tant, Ministeri de Funció Pública i Ministeri de Justícia parlin entre vostès perquè això és un desastre. Parles amb els de justícia, et diuen 'Ui, función pública', parles amb els de funció pública, et diuen 'ui, justicia'. I porto tres anys intentant resoldre o posar pistes a damunt de la taula de com podem resoldre aquest desastre. I no ens en sortim. I els processos d'estabilització s'han utilitzat com a concursos de trasllat o com a concursos de promoció interna, perquè no hi va haver manera que fossin restringits. Acabo ja, presidenta. Si ho haguessin estat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hauria resolt diferent. Perquè ha resolt el que ha resolt perquè no eren restringits. Per tant, tenim molta gent pendent del que fem. Jo sí que aposto per un reial decret que resolgui el tema d'interins i que el puguem portar aquí juntament amb la Llei de Funció Pública. Posemnos les piles i, abans de desembre, això ha d'estar resolt. Moltes gràcies. Después de esto, voy a intentar cambiar el tono un poco y voy al tema. Aunque parezca mentira voy a hablar del tema. El tema es básicamente que se recupera un derecho que querría recordar a la Cámara que ya existía. Es decir, el personal laboral ya tenía una jubilación parcial anticipada hasta que una modificación legislativa se la quitó. A veces este Congreso hace las cosas que hace: con la mano derecha arregla una cosa y con la izquierda deshace dieciocho. En este caso, dejamos a todo este personal sin un derecho laboral que ya tenían, y lo que hacemos hoy, por lo tanto, es corregir un error. Por ello, que en esta tesitura tengamos una mirada que enfrenta a trabajadores con trabajadores, y que votemos 'no' al reconocimiento de un derecho que ya existía para el personal laboral -un personal que se ha quedado sin poder disfrutarlo, que tiene todos los derechos, toda la razón y que están en una situación complicadísima- es absurdo. En Esquerra nunca enfrentaremos a trabajadores contra trabajadores; en la izquierda nunca enfrentaremos derechos contra derechos, porque eso es exactamente lo que quiere la derecha, y estamos hablando de trabajadores de la Administración pública.»