Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
98 declaraciones · página 3 de 4
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al objeto de informar...
«Bé, i tot això, com s'ha de fer? Com ho ha de fer el govern espanyol? Com creiem nosaltres des de Junts per Catalunya que ho hem de fer el govern espanyol? Bé, primer, apostant per la pau i per la diplomàcia, òbviament, però no menystenint i posant en valor que la dissuasió és una eina imprescindible per evitar noves agressions. Per tant, necessites també un sistema de defensa i de seguretat potent per intentar evitar que hi hagi agressions com la que hem explicat. La dissuasió com a mecanisme també per assolir la pau. Segon, amb més transparència. Ho hem dit aquí, en altres debats, ho vam dir a la comissió a la ministra: Hi ha d'haver més transparència. No ho han fet bé, això. Tampoc una transparència que els lligui de peus i mans davant d'una situació tan absolutament canviant, però hi ha d'haver molta més transparència. Exigim que estigui, que hi hagi aquesta transparència i, per tant, una compartició de la informació. Si em permeten, no fent el paperot a nivell internacional, perquè certament el que va passar al voltant de la cimera de La Haia és una cosa que jo crec que no és desitjable per cap president de Govern i que no s'hauria de tornar a repetir que un dia es parli del 2, que l'endemà es parli del 2,1, que el secretari general de l'OTAN ho corregeix, que els altres presidents diguin una altra cosa. Això s'hauria d'intentar evitar i, per tant, hi ha d'haver més claredat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«A Platja d'Aro els propietaris de 800 habitatges porten quatre anys en el llim legal, sense poder fer noves inscripcions al registre per la situació creada per la Llei de Costes. Al Segrià i Osona està en risc la supervivència de 100 granges de porcí perquè el seu Govern no ha volgut prorrogar les ajudes a les plantes de cogeneració de tractament de purins. Des del gener, estan aturades dues plantes i seguim sense solució per als ramaders. De nou, deixadesa amb la complicitat d'Illa. A mitjans de juny, algunes instal·lacions de renovables quedaran sense possibilitat de connectar-se a la xarxa per inflexibilitat de les seves normes. Poden perdre inversions multimilionàries. Junts va aprovar una solució, però vostès van retirar el projecte de llei i ara estan desesperats. Senyora ministra, estem farts de rebre deixadesa per resposta. Volem solucions. Quina serà la resposta a partir d'ara? Gracias, señora vicepresidenta. ¿Cuál es la respuesta de su ministerio ante los problemas de Cataluña? Porque hasta ahora ha sido dejadez con la complicidad del señor Illa. Y pongo algunos ejemplos. Su ministerio ordenó que el 2 de junio se derribe el Club de Mar de Sitges, un edificio histórico del arquitecto Coderch que es patrimonio protegido de la Generalitat. Utilizan la Ley de Costas como apisonadora para demoler su obra, cuando el ayuntamiento en pleno pide detener la demolición. In extremis, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la ha suspendido tres días. Ayer, el secretario de Estado de Medio Ambiente se comprometió con Junts a que no habrá derribo en los próximos meses. ¿Nos lo confirma? Necesitamos tiempo para hacer lo que no ha hecho el Gobierno Illa, catalogar el Club de Mar como bien cultural de interés nacional para salvarlo. ¿Tendremos ese tiempo para defender nuestro patrimonio?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«Gràcies. Senyora vicepresidenta, quina és la resposta del seu ministeri davant dels problemes de Catalunya? Perquè fins ara ha estat deixadesa, amb la complicitat d'Illa. I li poso alguns exemples. El seu ministeri ha ordenat que el 2 de juny s'enderroqui el Club de Mar de Sitges, un edifici històric de l'arquitecte Coderch que és patrimoni protegit de la Generalitat. Fan servir la Llei de Costes de piconadora per demolir la seva obra quan l'Ajuntament en ple demana aturar la demolició. In extremis, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'ha suspès tres dies. Ahir, el secretari d'Estat de Medi Ambient es va comprometre amb Junts que no hi haurà enderrocament en els propers mesos. Ens ho confirma? Necessitem temps per fer el que no ha fet el Govern d'Illa: catalogar el Club de Mar com a bé cultural d'interès nacional per salvar-lo. Tindrem aquest temps per defensar el nostre patrimoni? La Llei de Costes amenaça 45 clubs de platja catalans, no podran subsistir sense mantenir instal·lacions on els nens i joves practiquen fins a 17 esports de platja, entre ells, el Patí Català de Vela, que sense aquests clubs no tindrà futur. Estem parlant d'arrelament social, de vida sana, d'esport, de tradició. La resposta? Deixadesa amb la complicitat d'Illa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ahora hemos descubierto que quizás, una y otra vez, nos hemos encontrado en situación de riesgo de apagón. ¿Y por qué lo digo? Pues porque el secretario de Estado de Energía, Joan Groizard, en una entrevista que le hicieron al día siguiente o al otro en Catalunya Ràdio, reconoció que los días posteriores al gran apagón, es decir, al cabo de unos días, se decidió trabajar en un modo más seguro para que no vuelva a pasar, incorporando nucleares, centrales de ciclo combinado o hidráulica. Eso, señora vicepresidenta, es un reconocimiento implícito de que el mix del 28 de abril no era lo suficientemente firme. Recordémoslo, en el momento del gran apagón y con la mitad de la nuclear desconectada, Redeia había retirado la hidráulica y los ciclos combinados, por una parte y, por lo tanto, hemos de pensar que quizás les fallaron los cálculos, porque al día siguiente y en los días posteriores Redeia cambió el programa de operaciones -sí-, retiró 3 gigavatios de solar y puso más ciclos combinados para tener más estabilidad; por mucho que usted ahora niegue que por haber gran parte de renovables no hay más volatilidad, como se ha podido entender. El 28 de abril, en segundos -eso nos lo acaba de explicar usted-, se desconectaron 2,2 gigavatios de la electricidad verde. Casualmente, en Andalucía y Extremadura, donde hay la mayor implantación de energía solar de todo el Estado. En Junts queremos renovables, claro que sí, y queremos el despliegue de renovables, sobre todo en Cataluña. Pero tenemos que recordar que la nuclear, los ciclos combinados o la hidráulica son tecnologías que sincronizan ante las perturbaciones y que, además, aportan inercia. Ante el riesgo de quedarse a oscuras, se opta por un mix eléctrico que es más caro, pero más seguro, eso es lo que hicieron ustedes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ara han descobert que probablement estàvem una vegada i una altra en situació de risc d'apagada. I per què ho dic? Perquè el secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, en una entrevista que va fer no sé si l'endemà o l'altre a Catalunya Ràdio, va reconèixer que els dies posteriors a la gran apagada, per tant, al cap d'uns dies, van decidir treballar en un modus més segur perquè no torni a passar incorporant nuclears, cicle combinat o hidràulica. Això, senyora vicepresidenta, és un reconeixement implícit que el mix del 28 d'abril no era prou ferm. Recordem-ho, en el moment de la gran apagada i amb la meitat de la nuclear desconnectada, Redeia havia retirat la hidràulica i els cicles combinats en una part i, per tant, hem de pensar que potser li van fallar els càlculs. Perquè el dia següent i posteriors Redeia va canviar el programa d'operació, va treure tres gigawatts d'arc solar, va posar més cicles combinats per tenir més estabilitat. Per molt que ara vostè negui que amb molta renovable no hi ha més volatilitat, com li hem sentit a dir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Se vetó la prórroga para las instalaciones de cogeneración de tratamiento de purines. Junts ha conseguido tirarla hacia adelante en dos ocasiones, pero el Gobierno español la ha tumbado también dos veces, primero, retirando un proyecto de ley y, después, vulnerando el Reglamento de esta Cámara, como demostrará el Tribunal Constitucional, pero demasiado tarde para los propietarios de las plantas de cogeneración y también para los ganaderos, que de verdad necesitan ese tratamiento de los purines que generan con su negocio. Eso lo sabe el secretario de Estado de Energía y estamos esperando propuestas. Claro, con todo lo anterior, ¿cómo van a tener confianza los inversores, que también pide Europa? ¿Cómo van a creerse que el Estado español es un entorno jurídicamente seguro, como pide la Comisión Europea? Hay un problema grave de confianza y, desde el gran apagón, hay un problema de confianza oscuro.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«No hi ha mesures de suport a la indústria calorintensiva com sí que existeixen al nord d'Europa. I a més a més, ho saben, per exemple, els ramaders: no tot es pot fer amb electricitat. El Govern va vetar la pròrroga per a les instal·lacions de cogeneració de tractament de purins. Junts l'ha aconseguit tirar endavant en dues ocasions, però el Govern espanyol l'ha tombat també dos cops. Primer retirant un projecte de llei i després vulnerant el reglament d'aquesta cambra, com demostrarà el Tribunal Constitucional, però massa tard per als propietaris de les plantes de cogeneració i també per als ramaders, els que necessiten de debò aquest tractament per als purins que generen amb el seu negoci. Això ho sap el secretari d'Estat d'Energia. Estem esperant propostes i, és clar, amb tot l'anterior, com han de tenir confiança els inversors? Que és el que també demana Europa. Com s'han de creure que l'Estat espanyol sigui un entorn jurídicament segur, com demana la Comissió Europea? Hi ha un problema de confiança greu i, des de la gran apagada, hi ha un problema de confiança fosc.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Con la ley de memoria, quien ganó fue el ministro Marlaska, que impuso los criterios operativos a los criterios de derechos humanos. En sus palabras: No vemos motivos operativos para trasladar la Jefatura Superior de Policía, que son los criterios que deben guiar nuestra actuación. O sea, criterios operativos por encima de derechos humanos. Y, con la Ley de Memoria Democrática, quien puso los límites a la democracia española fue el secretario de Estado de Seguridad del Ministerio del Interior, el señor Rafael Pérez Ruiz, que, en el mismo edificio, en octubre de 2021, dijo literalmente lo siguiente: Esta jefatura de Via Laietana es un símbolo de servicio público desde el que varias generaciones de policías han contribuido y siguen contribuyendo a reforzar la democracia. Lo dijo en un lugar donde fueron torturados miles de catalanes. En fin, esto es una frase propia de un auténtico psicópata. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Laietana. No dubtem de la voluntat de la Fiscalia de fer efectiu el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Però sí que sabem, i ho diem des d'ara, que quan aquesta investigació arribi al jutge, per molt que s'hagi constatat quins són els crims comesos i qui són els criminals que els van cometre, el màxim que hi podrà haver és una simple declaració judicial civil de reconeixement dels fets sense efectes penals. En cap cas hi haurà una condemna als torturadors i, per tant, no hi haurà justícia real. Això és així. Això és així perquè la Llei de Memòria Democràtica no va incloure la mesura clau per evitar que els jutges continuïn obstaculitzant les condemnes als criminals franquistes. Què és la derogació de l'amnistia del 1977 per als crims de lesa humanitat i, per tant, els jutges poden continuar arxivant sistemàticament les denúncies fins que ja no quedi cap criminal franquista viu, com molt bé ha explicat el diputat del BNG Néstor Rego. De fet, les Nacions Unides repetidament han recordat a l'Estat espanyol l'obligació de garantir la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i, per tant, de derogar l'amnistia del 1977. Un recordatori que, per cert, ni tan sols hauria de ser necessari perquè els jutges espanyols ja tenen l'obligació d'aplicar l'amnistia als crims de lesa humanitat. I tenen aquesta obligació des del moment que Espanya va signar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i, des del moment que la Constitució espanyola estableix que els tractats ratificats per Espanya són dret intern i que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques, s'han d'interpretar conforme la Declaració dels Drets humans i els acords internacionals ratificats. Centenars de persones han estat torturades a Via Laietana, 43. Les germanes Eva i Blanca Serra, els germans Pepus i Maribel Ferràndiz, Carles Vallejo, Carles Castellanos, Pilar Rebaque, Carles Miquel Jacobo, Xènia García i tants i tants d'altres. Demano disculpes als centenars de persones que han estat torturades en aquest pou de la vergonya que és Via Laietana, 43, per no poder dir els noms de totes elles. La comissaria de Via Laietana és la demostració del fracàs de la memòria a l'Estat espanyol, com ens ho recorda cada setmana la Comissió de la Dignitat. El 2017 aquest congrés va aprovar una PNL perquè deixés de ser una comissaria activa i passés a ser el que ha d'acabar sent un espai de memòria, exactament igual que els camps de concentració a Europa de la Segona Guerra Mundial. Exactament igual que els locals de l'ESMA de Buenos Aires i exactament igual que els locals de l'Stasi a Berlín. El moment per aconseguir-ho era el 2022. No va ser així. Amb el vot d'uns i l'abstenció d'altres, es va aprovar una llei que ignorava Via Laietana, quan l'hauria pogut perfectament incloure, com va incloure la cessió del Palacio de la Cumbre a l'Ajuntament de Donòstia. En la llei de memòria, qui va guanyar va ser el ministre Marlaska, avantposant els criteris operatius als drets humans. En paraules seves: 'No vemos motivos operativos para trasladar la Jefatura Superior de Policía, que son los criterios que deben operar, que deben guiar nuestra actuación'. Los criterios operativos, per damunt dels drets humans, segons el ministre Marlaska, i amb la Llei de Memòria Democràtica, qui va posar els límits a la democràcia espanyola va ser el secretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior, senyor Rafael Pérez Ruiz, quan l'octubre del 2021, en el mateix edifici de Via Laietana 43, on s'han torturat centenars de catalans i catalanes, va dir literalment: 'Esta Jefatura de Via Laietana es un símbolo de servicio público desde el que varias generaciones de policías han contribuido y siguen contribuyendo a reforzar la democràcia'. Ho va dir on centenars i centenars i milers de catalans i catalanes van ser torturats. Una frase pròpia d'un autèntic psicòpata. Moltes gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Recordemos, también, que algunas de estas plantas de cogeneración son de tratamiento de purines. Ahora está en juego, y no exagero, la supervivencia de más de cien granjas de porcino pequeñas y medianas en Cataluña, en las comarcas de Osona y Segrià. Dos plantas que trataban más de doscientas mil toneladas de purines al año están paradas, una en Alcarràs y la otra en Les Masies de Voltregà. No pueden subsistir económicamente sin ayudas. Estos ganaderos no tienen ninguna alternativa eficiente que sea ambientalmente sostenible y económicamente asumible para tratar los purines. Por eso, cuando ustedes retiraron el proyecto en el Congreso, Junts y otras formaciones presentamos la enmienda en la tramitación de la ley de desperdicio alimentario en el Senado. Y se volvió a aprobar. ¿Por qué? Porque la mayoría quiere una solución para estos ganaderos. ¿Y el Gobierno qué hace? Vetar desde el Congreso unas enmiendas que ya estaban incorporadas al texto del Senado. Señorías, lo que viene del Senado no se veta; se vota. Si hay una enmienda que no les guste, voten en contra. Se acepta el resultado. Pero el veto ya se les pasó el momento de hacerlo, que hubiera sido en el Senado. Pero han decidido ganar en los despachos lo que se ha perdido en el terreno de juego. Y esto con la complicidad de la Mesa del Congreso y el posicionamiento en contra del secretario general del Congreso y del letrado mayor. Han actuado en contra, incluso, de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, en contra del Reglamento, pisoteando los derechos de las minorías y los acuerdos de las mayorías. Ni siquiera se han dignado a contestar a los escritos de reconsideración presentados a la Mesa. Todavía no lo han hecho. Nada. Tiraron por la vía rápida, manteniendo la votación de la ley de desperdicio, cuando les pedimos pararla para que el daño no fuera irreversible.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Vostès han decidit guanyar, com s'acostuma a dir al futbol, guanyar als despatxos allò que s'ha perdut al terreny de joc. Amb la complicitat de la Mesa del Congrés i el posicionament en contra del secretari general del Congrés i del lletrat major, han actuat en contra fins i tot de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en contra del reglament, trepitjant els drets de les minories i els acords de les majories. Ni tan sols s'han dignat a contestar els escrits, encara no ho han fet, de reconsideració presentades a la mesa, res. Van tirar pel dret mantenint la votació de la llei de malbaratament. Quan els vàrem demanar aturar-la perquè el dany no fos irreversible, no van voler fer-ho. Avui, de tota manera, votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposició de llei, però ja els diem que no renunciem, no ho farem, a seguir defensant l'única solució que tenen els ramaders per gestionar els purins. I això vol dir que tornarem a presentar la nostra esmena on faci falta i les vegades que faci falta. I cada cop que vostès ens tombin la solució pels ramaders, potser, potser es troben amb el fet que no tenen els vots de Junts per aprovar aquesta iniciativa o una altra llei. Trepitjar la nostra feina parlamentària té costos, no sortirà gratis. Estan vostès jugant amb el futur d'un dels sectors més importants de Catalunya. Els ramaders veuen una maniobra de fons que està emportant-se el seu modus vivendi a altres comunitats autònomes. I tenen raó. Si no, com s'explica que el govern de Salvador Illa no hagi posat cap solució al damunt de la taula? Com s'explica que des del seu Departament d'Agricultura els diguin als ramaders que rebaixin la producció o que s'esperin dos o tres anys, que és el temps que es triga a tramitar, que hi hagi noves plantes de biogàs per substituir les de cogeneració per tractar els purins? Dos o tres anys transportant purins a més de 100 km, de debò? Aquesta és la solució que proposa el govern Illa pels ramaders de Catalunya. Qui ho pot costejar? És una vergonya, així que, si volen que nosaltres els prenguem en consideració, facin el mateix amb els ramaders catalans. Prengui'ls en consideració. Si no, seran vostès els responsables del resultat final en la votació d'aquesta llei.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Desde Junts hace mucho tiempo que asumimos el debate del reto demográfico en nuestro país sin ningún miedo, y lo hacemos para dar respuesta de la mejor forma ante las situaciones complejas que genera su impacto en todos los ámbitos de nuestra sociedad. Y lo hacemos de forma generosa, lo hacemos con herramientas parecidas a las de los estados, sí, al servicio del país, al servicio de nuestro Parlamento para que entre todos podamos definir un modelo propio e integral que, como dice nuestro secretario general, Jordi Turull, nos permita seguir siendo un solo pueblo, por mucho que pese a algunos, a menudo a los mismos que tildan nuestras propuestas de racistas. Para todos ellos tenemos una mala noticia, y es que en Junts no vamos a renunciar a integrar en catalán, porque nos va en ello el futuro de la nación y el progreso de toda su gente, de la que está y de la que llegará. Por cierto, señorías populares, el futuro, sí, de una nación milenaria, que no va a dejar de serlo por muchas enmiendas que introduzcan en el Senado. Muchas gracias. ¡Visca Catalunya lliure!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Mirin, des de Junts fa temps que entonem sense por el debat del repte demogràfic en el nostre país, Catalunya. Ho fem per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel seu impacte en tots els àmbits de la nostra societat. Ho fem de forma generosa posant eines similars a les que tenen els estats, al servei del país, al servei del nostre Parlament, perquè entre tots puguem definir un model propi i integral que, com diu el nostre secretari general, en Jordi Turull, ens permeti continuar sent un sol poble. Mal que pesi a alguns, sovint als mateixos que titllen les nostres propostes de racistes. Per tots ells, tenim una mala notícia: a Junts no renunciarem, no renunciarem a integrar en català perquè hi va el futur de la nació i el progrés de tota la seva gent, la de la que hi ha i de la que ha d'arribar. I, per cert, senyories populars, el futur sí, d'una nació mil·lenària que no deixarà de ser-ho per moltes esmenes que emetin en el Senat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Una de las grandes preguntas -lo hemos hablado en alguna comparecencia y nos ha respondido-, además de las incidencias de los trenes de alta velocidad, es si se ha analizado por qué hay estas incidencias. ¿Es porque con la llegada de la competencia se utiliza más la red de alta velocidad? Estamos muy lejos de la capacidad real de la red. Esto no debería ser un problema. ¿El envejecimiento de la flota? Los talgos son totalmente nuevos. Es difícil dar credibilidad a la gestión del ministerio, de ADIF y de Renfe si nadie nos explica el porqué del deterioro de este servicio y qué medidas se han de implementar. En otras comparecencias no se ha aclarado por parte de ningún secretario ni del ministro cuáles son estos motivos y que se está haciendo para analizar esta cuestión. El problema, efectivamente, es estructural; se alarga en el tiempo durante años, años y años y hace mucho que lo sufrimos. En otras ocasiones lo he dicho, hay que hacer un diagnóstico serio, señor ministro, de las inversiones necesarias y priorizarlas para contrarrestar estas deficiencias del servicio. Hay que abordar el modelo de empresas públicas, abordar que trabajen en cooperación y no en competencia, como parece que hacen ahora, intentando culparse o responsabilizarse de las incidencias. Hay que modernizar estas empresas públicas, hay que orientarlas al cliente. Es un déficit crónico, hay que hacer actuaciones con vigilancia de las redes de las instalaciones. Hay una parte de las incidencias que también están aquí, hay que hacer un análisis en profundidad de los servicios.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«I una de les grans preguntes -que aquí n'hem parlat en alguna compareixença- no s'ha respost: a banda de les incidències dels trens AVRIL de Talgo, s'ha analitzat en profunditat per què hi ha hagut i per què hi ha totes aquestes incidències? Que és perquè amb l'arribada de la competència s'utilitza més la xarxa d'alta velocitat? Però estem molt lluny de la capacitat real de la xarxa; això no hauria de ser el problema. L'envelliment de la flota? Però els Talgos AVRIL són nous de trinca. És molt difícil donar credibilitat a la gestió del ministeri, d'ADIF i de Renfe si ningú ens està dient el perquè d'aquest deteriorament del servei i quines mesures s'han d'implementar. I en les darreres compareixences -no només del ministre, sinó també d'algun secretari general en comissió- no s'ha aclarit quines són aquestes raons i què s'està fent per analitzar aquesta qüestió. El problema, efectivament, és estructural, perquè s'allarga en el temps durant anys i anys i anys, i fa molt temps que ho patim. Jo n'he parlat en algunes altres ocasions. Cal fer un diagnòstic, senyor ministre, seriós de les inversions necessàries i prioritzar-les per contrarestar aquestes deficiències del servei. Cal abordar el model d'empreses públiques, abordar que treballin en cooperació i no incompetència, com sembla en aquest moment, mirant de donar-se la responsabilitat o la culpa d'unes a les altres quan hi ha incidències. Cal modernitzar aquestes empreses públiques. Cal orientar-les al client. És un dèficit crònic. Cal fer actuacions en vigilància i seguretat de la xarxa i de les instal·lacions: no se'n fa prou, i hi ha una part de les incidències que també estan aquí. Cal fer una anàlisi en profunditat dels serveis.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«A mí, personalmente, me sorprende que una vez más a un lado y a otro nos aparezca la patriótica tradición de la política española: militarizar la respuesta. Ya sabemos cómo lo ha hecho el señor Mazón, confiando la consejería y la secretaría para la recuperación a los militares, y también oímos al señor Zapatero reclamando más Unidad Militar de Emergencias. Para nosotros esto no es solución a tantas faltas y a tantos problemas, pero hoy, como hemos dicho en otro momento, no nos añadiremos al debate político burdo y, como hemos procurado hacer desde el primer día, continuaremos poniendo la atención y el foco sobre las personas. Y por todo ello, más allá de hacer propuestas razonadas para minimizar los efectos de esta DANA, lo que haremos cada vez que tengamos la oportunidad -y como les decía el otro día, a riesgo de hacernos pesados- es tener un sentido recuerdo para todas aquellas personas que han perdido su vida, para aquellas personas que todavía hoy no sabemos dónde se encuentran y, sobre todo, por sus familias, a quienes una vez más trasladamos toda nuestra calidez, al igual que trasladamos toda nuestra solidaridad y apoyo a todas las personas afectadas por la [...] de destrucción de hace un mes. Y para terminar, seguiremos con un agradecimiento a todas, absolutamente a todas las personas profesionales y voluntarias que han estado y están colaborando con el fin de minimizar las consecuencias de tanta agua, de tanto fango y, también, de tanta incompetencia. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Demà, la nostra portaveu, la diputada Nogueras, en tornarà a parlar a la compareixença del president Sánchez. Per tant, un servidor no entrarà gaire més en el detall, per bé que és evident que la gestió de l'emergència, en especial al País Valencià, ha deixat molt per desitjar. I el que ha passat després i passa ara també. A mi personalment, em sorprèn que un cop més a dreta i esquerra, ens aparegui la patriòtica tradició de la política espanyola de militaritzar la resposta. Ja sabem com ho ha fet el senyor Mazón, confiant la Conselleria i la Secretaria per a la recuperació als militars. I vam sentir el senyor Zapatero reclamant més unitat militar d'emergències. Per nosaltres això no és solució a tantes mancances, però avui, com no hem fet cap dia, no ens afegirem al debat polític barroer i, com hem procurat fer des del primer dia, continuarem posant el focus en les persones. Per tot plegat, i més enllà de fer propostes raonades per minimitzar els efectes d'aquesta DANA, el que farem cada cop que tinguem oportunitat i, com els deia l'altre dia, a risc de fer-nos pesats, és tenir un sentit record per totes aquelles persones que han perdut la seva vida, per aquelles persones que encara avui no sabem on són i sobretot per les seves famílies, aquí, un cop més, doncs, traslladem tot el nostre escalf. Com traslladem tota la nostra solidaritat i el nostre recolzament a totes les persones afectades per la riuada de destrucció de fa un mes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Y si hablamos de gestión, siempre es mejorable, pero la eficacia en la respuesta de Protección Civil pasa por reforzar un modelo de emergencias del territorio que no dependa del Gobierno central, que, obviamente, llegará tarde. Los que siempre tienen el dedo a punto para apretar el botón del 155 están puliendo ese relato de recentralización de las emergencias, cuando lo que necesitamos en Cataluña es poder actuar en las emergencias, y no solo como un Estado. Pero, para poder actuar con eficacia, necesitamos más recursos, y, recuerden, sin bloquear la ayuda externa cuando esta sea necesaria o que, por proximidad, pueda llegar antes. Y cuando hablamos de recursos también nos referimos a las ayudas a los agricultores, sobre todo en Cataluña, sobre todo en las Tierras del Ebro, donde llueve sobre mojado, o en el Baix Llobregat, donde se ha perdido entre el 70 y el 100 % de la cosecha con la segunda DANA, la que sufrimos el 4 de noviembre. Gavà y Viladecans tienen muchas hectáreas afectadas y no han podido drenar la tierra a tiempo porque les falta la maquinaria necesaria. Los agricultores del Parque Agrario del Baix Llobregat denunciaban hace unos días que solo disponen de un caracol de Arquímedes, una infraestructura para evacuar el agua de una zona a otra, mientras que el aeropuerto de El Prat dispone de dieciocho. Por otra parte, todos deberíamos reflexionar en profundidad sobre el modelo urbanístico, que ha conllevado que buena parte de la construcción esté en zonas inundables, en los litorales marítimos, pero también en el lecho de los ríos, en las riberas. En Cataluña lo sabemos muy bien, en mar y en montaña, y miramos hacia el cielo, un cielo más amenazador por el cambio climático. Por lo tanto, urge analizar las actuaciones necesarias para evitar el riesgo de nuevas DANA, y con qué inversiones. El mismo secretario de Estado, Hugo Morán, reconoció que la falta de presupuesto impidió sacar adelante proyectos diseñados para minimizar el riesgo de inundación en los barrancos del Poyo y la Saleta, no hubo inversiones con el PSOE, pero tampoco con el PP. Y si hablamos de Cataluña, en el Besòs hay una situación de riesgo que reclama actuación desde hace muchos años, hablamos del puente del ferrocarril sobre el Besós a la altura de Sant Adrià; su baja altura es un peligro, porque en caso de lluvia torrencial podría conllevar el desbordamiento del río e inundar la zona residencial e industrial hasta llegar a la antigua central térmica de las Tres Chimeneas, en la playa de Sant Adrià. No queremos ser alarmistas, de modo ninguno, pero estamos avisados por la historia. En el año 1962, este efecto barrera lo provocaron los derrumbes de la vía del tren, la fuerza del agua se llevó por delante uno de sus pilares y el desbordamiento afectó a dos barrios de Sant Adrià. Es cierto, la peor parte de aquella riada del Vallès Occidental se la llevaron Terrassa, Sabadell o Rubi, con más de ochocientos muertos o desaparecidos, y es evidente que lo que no queremos es que estas poblaciones vuelvan a estar en riesgo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«D'altra banda, tots hauríem de fer una reflexió profunda sobre el model urbanístic que ha portat a que bona part de la construcció estigui en zones inundables als litorals marítims, però també a la ribera dels rius. A Catalunya ho sabem prou, a mar i a muntanya i mirem el cel. Un cel més amenaçador pel canvi climàtic. Per tant, urgeix analitzar quines actuacions s'han de fer per evitar els riscos de noves DANAs i amb quines inversions. El mateix secretari d'Estat, Hugo Morán, ha reconegut que la falta de pressupost ha impedit tirar endavant projectes dissenyats per minimitzar el risc d'inundació en els barrancs del Poio i de la Saleta. No hi va haver inversions ni amb el PSOE, però tampoc amb el PP. I si parlem de Catalunya, al Besòs hi ha una situació de risc que reclama intervenció i actuació des de fa molts anys. Parlem del pont del ferrocarril sobre el Besòs a l'alçada de Sant Adrià. La seva baixa alçada és un perill perquè, en cas de fortes pluges, faria de barrera i podria ocasionar un desbordament del riu inundant la zona residencial i industrial fins a arribar a l'antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, a la platja de Sant Adrià.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Miren, nosotros lo que sabemos es que este reglamento, que obliga a recoger hasta cuarenta datos y en algunos casos hasta ochenta, debe ser derogado de inmediato. Hoteles, campings, agencias de viajes, alquileres de coches, etcétera, el sector turístico completo de Cataluña ha denunciado la carga administrativa, la pérdida de competitividad, el desincentivo para el turismo que comporta este real decreto, sobre todo especialmente para las pequeñas y medianas empresas, que constituyen el grueso del sector en Cataluña, y también ha denunciado los riesgos y la responsabilidad que comporta para los profesionales del sector la aplicación de estas medidas de registro. Y el Gobierno español se ha negado a escucharlos, se ha negado a escuchar al sector. Y lo que es más importante que la afectación económica: se trata de una medida fiscalizadora más propia del Estado policial de la Albania de Enver Hoxha o del Ministerio de Seguridad del Estado, el STASI de la República Democrática Alemana de Erich Honecker que de un Estado democrático de la Unión Europea. Me resulta difícil entender que este golpe a la intimidad de los ciudadanos lo haya hecho un Gobierno que se autodefine como el más progresista de la historia. Quizás no debería extrañarnos, teniendo en cuenta que es obra del ministro Marlaska, un viejo conocido, muy conocido de los tribunales europeos. Es un reglamento de registros que aumenta exponencialmente los datos que hay que dar, incluyendo correo electrónico, tarjeta de crédito, relación de parentesco y un largo historial de datos, una desproporción que la propia Agencia Española de Protección de Datos considerada abusiva en un informe al que el Gobierno no ha hecho ningún caso; unos datos personales que irán a parar a los ficheros del Ministerio de Interior, cosa que, como demócratas e independentistas, no nos da ninguna garantía y sabemos que van a utilizarse en nuestra contra. Precisamente, lo ha venido demostrando la comisión de investigación de la operación Cataluña, tal y como vimos cuando compareció el cargo que va a tutelar y a construir estos datos, que es el secretario de Estado de Seguridad, en este caso con la comparecencia del señor Francisco Martínez y el DAO Eugenio Pino. ¿Qué garantía nos puede dar el Ministerio del Interior con esos datos?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Mirin, nosaltres el que sabem és que aquest reglament, que obliga a recollir fins a quaranta i en alguns casos vuitanta dades, ha de ser derogat immediatament. Hotels, càmpings, agències de viatges, lloguer de cotxes, etcètera, el sector turístic sencer de Catalunya ha denunciat la càrrega administrativa, la pèrdua de competitivitat, el desincentiu per al turisme que comporta aquest reial decret, molt especialment per a les petites i mitjanes empreses, que són el gruix del sector a Catalunya, i també també- ha denunciat els riscos i la responsabilitat que comporta per als professionals del sector implementar aquestes mesures de registre. I el Govern espanyol s'ha negat a escoltar-los, s'ha negat a escoltar el sector. I encara més important que l'afectació econòmica: es tracta d'una mesura fiscalitzadora més pròpia de l'estat policial de l'Albània d'Enver Hoxha o del Ministeri de la Seguretat Estatal, l'Stasi, de la República Democràtica Alemanya d'Erich Honecker que d'un estat democràtic de la Unió Europea. Se'ns fa difícil d'entendre que aquest cop a la intimitat dels ciutadans l'hagi fet un govern que s'autodefineix com el més progressista de la història. Potser no ens hauria d'estranyar, tenint en compte que és obra del ministre Marlaska, un vell conegut, molt conegut, dels tribunals europeus. Un reglament de registres que augmenta exponencialment les dades que cal donar, incloent correu electrònic, targeta de crèdit, relació de parentiu i un llarg etcètera de dades injustificables; una desproporció que la mateixa Agència Espanyola de Protecció de Dades considera abusiva en un informe al que el Govern no ha fet cap cas. Unes dades personals que aniran a parar als fitxers del Ministeri de l'Interior, cosa que, com a demòcrates i com a independentistes, no ens dona cap garantia, i que sabem que seran utilitzades en contra nostra, com precisament ha vingut demostrant la Comissió d'Investigació de l'Operació Catalunya, on va comparèixer la setmana passada, precisament, el càrrec que haurà de tutelar, de custodiar aquestes dades, que no és altre que el secretari d'Estat de Seguretat, en aquest cas va comparèixer el senyor Francisco Martínez, i també va comparèixer el DAO Eugenio Pino. Quina garantia ens pot donar el Ministeri de l'Interior que tingui les nostres dades?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«L'alta velocitat perd puntualitat, perd fiabilitat, perd bona imatge. Vam preguntar a la secretària general de Transports de la Comissió per què era això. Ens van dir 'Chamartín', 'Talgo', 'durant l'estiu'. Però pot ser l'augment d'utilització de la xarxa? Pot ser l'envelliment de la flota? Pot ser el manteniment? No ens van contestar a res d'això, no tenim cap resposta. No oblidin mai que aquestes afectacions en el servei també tenen una greu afectació en el servei d'Avant, que també és un transport de mobilitat quotidiana. Paral·lelament, a Renfe no se li acut altra cosa millor que reduir el compromís de puntualitat dels serveis comercials. Aquesta decisió, absolutament equivocada, per mi té diferents lectures possibles. Primer, vostès reconeixen que el servei està empitjorant i llancen la tovallola. És un missatge d'impotència, d'incapacitat perquè el servei no empitjori. Segon, que no estan disposats a millorar el servei respecte a la competència. L'excusa d'ADIF és: 'jo poso les mateixes condicions que els meus competidors'. Els competidors són privats, vostè és un operador públic, vostè juga a casa, vostè fa molts anys que està operant el servei de transport. Vostè pretén igualar-se per sota dels seus competidors? Quina poca ambició! Tercer, l'empresa Renfe està més preocupada per tancar números que per donar un bon servei. Aquesta és la percepció que vostès donen: és una empresa que no està orientada a l'usuari, sinó al Govern.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Tampoco ayudan a ello las declaraciones de altos cargos del Gobierno, como las realizadas en septiembre de 2021 por el todavía secretario de Estado de Seguridad, refiriéndose a la comisaría de la policía española de Via Laietana que reivindicaba como símbolo de servicio público que ha contribuido a reforzar la democracia, obviando todas las torturas que allí tuvieron lugar. Tampoco contribuyen a ello, señores socialistas, las actitudes de algunos ministros del Gobierno más progresista de la historia, cuando Junts ha denunciado en sede parlamentaria hechos, declaraciones o actividades de base franquista y carácter claramente fascista y antidemocrático, y solo nos hemos topado con la tibia respuesta del reprobado juez y ministro Marlaska o de la gris señora Robles, ministra del 'Deep State'. Los dos siempre se esfuerzan por minimizar y dejar en la anécdota el proselitismo fascista nunca depurado del Ejército ni de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado. En lugar de tratar con contundencia los impulsos franquistas de algunos funcionarios policiales y miembros del Ejército -hecho que beneficiaría al conjunto de los colectivos-, lo que hacen es taparlos, pregonando a los cuatro vientos el compromiso total y pleno de todos ellos con los valores constitucionales. A ver, señores, si el problema es la Constitución. Todos sabemos que hoy en el Estado español hay colectivos fascistas que glorifican la Dictadura de Franco y promueven valores relacionados con su régimen. Su existencia y actividades se han tolerado y se toleran muchísimo en comparación con otros Estados, que han condenado de forma incontestable e incuestionable los regímenes totalitarios que han sufrido.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Tampoc hi ajuden les declaracions dels alts càrrecs del Govern, com les que va fer el setembre del 2021 l'encara avui secretari d'Estat de Seguretat referint-se a la comissaria de la policia espanyola de Via Laietana, que reivindicava com a símbol de servei públic que ha contribuït a enfortir la democràcia, obviant totes les tortures que s'hi han produït. I, mirin, tampoc fan cap bé, senyors socialistes, les actituds d'alguns dels ministres del Govern més progressista de la història que, quan des de Junts hem denunciat en seu parlamentària fets, declaracions o activitats de base franquista i caràcter clarament feixista i antidemocràtic, només hem trobat la tèbia resposta del reprovat jutge i ministre Marlaska o de la grisa senyora Robles, ministra del 'Deep state'. Ambdós sempre s'esforcen per minimitzar i deixar en l'anècdota el proselitisme feixista mai depurat ni a l'Exèrcit ni als cossos i forces de seguretat de l'Estat, i en comptes de tractar amb contundència els impulsos franquistes d'alguns funcionaris policials i membres de l'Exèrcit -fet que beneficia el conjunt dels col·lectius-, el que fan és tapar-los, pregonant als quatre vents el compromís total i ple de tots ells amb els valors constitucionals. A veure, senyors, si el problema és la Constitució. Tots sabem que avui a l'Estat espanyol hi ha col·lectius feixistes que glorifiquen la Dictadura de Franco i promouen valors relacionats amb el seu règim. La seva existència i activitats s'han tolerat i es toleren molt en comparació amb altres Estats que han condemnat, de manera incontestable i inqüestionable, els règims totalitaris que han patit.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«El 29 de julio de 2024, Raquel Sanz, en ese momento portavoz de Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia en sus propias palabras literales: Se ha llegado a un acuerdo con el PSOE para investir a Salvador Illa, el acuerdo es a cambio de un concierto económico solidario, dice ella. Y añade: El acuerdo es a cambio de la financiación singular para Cataluña, la soberanía fiscal y la llave de la caja. Con esto se abrieron los noticieros, se ocuparon portadas en los periódicos, las tertulias se llenaron de información sobre el acuerdo y se fijó el marco mental que buscaban los firmantes del acuerdo: Illa sería presidente a cambio de un concierto económico. El 2 de septiembre de 2024, Marta Rovira, secretaria general de Esquerra Republicana de Catalunya: Con este acuerdo con el PSOE se termina con el expolio fiscal que, traducido, significa que Cataluña recaudará e ingresará en sus cuentas corrientes todos los impuestos y después transferirá una parte al Estado, la parte correspondiente a los servicios prestados por el Estado en Cataluña, más otra parte por solidaridad interterritorial. En los días siguientes al anuncio de este acuerdo, silencio por parte de Oriol Junqueras, silencio por parte del PSC y silencio por parte del PSOE; algo que, dicho de paso, ya nos hubiera debido hacer pensar que no se quería anticipar nada más del acuerdo para evitar que la gente conociera la verdad.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«2 de setembre de 2024, Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya: 'Amb aquest acord amb el PSOE s'acaba amb l'espoli fiscal'. Que, traduït, vol dir: Catalunya recaptarà i ingressarà als seus comptes corrents tots els impostos i després transferirà una part a l'Estat, corresponent als serveis prestats pel mateix Estat a Catalunya, més una altra part per solidaritat interterritorial. Els dies següents a l'anunci d'aquest acord, silenci per part de l'Oriol Junqueras, silenci per part del PSC i silenci per part del PSOE; fet, sigui dit de passada, que ja hauria d'haver fet pensar que potser no es volia anticipar res més de l'acord per evitar que la gent sabés la veritat. Així doncs, aquesta, senyors i senyores, és l'essència de tot plegat, perquè davant d'aquestes afirmacions públiques i silencis només hi ha dues opcions possibles. La primera, que vostès, senyors d'Esquerra i del PSOE, donin compliment a allò que diuen haver acordat i Catalunya tingui el seu concert econòmic, com el té el País Basc; nosaltres, encantats. I la segona, que vostès, Esquerra i PSOE, hagin mentit als catalans fent electoralisme barat i Catalunya no tingui ni concert econòmic, ni finançament singular, ni sobirania fiscal ni la clau de la caixa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Sí, los independentistas somos un grupo objetivamente identificable, una minoría nacional dentro de un Estado que sigue llamándonos 'a por ellos' cada vez que reclamamos nuestros derechos. El nivel de odio que sufrimos es inversamente proporcional a nuestra capacidad de reafirmar nuestra identidad o de defender nuestra lengua, y se dispara cada vez que alguien anuncia un trato singular para Cataluña, una Cataluña diversa -recordémoslo-, formada con un 70 % de personas que no tienen origen catalán y que seguramente, seguramente, tiene el mismo origen que los que nos gritan 'a por ellos'. Para eso es importante que este término de grupos identificables esté en la ley de amnistía, porque el independentismo ha sufrido un delito de odio continuo que no termina con la publicación de esta ley en el BOE, como hemos visto, porque los que mandan en el Estado profundo saben muy bien cómo mover las masas desde los medios y las redes sociales para seguir falseando la información, manipulando la opinión, vulnerando el derecho a la verdad. Saben aún mejor cómo mover a los fiscales del Supremo para, desde su odio, intentar impedir la aplicación de la ley de amnistía. Decía el magistrado Martín Pallín el otro día que lo que está ocurriendo es un escándalo inédito en la historia de la judicatura y también denunciaba cómo tergiversan el texto de la sentencia firme del Tribunal Supremo para justificar su rebelión. No hay fondos europeos implicados en el referéndum, tal como prueba la sentencia, ni hay ánimo de lucro personal. Los que querían aplicar la rebelión a los presos políticos del 1 de octubre son ahora los rebeldes, pero, mira por dónde, ahora esta vez se han quedado sin causa procesal y, como decía nuestro secretario general, Jordi Turull, hace un rato, que les vaya bonito, pero si lo intentan es porque se saben fuertes. Y esta fortaleza la han descubierto ahora los socialistas. Ahora se dan cuenta de que ellos solo son los inquilinos en el Gobierno, pero que el Estado profundo tiene otro amo. El odio al independentismo catalán es una especie de algoritmo que lleva más de cuarenta años instalado en el software del Estado español y que no es nada más que la actualización 4.0 de la catalanofobia que impera en España desde hace siglos. Ha sido hablar de la financiación singular para Cataluña, que es una cuestión de simple justicia fiscal, y se ha desencadenado un nuevo ataque coordinado y plural contra los catalanes. Tristemente, también por parte de algunos que en la izquierda dicen defender los derechos de las personas y la justicia social. ¡Quién le ha visto y quién le ve, señor Baldoví! Da igual si en Cataluña ya no podemos soportar un déficit fiscal de más de 20 000 millones cada año que tiene contra las cuerdas a nuestra sanidad y las prestaciones a los más vulnerables.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Deia el magistrat Martín Pallín l'altre dia que el que està passant és un escàndol inèdit en la història de la judicatura. I també denunciava com tergiversen el text de la sentència ferma del Tribunal Suprem per justificar la seva rebel·lia. No hi ha fons europeus implicats en el referèndum, com prova la sentència, ni afany de lucre personal. Els que volien aplicar-li rebel·lió als presos polítics de l'1 d'octubre són ara els rebels, però ves per on, aquesta vegada s'han quedat sense causa, sense causa processal. Com deia el nostre secretari general, Jordi Turull, fa una estona, bon vent i barca nova. Però si ho intenten és perquè se saben forts, i aquesta fortalesa l'han descobert ara els socialistes. Ara s'adonen que ells només són els masovers del Govern, però que l'Estat profund té un altre amo. L'odi a l'independentisme català és una mena d'algoritme que porta més de 40 anys instal·lat en el programari de l'estat espanyol, i que no és res més que l'actualització 4.0 de la catalanofòbia que impera a Espanya des de fa segles. Ha estat parlar de finançament singular per Catalunya, que és una qüestió de simple justícia fiscal, i s'ha desencadenat un nou atac coordinat i plural contra els catalans, tristament, també per part d'alguns que, des de l'esquerra, diuen defensar els drets de les persones i la justícia social. Qui l'ha vist i qui el veu, senyor Baldoví.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Per tant, en la tramitació legislativa, en cas de prosperar, negociarem un cop més la clàusula catalana, i presentarem les corresponents esmenes perquè no passi res del que els acabo d'anunciar i aquesta iniciativa acabi sent una veritable millora. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Se ha iniciado este Pleno con el debate de la toma en consideración de la modificación de la Ley 1/1979, para reconocer a efectos legales el carácter de agentes de la autoridad a los funcionarios de prisiones. Como han dicho ya todos los grupos que han intervenido antes de mí, esta no es la primera vez que se tramita una modificación en este sentido. Durante la anterior legislatura, una proposición del mismo grupo, con un texto prácticamente calcado, ya fue tomada en consideración en esta misma Cámara con el voto favorable de Junts per Catalunya, defendido con gran rigor por nuestro compañero y entonces diputado Josep Pagès. Hay que decir que en nuestro programa electoral del 23-J, en el punto relacionado con las mejoras de las condiciones laborales de los funcionarios y el personal laboral de prisiones, recogíamos como medida destacada la de promover las modificaciones legislativas necesarias para reconocer al colectivo de los funcionarios de prisiones catalanes la condición de agentes de la autoridad. Más allá de nuestro programa, personas con responsabilidades penitenciarias en la Administración de Justicia de la Generalitat de Catalunya en distintos momentos han hecho valoraciones positivas de las iniciativas que han perseguido esta finalidad que hoy volvemos a tener sobre la mesa. Personas muy cercanas políticamente a un servidor, como Sergi Blàzquez, que fue secretario de Medidas Penales y a quien agradezco la colaboración y las aportaciones que me ha hecho en la preparación de esta intervención. Pero otros, también vinculados a opciones políticas, a menudo no han visto la medida con buenos ojos, como el actual secretario de Medidas Penales, Reinserción y Atención a la Víctima, el señor Amand Calderó, lo que ratifica la transversalidad de dicha iniciativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Hem iniciat aquest ple amb el debat de la presa en consideració de la modificació de la Llei 1/1979 per reconèixer a efectes legals el caràcter d'agents de l'autoritat als funcionaris de presons. Com han dit, jo crec, tots els grups que han intervingut abans que jo, aquesta no és la primera vegada que es tramita una modificació en aquest sentit. Així, durant l'anterior legislatura, una proposició del mateix grup, amb un text pràcticament calcat, ja va ser presa en consideració en aquesta cambra amb el vot favorable de Junts per Catalunya, defensat amb gran rigor pel nostre company, el diputat llavors, Josep Pagès. Val a dir que, en el nostre programa electoral del 23-J, en el punt relacionat amb les millores de les condicions laborals dels funcionaris i el personal laboral de presons, recollíem com a mesura destacada la de promoure les modificacions legislatives necessàries per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d'agents de l'autoritat. Més enllà del nostre programa, persones amb responsabilitats penitenciàries a l'Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en diferents moments, han fet valoracions positives de les iniciatives que han perseguit aquesta finalitat que avui tornem a tenir sobre la taula, persones molt properes, políticament, al que els parla, com en Sergi Blàzquez, que va ser secretari de Mesures Penals, i a qui agraeixo la col·laboració i les aportacions que m'ha fet per preparar aquesta intervenció. Però també d'altres vinculades a opcions polítiques que sovint no han vist la mesura amb bons ulls, com l'actual secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, el senyor Amand Calderó, el qual ratifica la transversalitat de la iniciativa.»