Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
99 declaraciones · página 3 de 4
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Els joves, per tant, i em sembla que és prou clar, estan rebent la pitjor part. Segurament, vaja segur, per l'abús de les pantalles. 7 de cada 10 joves catalans utilitzen el mòbil a les fosques abans d'anar a dormir. Això és un mal hàbit que, efectivament, està influint en la mala salut visual. Per tant, estem parlant d'una autèntica pandèmia entre els joves, entre els menors, però també entre els adults, agreujada des de la pandèmia de la covid, com en el cas dels problemes de salut mental. Però aquesta redefinició del marc general de la cartera de prestacions no es pot fer, no es pot fer, si no hi ha una transferència de recursos a les comunitats autònomes. I avui tothom votarà a favor o bé s'abstindrà, però vaja, que la proposta segur que sortirà endavant, però a mi m'agradaria en aquest punt compartir-los una reflexió. Hem vist massa sovint com els partits de Govern prenen en consideració les iniciatives dels parlaments autonòmics o fins i tot les nascudes de la voluntat popular, les famoses ILP, i al final es queden al calaix, dormint el somni bíblic dels justos. Per tant, potser haurem d'acabar convertint el que demana aquesta iniciativa en esmena i presentar-la en alguna de les lleis que presenti el Ministeri de Sanitat, per assegurar que això sigui una realitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte. I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a lhora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, shan disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l'any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l'1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte. A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l'Estat espanyol.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«En tot cas, la nostra obsessió no és tant que el Govern no pugui donar una passa sense que abans ho hagi portat aquí i s'hagi votat. La nostra obsessió és una altra. La nostra obsessió és que, si hi ha d'haver una major inversió en defensa, primer sigui en aquest context, en el context de la construcció d'una defensa europea al costat d'Ucraïna, òbviament, però que aquesta major inversió es focalitzi en el sector industrial, i que, a més a més, aquesta focalització en el sector industrial i en el tecnològic estigui orientada d'una forma clara a una distribució territorial equitativa, i que, a més a més, arribi a empreses grans, a empreses mitjanes i a pimes. Per a Junts per Catalunya és imperatiu. Que es tracti també de tecnologia dual. Aquestes inversions en tecnologia dual poden ser útils per a la defensa i poden aportar beneficis, com ha passat durant tota la història, també en sectors civils d'una forma molt important. Per tant, nosaltres defensem que s'inverteixi a millorar el coneixement o les tècniques i processos per crear eines i màquines productives, o en sistemes i metodologies que ajudin a resoldre de forma eficaç els nombrosos reptes que té la humanitat. Perquè reconeixem que la millora de les condicions de vida de la ciutadania té molt a veure amb l'evolució tecnològica. Les nacions de més riquesa i benestar són les que disposen de més tecnologies avançades i les usen per resoldre els seus reptes principals. Els diputats de la Comissió de Defensa fem algunes visites a algunes d'aquestes empreses, empreses de tecnologia dual, i es quedarien sorpreses com empreses desenvolupen tecnologies per a la defensa i, al mateix temps, desenvolupen tecnologies per a la salut, per a la sanitat, per a la gestió dels serveis públics. Doncs volem que això sigui..., que aquest increment de pressupost s'orienti d'aquesta manera.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«El que avui posem a la seva consideració va precisament en aquesta direcció: evitar que la protecció de la vulnerabilitat recaigui només sobre uns pocs particulars, els titulars d'un immoble i que, en canvi, sigui la comunitat en el seu conjunt qui n'assumeixi la responsabilitat. Les administracions no poden abdicar de protegir la vulnerabilitat derivant-la a alguns particulars, perquè, tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans en el seu article 25 estableix que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut, el benestar, el vestit i l'habitatge, també disposa en el seu article 17 que ningú pot ser privat arbitràriament de la seva propietat. Aquesta declaració fixa un marc comú de protecció per a totes les persones i arreu, el qual hauria d'inspirar totes les polítiques de tots els estats. I el sentit comú ens hauria d'impedir justificar que per garantir un dret humà en podem trepitjar un altre. És a dir, que per garantir el dret humà a un habitatge podem conculcar el dret humà a no ser privat arbitràriament de la nostra propietat. Alguns membres d'aquesta cambra podran argumentar que no tots els drets humans mereixen ser protegits pels poders públics. Potser aquells que, per tradició ideològica, proposen com a fita l'abolició de la propietat privada. Junts per Catalunya no. Junts no defensarem mai els drets humans a la carta. Volem defensar-los tots i arreu. Per això, per qüestió de justícia, presentem aquesta modificació legislativa.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Fa molts anys que, tant en el nostre entorn polític europeu com aquí, s'ha anat edificant l'estat del benestar. Recolzat amb fonaments potents i ambiciosos en termes de salut, d'educació, de seguretat i, més recentment, també d'acompanyament social, les anomenades potes de l'estat del benestar. Aquest sistema, sostingut pels impostos de tothom, ens permet accedir als hospitals quan patim una malaltia, enviar els nostres infants i joves a l'escola i a l'institut, gaudir d'un cert grau de seguretat gràcies a la policia i garantir, per exemple, que els nostres avis rebin una pensió, tot i que sovint aquesta sigui massa minsa, després d'una llarga vida de treball i esforç. I, si dic tot això, és perquè Junts per Catalunya defensem fermament que l'habitatge ha de constituir una nova pota de l'estat del benestar i que els poders públics han d'implementar polítiques eficaces i disposar de pressupostos robustos i sostinguts per tal que els nostres ciutadans, tant joves com famílies, puguin accedir a un habitatge digne. I fixi's que he puntualitzat que han de ser els poders públics els que han de procurar l'accés a l'habitatge. Assegurar aquest dret com tots els altres, salut, educació, seguretat, no ha de recaure sobre les espatlles de determinades persones de manera individual, sinó que ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Respecte de la resta de propostes, de nou, el Govern espanyol torna a posar-se en un terreny que no li correspon, amb clara invasió competencial, com quan parlen d'estudiar la creació d'unitats de menopausa amb caràcter multidisciplinari. Fan servir la frase de 'Col·laborar amb les comunitats autònomes', però resulta que això és competència de les comunitats autònomes. O quan des del grup socialista instaven el Ministeri de Sanitat de SUMAR ¿un punt què he vist que acaben de treure, potser perquè no s'ho havien acabat de parlar i ara ja ho han fet¿¿ Però deien vostès: 'Afavorir i millorar la coordinació dels nivells assistencials d'atenció primària i especialitzada'. Tornaven a trepitjar les competències. Han afegit un punt que diu: 'Donar suport a les comunitats autònomes en la millora dels nivells assistencials'. Home, nosaltres, més enllà de que ens donin suport, que està molt bé que ens donin suport, el que necessitem són més recursos econòmics per a la sanitat catalana, què pateix, ho sap tothom, un infrafinançament estructural gravíssim, per millorar la salut de les dones en la menopausa, una etapa, recordem-ho, què no és una malaltia, és una etapa perfectament natural, sí, però en la que necessitem cuidar-nos més i millor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Senyories, és gairebé impossible sentir parlar de salut sexual i reproductiva sense que aquesta vingui relacionada amb tabús, mites, pors, estereotips, prejudicis¿ I impossible del tot quan del què toca parlar és de salut sexual no reproductiva, quan parlem de l'arribada de la menopausa, perquè marca el final de l'etapa fèrtil de la dona i aquest ja és un canvi vital, que no una malaltia, un canvi vital què per si sol pot suposar problemes d'autoestima, de vergonya, de pèrdua de desig sexual¿ Però, sobretot, perquè a cop de fogots, la menopausa ens marca l'inici d'una sèrie de patologies, algunes importants, què no es coneixen prou i què poden comprometre seriosament la nostra salut, la de les dones. Quan ja no tenim la protecció de l'estrogen, arriba l'osteoporosi, l'augment dels nivells de colesterol, el major risc de problemes cardíacs o de diabetis, la pèrdua de memòria, l'insomni, l'ansietat, la irritabilitat, la depressió¿ En una paraula, l'acceleració dels símptomes d'envelliment en general, tot un quadre què és àmpliament desconegut i ignorat encara pel 40 % de les dones. Això vol dir que hi ha un percentatge importantíssim què, per desinformació, no rep tractament. Impacta, per tant, en la salut, en la vida laboral i en la qualitat de vida de les dones, i això és un fet què contribueix, de nou, a la bretxa de gènere.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Per fer això, no ens cal aquesta nova llei. Per fer això, el que ens cal és erradicar-ne una altra de xacra, potser menys cridanera 'a priori', però igualment lesiva, una xacra que qui la pateix és Catalunya i tots els que hi viuen. Els parlo d'una xacra que ha esdevingut una malaltia crònica per al nostre país, aplicada per tots els governs espanyols, siguin de dretes o siguin d'esquerres. Una xacra que es diu espoli fiscal i que representa cada any un dèficit de 22 000 milions d'euros, o sigui, més del doble del pressupost del Departament de Salut català. O dit de forma senzilla, perquè tothom ho entengui, 2700 euros per cada habitant de Catalunya que venen a Madrid i no tornen mai. És evident que, si no es reverteix aquesta situació, si no es posa fi a l'espoli fiscal, és impossible que cap iniciativa legislativa tingui a Catalunya l'impacte que la seva ciutadania, i en aquest cas els professionals de la sanitat, es mereixen. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Reivindiquem el que s'ha fet, i ho fem sense cap cofoisme, conscients que hi ha camí per córrer i molta feina per fer, però la volem fer des de Catalunya. I és en aquest sentit que els volem recordar que la gestió del sistema sanitari és una competència transferida a les comunitats autònomes. I, en el cas de Catalunya, el nostre sistema sanitari té un marc propi i unes particularitats que, si volen els nostres vots, han de ser respectades, cosa que reiteradament el grup popular oblida i obvia. Mirin, estem a favor d'establir mesures per garantir la seguretat i la salut del personal sanitari en els centres de treball públics i privats. Estem a favor també d'implementar els plans i les mesures necessàries per prevenir i evitar actes de violència en l'àmbit sanitari. I estem a favor d'establir obligacions i garantir drets que protegeixin el personal sanitari. Però, com els deia, també estem a favor que respectin escrupolosament els marcs competencials i la idiosincràsia de l'àmbit sanitari català. I no s'aboqui un cop més a la centralització, implementant models nacionals espanyols substitutius. I, sobretot, des de Junts per Catalunya, estem a favor de disposar del finançament just i necessari per fer les millors polítiques per a tots els ciutadans de Catalunya, i en tots els àmbits, també en el sanitari, i concretament en el d'acabar amb la xacra que representa la violència que pateix el seu personal i que avui ens ocupa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició de llei del Grup Popular sobre la violència en l'àmbit sanitari. Val a dir que des de Junts per Catalunya reconeixem i compartim la preocupació per la violència que pateix el personal sanitari en l'exercici de les seves funcions. I ho fem sabent que aquest fenomen no només posa en perill la seguretat dels professionals, sinó que també afecta la qualitat de l'atenció als pacients i, en conseqüència, el bon funcionament del sistema sanitari en el seu conjunt. El compromís de Junts per Catalunya en aquesta matèria està ben acreditat per la creació, l'any 2022, de l'Observatori per a Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya, una iniciativa implementada per la Conselleria de Salut catalana, liderada en aquell moment pel doctor Argimon. Un observatori que, en l'actualitat, compta amb una eina per a la notificació de casos de violència en el lloc de treball, per als professionals dels centres i serveis assistencials del sistema de salut del nostre país, Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la dotación adecuada de recursos para asegurar el pleno...
«El Govern espanyol ara ha de complir amb el que va validar i aportar els recursos necessaris per a garantir que les persones amb ELA que es troben en situació de gran dependència i en final de la seva vida, tinguin, per exemple, l'atenció domiciliària especialitzada de 24 hores, perquè no es produeixi una mort evitable. Una atenció que necessiten persones com el Carlos de Pablo, a qui saludo des d'aquí, que no falla mai. I bé, n'hi ha altres prestacions, però aquesta és la que més importa a les famílies perquè els garanteix una vida digna. I d'això es tractava, senyories, de garantir una vida digna per als malalts, que no volen ser una càrrega econòmica per a les seves famílies; de garantir una vida digna per a les persones cuidadores, que estan esgotades física i psicològicament. I si m'adormo? I si resulta que s'atura el respirador? I si en un moment que l'he deixat sol o sola s'ofega? Doncs aquesta angoixa és la que hem d'intentar evitar. Quan es va aprovar la llei, tothom es va fer fotos amb les associacions i amb els malalts, també el president Sánchez; però si les persones amb ELA no tenen l'atenció que estableix la llei, passaran, passarem de sortir a la foto a de sortir retratats. Cada associació està fent la seva feina a nivell autonòmic per a obtenir el compromís dels respectius departaments de Drets socials o de Salut, perquè, evidentment, hi ha una part que correspon als governs autonòmics, però les noves prestacions han de venir cobertes des de Madrid. Prou de fer més gran l'infrafinançament estructural que, per exemple, pateix Catalunya, en sanitat, on cada any s'han de posar 3000 milions extraordinaris a un pressupost de 13 000 per a cobrir les necessitats, i en Drets socials, on patim l'impagament de la llei de dependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«La iniciativa intenta solucionar una situació que genera un gran dilema. Es proposa: quan la persona que es trobi en final de vida conservi la seva aptitud per prendre decisions, la voluntat manifestada durant aquest moment prevaldrà sobre qualsevol altra voluntat prèvia, és a dir, la darrera voluntat mana sobre qualsevol voluntat anterior. I si resulta que ha perdut les seves facultats mentals a l'últim moment i per això canvia d'opinió? De nou, entenem que en aquests casos ha d'existir un acompanyament d'un professional sanitari que pugui determinar fins a quin punt un deteriorament cognitiu ha de bandejar, ha de substituir una decisió presa en plenes facultats mentals i amb plena consciència de la situació. Les administracions sanitàries han de promoure estudis sobre el deteriorament cognitiu i la seva influència en la presa de decisions. Alguns centres hospitalaris de Catalunya ja ho estan fent. Com més dades, més capacitat tindrem per legislar correctament. Respecte del model d'instruccions prèvies, a Catalunya s'han anat construint eines per part del Departament de Salut, com la de decisions compartides de l'Aquas, per informar i ajudar en un moment tan transcendent com el de deixar testimoni vital, eines que han sortit de la col·laboració amb les entitats de pacients que han anat adaptant els documents a totes les casuístiques possibles, també a la de la demència, per exemple, estipulant els graus acceptables per a la persona. Proposen que les instruccions prèvies figurin en l'historial clínic, però pot ser una mesura inútil en molts casos si no hi ha interoperativitat en el sistema. Un exemple: persona afectada per l'ELA que ja ha fet document d'instruccions prèvies demanant que no se li faci una traqueotomia -és un exemple. Arriba a urgències per una insuficiència respiratòria; surt d'urgències amb una traqueotomia feta. Els metges han fet el que calia per mantenirlo en vida, però, per desconeixement d'aquestes instruccions prèvies, en contra de la voluntat del pacient. Són temes molt delicats, són temes que aixequen dilemes, i moltes polèmiques, a vegades, que per nosaltres és important que es puguin tractar des del respecte de les competències autonòmiques. A Catalunya les tenim des de fa molts anys i pensem que les estem exercint de manera correcta. Per tant, volem continuar mantenint intactes aquestes competències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Dit això, volem deixar clar, com sempre -ja ho dèiem abans-, que les competències en sanitat són de les comunitats autònomes i també ho és la planificació de les dotacions de personal sanitari. Per tant, aquí tenim una situació de discrepància respecte d'aquesta ILP. Cada territori té el seu model sanitari i, per tant, la seva particular situació, i també s'ha de tenir en compte com evolucionen aquests models sanitaris. Cada cop hi ha més gent gran; aquest augment de l'expectativa de vida influirà en la planificació de l'atenció primària i comunitària i, a més, la gent vol ser, cada cop més, atesa a domicili. Això millora la qualitat de vida de les persones, però suposa un increment en la càrrega de treball del personal que fa aquesta atenció. I no només pensant en la gent gran, sinó també en les persones amb malalties d'alta complexitat i molt incapacitants, com l'ELA, que requereixen atenció especialitzada domiciliària. És important tenirho en compte, no oblidarho a l'hora de valorar l'aplicabilitat d'aquesta iniciativa, com també no oblidar que quan es trenca la nostra salut busquem refugi en elles, les infermeres. Com deia la jugadora del Barça Aitana Bonmatí celebrant el Dia Internacional de les Infermeres, són cada dia mil professionals en una de sola. Elles sí que tenen mèrit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«La professió ha donat un cop al damunt de la taula per reclamar solucions en moltes ocasions; fa unes setmanes, aquí mateix, al Congrés, quan la representant de la comissió promotora d'aquesta iniciativa legislativa popular denunciava que aquesta iniciativa, nascuda fa més de cinc anys, va ser prorrogada fins a vuitantatres vegades la legislatura anterior. Avui, si es pren en consideració, es tornarà a posar en marxa el rellotge de la tramitació parlamentària, i totes i tots hem d'estar a l'alçada de qui ens cuida a la consulta, al domicili, a l'hospital o a d'altres serveis. Ara som nosaltres els que ens hem de cuidar d'ells, però, si m'ho permeten, nosaltres, a Junts, el que els diem és que ho volem fer des de Catalunya, perquè per això tenim les competències. Més infermeres és més salut, més seguretat i menys despesa. La sobrecàrrega sobre les infermeres fa que els pacients tinguin un major risc de patir errades sanitàries, com en la medicació, o complicacions evitables, com infeccions hospitalàries o les conegudes úlceres de pressió, que es tenen per estar massa sovint en una mateixa posició. També hi ha més possibilitat d'allargar l'estada a l'hospital o que hi hagi un major nombre de reingressos, i això té un gran cost sanitari i, a més, un major risc de mort. Aquestes afirmacions estan basades en els estudis desenvolupats per la infermera Linda Aiken al llarg de trentacinc anys de professió i en més de trenta països. Linda Aiken, que és, per cert, doctora honoris causa per la Universitat de Vic, on van tenir molt clar -molt clar- el valor del seu treball d'investigació i anàlisi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Nosaltres no hem presentat esmena al respecte, evidentment, de la gestació subrogada perquè avui no tocava, però sí que hem presentat una esmena per demanar afegir un punt perquè el registre d'objecció de consciència, respecte de la intervenció directa en la pràctica de la interrupció, sigui, com dèiem, de cada centre sanitari del sistema públic de salut i no d'àmbit autonòmic, i encara menys que constin aquestes dades de l'objector a l'Institut Nacional de Gestió Sanitària. Gràcies. Gracias, presidente. Señorías, asistimos hoy a un nuevo capítulo de esta guerra PP-PSOE, una acción-reacción del PSOE intentando parar el golpe mediático del PP cuando el PP anuncia que pondrá en marcha una iniciativa para eliminar la obligatoriedad de hacer uso del permiso de paternidad de seis semanas postparto. El PP lo ha vendido como flexibilidad para que las familias dispongan como consideren de este permiso. El PSOE lo ve -y nosotros también, que conste- como un retroceso, ya que la obligatoriedad tiene como objetivo que las madres estén acompañadas de los padres en la tarea de cuidar a la criatura que acaba de llegar a este mundo. De hecho, esta obligatoriedad de hacer uso del permiso en el caso de los padres de forma simultánea con las madres se implementó porque la flexibilidad previa servía para que los hombres terminasen delegando en las madres la atención al recién nacido, esto de acuerdo con los datos de la Seguridad Social.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Per acabar, deixi'ns fer memòria d'una altra esmena de Junts que tampoc no va prosperar en la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva, la que suprimia l'article que feia referència a la gestació per subrogació. La llei la qualifica com una forma de violència contra la dona i aquesta vam considerar que és -valgui la redundància- una consideració que genera estigma als nens i nenes que viuen a l'Estat i que són fruit d'una gestació subrogada. Aquesta falta de sensibilitat respecte d'ells també s'hauria de corregir, com també les dificultats que els pares tenen a l'hora de fer els tràmits de filiació. Que ho acabin pagant els nens és una conseqüència, una vegada més, indesitjada. El mes de setembre, el Tribunal Suprem va autoritzar els pares d'un nen nascut per gestació subrogada a modificar en el Registre Civil el lloc de naixement. Inicialment hi constava la població estrangera on havia nascut. Se'ls ha permès posar el domicili familiar per protegir de nou l'interès del menor. Evidentment, si al registre hi consta un país estranger quan els pares no hi tenen relació amb aquest país, més enllà de que és on han anat a fer la gestació subrogada, s'està remarcant el caràcter adoptiu de la filiació del menor i, per tant, les seves circumstàncies d'origen. Això entenem que ens hauria de preocupar a totes i a tots, que no s'acabin fent lleis que poden generar situacions que acabin anant en contra del bé superior dels infants.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Deixant de banda aquest estira i arronsa que es porten vostès, el PSOE i el PP, volem posar el focus en un fet inqüestionable: el Govern espanyol sembla no tenir capacitat de fer complir la llei perquè no en controla l'aplicació allà on no té competències. Això és de calaix. I m'explico. En la seva iniciativa denuncien que hi ha comunitats autònomes on no es pot complir la Llei 1/2023, que garanteix l'accés públic, universal i gratuït als serveis i programes de salut sexual i salut reproductiva, serveis que inclouen l'avortament voluntari legal, com a conseqüència, per exemple, que algunes comunitats no compten amb un registre d'objectors de consciència que permeti fer compatibles tots dos drets: el d'objecció i el dret a poder avortar a la sanitat pública, tal com recull la llei. Els recordo que Junts va presentar una esmena que vostès, els senyors del PSOE, van rebutjar, en què es demanava que el registre no fos a nivell autonòmic, sinó de cada centre del sistema públic de salut. Ho demanaven els metges també per raons de confidencialitat respecte dels seus posicionaments, i estava plenament justificat perquè facilitava el servei, com ha quedat demostrat -sí, facilitava el servei. I ara estem veient que aquell 'no' ha tingut, podríem dir, unes conseqüències indesitjades.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Moltes gràcies, presidenta. Primer de tot, he de recordar-los que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, tal com recull l'article 123 de l'Estatut de Catalunya, i aquesta competència inclou la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, una competència que també inclou la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Així mateix, l'article 28 de l'Estatut empara els drets dels consumidors i dels usuaris i el seu dret a la protecció de la seva salut i seguretat, i també expressa que aquests, els usuaris, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. Però, anant més enllà, en l'article 49 s'indica que els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i d'arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Per tant, un cop més ens trobem davant d'una proposta, la seva, per modificar una llei estatal referent i ocupant una competència exclusiva de Catalunya. I nosaltres, per tant, un cop més defensarem les competències de Catalunya i plantarem cara davant dels continuats intents d'ingerència i de supeditar-nos. Plantar cara, que vol dir la presentació d'una esmena a la totalitat a aquesta proposició de llei per protegir la invasió competencial que s'està pretenent portar a terme, una esmena a la totalitat que, a més a més, com ja ho hem vist en altres ocasions, no la aixecarem si no hi ha acord en matèria competencial.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gràcies, presidenta, vicepresidenta. Preguntem per l'absentisme laboral i ho fem en el marc del debat iniciat fa quinze dies a proposta de Junts per Catalunya en el Parlament català per la preocupació generada per la seva evolució en el nostre país, Catalunya, perquè en els darrers deu anys ha anat en augment. Per exemple, s'ha doblat l'absentisme per incapacitat temporal, arribant a la mitjana de 7,5 hores mensuals per treballador, que representa un cost directe, segons PIMEC, estimat en l'equivalent al 5,08 del nostre PIB. I és evident que la dimensió d'aquestes dades impacten. Impacten en la societat, perquè afecta la salut i el benestar de moltes persones treballadores. Impacta a les empreses perquè posa en perill la seva viabilitat, especialment d'aquelles més petites. I, finalment, impacta en el conjunt de l'economia perquè la fa menys competitiva. Saben bé que nosaltres voldríem donar resposta a aquesta situació des del Parlament de Catalunya, amb tota la capacitat legislativa i des d'una Generalitat que prioritzés Catalunya. Però avui no passa ni una cosa ni l'altra. I malgrat la molt bona feina que segur faran els nostres companys a la cambra catalana, necessitem que el govern de l'Estat no defugi la seva responsabilitat i és per això que li demano quines mesures prendrà el seu govern per revertir aquesta situació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Hi ha altres incongruències, també. La iniciativa ha de servir per incorporar mesures reparadores per les dones que han patit agressions per donar compliment, tal com diuen vostès, al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere; ja ho ha comentat abans el diputat del PNB. En concret, incorporen la mesura 107, que és del 2017, i que estableix que s'ha de suprimir l'atenuant de reparació del dany en els casos de violència de gènere. Això és el que diuen en el preàmbul, però després, quan passem a la part dispositiva, cauen en la contradicció, ja que no treuen aquest atenuant del Codi Penal, sinó que el que fan és afegir que la reparació haurà de comprendre tots els conceptes continguts a les lleis integrals, és a dir, que la reparació econòmica ha de ser més àmplia. Per tant, no es suprimeix la reparació econòmica com a atenuant. I no està clar, de tota manera, com s'ha de determinar aquesta reparació integral que contempla, per exemple, el dany físic i psicològic, inclòs el dany moral, el dany a la dignitat; la pèrdua d'oportunitats, incloses les d'educació, d'ocupació; prestacions socials als danys materials; la pèrdua d'ingressos, inclòs el lucre cessant; el dany social entès com el dany al projecte de vida, o el tractament terapèutic, social i de salut sexual i reproductiva.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. És evident que se li han acumulat les compareixences. És el que passa quan no es compareix en temps, que se n'acaba perjudicant la forma. Avui, doncs, hem de tractar conjuntament dos temes que si bé és veritat que es poden molt ben relacionar, hagués anat molt millor poder-los tractar per separat. Però, què hi farem? Ja sabem que la celeritat tampoc és una virtut d'aquest Govern. Mirin, el president Puigdemont ens deia aquest darrer cap de setmana que el repte demogràfic és crític per tots els països, també per al nostre, per Catalunya, i que aquesta és una de les qüestions que hauria de ser el centre del debat polític, perquè ho condiciona tot. Afegia que per fer això és necessari superar el curt termini i ser capaços, sense deixar d'atendre allò immediat, de preparar-nos per al futur. A Junts per Catalunya sabem que per poder parlar de llengua, de cultura, d'ensenyament, de salut, d'energia, d'infraestructures, d'economia, de comerç, de serveis socials i també de migracions hem de pensar en llarg i hem de pensar en gran. Nosaltres sabem el país que volem, sabem la Catalunya que necessitem. És una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem eines i recursos, o com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, volem poder, volem ser sobirans; poder i sobirania per decidir el nostre futur; poder i sobirania per gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Perquè ho entenguin bé, volem ferrocarrils de la Generalitat a pertot, ferrocarrils de la Generalitat on decidim nosaltres i que el servei respongui a l'interès dels catalans. No volem Rodalies de Renfe on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que encara que alguns no ho vegin, no són els interessos dels catalans.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Reconoce el déficit fiscal que padece Cataluña y se compromete a eliminarlo a través del concierto...
«Ni l'acord inconcret publicat ni vostè aclareixen en què consisteix exactament aquest acord. I no ens ha dit tampoc la xifra que hauria de saber si realment hagués tancat un acord de finançament per Catalunya. Queda clar que no hi ha concert ni res que se li assembli, i això també ho sap el Partit Popular. I ahir vostè va aprovar un altre cop el sostre de despesa al Consell de Ministres. Parlem clar, senyora Montero, Europa els diu a vostès que es poden gastar 40 000 milions d'euros de més l'any que ve com a dèficit i la manera com vostès repartiran aquests 40 000 milions d'euros és el que haurem de votar aquí. I com els repartiran? Això és el que vostès no expliquen. D'aquests 40 000 milions d'euros han decidit que se'n queden per vostès gairebé el 90 %, més de 35 000 milions d'euros sense explicar amb què se'ls gastaran. Perquè no se'ls gastaran ni en pensions, ni en atur, ni en serveis socials, ni en ensenyament, ni en salut. 35 000 milions d'euros se'ls queden vostès. I per Catalunya? Què toca a Catalunya? Diu vostè que la seva proposta beneficia totes les comunitats autònomes. Menteix. Vostès es queden 35 000 milions d'euros i el que toca a Catalunya no arriba ni a 100 milions. Si es pensen que lluitem per la independència per acabar conformats amb una mica de morralla és que vostès encara no han entès com actua el partit que representem, el partit del president Puigdemont. Volem el control. Que Catalunya -ni Madrid ni vostès- que Catalunya mani sobre tots els ingressos, totes les despeses i totes les polítiques de Catalunya. Aquest és el debat real. El poder o el té Madrid o el té Catalunya. I recaptar i enviar els diners dels catalans o tornar els diners dels catalans a la caixa espanyola, ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. Senyora ministra, si vol resultats diferents, faci coses diferents.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Per tant, a veure si a tots plegats els ho fem entendre, avui que parlem d'economia. Els problemes de Catalunya no són creacions literàries. Són la descripció mil·limètrica d'una asfíxia econòmica premeditada. La locomotora, senyories, tots, tots, la locomotora, que és com els agrada definir Catalunya, no pot més. No pot més. Senyories, prou pujar a l'espatlla del potencial econòmic de Catalunya. Deixin de negar l'evidència i escoltin Catalunya. Escoltin Catalunya. Encara que avui, això, la veritat és que va d'una altra història. I acabo, amb el permís del president, amb una reflexió final. Segurament, aquesta serà la meva última intervenció en aquest Congrés. No s'alarmin, no és greu; no és salut, només és política. Tranquils. Però no me'n podia anar sense recomanar-los a tots civilitat, veritat, negociació i política. No vull marxar sense advertir-los, també a vostès, abans, que Catalunya sempre hi és, que som una nació, que amb aquest poble no s'hi juga. Els conflictes nacionals no es resolen amb quatre gestos i amb uns quants copets a l'espatlla. No, senyora ministra. És un mal costum negar els problemes de Catalunya, massa estès. És un pèssim costum negar els drets polítics de Catalunya. És un desastre absolut mantenir l'asfíxia econòmica premeditada de Catalunya. És un cop d'estat en tota regla que els jutges facin trampes amb les lleis que s'aproven en aquest Congrés. Senyories, no s'ho deixin fer més. Els polítics som artesans i el nostre ofici és el futur. Ridiculitzar, menystenir, aigualir el conflicte que denunciem i desdenyar la realitat de Catalunya que els exposem els que en som, els que en venim, obliga el catalanisme polític a mantenir-nos tossudament fidels al poble i als anhels de Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?
«Dediquin menys energies a fer-se forts, a agafar múscul a costa de les nostres competències i més energies a fer bé la seva feina. Per exemple, a garantir que hi hagi existències a les farmàcies, on falten més de vuit-cents tractaments i productes sanitaris -?com els obturadors de colostomia o les bosses d'orina per les que els hi preguntàvem fa uns dies- o redueixin també el temps d'incorporació dels medicaments, els que estan aprovats per l'Agència Europea, al sistema públic de salut. Espanya ha tornat, amb les dades a la mà, a repetir aquesta dada: més de sis-cents dies de retard. Mire, señora ministra, lo hemos vuelto a ver. Los discursos que hace públicamente no van acompañados de acciones que demuestren ese respeto. Al contrario, su guerra con Ayuso ha convertido en víctima colateral al modelo sanitario catalán; un modelo construido hace siglos por nuestra sociedad civil y que sigue siendo un referente, a pesar del ahogo económico y de su infrafinanciación, y a pesar de la mala gestión de las competencias que sí que tienen en su ministerio. Si se sale con la suya, con su modelo de gestión pública directa, los catalanes tendremos que renunciar a ser atendidos dentro del sistema público en centros referentes como San Juan de Dios, la Fundación Puigvert, el Instituto Guttmann y todas las fundaciones sanitarias como Mutua de Tarrasa, Mollet y Palamós. Todos trabajan para nuestro sistema público y los catalanes estamos encantados. Respeten las competencias de la Ley General de Sanidad. La organización de la provisión de servicios sanitarios es de la Generalitat. Si hay que seguir haciendo el catálogo de servicios, proporciónennos recursos. Sin una financiación justa, nos abocan al desastre. Con el dinero que va a Madrid y no vuelve, reduciríamos, por ejemplo, las listas de espera. Los proyectos de su Agencia Estatal de Salud Pública, su ley de universalidad o la de la equidad pisan nuestras competencias. Se lo volvemos a decir, el modelo sanitario catalán no se toca, es una línea roja para Junts. Por eso, ya va siendo hora de que ese respeto se traduzca en el traspaso de las competencias que recoge el estatuto, porque es de justicia y porque es la única manera de mejorar la gestión que ahora depende, en muchos aspectos, del Gobierno español.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?
«Miri, senyora ministra, ho hem tornat a veure. Els discursos que fa públicament no s'acompanyen d'accions que demostrin aquest respecte. Al contrari, la seva guerra amb Ayuso ha convertit en víctima col·lateral el model sanitari català; model construït fa segles per la nostra societat civil i que segueix sent referent, malgrat l'ofec econòmic del seu infrafinançament i malgrat la mala gestió de les competències que sí que tenen al seu ministeri. Si es surt amb la seva amb el seu model de gestió pública directa, els catalans haurem de renunciar a ser atesos dins del sistema públic als centres referents com l'hospital de Sant Joan de Déu, la Fundació Puigvert, l'Institut Guttmann o totes les fundacions sanitàries com Mutua de Tarrassa, de Mollet i de Palamós. Tots treballen pel nostre sistema públic i els catalans hi estem encantats. Respectin les competències de la Llei General de Sanitat. L'organització de la provisió de serveis sanitaris és de la Generalitat. I si hem de seguir fent el catàleg de serveis, donin recursos. Sense un finançament just, ens aboquen al desastre. Amb els diners que van a Madrid i no tornen, reduiríem, per exemple, les llistes d'espera. Els projectes de la seva Agència Estatal de Salut Pública, la seva llei d'universalitat o la d'equitat i cohesió trepitgen les nostres competències. I ho tornem a dir, el model sanitari català no es toca, és una línia vermella per Junts. Per tant, ja va sent hora que aquest respecte es tradueix en el traspàs de les competències que recull l'estatut perquè és de justícia i perquè és l'única manera de millorar la gestió que ara depèn, en molts aspectes, del Govern espanyol.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Per altra banda, si l'Estat espanyol fos un país ric o tingués una certa confortabilitat en la resolució d'aquests problemes, es podria aplaudir aquesta proposta. No hi ha dubte que, evidentment, té aspectes positius. Però això no és així. Nosaltres defensem que els recursos i els esforços cal concentrar-los en resoldre els greus problemes que encara avui arrosseguen els nostres joves, en general, com aquests que he esmentat: l'atur juvenil, la mala qualitat de l'ocupació juvenil, l'habitatge dels joves, salut mental, etcètera. I això vol dir prioritzar. Prioritzar, senyors del Govern. D'això se'n diu prioritzar i governar vol dir prioritzar. Tots sabem que és molt temptador fer mesures que són simpàtiques, ben rebudes. Però això no és acceptable quan el panorama de la problemàtica dels nostres joves és tan preocupant en tants altres aspectes. Aquesta mesura es pot assemblar més a una política populista que no a una governança rigorosa i responsable. Quants recursos es pensen dedicar a aquesta mesura? 125 milions d'euros? En principi, és la previsió. Suposo que això és un topall de modificacions pressupostàries. En quin context?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«A la subcomissió del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere vàrem tenir dades objectives i alarmants sobre l'augment dels casos d'agressions sexuals entre menors relacionats amb l'ús problemàtic de la pornografia. Per això, Junts va actuar amb diligència i va preparar esmenes que va presentar a la revisió de la llei del només sí és sí. Això va ser al març del 2023, per tant, fa més d'un any, perquè era urgent buscar solucions. Estava, senyories, cantat que el deepfake era una amenaça. Ens alertaven els experts, els educadors, els pares, les mares, i per això vàrem liderar demanar que fos tipificat i castigat com a delicte en el Codi Penal, però les nostres esmenes no van prosperar. Ens trobem ara que la situació que va succeir és que va esclatar el cas mediàtic d'Almendralejo sobre el deepfake, que no és un cas aïllat, i, de sobte, tothom va començar a reaccionar. Però, com dèiem, ni a la dreta ni a l'esquerra van validar les nostres esmenes en aquest sentit. I és aquí on arriba la nostra reflexió. Tot això no era prou important fa un any perquè ens poséssim d'acord? Perquè vostès, a dreta i esquerra, transaccionessin les esmenes de Junts per protegir els menors en l'àmbit digital? No era prou important fa un any? Per cert, també són alarmants les dades d'augment entre els menors de les malalties de transmissió sexual, en paral·lel a l'ús d'aplicacions que promouen el sex dating, és a dir, la promiscuïtat sexual sense fer cap avís sobre la necessària protecció profilàctica. La gent del carrer vol que solucionem els problemes. Tenim els nostres joves en risc sense una formació digital adequada i sense una regulació que els protegeixi. És, per tant, urgent consensuar solucions, especialment quan les vulneracions tenen a veure amb els drets humans, amb la protecció del menor, amb la salut o amb l'educació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Davant aquesta situació, el responsable de la Policia de Catalunya ha manifestat en vàries ocasions els darrers mesos que cal actuar en diversos fronts a l'hora d'evitar la inseguretat que genera aquesta situació. Un d'aquests fronts és el de la reforma del Codi Penal, perquè, en paraules seves, amb l'anterior no s'han obtingut els resultats esperats pel que fa a la lluita contra la multireincidència. A Catalunya veiem el dret a la seguretat com un dret fonamental de les persones lligat als conceptes de dignitat i llibertat. A més, estem convençuts que no tractar amb rigor el fenomen de la multireincidència el que fa és armar el discurs i els postulats de l'extrema dreta, que, sabem, són un perill per qualsevol societat que es vulgui democràtica i de progrés. Per això, els darrers mesos, a Junts per Catalunya hem abordat amb profunditat el fenomen de la multireincidència amb la finalitat de trobar-hi solucions, tant en termes de seguretat com en termes de salut democràtica. I en aquest sentit, el passat mes de desembre, el nostre portaveu adjunt en aquesta Cambra, el diputat Cruset, ja advertia en sessió de control de la problemàtica al ministre Bolaños, que, per cert, fent gala de la seva llunyania del que passa al carrer, negava la problemàtica. Però això no ens aturà, i a començaments d'abril, el nostre grup registrà una proposició, treballada a fons i a consciència per la nostra diputada Marta Madrenas, que, pel que fa a multireincidència, entenem, dona una resposta més ampla a la que els populars avui ens presenten. I ho fa perquè va més enllà de la modificació del Codi Penal, i contempla també la millora dels recursos judicials a nivell humà i de registres administratius i estableix la possibilitat que les administracions locals puguin exercir l'acció penal en els procediments de casos de multireincidència, s'entén, sense perjudici de la que correspon al Ministeri Fiscal.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyors i senyores diputats. No deixa de ser, de nou, sorprenent, com passava en el primer punt d'aquest plenari, que vostès, des del grup del Partit Popular, després de tant de temps al capdavant del Govern de l'Estat adoptant mesures perjudicials pels joves, avui ens portin aquesta proposta, com si la precària situació que viuen molts d'aquests joves no fos responsabilitat, també, de vostès. Per exemple, quan vostès, des del seu Govern, van ser els primers en limitar la capacitat d'emancipar-se dels joves amb accions com la supressió de la bonificació del tram estatal de lloguer dels joves menors de 30 anys. I ara venen i proposen implementar una sèrie d'accions, entre elles algunes tan excepcionals i innovadores com fer una pàgina web oficial pels joves. Una pàgina web. Veure-ho, realment, per a creure-ho. Mirin, saben què els preocupa als joves? Doncs ja els hi explico jo. Els preocupa ser la generació més formada de la història, però la precarietat en el mercat laboral que vostès, uns i altres, han propiciat els porti a ser igualment la generació que més tard abandona el nucli familiar per independitzar-se. Els preocupa ser la generació més formada de la història i que per culpa de les polítiques miops que han fet vostès, uns i altres, molts d'ells no podran desenvolupar una carrera professional en el seu país i hauran d'anar a treballar a fora. Els preocupa que per la intencionalitat i l'intencionat infrafinançament dels serveis públics que vostès gestionen, uns i altres, com ara l'indigne servei de Rodalies que patim a Catalunya, s'hagin de moure els joves més aviat com si fossin bestiar en un tren de mercaderies, i no pas com persones en un tren d'un país de la Unió Europea. I, evidentment, els preocupa que això els fa arribar tard sistemàticament a la feina, a risc de poder-la perdre, o sistemàticament a casa, a risc de no poder conciliar familiarment. Els preocupa, també, ser la generació que ha nascut i ha crescut en el miratge que vostès han construït d'igualtat. I, en canvi, la bretxa salarial de les dones front als homes no ha sofert cap disminució significativa en els darrers anys. Els preocupa que, tot i ser la generació més forta i més ben preparada, vostès els hagin portat a ser la generació que té un major índex de problemes de salut mental derivats de la pressió social, econòmica i laboral a la qual els han sotmès des dels respectius governs. I els preocupa ser la generació que, per culpa de les seves polítiques contra les nostres terres, els joves de Catalunya han vist saltar pels aires l'ascensor social.»