Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.345 declaraciones · página 39 de 45
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«No està gens malament, el llistat de mancances, 'salvetats' i incompliments, i no està gens malament per un Estat que sovint presumeix de ser exemplar en tot allò que porta a terme. Doncs més enllà de l'informe, no puc deixar passar la comparació amb la reunió que fèiem ahir a la Comisión para las relaciones con el Tribunal de Cuentas, en què veiem un informe similar d'aquest organisme en què es donava compte de la mateixa fiscalització, però en aquest cas de l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2011 i 2017, i que, contràriament al que el mateix Tribunal de Cuentas havia dit l'any 2016 sobre les mateixes accions que es fiscalitzaven en aquest informe del 2019, en aquest d'ahir tot eren anomalies similars a les que relatava ara, al que hem trobat en l'informe de la cuenta general del Estado. Un informe, el d'ahir, en què, tot i que es fiscalitzaven unes accions d'unes xifres infinitament menors d'aquestes d'avui, de la cuenta general de l'Estado, aquell es va fer servir per abocar diferents dirigents polítics catalans a ser perseguits judicialment. Un informe, el d'ahir, que, malgrat auditar unes accions de Govern extremadament més reduïdes que aquestes que avui estem veient en aquest punt, i malgrat contenir un vot particular d'una consellera del propi Tribunal de Cuentas, en què de manera clara i contundent deia que no existia una extralimitació en l'acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació al seu àmbit, que li correspon, aquell informe, el d'ahir, va ser utilitzat per perseguir governants de la Generalitat de Catalunya escollits democràticament. El president Puigdemont, el president Mas, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa, Antoni Comín i desenes més d'alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya als qui s'ha volgut intencionadament arruïnar econòmicament, a ells i a les seves famílies. En definitiva, comparar els dos informes, el seu abast i les seves conseqüències fa aflorar una evidència més de la instrumentalització que habitualment es fa dels òrgans de l'Estat per perseguir els polítics catalans i les seves idees.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Voldria destacar en positiu d'aquesta llei alguns aspectes. D'una banda, el reconeixement efectiu del caràcter professional i reglat, des del punt de vista educatiu, de les professions artístiques que, vull recordar-ho, no són una despesa gratuïta o sumptuària en una societat, sinó que són una inversió. Senyories, diguem-ho novament: la cultura és una inversió de valor en la societat, generadora de riquesa i d'economia i, per tant, quan fem que l'ensenyament se centri en les disciplines artístiques, el que fem és donar també riquesa i generar una economia nova del coneixement. També m'agradaria, com a positiu, subratllar el fet que la llei que aprovem posa el focus sobre noves disciplines artístiques importants; en el cas de Catalunya, per exemple, el circ modern, que té una gran tradició a Catalunya, o l'escriptura creativa que, en els últims anys, ha estat molt important. Per tant, és bo que diguem que aquesta llei està atenta al batec del moment, a les predileccions dels temps. Això és important. En tercer lloc, ja ho ha dit algun portaveu, la llei suposa una ampliació dels drets de l'estudiantat pel que fa a la conciliació acadèmica, familiar i laboral, el dret a l'aturada acadèmica, a l'educació inclusiva i al reconeixement acadèmic d'activitats vinculades a l'associacionisme i de representació estudiantil. Tot això fa que els drets d'aquells que són els actors principals d'un entorn educatiu estiguin reconeguts. En aquest sentit, posem en valor la inclusió del consell d'estudiants de centres d'ensenyaments artístics com a òrgan de representació dels estudiants, perquè siguin els mateixos alumnes els que defensin i protegeixin els seus interessos en aquest circuit.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué actuaciones tiene calendarizadas el Gobierno español para cumplir con la propuesta del Grupo...
«Gràcies, president. Estem d'acord, però l'aprovació de coeficients reductors depèn d'una manera molt discrecional del Govern espanyol de torn, en aquest cas, vostès. I, de fet, és tan discrecional que gairebé a vegades sembla arbitrari. I ho podem comprovar perquè tenim exemples: tant els pilots d'aviació com els conductors de ferrocarril poden avançar la seva jubilació a través d'aquest mecanisme per motius més que evidents, i que nosaltres ho celebrem. Però, en canvi, els conductors professionals que no porten ni un avió ni un tren, fins al moment, no poden. Això per nosaltres és arbitrari. I és que la taxa d'accidents de treball en els majors de cinquanta-cinc anys és tres vegades superior a la resta respecte al mateix rang d'edat dels conductors professionals. I és que hi ha massa incompliments reiterats per part de l'Estat amb un col·lectiu dels professionals del transport que fan que es vulneri i es precaritzi aquest sector. I sabem que hi ha una manca de professionals, però no hi haurà un relleu generacional si no hi ha condicions laborals dignes, i la jubilació anticipada és, sens dubte, una manera de dignificar una professió i atraure joves al sector.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué actuaciones tiene calendarizadas el Gobierno español para cumplir con la propuesta del Grupo...
«Gràcies, presidenta. Ministra, per posar en context: una setmana abans que el president Zapatero convoqués eleccions anticipades el 2011, un acord entre el PSOE, vostès, i Junts, abans Convergència i Unió, fa que s'aprovi una llei que retarda l'edat de jubilació dels seixanta-cinc als seixanta-set anys. Aquesta llei va suposar una terrible notícia pel conjunt de les persones treballadores, però especialment per aquelles que, per la naturalesa de la seva feina, resulta especialment perillós estar prestant serveis fins als seixanta-set anys. El passat 9 d'abril, s'aprova a la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible una proposició no de llei presentada pel nostre grup, el Grup Republicà, i amb el suport del vostre grup, sobre establir coeficients reductors i poder anticipar l'edat de jubilació dels conductors professionals. La meva pregunta és molt simple: un cop aprovada la nostra proposició no de llei, quin calendari seguiran per aprovar aquesta modificació? Gràcies. ... que el presidente Zapatero convocara elecciones anticipadas en 2011, un acuerdo en el PSOE, ustedes y Junts, antes Convergència i Unió, hace que se apruebe una ley que retrasa la edad de jubilación de los 65 a los 67 años. Esta ley supuso una terrible noticia para el conjunto de las personas trabajadoras, pero especialmente para aquellas cuyo trabajo resulta especialmente peligroso y que estarán prestando este servicio hasta los 67 años.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«Moltes gràcies. Sempre han decidit des de Madrid el que passa a Catalunya i ara vostè ens vol vendre que a Catalunya decidim a Catalunya. Vostè no ha estat capaç de contestar la pregunta que li ha fet. Porta sis anys de president del Govern de l'Estat espanyol. L'hem vist com es barallava amb el president d'Argentina, com s'ha pres dies de reflexió, com s'ha dedicat a fer de candidat a les eleccions de Catalunya. Però, i els catalans, senyor Sánchez? Qui s'ocupa dels trens de Catalunya? Perquè no funcionen i són la seva responsabilitat. Qui acompanya les empreses catalanes? Qui s'ocupa d'acabar després de vint-i-vuit anys el corredor mediterrani. Perquè no s'acaba i és la seva responsabilitat. Qui s'ocupa de pagar el que correspon als ciutadans de Catalunya? Perquè no cobrem i és la seva responsabilitat. Acabo com he començat: vostè no té majoria, senyor Sánchez, i el senyor Illa tampoc. Penso que hauria de rebaixar dues marxes. Les coses no han de ser com vostès volen, sinó com la gent voti, i això hauria de valdre per a totes les votacions, però, malauradament, a Espanya, si ets català, no val...»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de las...
«Ens volen fer creure que volen una regeneració democràtica quan acaben d'admetre que durant quaranta anys han lluitat contra una majoria social a Catalunya que és legítima. Avui, de fet, han celebrat conjuntament, sense dissimular, que la majoria legítima, democràtica i parlamentària a Catalunya, la independentista, ara no sumi. Aquest ha estat el seu únic objectiu, compartit amb la dreta espanyola: que Catalunya s'escrigui amb enya espanyola. Avui al Parlament l'independentisme segueix sent la ideologia majoritària. I Catalunya seguirà sent una nació i Catalunya seguirà escrivint-se amb enya catalana. No estan pilotant vostès la màquina del fang -ha dit el senyor Patxi López-. Ho sabem ho, tenim claríssim que vostès pilota en molt poques coses aquí a l'Estat espanyol, però sí que estan igualment enfangats perquè no han deixat d'aprofitar aquesta màquina per fer molt mal a molts ciutadans catalans, a molts demòcrates. Volem fets i no paraules. I li repeteixo les xifres, senyor Sánchez. Vostès tenen tan sols quaranta-dos diputats de cent trenta-cinc al Parlament de Catalunya, això és un 31 %. Serà Salvador Illa qui governi, acaba de dir vostè. Amb qui ha tancat l'acord que pot fer aquesta afirmació? O ho diu perquè estan acostumats a decidir des de Madrid allò que acaba passant a Catalunya? En tot cas, visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«I un dels altres arguments que vostè torna a reproduir, després d'un temps que ens semblava que ho havia entès, és el que fa referència al suposat trencament de la societat catalana, i ho diu vostè, a qui una part de la societat espanyola li organitza manifestacions en contra de les seves polítiques i han provocat entre tots vostès una divisió social que feia dècades que no es vivia. Creu que la societat espanyola està fragmentada i dividida perquè el partit que va guanyar les eleccions a Espanya no governa? O que està fragmentada i dividida per què s'aprovarà una llei d'amnistia? Creu que li fa falta una agenda del reencuentro aquí? O, senyor Sánchez, no creu potser que després de sis anys dirigint el Govern de l'Estat espanyol, alguna responsabilitat hi deu tenir? En el debat d'investidura li vam dir, i avui li repetim: seguim esperant que vostè, amb fets, desmenteixi aquells que creiem que a vostè només li importa el poder i que farà el que calgui i s'aliarà amb qui calgui només per conservar-lo. L'any 2006, el president Mas va guanyar les eleccions a Catalunya amb sis diputats més del que ha tret ara el PSC i no va governar. L'any passat, el candidat socialista Collboni va perdre les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona i va ser alcalde gràcies a un pacte amb el Partit Popular i té govern en minoria. Vostè, senyor Sánchez, va perdre les eleccions espanyoles del 23 de juliol, tot i venir de presidir cinc anys el Govern espanyol, i avui continua al càrrec en minoria. No penso que tot això que li estic explicant justifiqui aquesta inflor de pit que va exhibint -alguns en dirien prepotència- perquè els números no li surten. Per poder governar a Espanya, a Barcelona o intentar-ho a Catalunya, vostè necessita sempre els números dels altres, perquè amb els seus no em fa mai prou.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«Aquesta no és, per nosaltres, l'actitud que ha de tenir un primer ministre d'un país de la Unió Europea. La majoria independentista, senyor Sánchez -li aclareixo- no l'ha trencat el PSC, no l'ha trencat el PSOE. Vostès tenen tan sols quaranta-dos diputats de cent trenta-cinc. Això suposa un 31 % del total del Parlament de Catalunya contra un 34 % del total que tenen aquí, al Congrés dels Diputats. És a dir, té pitjor posició a Catalunya de la que té aquí. I aquí li ha anat d'un pèl, concretament li ha anat als nostres set diputats. Ara bé, si el que vol dir quan fa aquest discurs triomfalista és que la suma de VOX, de PP i de PSC-PSOE té majoria absoluta, aleshores té raó. Vostès només poden combatre l'independentisme si sumen amb la dreta i la ultradreta més dures de la Unió Europea i si es recolzen en la repressió de l'Estat. I, compte, perquè el missatge que vostè està donant als catalans és molt pervers: si us equivoqueu votant, catalans, pals, però, si comenceu a votar com a mi m'agrada, pararem els pals. De fet, com he dit abans, vostès van de bracet amb tots ells quan es tracta d'anar en contra de la voluntat majoritària del poble de Catalunya expressada a les urnes. A nosaltres, senyor Sánchez, encara no ens permeten participar de les campanyes electorals en igualtat de condicions des de fa gairebé set anys i vostès són directes beneficiaris d'aquesta situació. Vostès són directes beneficiaris d'una situació de repressió.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«Però anem als números, senyor Sánchez. Durant anys l'independentisme ha tingut una majoria a Catalunya, malgrat tota aquesta maquinària que han enfangat cada racó del país, amb la seva col·laboració també. Certament, i obro un parèntesi, el 155 que va imposar el senyor Rajoy no es va poder fer, però, sense el seu suport entusiasta, tant entusiasta que el seu delegat a Catalunya, el senyor Illa, considera que s'hauria d'haver aplicat molt abans. En tot cas, l'independentisme és avui la ideologia majoritària al Parlament de Catalunya. Estem d'acord, senyor Sánchez? El seu partit no té els vots per formar govern i vostè treu conclusions dels resultats electorals que se li poden girar en contra fàcilment. Ara vostès diuen que ha parlat la Catalunya plural, amb menys del 58 % de la participació. Quan la participació fregava el 80 % i l'independentisme era majoritari, allò no era la Catalunya plural, senyor Sánchez? Quan d'aquí a un temps, aviat o tard, hi torni a haver aquesta majoria independentista -que hi serà-, vostè reconeixerà que és la victòria de la Catalunya plural o això només passa quan el seu partit treu determinats resultats? Vostè ens té acostumats a confondre els interessos generals amb els interessos del seu partit o de la seva família. No hi ha hagut lawfare fins que han acusat a la seva dona i no hi ha Catalunya plural fins que no guanya el PSC, encara que lluny de la majoria.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«I mantenir, per exemple, el senyor Marlaska al Consejo de Ministros ens sembla incompatible amb voler acabar amb els abusos. Si vostè volia ser creïble avui, hauria pogut dedicar alguna ratlla del seu discurs a explicar-nos com reparar i com frenar el mal que s'ha estat fent, i que s'està fent, a tantes persones. I, si alguna cosa ha canviat, no ha estat per iniciativa pròpia de vostès; ha estat perquè nosaltres els hem forçat i perquè necessitàvem els set vots de Junts per Catalunya. Però tots ells, totes aquestes persones afectades per la repressió, ni són del seu partit ni són de la seva família i tenen la mala llet de ser catalans a Espanya. Per tant, Espanya no els defensarà, vostè no els defensarà, el senyor Illa no els defensarà, el senyor Borrell no els defensarà. Miri, senyor Sánchez, un líder ha de ser mentalment fort i també ho ha de semblar. I més en un país com Espanya, on tots sabem que a la pràctica no existeix la separació de poders i on la cúpula judicial i molts mitjans de comunicació militen, prevariquen, menteixen i manipulen. El que ha fet vostè aquestes darreres setmanes a mi em transmet tot el contrari: debilitat. Plora, però no actua, senyor Sánchez. Estarem atents a veure si el que diu defensar ho defensa per tothom o només ho defensa per vostè. En tot cas, el fet que un president d'un estat membre de la Unió Europea avali públicament el que ha estat la nostra tesi els darrers set anys està molt bé, però és necessari que no quedi en una mera estratègia electoral. S'ha de traduir en actes, senyor Sánchez. S'ha de traduir en canvis reals que serveixen per protegir-nos a tots d'unes pràctiques que va instaurar la dreta fanàtica espanyola i que vostè, des que va ser president el 2018, ha continuat i no ha tingut la voluntat de canviar fins que una sola gota de tot aquest femer, de tota aquesta maquinària del fang, l'ha tocat a vostè. Serà molt important veure si aquesta defensa que fa de la regeneració democràtica també afectarà a les estructures de poder que tant s'han usat per reprimir, sobretot a l'independentisme català.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«Hi ha hagut mestres d'institut a Catalunya, senyor Sánchez, que han estat assenyalats com a criminals i que les seves fotografies han omplert portades de diaris espanyols només perquè van gosar parlar a classe del referèndum de l'1 d'octubre. Hi ha hagut jutges catalans, assenyalats i perjudicats en les seves carreres professionals i que també han ocupat portades de mitjans de comunicació espanyols, acusats de ser favorables al dret a l'autodeterminació. Hi ha polítics i activistes catalans acusats de terroristes. Hi ha hagut polítics catalans condemnats amb proves falses i amb testimonis falsos i mai, vostè ni el seu partit, han trobat no pas cinc dies, sinó cinc minuts per reflexionar sobre la greu anomalia democràtica que tot això representa. Al contrari, mentre tot això ha passat amb el senyor Illa, senyor Iceta i senyor Borrell al capdavant, vostès es manifestaven al costat de la dreta i de la ultradreta espanyolista per demanar mà dura contra l'independentisme català. Li podria parlar també de l'acarnissament contra el president Puigdemont i tota la seva família, que fa molts anys que dura, i de com se l'ha convertit en una diana contra la qual s'hi val absolutament tot. Ho feia un dels seus candidats, que és el president de la UGT de Catalunya, que va insultar greument el president pocs dies després que vostè sortís del seu retir espiritual per comunicar que tot seguiria com abans. Vostè el va utilitzar electoralment, tots ens han utilitzat electoralment, a tots els independentistes, i ho han fet durant molts anys. La credibilitat, senyor Sánchez, es demostra amb fets i no amb discursos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la garantía de la aplicación de las políticas de memoria democrática en España.
«Vostès volen ser els garants de la bona memòria, està bé. Però de què estem parlant? De què nassos estem parlant, si no som capaços de respectar allò que és bàsic? Quan no respectes la llengua de Catalunya, t'estàs equivocant de bàndol i t'estàs posant al costat dels que, en part, van fer la Guerra Civil precisament per matar la llengua i la nació. Senyors del PSOE, no es poden passar la vida alliçonant sobre memòria democràtica per acabar repetint actituds que serien pròpies del franquisme dels anys 50. Señor presidente, ilustres señorías, hoy se nos presenta un texto sobre la memoria democrática. Junts va a votar a favor, pero el texto se asienta en un error de base importante que nos obliga a compartir una reflexión en voz alta. El PSOE focaliza su idea de memoria en la Guerra Civil y coloca al mismo nivel el antifranquismo y la democracia, mientras que en Junts ponemos el acento en la democracia. Y, que conste, para el catalanismo, la guerra y la dictadura son sinónimos de asfixia permanente de»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la garantía de la aplicación de las políticas de memoria democrática en España.
«Més coses. No oblidin que el feixisme va portar a l'exili grans homenots que només tenien un pecat: la seva catalanitat. Pompeu Fabra, Rodoreda, Riba i Pau Casals són l'exili. Representen un desastre que s'ha tornat a repetir 80 anys després, cosa que ens hauria de fer pensar. Per tant, democràcia és memòria, però democràcia, senyores i senyors diputats, que els veig com si estiguessin a l'hora del pati, democràcia també és respecte a la llengua. Ho destaco perquè molta memòria, molta memòria i molt posar-se les mans al cap quan la ultradreta parla de concòrdia a la seva manera, però, quan algú teòricament solvent diu 'Bajo Llobregat' i diu 'Lérida' enlloc de dir 'Baix Llobregat' i de dir 'Lleida', s'està equivocant greument, està fent un mal favor. Lérida, senyors del PSOE, és el que diria Javier Milei, ves per on. I ho diria per provocar i per faltar. Milei és un fanfarró liberal, és un cap de fava, és un carallot il·lustradíssim que també diria 'Bajo Llobregat' en un acte de concòrdia. Per tant, Milei provocaria una ximpleria, una perversió que, segons com, pot acabar o podria acabar sent cosina germana de l'agenda del retrobament del candidat Illa. Per tant, alerta amb les concòrdies i amb l'unir i servir, no fos cas.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para favorecer el acceso a alimentos básicos.
«Bona tarda a tothom. Gràcies, president. El debat sobre la fiscalitat, avui, una altra vegada, ja hem tingut varis debats d'aquesta manera, i em sembla una altra vegada, com vaig dir la primera vegada, que és un acte d'hipocresia, sobretot quan ve del partit amb corrupció, amnisties fiscals, indults massius, sense tocar una oficialitat en la seva globalitat. Però anem a pams i al gra. El combat contra l'empobriment de les famílies no es fa abaixant impostos, i ho explicaré bé. No es fa abaixant impostos, que és una obsessió que tenen les dretes de tot arreu. Hi ha mecanismes senzills i fàcils, com comentarem. Però, primer, deixeu-me dir una cosa. Per quin motiu la dreta continua parlant tan poc de salaris i tant de baixar impostos? Potser hi ha qui té interès en evitar que la conversa giri al voltant dels increments salarials? Des del 2021, els salaris en aquest mateix període han crescut la meitat del que han crescut els productes dels supermercats. Una realitat. Des d'Esquerra Republicana, hem portat a debatre, en aquesta Càmera, mesures legislatives per indexar els salaris a indicadors lligats a la inflació. Van ser tombats. Segons els darrers estudis, la inflació disparada que hem estat patint els darrers anys respon en un 82 % als beneficis empresarials. Un 82 % a beneficis empresarials, i això són dades objectives. És a dir, nou de cada deu euros que ha pujat el preu del carretó d'anar a la compra no són per culpa ni la guerra ni la sequera ni de la COVID, són responsables de les cadenes alimentàries i, sobretot, del grans beneficis dels supermercats, beneficis que es poden comptar, com vostès poden comprovar consultant Google, poden comprovar els milers i milers de milions d'euros que tenen les grans cadenes d'hipermercats. De fet, un 40 % més aquest any que l'any anterior. Aquí hi ha una gran part d'aquesta pujada de preus. Cal atrevir-se, doncs, a plantejar topalls als preus que prioritzin les necessitats de la gent per damunt dels interessos de les grans empreses.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bé, ho dèiem aquest migdia, que els temes polèmics són terrenys abonats a la demagògia, i avui hem vist tota una masterclass al respecte. El 7 de juny del 2022, en la presa en consideració d'aquesta mateixa iniciativa, els deia que totes les dones, totes les dones d'aquest hemicicle estem en contra de l'explotació sexual. Totes. Cap de nosaltres vol que una dona es vegi obligada a prostituir-se. Però també els deia que aquesta iniciativa de l'abolicionisme més punitiu no acabarà amb la prostitució, sinó que enviarà la que s'exercia en espais regulats, els coneguts de terceria locativa, a la clandestinitat, com va exposar en el seu informe Amnistia Internacional. Una regulació que pot portar les prostitutes que no formen part del proxenetisme coercitiu a posar en risc la seva integritat física no és una bona regulació. Una regulació que les empeny a exercir en el seu entorn familiar o veïnal, aprofundint en la seva estigmatització, no és una bona regulació. A més, dependran encara més de les màfies d'explotació sexual. Quan es legisla, s'ha d'analitzar molt i molt bé quines conseqüències poden tenir els canvis que es proposen. A la Comissió d'Igualtat ja hem tingut altres exemples d'efectes indesitjats en el passat, com amb la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual que, com recordarà segur tot l'hemicicle, va suposar la rebaixa de centenars de condemnes per agressió sexual, una llei que va sortir del Ministeri d'Igualtat d'Unidas Podemos, però també del Ministeri de Justícia del PSOE. A més, com vàrem dir també ara fa dos anys, què ha passat amb el consentiment? Parlen de llibertat sexual, defensen que només sí és sí, menys quan una dona adulta, de manera voluntària, tria exercir la prostitució. Aleshores, el seu consentiment no és vàlid. Aquí hem escoltat, des del Grup Socialista, que la prostitució és una violació previ pagament. Aleshores ens preguntem: com és que el feminisme socialista no ha proposat un canvi al Codi Penal per incloure la prostitució voluntària, per tant, consentida, en el delicte de violació? Ja els ho dic jo: perquè jurídicament no s'aguanta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Des de l'any 2021, i amb l'entrada en vigor de la vigent llei, els republicans no ens hem quedat amb els braços plegats. Vam dir que aquesta llei no funcionaria, però a la vegada, en l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, no hem parat d'executar polítiques públiques, justament per vetllar per un sector que considerem imprescindible, que és el sector primari. Ha sigut Esquerra Republicana qui ha creat l'observatori de preus català per donar resposta al nostre país a la problemàtica que avui estem debatent en aquest ple. D'aquesta manera, hem augmentat també la transparència i hem empoderat els productors dels sectors del raïm, de la fruita de pinyol, dels làctics i també de l'aviram. També hem impulsat l'estructuració del sector a través de les organitzacions de productors, hem creat l'Institut de la Llet i hem donat ajuts per la transformació del cooperativisme agroalimentari del nostre país català i el foment, també, de la competitivitat i la sostenibilitat ambiental i, com no pot ser d'altra manera, també social i econòmica. Ara el futur és incert. Tanmateix, Esquerra Republicana no farà cap pas enrere en la lluita per la conquesta dels drets de la nostra pagesia. No deixarem enrere tota la feina feta aquests últims anys al nostre país. Continuarem sent, doncs, portaveus i defensors dels nostres agricultors i dels nostres ramaders.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Conceptes de seguretat, importants. Miri, els vaig a explicar una cosa. Les tres receptes per la seguretat són: habitatge, feina, educació i salut. Sense aquestes causes, no hi ha cap manera de tenir seguretat ciutadana. Sense drets adquirits i exercits per la ciutadania, no hi ha possibilitats de tenir una societat on no hi hagi conflictes. Estan atribuint permissivitat a la ley de vivienda, llei que, per cert, pel que fa a les àrees tensionades, només ha entrat en vigor a Catalunya i només fa un mes. I només perquè al capdavant de la Generalitat de Catalunya hi ha una consellera de Territori que ha apostat per parar els lloguers, que ha apostat per contenir les rendes. Perquè saben què passa? Separatista. Sí. Independentista. Sí. Però aquí els únics que estem contenint els lloguers som nosaltres, a Catalunya, en tot el seu estat. Per tant, no ens vinguin a explicar ara si fem o no fem atenció a les característiques socioeconòmiques de la nostra gent. Tres anys fa que estem parant o intentant parar aquesta ordre d'ultradreta. Más Código Penal. Inmigrantes, todos delincuentes. A no ser que vinguin amb 500 000 euros a la butxaca, que aleshores són vecinos. Vinga, som-hi. Més drets prohibits, més multireincidència. Saben des de quan parlem de la multireincidència? I això, algú que ha estat regidor amb mi ho recordarà. L'any 2004 ja parlàvem de la multireincidència. Un consell: volen que no hi hagi aquest tipus de problemes? Diners a l'Administració de justícia, jutges i atacs a l'Administració, torn d'ofici. No funciona, senyors. No funciona. Per tant, inversió de l'Estat per garantir drets, inversió de l'Estat per garantir seguretat amb aquests tres pilars, molta consciència de ser una única comunitat i deixin el Codi Penal tranquil, perquè cada vegada que el canvien, el fan més dur pels pobres i més tou pels rics. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Començarem per aquí. Seguirem dient, senyora de Badalona, que l'amnistia té un consens a Catalunya, és cert, no a l'estat espanyol, que estan preocupadíssims per l'amnistia, té un consens a Catalunya d'aproximadament el 80 %, cosa que no té la moció que vostès ens presenten. Li recomanaria també, si es dedica a la política municipal a Badalona, i vist el to que han utilitzat, que bàsicament dediquin recursos a la mala qualitat de les seves edificacions, perquè que surti dient que el problema és l'ocupació, quan hi ha quatre edificis que s'han hagut de desallotjar perquè queien, més dos incendis fa encara no mig any amb morts i demés, és una vergonya per la gent de la seva població. Per tant, dediquin-se a fer factible la vida a Badalona. Dit aquest parell d'intervencions, que em semblaven fonamentals, és cert, portem tres anys, quatre anys, dos i mig de govern en solitari, intentant parar aquesta onada ultradretana que impregna el discurs que fem respecte de la nostra situació de Catalunya. Sembla ser que el fet que durant 56 anys hagi sobreviscut a la selva que és Catalunya, plena de delinqüents i d'immigrants, robatoris, furts, ocupacions, violacions, perquè han parlat d'agressions sexuals, tot això que està passant, i jo he sobreviscut. Deu ser que l'àngel de la guarda de l'antic ministre de l'Interior ara m'està fent hores extres a mi, perquè si no, no s'entén. Saben el que és veritat? Que és una mentida. Saben per què hi ha més denúncies d'agressions sexuals? Doncs perquè amb tota la feina legislativa, les dones comencen a creure que denunciar serveix d'alguna cosa i, per tant, el que passava, que ara es denuncia, passava igual abans i no se sabia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Segon: l'elaboració d'un pla nacional del agua, per la gestió de tots els recursos d'aigua a tot el territori de l'estat espanyol va en contra absolutament del sentit comú. Mirin, la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient és descentralitzant-ne les decisions. I no tinc temps d'explicar exemples. Però això és una rotunda realitat i una rotunda veritat. La presa de decisions centralitzada no és efectiva, i no ho és perquè no és mai solidària, perquè sempre s'entendrà que s'afavoreix uns territoris per davant d'uns altres territoris, apareixent els greuges comparatius. I més en temes d'aigua. Aquesta sensació, en realitat, en temes d'aigua, encara es fa més evident si s'estableix la interconnexió de conques. Tercer: sobre el Plan Nacional de Regadíos. Mirin, a Catalunya ja en tenim un. I, per tant, no cal que en facin un des de la centralització. De fet, el que demanen ja s'està aplicant, perquè, a través dels organismes de conca i a través dels plans hidrològics que s'elaboren cada set anys es limita la implantació de nous regadius. No cal centralitzar més, perquè la gestió s'ha de fer des de l'organisme de conca, que val a dir, també aquest s'hauria de descentralitzar. I hauríem de fer organismes que gestionessin les subconques, però això, a vostès, se'ls deu fer ja molt difícil.»
-
Eloi Badia Casas · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Me gustaría empezar esta intervención mandando un caluroso abrazo y todo nuestro apoyo a los cientos de activistas, entre ellos, Ada, Jaume, Nerea y Martina, que están en Estambul, listos para zarpar hacia Gaza (aplausos), poniendo sus vidas en riesgo para lograr un corredor de ayuda humanitaria seguro ante el genocidio perpetrado por el Gobierno de Israel sobre el pueblo palestino. I pel que fa a la moció que avui Esquerra Republicana ens porta a debatre, malauradament, el que avui tenim aquí al Congrés no és una proposta de finançament per Catalunya. És el que la Junta Electoral Central ha titllat de propaganda electoral. I el més greu no és que Esquerra Republicana hagi fet una proposta electoral. El més greu és que han instrumentalitzat a la Generalitat per fer aquesta propaganda. Avui no parlarem de l'acció de govern duta a terme per millorar el finançament de Catalunya. De fet, ni que analitzéssim els vuit anys que Esquerra porta al govern, podríem trobar un avenç significatiu en aquest àmbit. Avui parlem d'un flyer de propaganda, una moció de 350 caràcters, és a dir, no arriba ni tan sols a dos tuits. Potser aquesta és la imatge més real d'un govern que fa massa temps que arrossega els peus sense rumb. Una Esquerra que se sent més còmoda llançant consignes en campanya electoral que al Govern de la Generalitat duent a terme canvis reals. És per això que avui ens abstindrem en aquesta moció.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Segons el càlcul fet entre el 1986 i 2021 per la Generalitat, el deute històric d'Espanya amb Catalunya, escoltin bé, és de 422 000 milions, una mitjana del PIB de Catalunya del 8 %. És senzillament escandalós. Del 1986 al 2021, la contribució de Catalunya als ingressos de l'estat es va enfilar fins al 19,4 % de mitjana, mentre que la despesa rebuda aquests anys és del 13,9 %. Hi ha un 6 % que s'ha perdut pel camí. És a dir, resum. Resum per no iniciats: som els segons a pagar, som els desens a rebre. Catalunya: pencar, pagar i callar. Doncs, ben mirat, volem veure les balances fiscals, perquè el que Espanya perpetra té un nom i el sap tothom: asfixia premeditada de Catalunya. Pencar, pagar i callar. Parlem d'un lladronici que es perpetua mantenint un sistema injust. I es perpetua mentint. El PP i el PSOE i els barons dels seus partits, tots els barons dels seus partits, els diumenges quan fan mítings, fa 45 anys que es dediquen a fer pedagogia inversa sobre Catalunya cada vegada que obren la boca, alimentant així el mite de la Catalunya insolidària.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Escolti'm: ni se'ls acudeixi de fer-nos beure a galet. Per què els ho diem? Ens hem rellegit l'esmena que vostès, el PSOE, han presentat a la moció que discutim. És la mateixa santa broma pesada de sempre, i ho saben. Potser amb una mica més de sucre. Què vol dir adoptar mesures d'abast general per totes les comunitats, inclosa Catalunya? Que vol dir abordar la reforma del sistema garantint principis d'equitat, solidaritat, lleialtat? Catalunya és nació. I tot això que vostès han escrit és literatura inservible. Patir 220 000 milions de dèficit fiscal en 10 anys no els sembla prou solidaritat? No els sembla prou solidaritat? Volen més solidaritat? L'estat executa 60 euros de cada 100 dels que pressuposta per Catalunya. Quina lleialtat és aquesta? Diputats i diputades de la sucursal del nord-est peninsular del PSOE, obrin els ulls. La solució no és la docilitat. No és la docilitat, no és ser dòcils. I diputats d'Esquerra, dit amb tota la prudència del món, senyora Jordà, escolti'm. Esperem que la resposta a l'enèsim intent d'aixecada de camisa del socialisme espanyol en matèria econòmica a Catalunya sigui no. Ho esperem. Des del 1978, tots els governs d'Espanya, tots, han munyit Catalunya. Com explicava Ramon Trias Fargas, la crònica econòmica de Catalunya respon a una asfíxia premeditada. La magnitud de la tragèdia és increïble, que diria el gran Quim Monzó.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Perquè saben que passa? Que nosaltres, sí, nosaltres tenim projecte per Catalunya, que ens avala la gestió d'aquests últims anys, que Esquerra Republicana de Catalunya té i practica un projecte netament republicà, un projecte propi de Catalunya, propi de Catalunya i per Catalunya, i no de Madrid per a Catalunya, que és molt diferent. Un projecte que mira el futur i el mira amb ambició, en contra, deixi'm-ho dir, d'un model conformista, caduc i ancorat en el passat. I sí, l'exministre i delegat de la Moncloa, el senyor Illa, que fa justament quatre dies assegurava que ell sí que defensarà els interessos de Catalunya, això sí, afegia, sense incomodar el govern espanyol. És a dir, un impossible perquè, com bé va aprendre el president Maragall, en aquesta Espanya és impossible, absolutament impossible defensar els interessos de Catalunya sense molestar a Madrid. Nosaltres no volem privilegis, que quedi molt clar, senyores i senyors socialistes. Nosaltres volem i exigim justícia perquè vostès, en la seva esmena, ens parlen d'igualtat, ens parlen d'equitat. Fins i tot ens parlen de solidaritat. Però si és extremadament evident que, quan es tracta de Catalunya, tot això tan ben sonant per vostès i pel senyor Illa esdevé un privilegi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Però, malgrat tot això, l'esforç imparable de la ciutadania, dels treballadors i treballadores, dels autònoms, de les grans i de les petites i també de les mitjanes empreses, dels professionals i també del govern republicà, fa que avui siguem la Catalunya dels rècords. Captem més inversions estrangeres que fa 10 anys. Exportem el doble que fa una dècada. Estem tres punts per sota de l'atur de l'estat espanyol. Captem més inversions industrials. Destinem més diners que mai en R+D+i i en Cultura. I els recursos en Salut, Educació i Drets Socials, en pocs anys, han passat de 14 000 milions d'euros a 24 000 milions d'euros. I sí, som la Catalunya dels vuit milions d'habitants, i avui tenim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros o, dit en altres paraules, Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de pertànyer en aquest estat. I sí, també tenim un acord, tenim un acord d'investidura i el tenim amb vostès. Un acord que s'ha de complir, un mecanisme bilateral entre el govern de l'estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just pel nostre país, un finançament just per Catalunya. Coneixen perfectament la proposta. És una proposta diàfana, és una proposta rigorosa, és una proposta treballada amb un extens anàlisi jurídic. I sí, també, nosaltres som aquells que no ens rendim. Nosaltres som aquells i aquelles que treballem per totes aquelles persones que viuen al nostre país, siguin independentistes o no siguin independentistes, totes aquelles que des del Maresme, des del Garraf, des del Ripollès o des del Vallès, cada matí pateixen un model ineficient amb una desinversió galopant i una desídia sense límits en el servei ferroviari. Per això també vàrem optar per rodalies en la negociació amb el Partit Socialista. Igual que ho vàrem fer, ho fem, i a fe de Déu que ho aconseguirem, un finançament just per Catalunya, un finançament just que senzillament retorni a la seva ciutadania, a la seva gent, en forma de prestacions i serveis, tot l'esforç d'aquesta gent, tot l'esforç d'aquesta ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I no només això, també calen polítiques fortes, polítiques valentes per enfortir i muscular el model d'explotacions ramaderes petites i mitjanes. Perquè la pregunta és: vostès què fan, a les comunitats on governen, amb la ramaderia extensiva? Ho dic perquè, per exemple, al Govern de Catalunya tenim el Pla de la Ramaderia Extensiva de Catalunya, que és un pla consensuat amb més de 250 agents professionals del sector ramader, de l'àmbit de la recerca, de l'Administració, del tercer sector, un pla amb sis eixos, un pla amb 175 accions que han de permetre millorar la situació del sector ramader extensiu en els propers anys. Tot això és important perquè, des d'un punt de vista social, contribueix, la ramaderia extensiva, com bé s'ha dit, a fixar la gent al territori, contribueix al reequilibri territorial i genera una economia circular. En definitiva, cal establir tots, absolutament tots els canals perquè els ramaders integrin el llop com a part del seu model de treball i no com un enemic. I això vol dir pagar-los pels serveis ecosistèmics que generen. La vella visió antropocèntrica del Partit Popular amb escopeters i la de tornar a erradicar el llop és una solució, si em permeten, de mirada curta. És una solució a curt, i obvia totalment la funció del control de les plagues i neteja cinegètiques que, sens dubte, afecten també el nostre sector productor d'aliments. Amb bones polítiques, els ramaders i els pagesos no necessitarien caçar, però calen polítiques valentes i calen polítiques transformadores, perquè el que realment necessiten els nostres ramaders i els nostres pagesos és guanyar-se dignament la vida.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Gràcies, senyor president, senyors i senyores diputats. El nostre grup votarà a favor de la present consideració d'aquesta iniciativa. I explicaré les raons i els motius del perquè. Miri, nosaltres, el nostre grup, som favorables a la protecció de les espècies, especialment aquelles que estiguin amenaçades o en perill d'extinció. I ho hem demostrat a bastament durant molts anys d'acció política i de govern. Companys meus d'altres etapes passades, els he de reconèixer, ja fa molts anys, ja hem perdut la joventut, diguéssim, van ser els responsables d'establir el primer Departament de Medi Ambient de tot l'estat espanyol a la Generalitat de Catalunya. El primer. I, sobre ell, desenvolupar polítiques de protecció del medi, de les espècies, de crear noves figures de protecció ambiental, crear més parcs naturals, ampliar els existents, etcètera. Un dels mestres i amics, en Josep Rull, ens deia sempre, a la gent que formàvem part del seu equip, ens deia: 'La natura, el país, el territori que tenim no és un llegat dels nostres avantpassats. És un préstec dels nostres successors que nosaltres hem de saber gestionar, entregar i complir en millors condicions que el que hem rebut nosaltres'. Això ho tenim claríssim i no hi renunciarem.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Els malalts d'ELA tenen molts herois. Un d'ells va fer anys ahir. Des d'aquí, feliç cinquanta-setè aniversari, Juan Carlos Unzué. En altres circumstàncies podríem dir que tindria molta vida per davant. Però el Juan Carlos sap que la malaltia avança implacable i que no té cura, que ell no té temps. Per això el Juancar no perd ni un minut ni un segon, perquè sap que la seva causa és molt més gran que ell. L'equip de Juancar el formen més de 3000 homes i dones de tot l'estat, també amb ELA, i les seves famílies i els seus amics. I aquest jugador número 12 en què s'ha convertit la societat, la gent del carrer que vol una llei ELA. Els deia l'altre dia, i els torno a repetir avui, que la gent no els perdonaria una nova decepció com la que van tenir la legislatura anterior, en què aquest govern, el govern de l'estat, va prorrogar fins a 48 vegades una proposició de llei que, al final, va decaure perquè es van convocar eleccions. Tots i totes som responsables de posar data ràpidament a la ponència d'aquesta llei. Tots i totes som responsables de trobar el consens sense dilacions. Pot ser la primera llei que posi d'acord aquest hemicicle. Posem, per tant, el focus en la seva esperança. Llum verda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«En fi, les associacions de lluita contra l'ELA han deixat clar que la proposició de Junts és la que a hores d'ara reflecteix les seves reivindicacions i necessitats. I no és perquè Junts l'hagi encertat, sinó perquè Junts els ha escoltat des de l'empatia, sabent que això de l'ELA li pot tocar a qualsevol, sabent que hi ha moltes malalties neurodegeneratives que requereixen atenció, però que l'ELA és una malaltia complexa des del moment del diagnòstic que marca un final de vida especialment cruel. Perquè mata en pocs anys, perquè t'acaba deixant immòbil, mut, amb la ment clara i la voluntat ferma atrapades en un cos que ja no obeeix. Senyories, posem davant del mirall les polítiques del benestar social a les situacions de gran dependència i de gran discapacitat. La llei ELA pot ser una llei pionera, una llei valenta, una llei avançada que obri camí, com fan els herois de les novel·les d'aventures, com els líders que descobreixen noves maneres d'enfrontar-se al món o d'enfrontar-se a la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«En resum, i acabo, president. L'economia catalana avui és més diversificada i resilient que fa 10 anys. I les finances, sí, les finances estan endreçades. Així que, vicepresidenta, no hi ha dubte que l'independentisme ha demostrat ser útil. I ho ha demostrat ser el conjunt del país malgrat una oposició unionista caracteritzada pel bloqueig i per la repressió amb majúscula. El que necessita avui l'economia catalana per continuar avançant, després d'aquest debat que continuarem, òbviament, és la independència del nostre país. Però, mentrestant, mentrestant, nosaltres aprofitem totes les finestres d'oportunitats. I avui tornem a reclamar en veu alta i clara, a favor dels nostres ciutadans i ciutadanes, un finançament just i singular que ens permeti disposar, sí, amb solidaritat..., Gracias, vicepresidenta. Muchas gracias por el tono. El tono siempre es importante, aunque no siempre es suficiente, pero es importante y más en esta Cámara últimamente. Somos un partido nítidamente de izquierdas, un partido republicano, y tenemos muchas obligaciones. Nosotros albergamos unos valores para nosotros muy importantes, pero un partido republicano tiene que decir la verdad, tiene que ser honesto y solidario, y la verdad es que lamento decirlo, lo lamento muchísimo, pero lo cierto es que a Cataluña no se nos escucha.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»