Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
88 declaraciones · página 3 de 3
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué harán para reducir las cifras de feminicidios en el Estado español?
«Gràcies, presidenta. Senyora ministra, vostè ostenta un ministeri que avui és completament invisible i això és perquè així ho han decidit vostès mateixos. I sincerament, és increïble. Avui hem començat aquest ple amb un minut de silenci per recordar una dona assassinada a Múrcia i cada setmana fem una mitjana de dos minuts de silenci per aquest fet. Com és possible que haguem normalitzat això? Que haguem normalitzat haver de fer dos minuts de silenci cada setmana per dones assassinades per les seves parelles o exparelles? Si això estigués passant amb qualsevol altre cas amb la freqüència amb què lamentem la vida d'una dona, se'n parlaria a tot arreu. Mirin, aquest any negre ja hem perdut la vida de 44 dones i 9 menors d'edat, 13 d'elles havien interposat denúncia i en només 7 casos les autoritats havien desplegat mesures de protecció. Per això, senyora ministra, li preguntem: Què farà per reduir els feminicidis a l'Estat? Gràcies. Gracias, presidenta. Señora ministra, usted ostenta un ministerio que hoy es completamente invisible, y esto se debe a que ustedes lo han decidido así, y es increíble.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Estem en temps convulsos. Nosaltres sabem bé a qui ens devem, allò que en deien la classe mitjana que ha deixat d'existir perquè tots plegats som una classe simplement treballadora, la majoria de nosaltres, és la que es veu afectada per aquest tipus de legislacions. Estem en temps convulsos. Al carrer van sortir 150 000 persones en contra de com estaven articulats els lloguers. Estem en temps convulsos i ho estan veient la resta dels partits..., de països, perdó; ho estan veient França, ho estan veient Àustria, estan veient tots els països del nostre entorn com estan funcionant, i això és així perquè, gràcies a la ultradreta, però també gràcies a l'afany depredador de bancs i indústries transnacionals i empreses transnacionals, no queda res que sigui el bé comú. És l'últim Ple abans de les vacances de Nadal. Se'ns ompliran totes les teles amb aquests magnífics missatges de pau, amistat, amor i família, però saben quantes famílies -quantes famílies!- les passaran patins perquè no tenen habitatge? A aquestes no els faran cap anunci, i és a aquestes a les quals em dirigeixo quan dic: Nosaltres ho intentarem, nosaltres remarem, nosaltres estarem al costat de les associacions per a intentar garantir aquests drets. Però aquest hemicicle és de dretes! Aquest hemicicle prefereix -prefereix!- vigilar els interessos dels dividends a finals d'any. Ens heu d'ajudar, perquè estem al vostre servei, a tots els ciutadans els ho dic, però recordin això quan hi hagin en les pròximes eleccions, recordin-ho, perquè venen temps molt més difícils dels que estem ara.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«I també hem observat que des del 2021 s'ha augmentat la migració dels treballadors del règim general a treballadors autònoms, deixant entreveure la possibilitat que actualment estan a la carretera molts falsos autònoms, i aquí també tenim un greu problema. Sobre la democratització. Vostè ho ha dit: aquí, l'activitat legislativa es fa des del Parlament, i per això no li hem adreçat una carta al ministeri. Per aquest mateix motiu, estem presentant una interpel·lació per poder presentar la setmana vinent una moció i que s'aprovi i que puguem començar a treballar. Perquè sap perfectament, ministre, que per millorar les condicions laborals de la classe treballadora ens trobaran sempre al seu costat. Per tant, no he menyspreat ningú -tots els meus respectes pel Comitè Nacional del Transport-, però sí que és cert que aquest comitè nacional, que ara -vostè també ho ha dit-, durant el 2025, s'ha de renovar, ha de tenir uns criteris que incloguin tothom, ha de tenir uns criteris de democratització. I li faig uns números: el 70 % de les empreses actuals són autònoms amb camions propis i empreses de petita dimensió, i aquest 70 % són els que realment estan cada dia a la carretera treballant; el 20 % són mitjanes empreses de transport que, encara que tenen negociació directa amb els fabricants, és insuficient per poder competir amb la gran empresa, i, finalment, només el 10 % són grans empreses de transports que, evidentment, tenen més de cinquanta camions i són els que tenen més representativitat. Però és que aquí també hi ha operadors i agències de transports -i crec que és molt important remarcar-ho- que no tenen camions, només estan subcontractant aquells autònoms del 70 %. Per tant, no estan vigilant perquè tinguin unes condicions laborals dignes. Ministre, no podem donar l'esquena a aquesta realitat, s'ha de canviar. Aquest 10 % no pot estar en nom de tots els treballadors del sector, com està passant ara. Si no hi posem remei, perpetuem la invisibilització de la branca obrera del sector i legitimem l'actual situació d'imposició i desconnexió entre el comitè i la realitat dels transportistes del país.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«Un altre punt que per nosaltres també és molt important és la seguretat viària, i aquesta seguretat passa per diversos punts. U, per a la renovació de flotes. La flota actual de transport per carretera a l'Estat pateix un envelliment preocupant, amb una edat mitjana de 8,1 anys per a les tractores i 14,8 anys per als camions rígids, molt superior als estàndards europeus. Sí, és cert que el Govern va implementar un pla d'ajudes el 2023-2024 amb un pressupost de 400 milions d'euros, però també és cert que la majoria de les sol·licituds han estat per convertir en ferralla els vehicles més vells. I també és cert que la línia de compra de camions elèctrics o d'hidrogen ha tingut escassa acollida a causa de la limitada oferta tecnològica i operativa d'aquests camions. Un altre punt -el segon punt- que també ens preocupa és la jubilació anticipada dels conductors professionals. Una setmana abans que el president Zapatero convoqués eleccions anticipades el 2011, un acord entre PSOE i Junts -abans Convergència- va fer que s'aprovés una llei que retarda l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys. Aquesta llei va suposar una terrible notícia per al conjunt de les persones treballadores, però especialment per a aquelles que, per la naturalesa de la seva feina, resulta especialment perillós estar prestant servei fins als 67 anys. Ara mateix, la mitjana d'edat dels professionals del transport a l'Estat és de 50 anys, tres més que la mitjana europea, que està als 47, i la taxa d'incidència d'accidents de treball en els majors de 55 anys és tres vegades superior a la resta del sector respecte al mateix rang d'edat. Per tant, crec que és evident que no és segur ni per a les persones conductores ni per al passatge ni per les mercaderies ni per a la resta de persones usuàries de les vies públiques que algú amb una edat superior als 60 anys estigui al volant d'un vehicle més de vuit hores al dia. El passat 9 d'abril, Esquerra Republicana va guanyar una proposició no de llei per establir coeficients reductors i poder anticipar l'edat de jubilació dels conductors professionals. Aquesta iniciativa també va ser aprovada pel seu grup parlamentari, el Grup Parlamentari Socialista. Ens agradaria saber, però sobretot els agradaria saber-ho als transportistes, si pensen fer cas al que ha votat la majoria de partits polítics i anticipar la jubilació dels conductors professionals o si, al contrari, només van votar de manera esporàdica per no quedar malament. No demanem res impossible, senyor ministre. Aquest règim de reducció de l'edat de jubilació va regulat pel Reial Decret 1698/2011, que preveu la possibilitat d'establir coeficients reductors i anticipar l'edat de jubilació per a aquelles professions els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa, insalubre o a causa d'elevats índexs de mortalitat. Creiem que defineix clarament el sector de transport.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender al campo español.
«Com es soluciona la problemàtica? Doncs es soluciona creient de veritat que sí, que aquest és un sector estratègic. Que es soluciona posant damunt d'aquest faristol una proposició de llei per reformar i fer útil la llei de la cadena alimentària. I això avui només ho ha fet Esquerra Republicana de Catalunya. Una proposició de llei avui admesa a tràmit i també presa en consideració. Què esperem per debatre-la? Es soluciona deixant d'estar supeditats als interessos de la gran indústria i de la gran distribució. Qui s'atreveix a plantar cara a la gran indústria i a la gran distribució? De bancada a bancada, diguin-m'ho vostès. Es soluciona abordant amb valentia la venda a pèrdues. Es soluciona definint amb claredat els estàndards de costos de producció. S'ha de ser valent, eh?, això sí, i encarar-se als de sempre. Es soluciona votant en contra a la Unió Europea els acords de lliure comerç que generen competència deslleial. Es soluciona fent polítiques per a petites i mitjanes produccions, per als qui preserven el territori i no fent polítiques pels terratinents que volen assemblar-se a la duquessa de Alba. Es soluciona fent compatibles les polítiques conservacionistes amb les polítiques productivistes. Es soluciona, en definitiva, adaptant a la realitat climàtica, el sistema d'assegurances agràries i dotant-la també de més recursos.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«I, per tant, ens expulsen a les classes mitjanes i populars de la que sempre havia estat la nostra ciutat. Efectivament, va d'això. No va d'immigrants. No va de gent que ve amb una mà davant i una mà darrere perquè aquests no competeixen, no competeixen amb les classes mitjanes, no, no hi competeixen. Els que ens estan inflant els preus, insisteixo, són aquesta espècie de 'mirlos dorados' que vam pensar que faria que l'economia anés a tota velocitat. No hi ha varetes màgiques, però hi ha varetes. I vostès no les volen agafar. Plans d'habitatge, quantes vegades els hem dit que facin el favor de fer les transferències a les comunitats autònomes i que ja ens ho farem? Perquè això està previst pel Tribunal Constitucional. Se li diu el poder dels diners. Vostè té les competències, però com que els diners els tinc jo, vostè farà el que jo digui que ha de fer. Per tant, traspassin els fons. I ara ho estic fent a favor d'un govern socialista, perquè és de convicció, no és partidisme. I que sigui Catalunya qui disposi d'aquests fons i els dediqui a allò que li sembli més necessari, perquè al ritme que anem, sent vostè de Ciudad Real, em veig uns apartamentos fantásticos colindando con los Monegros.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«Però les propostes que fa són molt light. De fet, algunes ja existeixen i tot, com el tema del control del temps que passem amb el telèfon. De fet, avui en dia tots els mòbils, totes les operadores, t'avisen de la mitjana setmanal de temps que has passat a les aplicacions i a quines i inclús com s'ha parlat aquí- ja existeixen els controls parentals que permeten regular l'accés a aplicacions i continguts i, sobretot, el temps d'ús que fan els adolescents amb els mòbils. Dit això, dues qüestions que creiem que són centrals. La primera, l'ús del mòbil a les aules. Això, senyores i senyors del Partit Socialista, ja està inventat i efectivament, s'ha de fer. A Catalunya, el govern d'Esquerra Republicana va posar sobre la taula fa gairebé ja dos anys aquest tema. I no només això, sinó que s'ha regulat per tal que només s'utilitzin amb finalitats educatives i en cap cas en les etapes d'infantil i primària. La limitació de l'ús contribueix a preservar la concentració dels estudiants i a fomentar les interaccions cara a cara. Ens alegrem que el Partit Socialista aquí agafi notes de la gestió educativa de la Generalitat de Catalunya en l'escola catalana.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Com deia abans, ens pertoca, i és just pels ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Les necessitats augmenten perquè l'envelliment de la població augmenta, i per això cal implantar un ús sostenible i centrat en les persones on el finançament de l'Estat sigui suficient per als qui tenim les competències. Parlo de no deixar que cap persona es quedi enrere o que arribi tard a poder tindre aquest servei. Mentre no arribi aquesta reforma estructural, l'Estat ha de millorar les seves aportacions per igualar la mitjana de la Generalitat dels darrers tres anys. Sobre el copagament, a banda de ser una ingerència en les competències de Catalunya, vull ser clar: no hi estem d'acord. No estem d'acord amb el copagament. No hi estem d'acord i no hi donarem suport. En molts casos, el copagament és un obstacle inassolible per a les persones en situació de dependència i per a les seves famílies. Hauríem de suprimir-lo o, com a mínim, limitar-lo a les rendes més altes. Aquesta és la nostra posició. A més, defensem que aquest aspecte es pugui regular, en cas que així sigui, com moltes altres coses, des de Catalunya, perquè en té la competència. Des de l'aprovació de la llei de dependència, hem vist com la partida pressupostària estatal ha anat disminuint mentre les famílies han hagut d'assumir cada vegada més càrregues i més i més diners per fer front a aquesta necessitat. Segons l'exconseller Carles Campuzano, conegut a aquesta Cambra perquè hi va estar molts anys, i que és una persona que té molt de rigor en les dades que dona, en xifres absolutes, mentre que l'Estat ha aportat 3117 milions d'euros, com abans dèiem, els usuaris han hagut de desemborsar gairebé el mateix: 2994 milions d'euros. Això no pot ser. Per la seva part, la Generalitat hi ha destinat 12 100 milions d'euros, i estima que el deute estatal en aquest àmbit suma, almenys, 583 milions d'euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Dit això, hi ha una cosa també molt important que crec que pot fer reflexionar: que, a més a més, la reducció de la jornada laboral té múltiples beneficis socials i econòmics que també crec que hem de valorar, i ho veurem. Suposa també una repartició de l'ocupació, i això per reduir les bosses de precarietat oferint estabilitat en un moment de gran incertesa econòmica. Si hi ha reducció i hi ha beneficis empresarials, com hem demostrat, encara que pot haver-hi excepcions en empreses, familiars, etcètera. Pot haver-hi excepcions. També és veritat que les excepcions tenen un límit, perquè jo he sentit dir moltes vegades que hi ha alguna petita o mitjana empresa que no pot pagar l'SMI o que hi ha una petita o mitjana empresa que no pot reduir. Potser no és una empresa allò perquè una empresa que estigui basada en l'explotació... Doncs que es faci una cooperativa, però vostè no pot tindre una empresa que sigui viable amb això. Clar, em fa molta gràcia. Escolti'm vostè no té una empresa. Vostè té una empresa d'explotació. Faci una cooperativa i comparteixin les despeses i els guanys, i ja està. No passa res més. És que a vegades fiquem excuses.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Sabem que la reducció de la setmana laboral a trenta-set hores i mitja està molt bé. Hem de recordar que a França fa vint-i-cinc anys que la tenen de trenta-cinc hores i les coses no han anat malament. No estem demanant tampoc aquí grans excepcions. També, la mitjana d'hores setmanals habituals als treballadors per exemple a Dinamarca en 2022 va ser de trenta-tres hores, la mitjana, la qual cosa permet que les persones treballadores puguin gaudir de dos terços del dia per assumptes particulars i això està molt bé. Després, a la part de rèplica, demostraré que es pot fer. No és un camp de sirenes, es pot fer i demostraré com es pot fer. Reduir el còmput anual de la jornada laboral. Alemanya, per exemple, té una jornada anual mitjana amb una durada inferior a les 1372 hores. Es contemplen, en el cas danès, molt per sota de les 1571 hores, que és la mitjana de la Unió Europea. A l'Estat espanyol estem treballant 1644 hores de mitjana. Hi ha marge de millora. Hi havia abans alguns que es volien homologar a Alemanya, però això és un pastís, no agafem només la farcida, agafem tot el pastís. El pastís és el salari mínim, el pastís també són les hores treballades... Si només agafem una part de la pel·lícula, no pot ser. També agafaríem els impostos que paguen, etcètera.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Davant d'aquestes dues realitats innegables, l'única solució, perquè només n'hi ha una, és conjugar les polítiques productives amb les polítiques ambientals. No són dos mons antagònics, són dos mons que conflueixen. I evidentment això s'ha de fer amb una transició justa, és evident també, per la nostra pagesia, flexibilitzant aquelles polítiques que li fan falta també a la nostra pagesia, en definitiva també, per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic. Però sobretot el que necessita el nostre sector primari no és tan complicat. El nostre sector primari necessita guanyar-se dignament la vida amb la seva feina. El que necessiten els nostres pagesos i les nostres ramaderes és percebre preus justos per allò que produeixen. El que necessita la nostra pagesia és que vostès, precisament vostès, deixin de votar acords comercials amb tercers països que els condemna definitivament a la misèria perquè és impossible competir amb aquests tercers països. El que haurien de fer vostès, si em permeten, amb tota la humilitat del món, senyories del Partit Popular i també convido els companys del Partit Socialista, és pensar molt més en la petita i la mitjana pagesia i no tant en els terratinents, a l'hora d'elaborar la PAC, en els terratinents hereus de tantíssimes duquesses de Alba.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«I la frase que resumeix totes les anteriors: 'Les hemos destrozado el sistema sanitario' se li atribueix a Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. La va dir en una conversa al despatx del ministre d'Interior del 2011 al 2016, el senyor Jorge Fernández Díaz. Per tant, senyories del Popular, tinguin una mica de vergonya de portar aquesta proposta no de llei aquí, perquè aquesta declaració mostra una manca de respecte total cap a un dels serveis públics més valuosos i necessaris. Aquests tipus de comentaris són irresponsables, reflecteixen una actitud premeditada de desmantellament del sistema sanitari públic i tota la intenció de derivar-lo cap a una creixent privatització que, ves per on, allà on tenim la privatització és on tenen els seus amics i saludats. També recordem la gestió del PP a Madrid durant la pandèmia, que es va caracteritzar per una alta mortalitat i irregularitats en contractes públics. Aquí podien fer el que volien, no? Per què no demostraven que la sanitat pública era tan important per vostès? Madrid va ser una de les comunitats més afectades, amb la taxa de mortalitat més alta que la mitjana nacional. La gestió d'Ayuso va prioritzar l'economia per damunt de les restriccions sanitàries. Se'n recorden d'allò de la llibertat? Mentre la llibertat estava als carrers de Madrid, a les residències s'anaven morint les persones. També hi va haver denúncies sobre manipulació de dades, manca de transparència, que van alimentar la desconfiança del sector. Les retallades pressupostàries en sanitat pública han estat una constant durant els governs del PP i han afectat directament la qualitat que reben els ciutadans, i això ha provocat una situació d'infrafinançament crònic al sistema sanitari de Catalunya, però també d'altres comunitats autònomes on la despesa real sempre supera la pressupostada. Per exemple, l'Estat ha aprovat noves prestacions sanitàries i medicaments amb un elevat impacte pressupostari sense un finançament addicional. Això intensifica el dèficit estructural del Servei Nacional de Salut. Especialment, el que ens va passar durant la crisi de la covid-19. I aquest problema és fruit, com l'envelliment de la població i l'encariment de preus, però sobretot del model de finançament econòmic. Senyories el PP, la sanitat no és un negoci, sinó que és un dret fonamental. La privatització i el copagament que tant els agrada es tradueix en un accés desigual a l'atenció mèdica. Per tant, és imprescindible també revisar el finançament autonòmic vigent des del 2019 que hauria d'haver estat revisat el 2014. És imprescindible garantir la lleialtat institucional en l'àmbit sanitari, i atribuir finançament específic per les noves prestacions aprovades per l'Estat. Ayuso i el seu equip -o sigui, vostès- van utilitzar la pandèmia i ho continuen fent per atacar el Govern central, el culpa de tots els problemes de la mala gestió de Madrid i ara volen continuar. Ni llavors ni ara, no jugarem al seu joc, no la votarem a favor. Ens abstindrem, però no es preocupin, perquè quan vostès estan al Govern, que tant de bo no torni a passar, però que si algun dia estan al Govern i ens tornen a presentar aquesta proposició no de llei, no dubti ni un moment que els hi votarem favorablement. Estarem expectants a veure com de bé defensen la sanitat pública, perquè per una vegada a la vida potser faran alguna cosa bona per la ciutadania.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«En resum, ens alegrem dels avanços aconseguits perquè són certs, són reals. Però alhora resulta impossible no destacar la timidesa d'algunes millores que ens proposen un repte com a societat. Els poso en situació de què tracta el que estem dient. Senyors diputats, per veure la quantia d'aquests subsidis d'atur, sovint ens referim als preus del lloguer de pisos i de les quotes hipotecàries per fer-nos una idea dels costos de la vida, perquè pagar un sostre on un viu, repeteixo, on un viu, no és una opció, és una necessitat. I sabem que avui dia llogar un pis a qualsevol poble o ciutat de l'Estat s'ha convertit en un malson. Avui i massa sovint un treballador o treballadora a jornada completa no pot ni tan sols somiar tenir un pis de 60 metres quadrats per viure. I saben què fan les persones que no es poden pagar un pis ni llogar-lo? Generalment uns, els que poden, es refugien en la xarxa de suport familiar. I saben què fan si no tenen una situació positiva o la situació es cronifica? Intenten llogar una habitació en un habitatge compartit. Saben quant costa una habitació de mitjana a Catalunya? Una habitació costa 565 euros de mitjana a Catalunya.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Per això, la nostra manera d'entendre aquest tema és diferent. És diferent. Això també inclou una altra cosa que tampoc volen, la regulació del mercat lliure de lloguer, perquè no es pot viure de l'especulació de l'habitatge, que és un dret de les persones, i el mercat lliure s'ha demostrat que no funciona d'aquesta manera. O per exemple, estaria d'acord amb vostès si diguessin, per exemple, l'expropiació de tots els pisos buits de la Sareb, en la línia del retorn social del rescat bancari. També estaríem d'acord amb això. Crec que seria just. I per poder fer això, com deia abans, calen recursos, que n'hi ha i s'ha demostrat, i cal finançament de les diferents nacions i regions de l'estat que sigui suficient. No és el cas de Catalunya, que és insuficient. Sense impostos no es pot fer res de tot allò que vostès diuen. També necessitem, i també fan falta impostos, que tots els joves tinguin accés a una educació gratuïta i de qualitat universitària, però també la formació tècnica i professional per assegurar que tots els joves tinguin les habilitats necessàries per tenir una feina assalariada, o també una banca pública per donar suport a la petita i mitjana empresa, que poden engendrar aquests joves mateixos. Necessitem augmentar significativament la inversió en serveis de salut mental, assegurant que hi hagi suficient personal i recursos per atendre les necessitats dels joves, i per això també fan falta impostos. Per això fan falta impostos. I realment estem d'acord que és molt important aquesta faceta, i estem amb molt pocs recursos.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Però, malgrat tot això, l'esforç imparable de la ciutadania, dels treballadors i treballadores, dels autònoms, de les grans i de les petites i també de les mitjanes empreses, dels professionals i també del govern republicà, fa que avui siguem la Catalunya dels rècords. Captem més inversions estrangeres que fa 10 anys. Exportem el doble que fa una dècada. Estem tres punts per sota de l'atur de l'estat espanyol. Captem més inversions industrials. Destinem més diners que mai en R+D+i i en Cultura. I els recursos en Salut, Educació i Drets Socials, en pocs anys, han passat de 14 000 milions d'euros a 24 000 milions d'euros. I sí, som la Catalunya dels vuit milions d'habitants, i avui tenim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros o, dit en altres paraules, Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de pertànyer en aquest estat. I sí, també tenim un acord, tenim un acord d'investidura i el tenim amb vostès. Un acord que s'ha de complir, un mecanisme bilateral entre el govern de l'estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just pel nostre país, un finançament just per Catalunya. Coneixen perfectament la proposta. És una proposta diàfana, és una proposta rigorosa, és una proposta treballada amb un extens anàlisi jurídic. I sí, també, nosaltres som aquells que no ens rendim. Nosaltres som aquells i aquelles que treballem per totes aquelles persones que viuen al nostre país, siguin independentistes o no siguin independentistes, totes aquelles que des del Maresme, des del Garraf, des del Ripollès o des del Vallès, cada matí pateixen un model ineficient amb una desinversió galopant i una desídia sense límits en el servei ferroviari. Per això també vàrem optar per rodalies en la negociació amb el Partit Socialista. Igual que ho vàrem fer, ho fem, i a fe de Déu que ho aconseguirem, un finançament just per Catalunya, un finançament just que senzillament retorni a la seva ciutadania, a la seva gent, en forma de prestacions i serveis, tot l'esforç d'aquesta gent, tot l'esforç d'aquesta ciutadania.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I no només això, també calen polítiques fortes, polítiques valentes per enfortir i muscular el model d'explotacions ramaderes petites i mitjanes. Perquè la pregunta és: vostès què fan, a les comunitats on governen, amb la ramaderia extensiva? Ho dic perquè, per exemple, al Govern de Catalunya tenim el Pla de la Ramaderia Extensiva de Catalunya, que és un pla consensuat amb més de 250 agents professionals del sector ramader, de l'àmbit de la recerca, de l'Administració, del tercer sector, un pla amb sis eixos, un pla amb 175 accions que han de permetre millorar la situació del sector ramader extensiu en els propers anys. Tot això és important perquè, des d'un punt de vista social, contribueix, la ramaderia extensiva, com bé s'ha dit, a fixar la gent al territori, contribueix al reequilibri territorial i genera una economia circular. En definitiva, cal establir tots, absolutament tots els canals perquè els ramaders integrin el llop com a part del seu model de treball i no com un enemic. I això vol dir pagar-los pels serveis ecosistèmics que generen. La vella visió antropocèntrica del Partit Popular amb escopeters i la de tornar a erradicar el llop és una solució, si em permeten, de mirada curta. És una solució a curt, i obvia totalment la funció del control de les plagues i neteja cinegètiques que, sens dubte, afecten també el nostre sector productor d'aliments. Amb bones polítiques, els ramaders i els pagesos no necessitarien caçar, però calen polítiques valentes i calen polítiques transformadores, perquè el que realment necessiten els nostres ramaders i els nostres pagesos és guanyar-se dignament la vida.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'any 2023, és a dir, l'any passat, la Generalitat de Catalunya va executar un 86 % de la inversió pressupostada. Sí, això ho va fer el govern de Pere Aragonès. I, per cert, parlant de dades, només un 56 % és la seva execució, l'execució de l'Estat a Catalunya, en el període 2015-2022. I això saben què vol dir? 26 punts menys, 26 punts menys que la mitjana de la Generalitat. Amb tot plegat, vicepresidenta, amb molta atenció per escoltar, què pensa fer davant d'aquesta situació injusta per Catalunya i, sobretot, pels catalans i les catalanes? Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos, y que les aproveche a quienes vayan ahora a comer. Empiezo esta interpelación al Gobierno con una constatación, si me lo permiten, desde mi punto de vista -y sospecho que no me equivoco-, que es irrefutable: el actual sistema de financiación es una losa para Cataluña, y lo es para las catalanas y los catalanes y también lo es para el tejido productivo de mi país. Y lo es, vicepresidenta, porque el sistema está obsoleto; lo es porque el sistema está caduco; lo es, en definitiva, porque este es un sistema del todo injusto. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Es evidente la necesidad de un cambio en el sistema de financiación actual, tanto el autonómico como el local. De hecho, desde hace años, como decimos en Cataluña... (pronuncia palabras en catalán), hace muchísimos años que el Estado no hace nada para cambiar esta situación. Y hoy queremos volver a dejárselo bien claro: si los españoles queréis mantener este sistema de financiación, hacedlo para vosotros. Nosotros no hemos venido aquí a cambiaros vuestro modelo de financiación; esta no es nuestra vocación. Pero sí hemos venido aquí a defender los intereses de la ciudadanía de Cataluña y, en consecuencia, también hemos venido a reclamar un sistema de financiación justo, en mayúsculas, para nuestro país. Porque Cataluña vive muy por debajo de sus posibilidades, y vive muy por debajo de sus posibilidades por culpa del expolio fiscal que sufrimos, y ustedes lo saben igual que nosotros. Por ello, por ejemplo, se niegan ustedes una y otra vez a publicar las balanzas fiscales, porque la financiación injusta y precaria del Estado hacia Cataluña hipoteca, y mucho, el crecimiento económico y el bienestar social de toda la ciudadanía. Es totalmente imposible, vicepresidenta, por mucho ingenio y esfuerzos que dediquemos a ello, mantener una educación, una sanidad y unos derechos sociales de calidad si no hay dinero para hacerlo. Tengamos presente que Cataluña destina, atención, tres cuartas partes de su presupuesto a políticas sociales, y la falta de financiación significa no poder desarrollar de forma adecuada y óptima estos derechos, no poder contar con un Estado del bienestar como el que merecen los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. El expolio fiscal, sin lugar a dudas, se convierte a día de hoy en un expolio social. Además, este expolio fiscal, un 9 % de nuestro PIB, también hipoteca nuestra capacidad productiva y de generación de riqueza, y esto, de nuevo, perjudica toda la economía catalana y la competitividad empresarial, en general, de nuestro país y, también, la financiación de todas y cada una de las políticas sociales necesarias en Cataluña. Porque, además, este ahogo económico y fiscal de Cataluña por parte de España obliga a ejercer una mayor presión fiscal sobre la propia ciudadanía catalana para poder mantener nuestra competitividad productiva y nuestro bienestar. Evidentemente, para nosotros algo importante es la cohesión social en nuestro país. El modelo de financiación de las comunidades autónomas y los entes locales no es un modelo pactado entre los territorios y el Estado, ni está sujeto a las necesidades de las comunidades autónomas, ni de los municipios. Es un modelo de financiación impuesto de forma vertical y que hace bueno un dicho castellano: quien parte y reparte se queda siempre -yo meto el siempre- la mejor parte. No en vano, el incremento de recursos de los últimos años por los ingresos generados en los distintos territorios y por los fondos europeos, todo ello, ha ido a parar mayoritariamente al Estado, que ha incrementado sus recursos más del doble que las comunidades autónomas y más del triple que las corporaciones locales. Es decir, a pesar de que hace años que la necesidad de mejorar la financiación autonómica y local es evidente, cuando hay recursos para hacerlo se los ha quedado el Estado y no las comunidades autónomas ni tampoco los ayuntamientos para afrontar sus obligaciones, que son muchísimas y múltiples, y además van directas, inyectadas en vena, por así decirlo, a los ciudadanos, o también las obligaciones económicas financieras y sociales de nuestros conciudadanos. O lo que es todavía peor, más allá de ello, el Estado se queda con todo el margen de déficit y así nos impide una política de endeudamiento para afrontar las crisis sin recortes sociales. En definitiva, el Estado practica un descarado desequilibrio vertical en el que la sobrefinanciación del Estado significa una infrafinanciación totalmente crónica de las comunidades autónomas para, así, afrontar las competencias que tenemos.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. La verdad es que no sé si esta PNL del Partido Popular es cómica. Esto de bajar impuestos lo tienen muy fijado, ¿eh? El partido que hizo una amnistía fiscal con 40 000 millones de euros, el partido de los más corruptos de Europa, el partido que ha indultado a más corruptos por amnistía fiscal ahora nos viene con esta cortina de humo. De esto aquí no dicen nada. Las amnistías fiscales a ustedes les interesan poco. Los indultos generalizados también les interesan poco. Pero vamos a desmontar esta cortina de humo que acaban de hacer para hacerse pasar por progresistas. Anem per parts, a veure. El problema del poder adquisitiu de la classe treballadora per la inflació es resol amb un autèntic control de preus. Estan disposats a fer això? Un autèntic control de preus que prioritzi les possibilitats de consum de la majoria davant del negoci del gran capital. Els grans hipermercats estan en xifres rècords. No diuen res d'això. La indexació completa de tots els salaris amb l'IPC. No diuen res d'això. Diuen que això perjudicaria la petita i mitjana empresa, però quan una petita i mitjana empresa ha de basar el seu negoci en l'explotació i els baixos salaris, potser hauria de fer una cooperativa.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Miri, vicepresidenta, un dels grans consensos de la societat catalana, des dels moviments socials fins a la petita i mitjana empresa, és la necessitat d'un model de finançament just i d'acord amb el potencial del nostre país. Ahir la consellera Mas, precisament, presentava la proposta de finançament singular. Per això, li pregunto: quin sistema de finançament preveu el Govern espanyol en els propers anys per a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días, diputadas y diputados. Vicepresidenta, Cataluña y los países catalanes vivimos muy por debajo de nuestras posibilidades. Es absolutamente imposible tener una educación, una sanidad o unos servicios sociales de calidad si solo gestionamos el 9 % de los impuestos que generamos en Cataluña, mientras que España se queda más del 90 %. A eso se le llama expolio fiscal. Las colas de sanidad o las colas de dependencia, la imposibilidad de incrementar los salarios de enfermeros y de enfermeras o los refuerzos educativos son, sin duda, una consecuencia directa de ese expolio fiscal. ¿Es pues un privilegio, como dice el candidato Illa, que Cataluña quiera tener un Estado del bienestar digno con sus propios recursos? En Cataluña, vicepresidenta, el expolio fiscal se está convirtiendo en un expolio social; un expolio que, además, se destina a los privilegios de los de siempre. El gasto militar, lo sabe, que va de Madrid a todas partes; los oligopolios, evidentemente; los monopolios, y a compensar también la bajada de impuestos con que la insolidaria Ayuso acostumbra a premiar a la ciudadanía madrileña.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Parlem de xifres. Escolti bé, un 42,6 %, poc més del 40 %, senyor Sánchez, és el que el 2022 l'Estat va executar a Catalunya respecte al que tenia pressupostat. Li diré una altra dada: 166 % a Madrid. Jo no sé què coi negocia vostè amb la senyora Ayuso. Sap quina és la mitjana d'execució dels pressupostos de la Generalitat en els darrers vint anys? L'hi diré jo, l'execució és d'un 87 %. Aquesta xifra nostra entenc que és normal, és una bona execució, però la seva xifra només es pot explicar de dues maneres: o per una extrema incompetència o per una flagrant mala fe. I només té una solució, per nosaltres només té una solució abans d'assolir l'estat propi, que sigui la Generalitat de Catalunya qui executi totes les inversions estatals per als catalans i per a les catalanes, que ens traspassin els recursos per fer aquestes inversions o que siguin les mateixes, aquestes, que el pes de l'economia catalana. Accelerin, senyor Sánchez, les encomanes de gestió i el finançament singular. Aquest és l'acord que vàrem subscriure amb vostè per investir-lo president, amb el seu Govern i també amb els seus socis de govern. Si vostè vol que els republicans independentistes d'esquerres, si vostè vol que Esquerra Republicana de Catalunya doni suport als Pressupostos Generals de l'Estat, compleixi.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«I per què diem això? Perquè malgrat aquests beneficis i aquesta pèrdua de salaris, els treballadors i treballadores dels diferents pobles de l'Estat treballem més que ningú. Això és una altra cosa que també volem reivindicar. Segons dades de la Comissió Europea, a l'Estat espanyol els treballadors fan jornades un 6,5 % més llargues que la mitjana de la zona euro. Així doncs, en un context en què s'estan disparant beneficis empresarials, qui es negui a reduir la jornada laboral màxima no té, al nostre parer, cap excusa. Segons el nostre parer, sempre. Un cop aclarit això, un cop evidenciat de quin costat està cadascú quan votem, falta la segona part de la feina. Falta trobar la manera per tal que aquests canvis siguin reals i efectius. No hem de generar expectatives que puguin quedar-se en un no-res. No juguem amb això. Aquesta PNL s'ha de transformar en llei al més aviat possible. I també volem fer diversos recordatoris. Alguns quan diuen que és un país de petita i mitjana empresa, és cert, i que això s'ha de debatre, és cert. Ara bé, diem: qualsevol negoci, qualsevol empresa, que estigui o que s'hagi de basar en els baixos salaris, o en l'explotació laboral, això no és una empresa viable, que es converteixi en una cooperativa. És a dir, no és una excusa. Perquè estan posant excuses, sempre el mateix, per no apujar el salari mínim, el salari mínim interprofessional. Doncs no senyors, dediquin-se a una altra cosa, la seva empresa no és viable si només és viable amb l'explotació.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Mirin, l'actual finançament de Catalunya, l'actual finançament, segueix penalitzant, evidentment, Catalunya. I sí, els ciutadans paguen, però paguen uns més que altres. El 2021 Catalunya va tornar a rebre menys recursos que la mitjana de les comunitats autònomes. De fet, va ser el tercer territori de l'Estat que més va aportar, però el desè en recursos rebuts. I els ho diré d'una altra manera, cada català va pagar 305 euros més del que després va rebre. És a dir, cada català, independentista o no, va perdre 305 euros a l'any. És més, si tenim en compte el cost de la vida, que al meu país és més elevat que als altres territoris, la dada s'eixampla fins als 595 euros per persona. Catalunya, doncs, passa a ser la penúltima comunitat en recursos, amb 2558 euros per càpita. I si mirem les dades de liquidació, Catalunya, val a dir, va aportar gairebé un 17,7 % més d'ingressos que la mitjana de les comunitats autònomes, mentre que la redistribució posterior que si em permeten, és la que compta-, va quedar un 2,1 % per sota de la mitjana. Sona esperpèntic, oi? Doncs aquesta situació es repeteix cada estiu. Ja en portem dotze de consecutius.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda. Bé, d'entrada, celebrar que sembla que per fi el Partit Popular s'ha adonat que si Feijóo no és president, no és pas perquè ell no vulgui, sinó perquè els independentistes no volem. El Partit Popular avui pretén parlar-nos també de finançament autonòmic, de finançament local, però no es queda aquí, va i eleva l'aposta exigint un seguit de principis tals com la igualtat, tals com la transparència, l'equitat, la corresponsabilitat fiscal, la solidaritat i, a més a més, va, i escriuen respecte, també. Anirem a pams, que diem a Catalunya, una cosa darrere l'altra. La primera, les dades demostren que Catalunya i també els Països Catalans tornen a ser els més perjudicats per un model absolutament injust, per un model absolutament caduc. Les catalanes i els catalans paguem molt per sobre de la mitjana i, en canvi, rebem molt per sota de la mitjana. El model de finançament del que vostès parlen s'hauria hagut de revisar ja l'any 2014. Però saben què passa? Doncs passa que cap Govern espanyol, ni el PSOE ni el Partit Popular, l'han volgut tocar. Jo no sé si els sona un tal M. Rajoy. De fet, ell era president del Gobierno de España precisament el 2014. Tampoc sé si els sona un tal Rato, Montoro o De Guindos, doncs tots tres eren ministres del tal M. Rajoy. La mateixa recepta, evidentment, va per Solchaga o va per Boyer.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el apoyo a la cadena de valor del sector del automóvil y despliegue del...
«Amb la voluntat de revertir aquesta situació, la Generalitat de Catalunya ha treballat una proposta de PERTE territorial dirigit a la indústria que permeti dissenyar i gestionar directament els fons europeus amb la voluntat que els recursos arribin àgilment al teixit productiu. Un dels altres problemes que frenen el creixement de la indústria automobilística és la baixa demanda de vehicles cent per cent elèctrics en les compres de vehicles particulars o bé vehicles industrials de llarg recorregut. Mentre la mitjana europea de matriculacions de vehicles elèctrics està al 21,5 %, la mitjana de l'Estat està a l'11,2 %. És a dir, estem a la meitat de la mitjana europea. Planejar un viatge pendent d'on pararàs a recarregar, quantes hores t'hauràs d'esperar, falta d'aparcament propi per recarregar el vehicle a la teva localitat, no dona seguretat a l'usuari i clarament desincentiva la compra d'aquests vehicles la falta de carregadors elèctrics. Segons un informe elaborat per ANFAC, sobre els punts de recàrrega el 2003, encapçalen la llista els Països Baixos, amb 8354 punts per miler d'habitants. L'Estat espanyol no arriba ni al miler i es queda a 707 punts per milió d'habitants.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión Mixta sobre Insularidad.
«Gràcies, presidenta. Celebrem la creació d'aquesta comissió per atendre la insularitat. De fet, el que és una anomalia és que no s'hagi creat fins ara. I tot per la visió territorial, homogènia i centralista que s'imposa des de Madrid i Castella, i que només concep les Illes com una destinació turística de sol i platja. De fet, aquesta concepció és l'arrel de bona part dels problemes que pateixen les Illes. Problemes com la pressió demogràfica, econòmica i especulativa que pateix el valuós patrimoni natural, els serveis públics i les economies domèstiques. Problemes que estan especialment agreujats per la manca de finançament estatal. Tant les Illes Balears com les Illes Canàries estan estructuralment a la cua de finançament en els Pressupostos Generals de l'Estat, i situant-se per sota de la mitjana estatal en inversió per habitant, i sense tenir present la gran població flotant que tenen. De fet, les Illes Balears estan a la cua d'inversió estatal territorialitzable per habitant. És sagnant l'espoli fiscal que pateixen les Illes Balears, com tota la resta dels Països Catalans, i està afectant de manera notable i determinant la qualitat de vida dels illencs i les illenques. Els serveis públics, i especialment els serveis públics estatals, estan patint un greu procés de desatenció per la dificultat de cobrir les places davant del fenomen insular, combinat amb la pressió especulativa i el cost de la vida. A aquests problemes estructurals hi hem de sumar les problemàtiques derivades de la doble insularitat que pateixen Menorca, Eivissa i Formentera, i que suposen no només un sobrecost personal i familiar, sinó també greus problemes per accedir a serveis com l'educació o la sanitat.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Sobre la connexió amb Sagunt, estem a favor, sí, però estem a favor amb mesures i amb planificació, que garanteixin millores efectives i mediambientals sostenibles entre la línia que hi ha entre Sagunt i Terol, que ara per ara, en el seu pas pels municipis del Camp de Morvedre i l'Alt Palància, compta amb instal·lacions obsoletes, amb trams sense electrificar i amb un servei clarament deficient. Tot això també s'ha d'arreglar en aquesta línia. Cal tenir en compte també que l'orografia d'aquest tram és molt complexa, i que discorre molt propera i amb una afectació directa a paratges naturals d'enorme valor mediambiental, alguns d'ells també inclosos a la protegida Xarxa Natura 2000, com per exemple els de la Serra d'Espadà i de la Serra de Calderona, així com també el corredor ambiental que connecta les dues serres. I pel que fa al transport de mercaderies per ferrocarril, un mandat de la Unió Europea per a l'horitzó 2030 vol que s'aconsegueixi un transport de mercaderies d'un 50 % per ferrocarril amb distàncies de més de 300 quilòmetres. Dels països més significatius de la Unió Europea, l'Estat espanyol només està a un 4 %, quan la mitjana està al 18 %. Des del nostre grup ja estem convençuts que hem de desenvolupar respostes efectives amb una mobilitat i un baix impacte ambiental i cohesió territorial, perquè donarà una oportunitat al planeta. Però, d'una altra banda, aquest servei públic també contribuirà a desenvolupar polítiques per a la gestió del repte demogràfic, que per a nosaltres també és molt important perquè pateixen molt les zones rurals. I també hem de ser conscients que aquest projecte en cap cas ha de restar importància o celeritat al corredor del Mediterrani, perquè el corredor del Mediterrani és una infraestructura vital a escala europea, recomanada repetitivament per les autoritats i per les institucions europees. No és raonable que dos dels principals ports del Mediterrani occidental, com és el de València i el de Tarragona, encara no tinguin una connexió ferroviària digna entre ells.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Li respondré. Vostè em pregunta si jo, a partir d'ara, per l'aprovació de la llei d'amnistia, seré o em sentiré més espanyol. No, igual. No és cap notícia, no. De fet, és una imposició. A mi ningú m'ha preguntat si vull ser espanyol o si no vull ser-ho, igual que hi ha molta gent a Catalunya a qui ningú l'hi ha preguntat. Però dit això, vostè també ens pregunta si nosaltres a partir d'ara respectarem la Constitució. A mi hi ha articles de la Constitució que m'agraden enormement, que són hermosos. Article 47, un clàssic. Derecho a una vivienda digna. Vostès saben quin és el lloguer mitjà, el que es paga de mitjana de lloguer en aquest país? 1700 euros. Els importa? Els importa? Quina és la seva proposta, a part de donar banderes a la gent perquè es tapin? Quina és la seva proposta? Quina és la seva proposta? Saben quin és el salari mitjà en aquest país? 2000 euros. És molt, 2000 euros. Saben per què? Perquè en els últims tres anys ha apujat el salari mitjà un 3 %, i l'habitatge, un 44 %. Saben que el 60 % del jovent -el 60 % del jovent- té ansietat? Ho saben? Potser no és tan important com l'amnistia, eh? Segons qui, se'n mofa. Potser no trenca Espanya, però a mi em preocupa molt que el 15 % del jovent, el 15 % del jovent del seu país, també part del meu país, hagi pensat en algun moment suïcidar-se. A mi em preocupa. Em preocupa enormement. Sí, em preocupa molt. I el que no faré és regalar banderes.»