Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 34 de 45
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el Gobierno el posicionamiento del Consejo de Europa contra las sentencias judiciales que...
«Senyor ministre, el que diu vostè és plausible. Per cert, ha costat quaranta anys que fem servir altres llengües que no siguin el castellà en aquesta cambra, però bé, bé està el que bé acaba. L'escola catalana, com vostè sap, garanteix perfectament que, quan s'acaben els cicles, els alumnes surtin sabent català, castellà i una llengua estrangera. Això és la igualtat d'oportunitats. Això no obstant, hi ha dades que indiquen que el català socialment retrocedeix. Ho ha destacat, per exemple, l'ONG Plataforma per la Llengua. Hi ha dificultats per ser atesos en català en l'àmbit sanitari, molt greu. Hi ha una dada important que vostè deu conèixer: Només un 6,8 de sentències dictades a Catalunya són en català. D'altra banda, per exemple, en els alumnes de quart d'ESO han retrocedit 20 punts l'ús que fan en el pati de l'escola de la llengua catalana, 20 punts des de l'any 2006. I per si això no fos poc, vostè sap perfectament el que està passant al país Valencià i a les Illes Balears des que el PP i VOX governen aquestes comunitats: Estan provocant el segregacionisme lingüístic. Bé, en aquest context, el que hi ha és un fet nou, que és que el comitè d'experts del Consell d'Europa ha dit molt clarament que la sentència judicial que obliguen a l'escola catalana a fer un 25 % va en contra clarament de la Carta Social Europea i que, per tant, això impedeix aplicar el que és norma al continent.»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen del...
«Gràcies, president. Abans de començar, permetin-me que des d'aquesta tribuna recordi la figura del president Lluís Companys assassinat avui fa 84 anys, de fet afusellat pel règim feixista del general Franco. (Aplausos). Quiero recordar la figura de Lluís Companys, asesinado hoy hace ochenta y cuatro años, fusilado por el régimen fascista del general Franco. (Aplausos). Empiezo, cómo no, hablando del protocolo de Kioto, seguramente esta agenda globalista que desprecian las señorías de VOX, pero que fue el primero en utilizar la idea del mercado como herramienta para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero, poner un precio sobre el carbono para crear un estímulo económico para evitar tales emisiones y reducirlas allí donde es más eficiente con respecto al coste. Este protocolo fue un hito histórico y, con el fin de promover el desarrollo sostenible, todas las partes se comprometían a cumplir los compromisos cuantificados de limitación y reducción de las emisiones contraídas. Era el inicio de los mercados de carbono, instrumentos que se diseñaron para estimular los objetivos de reducción de emisiones y que han devenido en un elemento clave de las políticas de mitigación del cambio climático. Siguiendo este compromiso, en 2003 la Unión Europea aprobó la directiva que establecía un régimen para el comercio de derechos de emisiones de gases de efecto invernadero y que, por lo tanto, trasladaba los objetivos climáticos de la Unión Europea a las 15 000 industrias más contaminantes, y dos años más tarde lo hacía España con la Ley 1/2005.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«I abans d'acabar, senyora presidenta, vull recordar una figura històrica que no només va ser exclosa, sinó que va ser assassinada pel franquisme fa 85..., 84 anys. Parlo del president Lluís Companys, president de Catalunya, que fou lliurat per la Gestapo a Franco i que Franco ordenà la seva condemna i la seva mort en un judici farsa. Som fills de Companys i de Macià, de moltes lluites i exilis, sempre per la llibertat de Catalunya i la justícia social. Gràcies. Señorías del PP, ¿cuánto tiempo nos costará su error sobre las convalidaciones de las penas? ¿Cuánto circo tenemos que aguantar por este error? ¿Cuántas fotos tendremos que ver del señor Tellado? ¿Cuántos malabarismos dialécticos y absurdos tendremos que aguantar por su terrible error? Claro, entiendo que es mucho más fácil hacer toda esta comedia que cortar cabezas del partido. Lo entiendo, pero es bastante lamentable. Por favor, si ustedes se equivocan, no nos lo hagan pagar a todos. ¿Y estará en la lista de los malos españoles el señor don Borja Sémper o estará en la de los buenos? Díganmelo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Tot i això, voldria destacar una esmena que, tot i retirar-la avui, hem acordat amb altres forces polítiques portar-la a la futura llei de famílies o la Comissió de Sanitat. Creiem que és essencial que les autoritats sanitàries, educatives i els serveis socials competents garanteixin l'extensió de l'atenció primerenca des del naixement fins als 16 anys per a qualsevol infant amb diagnòstic de malaltia neurodegenerativa, independentment del grau de desenvolupament de la malaltia. Dit això, avui hem fet un gran pas per millorar la Llei de dependència i per ampliar-la, no només als malalts d'ELA, sinó també a altres persones amb afeccions similars, com vam defensar des d'Esquerra Republicana des d'un bon principi. Avui és un dia d'alegria i, com tothom, jo també tinc una persona a la memòria, un referent que, en el meu cas una persona molt estimada, però que serveix per a qualsevol altra persona que tothom, en aquesta sala, segur que té. Penso en Pau Torres, que, com molts altres, van haver de patir la cruel malaltia de l'ELA, amb l'únic suport de l'amor i el sacrifici de la seva família: el Joan Andreu Torres i la Carme Mas. Ells han estat presents en tot moment durant la tramitació d'aquesta llei, que tot i arribar massa tard, per culpa de politiqueig -?s'ha fet politiqueig, ho hem de dir, però bé està allò que bé acaba- avui, per fi, es presenta al Congrés.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«El Juan Carlos Unzué, ho heu de saber, ha contribuït amb més de quatre milions d'euros, a través de la Fundación Luzón, a projectes d'investigació per la cura de l'ELA, que gestionarà l'Institut Carles III, i que podran desenvolupar-se des de les diferents comunitats autònomes. Aquesta llei és de tots els grups parlamentaris. Alguns vàrem tenir l'honor de poder ser-ne impulsors, però aquesta llei és de tots, del consens que s'ha generat entre tots. Als grups impulsors, gràcies per aquest consens, i a la resta, gràcies, perquè heu fet aquesta llei vostra i n'heu facilitat la tramitació. És un dia molt especial, d'aquells que duraran anys, que malauradament no tothom podrà celebrar. Alguns afectats ens han deixat durant la tramitació; la Carina, amor, valentia i veritat. Altres ens havien deixat abans, el Paco Luzón, que ha deixat el llegat de la seva fundació; l'amic, Jano Galán; l'excompanya de TV3, la Roser. Aquesta llei també és d'ells. És una llei pionera en l'atenció a la gran dependència a nivell mundial, i això és fantàstic, però ara hem de convertir el dret subjectiu que reconeixen les persones afectades amb ELA i altres malalties en fets, en recursos, en atenció especialitzada, en assistència. Escoltar i acompanyar els malalts i les seves famílies ha estat un màster en perseverança.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Gràcies, presidenta, i també als membres de la mesa del Congrés, per haver fet possible aquest canvi d'hora, que ha permès que 37 persones afectades per ELA i més d'un centenar d'acompanyants, familiars i amics, ens puguin estar seguint des de la sala constitucional, molt a prop d'aquí, a part de totes aquelles persones que ens estan seguint en directe. També vull saludar el Mateo, que ens ha fet arribar un email escrit en català -?el Mateo és gallec-; ens ha fet arribar un email des d'A Coruña, que avui li contestaré. A tots els que esteu seguint aquesta sessió, moltes gràcies. Els diputats i diputades d'aquesta Cambra estem sotmesos a la Llei de transparència. Qualsevol ciutadà pot saber què cobrem per la feina que fem; el que no és públic és el sou emocional, el sou emocional que rebrem tots aquells que hem estat treballant en aquesta Llei ELA, que avui serà una realitat. Aquest sou emocional, el vull compartir amb tots els companys de Junts per Catalunya, especialment amb tu, Míriam, i amb els altres diputats i senadors aquí al Congrés, amb l'equip de treball d'aquí de Madrid. Vàrem agafar, la legislatura anterior, el compromís de lluita per una Llei ELA i Junts ha demostrat que compleix la seva paraula. Ho hem fet convertint la primera oportunitat que teníem de presentar una proposició de llei aquesta legislatura en una iniciativa que millorarà la vida de milers de persones. Gràcies, Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls, Esther Sellés, Laura González, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies, ConELA, Fernando Martín, gràcies per fer pinya. Gràcies, molt especialment, Juan Carlos Unzué, per deixar-nos portar la teva samarreta. Fa 36 anys que conec el Juan Carlos, des que era porter del Barça; després va ser entrenador, fins que l'ELA li va fer canviar la banqueta de tècnic, de míster, per una cadira de rodes, per culpa de l'ELA. Míster, ets un exemple per a tots nosaltres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Senyor Tellado, ja li avanço que moltes de les 55 preguntes que vostè feia són pertinents. I en moltes la resposta és no. No és democràtic el que fa el govern Sánchez. Però també li he de dir que el que ha de fer si té una mínima decència política és girar aquestes 55 preguntes i fer-se-les a vostè mateix. Totes, de la primera a l'última, li explotarien a la cara. Exemples. Li dono exemples, ja que els demana. U: es queixen amb raó que el senyor Sánchez menyspreï aquest Parlament. Però jo li pregunto: no són vostès els que, a les ordres del 'que cada cual haga lo que pueda' del senyor Aznar han boicotejat una llei democràtica com la llei d'amnistia, fins i tot amb una reforma inconstitucional, frontalment inconstitucional, al Senat? Dos, segon exemple que li dono: es queixen amb raó que Sánchez hagi col·locat els exministres Campo i Carmen Calvo al Constitucional i al Consell d'Estat. Tenen tota la raó. Ara bé, com s'atreveixen a queixar-se quan vostès han bloquejat durant cinc anys el govern del poder judicial? Com s'atreveixen a queixar-se quan han col·locat la senyora Espejel -querida Concha-, el senyor Arnaldo i el senyor Macías al Tribunal Constitucional? Com s'atreveixen a queixar-se? Li sonen els noms de Lamela, Andreu, Madrigal, Grinda o García-Castellón, que els deuen la seva carrera i que han demostrat el seu agraïment, per exemple, blanquejant la Kitchen i l'operació Catalunya i practicant una guerra judicial contra l'independentisme català que avergonyeix a tota Europa? Li sonen aquests noms? Com s'atreveixen a queixar-se quan el senyor Cosidó es va deixar en evidència quan va dir que, amb el senyor Marchena de president, 'controlaria la sala segunda por detrás'?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Em dona la sensació que només Junts té la voluntat d'explicar als ciutadans allò que aquí ningú explica. A nosaltres no ens importen els titulars, i tenim una llibertat que la majoria de vostès no tenen. I la tenim, aquesta llibertat i aquesta capacitat, perquè nosaltres no hem signat cap acord d'estabilitat amb vostès, som l'únic partit que no l'ha signat, i perquè, per primer cop a la història, el raspall de Madrid, el gran raspall de Madrid, no ha funcionat. Fa deu anys vostès, senyor Sánchez, criticaven que per les comunitats autònomes només es repartís un 18 % del dèficit marcat per Europa. I ara que són vostès al govern, ens diuen que hem d'aplaudir i que hem de votar a favor d'un miserable 4 %. Fa deu anys, l'Estat se'n quedava un 82 % i es repartia entre les comunitats autònomes un 18 %. Avui, l'Estat se'n queda un 96 % i en vol repartir un 4 %. Fa deu anys, el 2014, Esquerra Republicana va presentar una moció al Parlament de Catalunya que vostès van votar a favor, que defensava aquest terç que defensem nosaltres ara. No estem defensant res i exigint res que no defenséssim ja, juntament amb Esquerra i amb vostès, al Parlament de Catalunya el 2014. Això que vostès ens presenten no tindrà els vots de Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La fragilitat del seu govern i del govern del seu portaveu a Catalunya fa que vostès no tinguin més remei que defensar les polítiques d'habitatge que s'han demostrat un absolut fracàs. I sí, tornaríem a no donar suport a la proposta de modificació de la llei d'arrendaments que va proposar SUMAR. I per què? Perquè, a diferència de vostès, nosaltres votem que sí a aquelles propostes que milloren la vida dels ciutadans de Catalunya, no votem que sí per quedar bé; perquè una habitació no és un habitatge; perquè el 95,5 % dels propietaris que tenen pisos de lloguer són petits propietaris; perquè no votarem que sí a les polítiques que s'estan carregant l'ascensor social i que s'estan carregant la classe mitjana; perquè la llei que pretenen apedaçar, la llei d'habitatge aprovada aquí fa dos anys, lluny de solucionar el problema, l'ha agreujat. L'oferta de lloguer ha caigut en picat i el petit propietari no té cap mena de seguretat jurídica. Perquè d'aquestes polítiques populistes, els qui més se n'estan beneficiant són els fons voltors i les principals víctimes són, com sempre, els més vulnerables. I Barcelona, sota el seu govern, senyor Sánchez, sota el govern socialista, n'és un clar exemple. Tornaríem a no donar suport perquè han d'acabar aquelles polítiques que traspassen tota la responsabilitat que és de l'Administració al propietari privat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«I els ciutadans de Catalunya, senyor Sánchez, sempre han complert. Han treballat i han pagat. En canvi, vostès no han estat honestos. No han complert mai la seva part, i la seva part era molt senzilla. Ni vostès ni vostès. Agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya, i no ho han fet. I el 2017, la majoria de ciutadans de Catalunya i el Govern de Catalunya van deixar de callar. I d'això, vostès, n'han volgut passar pàgina. Porten set anys enganyant i reprimint per poder tornar a on érem abans del 2017, on els catalans treballen, paguen i, sobretot, callen. I han aconseguit, gràcies a les mentides i a la repressió, i gràcies als vots regalats dels Comuns i d'Esquerra, que ara Catalunya tingui un govern que calla davant la reiterada entrada de la mà de l'estat espanyol a la butxaca dels ciutadans de Catalunya; un Govern de Catalunya que calla quan diuen que la riquesa de Catalunya no és dels catalans; un president de Catalunya que no fa de president, fa de portaveu del PSOE, un portaveu que es queixa perquè el PSOE, al Govern d'Espanya, perd votacions aquí, al Congrés dels Diputats. I amb un tema tan important i vital com és el de l'habitatge, vostès haurien de deixar de fer seguidisme dels Comuns.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Gràcies, presidenta. Quan un dels punts de la compareixença és parlar sobre el pla d'equilibri fiscal i, per tant, parlar d'economia, parlar de finançament, i vostè no n'ha parlat, o bé no l'interessa o bé l'incomoda. I les dues coses són preocupants. Nosaltres sí que en volem parlar, perquè vostè parla molt de tornar a la normalitat, però no explica què és, per vostè, la normalitat; perquè quan vostè parla de tornar a la normalitat, ho fa com si això fos un retorn a un estadi positiu, a alguna cosa bona. I li faré memòria, senyor Sánchez: l'única normalitat que ha existit per vostès, pels partits espanyols, és que els catalans treballin, paguin i callin. Ja ho diuen vostès mateixos, que la riquesa de Catalunya no és dels catalans. La normalitat ha estat sempre que vostès espoliïn, confisquin 22 000 milions d'euros que són dels catalans i que no passi res; la normalitat ha estat sempre que vostès no executin els pressupostos a Catalunya i que no passi res; que només paguin el 45 % del que li correspon a Catalunya i, en canvi, paguin el 212 % a Madrid, i els catalans segueixin callant; la normalitat és que el servei de trens que vostès gestionen a Catalunya des de Madrid sigui un absolut desastre, o que vostès no hagin invertit pràcticament res a Rodalies Catalunya els darrers 20 anys i ara tot es trenqui i es cremi. I els catalans, a seguir pagant, a seguir aguantant, a seguir esperant i a seguir callant. Aquesta és la normalitat en la relació entre Catalunya i Espanya els darrers 300 anys.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política del Gobierno en materia de educación.
«Bon vespre. Avui és el meu primer dia aquí en aquest Parlament i, perquè em coneguin una mica, vull explicar-los d'on vinc. Soc de L'Escala, un bonic poble de l'Alt Empordà, on he nascut, crescut i, evidentment, anat a l'escola pública. Fa uns anys vaig començar en política municipal perquè tenia ganes d'ajudar a millorar el meu poble i les condicions de vida de la seva gent. Això ha fet que, avui, arribi aquí fent política sempre des del carrer, des de la base, des del contacte constant amb la gent, escoltant cada dia les coses que preocupen a les famílies i, sobretot, sent conscient de quina és la realitat dels carrers i les places del meu poble. Saben quin problema tenen, vostès, senyors de VOX, entre d'altres? Que aquí, asseguts en aquesta butaca d'aquest Parlament de la capital de la seva estimada Espanya, no poden de cap manera saber quina és la realitat de cap escola, i encara menys de cap escola catalana. Perquè aquí, acomodats en aquest seient, és impossible que entenguin què passa als carrers i a les escoles de Catalunya. Si sortissin d'aquí, potser veurien que tot això que diuen només és un cúmul de coses absurdes, i que com que el paper ho aguanta tot, presenten una moció i dormen tranquils.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«El diputat ha sortit i ha dit: 'aquest estiu hi ha hagut un caos'. Verge Santa, que es diria. Com pot dir que aquest estiu hi ha hagut un caos després que a Catalunya fa trenta anys que vivim en un caos? Del deteriorament de les vies de tren de l'alta velocitat durant els últims set anys que vostès van governar de la mà de M. Rajoy -igual així saben fins i tot qui és- n'arrosseguem encara les conseqüències. No està de més recordar que va ser la gestió del Govern de Mariano Rajoy la que ens va deixar aquestes lamentables dades. Entre el 2012 i el 2017, el Partit Popular va disminuir quasi un 50 % la inversió en carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports i habitatge. Els pressupostos dirigits al ferrocarril van ser els que més retallades van patir. Les inversions realitzades el 2012, que van ser de 5000 milions, es van reduir a 2286 milions el 2017; una retallada del 55 %. Però encara em sembla més vergonyós el fet que l'any 2016 només executessin un 36 % del pressupostat. I no li parlo de Catalunya, li parlo de l'Estat; imagini's el que es va pressupostar per Catalunya. També s'ha de recordar que el Partit Popular va prometre que el 2020 estaria acabat el corredor del Mediterrani. I aquí sí que recordo a les senyories del PSOE que també cal que s'hi vagin posant.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Mirin, vivim en un món on el recurs més preuat, aquell que no podem recuperar mai, és el temps. Cada persona té només vint-i-quatre hores al dia, i en aquestes hores hem de trobar un equilibri entre la feina, la vida familiar, l'educació, la salut, el descans i, malauradament, en aquest Estat, fins i tot les hores en una andana de Renfe. Aquest fet és universal, però la manera com es distribueix el temps no ho és. Podem veure un clar paral·lelisme amb la pel·lícula On Time, on el temps s'utilitza literalment com a moneda. Els rics poden viure durant segles, mentre que els pobres lluiten dia a dia per sobreviure amb només unes hores. Tot i que la nostra realitat no és tan extrema, aquesta metàfora reflecteix una veritat profunda: aquells que tenen més recursos tenen més control sobre el seu temps, mentre que els que en tenen menys sovint queden atrapats en cicles de treball precari i esgotament. És aquí on la política ha d'intervenir. El temps no és una qüestió individual, sinó que també és una qüestió social. Els partits polítics han de posar el benestar de les persones al centre de les seves polítiques, assegurant que el temps no esdevingui una mercaderia que només alguns poden comprar mentre els altres són esclaus del rellotge. En canvi, veiem com el Partit Popular fa populisme, jugant amb un tema tan important com és el temps de les persones. A vostès, senyories del Partit Popular, no els importa el més mínim el temps que les persones perden a una andana de tren. Han passat anys i panys al Govern, i bona part de la decadència de la infraestructura ferroviària és una herència seva.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«L'alta velocitat perd puntualitat, perd fiabilitat, perd bona imatge. Vam preguntar a la secretària general de Transports de la Comissió per què era això. Ens van dir 'Chamartín', 'Talgo', 'durant l'estiu'. Però pot ser l'augment d'utilització de la xarxa? Pot ser l'envelliment de la flota? Pot ser el manteniment? No ens van contestar a res d'això, no tenim cap resposta. No oblidin mai que aquestes afectacions en el servei també tenen una greu afectació en el servei d'Avant, que també és un transport de mobilitat quotidiana. Paral·lelament, a Renfe no se li acut altra cosa millor que reduir el compromís de puntualitat dels serveis comercials. Aquesta decisió, absolutament equivocada, per mi té diferents lectures possibles. Primer, vostès reconeixen que el servei està empitjorant i llancen la tovallola. És un missatge d'impotència, d'incapacitat perquè el servei no empitjori. Segon, que no estan disposats a millorar el servei respecte a la competència. L'excusa d'ADIF és: 'jo poso les mateixes condicions que els meus competidors'. Els competidors són privats, vostè és un operador públic, vostè juga a casa, vostè fa molts anys que està operant el servei de transport. Vostè pretén igualar-se per sota dels seus competidors? Quina poca ambició! Tercer, l'empresa Renfe està més preocupada per tancar números que per donar un bon servei. Aquesta és la percepció que vostès donen: és una empresa que no està orientada a l'usuari, sinó al Govern.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, jo porto unes notes per parlar de l'alta velocitat ferroviària, i és de la que acabaré parlant. Efectivament, l'alta velocitat, malgrat que ha estat la prioritat absoluta de les inversions i de les infraestructures d'aquest país durant molts i molts i molts anys, està perdent fiabilitat, està perdent puntualitat. No cal magnificar-ho, tampoc. El caos real són les rodalies, això ho sap tothom. Avui mateix -'avui', que diria el meu bon amic Eduard Pujol- s'ha cremat un tren i una catenària a la R-3, un recorregut famós per les incidències des de fa molts anys. Els usuaris de les Terres de l'Ebre, al sud de Tarragona, passen un calvari, ja des de fa uns dies, duplicant i triplicant el temps de trajecte, havent d'agafar un bus alternatiu que resulta que no hi acull prou gent a les set del dematí i s'han d'esperar una hora més que vingui un altre autobús a recollir-los a la intempèrie, amb unes infraestructures absolutament deficitàries. A la comarca del Montsià, l'única estació ferroviària d'ADIF, la d'Ulldecona, està tancada des de fa un munt de temps: ni servei ni infraestructures. I per cert, avui -també avui- un AVLO de Figueres ha sortit quaranta-cinc minuts tard del seu origen. Això és cada dia. Això sí que és el caos. Per cert, senyors del PP, vostès tenen tanta responsabilitat en això com el Partit Socialista. Com a mínim, la mateixa.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«L'únic que espero és que ens acceptin les esmenes. No pot estar condicionada a la concurrència de cap circumstància perquè, insisteixo, la humiliació, la violència, l'hem patida tots. Per tant, no cal que sigui aquella persona o el seu descendent en concret la que va ser humiliada, sinó que tota la societat de l'Estat espanyol està quaranta anys enrere del que li tocaria per culpa d'ells. Acabo, perquè no voldria ni que em traguessin la paraula ni que cridessin perquè ho fessin. Tenim el feixisme a les portes, tenim el feixisme assegut en aquells escons d'allà. Vostès poden fer una majoria suficient. Ja sabran el que es fan. Gràcies. Buenas tardes, diputadas, diputados, presidente. Muchas veces en el Diario de Sesiones quitan algunas expresiones cuando nos dirigimos a los jueces y nos dirigimos por su nombre, o cuando dijimos que los borbones son unos ladrones, algo que decíamos antes en español, ahora en catalán -hago hincapié en eso-, y apelan al decoro de la Cámara y lo quitan del Diario de Sesiones, obviando el hecho de que todo el mundo puede verlo en vídeo. Hoy, el presidente del Parlamento en funciones, el vicepresidente (se vuelve señalando hacia la Mesa de la Presidencia), ha permitido un discurso fascista y franquista durante doce minutos sin interrupción que, sinceramente, creo que debería quitarse del Diario de Sesiones por decencia de esta Cámara. Porque si los discursos que aquí oímos con esta tranquilidad y vamos riéndoles las gracias no respetan la ley de memoria histórica, ¿por qué hacemos entonces leyes de memoria histórica?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Clar, jo tenia una intervenció preparada que venia a dir que votarem a favor, que està molt bé, que els hi presentarem esmenes, perquè els jutges, segons ho interpretin, faran exactament el mateix que amb la llei d'amnistia i, per tant, el jutge és el qui mana, es fa la llei que ell vol i s'aplica com li dona la gana, perquè en aquest Estat això va així. Però és que, després d'haver sentit això, jo el que els dic és que, com a socialistes, tenen un problema molt molt gran. No n'hi ha prou amb dir que és blanc i negre, que és una tele del Nodo i ser irònics respecte a això. Com és possible?, pregunto. Què han estat fent aquests anys que, quaranta-sis anys després del 1977, haguem de sentir un discurs que diu que el franquisme és el millor que li ha passat a aquest país? Com és possible que ningú s'estranyi d'això? Com és possible que acceptem aquestes paraules sense que ningú faci referència, ja no a les víctimes, que estan vives? Pensin que cada primer dimarts de mes ens reunim davant de la Via Laietana i encara tenim gent explicant les tortures, explicant les vexacions i explicant el que va fer aquell règim criminal. Però és que el que s'ha demostrat avui és que les víctimes som tots. Les víctimes en som tots, d'aquest franquisme sociològic que no són capaços d'aturar. Les víctimes som les dones que ens vam quedar sense avortament, que ens vam quedar sense divorci i que vam passar a no tenir cap dret de tipus civil; les víctimes van ser les escoles, les que van afusellar, les que van tancar, les escoles del poble; les víctimes van ser les associacions, les víctimes van ser els intel·lectuals. Al meu país ens hem passat quaranta anys intentant recuperar els intel·lectuals que es van haver d'exiliar. I vostès ens venen a dir no sé què de Largo Caballero, de quién era mas malo? Estem trigant massa a marxar, perquè vostès estan imposant un relat de la bondat del franquisme basat en el 'antes todo era mejor' que és fals. Què han fet a les escoles mentre vostès han manat? Què han fet als currículums? Què ha fet la televisió? Què ha fet la premsa? Que han fet, políticament parlant, perquè estiguem en aquest moment?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Per tot això, avui votarem a favor de la tramitació d'aquesta Iniciativa Legislativa Popular: per cultura democràtica, perquè els hi devem a la gent que ha recollit més de 700 000 signatures, perquè fa molts anys que aquesta ILP s'està arrossegant i queda en un calaix, i això és una falta de cultura democràtica inacceptable. Ara bé, és hora, sobretot, que l'Estat assumeixi el seu compromís, que es reverteixin les desigualtats en el finançament i que avancem cap a un sistema més just i sostenible. No podem acceptar que la cura dels nostres sigui una càrrega de les famílies ni una responsabilitat transferible a qui no la pot pagar. Més diners i respecte a les competències. Això ho tindrem en compte a l'hora de tramitar-la. I no voldria acabar sense fer un sentit reconeixement a totes les persones que es dediquen al servei de l'atenció domiciliària, perquè això també és important. Aquesta llei, sense aquestes persones, avui amb unes condicions laborals deplorables, amb uns salaris baixos, amb unes subcontractacions amb empreses pirates, no és possible. És a dir, que molt bé la llei sempre i quan hi hagi finançament adequat, i sempre quan les condicions laborals de totes les dones, sobretot, del servei d'atenció domiciliària estiguin cobertes. Des del primer dia, des del seu salari i les condicions laborals, fins també les pensions: que sigui reconegut el dret a les anticipades en una professió que realment té un desgast enorme.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Com deia abans, ens pertoca, i és just pels ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Les necessitats augmenten perquè l'envelliment de la població augmenta, i per això cal implantar un ús sostenible i centrat en les persones on el finançament de l'Estat sigui suficient per als qui tenim les competències. Parlo de no deixar que cap persona es quedi enrere o que arribi tard a poder tindre aquest servei. Mentre no arribi aquesta reforma estructural, l'Estat ha de millorar les seves aportacions per igualar la mitjana de la Generalitat dels darrers tres anys. Sobre el copagament, a banda de ser una ingerència en les competències de Catalunya, vull ser clar: no hi estem d'acord. No estem d'acord amb el copagament. No hi estem d'acord i no hi donarem suport. En molts casos, el copagament és un obstacle inassolible per a les persones en situació de dependència i per a les seves famílies. Hauríem de suprimir-lo o, com a mínim, limitar-lo a les rendes més altes. Aquesta és la nostra posició. A més, defensem que aquest aspecte es pugui regular, en cas que així sigui, com moltes altres coses, des de Catalunya, perquè en té la competència. Des de l'aprovació de la llei de dependència, hem vist com la partida pressupostària estatal ha anat disminuint mentre les famílies han hagut d'assumir cada vegada més càrregues i més i més diners per fer front a aquesta necessitat. Segons l'exconseller Carles Campuzano, conegut a aquesta Cambra perquè hi va estar molts anys, i que és una persona que té molt de rigor en les dades que dona, en xifres absolutes, mentre que l'Estat ha aportat 3117 milions d'euros, com abans dèiem, els usuaris han hagut de desemborsar gairebé el mateix: 2994 milions d'euros. Això no pot ser. Per la seva part, la Generalitat hi ha destinat 12 100 milions d'euros, i estima que el deute estatal en aquest àmbit suma, almenys, 583 milions d'euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. Avui parlem d'un dret fonamental, el dret d'autonomia personal i a una vida digna d'aquelles persones que més suport necessiten. Però també parlem de responsabilitat institucional, perquè l'Estat no pot continuar deixant aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes. I, encara pitjor: en el millor dels casos, a les seves famílies. El 2006 va es va fer una bona llei, era una gran llei. L'Estat espanyol va aprovar la llei de dependència, generant moltes expectatives, moltes esperances, perquè prometia suport a les persones en situació d'alta vulnerabilitat. Però hem vist com l'Estat, com aquest mateix Estat no ha complert perquè faltava, en la redacció d'aquesta llei, una de les coses més importants, que era una memòria econòmica per tal que aquesta llei es pogués realitzar i no quedar-se en paper mullat. A Catalunya, el desequilibri és evident, ja ho ha dit qui m'ha precedit. És inacceptable que en els darrers deu anys, la Generalitat hagi hagut de destinar quasi quatre vegades més recursos que l'Estat per suplir les mancances en dependència. El deute no reconegut de l'Estat cap a les comunitats autònomes ha arribat als 3154 milions d'euros, una càrrega que les comunitats han hagut d'assumir, amb els Països Catalans especialment afectats. Per tant, demanem una millora en el finançament de la llei de dependència. Les aportacions de l'Estat han d'igualar -com estava així escrita la llei- com a mínim les de les comunitats autònomes, amb un sistema de finançament finalista que respecti les competències autonòmiques i garanteixi la sostenibilitat d'aquests serveis bàsics per a tota la nostra societat. Per coses com aquestes és perquè exigim i pactem un finançament diferent -diguem-ho així, potser així la gent ho entén millor-: per poder complir amb les lleis. No és per cap caprici, no és per robar ningú. I no abaixem impostos, sinó que els pugem per poder pagar-ho.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltes gràcies, presidenta. Tres mil dies. Fa més de tres mil dies, més de vuit anys, que 750 000 persones van presentar aquesta iniciativa popular al Congrés dels Diputats. Des de llavors, i malgrat ser la primera ILP que va superar la barrera de les 500 000 firmes, aquesta Cambra no ha estat capaç de portar fins al final la seva tramitació. Tres mil dies per ser exactament on som avui, just encara al començament de la tramitació. Tres mil dies per tornar a començar un tràmit que després d'avui la gran majoria dels seus grups polítics, i sobretot l'actual Govern, com ja ha fet anteriorment, no tindran cap mena d'interès a impulsar la seva tramitació per portar-la fins al final. Tres mil dies fins ara absolutament perduts. La ILP presentada l'any 2016 i que ha anat saltant successivament de legislatura en legislatura, duu un títol llarg, però pretén una cosa extremadament senzilla: millorar les condicions del copagament de les persones en situació de dependència. Una ILP que té com a objectiu principal fer més justa la participació econòmica de les persones beneficiàries i que sigui molt més equilibrada i adaptada a les necessitats reals de cada persona dependent. Una iniciativa que neix evidentment des de la percepció certa de molta gent que el sistema actual és injust i tot sovint excessiu en aquesta forma de copagament, sobretot per a persones d'edat avançada i amb discapacitat que, curiosament, eren els que el legislador del seu moment volia protegir amb aquesta llei i que, a la pràctica, han sigut els que han quedat més vulnerables amb l'aplicació actual.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«És per això que pensem que és fonamental aquesta llei, però, senyor ministre, no és suficient amb polítiques municipals. De fet, vostè és el gran exemple. Hem de reconèixer que fou un gran alcalde de Valladolid, magnífic en la gestió de mobilitat sostenible; en canvi, ara, com a ministre, no ha estat tan valent. Podria haver sigut igual de valent que a Valladolid o al Twitter amb la indústria de l'automòbil o les constructores que volen construir ports i aeroports en plena emergència climàtica. I un prec; un prec, senyor ministre: aturen l'ampliació del port de València; no es faça vostè responsable d'un nou Castor. Però, senyories, crec que aquesta és l'oportunitat, aquesta llei, d'acabar amb el 'greenwashing' del PSOE. Efectivament, si fem un exercici d'imaginació del que haguera passat si l'haguérem aprovat fa deu anys, és que no haguera hagut plantejament d'ampliar el port de València, ni l'aeroport del Prat o el de Barajas ni el de L'Altet, perquè, òbviament, la llei diu que hi haurà criteris científics, i la ciència, senyors del Partit Popular i del Partit Socialista, deixa molt clar que no hi ha marge, que hem de fer enrere per a poder tindre una vida millor per a totes. Però és que te dic més, aquesta llei, si l'hagueren feta fa deu anys, probablement no ens haguera permès dir que somos el segundo país del mundo con más alta velocidad -que ja li dic jo que la majoria de la gent no agarra l'alta velocidad en la vida-, però, en canvi, no estaríem dient que al nostre país no hi ha tren per anar de Gandia a Dénia o no hi ha tren de Llevant a Mallorca o el Canfranc encara no passa pels Pirineus, que això és el que la gent agarra, la gent normal. I, efectivament i probablement, si hagueren fet aquesta llei fa deu anys, en la situació de turistificació de les ciutats, ja tindríem una regulació per a frenar l'arribada massiva de macrocreuers.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Això és el que els deia de les vies: aquestes noves circulacions en aquest sentit han augmentat un 30 % els viatgers de tren respecte l'any 2023. Senyor ministre, quan fem les coses bé, la gent sí que respon. També es va acordar una fórmula on, tant a l'exposició de motius com a l'articulat, quedi ressaltat el respecte al marc competencial autonòmic de la llei. Per tant, si no hi ha respecte competencial, no hi haurà llei. Les propostes tarifàries han de respectar també els règims tarifaris autonòmics i locals existents i, en cas de suposar més necessitat de finançament, aquestes les haurà de transferir l'Estat a les autoritats de transport. No pot passar més el que ha passat en aquests anys de rebaixes als trens, en què el Gobierno convida i la Generalitat paga. Tenim més acords. No hi ha temps per enumerar-los tots; els saben, oi? Volen llei? Compleixen els acords. Hi ha més prioritats: establir objectius de descarbonització concrets i clars. Proposem incloure l'objectiu de la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle al sector del transport, almenys un 35 % de mercaderies transportades per ferrocarril l'any 2040; prioritzar el transport del tren per davant de l'avió, tant si és de persones com si és de mercaderies; desenvolupar amb agilitat i eficiència els punts de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. Esquerra Republicana ja va aconseguir, durant la tramitació de la Llei de canvi climàtic, que s'introduïssin mesures més ambicioses en l'àmbit de la instal·lació de punts de recàrrega, un element bàsic per a la implementació del vehicle elèctric; però cal més. El president d'ANFAC va dimitir per aquesta deixadesa de l'Estat. No es venen cotxes elèctrics, en bona mesura, perquè no hi ha infraestructura de recàrrega. I en polítiques de transport també s'ha de fomentar l'electrificació de flotes de vehicles de repartiment, i per això calen ajudes; per això els PERTE han d'anar destinats al fet que aquesta gent pugui canviar el seu vehicle per un vehicle elèctric. El finançament del transport públic és desigual, injust i està obsolet. Necessitem que això s'arregli. Presentarem esmenes parcials i esperem que també ens les acceptin. D'altra banda, es parla molt del finançament que ja tenen, però només quatre àrees metropolitanes reben un finançament extra de manera totalment arbitrària i subjectiva.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Tot i això, avui votarem en contra d'aquesta esmena a la totalitat que ha presentat el PP, perquè ho ha fet amb un plan totalment oportunista. Serà que no han estat anys i anys al govern i, si realment creguessin algo del que diu la seva esmena a la totalitat, segurament faria molts anys que alguna cosa al respecte hi haurien fet. Torno a repetir; torno a agrair als diputats les ganes de negociar. Gracias, presidenta. Buenos días o buen mediodía, diputados y diputadas. Nuestro grupo cree que la movilidad sostenible debe ser un servicio universal moderno, garante de igualdad y de cohesión social, sobre todo, de cohesión territorial, en coordinación interadministrativa y centrado en atender las necesidades de toda la población independientemente de dónde resida. Creemos que el proyecto de ley de movilidad sostenible puede ser una oportunidad para avanzar en algunos aspectos importantes Debe garantizar que la ciudadanía disponga de un sistema multimodal de transporte eficiente, descarbonizado, sostenible, respetuoso con la biodiversidad e inclusivo, porque debe ser la herramienta para alcanzar la máxima accesibilidad a los bienes, servicios y contactos con el resto de los ciudadanos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, que sàpiguen tots, senyor ministre, Grup Socialista, diputats i diputades, que en tot allò que fa referència a impulsar la descarbonització i la mobilitat sostenible, hi hem sigut sempre, seguirem estant i estarem en el futur. Sabem, a més a més, que la Unió Europea indueix els Estats de la Unió a fer lleis que fomentin la mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible no és una opció, no és una alternativa; és una necessitat imperiosa. Ha de ser una prioritat de tothom. Dit tot això, no vull acabar la meva intervenció sense fer una reflexió genèrica perquè tothom que la vulgui escoltar en prengui nota. L'impuls de la mobilitat sostenible no s'assoleix només fent lleis. El paper ho aguanta tot, i després es compleix el que es compleix. El foment del transport públic, per exemple, i la mobilitat sostenible s'aconsegueix amb una bona oferta de transport públic, amb un bon funcionament d'aquest, amb un servei digne i, si pot ser, de qualitat. Mirin, nosaltres hem dit que no ens cansarem de denunciar el mal servei de Rodalies a Catalunya, i els hem donat reiteradament dades de les incidències, dels incompliments, de les inversions i dels compromisos. El sistema i vostè, senyor ministre, paguen ara els plats trencats de molts anys de decadència inversora i d'incompliments dels governs del PP i també dels governs del PSOE, i d'aquesta estranya condemna crònica que passa perquè a Catalunya sempre s'executen menys del previst i a Madrid, sempre més del previst. Això no és casualitat. El problema és que sembla que vostè continua amb la tradició. Però, en tot cas, hi ha molts aspectes a millorar.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Senyor Cruset, a mi això em fa molta mandra, encara que no sho cregui, perquè els mitjans de comunicació a Catalunya diran que això és una picabaralla, una batussa una vegada més, però crec que forma part de la meva responsabilitat com a portaveu d'Esquerra Republicana tornar a sortir aquí en autodefensa, del meu partit i del meu grup. Vostès ens matxaquen des de fa anys amb l'eslògan miserable -que està a l'altura de l'eslògan miserable de '¡Que te vote Txapote!', de la dreta espanyola-, vostès ens matxaquen amb l'eslògan miserable i fals d' 'A canvi de res'. I cada vegada que vostès surtin aquí mentint miserablement dient que nosaltres aquí fem les coses a canvi de res, jo sortiré, i més igual què diguin després a les xarxes i als seus mitjans de comunicació. Perquè si parlem d'incompliments, jo aquí podria dir que què passa amb l'IVA de l'oli, què passa amb el tema del català a Europa, què passa amb les competències d'immigració, què passa amb el seu jefe, que va dir que dimitiria si no era president de la Generalitat; què passa, què passa, què passa. Però no ho faré, encara que ja ho he fet.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Dades, demanaven alguns. 2 de novembre de 2023, anunci solemne, de nou a bombo i platerets, i en aquest cas a càrrec del ministre Bolaños i el llavors president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Esquerra garantia l'estabilitat de tota la legislatura de Pedro Sánchez a canvi del traspàs integral de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. De nou, grans titulars, grans portades i afirmacions grandiloqüents del tipus: traspàs històric, traspàs integral sense precedents i adeu a Renfe. Poc després, però, comencem a conèixer la realitat. I la realitat és que només es transferia una petita part de les línies ferroviàries; el traspàs, en realitat, no seria un traspàs, sinó una cogestió mitjançant una empresa mixta en què s'haurien de prendre les decisions per consens i, per tant, l'Estat retenia tota la capacitat de control i decisió sobre les decisions que s'adoptaven. I per estudiar com es faria tot plegat, es crearien sis grups de treball tècnics que, tot i que s'havia dit que ja estava tot acordat, analitzarien què fer, bàsicament perquè així qui dies passa, anys empeny. Resultat de tot plegat: Pedro Sánchez es garantia l'estabilitat de tota la legislatura a canvi d'un traspàs que ni és integral ni és un traspàs, és a dir, de nou, tota una legislatura d'estabilitat a canvi de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Perquè les coses com siguin, de grans afirmacions de vostès dos, ja n'han viscut en el passat i s'han incomplert sistemàticament. Només cal recordar, per exemple, aquella taula de diàleg que es va anunciar a bombo i plateret, que s'havia de reunir mensualment, arribar a un acord per a la solució definitiva del conflicte català i sotmetre aquest acord a tota la ciutadania de Catalunya. Taula que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys -tres vegades en quatre anys- i evidentment no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya ni es va sotmetre a consulta ciutadana res de res. Això sí, el PSOE va obtenir l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat -escolti'm bé- a canvi de res, i tant que a canvi de res. De fet, no va aconseguir l'aprovació d'uns pressupostos, no; per la mateixa taula va aconseguir l'aprovació de dos pressupostos: els de 2021 i els de 2022. Dos pressupostos generals de l'Estat a canvi de tres reunions de la taula de diàleg en quatre anys. I algú pot dir: 'Home, potser això és un fet puntual, una excepció que no confirma la regla'. Cap problema, seguim amb alguns exemples més.»