Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
797 declaraciones · página 4 de 27
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Per tant, sí -i ara sí que acabo- votarem a favor i ho farem per responsabilitat i perquè, mireu, qualsevol millora és millor que mantenir l'actual situació. Sí, som així de responsables. És clar que sí. Però també votarem amb esperit crític, per no dir amb esperit extremadament crític, per què Catalunya, els Països catalans i tots els seus municipis no necessiten més solucions provisionals. Necessiten, necessitem, senyor ministre, un nou model de finançament. Necessitem, senyor ministre, més autonomia i més recursos per continuar garantint els serveis públics que sostenen, sí, la cohesió social. I això, no en tingui dubte, és el que continuarem exigint. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días, diputados y diputadas. Buenos días, señor ministro. Esquerra Republicana votará a favor de este real decreto y lo haremos básicamente, señor ministro, porque incorpora algunas medidas que entendemos que son positivas y que hemos reclamado desde Esquerra Republicana un montón de veces y que pueden dar un poco de aire a los auténticos damnificados, que son los ayuntamientos y las comunidades autónomas. Pero también lo vamos a decir con toda claridad: este decreto vuelve a quedarse a medio camino, como siempre. Yo no sé qué manía tienen ustedes en ponerle solo la puntita. Al fondo, ministro; al fondo. (Risas). Siempre con la puntita, es una cosa increíble. Este real decreto es una respuesta absolutamente parcial a un problema estructural, y lo que necesitan los municipios de nuestro país, evidentemente, no son parches temporales, sino que lo que necesitan es hacer, lo han dicho todos los que me han precedido, una reforma profunda. No sé a qué están esperando. Claro que se valora que se flexibilice la posibilidad de dar ayudas financieras y beneficios fiscales cuando vengan del uso de los remanentes, y también es positivo que se permita destinar una parte del superávit a inversiones, especialmente inversiones en vivienda, una reivindicación que ha defendido reiteradamente Esquerra. Es evidente que la actualización de las entregas a cuenta es necesaria, sí, claro que es necesaria, es vital, pero, señorías, eso no es suficiente, ni mucho menos, porque, una vez más, el Gobierno español actúa a través de un decreto ley con medidas provisionales limitadas en el tiempo y que, además, también están condicionadas por esta incapacidad de conseguir unos presupuestos, y esta imposibilidad desgraciadamente se ha convertido en la norma. Eso no es una buena idea, ministro. Los ayuntamientos y las comunidades autónomas no pueden vivir pendientes de si cada año llegará un nuevo decreto ni de cuándo llegarán unos recursos qué, ¡oh, sorpresa! les corresponden, que son de ellos. Necesitan, todos necesitamos -porque al final todos somos ciudadanos de un ayuntamiento- más recursos, más estabilidad, más certidumbre, más datos claros. Y hay una cosa que explica muy claramente esta contradicción. La recaudación del Estado ha pasado de 208 000 millones de euros en el año 2018 a más de 235 000 millones de euros en 2025. Eso es un aumento extraordinario. Nosotros eso no lo denunciamos, como hace la derecha, que quede claro; al contrario. Si la economía genera más recursos, si la economía genera más ingresos, estos recursos, estos ingresos tienen que servir para reforzar algo básico, los servicios públicos. Pero los servicios públicos también -eso no sé si lo sabe alguien, parece que no- quien los presta principalmente no es la Administración General del Estado, los presta la Generalitat, los prestan los ayuntamientos, más allá de quién los lidere. Los pilares de la salud, de la educación, de los servicios sociales y de las políticas de vivienda son competencias descentralizadas, señor ministro, Gobierno, grupo que da apoyo al Gobierno. Es que es así. Y es aquí por lo tanto donde tienen que llegar los recursos, porque no es aceptable de ninguna de las maneras que mientras aumenta la recaudación los Gobiernos locales sigan ahogados -ahogados es poco- por unas reglas fiscales pensadas en plena etapa de austeridad, no es aceptable que sigamos igual. Esa es la realidad. Y es que es cansino, es absolutamente cansino. Y este es el auténtico problema, porque después de ocho años de gobiernos progresistas, sigue plenamente vigente -como se ha denunciado aquí muchas veces también- el marco fiscal impuesto por el Partido Popular en los peores años de los recortes.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I vaig acabant. Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d'estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d'actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent? Per això, des d'Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s'exigeixen en casos greus d'incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s'han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l'estat del benestar, sempre i quan l'Administració general de l'Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa. I també reclamem derogar d'una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l'autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s'ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l'Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Trobem a faltar, en aquest reial decret que votarem, que hi hagi més presència d'esdeveniments esportius històrics i molt arrelats a Catalunya. Li posaré un exemple. És el cas del Trial de Santigosa, una de les proves de motociclisme de muntanya més emblemàtiques, amb més de mig segle d'història i un paper fonamental en la promoció dels esports de base. O un altre cas, el 125 aniversari de la Federació Catalana de Tennis, que tot i comptar amb el suport del Consell Superior d'Esports per ser reconeguda com a esdeveniment especial, finalment no ha estat incorporada en aquest reial decret. Tot i així, m'agradaria fer esment d'alguns esdeveniments de Catalunya que mereixen una especial atenció. Vostè ha parlat del 120 aniversari del Palau de la Música i crec que és bo que diguem no només pel valor arquitectònic, sinó també simbòlic, històric, emblemàtic del Palau de la Música. Ara que tornem a parlar tant d'Antoni Gaudí, en aquest cas, recordar que Barcelona, no només per Gaudí, és la gran capital del modernisme, la gran capital del que va ser un moment de modernitat des del punt de vista de l'arquitectura, de la literatura, de la música. I el Palau de la Música no només ens proveeix d'una sala especial per als concerts, sinó que ens recorda que sovint una societat com la catalana, si és una nació, és perquè bàsicament és una nació cultural, sobretot.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«I en aquest sentit crec que paga la pena en aquest moment dir que hi ha moltes entitats culturals del país -en aquest cas jo parlo de Catalunya, però segur que a tot l'Estat- que continuen sostenint la seva activitat amb recursos insuficients i, per tant, és bo que fem una aposta per als nivells d'excel·lència màxima, però no podem perdre de vista això. Posaré un exemple. Per exemple, la Ryder CUP. La Ryder CUP és un gran aparador internacional -no ho posem en dubte- i també és un model de promoció d'un determinat esquema d'esport, però està orientat bàsicament a la promoció turística, a l'atracció d'inversions i a un públic d'un determinat poder adquisitiu. Per tant, necessitem les dues dimensions, és a dir, tenir ryders cups, però també inversió en els barris. La cultura d'un país, senyories, no es construeix únicament a través dels grans festivals o dels grans esdeveniments. Més aviat, si vostès volen, aquests grans esdeveniments sorgeixen d'una vida cultural prèvia que té lloc en la base. Per tant, nosaltres pensem que, des dels ateneus, les entitats veïnals, les festes de barri, necessitem mantenir aquest finançament suficient. I això, senyor Urtasun, interpel·la el seu ministeri com interpel·la les comunitats autònomes i la inversió municipal. Si es poden establir, senyories, beneficis fiscals per a grans esdeveniments internacionals, també se'n poden establir per a aquelles activitats que generen cohesió social, participació i arrelament territorial. Els grans esdeveniments projecten el país internacionalment, però la cultura popular de base el manté viu. I ara és el moment en què podríem esmentar l'enyorada escriptora Montserrat Roig quan deia que, a la llarga, la inversió en la cultura és el que ens assegura la llibertat. I és així.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Gracias, presidente. Yo tengo dos preguntas, una para ustedes (dirigiéndose a los diputados del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso) y otra para ustedes -los dos que hay- (dirigiéndose a los diputados del Grupo Parlamentario Junts per Catalunya). La primera: ¿la moción de censura para cuándo?, ¿para cuándo? ¡Si está a huevo!, ¿no? (Rumores). Porque tienen los números. ¿O les falta agallas? ¿No tienen agallas? ¿No son tan valientes? ¿La moción de censura para cuándo? (Rumores). La segunda pregunta es para ustedes, señores de Junts. ¿ Cómo se atreven ustedes a machacar durante seis años a Esquerra Republicana por, supuestamente, sostener, mejorar en definitiva la agenda legislativa de un partido que sí, que apoyó el 155? ¿Ustedes cómo se atreven a machacarnos durante seis años porque, supuestamente, aquí habíamos pactado con los del 155, mientras ustedes llevan dos años -a ver si se entera gran parte de la prensa catalana- pactando con los que nos quieren ilegalizar? (Señalando a los diputados del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso.-Rumores). ¿Cómo lo llevan? ¿Cómo lo llevan? Suerte tienen del silencio y de la omertà que existe en nuestro país todavía para con ustedes. (Aplausos). Yo le pido a la prensa catalana que no se ocupe tanto del salseo de Esquerra Republicana, que no esté tanto en la puerta de nuestros despachos para ver qué pasa en una reunión, y que hable más de lo que ustedes pactan con el Grupo Popular y con VOX en esta Cámara contra el pueblo de Cataluña. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Telegràficament, ministre, li he de dir també, com deia el meu company senyor Iñarritu, que en el cas de Catalunya hi han més de 85 000 persones pendents d'obtenir el permís de conduir en les llistes d'espera. És una vergonya que això s'hagi acumulat. És a dir, com pot ser que el seu ministeri, del qual depèn la DGT, no hagi donat una resposta a això? No pot ser. Estem parlant de l'era de la intel·ligència artificial i no som capaços de donar resposta per fer carnets de conduir. Què està passant? Fixi's que la Federació d'Autoescoles de Catalunya li ha posat a vostè solucions damunt la taula i sembla que el senyor Pere Navarro, doncs, no, no les ha acceptat. De debò li sembla que la DGT pot treballar per solucionar aquest conflicte que fa tant que dura? Ens agradaria que ens respongués. Vaig acabant, president. Hi ha una qüestió que també ens preocupa. Portem més d'un any de retard en la convocatòria d'una Junta de Seguretat a Catalunya per activar el traspàs de competències de ports i aeroports. Vostè sap que això és un compromís. Quan es convocarà aquesta Junta de Seguretat? Si l'estat autonòmic és un Estat on les competències estan clares, quan s'han pactat s'han de complir. Interessa, perquè si no estem fent trampes.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Estem davant un moment de crisi -jo crec que podem afirmar, sense posarnos solemnes- de crisi d'estat, pel que afecta la credibilitat no només dels grans partits, sinó d'algunes institucions. Demanem, des d'Esquerra Republicana, transparència, explicacions suficients sobre la intervenció dels cossos policials en causes sensibles. Demanem explicacions clares no només del seu subordinat, sinó de vostè mateix. I demanem també que es digui quan en la cadena de comandament passen coses inexplicables, passen coses inexplicables com que, de cop i volta, aquelles policies patriòtiques que vostè sap que vam denunciar ara tornen d'alguna manera. Ja que vostè compareix aquí, nosaltres som conscients del seu paper, hem de dirli també que ens preocupen algunes coses que han estat en aquest moment comentari popular i preocupació de la ciutadania. Diguemho, etiquetemho sota la imatge de la violència policial. No entenem que, en una policia del segle XXI, es produeixin fets com el que va tenir lloc a la manifestació dels mestres a València. És incomprensible que un servidor públic tracti una ciutadana d'aquella manera. Voldríem pensar que és un fet aïllat. Però malauradament, l'agressió que un agent de policia, de manera intemperant, gratuïta i salvatge, va fer a una persona no és un fet aïllat. Se n'han produït d'altres. Els hem viscut a Catalunya, a altres llocs. Senyor ministre, aquí hi ha un patró. Què està passant? Què està passant que una policia democràtica fa això?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Deixi'm també que faci una nota sobre un tema que és delicat i és una mica tabú, però jo crec que l'hem de començar anant a obrir, que és que no sabem exactament si el caràcter militar de l'institut armat ajuda o no ajuda tot això. Justament pel seu caràcter hiperjerarquitzat, que també afecta la qüestió sindical, però també pot afectar altres qüestions que tenen a veure amb unes forces de seguretat cada cop més flexibles. Soc conscient que estic obrint un meló que s'hauria d'obrir més aviat, però vostè, que és ministre d'un partit autodenominat d'Estat, crec que hauria de valorar això que li dic respecte a la Guàrdia Civil. I si em permet arrossegar la qüestió que ens ocupa sobre el sud de la península a Catalunya, dirli que aquí també constatem, com a partit català, les dificultats de lluitar cada dia amb el crim organitzat també en altres territoris, el cas de Catalunya, on com vostè sabrà, malgrat els esforços del cos de Mossos d'Esquadra, s'està donant un repunt de la violència cada cop més agressiva i més preparada des del punt de vista de les bandes i de les màfies, que està actuant a plena llum del dia. Hem assistit atònits les últimes setmanes a execucions en el centre de Barcelona, de màfies, algunes vinculades a la droga, a la marihuana i altres a altres, la tracta de blanques, etcètera, etcètera. No cal dir que, tenint en compte que encara el govern d'Espanya té les plenes competències en fronteres, és responsabilitat, per tant, del Govern d'Espanya també el control d'aquestes fronteres pel que afecten a tots els territoris i en aquest cas a Catalunya, on s'infiltren amb una facilitat extrema grups armats que acaben degradant la vida i, en aquest sentit, donant peu a aquest discurs tremendista i una mica apocalíptic que fa la dreta i la ultradreta, que parla del problema però no enfoca en tota la seva diversitat aquesta qüestió.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Sé que era complicado en doce minutos y ahora en cinco será todavía peor. Será difícil que me conteste a las ocho preguntas, pero el debate seguirá y tendremos tiempo de hablarlo. Me gustaría porque usted es buena persona, no solo porque es diplomático, también es ministro de Agricultura del Estado español, le conozco, sé cómo negocia, es muy bueno, sabe muy bien cómo está estructurada la arquitectura. Pero también ha hablado del consenso, del consenso que hay. Esto es vital, es muy importante. Veremos cómo actúa este Parlamento la semana que viene, con una moción muy sencilla, pero muy clara. Lo que le pediría es hasta dónde puede llegar, hasta dónde puede llegar el Estado español, hasta dónde tiene fuerza con el presidente del Gobierno, el señor Sánchez, para defender los intereses que nos preocupan y que nos ocupan -en este caso del sector ganadero, agrario y pesquero-, porque es importante, hay un consenso. Ayer me llegaba también el posicionamiento de las organizaciones agrarias catalanas, con la Generalitat de Catalunya y con el conseller Ordeig. Nosotros estamos ahí. Cuente con nosotros. Vamos a fletar aviones -no, porque contaminan-, pero fletaremos los autobuses que haga falta y ahí nos tendrá en Bruselas para defenderlo, pero necesitamos saber hasta dónde podemos llegar. Con sinceridad, quizá es muy complicado alcanzar nuestros objetivos, pero ¿hasta dónde podemos llegar? Porque ahí estaremos nosotros. Porque la dirección es preocupante, evidentemente. Antes lo decía, le hemos planteado ocho preguntas -que podían haber sido cinco o veinticinco, pero en cualquier caso eran concretas- sobre la posición que adoptará su Gobierno en Bruselas. Si defenderá nuestro sector agrario y pesquero, de lo cual estamos seguros; y si no, esta pregunta binaria la elimino. Tengo claro que lo hará, pero ¿hasta dónde podemos llegar?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«I un incís també per a la pesca. La pesca no pot ser més moneda de canvi i tenim aquesta sensació, que és permanentment moneda de canvi. Ha de deixar de ser el germà petit. Vaig molt malament de temps. Contextualitzem. La Comissió Europea va presentar la seva proposta l'estiu del 25. Sí? Una proposta que, com deia, suposava una recentralització immensa sense precedents. Agrupava tots els fons i programes sota plans únics, on els estats podien decidir com es repartien aquests recursos. Això significa que, si això passés, que es minimitzaria a la mínima expressió el rol de governs, com per exemple el de la Generalitat de Catalunya, malgrat tot, val a dir, tota l'experiència acumulada de fa dècades gestionant la PAC i programes com el FEDER o com el Fons Social Europeu i, evidentment, la seva indiscutible capacitat d'execució, perquè ha estat un èxit. Convindrà, senyor ministre amb mi, que ha estat un èxit. Fa uns dies, justament el diumenge passat, els estats membres van pactar tres dels grans blocs del nou pressupost plurianual, incloent el que més ens preocupa i afecta el seu àmbit d'actuació, els nous programes i els plans nacionals i els plans regionals. Aquest acord serà la base de les converses del Consell Europeu de finals d'aquella setmana i, segons ha dit António Costa -corregeixi'm si no és així- s'espera un acord total entre els estats a finals d'any. I aquest, senyor ministre, és el primer àmbit on cal exigir claredat al Govern espanyol. És que necessitem que vostè posi llum a la foscor respecte al volum dels programes i respecte a aquesta recentralització. I també respecte a un element global de les converses que tampoc ens agrada. De fet, ens posa els pèls de punta, que és que els estats proposen una reducció del 2 % de la proposta inicial de la comissió, que ja ens semblava massa poc ambiciosa per als reptes als quals en aquest moment s'enfronta a Europa.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensa hacer el Gobierno ante casos como el de la industria química Dow Chemical de Tarragona?
«Bon dia, senyor president. Tarragona, 687 persones de Dow no dormen tranquil·les. Avui hi ha unes quantes aquí dalt, que s'han aixecat més aviat de les cinc del matí, per escoltar la seva resposta. L'empresa ha anunciat un ERO de 138 acomiadaments i el comitè ho diu clar: Les plantes funcionen. Aquí no sobra ningú, al contrari, hi ha més feina per treballador. No acomiaden perquè perdin diners, acomiaden per guanyarne més. I darrere de Dow hi ha tot un sector amb por, la química, la indústria de les indústries. A Catalunya, el darrer mes hi ha hagut 1400 acomiadaments per ERO. Li pregunto de veritat: Què pensa fer el Govern davant de casos com aquests? Gràcies. Buenos días, señora presidenta. En Tarragona, 687 personas no duermen tranquilas, llevan desde las cinco de la mañana esperando la respuesta. La empresa ha anunciado un número muy alto de despidos. Y está claro, las plantas funcionan, no sobra nadie, hay más trabajo por trabajador. Despiden para ganar más, no para resolver la plantilla. En la química, la industria de las industrias en Cataluña, en el último mes ha habido 1400 despidos por ERE. Le pregunto: ¿qué piensa hacer el Gobierno ante casos como este? Gracias.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«I avui aquí també vull recordar les incidències de la setmana passada. Primer dia de les proves de la selectivitat, coincidint a més a més amb la visita del papa: dues caigudes del sistema i deixa una vegada més per tot Catalunya el trànsit del servei ferroviari. I quan parlem d'igualtat d'oportunitats, senyories, depèn d'això, de la confiança de poder arribar al teu examen, de poder accedir a un centre sanitari o un centre educatiu, o a un lloc de treball, o simplement poderte moure amb fiabilitat. I això afecta tot Catalunya, però especialment afecta a les terres de Lleida, del Pirineu i també a les terres de l'Ebre, on el transport públic continua sent una assignatura pendent. En massa ocasions. Voldria referirme també, que avui se n'ha parlat molt poc, a un punt que vostès posen, que és la renovació del parc automobilístic. Hi ha un aspecte de la seva proposta que em sembla especialment interessant, perquè quan parlen de renovar flotes de vehicles, de donar suport als autònoms, als transportistes, a les petites empreses i a les famílies perquè puguin accedir a vehicles més segurs i menys contaminants estan parlant de política industrial. I resulta curiós veure el Partit Popular descobrint que els mercats per si sols no es regulen ni sempre resolen els problemes. Benvinguts al meravellós món de les polítiques públiques! La descarbonització del transport és imprescindible, clar que ho és. Però aquesta transformació no pot recaure sobre les espatlles de les famílies treballadores. I si la llei preveu un pla nacional de renovació del parc automobilístic, aquest, senyories del PSOE, ha d'arribar amb criteris de justícia social, perquè no es tracta només de substituir vehicles antics per vehicles nous, sinó d'ajudar famílies, autònoms i petites empreses a accedir a vehicles més segurs i menys contaminants.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Bé, gràcies, president. Vull començar pel final. Compartim completament l'objectiu d'aquesta iniciativa. Els discursos d'odi no poden tenir cabuda en l'esport i hem de treballar per acabar amb ells. Però si volem combatre l'odi, hem de combatre totes les formes d'odi i hem de ser capaços de reconèixerles totes. És per això que hem presentat aquesta esmena, amb la qual volem incorporar explícitament la discriminació i l'estigmatització per motius lingüístics o culturals. I ho fem perquè sabem de què parlem, perquè ho hem patit massa sovint, també en l'àmbit de l'esport. I parlaré de fets. L'any 2010, un periodista català va formular una pregunta en català després d'un partit de la selecció espanyola. La resposta de Sergio Ramos va ser: 'Que responda en andaluz también, si quieres', una llengua oficial d'aquest estat era ridiculitzada públicament. L'any 2016, durant el Mundial de Trail Running, l'atleta Núria Picas denunciava que no li permetien exhibir la senyera. Aquell mateix any, en un partit entre l'Atlètic de Madrid i el Barça, es van sentir càntics de 'puta Catalunya' des de la graderia. No anaven dirigits a un jugador ni a un equip. Anaven dirigits a una comunitat sencera. L'any 2017 el Club Futbol Reus denunciava públicament el que considerava un tracte discriminatori envers el futbol català. Ho feia alertant d'un possible tracte de favor i d'una dinàmica que, segons el club, perjudicava els equips catalans. 2019, Pep Lluís Martí es convertia en un protagonista d'una polèmica simplement per respondre en català durant una roda de premsa. Parlar la seva llengua es va convertir en notícia. El febrer del 2024, a Mallorca, un entrenador era expulsat arran d'un incident relacionat amb l'ús del català durant un partit de futbol base, donant un exemple pèssim als nens. Pocs mesos després, un jugador del Còrdova protagonitzava comentaris catalanòfobs que durant la celebració de l'ascens de Còrdova al camp del Barça Atlètic. Desembre del 24, el Nàstic de Tarragona es convertia en el primer club de l'Estat que presentava una querella criminal contra un àrbitre, un fet extraordinari que va tornar a situar sobre la taula el debat sobre els perjudicis i els tractes discriminatoris en l'àmbit esportiu.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Quan passen aquestes coses així, és impossible no recordar que les víctimes no necessiten només bones lleis. Les víctimes necessiten un sistema que funcioni, escolti i es prengui seriosament i les acompanyi amb recursos professionals, temps i coordinació. No necessiten haver de demostrar una vegada i una altra que tenen por, que estan en risc i que les amenaces són reals. Per això crec que aquest debat també ens ha de servir per recordar que no n'hi ha prou amb reforçar les estructures si després les dones continuen trobant obstacles quan demanen ajuda. No n'hi ha prou amb crear organismes si les víctimes continuen sent revictimitzades. No n'hi ha prou amb aprovar normes si els mecanismes de protecció fallen quan més se'ls necessita. I fetes aquestes reflexions, vull deixar clar que, tot i compartir bona part dels objectius que planteja el text de la proposició de llei, Catalunya no parteix de zero en aquest tema. Fa anys que al nostre país es va fer un pas endavant importantíssim en matèria d'igualtat i feminismes, creant la primera conselleria de l'Estat en aquest àmbit. El govern d'Esquerra Republicana va situar la lluita contra la violència de gènere al centre de les seves polítiques i el Departament va desplegar polítiques pioneres en àmbits com la lluita contra les violències masclistes, la igualtat de tracte i nodiscriminació, els drets LGTBI+ o la incorporació de la perspectiva feminista al conjunt de les polítiques públiques, igual que som l'única administració que reconeix la violència institucional com a tal.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Acabo rápidamente. Vamos a votar a favor, evidentemente. Creo que eso se desprende de mis palabras, de nuestro posicionamiento, pero también de la tesis central de mi partido. Se lo agradecemos de nuevo a quienes han hecho posible que esto llegue aquí. Permítanme decir también que los procesos administrativos específicos para determinadas materias no son un caso aislado de nuestra legislación. Por lo tanto, entendemos que es el procedimiento que había que utilizar en este caso en concreto. Como institución, como Parlamento, como Congreso -y teniendo en cuenta que reconozco nacionalmente solo al Parlament de Catalunya- tenemos que ser conscientes de que la garantía del ejercicio de los derechos es tan o más importante que fundamentar estos derechos. Si decidimos otorgar derechos, pero no somos capaces de garantizar su ejecución, no sirven de nada. Por lo tanto, gracias por la iniciativa. Vamos a votar a favor. Creemos que tenemos mayoría suficiente para sacarlo adelante y que sea una realidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Por lo tanto, lo único que hacemos hoy -y lo hacemos gracias al Parlament de Catalunya, que también fue el impulsor, el primero que trajo a este Congreso el derecho a la eutanasia- es legislar para que los retrasos injustificables no afecten a esa dignidad que creemos que preserva el derecho a la eutanasia. Eso es necesario. Muchas veces hemos hablado del ejercicio de la justicia, decíamos que una justicia fuera de tiempo, una justicia dilatada absolutamente, no es justicia, es injusticia. Pues bien, un derecho subjetivo, un derecho fundamental, un derecho humano como el de ser el maestro de tu propia muerte también queda absolutamente borrado si el transcurso del tiempo es excesivo, si te hacen pasar ese sufrimiento que no puedes asumir, ese sufrimiento con el que no puedes vivir, ese dolor, esa enfermedad, quieras o no, de una forma injustificable en el tiempo. Quiero dar las gracias también a la Asociación Derecho a Morir Dignamente, porque son los impulsores. Son las personas que han liderado esta reclamación, que la han llevado sistemáticamente a las diferentes instituciones. Por lo tanto, vuestro trabajo ha sido imprescindible para llegar a este momento.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Deixi'm dir també que els processos administratius específics per determinades matèries no són un cas aïllat de la nostra legislació i, per tant, entenem que és el procediment que s'havia d'utilitzar en aquest cas en concret. Com a institució, com a Parlament, com a congrés, i tenint en compte que reconec nacionalment només el Parlament de Catalunya, hem de ser conscients que la garantia de l'exercici dels drets és tant o més important que el fonamentar aquests drets. Si decidim atorgar drets, però no som capaços de garantirne l'execució, no serveixen de res. Per tant, gràcies per la iniciativa. Votarem a favor. Creiem que tenim majoria suficient per treureho endavant i, per tant, que sigui realitat. Moltes gràcies. Gracias nuevamente, presidenta. Por cuarta vez saludo a los diputados y las diputadas esta mañana y, por primera vez, tengo la satisfacción de dar la bienvenida por parte de mi grupo a los tres diputados del Parlament de Cataluña, Sara, Juli y Jordi Fàbrega. A usted no lo conozco, pero con Sara hemos compartido años de historia política y con Juli compartimos partido e ideología. Por lo tanto, muy contenta de que estén aquí y, además, con este tema.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«És important deixar clar dos elements. El primer, sobre el dret a l'eutanàsia. Aquest dret aquí ja s'ha debatut. Aquest dret es va aconseguir la legislatura passada. Avui el que fem és veure com articulem un procediment específic, perquè l'exercici d'aquest dret sigui real, factible, amb un temps raonable i d'una manera ordenada. I això és necessari tenirho present perquè, en el moment de defensa d'aquest dret, ja vam dir que nosaltres l'enteníem no com un dret a la mort, sinó com un dret a la vida. Perquè una vida digna és aquella en què saps que disposaràs de la manera de morir, si es donen determinades circumstàncies: un dolor crònic insuportable, inguarible, una malaltia que no es pot superar i que et posa en una situació que no vols viure. Per tant, és un dret de vida, no és un dret de mort. I, per tant, l'únic que fem avui, i ho fem gràcies al Parlament de Catalunya, que també va ser l'impulsor, el primer que va portar a aquest congrés al dret a l'eutanàsia, el que fem és ordenar per tal de que retards injustificables no afectin aquesta dignitat que creiem que preserva el dret a l'eutanàsia. I això és necessari saber que l'exercici dels drets... Moltes vegades hem parlat de l'exercici de la justícia i dèiem: una justícia fora de temps i una justícia dilatada absolutament no és justícia, és injustícia. Doncs bé, un dret, un dret subjectiu, un dret fonamental, un dret humà com el de ser el mestre o la mestressa de la teva pròpia mort també queda absolutament esborrada si el transcurs del temps és excessiu, si aquell patiment que no pots assumir, aquell patiment amb qui no pots viure, aquell dolor, aquella malaltia, te la fan passar, tant sí com no, d'una manera injustificable en el temps.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Gràcies de nou, presidenta. Per quarta vegada, saludo els diputats i les diputades aquest matí i, per primera, tinc la satisfacció de donar la benvinguda per part del meu grup als tres diputats del Parlament de Catalunya, Sara, Juli, Jordi Fàbregas, a vostè no el conec, però amb la Sara hem compartit anys d'història política i amb en Juli compartim partit i ideologia. Per tant, molt contenta que sigueu aquí i molt contenta que estigueu aquí amb aquest tema. Deixi'm fer una prèvia, i ho dic perquè fa tres segons escassos m'he quedat paralitzada per una cosa que he sentit. L'eutanàsia per motius econòmics no està ni contemplada ni permesa, ni se li pot acudir a ningú. Ho dic perquè després de la intervenció de fa uns segons cal posar les coses clares. No existeix l'eutanàsia per motius econòmics. Existeixen situacions desesperades si vostès volen, però l'eutanàsia només té cabuda en supòsits mèdics i en supòsits mèdics -?ja ho han dit- dos informes més una comissió. Per tant, que tothom es tranquil·litzi.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados y diputadas. Permítanme hacer algunas consideraciones previas antes de exponer la posición de mi grupo. Esta propuesta la hemos debatido en sus diferentes tomas en consideración de proposiciones de ley cuatro veces en los últimos años, dos en la anterior legislatura y dos en esta legislatura. Las dos anteriores caducaron. Y nuestro posicionamiento, aunque sorprenda en esta Cámara, es exactamente el mismo que era el primer día. En enero de este año, con la Ley 1/2026, de modificación del Decreto Legislativo 1/1997, de refundición del texto único en materia de función pública del Parlamento de Cataluña, se votó en Cataluña una disposición casi idéntica a la que hoy votaremos y, lamentablemente, se ganó. Por tanto, no entiendo ese llamamiento al elemento competencial y de fondo que comparto siempre, y en este caso en concreto, porque la Generalitat de Cataluña tiene que aplicar ya la ley del Parlament de Cataluña que prevé exactamente lo mismo con los votos -recuerdo- de Junts, PSOE, VOX y PP y el voto en contra de Comuns, CUP y Esquerra Republicana de Catalunya.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Bon dia, diputats, diputades. Gràcies, presidenta. Deixi'm fer algunes consideracions prèvies abans d'expressar la posició del meu grup. Aquesta proposta l'hem debatuda en les seves diverses preses en consideració de proposicions de llei quatre vegades els darrers anys, dues a l'anterior legislatura, dues en aquesta legislatura, les dues anteriors van caducar. I el nostre posicionament, encara que sorprengui en aquesta cambra, és exactament el mateix que era el primer dia. Mirin, al gener d'enguany, amb la Llei 1/2026, de modificació del decret legislatiu 1/97 de refosa del text únic en matèria de funció pública del Parlament de Catalunya, es va votar a Catalunya una disposició gairebé idèntica a la que avui votarem. I, lamentablement, es va guanyar. Per tant, no entenc la crida a l'element competencial i de fons, que comparteixo sempre en aquest cas en concret, perquè la Generalitat de Catalunya ha d'aplicar ja la llei del Parlament de Catalunya, que preveu exactament el mateix pels vots -?recordo- de Junts, del PSOE, de VOX i del PP i el vot en contra de Comuns, CUP i Esquerra Republicana de Catalunya.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el desempeño de la Ministra de Inclusión, Seguridad...
«Senyories del PP, vostès sobre el paper, fan bé de demanar exigències al PSOE. Però quina autoritat tenen vostès? I, sobretot, fem el vincle entre la corrupció i els drets socials. Saben de quin partit era el ministre que va dir: 'Les hemos destrozado el sistema sanitario'? Saben de quin partit era? Del PP, Jorge Fernández Díaz. Per cert, un home molt devot. També va dir: 'La Fiscalia te lo afina'. Per tant, vostès que fan bé aquest escrutini davant del govern del PSOE, no tenen autoritat per ferho. Per cert, també vostès van ser un partit condemnat per corrupció oficialment. Senyories del PSOE, els demanem una cosa: expliquin què parlin, perquè en la mesura que vostès no donin explicacions, el que diuen aquests senyors i senyores del PP creix i nosaltres també reclamem explicacions, perquè és veritat i crec que nosaltres, els sobiranistes, ho podem dir: en aquest Estat es barreja tot. Es barreja el que és real, el que és inventat, el que són casos penals i el que són casos fabricats. Però la part real de corrupció de la que vostès s'han de fer càrrec s'ha d'explicar és necessari, és imprescindible. Per cert, nosaltres tenim molt de respecte per la judicatura i per aquells que investiguen aquests casos, però també hem de dir una cosa: hem patit directament les fabulacions narratives de la UDEF i de la UCO. I això és així. És a dir, hem estat víctimes d'una capacitat d'invenció a l'hora de determinar què havíem fet o no havíem fet. Moltes persones a Catalunya, no només polítics, periodistes, líders socials, professionals, què ens fa pensar que no tot el que passa per les mans de determinats serveis policials és correcte? I això també s'ha de dir, perquè és la nostra feina com a legisladors.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al cese de actividad del polígono de tiro de Bardenas.
«Vull recordar també senyories, que el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses mocions en aquesta mateixa línia. Una de les quals va ser l'any 2016, que demanava espais educatius lliures d'exèrcits, la prohibició expressa de les maniobres militars en zones civils i la fi de l'ús d'avions de combat en exhibicions públiques com l'anomenada Festa del Cel. Senyories, en el seu conjunt, tots aquests pronunciaments reflecteixen un sentit molt general a la societat catalana, com hem sentit a la societat navarresa, contrari als excessos de la militarització i favorable a l'extensió de la cultura de la pau. Han passat moltes dècades i és evident que la societat espanyola s'ha transformat. Però hi ha algunes àrees, en especial les que tenen a veure amb aquest patrimoni simbòlic vinculat a la defensa, que semblen intocables. Nosaltres voldríem, en aquest sentit, cridar a l'anacronisme que significa això, perquè quan s'estan defensant aquestes àrees sovint es defensa més per un prurit simbòlic de presència de l'Estat que no per un tema pràctic i operatiu. Som conscients, senyories, del món on vivim i també som conscients del temps que ens ha tocat de viure, però estem convençuts que ha de ser la representació política de la ciutadania de Catalunya qui decideixi, en darrera instància, quin paper ha de tenir l'exèrcit d'Espanya en aquest territori i quines instal·lacions es poden sentir operatives o no.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al cese de actividad del polígono de tiro de Bardenas.
«President, senyories. PNLs com aquestes són importants per corregir anomalies històriques que sovint donem per descomptades. La presència de l'exèrcit, al que s'ha anomenat històricament Territorio Nacional, no és un fet de consens i les intervencions que m'han precedit així ho indiquen. I també és una presència que sovint no ha estat respectuosa en un estat teòricament descentralitzat, ni s'ha donat per fet que tot hagi passat durant dècades. Només cal recordar que el polígon de tir de Les Vernedes va ser establert per Franco i que la caserna militar de Talarn, al Pallars Jussà, va ser creada també durant la dictadura, l'any 1974. Compartim també el sentit de la PNL pels paral·lelismes que té amb el territori de Catalunya. Les instal·lacions i maniobres de l'exèrcit interfereixen en diversos espais naturals d'alt valor per al país. Per exemple, al Prepirineu, a Talarn, a Collserola, a la muntanya de Montserrat, a l'Alt Empordà. En el cas conegudíssim de Sant Climent Sescebes, a més a més senyories, els aquarterament generen una dependència econòmica que no és desitjable ni sostenible a mitjà termini, com veiem en tants casos a tot l'Estat. És un cas de dependència malaltissa. A Catalunya, nombrosos ajuntaments s'han oposat a les maniobres i aquarterament de l'exèrcit. Des de Barcelona i Girona fins a Molins, Cerdanyola o Sant Cugat, que han patit en el passat les maniobres fetes a Collserola. Aquests posicionaments locals recullen un sentir general expressat per plataformes ciutadanes diverses, de defensa de la cultura de la pau i associacions com Alto el Foc a l'Albera, formada per veïns de Sant Climent Sescebes i Espolla.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Des d'Esquerra Republicana defensem exactament el contrari. Defensem més sobirania sanitària, més capacitat de decisió per Catalunya i més possibilitats d'adaptar les polítiques farmacèutiques a les necessitats reals de la població. I defensem també una idea molt senzilla: que qui no pugui pagar els tractaments tingui accés gratuït a ells. I qui pugui, se'n faci càrrec. Així de senzill. I vostès, d'això no n'han parlat. I deixinme acabar recordantlos de nou també una altra cosa i els ho dic als dos partits de Govern, al PSOE i a SUMAR: Governar en minoria obliga a escoltar molt, molt més del que vostès ho estan fent, molt més. Moltes gràcies. Buenos días. Gracias, presidente. Ministra, señorías, este real decreto nos vuelve a dejar la sensación de algo que sinceramente ya empieza a ser demasiado habitual en esta legislatura: la sensación de que el Gobierno sigue sin entender qué significa gobernar en minoría, porque una cosa es tener la iniciativa legislativa y otra muy distinta es actuar como si las mayorías parlamentarias fueran automáticas o como si el resto de grupos solo hubiéramos venido aquí a validar las decisiones que toman ustedes. Y este decreto llega exactamente de esta forma: cerrado, cocinado unilateralmente en el ministerio y sin haber compartido previamente un debate político de fondo con los grupos que hacen posible esta mayoría. Sinceramente, parece mentira que tras tantos años todavía no hayan aprendido que las cosas no funcionan así. Gobernar en minoría exige hablar antes de aprobar los textos -textos que no ha visto nadie en el Consejo de Ministros-, negociar también y construir acuerdos. Y esto es especialmente importante al hablar de salud pública, porque hoy no estamos hablando de una cuestión burocrática o administrativa, sino que estamos hablando del modelo de acceso a los medicamentos, estamos hablando de personas que dependen de un tratamiento para poder vivir con dignidad y estamos hablando de familias que muchas veces hacen equilibrios imposibles para llegar a final de mes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Però hi ha encara una altra qüestió que per a nosaltres és especialment preocupant i és la de la lògica profundament centralitzadora, que torna a aparèixer una vegada més, perquè aquest decret no es limita a establir unes bases generals. L'Estat entra a regular absolutament tots els detalls: els percentatges, els topalls, les exempcions i, fins i tot, el sistema de reintegrament. Però després, qui ha de gestionar tot això, qui ha d'assumir la càrrega administrativa, qui afronta la pressió assistencial i, sobretot, qui acaba assumint les conseqüències econòmiques són les comunitats autònomes. I tot això cuinat des dels despatxos del ministeri. En definitiva, vostès conviden a la festa i nosaltres la paguem. És el model de sempre. L'Estat decideix i les comunitats gestionen. Madrid legisla i Catalunya paga i executa. I després encara ens parlen de plurinacionalitat? Mirin, la plurinacionalitat no consisteix a informar els territoris d'allò que ja han decidit vostès des de Madrid. La plurinacionalitat coincideix en creure de veritat que els territoris tenen autogovern i que cal respectarne les polítiques, perquè les realitats socials no són igual a tot arreu. La pressió assistencial no és la mateixa. Les necessitats sanitàries tampoc. I Catalunya fa molts anys que sosté enormes tensions al sistema de salut, mentre continua patint un infrafinançament crònic i limitacions constants de la capacitat política. Molts anys porta la gent d'Esquerra Republicana fent mans i mànigues per revertir les retallades d'Artur Mas en sanitat, molts. I mentrestant, l'Estat continua actuant amb aquesta idea uniforme segons la qual el BOE pot substituir permanentment la capacitat de decisió dels territoris. No és això, companys, no és això.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Segon aspecte, rodalies. Vostè sap, senyor Gabilondo, que la ciutadania de Catalunya es veu cada dia maltractada pel funcionament nefast de rodalies, que té el seu origen en un dèficit d'inversions i en un abandonament per part de l'Estat. L'informe anuncia que el Defensor farà un seguiment de les queixes a partir d'ara, conjuntament amb el Síndic de Greuges. Molt bé, ho celebrem, però arriben dècades tard en les quals haurien d'haver posat el crit al cel per la falta d'execució continuada dels pressupostos per part de l'Estat. De les moltíssimes denúncies rebudes per part dels ciutadans, l'informe es limita a dir que 'l'anàlisi demanada a Renfe no entra a fer un balanç del funcionament de la xarxa ni tampoc dels trens suspesos i que, per tant, no pot valorar la qualitat del servei'. Home, senyor Gabilondo, si no pot valorar la qualitat del servei, el convido a venir qualsevol matí a Catalunya i agafar, si pot, algun tren. Veurà quina gimcana han de fer els ciutadans d'aquest país, del meu país.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Només una qüestió, tota la sensibilitat que vostè, senyor Gabilondo, ha expressat en el tema dels abusos de l'església, li demanem que també entomi el tema dels abusos, desaparicions, suïcidis i maltractaments al servei militar en període democràtic. Vostè ha demostrat tenir sensibilitat en una cosa, esperem que també la tingui en això. I passo a mencionar quatre aspectes que ens han cridat l'atenció del seu informe. En primer lloc, qüestions de llengües. Aquest informe és novament un bon recordatori que cada any l'Administració General de l'Estat no compleix amb l'obligació de garantir els drets lingüístics de molts ciutadans que parlen català, eusquera i gallec. Lamentem també, senyor defensor, que un cop mes, l'informe adopta una posició bel·ligerant contra la immersió lingüística i fa seves les tesis d'associacions minoritàries a Catalunya, que l'únic que volen és trencar la convivència i anar en contra de l'evidència acadèmica i el reconeixement internacional que el model d'immersió lingüística està plenament acreditat, plenament reconegut. És un model d'èxit, que ha funcionat a molts països i també ha funcionat a l'Estat. A més, l'informe que vostè signa ignora les denúncies contra la campanya de catalanofòbia que impulsa el Partit Popular i VOX a les escoles del País Valencià. Un cop més, l'espanyolisme més ranci ataca la diversitat lingüística i el dret dels estudiants a conèixer totes les llengües, promovent la disglòssia i violant el propi Estatut d'Autonomia de València. El Defensor del Poble tampoc, malauradament, aquí és garant de la diversitat lingüística. Ho lamentem.»