Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.469 declaraciones · página 47 de 49
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias, dentro de su ámbito competencial, ante los casos de...
«Senyor Bolaños, no siguin imprudents res alimenta més l'extrema dreta que l'abandonament de funcions que vostès estan fent. Facin la feina perquè s'apliqui allò que aquesta Cambra va aprovar: castigar amb pena de presó a partir del quart robatori lleu, perquè com diu el saber popular català, 'qui la fa, la paga', i qui és multireincident no pot quedar impune continuant la seva activitat delictiva. Què faran vostès, senyor ministre? Res, com fins ara? Nosaltres, sense cap mena de dubte, des de Junts per Catalunya, estarem al costat de la gent. Gracias, presidenta. Señor ministro, escuche, escuche a la gente de Cataluña, a sus alcaldes, a los ciudadanos de a pie. Quizás usted no se ha dado cuenta, y lo puedo entender, pero desde Junts le podemos asegurar que en muchos pueblos y ciudades de Cataluña existe una sensación de enorme inseguridad. Fíjese, el año pasado, en Barcelona, 284 multirreincidentes acumularon 5600 hechos delictivos y en este año, solo en los primeros seis meses, 264 ya acumulan 4065. La gente está completamente harta. Y están hartos porque ven que los delincuentes disfrutan de una total impunidad. De hecho, el barómetro de la ciudad de Barcelona, pero también los de L'Hospitalet de Llobregat, del Prat de Llobregat, de Manresa y de muchas otras ciudades del país sitúan, con mucha diferencia, la inseguridad como una de las principales preocupaciones de sus ciudadanos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias, dentro de su ámbito competencial, ante los casos de...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, escolti, escolti la gent de Catalunya, escolti els seus alcaldes, escolti els ciutadans de peu. Vostè potser no ho ha notat, i ho puc entendre, però des de Junts li podem assegurar que en molts pobles i ciutats de Catalunya hi ha una sensació d'enorme inseguretat. Fixi's: l'any passat, a Barcelona 284 multireincidents van acumular 5600 fets delictius, i aquest any, només amb els sis primers mesos, 269 ja n'acumulen 4065. La gent n'estan absolutament farts, i n'estan farts perquè veuen que els delinqüents gaudeixen de total impunitat, De fet, el baròmetre de la ciutat de Barcelona, però també els de L'Hospitalet de Llobregat, el del Prat de Llobregat, el de Manresa i el de moltes altres ciutats del país, situen amb molta diferència la inseguretat com a principal preocupació dels ciutadans. Però, a més a més, la inacció del seu govern, fa que els cossos policials es desmotivin, i que els ajuntaments, com deia abans, se sentin absolutament desemparats, i això encara és més greu quan tots sabem que aquesta Cambra, com feia referència vostè, ja va introduir els canvis en el Codi penal per resoldre aquesta problemàtica. Però la manca de recursos que el Govern de l'Estat hi ha destinat i l'escandalosa situació de saturació del sistema judicial ha fet que no només no s'hagi produït cap millora, sinó que la situació hagi empitjorat significativament.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias, dentro de su ámbito competencial, ante los casos de...
«Moltes gràcies, presidenta. Són habituals els casos de delinqüents que, malgrat ser detinguts reiteradament pels cossos policials, continuen la seva activitat delictiva al carrer. Senyor Bolaños, per què no han adoptat les mesures necessàries per evitar els casos de delinqüents multireincidents a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Son habituales los casos de delincuentes que, a pesar de ser detenidos reiteradamente por los cuerpos policiales, siguen su actividad delictiva en las calles. ¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias para acabar con los casos de delincuentes multirreincidentes en Cataluña?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«El segundo tema, el segundo asunto, un asunto que ya no tiene marcha atrás y que, además, está muy vinculado con las recomendaciones que le vienen dadas de Europa. Una de las peticiones que le ha hecho la Comisión Europea es la renovación del Consejo General del Poder Judicial, y hacerlo antes de la reforma que pide el Partido Popular. En este país algunos han asumido como propias atribuciones que no les corresponden. Un presidente interino del Consejo General del Poder Judicial no puede llamar al orden a una diputada de esta Cámara; ninguna ley le atribuye el control o la vigilancia de la legítima actividad que realizamos. La estrategia de la cúpula judicial de injerencia en la política no tiene precedentes en nuestro entorno europeo, pero esto no es algo nuevo, lo llevamos aguantando y batallando desde hace muchos muchos años. De hecho, estos últimos días hemos conocido que se sigue espiando y que se ha espiado a mucha más gente catalana. Desde Quim Arrufat o David Fernàndez a una exdiputada de esta Cámara, Marta Sibina y a su familia; al exdiputado del Parlament Albano Dante; también a Jordi Millà y Jordi Roset, miembros de la Cámara de Comercio, como al diputado de Junts, Joan Canadell. Hemos conocido incluso que la Guardia Civil incluye el concierto de Sant Esteve del Palacio de la Música en el sumario de Tsunami, un concierto que este año cumple ciento diez años, que se ha celebrado cada 26 de diciembre y que solo se ha detenido en cuatro ocasiones en situaciones excepcionales e históricas como la Guerra Civil o la gran nevada de 1962; un concierto centenario que reivindica, por ejemplo, la tradición de las nadales. Hasta este punto absurdo y hasta este ridículo llega la guerra judicial, una guerra judicial que algunos siguen negando, pero que ya es imposible de justificar. Entendemos que poco a poco, usted, señor Sánchez, y su Gobierno vayan corrigiendo el análisis. El PP lleva años bloqueando la renovación del Consejo General del Poder Judicial con un objetivo muy claro que todo el mundo conoce: proteger a sus afines y asegurarse al mismo tiempo que los jueces amigos les den protección. Y digo jueces amigos, porque ustedes a nosotros nos pueden llamar terroristas, golpistas y nazis, nos pueden llamar mutiladores y ningún juez les va a acosar. La libertad de expresión, y la libertad de pensamiento también, no están por debajo del criterio de ninguna cúpula judicial, y aún menos de una cúpula judicial que hace demasiado tiempo que está cuestionada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Ustedes acaban su Presidencia del Consejo sin un legado notable. De hecho, algunos medios se cuestionan si vale la pena seguir con esta rotación de las presidencias si no hay resultados destacables. Nosotros pensamos que podían haber aprovechado mucho mejor la oportunidad brindada, desplegando todo el esfuerzo, también toda la diplomacia, y finalizar la Presidencia con un hito histórico: que a finales de año, del 2023, el catalán fuera lengua oficial en Europa; no que se pueda hablar en el Parlamento Europeo, esto es el uso de las lenguas, sino que el catalán sea lengua oficial. El catalán todavía no es lengua oficial y, sin embargo, como ha dicho usted, la señora Calviño sí es, será, la presidenta del Banco Europeo de Inversiones. Por tanto, los mismos esfuerzos diplomáticos que han hecho para un asunto los podían haber hecho para lo demás. Usted ha dicho que España se hace escuchar en Europa; aquí se nota, señor Sánchez. Y usted ha dicho que Europa es sinónimo de democracia y de normalidad institucional. Haga que se note, señor Sánchez, empezando por cumplir las recomendaciones que les hacen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Tot el que he exposat explica també el fet que aquesta Cambra hagi decidit tramitar la Llei d'amnistia, perquè és una anomalia la intromissió del poder judicial que s'ha produït en els darrers temps. És una correcció necessària, i només cal veure la reacció que han tingut els qui s'han cregut intocables des de fa molt de temps. La gent no ens ha votat per callar, i en això també mantindrem posició. Visca Catalunya lliure i molt bones festes a tots. Gràcies. Gracias, presidenta. Señor Sánchez, en el contexto de los cuatro últimos consejos europeos y también de su Presidencia, se han tratado muchos temas: desde Ucraïna, Israel, Palestina, China, el Mediterráneo occidental; también se ha hablado de medicamentos, de seguridad y defensa; también sobre la misma ampliación de la Unión Europea, del catalán y de los derechos humanos. Quince minutos no son suficientes para poder tratar con profundidad todos los temas, así que vamos a recurrir, en lo que nos interese, a preguntas vía registro, en formato preguntas al registro. Y hoy vamos a mencionar dos de los temas tratados en los últimos meses. El primero, el catalán, un tema que hoy usted ni ha mencionado.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Vostè va dir que Espanya es fa escoltar a Europa, faci que es noti, senyor Sánchez. I vostè ha dit avui que Europa és sinònim de democràcia i és sinònim de normalitat institucional. Faci que es noti, senyor Sánchez, començant per complir les recomanacions que li fan. I el segon tema, un tema que ja no té marxa enrere i que, a més, està molt vinculat amb les recomanacions que li venen d'Europa. Una de les peticions que li fa la Unió Europea és la renovació del Consejo General del Poder Judicial, i fer-ho abans de la reforma que demana el Partit Popular. En aquest país, alguns han assumit com a pròpies atribucions que no els pertoquen. Un president, un president interí, del Consejo General del Poder Judicial no pot cridar a l'ordre a una diputada d'aquesta Cambra, cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat que fem. L'estratègia de la cúpula judicial d'ingerència en la política no té precedents en el nostre entorn europeu. Però això no és nou, nosaltres ho portem aguantant i batallant des de fa molts i molts anys. De fet, hem conegut, aquests darrers dies, que se segueix espiant, i que s'ha espiat molta més gent catalana. Des del Quim Arrufat o el David Fernández, a una exdiputada d'aquesta Cambra, Marta Sibina, i també la seva família; l'exdiputat al Parlament Albano Dante; també els estimats Jordi Millà i Jordi Roset; també membres de la Cambra de Comerç, com el diputat de Junts, Joan Canadell. Hem conegut fins i tot que la Guàrdia Civil inclou el concert de Sant Esteve del Palau de la Música en el sumari de Tsunami, un concert que enguany compleix cent deu anys, que s'ha celebrat cada 26 de desembre i que només s'ha aturat quatre vegades, i ho ha fet per situacions excepcionals històriques, com la Guerra Civil, o com la gran nevada de 1962, un concert centenari que reivindica, per exemple, la tradició de les nadales. Fins a aquest absurd i fins a aquest ridícul arriba la guerra judicial, una guerra judicial que alguns segueixen negant, però que ja és impossible de justificar. Entenem que a poc a poc, vostès, senyor Sánchez i el seu Govern, vagin corregint l'anàlisi. El PP porta anys bloquejant la renovació del Consejo General del Poder Judicial amb un objectiu molt clar que tothom coneix: protegir els seus afins i alhora assegurar-se que els jutges amics els donin protecció. I dic 'jutges amics' perquè vostès a nosaltres ens poden dir 'terroristes', ens poden dir 'colpistes', ens poden dir 'nazis', ens poden dir 'mutiladors', i cap jutge els assetjarà.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, en el context dels quatre darrers consells europeus, i també de la seva presidència, s'han tractat molts temes, des d'Ucraïna, Israel, Palestina, Xina, el Mediterrani occidental; també s'ha parlat sobre medicaments, sobre seguretat i defensa, també sobre la mateixa ampliació de la Unió Europea, i també s'ha parlat del català i dels drets humans. Quinze minuts no són suficients per poder tractar amb profunditat tots els temes, per tant, nosaltres recorrerem, en allò que ens interessi, a preguntar, registrar-preguntar, a Govern. I avui farem menció tan sols a dos d'aquests temes tractats a Europa els darrers mesos. El primer, el català. Un tema que avui vostè ni ha mencionat. Vostès acaben la seva presidència del Consell sense un llegat remarcable, de fet, alguns mitjans es qüestionen si val la pena seguir amb aquesta rotació de les presidències si no hi ha resultats destacables. Nosaltres pensem que podrien haver aprofitat molt millor l'oportunitat que han tingut, desplegant tot l'esforç, també tota la diplomàcia, i acabar la presidència amb una fita històrica: que a finals d'any, a finals del 2023, el català fos llengua oficial a Europa. No que es pugui parlar en el Parlament Europeu, això és l'ús de les llengües, sinó que el català sigui llengua oficial. El català encara no és llengua oficial, però en canvi, com ha dit vostè, la senyora Calviño, sí que és, serà, la vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions. Per tant, els mateixos esforços diplomàtics que han esmerçat per una cosa haurien també d'esmerçar-los per les altres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Esta moción, consecuencia de la interpelación que la semana pasada traía el ascendido diputado Tellado al ministro Bolaños, es un elemento más de la beligerante campaña contra los pactos parlamentarios y el acuerdo para intentar desjudicializar la política española, una desjudicialización que, ciertamente- y a la vista del comportamiento de una gran parte de las cúpulas de la judicatura-, parece misión imposible, y es que no debe ser nada fácil acostarse un día siendo franquista y levantarse siendo demócrata, solo cambiando la etiqueta. El Grupo Popular, en la parte dispositiva de esta MCI, hace referencia a la invasión de la independencia del Poder Judicial, la invasión del Poder Legislativo y la invasión de la Fiscalía General del Estado. Esto no es ninguna novedad. Recuerdo perfectamente que en 2018 la señora María José Segarra, en su primera comparecencia como fiscal general, decía: Considero imprescindible superar la sospecha de cualquier parcialidad o politización que persigue a nuestra institución desde 1713, cuando Felipe V nombró a Melchor de Macanaz primer fiscal del Rey. Es decir, nada nuevo, el fiscal del Reino de Felipe V y los fiscales del Reino de Felipe VI, con tres siglos de diferencia, siguen coincidiendo en la politización de la institución; y esta tarde veinte fiscales del Supremo nos lo han confirmado.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Aquesta moció, conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada feia l'ascendit diputat Tellado al ministre Bolaños, és un element més de la bel·ligerant campanya contra els pactes parlamentaris i l'acord per intentar desjudicialitzar la política espanyola. Una desjudicialització que, certament, i a la vista del comportament d'una bona part de les cúpules de la judicatura, sembla missió impossible. I és que no és no ha de ser gens fàcil anar-se'n a dormir franquista i llevar-se demòcrata només canviant l'etiqueta. Mirin, el Grup Popular a la part expositiva d'aquesta MCI fa referència a la invasió de la independència del poder judicial, a la invasió del poder legislatiu i a la invasió de la Fiscalia General de l'Estat. Escoltin bé, això no és cap novetat. Recordo perfectament l'any 2018 la senyora María José Segarra, en la seva primera compareixença com a fiscal general, que deia: 'Considero imprescindible superar la sospita de tota parcialitat o politització que persegueixen a la nostra institució des de 1713 quan Felip V va nomenar Melchor de Macanaz primer fiscal general del Reino.' O sigui, res de nou. El fiscal del Reino de Felip V i els fiscals del Reino de Felip VI, amb tres segles de diferència, continuen coincidint en la politització de la institució. I aquesta tarda vint fiscals del Suprem ens ho han confirmat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«De seguida president. Al túnel de Salau havia un hospital transfronterer, hi havia una duana. Durant molts anys s'ha defensat el túnel de Salau, que és la continuïtat de la línia Lleida-La Pobla, i també s'ha perdut en l'espai dels temps perquè se suposa que al segle XXI hauríem de fer les coses diferents. Gràcies. Sí, termino ahora mismo. El túnel de Salau tenía un hospital transfronterizo, una aduana y durante años se defendió este túnel de Salau, que es la continuidad de la línea Lleida-La Pobla, y también se ha perdido en estos tiempos, porque en el siglo XXI deberíamos hacer las cosas de forma distinta. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Miri, jo li he dit que empatitzava amb vostè amb aquest treball de diputat de territori i, a més, jo m'hi sento identificat. També vostè ha parlat de la il·lusió i d'un projecte històric. Miri, el mateix any que es va aprovar el primer projecte del corredor que vostè defensa, es va aprovar el túnel de Salau. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, voy a intentar ser breve en mi exposición. El grupo de Junts, una vez leída la propuesta y también las enmiendas, va a votar en contra por distintos motivos que a continuación voy a razonarles. El primer punto de la propuesta, de la proposición, de entrada, si ustedes se lo leen bien, se puede interpretar perfectamente como una enmienda a la totalidad al corredor mediterráneo. Sí, sí, ustedes lo pueden leer perfectamente, es la construcción de un corredor alternativo, y esto, viniendo de Sumar, me ha sorprendido. De otras formaciones políticas no me hubiera sorprendido tanto. Hemos visto muchas veces distintos intentos de dejar a Cataluña desconectada de la red europea y de muchas otras cosas, pero es un territorio que genera prácticamente el 27 % de las exportaciones. Me ha sorprendido.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Intentaré ser breu en la meva exposició, però el Grup de Junts, una vegada llegida la proposta i també les esmenes, votarà en contra per diferents motius que ara raonaré. El primer punt de la proposta, el primer punt de la proposició, ja d'entrada, si vostès ho llegeixen bé es pot interpretar perfectament com una esmena a la totalitat al corredor mediterrani. Sí, sí, vostè ho pot llegir perfectament, és la construcció d'un corredor alternatiu. Això, venint de Sumar a mi m'ha sorprès, venint d'altres formacions polítiques no em sorprendria tant. Hem vist moltes vegades diferents intents de deixar Catalunya desconnectada de la xarxa europea i de moltes altres coses, quan resulta que és un territori que genera prop del 27 % de les exportacions. Però m'ha sorprès. També em sorprèn que després de tantes proclames que fan vostès des de Sumar sobre l'impacte que tenen les infraestructures sobre el paisatge, sobre el medi ambient, sobre les emissions, i que s'oposen tantes vegades a infraestructures de tot tipus a diferents llocs del territori, facin una defensa abrandada d'una nova connexió ferroviària amb Europa pel centre del Pirineu, quan els dos corredors de la xarxa bàsica europea estan encara inacabats, en obres, amb dècades i dècades d'obres i d'endarreriment, i tenen capacitat disponible i sobrada per fer la connexió amb la xarxa europea. Té sentit impulsar un nou corredor sense una demanda acreditada? O dit d'una altra manera, no creu que el que té més sentit és acabar els corredors de la xarxa bàsica, que aquest que vostè proposa no és de la xarxa bàsica europea, no té més sentit acabar que els que té previst la xarxa bàsica, que encara estan inacabats, que passen per la costa, que connecten els ports i els grans centres industrials, també els centres de consum, i que són territoris exportadors? No té sentit fer això?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gracias, presidenta. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Recordaré unas cifras para tener un cierto contexto. El año pasado, 4097 personas se quitaron la vida; once suicidios cada día, siete menores de veinte años cada mes, y son cifras que se han triplicado desde el año 2019. La vida, lo sabemos todos, tiene luces y sombras. Vivir duele, y cada vez hay más personas para las que el sufrimiento resulta insoportable y sienten que no hay más salida que irse o caen en el pozo de la depresión o la ansiedad. El miedo y el confinamiento por la COVID lo único que han hecho ha sido empeorar la situación, y por eso la Organización Mundial de la Salud ha instado a buscar estrategias que mejoren la salud emocional y mental. En el Estado la estrategia por la salud mental ya se trabaja desde hace mucho tiempo con las comunidades autónomas, que, recordémoslo, son quienes tienen competencias en materia de salud. Hoy, sin embargo, el Grupo Socialista propone también un pacto de Estado por la salud mental. A través de una proposición no de ley para la que necesitaban todos los votos necesarios, porque no nos han contactado hace un momento, este pacto, que ya hemos dicho que tiene un gran consenso, prosperará y podría ser una forma encubierta de volver a invadir nuestras competencias. La transaccional que han pactado con Esquerra Republicana de Catalunya no concreta cómo solucionar, como mínimo, hasta ahora, la falta de profesionales que sufre Cataluña. No han aceptado ceder a Cataluña las competencias para que sea Cataluña quien tenga la posibilidad de ampliar las ratios y, lógicamente, todo esto nos genera desconfianza. Es el mismo PSOE que en la legislatura anterior proponía una ley para la equidad del sistema sanitario que pretendía cargarse la colaboración sociopública del sistema catalán de salud, que es tanto como decir cargarse el sistema de la sanidad catalana; un proyecto de ley que frenó Junts, pero que vuelven a llevar en su programa de Gobierno y que quién sabe si lo volverán a impulsar con SUMAR.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gràcies, presidenta. Bé; recordar algunes xifres només per generar un cert context. L'any passat 4097 persones es van treure la vida. Això vol dir 11 suïcidis cada dia, 100 menors de 20 anys cada mes. Xifres que s'han triplicat des del 2019. La vida, ho sabem tothom, té llums i té ombres, i viure fa mal. I cada cop hi ha més persones per les quals el sofriment és insuportable. Senten que no hi ha més sortida que marxar o cau en el pou de la depressió o l'ansietat. La por i el confinament per la Covid només van fer que empitjorar aquesta situació. Per això, l'Organització Mundial de la Salut va instar a buscar estratègies que millorin la salut emocional i mental. A l'Estat, l'Estratègia per a la salut mental ja es treballa des de fa temps amb les comunitats autònomes que, recordem-ho, són les que tenen competències en salut. Avui, però, el Grup Socialista proposa també un pacte d'Estat per la salut mental a través d'una proposició no de llei per la que devien tenir tots els vots necessaris, de ben segur, perquè no ens han contactat fins fa una estona. Molt ens temem que aquest pacte, que ja han dit que tenen un gran consens, prosperarà i podria ser una manera encoberta de tornar a envair les nostres competències. La transaccional que han pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya no concreta com solucionar, com a mínim fins a hores d'ara, la falta de professionals que pateix Catalunya. No han acceptat cedir a Catalunya les competències perquè sigui Catalunya la que tingui la possibilitat d'ampliar les ràtios. I, lògicament, tot això ens genera desconfiança. Aquest és el mateix PSOE que la legislatura anterior proposava una llei per a l'equitat del sistema sanitari que pretenia carregar-se la col·laboració sociopolítica del Sistema Català de Salut, que és tant com dir carregar-se el sistema, la sanitat catalana. Un projecte de llei que Junts va frenar però que tornen a portar al seu programa de Govern i que ves a saber si el voldran tirar endavant amb Sumar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Ha arribat el moment de canviar les coses de veritat. La sororitat no és suficient, necessitem els homes. Escolteu-nos. No tindrem una societat més justa mentre les dones hagin d'arribar tremolant de por a una concentració de la selecció, aparcar la maternitat o renunciar a la lactància per no perdre la feina, acceptar tractes vexatoris que mai us farien a vosaltres, o abaixar el cap quan les acusen de ser unes histèriques quan en realitat han estat històriques. I no em refereixo a guanyar el Mundial, que és evidentment una gran fita esportiva, sinó a guanyar per golejada el favor de l'opinió pública. D'això se'n diu canviar la societat i construir un món millor. I és mèrit d'elles. Gracias, presidenta. Los que defendemos aquí nuestras naciones creo que lo hemos dejado muy claro. Todos tenemos muy claro que jugar con la selección española por imperativo legal atenta contra el derecho individual de los deportistas. Junts defendió ya en la tramitación de la Ley del Deporte española sacar esta obligación. En lugar de hacerlo, España ha endurecido las sanciones, como se ha recordado hacía un instante. Antes, no acudir a la selección suponía una retirada de licencia de entre dos y cinco años, ahora de entre dos y quince y, como se ha recordado, hasta 30 000 euros de multa, sanciones con las que se ha amenazado a las deportistas -con ellos no se atreven-. La misma Aitana Bonmatí, jugadora del Barça y último balón de oro, lo ha dicho muy claro: No entiendo que haya una ley que te obligue a acudir a la selección si una no se siente bien para acudir a ella. Víctor Francos, expresidente del CSD, recordó con insistencia a las jugadoras el castigo de la ley y, por mucho que te digan que al final nunca se sanciona a nadie, se mire como se mire esto es una amenaza. Las jugadoras, que son muy jóvenes y que no tienen fuerza para poder defender sus derechos, han sufrido ansiedad. Algunas de las seleccionadas para la primera convocatoria después del Mundial, que se hizo sin haber resuelto el asunto con ellas, llegaron temblando de miedo, literalmente temblando de miedo, al hotel de concentración de Oliva antes de viajar a Suecia para disputar un partido. Estaban psicológicamente muy afectadas por la presión que estaban soportando. Y todo esto a pesar de que el código de la FIFA dice que cualquier jugador inscrito en un club se obliga a responder afirmativamente a la convocatoria de la selección, pero -importante el matiz- por regla general. Tal vez hay que recordar que se las convocó habiendo un procedimiento abierto por vulneración del protocolo contra la violencia sexual; tal vez hay que recordar que habían advertido que la salida de Vilda o la inhabilitación de Rubiales sin cambios profundos eran maquillaje, pero no, las pusieron contra las cuerdas, y aquí el CSD no estuvo a la altura. Después, es cierto, medió para buscar soluciones, pero las amenazas ya se habían pronunciado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Gràcies, presidenta. Bé; els que defensem aquí les nostres nacions em sembla que ho hem deixat molt clar. Tots tenim molt clar que jugar a la selecció espanyola per imperatiu legal atempta contra el dret individual dels esportistes. Junts ja va defensar a la tramitació de la Llei de l'esport espanyola treure aquesta obligació. En lloc de fer-ho, Espanya ha endurit les sancions -s'ha recordat fa un moment. Abans no anar a la selecció suposava retirada de llicència entre dos i cinc anys, ara entre dos i quinze, i també s'ha recordat fins a 30 000 euros de multa. Sancions amb les quals s'ha amenaçat les esportistes, perquè amb ells no s'atreveixen. La mateixa Aitana Bonmatí, jugadora del Barça i darrera Pilota d'Or, ho ha dit molt clar: 'No entenc que hi hagi una llei que t'obligui a anar a la selecció si una no se sent bé per anar-hi.' Víctor Francos, ja expresident del CSD, va recordar insistentment a les jugadores el càstig de la llei, i per molt que diguin que mai s'acaba sancionant ningú, això, t'ho miris com t'ho miris, és una amenaça.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Presidenta Armengol, gracias. Señoras y señores diputados, buenas tardes. Hoy debatimos sobre la libertad de expresión y los límites de un derecho fundamental que se defiende y se practica cada día. Hace una semana, aquí mismo, les decíamos que el Estado tiene que limpiar a fondo, que no se puede embadurnar más, y hoy, para hablar de la libertad de expresión, recordemos que la democracia es una actitud que lo debería impregnar todo y siempre. Pero los tiempos -¡Ay, los tiempos!- son difíciles. En Europa soplan malos vientos para la libertad de expresión, y en el Reino de España, también. Si hacemos memoria, el PP no encontró ninguna urna del 1 de octubre, y una parte del Estado oscuro y profundo todavía no lo ha digerido. Al mismo tiempo, el PSOE -sí, sí, el PSOE- se equivocó votando el 155. ¡Qué craso error! Entonces, en aquel momento, en lugar de pensar que el PSOE había ido a la derecha -que fue hacia la derecha-, muchos hicieron ver que el carril de la derecha había quedado vacío. A partir de ahí, la historia, desgraciadamente, es conocida: en España, el sistema de partidos, damas y caballeros diputados, se obstinó en ir contra las rocas. Llegada de VOX, neofranquismo; hoy -no está mal, qué festival de nostalgia-, intento de retroceso de derechos y de libertades.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui debatem sobre la llibertat d'expressió i els límits d'un dret fonamental que es defensa i es practica cada dia. Fa una setmana, aquí mateix, els dèiem que l'Estat ha de fer net, que no es pot empastifar més. I avui, per parlar de la llibertat d'expressió, recordem que la democràcia és una actitud que hauria d'impregnar-ho tot i ho hauria d'impregnar sempre. Però els temps són difícils. A Europa bufen mals vents per a la llibertat d'expressió i al Reino d'Espanya també. Si fem memòria, el PP no va trobar cap urna de l'1 d'octubre i una part de l'Estat obscur i profund encara no ho ha paït. A la vegada, el PSOE -sí, sí, el PSOE- es va equivocar votant el 155. Quin greu error. Aleshores, en aquell moment molts, en lloc de pensar que el PSOE havia anat cap a la dreta -que hi va anar-, molts van fer veure que el carril de la dreta havia quedat buit, i a partir d'aquí la història és desgraciadament coneguda. A Espanya el sistema de partits, senyores i senyors diputats, es va obstinar a anar contra les roques. Arribada de Vox, arribada de Vox, neofranquisme. Avui déu-n'hi-do quin festival de nostàlgia. Intent de retrocés de drets i de llibertats. Per això alertem, des de Junts alertem que a l'Estat espanyol la democràcia està en regressió. Nosaltres no ens posarem la capa de superheroi per salvar Espanya. No ho farem, no ho farem. Junts senzillament defensa i defensarà la nostra llibertat i el dret de Catalunya a ser allò que col·lectivament vulguem ser. És l'hora de sacsejar la zona de confort d'un Estat espanyol que voldria tenir els catalans com a xaiets, quiets i muts en el marc de les autonomies del 78. Però els catalans no som xaiets ni estem muts. Però, això sí, sempre, sempre, sempre, defensarem la democràcia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Y, como hablamos de políticas migratorias, usted ya ha hecho referencia a ello en un momento, pero tengo que abrir un paréntesis para comentar lo siguiente: que es necesario evidenciar, como conclusión de su primera media hora de intervención, que el Gobierno ha sido incapaz de conseguir adoptar el Pacto Europeo sobre Migración y Asilo bajo la Presidencia del Consejo. Quedan unos días, vamos a ver si estas esperanzas, que no sé de dónde surgen, al final se consolidan. Porque, es cierto, el mismo presidente insistió una y otra vez en que este era el pacto más importante, la labor más importante que tenían ante sí mientras fueran presidentes del Consejo, y usted lo ha repetido hoy mismo. Con las expectativas que crearon durante meses y meses con esta Presidencia -que sustenta cada catorce años, si no me equivoco, cada Estado-, ya que durante meses y meses hablaron de ello, al final ha pasado sin pena ni gloria. Hablando de la Unión Europea, vuelvo al hilo que estaba siguiendo, porque su Gobierno solicita con constancia -y eso me parece bien- un planteamiento equilibrado en términos de solidaridad entre países, teniendo en cuenta la cantidad de personas que llegan a España. Porque, claro, ustedes son perfectamente conscientes del impacto económico, social y cultural tan sustancial que siempre supone para la comunidad de acogida cuando se produce la recepción de un gran número de personas migradas. Sin embargo, en términos de distribución territorial peninsular ustedes practican lo contrario a lo que predican, es decir, distribuyen sin aplicar criterios de solidaridad interterritorial, lo que acaba repercutiendo, evidentemente, en los sistemas o en los servicios asistenciales más básicos de la comunidad de acogida, y esto es lo que está pasando exactamente en Cataluña. No es la primera vez -hoy lo volvemos a hacer- que en Junts denunciamos la insostenibilidad del actual modelo económico, tanto en términos de déficit de financiación como de déficit competencial que sufrimos en Cataluña. Hemos reiterado en muchas ocasiones el empobrecimiento que estos dos déficits provocan a todos los catalanes y hasta qué punto es indispensable, para poder gozar de los servicios públicos básicos y de calidad que los catalanes requerimos, que en Cataluña recuperemos nuestros recursos, que se van a Madrid y no vuelven. Es dinero que nosotros mismos generamos, no pedimos el de nadie, sino el que nosotros generamos con nuestro esfuerzo, con el de nuestras empresas y el trabajo de los ocho millones de personas trabajadoras catalanas. También recobrar las competencias y las herramientas de gestión que sean necesarias, que nos fueron quitadas y que son indispensables para abordar todos los desafíos que como nación se nos plantean. Y también con retos como el del tema que nos ocupa hoy y que se ha erigido en una de las principales preocupaciones de ciudadanos de Cataluña: las políticas de migración. Porque cuando eres una sociedad como la catalana, comprometida con la convivencia y, sobre todo, con los derechos humanos, afrontar este desafío con vocación de apertura y al mismo tiempo con orden y reglamentación, para nosotros es una prioridad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Buenos días. Gracias, señor presidente. Señor ministro, compañeras y compañeros diputados, en esta comparecencia se han abordado y se quieren abordar dos crisis muy distintas una de otra y ambas gestionadas, por lo que hemos podido escuchar hasta ahora, de forma muy insatisfactoria por parte del propio ministro, el señor Grande-Marlaska; ministro que, por cierto, como ha recordado la compañera de Esquerra, ya fue reprobado. Este mismo año yo no formaba parte de la legislatura, pero es cierto que tiene un currículum como para ser un ministro de Interior un tanto conflictivo. Pero bueno, aquí está. El señor Sánchez, el presidente señor Sánchez, de forma sorprendente, ha considerado que usted merecía ser ratificado y formar parte de la composición del nuevo Gobierno; muy bien. En primer lugar, quisiera hacer referencia a la preocupación que se ha expresado ya en esta tribuna, de forma continua, provocada por la nueva crisis migratoria, en este caso la originada recientemente en las islas Canarias. Efectivamente, en Junts per Catalunya coincidimos con algunas de las expresiones que se han pronunciado en esta tribuna, relativas a que la Administración del Estado está abdicando de su responsabilidad, está haciendo dejadez de funciones en este ámbito, trasladando sus obligaciones -y ya se ha dicho antes-, o bien a otras administraciones de distintos ámbitos territoriales, como, por ejemplo, en Cataluña a la Generalitat de Catalunya, a los municipios, a los ayuntamientos, o bien a manos de entidades u ONG. En general, centrífuga el sistema de acogida a otras administraciones o entidades y -esto sí- sin acompañarlas de los recursos indispensables, suficientes, ni de las potestades regulatorias necesarias. En consecuencia, se abstiene de asumir ciertas decisiones políticas en materia de inmigración que en el estado actual de las cosas necesitan ser abordadas de forma urgente, porque no podemos huir en este hemiciclo de temas que preocupan e interpelan al conjunto de la ciudadanía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Molt bon dia, gràcies senyor vicepresident. Bon dia, senyor ministre, companys i companyes diputats. De fet, en aquesta compareixences volen abordar, s'abordaran, s'han abordat dues crisis molt diferents l'una de l'altra, i ambdues gestionades, pel que hem pogut escoltar fins ara, senyor ministre, doncs de forma, veig que molt insatisfactòria per part d'un mateix ministre, el senyor Grande-Marlaska, ministre, per cert, que, efectivament, ho ha recordat la companya d'Esquerra i que ja va ser reprovat aquest mateix any -no formava part jo encara de la legislatura, no?- i que és cert que té un currículum, home, com per ser el ministre d'Interior, una mica conflictiu. Però en fi, aquí està, no? El senyor Sánchez, el president Sánchez, doncs, sorprenentment ha considerat que vostè mereixia ser ratificat i forma part de la composició d'aquest nou Govern, molt bé. Jo, en primer lloc, faré referència a la preocupació que s'ha expressat en aquest faristol de manera contínua provocada per la nova crisi migratòria, en aquest cas, aquesta que s'ha originat a les Illes Canàries. Efectivament, des de Junts per Catalunya coincidim amb algunes de les expressions que s'ha dut a terme en aquest faristol, en què l'Administració de l'Estat està abdicant de la seva responsabilitat. Està fent deixadesa de funcions en aquest àmbit, traslladant les seves obligacions -ja s'ha dit abans- bé a d'altres administracions de diversos àmbits territorials, per exemple, a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, o en els ajuntaments, en els municipis; o bé també a mans d'entitats i d'ONG. En general, centrifuga el sistema d'acollides a les altres administracions o entitats, i això sí, sense acompanyar-los dels recursos imprescindibles, els recursos econòmics suficients, ni tampoc les potestats regulatòries necessàries i, per tant, conseqüentment, s'absté d'assumir certes decisions polítiques en matèries d'immigració que, en l'estat actual de les coses, necessiten ser abordades de forma urgent. Perquè no podem defugir, en aquest hemicicle, que preocupen i interpel·len molt el conjunt de la ciutadania.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Així doncs, senyor Hereu, pensa garantir el Govern espanyol el retorn de la seu de les empreses que van forçar a abandonar Catalunya l'octubre del 2017? Muchas gracias, señora presidenta. El 1 de octubre de 2017, más de dos millones de catalanes votamos en el referéndum sobre la independencia de Cataluña, aunque los cuerpos policiales intentaron impedirlo de forma violenta. Dos días después, con la declaración de Felipe de Borbón, el rey tomaba parte y daba luz verde a aquel a por ellos judicial y económico. Desde entonces, y junto con la participación del Partido Popular, se iniciaba una operación de Estado y el 6 de octubre aprobaba un real decreto para forzar el cambio de la sede de miles de nuestras empresas fuera de Cataluña, una actuación que quería castigar económicamente a nuestro país y pretendía desgastar el prestigio del tejido económico catalán e impactar negativamente en sus principales indicadores. Porque, cuando se trata de Cataluña, el Reino de España siempre perjudica a los catalanes, sean independentistas o no. A pesar de ello, la economía catalana ha demostrado una enorme capacidad de resiliencia, batiendo récords como el de inversión extranjera o del nivel de ocupación de empleo. Pero es evidente que hay que revertir los efectos de aquella operación de Estado y, ahora que Junts es clave en este hemiciclo, aquello imposible en los últimos cuatro años ahora se hace realidad. Así pues, señor Hereu: ¿piensa garantizar el Gobierno español el retorno de las empresas que forzaron a abandonar Cataluña en octubre de 2017?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. L'1 d'octubre de 2017, més de dos milions de catalans van votar en el referèndum sobre la independència de Catalunya, tot i que els cossos policials van intentar impedir-ho de forma violenta. Dos dies després, amb la declaració de Felip de Borbó, el rei prenia part i donava llum verda a aquell 'a por ellos' judicial i econòmic. Des de llavors, i juntament amb la participació del Partit Popular, s'iniciava una operació d'Estat que el 6 d'octubre aprovava un reial decret per forçar el canvi de la seu de milers de les nostres empreses fora de Catalunya. Una actuació que volia castigar econòmicament el nostre país pretenent desgastar el prestigi del teixit econòmic català i impactar negativament en els seus principals indicadors. Perquè quan es tracta de Catalunya, el Regne d'Espanya sempre perjudica els catalans, siguin independentistes o no. Malgrat això, l'economia catalana ha demostrat una enorme capacitat de resiliència, batent rècords com el d'inversió estrangera o el nivell d'ocupació. Però és evident que cal revertir els efectes d'aquella operació d'Estat, i ara que Junts és clau en aquest hemicicle, allò impossible en els darrers quatre anys ara es fa realitat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Durante demasiado tiempo, los gobiernos del Estado y el Estado nostálgico y ultracanoso, que no se ve, pero que está, inmovilista y tramposo, han animado a las cloacas a ensuciarse mucho y a ensuciarlo todo. Está realmente sucio el Estado profundo. Se convirtió en un club de hooligans de la guerra sucia y se normalizó -pueden ir hablando, sí, ya pueden hablar, porque no quieren escuchar-, el Estado normalizó, saltarse impunemente el Estado de derecho para silenciar Cataluña. Esto sí que es cargarse las instituciones, señor Feijóo, esto es cargarse las instituciones de arriba hasta abajo. El presidente Puigdemont lo clava, acierta cuando dice que la ley de amnistía es volver a la política. Es así. Pero el presidente es el primero que sabe que con ello no basta. Necesitamos que el terreno de juego quede limpio como una patena. Tenemos que desatascar las cloacas, porque el error que se ha hecho con Cataluña y en democracia es inmenso: espiar, reprimir, amenazar. Es corrupción, corrupción ética, moral, pero corrupción. El Estado más que nadie debe respetar nada más y nada menos que cuatro ideas muy básicas y muy simples, de primer curso de democracia. Escuchen, escuchen. Uno, no se espía, no se espía. Dos, sin permiso no se miran ni las cartas ni el correo electrónico de los demás. ¿Están de acuerdo con ello o no? Si no estuvieran de acuerdo con ello es que, vamos, no me lo podría creer. Claro que deben estar de acuerdo. Y tampoco se escuchan las comunicaciones ni las conversaciones de terceros, por supuesto que no.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Moltíssimes gràcies. Presidenta Armengol, señoras y señores diputados, buenas noches. Pegasus era un caballo alado, un concepto mitológico. En cambio, el Pegasus de esta noche, crear una comisión sobre el espionaje que España perpetró para detener Cataluña, tiene poco de divino y demasiado de terrenal. Investigar Pegasus es una parte más, pero indispensable, para saberlo todo de la Operación Cataluña. El Estado -sí, el Estado- se graduó cum laude en ingeniería de la ilegalidad. Pegasus es un escándalo, es una vileza perpetrada desde el Estado y una indecencia. Esta noche se ha hablado mucho de indecencias; esto sí era realmente una indecencia. Al Estado se le tendría que caer la cara de vergüenza con lo que hizo. Tenemos que conocer cómo se nos espió, cómo y a quién se controló. Debemos saber qué tecnología utilizaban para violar la privacidad de los consejeros del Gobierno de Cataluña y de los presidentes Puigdemont, Aragonès y de tanta otra gente, cómo se reventó la intimidad de centenares de personas comprometidas con el país y con Cataluña.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«El president Puigdemont l'encerta quan diu que la llei d'amnistia és tornar a la política. És així. Però el president és el primer que sap que no n'hi ha prou. Necessitem que el terreny de joc quedi net com una patena. Hem de desembussar les clavegueres perquè l'error comès amb Catalunya i amb la democràcia és immens. Espiar, reprimir, amenaçar és corrupció. Corrupció ètica, moral, però corrupció. L'Estat més que ningú ha de respectar res, quatre idees molt bàsiques, molt senzilles, de primer de democràcia. Escoltin, escoltin. U, no s'espia. No s'espia. Dos, sense permís no es miren ni les cartes ni el correu electrònic dels altres. Hi estan d'acord o no hi estan d'acord? Si no hi estan d'acord és que no m'ho crec, és clar que hi han d'estar d'acord. I tampoc s'escolten les comunicacions i les converses de tercers, és clar que no. Amb aquestes comissions d'investigació, l'Espanya política ha d'entendre per sempre més que envalentint un estat de naturalesa addicte a la repressió, com és Espanya, només s'alimenta un monstre que un dia no es pot controlar. I aleshores, senyors socialistes, i els miro a vostès, què fem aleshores? Què faran quan les clavegueres de l'Estat apuntin cap als seus escons? Què faran? Ja no n'hi ha prou comprant litres de Fairy. Això va de drets, de llibertats, de democràcia. La guerra bruta, i a veure si en prenen consciència, mai no és legal ni mai és legítima. La guerra bruta sí que es carrega institucions. Votar la reforça, senyor Feijóo. Molts de vostès són brillants, molts, a tot arreu, quan agafen la paraula. Enhorabona. Però democràcia no és només una paraula bonica que sona bé en els discursos. No, no. Democràcia és una actitud, és un caràcter. Democràcia és una cultura que hauria d'impregnar totes les accions de qualsevol estat que es vol democràtic. La democràcia no té res a veure amb enyorar el franquisme, amb la nostàlgia o amb fer trampes per silenciar qui pensa diferent.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Presidenta Armengol, senyores i senyors diputats. Bona nit. Pegàs era un cavall alat, un objecte mitològic. En canvi, el Pegasus d'aquesta nit, crear una comissió sobre l'espionatge que Espanya va perpetrar per aturar Catalunya, té poc de diví i massa de terrenal. Investigar Pegasus és una part més però indispensable per saber-ho tot de l'Operació Catalunya. L'Estat -sí, l'Estat- es va graduar cum laude en l'enginyeria de la il·legalitat. Pegasus és un escàndol, és una vilesa perpetrada des de l'Estat. Una indecència, que aquesta nit se n'ha parlat molt d'indecències, això sí que era una indecència. A l'Estat li hauria de caure la cara de vergonya pel que va fer. Hem de conèixer com se'ns va espiar, com i a qui es va controlar. Hem de saber quina tecnologia feien servir per violar la privacitat dels consellers del Govern de Catalunya, dels presidents Puigdemont, Aragonès i de tantíssima gent. Com carai es va rebentar la intimitat de centenars de ciutadans compromesos amb el país, compromesos amb Catalunya. Com? Avui el Gobierno d'Espanya negocia amb els independentistes. Negociar de cop és una paraula que té vida i sentit. S'ha acabat el diàleg etern entès com la cançó de l'enfadós que no portava enlloc. Hem passat a la negociació -la negociació-, que és una relació madura entre dues parts que es reconeixen d'igual a igual. Què ha canviat? El PSOE ha caigut del cavall, estem davant d'un miracle, o senzillament és que Junts ha entrat a l'equació i fidels al país, fidels a Catalunya, fent valer, ara sí, l'aritmètica parlamentària, com fins ara no s'havia fet servir. Amb els set vots de Junts l'aritmètica s'ha tornat pedagogia i el PSOE diu que sí al que fins ara deia que no. Està bé negociar seriosament. Ni xantatge, senyor Feijóo, ni xantatge, ni punyetes, ni xantatge, ni punyetes, se'n diu política. Però els de Junts no negociem per sortir al diari i semblar importants. No volem copets a l'esquena, no volem copets a l'esquena, no. Negociem per resoldre un conflicte que patim, que Catalunya pateix, un conflicte de fa segles entre Catalunya i Espanya. I negociem, és clar que negociem, perquè s'ha de fer net. Senyores i senyors, s'ha de fer net, s'ha de fer net. Durant massa anys els governs de l'Estat -tots els governs de l'Estat-, i l'Estat nostàlgic i ultra que no es veu però que hi és, immobilista i trampós, han animat les clavegueres a embrutar-se molt i embrutar-ho tot, a empastifar-se. L'Estat espanyol s'han empastifat. L'Estat profund es va convertir en un club de hooligans de la guerra bruta i es va normalitzar -ja poden anar parlant perquè no ho volen escoltar. L'Estat va normalitzar saltar-se impunement l'estat de dret per silenciar Catalunya. Això sí que és carregar-se les institucions, senyor Feijóo, això és carregar-se les institucions de dalt a baix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«¿Y cómo se explica, además, el error de ciberseguridad que supone que se estuvieran haciendo muchas búsquedas en Internet para hacer bombas, para alquilar furgonetas, para comprar armas o localizar posibles objetivos? (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Recordemos que en aquel objetivo estábamos en el nivel 4 sobre 5 -4 sobre 5- de alerta terrorista. Hay muchos más interrogantes, muchos. El excomisario Villarejo dijo en el caso Tándem a la Audiencia Nacional que ayudó al CNI -cito- a arreglar el entuerto del famoso atentado del imán de Ripoll, que al final fue un error grave del señor Sanz Roldán, que calculó mal las consecuencias por darle un pequeño susto a Cataluña. ¿Qué información tenía el director del CNI? ¿Qué pasó con las comunicaciones entre los diferentes cuerpos de seguridad? ¿Por qué fallaron? Las comisiones de investigación en el Congreso sirven para investigar asuntos de interés público y esclarecer las sombras que hay en torno a los atentados del 17-A es de interés público. En los países democráticos siempre se inicia una investigación parlamentaria para saber qué ha fallado y pedir responsabilidades políticas, y en paralelo se lleva adelante la causa judicial a la que se aportan las conclusiones parlamentarias para complementar. Como hizo Francia, donde no se cerraron las causas judiciales hasta tener las conclusiones de las respectivas comisiones parlamentarias de investigación por los atentados de Charlie Hebdo o del Bataclan. En otros países no tienen miedo a saber la verdad ni miedo a reconocer errores ni a repasar estos errores que pueden haber existido para corregirlos, porque eso salva vidas. Por lo tanto, debería haberse abierto la comisión de investigación inmediatamente después de los atentados, y no seis años más tarde y gracias -ya lo hemos dicho en muchas ocasiones últimamente- a que Junts haya entrado en la ecuación. Las víctimas tienen derecho a saber la verdad, también como derecho reconocido por las Naciones Unidas en diversas resoluciones, y buscar la verdad no es responsabilidad ni debe ir a cargo de las víctimas, sino del Estado español.»