Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.267 declaraciones · página 3 de 43
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Lo mismo sucede con la alimentación. Si tenemos que garantizar que nadie tenga dificultades para poner comida básica en la mesa, tenemos, por supuesto, que vigilar los márgenes de los grandes distribuidores cuando hay situaciones de abuso, pero no podemos hacer una política de precios que mire solamente el final de la cadena, porque entre el terreno, entre el huerto y los supermercados hay muchos pasos y ninguna política de tope de precios puede terminar cargando el coste sobre los agricultores. Por eso necesitamos hacer mucho trabajo antes, porque los payeses, los agricultores, no pueden ser quienes paguen el precio de la inflación. Si queremos alimentos asequibles, tenemos que garantizar también los precios justos para los productores y para el comercio de proximidad. Quizá no hay que reinventar la rueda. Les invito a participar y a ver el programa Projectes Singulars, en Cataluña, hecho con la suma de agricultores, elaboradores y comercios, porque lo más normal debería ser ir a la tienda de al lado de casa y encontrar allí productos buenos, saludables y a precios asequibles, velando por las familias, pero también velando por los agricultores, los ganaderos, los pescadores y las personas de las tiendas, porque no podemos destruir el comercio que mantiene vivo a nuestro territorio en un contexto en el que la agricultura, la ganadería y la pesca ya luchan por sobrevivir. Hay una cuestión de fondo. No queremos elegir entre proteger a los compradores y proteger a los productores, porque hay que proteger a ambos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Gràcies. Buenas tardes, diputados y diputadas. Gracias, presidenta. Esta moción que nos presenta hoy Podemos tiene el objetivo de aligerar la vida de la gente, y ahora mismo la realidad nos dice que hay demasiadas familias que llegan a final de mes con dificultades, que trabajan y no pueden pagar un alquiler, que miran el precio de la compra y tienen que decidir qué pueden comprar y que cada mes de septiembre tienen que hacer números para asumir el coste del material escolar. Los grupos de la izquierda tenemos la obligación de dar respuesta a esta realidad, pero hay que tener en cuenta que ser de izquierdas también quiere decir algo más, no banalizar los problemas de la gente y no convertirlos en una lista de consignas, porque decir que queremos rebajar el precio de los alquileres automáticamente, limitar los márgenes de beneficio en el contexto de la Unión Europea o dar el material escolar de manera gratuita es fácil, pero la cuestión es cómo lo hacemos, quién lo paga, cómo garantizamos que funcione y, sobre todo, cómo evitamos que una buena intención termine perjudicando precisamente a las personas que cada día se esfuerzan para que la comida llegue a sus platos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Aquí també estem absolutament d'acord amb l'objectiu que proposen que cap infant deixi de tenir llibres, material escolar o recursos educatius perquè la seva família no els pot pagar. L'educació no pot dependre de la renda familiar perquè l'educació és la política redistributiva més important i si no se la reforça, anirem cada vegada societats més segregades. Però també hem de fer les coses bé: reutilització, préstec, materials sostenibles, recursos per als centres públics i mesures que ajudin realment les famílies a conciliar. Perquè les polítiques d'esquerres no poden limitarse a dir només 'gratuït', han de garantir que allò que és gratuït és accessible, que funciona i que arriba a tothom, sobretot a qui s'ho mereix, perquè compartim l'objectiu de fer la vida més fàcil de la gent. Però també volem dir una cosa des d'Esquerra Republicana: fer polítiques d'esquerra és molt més que prometre, és intervenir quan el mercat abusa, però sense crear nous abusos. És protegir qui compra, però també qui produeix. És garantir habitatge a les ciutats, però també garantir als pobles; és defensar les famílies, però també defensar les famílies pageses i també les famílies que tenen un comerç local. I és posar recursos públics allà on més falta fan, perquè la política útil és aquesta, la que millora la vida de la gent sense deixar ningú enrere. Per tant, crec que també caldria donar una mica més de tomb a aquesta iniciativa, que tot i amb això, els avanço que la votarem a favor.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Bona tarda diputats i diputades. Gràcies, presidenta. Aquesta moció que ens presenta avui Podemos té lobjectiu dalleugerir la vida de la gent i ara mateix la realitat ens diu que hi ha massa famílies que arriben a final de mes amb dificultats, que treballen i no poden pagar un lloguer, que miren el preu de la compra i han de decidir què poden comprar i que cada setembre han de fer números per assumir el cost del material escolar. Aquesta realitat, els grups d'esquerra tenim l'obligació de donarhi resposta. Però compte, perquè també crec que ser d'esquerres vol dir una altra cosa: no banalitzar els problemes de la gent i no convertirlos en una llista de consignes. Per què dic que volem abaixar el preu dels lloguers automàticament? Limitar els marges de benefici en el context de la Unió Europea o garantir material escolar gratuït és fàcil. La qüestió és com ho fem? Qui ho paga? Com garantim que funciona? I, sobretot, com evitem que una bona intenció acabi perjudicant precisament aquella gent que cada dia s'esforcen per garantir el plat a taula?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«La pressió arriba a les navilieres. En aquests moments hi han més de 7000 contenidors d'aliments i medicaments retinguts a ports de tercers països que no poden arribar a Cuba perquè hem de castigar. A qui castiguem? Castiguem al poble cubà. On és el poble cubà? Les mercaderies existeixen. Hi ha persones que les necessiten. Les barreres criminals, polítiques, comercials i la dels seus cooperadors en l'odi fan que no arribin. I tot això té una història. En faré cinc cèntims perquè no tinc temps. El 1960, un alt càrrec del Departament d'Estat NordAmericà, Lester Mallory, proposava debilitar l'economia cubana i reduir els salaris per provocar la fam, la desesperació i a l'enderrocament del govern. Això és la realitat. Avui coneixem les conseqüències humanitàries que asfixia l'economia. Ja m'agradaria veure què passaria a Espanya si estigués seixanta anys en bloqueig econòmic. Qualsevol economia europea. Com aguantaríem el cost humà és horrorós. Això és una forma de violència duríssima i recau sobre la gent normal i corrent. És un càstig col·lectiu a Cuba, a Gaza, on vulguin. Si vostès estan a favor dels càstigs col·lectius, això es diu maldat. Això es diu ser maligne. Càstigs col·lectius contra població civil, no. Contra el règim, cap règim acostuma a patir les conseqüències de cap boicot i de cap mesura d'aquestes. Les passa a les persones normals i corrents. Però és igual, els és igual. I el mal s'ha fet normal. Mira, surt un vers i tot.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Hablamos mucho de alquiler y tenemos que seguir haciéndolo, porque la situación evidentemente es insostenible. De hecho, a estas alturas sabemos casi de memoria lo que piensan unos y otros sobre el alquiler, pero hay muchísima gente que no quiere pasarse toda la vida en alquiler, y eso también es perfectamente legítimo. Es normal querer comprarse una casa, es normal querer tener un lugar que sea tuyo o formar una familia en él, un proyecto de familia, de vida y, sobre todo, poder estar tranquilos. Y no solo es normal, sino que también es totalmente comprensible cuando se ve que vivir de alquiler es profundamente inestable: si se acaba el contrato, si va a subir el precio o que hará el Gobierno de turno. Y no, tener un piso en propiedad no es ser un especulador, claro que no. De hecho, nos tendríamos que hacer una pregunta muy sencilla: hoy, ¿una persona que trabaja y cobra un sueldo normal se puede comprar una casa? El Instituto Nacional de Estadística dice que en 2024 el salario más frecuente -no el medio, sino el más frecuente- era de 1400 euros brutos al mes en doce pagas. No hablo del sueldo medio, sino del más frecuente. En Cataluña, una vivienda media en ese año costaba en torno a 230 000 euros. Es decir, que con el sueldo más común hacen falta catorce años enteros de sueldo, no ahorrando; catorce años dedicando todo el sueldo, toda la nómina -sin pagar comida, sin pagar luz, sin pagar transporte y, por supuesto, sin pagar alquiler- para comprar una vivienda. Son datos de 2024. Los uso porque es el último año que nos permite comparar datos de manera homogénea, pero no nos engañamos, desde 2025 y en 2026 la situación todavía ha empeorado más.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«L'Institut Nacional d'Estadística diu que el 2024 el salari més freqüent, no el mitjà, el més freqüent a tot l'Estat va ser d'uns 1400 euros bruts al mes en 12 pagues. Però com dic, no parlo del sou mitjà, parlo de sou que cobra més gent a Catalunya. Un habitatge venut aquell mateix any se situava de mitjana als voltants de 230 000 euros. Això vol dir que amb el sou més comú necessites 14 anys sencers de sou, 14 anys sencers de sou, no estalviant 14 anys dedicant tot el sou, tota la nòmina sense pagar, menjar, sense pagar llum, sense pagar transport i, evidentment, sense pagar lloguer per comprar un habitatge. Faig servir les dades del 2024 perquè és l'últim any que ens permet creuar de manera homogènia dades, però no ens enganyem, des d'aleshores el 2025 i el 2026 la situació encara ha empitjorat més. Però el primer problema ni tan sols és pagar el pis, és aconseguir una hipoteca. Els bancs, sabem perfectament que financen el 80 % del preu i permetinme que ho baixi a casa, per entendre'ns. En un exemple, amb números reals a l'escala, el preu mitjà d'un habitatge usat venut al 2024 era de 219 000 euros. Per tant, per comprar un pis abans n'havies d'estalviar a la vora de 44 000. I aquí encara hi has d'afegir impostos i despeses. Com estalvia 44 000 euros a algú que cobra al voltant de 1400 euros? Si seguint a l'escala, el lloguer mitjà està al voltant d'uns 700 euros al mes, imaginin que amb aquesta nòmina, després de pagar el pis, viure menjar aconsegueix fer un esforç enorme d'estalviar 300 euros. Necessitaria més de 12 anys només per reunir els diners de l'entrada i al final d'aquests 12 anys no tindria la casa, només tindria l'entrada. Però el drama s'hi suma que durant aquests 12 anys la casa ha canviat de valor entre el 2020 i el 2024. Un habitatge a l'escala havia pujat 32 000 euros. Pràcticament com l'entrada. Per tant, és una cursa impossible. Tu corres, però el valor de l'habitatge corre molt més de pressa que tu. I el drama no s'acaba aquí. Mentre tu intentes atrapar el preu, no competeixes només amb altres famílies que també necessiten una casa. Competeixes en societats amb inversors i en determinats territoris sabem molt bé també amb capital de fora de l'Estat, amb una capacitat adquisitiva molt superior. No parlo de persones estrangeres que viuen aquí. Parlo de capital estranger que compra aquí, que són coses diferents. Les dades del notaris són molt reveladores. El 2025 els compradors estrangers van adquirir més de 22 000 habitatges a Catalunya i van pagar una mitjana del preu metre quadrat, un 21 % superior al conjunt de les compravendes. I això sobretot en municipis costaners i turístics i a les illes. Per què? Quan en un mateix mercat competeix el salari d'una persona que viu al territori amb rendes procedents de països amb capacitat adquisitiva molt superiors, és evident que la pressió encara augmenta més. I potser també ens hem d'atrevir a obrir aquest debat. Potser en aquells territoris on l'accés a l'habitatge està especialment tensionat, hauríem d'estudiar mecanismes temporals que prioritzin la compra destinada a la residència habitual. Hem de preguntarnos si durant un període determinat cinc anys, posem per cas, té sentit que donem prioritat a qui compra una casa per viurehi, davant de qui la compra sense intenció de viurehi. I amb això no dic que no tingui condicionants jurídics, també aquesta proposta, igual que la té la seva. Dic que tenim un problema prou greu com perquè deixem de tenir por de plantejarnos coses que fins ara ens semblaven impensables o que igual poden semblar revolucionàries. Perquè el resultat del model actual ja el coneixem.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Bé, bona tarda. Teníem curiositat per veure la traducció del 'més calent és a l'aigüera'. Bé, la situació que ens trobem avui amb l'habitatge és el resultat que massa anys hem permès que es tracti com un actiu financer més que s'acumuli i que s'especuli i, sobretot, que competeixin per la mateixa casa. Una família que necessita un lloc on viure i una empresa que només vol fer negoci. La base de la proposta de llei que planteja prohibir la compra d'habitatges per part de persones jurídiques. Saben perfectament que la compartim perquè ho hem dit aquí com unes 500 vegades. Igual que saben que segurament aquesta proposició no passarà ni tan sols la presa en consideració, perquè ja sabem quina serà la posició de les dretes de la cambra, però almenys avui ens permet parlar d'un debat que crec que tenim poc, que és la possibilitat de la compra d'un habitatge. Parlem molt de lloguer i hem de continuar fent perquè la situació, evidentment, és insostenible. De fet, a aquestes alçades gairebé ens sabem de memòria què pensen els uns i els altres sobre el lloguer. Però hi ha moltíssima gent que no vol passar tota la vida de lloguer. I això també és perfectament legítim. És normal voler comprar una casa. És normal voler tenir un lloc que sigui teu, on formar una família, si vols, on fer un projecte de vida i sobretot on poder estar tranquil. I no només és normal, sinó que és totalment comprensible quan veu que viure de lloguer és profundament inestable, pendent de quan s'acaba el contracte, de si te'l renovaran. De quan et pujaran el preu o de quina pròrroga extraordinària aprovarà el govern de torn. I no voler tenir un pis en propietat no és ser un especulador. És clar que no ho és. De fet, ens hauríem de fer una pregunta molt senzilla: avui una persona que treballa i cobra un sou normal es pot comprar una casa?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/2005, de 17 de noviembre, de la Defensa Nacional.
«I acabo, presidenta. En definitiva, el que vol el partit ultra és utilitzar les forces armades per anar contra els migrants, i això és un despropòsit en qualsevol democràcia de la Unió Europea i en qualsevol país civilitzat del món, perquè representa militaritzar i representa reduir drets i, a més a més, representa una cosa més greu que haurien de saber tots vostès, amics tan savis de VOX. Que és que no es pot confondre les forces armades amb les Forces i Cossos de seguretat de l'Estat. És a dir, que un policia no és un soldat. Jo sé que el bon amic general Asarta ho sap i probablement per això avui no ha estat ell el que ha parlat, sinó que ha estat el diputat senyor Sánchez. Però en fi, em sap greu dirvosho: avui no l'han encertat. Han volgut anar de patriotes i han fet el ridícul. Bona tarda. Presidenta, señorías, buenas tardes. No hace falta decir que votaremos que no. El Grupo Republicano votará que no a esta proposición de ley de VOX por muchos motivos. Voy a hacer una enumeración. En primer lugar, porque es una proposición oportunista, populista y demagógica. Sí, lo repito: oportunista, populista y demagógica. En segundo lugar, porque es una proposición a la que le falta responsabilidad y, sobre todo, algo que gusta mucho aquí, el sentido de Estado. Ya sabíamos que VOX no tiene mucho sentido de Estado, porque lo único que quiere es vaciar el Estado democrático, pero en este caso se han retratado muy bien retratados, digamos. En tercer lugar, porque en VOX, que son tan patriotas, han hecho una proposición que compromete a los profesionales de las Fuerzas Armadas con una tarea que no les corresponde. Con una tarea que no les corresponde. Y, en cuarto lugar, señorías, porque esta proposición crea más problemas que las soluciones que genera. Y, si me lo permiten, como haría el señor Sánchez, que siempre hace comentarios de texto, yo diría, además, que esta proposición tiene un redactado penoso y, técnicamente, da pena, señorías. Probablemente les ha podido más la prisa. Añadiré que la argumentación de la exposición de motivos es incoherente y no se entiende. Y, además, pone ejemplos supuestamente de algunos países que han utilizado las fuerzas armadas para detener a los migrantes. El único ejemplo que encuentran es el del pinochetista Kast en Chile. Un ejemplo brillante, señorías.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Debo decir que, sobre todo, lo que queremos es que esta ley sirva para avanzar. Por eso también es importante hablar de lo que pasa al día siguiente de aprobar una ley, una reforma o una resolución en esta Cámara. Y lo digo porque ya tenemos demasiada experiencia aprobando cosas que después no se acaban ejecutando. Lo tenemos con los puestos profesionales que durante años han ejercido funciones de la psicología clínica en el sistema de salud sin disponer del título oficial de especialista correspondiente. El informe de la subcomisión sobre salud mental aprobado en septiembre de 2025 en esta Cámara -hace un año- hablaba del reconocimiento de la necesidad de esta regulación y de solucionar su encaje para profesionales que prestan servicios incluidos en la cartera del Sistema Nacional de Salud. No es que no hayamos hablado de ello, es que lo hemos escrito y además nos hemos puesto de acuerdo, pero ha pasado casi un año y seguimos esperando a que se ejecute. Y no es el único ejemplo, pues la veterinaria ya es una profesión sanitaria reconocida en la legislación, sí, pero en este caso se demuestra perfectamente que una cosa es el reconocimiento sobre el papel y otra que eso tenga consecuencias reales. Hace más de un año que el Gobierno se comprometió a revisar la normativa que afecta al ejercicio veterinario, entre otras cuestiones, el Real Decreto 666/2023, y hacerlo en seis meses, pero han pasado trece y la revisión sigue bloqueada por el Ministerio de Agricultura. Ahora hemos cerrado las comparecencias de la subcomisión sobre la profesión veterinaria y tenemos que redactar un informe, sí, pero no podemos seguir a este ritmo de aprobar cosas que después acaban en un cajón. Para nosotros hay una cuestión que debe ser y debe quedar muy clara: los veterinarios y las veterinarias son personal sanitario esencial. Lo son ante la zoonosis, las resistencias antimicrobianas, la seguridad alimentaria y la salud pública. No podemos defender el concepto de one health en los discursos y olvidarnos de él cuando toca adoptar decisiones.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Con esta proposición se intenta corregir una parte, reconociendo como profesiones sanitarias tituladas y reguladas a la biología y el trabajo social, cuando estas profesiones desarrollan su actividad en el ámbito sanitario, sin más, reconociendo jurídicamente lo que ya existe. Los biólogos y las biólogas ya trabajan en laboratorios clínicos, microbiología, inmunología, reproducción asistida, genética o genómica, desarrollando funciones que tienen incidencia directa en el diagnóstico, el pronóstico y en la toma de decisiones clínicas, y reconocer esa realidad no significa rebajar los requisitos de formación. La proposición mantiene la especialización para aquellas funciones que la requieren y permite estudiar habilitaciones para otras actividades, porque reconocer también quiere decir ordenar y definir las funciones, la formación, las competencias y las responsabilidades. Sucede lo mismo con el trabajo social sanitario. Durante demasiado tiempo hemos actuado como si la salud acabara en la puerta de una consulta, pero sabemos que temas como la vivienda, la pobreza, la dependencia, la situación familiar o la red de apoyo condicionan de forma directa la salud, y no solo la mental. Podemos tener un diagnóstico clínico impecable para prescribir el mejor tratamiento, pero si una persona no tiene unas condiciones de vida que le permitan seguirlo, vamos a fracasar. Las trabajadoras y los trabajadores sociales y sanitarios ya intervienen en esta realidad en los hospitales, en atención primaria, en salud mental o en curas paliativas. Reconocerles es asumir también una determinada mirada de la salud, una salud que sea integral, que no separe artificialmente la enfermedad de las condiciones de vida de las personas.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Sigo un poco con lo del Consejo General del Poder Judicial y su función sancionadora. Llegan unas 18 000 quejas -entre 18 000 y 20 000- al Consejo General del Poder Judicial y muchas de ellas son de la ciudadanía, por lo tanto, van por la vía más administrativa. Luego llegan -por lo que he visto de las propias memorias del Consejo General del Poder Judicial- del orden de veinte que se tramitan y, por último, cuatro pueden terminar en sanción. Es decir, en el total de jueces que hay, que sean muy perfectos o que no cometan ningún error con consecuencias para su propia función jurisdiccional no se aguanta por ningún lado, no se sostiene. Dicho esto, a mis ojos y a los de mi partido, en estos momentos, el consejo general no es que no tenga prestigio, es que no tiene credibilidad alguna. Es sencillamente una pieza más del juego político que ustedes han decidido sacar adelante para terminar con la mínima credibilidad democrática que tenía este Estado. ¿Y sabe que ocurre? Que ya tenía poca credibilidad. Y tenía poca porque la Transición en realidad fue una farsa y, por eso, uno de los poderes que no se democratizó, aparte del militar -que quizás incluso lo hizo más- y aparte de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado, fue precisamente el judicial. Y en el ámbito judicial, están jugando ustedes la partida del poder. Y en el ámbito del Poder Judicial, tal vez la ganen, pero tras ganarla, van a dejar a su Estado sin ningún viso de credibilidad democrática. Es el juego de ustedes. Llevamos muchos años denunciándolo y creemos que con sus actuaciones van por ese camino. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Dicho esto, a mí lo que me parece más importante de todo es el desastre reputacional al que se somete a la justicia por la manipulación que unos y otros, aunque los otros en una medida menor, hacen de sus lacayos con toga, por así decirlo. Y se lo digo porque una de las funciones esenciales del Consejo General del Poder Judicial, aparte de ser el órgano de gobierno, es la de sanción, es el órgano sancionador. Da muchísima vergüenza leer que el 91 % de las denuncias contra jueces se han archivado, que ser juez y ser impune en tu trabajo es prácticamente equivalente, porque eso lo que hace es que nadie crea que las actuaciones contra la justicia puedan tener un buen recorrido. ¿Que una jueza dispone cárcel provisional para alguien durante dos años y luego le absuelven? Pues aquí no ha pasado nada. Se le pone una querella, pero el Consejo General del Poder Judicial considera, aunque en este caso fue el Tribunal Supremo, cuyo presidente también es presidente del Consejo General del Poder Judicial, que no hubo mala fe, que se equivocó, sin más. ¿De verdad? ¿Ustedes creen que se puede aguantar esto en un Estado que se llama democrático y de derecho? ¿Que no haya ninguna consecuencia por decisiones en el ejercicio de la función jurisdiccional que rompen completamente vidas? ¿Ustedes realmente creen que esto da en medida alguna algo de justicia -no independiente, porque se olvida de la palabra esencial, imparcial-, que no prejuzgue en función de la identidad de los intervinientes cuál va a ser el resultado? ¿Y sabe qué pasa? Se lo han dicho antes. Viniendo como venimos de una, digamos, aplicación absolutamente total del derecho penal del enemigo contra los independentistas, pues bien, la imparcialidad ni está ni se la espera. Por lo tanto, en fin, no nos haga entrar a hablar de estos temas.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados, diputadas. Lo cierto es que tengo a la señoría Cuca Gamarra por una diputada inteligente, por una diputada muy contundente y muy sólida. Coincidimos en la Comisión de Sanidad durante la pandemia y eso siempre deja un poco de huella, pero hoy la carga de cinismo de la que ha hecho gala explicándonos su propuesta en esta tribuna me parece excesiva, especialmente después de siete años de ser diputada de esta Cámara. Es decir, que alguien del Grupo Popular pueda subir aquí y llenarse la boca de independencia, de no politización de la justicia y de hablar de los jueces, magistrados y fiscales como si fueran seres luminosos que manipulan los malvados políticos, me parece que viene a insultar un poco nuestra inteligencia. Por tanto, no voy a entrar en el modelo, y lo haré por tres motivos. Quisiera recordar en esta Cámara que, cuando se elaboró el estatuto de autonomía, antes de pasarlo por el cepillo del infumable señor Guerra, si lo recuerdan, contenía una serie de apartados relativos a la justicia, un consejo general propio y una Administración de Justicia propia. Ese es mi modelo. Por tanto, hablar en el vacío del modelo que debe tener el Consejo General del Poder Judicial español me parece que como independentista no me corresponde. Ustedes ya saben cómo está su justicia y, francamente, no es la que yo quisiera en mi casa, pero son ustedes quienes le hacen lo que le hacen.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Segueixo una mica amb lo del Consell General del Poder Judicial i la seva funció sancionadora. Mirin, arriben de l'ordre d'unes 18 000 queixes, entre 18 000 i 20 000 queixes. El Consell General del Poder Judicial, moltes d'elles tenen queixes de la ciutadania i, per tant, van per la banda més administrativa. Arriben aproximadament pel que jo he estat veient de les pròpies memòries del Consell General del Poder Judicial. Arriben a això unes 20, més o menys. Es tramiten i finalment 4 poden acabar en sanció. Home, entre el total de jutges que hi ha o són molt perfectes o no cometre cap error amb conseqüències de la seva pròpia funció jurisdiccional. A mi em sembla que no s'aguanta per enlloc. Per tant, dit això, ara mateix els meus ulls i els ulls del meu partit, el Consell General, no és que no tingui prestigi, és que no té cap credibilitat. El Consell General és simplement una peça més del joc polític que vostès han decidit tirar endavant per acabar amb la mínima credibilitat democràtica que tenia aquest estat. I sap què passa? Que de credibilitat en tenia molt poca. I en tenia molt poca, perquè la transició en realitat va ser una farsa. I per això un dels poders que no va democratitzar va ser, a part del militar, que potser ho va fer fins i tot més a part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, va ser precisament al judicial i a l'àmbit judicial. Vostès estan jugant la partida del poder? I en l'àmbit del poder judicial igual la guanyaran. Però darrere de guanyar la deixaran el seu estat sense cap. En castellà dirien vista de credibilitat democràtica. És el joc que vostès fan. Nosaltres ho portem denunciant des de fa molts anys i creiem que amb les seves actuacions s'estan donant la raó.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Llavors, dit això, a mi el que em sembla més important de tot plegat és el desastre reputacional que està tenint la justícia a través de la manipulació que els uns i els altres, però en una mesura més petita fan dels seus lacais amb toga. I els hi dic perquè una de les funcions essencials del Consell General del Poder Judicial, a part de ser l'òrgan de Govern, és el tema sancionador. Miri, fa molta vergonya quan llegeixes que el 91 % de les denúncies contra jutges han estat arxivades, que si es jutja i se impune en la teva feina és gairebé equivalent. Perquè això el que fa és que ningú cregui que cap actuació contra la justícia pugui tenir un bon recorregut. Que un jutge condemna algú en condemna? Algú no disposa presó provisional per a algú durant dos anys? I després la absolen? Aquí no ha pasado nada. Se li posa una querella, però el Consejo General del Poder Judicial considera, en aquest cas va ser el Tribunal Suprem president del qual és també president del Consell General del Poder Judicial. Bé, considera que no hi va haver mala fe. És que es va equivocar de veritat. Vostès creuen que això es pot aguantar en un estat que es diu democràtic i de dret, que no hi hagi cap conseqüència per decisions en l'exercici de la funció jurisdiccional que trenquen absolutament vides? Vostès realment creuen que això dona alguna mesura d'una justícia no independent? No. Perquè s'obliden de la paraula essencial, imparcial, que no prejutja en funció de la identitat dels intervinents. Quin serà el resultat? I sap què passa? Que ho deien abans, però provenint com provenim d'una aplicació absolutament total del dret penal de l'enemic. Els independentistes, doncs home, la imparcialitat ni hi és ni se l'espera. Per tant, no ens faci entrar a parlar d'aquests temes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. La veritat és que tinc la diputada, la senyoria Cuca Gamarra com a diputada intel·ligent i una diputada molt, molt, molt contundent i molt sòlida. Vam coincidir a Sanitat durant la pandèmia i això sempre deixa una mica de petjada, però avui la càrrega de cinisme que ha fet aquí explicantnos la seva proposta, a mi em sembla fins i tot excessiva i sorprenent després de set anys de ser diputada d'aquesta cambra. És a dir, que algú del PP pugui pujar aquí i omplirse la boca d'independència, de no politització de la justícia i parlar dels jutges i dels magistrats i dels fiscals com si fossin éssers de llum. Que los malvados políticos manipulen. Em sembla que insulta bastant la nostra intel·ligència. Per tant, no entraré en el model i no entraré en el model per tres motius. El primer motiu és perquè voldria recordar en aquesta cambra que quan es va fer l'Estatut d'Autonomia, abans de ser passat pel ribot del infumable senyor Guerra, s'hi recordaran. Contenia uns apartats de justícia, un consell general propi i una administració de justícia pròpia. Aquell és el meu model. Per tant, parlant del model que ha de ser el Consell General del Poder Judicial espanyol. La veritat és que crec que com a independentista no em pertoca.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Senyories del Partit Socialista, posem aquestes xifres en perspectiva. Si calculem tres persones per habitatge a comarques gironines, aquests pisos poden donar resposta a 15 persones entre més de 830 000 habitants. Això dona un 0,0018 % de la població a Barcelona. 75 entre gairebé 6 milions. Un 0,0013 %. A Lleida, 21 persones, un 0,0046 % i a Tarragona, que és on més habitatges han posat a disposició a 168 persones, que és un 0,019 % de la població. I una pregunta més important que els fai: el Govern parla d'arribar a un parc procedent de la Sareb. De 120 000 habitatges. Si prenem com a referència els més o menys 800 habitatges posats a disposició en aquests nou mesos, el ritme seria de 89 habitatges al mes. Aquest ritme dona 112 anys per posar els 120 000 pisos a disposició. És més d'una vida sencera. I mirin, ara l'esperança de vida és llarga. I per anar acabant, no puc parlar de parc públic de la Sareb sense dir que portem anys preguntant quin és exactament el patrimoni que hi ha localitzat, on es troba i que es pot mobilitzar. Ara ens diuen que a Casa47 hi ha incorporat 42 000 habitatges de la Sareb. Diguinnos on estan.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Bona tarda. Ja trobava a faltar aquestes boniques tardes on el Partit Popular repeteix fins a la sacietat que hem de derogar la Llei d'Habitatge perquè no funciona. Ho repeteixen tant que ja començo a sentir un disc ratllat d'aquells dels 80 que ara estan tan de moda a Instagram. Avui jo els vull fer una pregunta, senyories del Partit Popular: vostès com poden afirmar tan rotundament que no funciona una llei que no apliquen a les comunitats on governen? De fet, avui m'he proposat sortir aquí amb tantes dades contrastades que, com a mínim, se'n vagin amb una mica de vergonya, si és que encara els hi queda. Les dades de l'INE, que jo no sé d'on treuen les dades dels altres, però en tot cas són unes dades que són diferents a les que nosaltres tenim. Tinc dades de l'INE clares l'any 2024, el primer any en què Catalunya va començar a aplicar la contenció, els lloguers van pujar un 3,1 % a Catalunya. Cert. Però mirem com van anar les comunitats del PP que no van aplicar la norma a les Balears. Van créixer un 4 %. El País Valencià va créixer un 5 %. De fet, al País Valencià va ser la comunitat on més van créixer de tot l'Estat.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«President, senyories, els fets dels dies 30 i 31 de juliol d'aquest any a Ceuta hem de dir que són una tragèdia humana i són també una crisi. Una crisi en moltes dimensions que exigeix responsabilitat, protecció de la ciutadania i una resposta coordinada de l'Estat. Malauradament, com sabem, la gestió ha estat dolenta i la narrativa posterior ha estat pitjor. Vull expressar també en nom d'Esquerra Republicana, la nostra empatia, primer amb les persones migrants i les famílies dels desapareguts, i també amb els ciutadans de Ceuta que pateixen una situació anòmala. Dit això, senyories, la proposició no de llei que presenta avui el Grup Popular la pensem i la veiem com una acció oportunista, sens dubte que no respon ni a la complexitat del problema i que, a més a més, consolida una visió centralista de la seguretat i el que fa és instrumentalitzar realitats molt complexes. No resol la inseguretat. No resol res. Simplement és un brindis al sol que apareix com una resposta davant la millorable, la deficient gestió del govern de coalició. Mirin, la seguretat de Ceuta i Melilla segurament exigeix ordre públic, però també proximitat, recursos i transparència democràtica. No només una visió positivista o militaritzada, ni tampoc grans declaracions grandiloqüents. Exigim al Govern responsabilitat política, però també exigim a l'oposició serietat. Si vostès, senyories del PP i del PSOE, es diuen partits d'Estat i s'ho diuen sovint, han de tenir una visió d'Estat. Posaré un exemple de la gran contradicció del Partit Popular en aquesta gestió, on aquest enfocament, el PP parla de retornar a tothom de manera immediata, però la forma de treure pressió a la ciutat de Ceuta sense deportar il·legalment és portar la gent a la península. Un tabú que el PSOE tampoc s'atreveix per pressió de la Comissió Europea o del propi PP, perquè aquí només hi ha dues solucions senyories, dues solucions. O es viola la llei retornant sol·licitants d'asil menors i altres automàticament, o s'envia a la península a les persones per treure pressió a Ceuta. Per cert, senyories del PP m'haurien d'explicar algun dia com poden defensar a la vegada que estan al costat de la ciutat de Ceuta, on tenen la presidència de la ciutat i que la majoria o gairebé totes, totes les comunitats autònomes que vostès governen, no volen acollir cap infant migrant. Com es pot defensar les dues coses alhora si no és des d'un cinisme extraordinari, senyories del PP?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Por tanto, sí, son ayudas útiles, vicepresidenta; las consideramos necesarias y Esquerra Republicana, reitero, volverá a votar a favor. Aprovecharé estos tres minutos y pico que me quedan para hacer una reflexión que va más allá de este decreto. Todo lo que acabamos de explicar, lo que usted ha contado también, todo lo que hemos oído del resto de los portavoces -algunos compartimos más con ellos, otros menos- pasa cuando ya ha llegado el incendio, el fuego. Ocurre cuando ya estamos con el problema, cuando hemos confinado a decenas y decenas de personas, cuando el autónomo ya ha tenido que bajar la persiana, posiblemente para no poder abrirla de nuevo; pasa cuando ya una empresa ha cerrado o cuando la familia ya ha perdido su casa. Y nosotros queremos que, mientras estemos en este Estado, este Estado sea igual de rápido, sea igual de urgente antes como después del incendio. Eso es lo que queremos, vicepresidenta; es lo que pedimos, porque los incendios no se apagan solo cuando hay llamas, se apagan durante todo el año. Se apagan gestionando bosques, manteniendo campos y pastos con agricultores, ganaderos y ganaderas. Se apagan cuando el territorio está vivo, cuando late, cuando no se abandona, haciendo viable económicamente la gestión forestal; es decir, que salga rentable trabajar el bosque. Se apaga con prevención, en definitiva. Y eso, señorías, también es política social. Eso es política social, porque cuando desaparece una explotación agraria, cuando se abandona un campo o deja de labrarse, cuando deja de pastar un rebaño, no solo tenemos un problema económico, tenemos más continuidad forestal, tenemos más combustible y tenemos, sin duda, un territorio sumamente vulnerable. Los agricultores y los ganaderos no forman parte de un decorado del mundo rural, a ver si nos lo metemos entre ceja y ceja. Son infraestructuras de país y también son prevención de incendios. Por eso se lo decimos: bienvenidas las prestaciones extraordinarias, bienvenida la protección de los trabajadores, bienvenidas las medidas para los autónomos y bienvenidas las medidas para las empresas. Pero necesitamos la misma determinación política y presupuestaria para prevenir, porque prevenir también es gobernar y hoy gobernar también es hacerlo contra un cambio climático que ya existe. Es decir, yo agradecería, señorías, que nos dejen salir a este atril a aquellos que tenemos la ciencia como nuestro libro de cabecera en la mesita y que les digamos a los que están en esta bancada (señalando la parte derecha del hemiciclo) que el cambio climático es una realidad. Es una realidad desde hace décadas. Ahora ya no lo podemos parar. Lo que podemos hacer, eso sí, es acostumbrarnos a él y adaptarnos a él. Y, para ello, para adaptarnos, tenemos que adelantarnos, prevenir y, sobre todo, hacer medidas en contra de lo que puede venir. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes a todas y a todos. Señor Cervera, los que se tendrían que plantear al lado de quién están son ustedes. Permítame que se lo diga. (Aplausos). Dicho esto, vicepresidenta, buenas tardes. En Esquerra Republicana votaremos a favor de la convalidación de este real decreto. Lo haremos porque cuando una emergencia obliga a una persona a abandonar su hogar, cuando una emergencia obliga a alguien a no poder acudir al trabajo porque le han tenido que evacuar o porque tiene que recuperar sus bienes o cuidar a su familia, la última de las preocupaciones que tendría que tener es si va a perder su trabajo o cómo llegar a final de mes. Esta tendría que ser su última preocupación. Y aquí se incorporan medidas que creemos que son necesarias. Celebramos que una persona trabajadora pueda suspender el contrato cuando una evacuación o restricción de acceso o cualquier otra medida de protección civil le impide acceder a su casa y eso hace imposible poder acudir al trabajo. Celebramos que se proteja también a quien necesita tiempo para encontrar casa si se ha visto afectada por un incendio, limpiarla, adecuarla, reacondicionarla, recuperar sus bienes o hacer presencialmente los trámites imprescindibles que hay que hacer tras un incendio. Y celebramos que estas personas puedan acceder a la prestación extraordinaria por emergencia extrema sin tener que acreditar un periodo mínimo de cotización. Una prestación del 70 % de la base reguladora que podrá mantenerse mientras dure la situación que la justifica, aunque el periodo, permítame decirlo, de cuatro meses que marca este real decreto puede ser demasiado corto en zonas que ya sufren algún problema o con alguna actividad económica en declive. Queríamos apuntarlo.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Per tant, si són mesures útils, vicepresidenta són mesures que nosaltres entenem necessàries. I Esquerra Republicana, ho reitero, hi votarem a favor. Però permeti'm també amb aquests tres minuts i escaig que em queden fer una reflexió que va més enllà d'aquest decret. Tot el que acabem d'explicar, tot el que ens ha explicat vostè, tot el que hem sentit de la resta de portaveus, alguns ho compartim més, d'altres ho compartim menys, què passa quan el foc ja ha arribat? Passa quan ja hem evacuat. Passa quan ja hem confinat desenes i desenes de persones, passa quan l'autònom ja ha hagut de tancar la persiana, possiblement per no poder obrir més. Passa quan una empresa ja ha hagut d'aturar l'activitat. O passa quan la família ja ha perdut casa seva. I nosaltres volem que mentre estiguem en aquest Estat, aquest Estat sigui igual de ràpid, sigui igual d'urgent abans de l'incendi que després de l'incendi. Això és el que volem. vicepresidenta. Això és el que demanem perquè els incendis no s'apaguen només quan hi ha flames. Els incendis s'apaguen durant tot l'any, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen mantenint camps, mantenint pastures, s'apaguen amb pagesos, amb ramaders amb ramaderes, s'apaguen quan el territori és viu, quan el territori batega, quan al territori no s'abandona, s'apaguen, fent viable econòmicament la gestió forestal. És a dir, treballar el bosc surti rentable, s'apaga, en definitiva, amb prevenció. I això, senyories, també és política social. Això és política social, perquè quan desapareix una explotació agrària, quan s'abandona un camp o deixa de conrearse, quan deixa de pasturar un ramat, no només tenim un problema econòmic, tenim més continuïtat forestal, tenim més combustible i tenim, sens dubte un territori extremadament vulnerable. La pagesia i la ramaderia no són un decorat del món rural. A veure si ens posem entre cella i cella. Són infraestructures de país i són també prevenció d'incendis. Per això els diem benvingudes les prestacions extraordinàries. Benvinguda la protecció dels treballadors. Benvingudes les mesures per als autònoms. I benvingudes les mesures per a les empreses, però necessitem la mateixa determinació política i pressupostària per prevenir, perquè prevenir també és governar. I avui governar també és ferho contra un canvi climàtic que ja existeix. És a dir, jo agrairia, senyories, que deixessin de sortir en aquest faristol aquells que tenim la ciència a la tauleta de nit com un referent. Sortir en aquest faristol i explicar reiteradament a les persones d'aquesta bancada que el canvi climàtic és una realitat. El canvi climàtic és una realitat fa dècades. Ara ja no el podem aturar. El que podem, el que podem fer, això sí, és acostumarnos i adaptarnos. Cal avançarnos, prevenir i, sobretot, fer mesures en contra el que pot venir.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«També considerem positiu aquesta protecció. Arribi a les persones sòcies treballadores de cooperatives que s'ampliï el permís en cas de mort provocada pels incendis fins a 5 dies hàbils posteriors a l'enterrament. I, sobretot, que qualsevol represàlia empresarial per exercir aquests drets sigui nul·la. Això també ho celebrem perquè els drets només són drets. Evidentment, sí es poden exercir sense por, hi ha una qüestió especialment important per a nosaltres, que és la qüestió dels autònoms, un col·lectiu que ens ocupa, que ens preocupa enormement. Aquest decret permet que els autònoms que hagin hagut de cessar totalment o parcialment la seva activitat a causa dels incendis puguin accedir a la prestació per cessament d'activitat sense haver d'acreditar la força major en els termes habituals. Perquè quan parlem d'això parlem del petit comerç. Parlem d'un taller d'un professional d'activitats vinculades moltíssimes vegades al món rural. Persones que d'un dia per l'altre poden veure com el foc atura completament la seva vida i també la seva font d'ingressos. I també aquest Real Decret preveu exoneracions del cent per cent de determinades cotitzacions empresarials entre agost i novembre per a les empreses afectades que hagin d'aplicar algun ERTO.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Gràcies, presidenta. Bon vespre a totes i a tots. Senyor Cervera, els que s'haurien de plantejar a quin costat estan son vostès. Permeti'm que li ho digui. Dit això, vicepresidenta, bona tarda. A Esquerra Republicana votarem a favor de la convalidació d'aquest Reial Decret. Ho farem perquè quan una emergència obliga a una persona a abandonar casa seva, quan una emergència obliga a algú a no poder anar a treballar perquè l'han hagut d'evacuar o quan ha de recuperar els seus béns o cuidar la seva família, l'última de les preocupacions que hauria de tenir és si perdrà la feina o com arribar a final de mes. Aquesta hauria de ser l'última preocupació i aquest decret incorpora mesures que considerem necessàries. Celebrem que una persona treballadora pugui suspendre el contracte quan una evacuació o una restricció d'accés o una altra mesura de protecció civil li impedeix accedir a casa seva i això fa impossible anar a treballar. Celebrem que es protegeixi també qui necessita temps per tornar a casa quan ha estat afectada per un incendi, netejarla, adequarla, condicionarla a recuperar els seus béns o fer presencialment els tràmits imprescindibles que s'han de fer després d'un incendi. I celebrem que aquestes persones puguin accedir a una prestació extraordinària per emergència extrema sense haver d'acreditar un període mínim de cotització. Una prestació del 70 % de la base reguladora i que es podrà mantenir mentre duri la situació que la justifica. Tot i que el període deixam'ho dir de quatre mesos que marca aquest Reial Decret, pot ser massa curt en zones que ja pateixen despoblament, alguna activitat econòmica en declivi. Això sí que voldríem apuntarho.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todos y a todas. Gracias, presidenta. Vicepresidenta, un verano más de incendios, de fuego y, desgraciadamente, de vidas perdidas. Un verano más de miles de personas evacuadas, de personal jugándose la vida y de territorios enteros pagando las consecuencias, si me permite que lo diga así, de no habernos anticipado una vez más. Ministra, cuando se quema el país la transición no puede esperar, porque no hablamos de una sucesión de accidentes aislados. Hablamos del julio con más superficie quemada en treinta años; hablamos, como ha dicho usted, de más de 260 000 hectáreas afectadas hasta el 20 de agosto y de cuatro grandes incendios forestales, según datos provisionales del Ministerio. Hablamos de Burgohondo y de Navaluenga - en Ávila-, de La Mierla - en Guadalajara-, de Aragón, de la Sierra de Espada del país valenciano o de Los Gallardos -en Almería-, donde el fuego supuso una tragedia humana insoportable. Y en Cataluña hablamos de las Gavarres: miles de hectáreas quemadas, miles de personas confinadas, casas afectadas y un espacio natural de un valor -como sabe usted- incalculable, golpeado por un incendio de sexta generación. Y menciono y hago énfasis en lo de sexta generación, porque ahí estamos, los incendios ya son de sexta generación. Y mire, vicepresidenta, las Gavarres nos han vuelto a mostrar que cuando la columna convectiva se eleva kilómetros y el fuego crea su propia meteorología, la capacidad de extinción tiene un límite. Y eso se dice muy rápido, pero es extremadamente importante y gravísimo. Por eso, en Esquerra Republicana volvemos a decirlo muy claro y puede sonar a tópico, pero, señorías, los incendios no se apagan solo en verano. Los incendios se apagan en invierno gestionando bosques, se apagan con agricultores, con ganaderos y ganaderas, se apagan manteniendo los campos, los pastizales y los caminos, se apagan haciendo que sea rentable -es muy importante- la actividad forestal. Se apagan con prevención, con planificación y, evidentemente, con recursos que sean estables. Y sí, es verdad, hay que reforzar los dispositivos, pero habrá incendios -y vuelvo a ello- que en determinadas condiciones no vamos a poderlos apagar, y decir lo contrario es engañarnos, engañar a la ciudadanía y poner en riesgo también a los equipos de emergencia. Tenemos demasiado territorio abandonado, demasiada masa forestal continua, con bosques estresados no, estresadísimos y cargados de combustible. Y a todo eso hay que añadirle sequías, temperaturas extremas y olas de calor más largas y persistentes que nunca.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I ara sí que acabo. Incendis i energia formen part d'un mateix debat i el debat és, senyories, ens anticipem o improvisem. Si cuidem el territori o no, cuidem el territori i només intervenim quan crema, si governa la democràcia o governen els oligopolis, si Catalunya decideix o Madrid administra les nostres competències i els nostres recursos. Aquesta és la nostra clau republicana. Un país viu no es governa contra el territori, sinó amb el territori. La transició no la poden dictar ni els negacionistes de VOX, ni el Partit Popular, ni els consells d'administració i les decisions, vicepresidenta, que afecten Catalunya. Li ho torno a dir, es prenen a Catalunya. I davant d'aquesta emergència no volem un gran pacte ple de titulars i buit. El que volem són compromisos verificables. Ara sí que acabo, presidenta. Volem prevenció forestal durant tot l'any volem suport al món rural, volem recursos pels territoris, desplegament accelerat de renovables, xarxa i emmagatzematge, manteniment del calendari nuclear sense efecte, dominó i una transició justa abans, durant i després dels tancaments. Perquè el proper gran incendi no començarà el dia que aparegui la primera flama. Comença avui si tornem a arribar tard a la prevenció i la propera pròrroga nuclear, vicepresidenta, tampoc no començarà el dia que una empresa li demani. Comença avui si el Govern torna a ajornar sine die les inversions que fan possible el tancament. Catalunya, doncs, no vol haver d'escollir entre protegir el territori i tenir energia. Volem protegir el territori i volem alhora també garantir l'energia i decidir com fem totes dues coses. I sí, aquesta capacitat de decidir plenament al final només té un nom, vicepresidenta, i es diu independència.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo afronta lo que queda?
«Gracias. Señor presidente, las intenciones están siempre bien. Usted ha dicho que quiere ser presidente en 2027 y más allá. ¿Cómo lo va a hacer? ¿Cómo se hace esto? ¿Con quién va a sumar? Nunca mejor dicho. ¿Con quién va a poder? Nunca mejor dicho. A mí los números no me salen y me duele la boca ya de decirlo. No salen. ¿Saben a quién le salen los números? A esta gente. (Señala hacia los escaños de los grupos parlamentarios Popular en el Congreso y VOX). En las últimas diez encuestas: 194, 203, 204, 209, 205, 201, 208, 207, 202 y 213. Son los diputados que suman PP y VOX en las últimas diez encuestas. (El señor Tellado Filgueira: Es así). La gente que nos ve, que nos escucha, ¿es consciente de lo que es capaz de hacer esta gente aquí con 210 diputados? (Rumores). Cargarse el sistema público de pensiones. (Protestas). Cargarse el sistema público de prestaciones. Cargarse el sistema educativo público. Cargarse el sistema sanitario público. (Continúan las protestas) Y cargarse las competencias y la representación política aquí de Cataluña, de Euskadi y de Galicia. Si pueden, si llegan a 210, jamás aquí habrá esta representación política.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Miren, la vicepresidenta Aagesen va a comparecer: escucharemos las explicaciones, fiscalizaremos lo que haga falta y vamos a exigir lo que haga falta. Pero les pedimos algo muy sencillo a ustedes: menos comparecencias para buscar culpables y más disposición a buscar y encontrar soluciones, porque el cambio climático no pregunta quién gobierna, porque al fuego le da lo mismo por quién vota uno u otro. Nosotros podemos discrepar -y mucho, discrepamos mucho- sobre el Estado que queremos, y también sobre qué fronteras queremos. De hecho, incluso podemos discrepar sobre dónde debe residir la soberanía; discrepamos muchísimo. Pero, mientras que nosotros hablamos de fronteras, los incendios las atraviesan, y, ante una amenaza de esta magnitud, solo hay dos opciones: hacer política para encontrar soluciones o bien hacer política con las cenizas, y nosotros, desde Esquerra Republicana, siempre elegimos la primera. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Y, termino, presidente. Permítanme que les añada algo más. Nosotros somos independentistas. Bien, lo saben ustedes, lo sabe todo el mundo. Yo no tengo que esconder a nadie que deseamos una república catalana y no renunciamos a ello. Pero también sabemos perfectamente que ante una emergencia climática hay que cooperar con quien haga falta y desde donde haga falta, porque el fuego no entiende de fronteras, porque la sequía tampoco, porque una ola de calor no mira el mapa el día antes de llegar, porque los episodios extremos que provoca el cambio climático tampoco piden pasaporte. Por ello nosotros, que somos independentistas, podemos sentarnos en torno a la mesa y trabajar para encontrar soluciones compartidas ante una emergencia que nos afecta a todos. Nosotros lo tenemos claro. La pregunta es: ¿qué hace el Partido Popular? ¿Qué demonios hace el Partido Popular? ¿Qué hace un partido que se proclama defensor de España pero que, cuando se le propone sentarse con el resto de Administraciones para afrontar una de las mayores amenazas que tenemos ante nosotros, prefiere levantarse de la mesa? Y le recuerdo el famoso pacto de Estado en materia de pacto climático. ¿Cuáles son sus propuestas? Porque hace mucho tiempo que dura esto. ¿Se han querido sentar ustedes? ¿Cuáles son las propuestas? Incluso, los independentistas sentimos que ante el fuego hace falta cooperar, así que tal vez el problema del Partido Popular no sea un problema territorial, sino que simplemente prefiere la confrontación a las soluciones.»