Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.345 declaraciones · página 42 de 45
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Lo siento. Perdóneme que le dé la espalda, pero no hay otra manera de hacerlo. (Dirigiéndose a la señora Nacarino-Brabo Jiménez, del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso). No pensava intervenir en aquesta moció perquè hem discutit ja 25, 30, 32, 43, no ho sé, moltes vegades, el tema de l'amnistia. Aquí tothom ha donat els seus arguments. Jo crec que és una moció absolutament oportunista que, efectivament, ve d'una situació anterior a les eleccions gallegues, però deixin-me dos minuts simplement per agrair el to. Avui ens n'hem anat només amb un 'forajidos'. Està bé. Un dia sortim 'terroristas, delincuentes, asesinos', i només ens ha tocat 'forajidos'. Té un cert nivell cultural, s'agraeix. El to també ha estat bé. I, com vostès saben, les rèpliques de Vox mai tenen pèrdua. Escolti'm, sento unes coses que la meva intel·ligència està insultada, i el seu temps també. Però ha sigut una cosa interessant, perquè lliga amb allò d'ahir. Els recordo que ha dit que 'habrá combate inmisericorde contra los separatistas', que suposo que devem ser els independentistes. Jo ho soc. Bé, doncs sàpiguen que al seu 'combate inmisericorde' aquí estarem nosaltres: amb caritat, amb misericòrdia i, si convé, amb fe, per aguantar tot el que ens tirin. Perquè som independentistes des de fa molts anys i els asseguro que no ho deixarem de ser per vostès. Moltes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«I obro parèntesi: què els va passar l'any 1995, per cert? Què els va passar quan el seu PP va eliminar els governadors civils en acceptar el xantatge nacionalista? Què els va passar? Ui, no se n'obliden. No se'n recorden. La Presidència del Gobierno, senyora Nacarino, sempre té un preu? O això era només l'any 1995? O això és per a uns altres? En tot cas, va ser aleshores quan l'Espanya política, i parlo del 2000, es va equivocar canviant el terreny de joc. Des del 1978, quan s'havia d'interpretar la Constitució prevalia el respecte a l'esperit de la norma. Manava una certa idea de respecte, es buscava la cohabitació entre les nacions de l'Estat. Però el 2000 vostès van veure que això de respectar l'esperit de la Constitució era xavalla democràtica, una fotesa prescindible. El PP va assumir que n'hi havia prou amb la literalitat i es van carregar això de respectar l'esperit de la norma. Van entendre que, en conflicte, la dreta espanyola viuria millor i governaria més anys, i aquí estan, emprenyats i a l'oposició. Avui el Partit Popular repeteix fins a l'esgotament que res d'amnistia. Molt bé. Que res de buscar una primera solució al conflicte històric i polític a Espanya, a Catalunya, que -diguem-ho clar- és un conflicte que arrosseguem de fa segles. Molt bé. Doncs, senyoria, s'equivoquen i s'equivoquen de ple.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Perquè el que passarà de manera permanent en les pròximes dècades ja ho hem vist de manera puntual en els darrers temporals i com aquests temporals trinxen la barra del Trabucador i la de l'illa de Buda, es mengen les platges com la del Fangar i Riumar, i inunden fins a un 20 % del terreny dedicat al cultiu. Però la gran amenaça, senyora ministra, arriba de terra endins: paradoxalment, la terra que no arriba. Fins a la construcció dels embassaments que regulen l'aigua de la conca de l'Ebre, el sistema deltaic va ser plenament funcional, però amb la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja a la part baixa de la conca, al voltant dels anys 60, juntament amb la resta d'embassaments, tots ells responsabilitat de la Confederación Hidrográfica del Ebro (algun dia en parlarem, d'aquesta organització), es va reduir substancialment el cabal del riu Ebre i es van perdre fins al 99 % dels sediments que hi arribaven. Menys cabal i menys sediments. Zero sediments. Qualsevol persona a qui preguntem pel carrer veu que aquests dos efectes combinats i mantinguts en el temps desencadenen, segur, un procés d'erosió de la línia costanera absolutament radical per a la supervivència del Delta, on ja hi ha punts del Delta que aquest recula entre 10 i 18 metres cada any.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, avui soc aquí per evidenciar que 500 quilòmetres de distància són suficients perquè vostè perdi la perspectiva i corri el risc d'equivocar-se rotundament en les seves decisions. I per això avui, des de Junts per Catalunya, la interpel·lem pel delta de l'Ebre. El delta, un espai del qual segurament tothom parla, però que, més enllà de les paraules, necessita fets. Fets i no paraules; acció o desaparició del Delta. Perquè, tingui-ho clar, senyora ministra, o es mou de la seva posició actual i passa a l'acció de la mà dels qui coneixem el delta de l'Ebre o vostè i el seu Govern seran responsables de la seva desaparició. I no desapareixerà pas de la seva llista de problemes i maldecaps, dels nostres records o de les nostres històries territorials; el Delta desapareixerà físicament, perquè, malauradament, està en la recta final de la seva mort. El delta de l'Ebre fins fa uns anys s'havia mantingut impertorbable al pas del temps, permetent un equilibri excepcional entre la terra que el conforma i la gent que hi viu, i creant una sèrie de valors que el fan especial i únic. Podria pensar, segurament, podrien pensar vostès que cadascun de vostès podria dir el mateix d'una part del seu territori. Però en el cas del delta de l'Ebre és cert i absolutament indiscutible. És un tresor únic, t'ho miris per on t'ho miris. Des del punt de vista geogràfic, poden pensar que 320 quilòmetres quadrats no són gran cosa, però aquesta punta de terra guanyada al mar amb el pas del temps pel riu Ebre, amb dues badies formades per la punta del Fangar, al nord, i la punta de la Banya, al sud, i amb dues grans llacunes internes, l'Encanyissada i la Tancada, és un conjunt d'un enorme valor geogràfic.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories, la societat és un magma conflictiu. No totes les persones tenen els mateixos interessos. De fet, en gairebé tots els debats polítics i socials hi ha persones amb interessos contraposats. I en tots aquests grans debats, la feina dels representants públics es resumeix amb dues coses. En primer lloc, posicionar-nos al costat de la justícia social, la llibertat i la igualtat. Els qui tenim valors republicans anem per aquí. En segon lloc, acompanyar les reivindicacions socials per aconseguir canvis reals en la vida de la gent cap a millor. Bé, és una PNL. És una PNL, eh?, està molt bé i la votarem. De fet, el que proposa és la reducció de la jornada de treball. Com deia molt bé el company, algú ha dit que és demagògia. No és demagògia. Fa més de cent anys que estem amb jornades que no s'ha tocat la jornada de treball. Hi ha hagut canvis, canvis molt importants en les tecnologies, etcètera. Crec que ja és hora de replantejar aquest debat, així que estem d'acord en aquest debat, no? També volem recordar, com deia també un company, que això no va ser gratuït i els arguments que es van utilitzar el 1919 seran els mateixos que sentirem aviat, no? I és veritat que es va aconseguir gràcies a la lluita del moviment obrer. No van ser, com deia el company, classes de coaching, etcètera, no va ser així, però tampoc van ser PNL, eh? Que tenim el Govern, tenim el Govern i hem de tirar endavant.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Vostès clamen per obrir un diàleg social, quan en la negociació política sempre ens diuen que el tenen constantment obert. Mirin, nosaltres els ho hem dit per activa i per passiva, nosaltres no només dialoguem, nosaltres negociem. Volen diálogo social? Doncs que n'hi hagi, només faltaria, nosaltres també el volem. Però tinguin en compte que nosaltres també volem que Catalunya tingui veu i vot, que els sectors catalans implicats hi puguin dir la seva. I una part important d'aquests sectors -ho saben bé- fins ara sempre hi han estat absents, perquè no han tingut representació en els òrgans consultius estatals. I això nosaltres ho volem canviar. I avui es fa evident que nosaltres complim. I així la premsa es fa ressò que PIMEC ha aconseguit una plaça a la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius. Aquesta és la via. No esperar el nostre vot positiu sense ni tan sols venir-ne a parlar. Han de comptar amb nosaltres, com han de comptar amb els protagonistes i els sectors afectats per aquesta iniciativa del nostre país. I han de comptar amb temps, des del primer moment, perquè a Junts per Catalunya, el debat amb profunditat dels arguments de la mesura, i més enllà del seu discurs gairebé demagògic que fa més de cent anys que no hi ha una reducció de la jornada laboral, ens interessa i hi volem entrar. Hi insisteixo, per nosaltres el tema és prou rellevant per negociar-lo. Per negociar-lo. Nosaltres no hem vingut a passejar-nos per Madrid i a votar el que ni tan sols se'ns ha consultat. Junts per Catalunya no formem part de cap bloc, Junts per Catalunya ens sabem representants d'una nació, d'una nació que volem forta, i per això en defensarem la seva singularitat i la dels seus sectors, la dels treballadors, la dels autònoms, la de les pimes. I ho farem on calgui. I ho farem mentre continuarem treballant per esdevenir l'estat independent que Catalunya es mereix. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Els portaveus que m'han que m'han precedit han fet tot el corpus jurídic que jo podria explicar-los. A mi el que m'interessava posar en relleu és que això va ser detectat ja per Esquerra Republicana l'any 2017, que en Joan Tardà ho va explicar perfectament i que havent-hi, com se suposa que hi ha, un govern progressista, està bé que ho recuperem. Però senyors de Sumar, vostès són del Govern. Recuperem la jurisdicció i la justícia internacional, sí; però la faran conviure amb una llei mordassa que no han sigut capaços de derogar en quatre anys? La faran conviure amb una llei d'estrangeria que atempta contra els drets fonamentals? La faran conviure amb els CIE oberts i amb el drama de la immigració que ha explicat la nostra companya canària? El progressisme es demostra en tota la legislació que fem, no només en aquella que es dedica als drets humans. I segueixo dient, i com garantiran l'accés a la justícia dels que ara són súbdits -perquè això recordo a tothom que és un regne-, que són súbdits del Regne d'Espanya? Com garantiran l'aplicació d'una jurisdicció universal amb uns jutges que no diferencien terrorisme de manifestació? Amb uns jutges que no diferencien l'aplicació de la llei mordassa de l'aplicació de crims de lesa humanitat? Com ho faran? Vostès ja saben que nosaltres no tenim cap esperança en l'Estat espanyol. Els acompanyarem solidàriament perquè es democratitzi, efectivament, els acompanyarem en tot el que sigui per netejar el seu Estat profund, perquè també ens afecta a nosaltres, però no és un projecte compartit. El que pregunto és quines mesures posarem per garantir que la justícia, ja no universal, aquí, a la cantonada, a Catalunya, realment serà justícia? Moltes gràcies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Avui vostès volen recuperar aquell Estat que durant alguns anys fou considerat un actiu en la lluita contra la impunitat de les violacions dels drets humans comesos arreu del món, un fet que molts els poden arribar a reconèixer, però que com sempre a l'Estat espanyol tenen un però. I així, però, val la pena recordar que als anys noranta, mentre algun d'aquests jutges... per cert, elevats a màrtirs de la democràcia i els drets humans pel progressisme espanyol, mentre algun d'aquests jutges entomava causes contra la vulneració de drets humans a l'altra banda de l'Atlàntic, aquí ell mateix els vulnerava. La Catalunya del 1992 va ser un exemple de vulneració de drets humans, amb detencions indiscriminades de ciutadans independentistes i també de tortures que el Regne d'Espanya es va negar a investigar i per les quals anys després fou condemnat pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. És aquesta la doble vara de mesurar espanyola, la que tan bé coneixem els independentistes i que tan evident ha fet el Procés els últims anys. La llibertat d'expressió, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial o el respecte a la vida familiar i privada, per exemple, queden fulminades, com ho queden també molts dels principis fonamentals que haurien de construir tota societat democràtica. Quan recentment vam patir la cruesa d'aquest Estat, alguns de vostès es van tapar ulls i orelles i van mirar cap a una altra banda. I ara, senyories, s'adonen que anaven errats, que la repressió no era exclusiva de l'independentisme, la persecució no tan sols era contra el nostre poble i aquells representants que legalment havíem escollit, sinó que ho és contra la diferència, contra la dissidència política, contra el principi bàsic de la llibertat individual i col·lectiva.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Hi ha moltes coses més que els podria explicar, per exemple, que a les comarques de Tarragona, que també patim aquests vessaments, malauradament, doncs ja s'ha constituït la plataforma Zero Pèl·lets amb l'objectiu de lluitar contra les fuites d'aquests microplàstics. Tot això, en definitiva, requereix de bones polítiques públiques. I acabo, i sobretot, del respecte també a les competències d'aquests territoris que anem un pas per davant. Ho dic perquè a Catalunya fa molts anys que treballem amb el cànon de residus, per exemple, que és una taxa finalista que ens ha permès a dia d'avui acostar-nos als objectius marcats per la Unió Europea. Un cànon que crea consens absolut al meu país, però que quan la llei estatal va entrar en vigor, vàrem haver de lluitar moltíssim per poder mantenir i seguir treballant a favor de la recollida selectiva i de les polítiques ambientals. Nosaltres hi estem compromesos i estem compromesos en molts aspectes, i això és el que vostès haurien de fer. Mirin, jo no sé què passarà el dia 18 a Galícia, fruit de les eleccions, sí que desitjo que als companys del BNG els vagi de fàbula. Però el que sí que sé és que seria desitjable que vostès i vostès, però sobretot vostès, que en aquests moments tenen la responsabilitat a la Xunta, estiguessin per la feina. Perquè sens dubte, els gallecs i les gallegues i la resta de ciutadans hi sortirien guanyant moltes. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«L'accident dels pèl·lets de la costa gallega no ha fet altra cosa que posar una vegada més en evidència la fragilitat dels nostres ecosistemes, que això és el que més els hauria de preocupar. I no només això, sinó també la salut humana davant la proliferació dels plàstics d'un sol ús. Senyories, l'any 22 aquesta cambra aprovava la Ley 7/2022, de 8 d'abril, de residuos y suelos contaminantes. Seguidament, aprovava el Reial Decret, com he dit, d'envasos i residus. Aquesta llei, que transposarà la Directiva europea de plàstics d'un sol ús, va arribar amb molts anys de retard. I el reial decret també preveia una sèrie de mesures que havien d'incidir justament en la reducció efectiva dels plàstics. Però avui més que mai toca dir que la seva implantació no s'està duent a terme. Jo voldria aprofitar aquest faristol que vostès utilitzen per fer campanya electoral i per no tocar el tema de fons- per denunciar totes aquestes mesures de la llei i del reial decret que encara avui no s'estan desenvolupant. En cito algunes: l'obligatorietat de la venda a granel de fruites i verdures, per exemple; la prohibició de productes de plàstic d'un sol ús, per exemple, també; la prohibició del bisfenol o altres productes en els envasos, una mesura directament vinculada amb la salut humana, i al grup que tinc l'honor de representar ens preocupa, i molt; la prohibició de la incorporació intencionada de microplàstics i esferes de plàstic en determinats productes; l'establiment d'objectius de reutilització i preparació de la reutilització; l'obligatorietat a l'hora de disposar de referències d'envasos reutilitzables als supermercats, etcètera. Totes aquestes mesures, que, malgrat no ser suficients, havien d'incidir en la reducció efectiva dels plàstics d'un sol ús. A dia d'avui, dos anys després de l'aprovació hi torno-, com diria el mestre Tardà, el més calent és a l'aigüera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Des del Govern espanyol, i ara ens ho repetia el ministre, es critica, en part, el Govern gallec perquè no activés el nivell 2, que hauria permès la intervenció, en aquest cas, d'un operatiu estatal. I des de la Xunta s'acusa el Govern de Sánchez de no haver facilitat, en aquest cas, informació sobre l'accident i la càrrega, i alhora, es nega que els plàstics siguin perillosos, tot i que sí que es reconeix que és millor retirar-los. Fa molts pocs dies, el Ministeri de Transició Ecològica va publicar l'informe de residus municipals de l'any 21 i algú es preguntarà: i aquesta diputada per què ens parla d'això? Doncs sí, els parlo d'això perquè hi té molt a veure. Les conclusions d'aquest informe són molt clares i diàfanes. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades en la Ley de Residuos y Suelos Contaminantes i alhora també en el Reial Decret d'Envasos no s'estan aplicant, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposaran una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Gràcies, senyor ministre. Miri, vostè va comparèixer a la Comissió d'Agricultura exactament fa tretze dies. Del discurs d'aquell dia jo no vaig veure que vostè estigués ni connectat ni preocupat pels temes que avui mobilitzen el sector a les carreteres. Es va refugiar en alguna dada macroeconòmica positiva. Jo li donaré alguna dada més. En deu anys, a Catalunya s'ha perdut el 20 % dels pagesos. Gairebé el 50 % tenen més de 65 anys. La renda agrària de l'any 21 i de l'any 22 es va quedar per sota de la renda de l'any 2008. A mi no em sembla un escenari com per estar massa complagut. Aquell dia des de Junts li vam dir que el sector pateix una crisi sistèmica que s'ha anat aguditzant en els darrers anys fins a fer-se insostenible. Que els pagesos no es guanyen la vida, que treballen sovint sota cost, amb una pressió burocràtica i de fiscalització tremenda. I a més a més, amb una sequera també tremenda. Urgeix un punt d'inflexió que situï la pagesia al lloc on es mereix ser, perquè si no, hi haurà més abandonament, més despoblament i més riscos d'incendis. I diem tot això perquè estem a prop dels afectats i perquè aquestes demandes, senyor ministre, no són noves, són velles. Les administracions no els han fet cas i no prenen mesures fins ara que hi ha hagut una mobilització.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Gràcies, presidenta. No els negaré que fa una mica de goig veure com s'esbatussen uns amb els altres, passant per aquest faristol cada dia per omplir-se de retrets, d'acusacions i sovint de falsedats, pensant només en el seu rèdit polític i no en els seus ciutadans. Posem d'exemple aquesta moció d'avui. Vostès, senyors del Partit Popular, presumeixen sovint de governar en catorze de les dinou comunitats i ciutats autònomes, però a la vegada vostès no tenen cap inconvenient a anunciar que vetaran l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària en el Senat, encara que això redueixi la capacitat de despesa de les comunitats autònomes, on presumeixen de tenir tant poder. Perquè com deia, al capdavall, a vostès no els importa gens el benestar dels ciutadans. No els importa gens. Nosaltres ho sabem ben bé, això. De fet, els catalans a vostès els hem patit a la pròpia pell. Utilitzen el que calgui i quan calgui per anar en contra nostra, encara que sigui faltant a la veritat i amb l'únic objectiu d'alimentar el conflicte històric contra Catalunya. Perquè és evident que el conflicte entre Catalunya i Espanya ve de segles, més de 300 anys de conflicte alimentat per la set de poder insaciable per part de l'Estat espanyol. Va ser així amb en Felip V, el 1714, i amb tots els seus successors. Va ser així també amb la Primera República. Va ser així durant la dictadura de Primo de Rivera. Va durar així també durant la Segona República. Va ser així amb la dictadura de Francisco Franco. I ha estat així des de la Transició del 78 amb Juan Carlos I, primer, i ara amb Felip VI. Perquè hagi governat qui hagi governat l'Estat espanyol, vostès, tots, sempre han anat contra Catalunya. Perquè anar contra Catalunya sempre ha estat l'excusa que tenen vostès per guanyar poder a Espanya i amagar les seves misèries.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Doncs també estem a anys llum de votar-los a favor d'una proposta com la seva, que reprimeix el dret de reunió i manifestació i banalitza el concepte de terrorisme, de la mateixa manera que el PP i els jutges pretenen fer amb la llei d'amnistia. I no vull acabar la meva intervenció sense fer un reconeixement al procés que ha fet la societat basca en les darreres dècades. Vull reconèixer la capacitat dels partits bascos per metabolitzar la violència des de la justícia i el reconeixement de totes les víctimes. I en particular, vull reconèixer i aplaudir el procés que ha fet l'esquerra abertzale. Aurrera, companyes i companys. Moltes gràcies. La semana pasada conocimos la mala noticia de la muerte de Sergio Rabinad. Sergio era uno de los principales testigos del asesinato de Gustau Muñoz a manos de la policía fascista española el 11 de septiembre de 1978. Sergio dejó testimonio de cómo lo vio y pudo identificar al asesino de Gustau Muñoz en el documental Gustau, la Transición al descubierto. Supuestamente, el asesino impune es el policía»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Senyors del PP, si volen que aclarim els assassinats del terrorisme i el feixisme, aclarim tots els assassinats, tots, i no només els d'una part. El Partit Popular intenta legitimar la seva proposta argumentant-se en la Unió Europea. Però es pot ser més cínic? Si l'Estat espanyol és l'estat de la Unió Europea que més incompleix les directives i recomanacions de la Unió Europea. Si el PP, en aquesta mateixa cambra, ha votat literalment en contra que es compleixin les resolucions del Comitè de Drets Humans de l'ONU i de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, com l'informe Cilevics. Si l'Estat espanyol continua negant-se a col·laborar amb els relators que la Unió Europea ens envia aquí a l'Estat per verificar el compliment dels drets humans. Però si fa anys que Europa els diu que deroguin la llei mordassa que vostès van aprovar. Són vostès realment uns hipòcrites i uns cínics. Vostès no actuen en nom de la justícia ni de les víctimes, al contrari, vostès el que fan és una fastigosa utilització de les víctimes del terrorisme. A vostès no els importa aclarir els assassinats de la Transició ni del terrorisme d'Estat, ni tan sols els atemptats del 17 d'agost a Barcelona. Vostès l'únic que volen és utilitzar les víctimes del terrorisme per fer campanya electoral, així que realment, els ho dic des de tot el cor meu, tenen el meu menyspreu. El dia que vostès pretenguin garantir de veritat els drets fonamentals de tothom, en podrem parlar, però això estem a anys lluny que passi, oi?»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Com s'explica molt bé al documental Gustau, la Transició al descobert, i com demostra tota la feinada que fa la COT, Colectivo por los Olvidados de la Transición, són molts molts- els assassinats del final de la Dictadura i la Transició al règim del 78. Assassinats fets per la mateixa policia feixista espanyola, per feixistes sense uniforme, per grups terroristes d'ultradreta com el Batallón Vasco Español, pel terrorisme d'Estat dels GAL o per comandos parapolicials que han estat silenciats i enterrats sense cap tipus d'investigació. Si més enllà de Catalunya volen vostès algun exemple del País Basc, podem parlar dels assassinats de Fernando López de Aberasturi i Santiago Arbeo, de 19 i 18 anys, que suposadament van ser assassinats per la feixista Guàrdia Civil del seu poble Dulantzi. Els crims no s'han pogut esclarir mai perquè ho han boicotejat les institucions espanyoles, fins i tot amb velades amenaces a qui buscava la veritat. I resulta que quan s'ha investigat i identificat els culpables, aquests han tingut tot tipus de privilegis per mantenir la seva impunitat, com el cas de Billy el Niño, que va morir amb una condecoració per part de l'Estat. El cas de l'assassí de Yolanda Gómez, Luis Enrique Hellín, que ha estat cobrant com a assessor de la policia espanyola, o el cas dels condemnats per terrorisme de l'Estat ho subratllo, terrorisme- que van ser indultats indultats- després de tres mesos de presó malgrat tenir 26 morts -26 morts- a les seves esquenes.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Gràcies, presidenta. Abans de tot, donar la benvinguda a la delegació del Parlament de Catalunya que avui ens acompanya. No soc Carles San Juan, no tinc 78 anys, no soc valencià, però aquest ciutadà em representa. Som grans, però no idiotes. El 61 % dels municipis de Tarragona no tenen oficina. 70 000 persones s'han de desplaçar per fer tràmits bancaris. Gracias, presidenta. Ante todo, quiero dar la bienvenida a la delegación del Parlamento de Cataluña que hoy nos acompaña. No soy Carles San Juan, no tengo 78 años, no soy valenciano, pero este ciudadano me representa. Somos mayores, pero no idiotas. Hasta el 31 % de los municipios de Tarragona no tienen oficinas; setenta mil personas tienen que desplazarse para hacer trámites bancarios. Los habitantes de un municipio rural medio deben recorrer veintitrés kilómetros para acceder a los servicios locales como una biblioteca, una escuela infantil o un supermercado. Más de la mitad de los municipios de España no tienen ni sucursal ni cajero automático. Un millón doscientas mil personas. Castilla y León, Castilla La Mancha, Cataluña y Aragón encabezan el ranking. Tres de cada cuatro personas de más de 55 años de edad pagan siempre en efectivo. La brecha digital y la edad van de la mano. Solo el 5,2 % de los mayores de 65 años tienen competencias para relacionarse digitalmente. Según el Banco de España existe un riesgo de exclusión financiera para los vecinos de zonas menos pobladas y población más envejecida. Cuando las sucursales cierran, poco después lo hacen los negocios, agravando los problemas de la España vaciada. Los clientes hacemos las operaciones; mientras la banca reduce personal, cierra oficinas y cajeros. Se enriquecen a costa nuestra. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Això és un comportament usurer totalment intolerable. I aquestes mateixes entitats bancàries no retallen només en la remuneració de l'estalvi, també ho fan en infraestructura i en serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida, van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49. Una caiguda del 75 % en quinze anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any el nombre de caixers automàtics ha caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada en els municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència, oi? És un escàndol que les entitats bancàries és lucrin impunement, escanyant tots aquells a qui presten diners i aquells que els deixen en dipòsit. És un escàndol que deixin desproveïts d'accés als seus diners milers de ciutadans, tant en ciutats com en zones rurals. I mentre passa tot això, els mateixos bancs continuen amb pràctiques totalment abusives, com per exemple cobrar a una família per quedar-se en descobert. Sempre paga el més vulnerable.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Com resoldrem aquest conflicte polític que fa centenars d'anys que dura i que, per molt que ens hagin reprimit de totes les maneres possibles i inimaginables, no ens han vençut mai, perquè encara hi som i encara hi serem. Ens han espiat, ens han posat a la presó, ens han posat multes, però allà estem, i d'allà no ens mourem. La pregunta és: avui quina és la decisió que fa més fàcil el retorn a la lluita? Quina és la decisió que afavoreix més gent? I això només té una resposta, i és votar que sí. D'aquí a un més, que no sabem si les condicions seran les mateixes, quan no s'hagi acceptat res, què farem? Perquè torno a insistir, no és un tema d'articulat, és un tema d'aplicació, i aquí el que falla és el primer principi de tots: que els jutges apliquin la llei. Aquest principi entra en fallida. Per tant, hem negociat fins al final, ho seguirem fent si s'obre aquest termini, òbviament, perquè l'únic interès és que tota la nostra gent estigui emparada per les normes que fem, però és que ja ho estan, el que no penso acceptar és que no ho estan, perquè si no, no hauríem d'estar buscant altres motivacions. En tot cas, tenim clar que aguantarà, ha d'aguantar, recursos d'inconstitucionalitat, qüestions d'inconstitucionalitat, prejudicials europees, i que el camí serà llarg, no estem parlant d'avui, de demà o demà passat. En tot cas, hem de donar garantia a la nostra gent que sabem pactar i que sabem treure el millor per ells, i mai els hem d'enganyar. L'Estat espanyol pensa que tot s'hi val, contra nosaltres, no caiguem en aquest parany, continuem la lluita i guanyem-los. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Hem vingut a aquest Parlament a reclamar que ens passessin la competència de l'article 92, no ens han fet cas. Hem hagut de sortir 2 milions de persones al carrer, no ens han fet cas. Què han aplicat? Repressió, repressió i més repressió. Pensen seguir-ho fent sempre? Perquè nosaltres no pararem. Què volem amb aquesta Llei? Què fa aquesta Llei? Està dotada de la robustesa suficient com per no anar canviant en funció de les investigacions prospectives d'uns jutges que clarament prevariquen, o d'uns jutges que clarament volen fer naufragar aquesta Llei? Per tant, cal que siguem nosaltres els que li donem entrada? Cal que nosaltres avui, quan podem garantir a la major part de la nostra gent que seran amnistiats, perdem aquesta oportunitat? Cal? N'esteu ben segurs que d'aquí a un mes tot serà igual? I, par tant, la pregunta és: avui estem prenent decisions molt importants. Aquesta amnistia no va de Puigdemont i no va de Rovira, va de les 1500 persones que fa set anys que tenen la seva vida en tela de judici perquè l'Estat els està reprimint, aquesta amnistia va de demostrar, també a Europa i al món, la falta de democràcia subjacent a les arrels de l'Estat espanyol; va de demostrar que el judicial es pensa que és el legislatiu, i si els jutges volen fer lleis, que es presentin a les eleccions; va de demostrar que són capaços d'estrènyer el dret a tal nivell que ens hem d'estar plantejant en aquesta cambra, i és per fer caure la cara de vergonya als autèntics afectats pel terrorisme, si unes persones que no han fet en sa vida un acte de violència, més enllà de posar-se en un cotxe, dos, i per això es van passar set anys a la presó, o més enllà d'agafar un micròfon, més enllà d'això, se'ls pot processar per terrorisme.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Vostès diuen que no ens accepten les esmenes per por que finalment la justícia europea impugni aquesta Llei, un procés que pot durar entre un any i mig o dos. De debò que en tot el que estan veient el que els hi fa por és la justícia europea? Ja els hi hem dit que aquí nosaltres assumim tota la responsabilitat, de fet, portem sis anys demostrant exitosament com actuar davant la justícia europea, allà no hi ha Marchenas i no hi ha Aguirres. No som terroristes, i aquesta és la realitat, no tinguin por a amnistiar delictes que no s'han comès. Excloent els termes 'terrorisme' i 'traïció', que és la nostra transaccional de l'article 2, el que fem, bàsicament, és no avergonyir ni fer ruboritzar els europeus banalitzant el terrorisme, com estan fent alguns jutges prevaricadors. La cúpula judicial no té impunitat, no n'hauria de tenir; els jutges han de ser imparcials, i els jutges no han de tenir agenda política, els jutges no poden fer el que vulguin, malgrat que molts han viscut molt de temps pensant-se que sí que podien, i això ja dura massa. La política l'ha de deixar de marcar gent com García-Castellón o Aguirre. Al debat d'investidura li dèiem al senyor Sánchez que a partir d'aquell dia tenia l'oportunitat de començar a desmentir-nos aquells que diem que no compleixen els acords i que la seva paraula no val. Si no s'avança en la resolució del conflicte polític significa que no s'està complint l'acord. No haurien vostès de permetre seguir donant via lliure a la dreta espanyola per seguir prevaricant i destruint. Quants més perseguits necessiten per adonar-se que l'agenda política la marquen ells i la marca la cúpula judicial espanyola.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«I val la pena recordar que la nostra lluita, la lluita pels independentistes catalans és diu llibertat, és fer del nostre país un país millor, és aconseguir una Catalunya lliure, rica i plena, i aconseguir-ho de manera democràtica i pacífica, que és com sempre ho hem fet. En canvi, la seva lluita ha estat i és destruir tot allò que representem, destruir la cultura catalana, i ja ho estan fent també en les Balears i València. Ens està passant la repressió per davant dels nassos i no farem res? La cúpula judicial està dient que se'ns tirarà al coll i no farem res? El jutge Aguirre reobre una causa de fa anys el dia abans de la votació d'aquesta Llei i no farem res? El jutge Aguirre es passeja per les televisions europees prevaricant i no farem res? El jutge García-Castellón es treu els delictes de la butxaca un cop publicat el primer text de la llei i no farem res? L'adaptació de l'agenda judicial a l'agenda política és tan descarada que no fan falta ni arguments.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Començo amb el concepte que penso que resumeix molt bé la nostra posició, una posició que hem mantingut i que ala vegada està inclosa a l'acord que vam signar amb el Partit Socialista. Parlo de l'amnistia integral, una amnistia que no deixi ningú enrere, ningú; una amnistia que repari la repressió que l'independentisme català pateix injustament des de fa molts anys. Aprofito també per deixar ja defensades totes les nostres esmenes i les nostres transaccionals. L'acord amb el PSOE incloïa l'amnistia amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú, ningú, i això és el que reforça la nostra transaccional de l'article primer. L'acord amb el PSOE tenia la voluntat compartida també d'acabar amb la persecució penal d'aquells que han fet, d'aquells que fem i d'aquells que volen fer política a Catalunya, i això està inclòs a la nostra esmena de l'article 4. Aturar la repressió a mitges no és aturar-la. Junts no pot participar a deixar tot l'independentisme català exposat a les arbitrarietats de la cúpula judicial polititzada espanyola. Tots hem demostrat que tenim voluntat de negociar, mai l'hem negat ni la negarem, per això esgotarem fins a la darrera opció per seguir-ho fent. Aquest text és un bon punt de partida, i ho seria encara més en una democràcia plena on no hi hagués ingerències, però vostès saben que aquesta Llei té forats, forats per on la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l'amnistia en paper mullat. Si avui podem treure'ls-hi la pilota, perquè la posem al punt de penal? Si podem corregir-ho, coregi-m'ho. Si realment ho volen evitar, tenen dues opcions: una, votar favorablement a les nostres esmenes i transaccionals, i segona, combatre els jutges prevaricadors que es revelen contra l'estat de dret i que sincronitzen les agendes judicials amb l'agenda política. Una amnistia selectiva i en diferit no és el que vam signar i vam acordar. Aquest no és un debat estètic, no hauria de ser un debat estètic, aquest és un debat real. Cap unionista està acusat per ser-ho, mentre que els independentistes estem acusats, hem tocat presó, exili, em de pagar milionades, tenim querelles, i tot per ser-ho, per ser independentistes.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«I la Mesa ens ha vetat, i ens ha vetat i em dol perquè s'ha extralimitat, ha superat les seves funcions, no ha permès el debat, que és el que venim a fer aquí, debatre. A més a més, ha trepitjat el dret d'aquest diputat a expressar-se, a poder debatre la seva posició política i, a més a més, ha romput un consens, un consens importantíssim, un consens que teníem a les Illes Balears. Ho hem demanat i s'ha aprovat unànimement per l'Ajuntament de Formentera, pel Consell de Formentera, el 2009 unànimement pel Ple del Senat, el Parlament de les Illes Balears no ho ha aprovat un pic, sinó dos, una iniciativa legislativa perquè arribés al Congrés, que el Congrés no ha tramitat en dues legislatures. Per tant, vostès, els senyors del Partit Popular i els senyors del Partit Socialista, avui estan vetant la veu pròpia dels ciutadans i ciutadanes de Formentera. Un doble discurs que ens cansa, un doble discurs, senyor president, que no podem admetre i que volem que ja es canviï i s'acabi. Per això proposàvem aquesta reforma, perquè era una reforma concreta, una reforma de consens, una reforma que donava veu al poble de Formentera. Si jo com a persona amb discapacitat, he hagut d'esperar més de vint anys perquè la Constitució em deixés d'ofendre, senyor president, quant haurà d'esperar el poble de Formentera per tenir la seva veu pròpia?»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Dit açò, els valencians i les valencianes tenim una dita, una dita que diu que: 'Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.' I esta dita fa referència a les nefastes conseqüències que va tindre la batalla d'Almansa en l'any 1707 i que va suposar la destrucció del nostre Regne de València, del nostre dret foral i també del dret civil foral que teníem en aquell moment. Els valencians i valencianes hem tingut més de 500 anys el nostre dret civil foral propi, però des de fa un temps cap ací no és possible. I hui tampoc serà possible perquè el Partit Popular i el Partit Socialista no han permès que una esmena que presentem, i que no és una esmena ni de Compromís ni d'Esquerra Unida del País Valencià ni de Sumar, és una esmena de l'Associació de Juristes Valencians i de la societat civil valenciana, hui no es podrà debatre perquè el Partit Popular i el Partit Socialista no volen que així siga. De fet, el refrany que sempre diguem que: 'Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança' jo crec que ara el podríem refer i podríem dir que quan el mal ve del PSOE i el PP, als valencians no ens va bé. Quan el mal ve del PSOE i del PP, als valencians no ens va bé.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Gràcies, president. Bon dia a totes i a tots. Jo voldria començar donant-li les gràcies i tot el suport a la gent del CERMI i a totes les entitats que treballen i han treballat durant tots estos anys per aconseguir el que hui és una realitat. Però com diem els valencians i les valencianes, el nom no fa la cosa. El més important és el treball que es fa dia a dia per aconseguir que els drets de les persones amb diversitat funcional siguen drets que es protegisquen per part de totes les institucions. I vull que totes i tots tingueu clar que el compromís del Grup Plurinacional Sumar, de tots els partits polítics que l'integrem i de totes i cadascuna de les persones, des de l'alcalde i el regidor o regidora del poble més xicotet on tenim representació al nostre Ministre de Drets Socials, treballa i treballarà perquè els vostres drets, els drets de les persones amb diversitat funcional, estiguen reconeguts. Per tant, un sí rotund a la reforma de l'article 49 de la Constitució.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«I en això sí que estem lluny encara d'una societat del benestar que aconsegueixi la dignitat de totes les persones malgrat les seves múltiples diferències. És a dir, està molt bé que els dos partits del règim s'hagin posat d'acord per canviar el concepte de disminuïts pel concepte de persona amb discapacitat. Ara bé, dues coses adreçades a ells dos, per acabar. La primera és que és significatiu, i hauríem de reflexionar, que hagin tardat dècades en realitzar un canvi tan simple a la Constitució, i és que el problema de fons pensem que és el pànic que tenen vostès, el pànic que té el Partit Popular, el pànic que té el Partit Socialista Obrer Espanyol, a la democràcia, el seu pànic a actualitzar el marc constitucional, el seu pànic a tocar una Constitució que en molts aspectes és anacrònica. De fet, va ser un pacte amb els franquistes, i si quaranta anys després no podem canviar res alguna cosa no està ben feta. En aquell moment potser tenia sentit dintre d'aquell context, és discutible, però ara ja no. O per exemple, no pot ser que encara aquesta Constitució consagri drets que semblen extrets d'un tractat medieval com és la inviolabilitat del rei. Com pot ser que el rei sigui una persona inviolable? Això és absurd. Sembla un tractat medieval que va en contra tota lògica i en contra, fins i tot, de la Constitució. I aquest és un problema de fons. La Constitució no era un punt final, com deia abans va ser un pacte amb els franquistes en un context històric determinat. Urgeixen, doncs, canvis constitucionals que continuïn, no es quedin aquí i no siguin una simple anècdota.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, vicepresident, president, ministres, senyories. Molt bon dia a tothom. La senyoria que m'ha que m'ha precedit parlava de dignitat i, efectivament, avui estem fent tots plegats un acte de dignitat. Estem eliminant del text conegut com la Carta Magna un concepte realment ofensiu. Feia vint anys que el col·lectiu de persones amb discapacitat ho estava reclamant; quinze que la Convenció exigia que aquest fos els termes que s'utilitzessin. Però vaja, hem hagut d'esperar gairebé dues dècades perquè això vegi la llum. Deia l'altre dia que el llenguatge és important, les paraules són importants, però els fets encara ho són més. Les persones amb discapacitat i les barreres que encara tenen al seu davant per desenvolupar la seva vida de forma lliure, tal com ells voldrien viure-la, aquestes barreres que existien el dimarts avui a les tres de la tarda, encara que aprovem aquest text, continuaran absolutament vigents, se seguiran trobant exactament amb les mateixes barreres. M'agradaria, per exemple, parlar d'educació i de la segregació que encara viuen tants infants -parlo de tot l'Estat- respecte a viure una situació de normalitat quan van a les seves escoles. O un tema que és vital, és clau quan parlem en termes d'inclusió, que és el de la feina. El treball, que és un condicionant, diria que dels primordials, per permetre al ser humà augmentar la seva pròpia percepció de dignitat. És una eina que enforteix la pròpia llibertat del ser humà, l'autonomia del ser humà. Doncs quan veiem les dades i veiem que en termes d'ocupació les persones que no tenen discapacitat la taxa d'ocupació és d'un 70 % a l'Estat espanyol i que les persones amb discapacitat no arriben al 30 %, veiem que tenim un problema, i un problema greu i que avui no resolem.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Amb aquesta reforma donem resposta a una demanda, però no puc negar que s'hauria d'haver fet, senyors del PSOE i del PP, d'una altra manera, ja ho han dit altres companys que han parlat. S'hauria d'haver fet millor. I, sobretot, perquè algunes malfiances partidistes van ajornar, van congelar això, i és una pena que dinàmiques internes de partit hagin aturat això. Avui ens podem felicitar però això ha estat escandalós. També hem de lamentar que quan arriba el bipartidisme i es posen d'acord vostès, senyors del PSOE i del PP, sembla que ens deixen de banda a la resta de grups, i en aquest cas es podria dir amb una dita ben castellana: ha estat un bipartidisme de las lentejas, o las tomas o les dejas. Aquesta és la tercera reforma de la Constitució, i totes les reformes de la Constitució semblen, com es diu en castellà, el parto de los montes, és un gran drama. Recordar una dada: entre els estats que van aprovar constitucions durant els anys 70, Espanya és la que ha fet menys reformes. Portugal, per exemple, n'ha fet 7, i Suècia n'ha fet 34. Realment no som suecs, no som portuguesos, curiosament.»