Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.469 declaraciones · página 45 de 49
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Muchas gracias, presidenta. Es evidente que una sociedad moderna que vela por todos y cada uno de sus ciudadanos tiene que preocuparse por el estado emocional de sus personas y evitar que estas puedan caer en algún tipo de aislamiento social. Por lo tanto, en este contexto y desde esta premisa, cualquier medida que refuerce la lucha contra el riesgo de la soledad no deseada, como una de las expresiones y evidencias del aislamiento social, tendría que ser bienvenida. Por otro lado, si entramos propiamente en el análisis de lo que plantea esta proposición no de ley, podríamos admitir en Junts per Catalunya la mayoría de las cuestiones planteadas, aunque vale decir que lo que se propone solo hace referencia a medidas correctivas y, por lo tanto, a poner el foco una vez ya ha tenido lugar el problema. Por este motivo, desde nuestro punto de vista, faltarían incorporar también todas aquellas acciones preventivas que se anticipen a la soledad no deseada mediante la promoción de relaciones de calidad, sólidas y duraderas; algo, como decía, que no se contempla en esta proposición no de ley. Por lo tanto, desde nuestro punto de vista, hay que trabajar tanto en la resolución del problema como también en la prevención de este, para evitar que se produzca. Pero desde Junts per Catalunya tenemos que ir más allá en la reflexión de su propuesta. Porque esta proposición no de ley es una nueva evidencia de la voluntad de los grupos políticos españoles de atribuir al Estado una capacidad de hacer política al margen del ámbito competencial que le es propio para llevarla a cabo. Porque del mismo modo que ustedes no permitirían en ningún caso que hubiera una invasión competencial por parte de nadie, nosotros tampoco podemos admitirlo a la inversa y normalizar esta práctica. Es evidente que ustedes, en cierta manera, ya son conscientes de esta realidad que existe en la propuesta que hacen, porque en el propio redactado de la proposición ya hacen preventivamente referencia al ámbito competencial; una referencia, sea dicho de paso, colocada un poco con calzador. Ustedes proponen instar al Gobierno del Estado a emprender toda una serie de acciones, pero, a la vez, hacen referencia a que esto se realice en coordinación con las comunidades autónomas y en el ámbito de sus propias competencias, como si ponemos un lacito al regalo envenenado para que pase desapercibido. Pues miren, no, no se trata de esto. Al margen de la conveniencia o no de trabajar sobre una problemática -que he dicho que entendemos que es necesaria-, las competencias para resolver esta problemática o las tienen unos o las tienen los otros, y en este caso las competencias en materia de servicios sociales, de acuerdo con el artículo 166 del Estatuto de Cataluña, son exclusivas de la Generalitat de Cataluña. Estarán de acuerdo conmigo en que, además, este artículo tiene toda la fuerza que debe tener para cumplirse, no solo por ser parte de una ley orgánica, que también, sino porque consiguió mantenerse en el estatuto vigente, sobreviviendo al recorte que aplicó esta Cámara respecto a lo que había aprobado el pueblo de Cataluña mediante referéndum. Y también ha sobrevivido a la posterior mutilación que le aplicó el Tribunal Constitucional. Pero es que, además, la idea de apelar a la coordinación con las comunidades autónomas que ustedes recogen en su proposición, presupone situar la política impulsada por el Gobierno del Estado como la política principal, la política en mayúsculas, a la cual quedan subordinadas las políticas desarrolladas por las comunidades autónomas que tienen que desplegarse, según ustedes, bajo la coordinación del Gobierno del Estado. Como siempre, todo muy sutil, e incluso disfrazado de buenas intenciones, pero, en la práctica, un lobo con piel de oveja, que solo pretende reducir hasta la desaparición las competencias de la Generalitat de Cataluña. Por lo tanto, si el PSOE o su sucursal catalana -el PSC- quiere defender esta legítima necesidad de proteger a la gente de la soledad no deseada, nosotros también estamos de acuerdo en hacerlo y defenderlo; por supuesto que sí, pero hay que hacerlo donde toca, en el Parlamento de Cataluña, que es donde corresponde. (Rumores). De hecho, hablando de dónde toca y de qué toca, estos días ustedes no hacen más que hablar de que ahora toca Cataluña. Pues voy a decirlo, es una afirmación inquietante, como si antes no tocara Cataluña, porque quizá estaba castigada por lo que habían votado sus ciudadanos, o en un futuro, que podía no volver a tocar, como si se pudiera volver a castigar a sus ciudadanos. (Rumores). La verdad es que todos sabemos lo que sucede cuando ustedes tocan Cataluña desde el Gobierno de la Generalitat: más déficit fiscal, menos competencias, menos recursos para Cataluña y, como hicieron con el último tripartito, más facturas pendientes de pago y una deuda enorme que todavía arrastramos ahora. (Rumores). Igual que esta proposición cuando ustedes proponen siempre más España y menos Cataluña. Muchísimas gracias. (Rumores.-Un señor diputado: Ahora se enfadan).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Moltes gràcies, presidenta. És evident que una societat moderna i que vetlli per tots i cadascun dels seus ciutadans ha de preocupar-se per l'estat emocional de les seves persones i evitar que aquestes puguin caure en qualsevol tipus d'aïllament social. I, per tant, en aquest context, i des d'aquesta premissa, qualsevol mesura que reforci la lluita contra el risc de la solitud no desitjada, com una de les expressions i evidències de l'aïllament social, hauria de ser benvinguda. Per altra banda, si entrem pròpiament en l'anàlisi del que planteja aquesta proposició no de llei, podríem admetre des de Junts per Catalunya la majoria de les qüestions plantejades, tot i que val a dir que el que s'hi proposa només fa referència a mesures correctives i, per tant, a posar el focus un cop ja s'ha produït la problemàtica. És per això que, des del nostre punt de vista, faltaria incorporar-hi també totes aquelles accions preventives que s'anticipin a la solitud no desitjada mitjançant la promoció de relacions de qualitat, sòlides i duradores, fet, com deia, que no es preveu en aquesta proposició no de llei i, per tant, des del nostre punt de vista, cal treballar tant la resolució del problema com també la seva prevenció per evitar que es produeixi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gracias presidenta. En primer lugar, quiero dar la bienvenida a Fernando Martín, con ELA, de Fundación Luzón; a Esther Sellés y Anna Rigola, de la Fundació Miquel Valls, y muy muy especialmente a Carlos de Pablo y a sus cuidadoras, María Mercè y Alejandra, por el gran esfuerzo que han hecho para acompañarnos en representación de todas las personas que sufren esclerosis lateral amiotrófica. Esta enfermedad también se conoce como enfermedad de Lou Gehrig. No, no fue un científico; fue una leyenda del béisbol de los años treinta, de los New York Yankees. El 2 de mayo de 1939, Lou pidió a su entrenador que lo retirara de la alineación inicial de los Yankees porque hacía días que algo no iba bien; su brazo no respondía y no era capaz de controlar su cuerpo. En ese momento, llevaba 2130 partidos jugados consecutivamente; 2130, un récord que hizo que se ganara el sobrenombre de Iron Horse, Caballo de Hierro. Pero la ELA es implacable, y el 4 de julio de 1939 este Caballo de Hierro se despidió de la afición y de sus compañeros de equipo. Sabía que no podría curarse, que nunca podría volver al terreno de juego, y les dijo: Hoy me considero el hombre más afortunado de la faz de la tierra. Así agradeció a la afición diecisiete años de carrera, como dijo él, llenos de amabilidad y coraje. Murió dos años más tarde; unos pensaron que derrotado por la ELA; en realidad, dejando atrás su mejor home run. El discurso del hombre afortunado dio la vuelta al mundo e hizo visibilizar la ELA como nunca antes, con ayuda de Hollywood, porque Gary Cooper hizo de Lou en la película El orgullo de los Yankees explicando su historia. Décadas después, seguimos haciendo esfuerzos para dar a conocer esta enfermedad rara y totalmente singular. La semana pasada les decía que la ELA afecta a unas tres mil personas en todo el Estado y quinientas en Cataluña. Quisiera hacer una corrección, autocorregirme, no es cierto que afecta a tres mil personas, afecta a muchísimas más, muchas más, porque no solo la sufren los enfermos, también la sufren sus familias y su entorno. De ahí nuestra iniciativa, que lleva como nombre: proposición de ley para mejorar la calidad de vida de las personas con ELA y sus familias. Porque su calidad de vida dependerá de cómo respondamos delante de su situación de discapacidad y dependencia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gràcies, presidenta. Primer de tot, vull donar la benvinguda al Fernando Martín de ConELA i de Fundación Luzón, a l'Esther Sallés i l'Anna Rigola de la Fundació Miquel Valls i molt, molt, molt especialment al Carlos de Pablo i a les seves cuidadores, la Maria Mercè i l'Alejandra, pel gran esforç que han fet per acompanyar-nos en representació de totes les persones malaltes d'esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta malaltia també és coneguda com a malaltia de Lou Gehring. No, no va ser un científic, va ser una llegenda de beisbol dels anys 30 dels New York Yankees. El 2 de maig del 1939 el Lou va demanar al seu entrenador que el retirés de l'alineació inicial dels Yankees perquè feia dies que alguna cosa no anava bé. El seu braç no responia i no era capaç de controlar el seu cos. En aquell moment portava 2130 partits jugats consecutivament, 2130 partits, un rècord que el va fer guanyar-se el sobrenom d'Iron Horse, cavall de ferro, però l'ELA és implacable i el 4 de juliol del 1939 aquest cavall de ferro va acomiadar-se de l'afició i dels seus companys d'equip. Sabent-se incurable, sabent que mai més tornaria al camp, els va dir: 'Avui em considero l'home més afortunat de la faç de la terra', així va agrair a l'afició 17 anys de carrera i, com va dir ell, plens d'amabilitat i de coratge. El Lou va morir dos anys més tard. Uns pensaran que derrotat per l'ELA, en realitat, deixant enrere el seu millor home run. El discurs de l'home afortunat va fer la volta al món i va visibilitzar l'ELA com mai abans, amb l'ajuda de Hollywood, perquè Gary Cooper va fer de Lou a la pel·lícula L'orgull dels Yankees, explicant la seva història.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Me van a permitir que empiece saludando al presidente, al vicepresidente, a los miembros de la ejecutiva y a la coordinadora de la Asociación de Municipios por la Independencia. Una entidad de la que un servidor fue promotor -igual que el presidente Puigdemont en su momento- y tuve el honor de presidir, seguramente en los momentos más álgidos de la represión contra los electos locales. Va por ellos también hoy esta amnistía. Muchas gracias. Encaramos hoy el penúltimo debate en esta Cámara de la ley de amnistía; el penúltimo porque todos somos conscientes de que, después de su paso por el lodazal del Senado, deberá volver para ser definitivamente saneada de la acción contaminante de la reaccionaria derecha española y su entorno. Una derecha amplia que, siguiendo la proclama 'el que pueda hacer, que haga' del líder de la mentira y la intoxicación, el señor Aznar, nos ha ofrecido y nos ofrecerá un abanico esperpéntico de maniobras para torpedear su tramitación definitiva y, sobre todo, la aplicación de esta ley. Una ley presentada por el Grupo Socialista no por convicción -como hoy nos vende Salvador Illa, candidato-, sino como resultado del acuerdo de investidura con Junts per Catalunya. Una ley que en Junts, desde el inicio de su recorrido parlamentario, dijimos que era preciso enmendar para disponer de una norma con más garantías. Una ley que llegó al Pleno de esta Cámara a finales de enero solo parcialmente enmendada y que en Junts no avalamos porque nos parecía que tenía carencias. El no razonado de los diputados y diputadas de Junts del 30 de enero nos confirma que es manteniendo con firmeza la posición cuando se avanza de verdad.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Em permetran començar saludant el president, el vicepresident, els membres de l'executiva i la coordinadora de l'Associació de Municipis per la Independència, una entitat de la qual un servidor va ser promotor i que, igual que el president Puigdemont en el seu moment, vaig tenir l'honor de presidir, segurament, en els moments més àlgids de la repressió contra els electes locals. Va per ells avui també aquesta amnistia. Moltes gràcies. Encarem avui el penúltim debat en aquesta cambra de la llei d'amnistia. El penúltim, perquè tots som conscients que, després del seu pas pel fangar del Senat, haurà de tornar per ser definitivament sanejada de l'acció contaminant de la reaccionària dreta espanyola i el seu entorn. Una dreta àmplia que, seguint la proclama 'el que pueda hacer, que haga', del líder de la mentida i la intoxicació, el senyor Aznar, ens ha ofert i ens oferirà un ventall esperpèntic de maniobres per torpedinar la seva tramitació definitiva i, sobretot, l'aplicació d'aquesta llei. Una llei presentada pel Grup Socialista no per convicció, com avui ens ven en Salvador Illa, candidat, sinó com a resultat de l'acord d'investidura amb Junts per Catalunya. Una llei que Junts des de l'inici del seu recorregut parlamentari vam dir que calia esmenar per disposar d'una norma amb més garanties. Una llei que va arribar al ple d'aquesta cambra a finals de gener, només parcialment esmenada i que Junts no vam avalar per entendre que tenia mancances.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Avui tindrem llei d'ensenyances de les arts i és bo, però els ensenyaments artístics, senyores i senyors, no comencen avui, no comencen a aquesta hora, no començaran quan haguem fet la votació, les coses -oh, sorpresa- no comencen quan ho decideix aquest Congreso, aquest hemicicle o l'Espanya política. En cada sector hi ha vida prèvia. En cada societat hi ha vida prèvia, al marge de l'activitat legislativa del que es digui aquí, en aquest Congreso, i Catalunya, com a nació, precisament n'és la prova. Som nació i ho som al marge del que ens digui l'Estat, del que s'aprovi o no s'aprovi en aquest hemicicle. Aquesta també és la clau de tot plegat. I avui és un bon dia per recordar-ho. Entendre-ho o no, aquesta és la qüestió. Senyores i senyors diputats, gràcies per la seva atenció. Gaudeixin del dia. Presidenta, señorías, hoy es un buen día, muy buen día. Hemos salvado las prisas, las presiones y vamos a aprobar la ley de amnistía. Habrá costado, pero lo haremos, y saldrá investida y sólida. Y en este primer punto, vamos a aprobar también la ley de enseñanzas artísticas, que es una norma muy esperada. Es fácil pensar que el de la creatividad es un mundo sin reglas. De hecho, se hace difícil imaginar a Tàpies, Bellver o Flotats atrapados en una telaraña de normas. En cambio, una cosa es el talento y la creatividad y otra la formación necesaria. Este querer aprender requiere un entorno seguro, reglado, que ordene la forma referente a cómo se brinda ese conocimiento. Se trata de fijar al enseñante y definir cómo y dónde se enseña. Hay que garantizar la calidad, y es lo que vamos a hacer. Globalmente, lo conseguiremos, lo haremos, está bien, y, por tanto, podemos felicitarnos por ello todos juntos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Bé, presidenta Armengol, senyories, avui és un bon dia, un molt bon dia, ja ho saben, hem salvat les presses, les pressions, aprovarem la llei d'amnistia, haurà costat, però ho farem, i s'ho valdrà, sòlida, ben vestida. I en aquest primer punt també aprovarem la llei d'ensenyances artístiques, que és una norma molt esperada, de fet, és fàcil pensar que el de la creativitat és un món sense regles. De fet, es fa difícil imaginar Tàpies, Belbel, Flotats atrapats en una teranyina de normes per aprendre. En canvi, una cosa és el talent i la creativitat i una altra la formació necessària. Aquest voler aprendre necessita un entorn segur, reglat, que ordeni la manera com es rep aquest coneixement. Es tracta de fixar qui és l'ensenyant i definir on i com s'ensenya. Se n'ha de garantir la qualitat i és el que farem. Globalment ho aconseguirem, ho farem, està bé i, per tant, ens en podem felicitar tots plegats. Ara bé, cada vegada que parlem d'un nou marc normatiu ens tornem a col·locar tots plegats davant del mirall de les certeses. Primera certesa, com n'és de complex dibuixar entre els grups d'aquest Parlament un perímetre d'entesa mínim. Per què? Doncs perquè hi ha mirades profundament de dretes, hi ha mirades d'esquerres, d'esquerres light, també n'hi ha de més liberals, però tenim clar aquest puzle de moltíssimes sensibilitats. Hi ha una aresta més complicada de fer quadrar, és l'aresta, són les peces del puzle que expliquen el perquè de les moltes discussions en aquest Congrés, de les discussions importants, que no són les de pati d'escola entre els uns i els altres, parlo de les mirades nacionals, els de l'estat nació i els altres, els de la nació que no som Estat. No només defensem idees oposades sobre el que és l'Estat espanyol o el que hauria pogut ser, no només demanem que respectin les competències de cadascú i que l'Estat no faci permanentment trampes, no, el quid de la qüestió és un altre, en el fons -i aquí vaig-, en el fons hi ha un debat cultural profund, un xoc cultural intricat, perquè el que està en joc és com mirem el món. De fet, discutint aquesta llei d'ensenyaments artístics, el debat també ha hagut de trampejar si l'Espanya política és capaç o no de respectar Catalunya i la resta de nacions de l'Estat. Els gobiernos d'Espanya, ai las, sempre tenen la temptació de passar la ratlla. I, és clar, algú els ha de dir... els de Junts els hem de dir: ei, quietons, calma, calma, stop, pareu calma. I aquesta necessitat de saber respectar és molt àmplia. Va d'intangibles, ja ho he dit alguna vegada, i va de qüestions materials.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l'execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l'examen de primer de memòria democràtica. L'ha passat, l'ha aprovat, però escolti'm, l'assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s'equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s'equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir 'perdó' per l'assassinat legal de Puig Antich. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l'Estat, que són els mateixos de l'operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d'Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d'amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir 'perdó', perquè l'exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d'excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria. L'Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Per tant, Martina, estarem pendents de si hi ha esmenes o transaccions, i en funció d'això donarem suport a una part de la moció, perquè finalment, diputats i diputades, escoltin-me de tant en tant, i potser els meus companys de grup em renyaran, no ho sé, però la pagesia ha arribat a un moment... Escolteu, que això no va de partits, la pagesia ha arribat a un moment que aquí podem tenir els debats que vulgueu, debats molts d'ells d'un fort perfil polític, però els pagesos jo crec que pensin el que pensin i votin el que votin, el que estan esperant és que les administracions prenguin les decisions que s'han de prendre. No estan pendents dels nostres debats, estan pendents de les decisions i el que cal és que aquestes decisions hi siguin. I, per tant, si hi ha propostes, Martina, que van en aquesta línia, nosaltres hi donarem suport. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, buenas tardes. Martina, ¿te puedo tutear? ¿Te puedo tutear, Martina? ¿Dónde estás, que no te veo? (Asentimiento de la señora Velarde Gómez). ¿Sí? Pues gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Martina, et puc tutejar? Et puc tutejar, Martina? On estàs, que no et veig? Aquí. Sí? Gràcies. Escolteu, senyores i senyors diputats, durant moltes setmanes hem vist els pagesos i els ramaders dient 'ja n'hi ha prou, fins aquí hem arribat'. I ho hem vist a molts llocs d'Europa, ho hem vist a l'Estat espanyol i ho hem vist a Catalunya. I a Catalunya hem vist una altra cosa, hem vist la ciutadania aplaudint els tractors que entraven a Barcelona per ocupar la plaça Sant Jaume, la ciutadania aplaudint-los, acompanyant-los, i a tota mena de llocs del país mostres de solidaritat de tota classe, que és un autèntic símptoma de com de lluny estan les administracions dels pagesos i de com de prop estan aquests de la ciutadania. Els pagesos són ciutadania i la ciutadania se'ls sent seus perquè els percep com la baula més feble de la producció i comercialització dels aliments. I perquè representen el territori, i perquè representen les arrels en molts sentits de la nostra societat i de les nostres tradicions, i tantes altres coses.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Gracias, señor presidente. Venía poco a poco porque sufrí un esguince hace unos días y tengo que cuidarme. Gracias, compañeros. (Aplausos). Escuchen, señores diputados y diputadas, la lucha contra el cambio climático no es una opción, tiene que ser una prioridad de toda la sociedad. Tiene que ser una prioridad que hoy en día, a estas alturas de la película, si me lo permiten, es algo absolutamente indiscutible. Luchar contra el cambio climático y para mejorar la calidad del aire, efectivamente, quiere decir descarbonizar la movilidad. Sin lugar a duda, la movilidad es una de las causas principales de emisiones de gases de efecto invernadero y también de la mala calidad del aire. Es una de las herramientas más potentes que tenemos para luchar contra esas emisiones, que son tan perjudiciales, pero no solo. Es preciso fomentar al máximo la movilidad activa, la movilidad a pie y en bicicleta, la movilidad no motorizada porque, además de ser una buena herramienta para luchar contra el cambio climático, para descarbonizar el aire, también es una movilidad mucho más saludable para la ciudadanía. En Cataluña tenemos larga experiencia en ello. Hace ya muchos años que hemos desarrollado la Estrategia Catalana de la Bicicleta de la mano de las entidades y los usuarios, con la Mesa de la Bicicleta, hablando con ellos, consensuando con ellos las iniciativas. Porque no olviden una cosa: la movilidad se gestiona desde la proximidad y cuando hablamos de la bicicleta todavía más. Por lo tanto, nosotros ya tenemos esta experiencia y llevamos también unos cuantos años de experiencia con la Estrategia Catalana del Peatón, quizá no tanto como con la Estrategia de la Bicicleta.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Gràcies, senyor president. Vaig una mica a poc a poc perquè he tingut un esquinç fa pocs dies i m'he de cuidar. Gràcies, company. Bé, escoltin, senyors diputats, senyores diputades, la lluita contra el canvi climàtic no és una opció, ha de ser una prioritat de tota la societat. Ha de ser una prioritat que avui en dia, a hores d'ara, si em permeten, és una cosa absolutament indiscutible. Lluitar contra el canvi climàtic i per la millora de la qualitat de l'aire efectivament vol dir descarbonitzar la mobilitat, sense cap mena de dubte. La mobilitat és una de les causes principals de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i també de la mala qualitat de l'aire. És una de les eines més potents que tenim, doncs, per lluitar contra aquestes emissions que són tan perjudicials. Però no només, cal fomentar al màxim la mobilitat activa, la mobilitat a peu i la mobilitat en la bicicleta, la mobilitat no motoritzada. Perquè a més a més de ser una bona eina per lluitar contra el canvi climàtic, per descarbonitzar la mobilitat, a més a més, és una mobilitat molt més saludable per a la ciutadania.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«A Junts estem convençuts que la nostra iniciativa tindrà llum verda també la propera setmana. Bé, he dit la nostra, i en realitat és d'ells, de ConELA, de Fundació Miquel Valls, del Xavier, amb la seva Nur i el seu Mixo, del Jordi, del Juan Carlos, de la Ilde, del Francesc, de l'Antonio i també dels nostres mestres inspiradors allà on siguin. Gràcies. Gracias, presidenta. Como saben, Junts per Catalunya también ha presentado una proposición no de ley para mejorar la vida de los enfermos de ELA y sus familias, una iniciativa que les anuncio que formará parte del orden del día del próximo Pleno del 19 de marzo para su toma en consideración. La proposición de Junt, en realidad, no es suya porque ha sido trabajada, codo a codo, con ConELA y la Fundación Miquel Valls, de Cataluña, a quienes agradezco su colaboración constante. En Junts hemos estado siempre al lado de los enfermos de ELA. Y, personalmente, me impliqué hace más de diez años con Jano Galán, que fue diagnosticado a los treinta y cinco años y falleció a los cuarenta, dejando atrás a su mujer, Natalia, y tres hijos. Él, como buen director comercial que era, supo hacer llegar su mensaje: la mejor manera de hacer algo bueno por uno mismo es hacer algo bueno por los demás. ¡Qué gran verdad! También nos decía: Yo, que pensaba que era una persona normal, con una vida normal, ahora me doy cuenta de que quiero ser extraordinario, y voy a ser extraordinario. ¡Y tanto que fue extraordinario! Recuerdo cómo me impactó el vídeo que hizo cuando ya se sabía tocado de muerte y se había comprometido con la causa de hacer visible el ELA para conseguir más fondos para la investigación. Jano nos decía: '¿Por qué o para cuándo guardé lo mejor de mí? ¿Por qué me quedé callado aquel día que quería gritar? ¿Por qué me rendí tan rápido cuando aún me quedaban fuerzas? ¿Por qué pesó más hacer lo correcto que hacer lo que realmente sentía? ¿Por qué fue más importante dar una buena imagen que dar un buen abrazo? Mi vida ya no es mía, pero ahora empiezo a vivir.'»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bé, com saben, Junts per Catalunya també ha presentat una proposició de llei per millorar la vida dels malalts d'ELA i de les seves famílies, iniciativa que els anuncio que formarà part de l'ordre del dia del proper ple del 19 de març per a la presa en consideració. La proposició de Junts en realitat no és de Junts, perquè està treballada colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls de Catalunya, a qui agraeixo la col·laboració constant. Junts hi hem estat sempre, al costat dels malalts d'ELA, i personalment em vaig implicar fa més de deu anys amb el Jano Galán, diagnosticat amb 35 anys, mort amb 40, deixant enrere la seva dona Natàlia i tres criatures. Ell, com a bon director comercial que era, va saber fer arribar el seu missatge: la millor manera de fer alguna cosa bona per un mateix és fer alguna cosa bona per als altres. Quina gran veritat. També ens deia: 'Jo que pensava que era una persona normal, amb una vida normal, i ara m'adono que vull ser extraordinari i seré extraordinari.' I tant que ho va ser, d'extraordinari. Recordo com em va impactar el vídeo que va fer quan ja se sabia tocat de mort i s'havia compromès amb la causa de fer visible l'ELA per aconseguir més fons per a la investigació. El Jano ens deia: 'Per què o per quan vaig guardar el millor de mi? Per què em vaig quedar callat aquell dia que volia cridar? Per què em vaig rendir tan aviat, quan encara em quedaven forces? Per què va pesar més fer el correcte que fer realment el que sentia? Per què va ser més important donar una bona imatge que fer una bona abraçada? La meva vida ja no és meva, però ara començo a viure.'»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el Consell General del Poder Judicial és més que evident que està en crisi. La dreta, en el sentit ampli, i la mateixa cúpula judicial, ens volen imposar la falsa solució d'una major independència judicial, amb l'única finalitat, com els deia a l'inici de la meva intervenció, de tenir el control total del govern dels jutges. Una mala solució perquè quan les togues fan política, ja sabem on ens porten. Acabo. Tot això no acaba sent res més que un reflex del mal funcionament de la també mal anomenada democràcia espanyola. Però vostès saben que nosaltres no som aquí per arreglar Espanya i nosaltres sabem que la dictadura judicial no tolera la democràcia. Així que Junts per Catalunya votarem que no a la presa en consideració d'aquesta proposició i continuarem treballant per la independència, per una independència que també serà garantia de democràcia, d'una democràcia inclusiva, vertebradora i basada en el respecte per les llibertats individuals i col·lectives. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy, tomamos en consideración la proposición de ley promovida por la Asamblea de Madrid para modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Demarcación y Planta Judicial; una proposición para que los magistrados de las salas de lo Civil y Penal sean directamente escogidos por el Consejo General del Poder Judicial, primando exclusivamente los requisitos de mérito y capacidad, estableciendo un sistema de concurso y suprimiendo la participación de la Asamblea legislativa autonómica, que es lo que verdaderamente molesta a la Asamblea de Madrid y, por extensión, al Partido Popular y a VOX. Esta iniciativa -no se engañen- pretende dar salida a una de las grandes obsesiones de la derecha y la extrema derecha españolas que, como sabemos, porque no disimulan, no es otra que el control total del Poder Judicial. En ese sentido, eliminar la capacidad que tienen los distintos parlamentos para designar una terna a la hora de escoger a uno de los magistrados en los tribunales superiores de Justicia, sin ningún tipo de duda están convencidos de que ayuda. Les ayuda a controlar la justicia, como también les ayudaría este hecho a dar un paso más en la recentralización de un Estado español que, a pesar de las apariencias, lo es poco. Y es que, en este Estado, los pasos federalizantes que en su momento se dieron para avanzar hacia un Estado distinto, aquellos que algunos hoy recuperan para intentar erosionar nuestro proyecto independentista, siempre se ha demostrado que no tienen cabida. En el ámbito de la justicia, lo demuestran perfectamente las dificultades para desarrollar el Consejo de Justicia de Cataluña, previsto en el Estatuto de 2006 y que la infame sentencia del 28 de junio de 2010 declaró inconstitucionales la mayoría de los artículos que preveían funciones descentralizadoras.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem avui en consideració la proposició de llei promoguda per l'Assemblea de Madrid per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Demarcació i Planta Judicial. Una proposició amb l'objectiu que els magistrats de les sales civil i penal siguin directament escollits pel Consell General del Poder Judicial, prioritzant exclusivament els requisits de mèrit i capacitat, establint un sistema de concurs i suprimint la participació de l'Assemblea Legislativa Autonòmica, que és el que veritablement molesta a l'Assemblea de Madrid i, per extensió, al Partit Popular i a VOX. Aquesta iniciativa, no s'enganyin, el que pretén és donar sortida a una de les grans obsessions de la dreta i l'extrema dreta espanyola que, com saben, perquè no dissimulen, no és cap altra que el control total del poder judicial i, en aquest sentit, eliminar la capacitat que tenen els diferents parlaments per designar una terna a l'hora d'escollir un dels magistrats en el Tribunal Superior de Justícia sense cap mena de dubte estan convençuts que hi ajuda. Els ajuda a controlar la justícia, com també els ajudaria aquest fet a fer un pas més en la recentralització d'un Estat espanyol que, malgrat les aparences, n'és ben poc. I és que en aquest estat, els passos federalitzants que en el seu moment es van fer per avançar cap a un Estat diferent, aquests que avui alguns recuperen per intentar erosionar el nostre projecte independentista, sempre s'han demostrat que no hi tenen cabuda. En l'àmbit de la justícia ho prova perfectament les dificultats per desenvolupar el Consell de Justícia de Catalunya, previst a l'Estatut del 2006, i que la infame sentència del 28 de juny del 2010 en va declarar inconstitucionals la majoria dels articles que preveien funcions descentralitzadores.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Sí, gràcies presidenta. Estem treballant-hi. Per tant, en els pròxims dies i, evidentment, abans de termini ho comunicarem. Gràcies. Gracias, presidenta. Estamos trabajando en ella, por lo tanto, en los próximos días y, evidentemente, antes de que termine el plazo, lo comunicaremos. Gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Muchas gracias, señora presidenta. La semana pasada, con la interpelación a la vicepresidenta y ministra de Transición Ecológica y Reto Demográfico, pudimos hacer un repaso de la situación dramática que vive el Delta del Ebro y la urgente actuación que este necesita; una reflexión que giraba en torno a tres ejes principales. El primero, el valor incalculable que tiene el Delta del Ebro y su territorio, tanto desde el punto de vista geográfico como natural, sociológico y económico. El segundo, las amenazas que sufren asociadas al cambio climático y los fenómenos naturales extremos, o las asociadas a la falta de sedimentos que llegan al delta por culpa de los diferentes embalses que interrumpen el cauce del río. Y, finalmente, el tercer eje que explicaba, que trasladaba la importancia de escuchar un territorio donde más de 60 000 personas reivindican unas políticas diferentes y que con su perseverancia reclaman que se escuchen sus planteamientos para salvar el Delta del Ebro. Y es importante entender el porqué y la importancia de estos tres ejes que exponíamos desde Junts per Catalunya, porque la tentación de algunos de ustedes podría ser el de caer en el pimpampum político, típico de esta Cámara, de mirada corta y vuelo gallináceo. Pero, si es así, el delta seguirá hundiéndose por culpa de su inacción. Nosotros, desde Junts, seguiremos trabajando, persistiendo e insistiendo en que hay que actuar, y, evidentemente, iremos poniendo esta reivindicación en el centro de los diferentes debates y negociaciones que se vayan produciendo en los próximos tiempos hasta que se adopten las soluciones necesarias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. La setmana passada, amb la interpel·lació a la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, vam poder fer un repàs a la situació dramàtica que viu el delta de l'Ebre i la urgent actuació que aquest necessita. Una reflexió que girava al voltant de tres eixos principals: el primer, el valor incalculable que té el delta de l'Ebre i el seu territori, tant des del punt de vista geogràfic com natural, sociològic i econòmic; el segon, les amenaces que aquest pateix, les associades al canvi climàtic i els fenòmens naturals extrems o les associades a la manca de sediments que arriben al Delta per culpa dels diferents embassaments que trenquen la llera del riu; i finalment, el tercer eix, que, explicava, traslladava la importància d'escoltar un territori on més de 60 000 persones reivindiquen unes polítiques diferents i que, amb la seva perseverança, reclamen que s'escoltin els seus plantejaments per salvar el delta de l'Ebre. I és important entendre el perquè i la importància d'aquests tres eixos que exposàvem des de Junts per Catalunya, perquè la temptació d'alguns de vostès podria ser de caure en el pim-pam-pum polític típic d'aquesta cambra de mirada curta i vol gallinaci. Però, si és així, el Delta seguirà enfonsant-se per culpa de la seva inacció i nosaltres, des de Junts, seguirem treballant, persistint i insistint que cal actuar-hi. I evidentment anirem posant aquesta reivindicació al centre dels diferents debats i negociacions que es vagin produint en els pròxims temps, fins que s'adoptin les necessàries solucions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Muchas gracias, señor presidente. Como dice la sabiduría popular, no se puede extrañar lo que nunca se tuvo, y esta es la suerte del Gobierno del Estado en materia de los fondos europeos Next Generation y sus mecanismos de despliegue. No podemos echarlos de menos porque no hemos visto su efecto esperado. Estos fondos, que cuando se dieron a conocer por parte de la Unión Europea generaron una oleada de optimismo entre todos los actores económicos y sociales, han acabado transformándose en un tsunami de frustración e insatisfacción por las expectativas incumplidas. De hecho, las primeras noticias sobre los proyectos de transformación económica y social apuntaban a que serían un instrumento para propiciar una verdadera transformación de la economía del Estado español; una oportunidad única -se decía entonces- en la historia reciente de Europa y una palanca transformadora como no se había conocido antes desde la recuperación de los efectos de la Segunda Guerra Mundial. En la práctica, sin embargo, han sido unos instrumentos burocráticos que no solo no han sido capaces de realizar la esperada transformación, sino que han acabado generando el efecto contrario: desincentivar muchas inversiones e iniciativas, que han acabado renunciando ante la farragosa maquinaria administrativa en que se han convertido los instrumentos de tramitación. Además, a todo eso hay que añadir la obsesión permanente del Estado para controlar en la corta distancia la tramitación de los fondos europeos. Eso ha hecho que los Gobiernos de las comunidades autónomas se hayan convertido en meras gestorías de trámites administrativos relacionados con estos fondos, sin aportar valor añadido y sin capacidad de decisión sobre lo que es necesario en cada uno de los territorios. Por lo tanto, el conjunto de todos estos despropósitos ha acabado arrojando el único resultado esperable: dejar sin ejecutar una parte importante de los fondos europeos, y la parte que se ha ejecutado se ha hecho sin tener en cuenta las verdaderas necesidades territoriales.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Moltes gràcies, senyor president. Diu el saber popular que no es pot enyorar el que no s'ha tingut, i aquesta és la sort del Govern de l'Estat amb els fons europeus Next Generation i els diferents mecanismes de desplegament d'aquests. No podem enyorar-los perquè no n'hem pogut veure l'efecte esperat. Aquests fons, que, quan es van donar a conèixer per la Unió Europea, van generar una onada d'optimisme per part de tots els actors econòmics i socials, han acabat transformant-se en un tsunami de frustració i insatisfacció per les expectatives incomplertes. De fet, les primeres notícies sobre els projectes de transformació econòmica i social apuntaven que serien un instrument per propiciar una veritable transformació de l'economia de l'Estat espanyol; una oportunitat única, es deia llavors, en la història recent d'Europa i una palanca transformadora, com no s'havia conegut abans des de la recuperació dels efectes de la Segona Guerra Mundial. A la pràctica, però, han estat uns instruments burocràtics que no només no han estat capaços de realitzar l'esperada transformació, sinó que han acabat generant l'efecte contrari: desincentivar moltes inversions i iniciatives que han acabat renunciant davant de la feixuga maquinària administrativa en què s'han convertit els instruments de tramitació.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Gracias, presidenta. Alguien tendría que explicarnos muy bien de qué sirve exactamente este bloque supuestamente progresista y de izquierdas, porque ustedes han estado gobernando los últimos cinco años y han sido incapaces de hacer ni una sola reforma de fondo. Quiero pensar que la gente que les ha votado espera de ustedes que se tomen decisiones de calado, y las hubieran podido tomar en esta última legislatura, porque ustedes estaban en el Gobierno y además tenían la fidelidad de sus socios, pero no las tomaron y sus socios tampoco les empujaron a tomar esas decisiones de calado. Y cuando hablamos de decisiones de calado hablamos de aquellas decisiones que no son cómodas. Por lo tanto, al contrario de esas decisiones que ustedes han ido tomando en su día a día, esas decisiones que cambian el rumbo de la historia, esas decisiones que cambian el futuro de muchas personas para mejor son aquellas decisiones que solo los valientes se atreven a tomar. Y cuando hablamos de reformas de fondo, me refiero, entre otras cosas, a leyes como la de hoy, la 9/1968, la Ley sobre Secretos Oficiales, una ley que hoy en día sigue apareciendo en el Boletín Oficial del Estado firmada por el dictador Francisco Franco. Esto es una realidad en 2024, en un Estado miembro de la Unión Europea. Que existen leyes vigentes firmadas por un dictador es la realidad. El franquismo sigue aquí impregnando muchas instituciones del Reino de España, pero todavía hay quienes se escandalizan y se indignan o incluso lo niegan cuando lo recordamos. Pues que eso deje de pasar depende de ustedes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Gràcies, presidenta. Algú ens hauria d'explicar molt bé de què serveix exactament aquest bloc suposadament progressista i d'esquerres, perquè vostès han estat governant els darrers cinc anys i han estat incapaços de fer ni una sola reforma de fons. Vull pensar que la gent que els ha votat, a vostès, de vostès esperen que es prenguin decisions de gran importància. I les podien haver pres aquesta darrera legislatura, perquè vostès estaven al Govern i, a més a més, tenien la fidelitat dels seus socis, però no les han pres, i tampoc els seus socis els han empès a prendre aquestes decisions de gran importància. Quan parlem de decisions de gran importància, parlem d'aquelles decisions que no són còmodes, per tant, el contrari d'aquelles decisions que vostès han anat prenent en el dia a dia. Parlo d'aquelles decisions que canvien el rumb de la història, aquelles decisions que canvien el futur de moltes persones cap a bé; són aquelles decisions que només els valents s'atreveixen a prendre. Quan parlem de reformes de fons, em refereixo també, per exemple, a la llei de la qual avui parlem, aquesta Llei 9/1968, la llei de secretos oficiales, una llei que encara avui apareix al Boletín Oficial del Estado firmada pel dictador Francisco Franco. I això és una realitat el 2024, en un estat membre de la Unió Europea, que hi hagi lleis vigents signades per un dictador. El franquisme segueix aquí, impregnant moltes institucions del Reino de España, però encara n'hi ha que s'escandalitzen, s'indignen o inclús ho neguen quan ho recordem. I que això deixi de passar depèn de vostès.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«El PP sí que practica -y ahora dirá que no-, ustedes sí que practican el terrorismo parlamentario, convirtiendo cada intervención en un fake sostenido, inaguantable e inacabable. El PP dibuja un mundo irreal, sabiendo que es irreal. Ustedes borran de la realidad a los millones de personas, a los millones de catalanes y catalanas que aspiran, como yo, a la plenitud, a la prosperidad de Cataluña. Nos borran, pero estamos aquí. Ustedes hablan de la Constitución española al estilo del Partido Popular, que desde la mayoría absoluta de José María Aznar, en el año 2000, han destrozado. Ustedes han destrozado su propia Constitución -ahora les explicaré por qué-, haciéndola inservible. Y abro paréntesis. ¿Qué pasó en el año 1995, qué les pasó cuando su PP eliminó a los gobernadores civiles, aceptando el chantaje nacionalista? ¿Qué les pasó? Uy, no se acuerdan. La Presidencia del Gobierno, señora Nacarino, siempre tiene un precio. ¿O eso solo era en el año 1995 o es para nosotros? En cualquier caso, fue entonces cuando la España política se equivocó cambiando el terreno de juego. Desde 1978, cuando se tenía que interpretar la Constitución, prevalecía el respeto al espíritu de la norma, y mandaba aún una cierta idea de respeto, se buscaba la cohabitación entre las naciones del Estado, pero ustedes vieron que eso de respetar el espíritu de la Constitución era calderilla democrática, una bagatela prescindible. El PP asumió que bastaba con la literalidad y se cargó aquello de respetar el espíritu de la norma. Entendieron que, con conflicto, la derecha española viviría mejor y gobernaría más años, y aquí están, enfadados y en la oposición. Hoy el Partido Popular repite hasta el agotamiento que nada de amnistía -muy bien-, que nada de buscar una primera solución al conflicto histórico y político España-Cataluña, que les recuerdo es un conflicto que llevamos arrastrando desde hace siglos. Pues muy bien, señorías, se equivocan, se equivocan de plano, porque no estamos en una situación de normalidad, métanselo en la cabeza. En el franquismo, sí, en el franquismo los cerezos daban cerezas, como hoy, y había leyes, instituciones, gobiernos y ministros igual que ahora, normalidad, y jueces y cárceles. Normalidad, así lo llamaban. Pues bien, hoy Cataluña no quiere esta normalidad. En Junts hacemos política porque no aceptamos su oferta de libertad condicional y vigilada para Cataluña, y es cierto. El Partido Popular está más cómodo con los héroes del 23F -ya podrían celebrarlo-, con espías, suciedad y operaciones Cataluña, pero en Junts somos más bien de hacer política. Por eso defendemos la ley de amnistía, la buena, la completa.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Presidenta Armengol, señorías, buenas tardes a todos. Diputada Nacarino-Brabo, la he escuchado con interés. Usted tiene un don, no sé si alguno lo sabe: miente con gran elegancia en un tono pausadísimo, pero miente, y una enorme fineza, pero miente. Se me han puesto los pelos de punta oyéndola. Para el Partido Popular, Cataluña es una obsesión descontrolada, deriva en XXL, hablan de una Cataluña irreal que no existe. Yo vengo de Cataluña, del Penedès. El lunes estuve en Barcelona, allí cogí un tren a Lleida, el jueves cenaba en el Delta del Ebro, y le aseguro -escúcheme- que ustedes no saben nada de Cataluña. Ustedes en Cataluña serían extraterrestres, con todo el respeto. En Cataluña hay catalanas y catalanes, hay gente que vive bien, otros que las pasan moradas. Cataluña es poliédrica, ya lo sabemos, pero la Cataluña que dibujan ustedes, violenta y no democrática, lo siento, no existe; al contrario, Cataluña es cívica, somos profunda y convencidamente cívicos, somos herederos de Pau Casals, no se les olvide. Y lo que pasa es que Cataluña ha dicho 'basta' y eso a muchísimos no les gusta. En Cataluña tenemos una lengua, una cultura que ustedes no respetan. Ya se las arreglarán. Ahora el PP habla de Europa y olvida que si alguien ha sido europeísta en el Estado español desde el principio es Cataluña. Espriu hablaba de que allá, en el norte, la gente es libre, despierta y feliz; en cambio, que inventen ellos, decía Unamuno, y ustedes van y ahora contradicen a Unamuno, inventando. Ahora inventan, ahora tenemos una obsesión por inventar, embadurnando a los demócratas de Cataluña, reescribiendo la palabra terrorismo. Se les debería caer la cara de vergüenza, la reescriben e inventan con amenazas, inventan mentiras, inventan literatura judicial salida directamente desde las cloacas.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«I obro parèntesi: què els va passar l'any 1995, per cert? Què els va passar quan el seu PP va eliminar els governadors civils en acceptar el xantatge nacionalista? Què els va passar? Ui, no se n'obliden. No se'n recorden. La Presidència del Gobierno, senyora Nacarino, sempre té un preu? O això era només l'any 1995? O això és per a uns altres? En tot cas, va ser aleshores quan l'Espanya política, i parlo del 2000, es va equivocar canviant el terreny de joc. Des del 1978, quan s'havia d'interpretar la Constitució prevalia el respecte a l'esperit de la norma. Manava una certa idea de respecte, es buscava la cohabitació entre les nacions de l'Estat. Però el 2000 vostès van veure que això de respectar l'esperit de la Constitució era xavalla democràtica, una fotesa prescindible. El PP va assumir que n'hi havia prou amb la literalitat i es van carregar això de respectar l'esperit de la norma. Van entendre que, en conflicte, la dreta espanyola viuria millor i governaria més anys, i aquí estan, emprenyats i a l'oposició. Avui el Partit Popular repeteix fins a l'esgotament que res d'amnistia. Molt bé. Que res de buscar una primera solució al conflicte històric i polític a Espanya, a Catalunya, que -diguem-ho clar- és un conflicte que arrosseguem de fa segles. Molt bé. Doncs, senyoria, s'equivoquen i s'equivoquen de ple.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Presidenta Armengol, senyories. A tots, bona tarda. Diputada Nacarino-Brabo, l'he escoltat amb interès. Vostè té un do -no sé si algú ho sap-: menteix amb una gran elegància, amb un to pausadíssim, però menteix, i una enorme finesa, però menteix. Escoltant-la, la veritat és que se m'han posat els pèls de punta. Per al Partit Popular, Catalunya és una obsessió descontrolada de divan XXL. Parlen d'una Catalunya irreal que no existeix. No existeix. Jo vinc de Catalunya, del Penedès. Dilluns vaig ser a Barcelona, ahir vaig agafar el tren a Lleida, dijous sopava al delta de l'Ebre. I, escolti, li asseguro, els asseguro que vostès no saben res de Catalunya. Vostès a Catalunya serien extraterrestres. Amb tot el respecte, eh? A Catalunya hi ha catalans i catalanes, i hi ha gent que viu bé, d'altres que les passen molt magres. Catalunya és polièdrica, ja ho sabem, però la Catalunya que vostès dibuixen, violenta i no democràtica, ho sento, no hi és. Violenta i no democràtica no hi és. Al contrari, Catalunya és cívica. Som profundament, convençudament cívics. Som hereus de Pau Casals, no ho oblidin mai. El que passa és que Catalunya diu prou, i això a tants i a tantíssims no els agrada. A Catalunya tenim una llengua, tenim una cultura que vostès no respecten, ja s'ho faran.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Acabo. Vostè ara ha de decidir com vol ser recordada com a ministra: la ministra de la mort del delta de l'Ebre o la ministra que, quan li han ofert la possibilitat, s'ha arremangat i s'ha posat a treballar. Posi's a treballar amb nosaltres i no permeti que aquest paradís es perdi i li recaigui la responsabilitat a sobre de les seves espatlles. Senyora ministra, nosaltres hi som i hi serem. Sap com trobar-nos, si vol. I vostè? Hi voldrà ser? Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señora ministra, usted se ha equivocado. Veo que se ha enfadado. Es normal. Cuando a alguien le cuentan las verdades acostumbra a pasar que, en vez de aceptarlas, se enfada, y usted ha puesto el foco donde no corresponde. Yo le enseñaba un problema compartido por todo un territorio y una población y usted ha derivado este problema hacia los otros. También le tengo que decir que no me sorprende, porque como buena ministra española se dedica a culpar al resto de sus limitaciones, y, además, cuando deja el papel -mientras leía, no- lo hace con soberbia y menosprecio. Usted sabrá, señora ministra.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, vostè s'ha equivocat. Veig que s'ha enfadat. És normal; quan a algú li expliquen les veritats, acostuma a passar que, en lloc d'acceptar-les, s'enfada, i vostè ha posat el focus allà on no toca. Jo li ensenyava un problema compartit per tot un territori i tota una població, i vostè ha pretès derivar aquest problema cap als altres. De fet, també li he de dir que no em sorprèn; com a bona ministra espanyola es dedica a culpar els altres de les seves mancances i, a més a més, quan deixa el paper, mentre llegia no, però quan ha deixat el paper, ho fa amb supèrbia i menyspreu. Vostè sabrà, senyora ministra. Vostè m'ha sentit a mi dir que el delta de l'Ebre és un paradís, que ho és, i s'ha confós, perquè ha sortit aquí, després de renyar-nos a tots, i ens ha explicat una situació idíl·lica on tot està controlat, on vostès són els més sensibles i els més preocupats pel Delta i que, per tant, hauríem d'estar tots tranquils pel seu futur. Vostè ha sortit aquí i ens ha fet un relat, que ha fet aquí en aquest faristol, com li deia en la meva primera intervenció, i en el marc mental dels 500 quilòmetres de distància pot semblar coherent. Però els que som del sud de Catalunya sabem que el que ens ha explicat, talment com en les pitjors pel·lícules de diumenge a la tarda, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.»