Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.268 declaraciones · página 5 de 43
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les democràcies del nostre entorn tendeixen a tenir governs de coalició i parlaments amb un major nombre de forces polítiques diferents i, gràcies a això, la ciutadania avança. Molts d'aquests països, com vam exposar en la presentació d'aquesta iniciativa, garanteixen la possibilitat de conformar grup parlamentari amb requisits tan o més accessibles que els plantejats en la nostra proposta de reforma. I ho fan perquè els parlaments només poden complir la seva tasca d'articular les diferents voluntats populars en propostes polítiques de majories si les forces polítiques minoritàries tenen la possibilitat d'expressarse, de defensarse, de fer propostes. I la pregunta és molt senzilla: té sentit que formacions que obtenen cinc diputats i centenars de milers de vots puguin veure limitada la seva capacitat de representació per uns requisits que no responen a la realitat política actual? Nosaltres creiem que no i la seva proposta, senyories del PP, no resol aquest problema. Al contrari, consolida les barreres existents i manté un sistema que ha provocat reiteradament que opcions polítiques àmpliament recolzades per la ciutadania hagin quedat relegades al Grup Mixt, amb menys capacitat d'iniciativa i de control parlamentari. Això també és el que volen. Vostès volen que quan arribin al govern no se'ls pugui controlar. Està clar que vostès, senyories del PP, volen continuar amb un bipartidisme on puguin fer i desfer al seu gust, més o menys com fan ara, però s'estalviarien haver d'utilitzar el poder judicial com fan avui.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputades i diputats. Avui és un dia, és un dia important. És un dia important perquè aquesta cambra fa una cosa que, de fet, hauria d'haver fet fa molt de temps. Avui diem, amb tota la força de la llei, que les teràpies de conversió són violència. Són violència en majúscules. No són, senyories, una ajuda no són un acompanyament, no són una opció terapèutica, són violència, violència exercida contra persones pel simple fet de ser qui són. Vull començar fent un agraïment. Un agraïment, si m'ho permeten, immens, un agraïment al Saúl, un agraïment a l'associació No es Terapia, al col·lectiu LGTBI, a la sectorial també de la meva formació política, a la Comissió d'Igualtat, a la Berta, a la Claudia, a la Tess, a l'Àgueda, a la Noemí, a l'Abel, un amic, el Víctor també, que sabem que s'ho ha currat. Sabem que s'ho ha currat, però Víctor, gas! Gas! I també, evidentment, a la resta de ponents d'aquesta llei, gràcies. Durant massa anys hi ha hagut joves tancats en despatxos. Hi ha hagut joves tancats en consultes, en grups de pressió, escoltant que la seva orientació sexual era un problema, que la seva identitat era una desviació, que la seva manera de viure sí, havia de ser corregida. Durant massa anys hi ha hagut famílies a qui s'ha venut una mentida, una mentida cruel. Famílies a qui se'ls ha dit que un fill gai, que una filla lesbiana, que una persona trans podien ser reconduïts, podien ser normalitzats, -?atenció!- podien ser recuperats. I darrere aquesta mentida hi ha hagut patiment. De fet, aquesta mentida, com tantes d'altres, però aquesta en particular, no ha estat gratuïta, perquè darrere d'197PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 191celebrada el jueves, 25 de junio de 2026 Dictámenes de comisiones sobre iniciativas legislativas:- Proposición de ley orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, paiar una conducta. Les teràpies de conversió intenten destruir una part essencial de la persona. Intenten convèncer algú que és indigne, indigne de ser estimat tal com és. I això, senyories, és extremadament dur. És una de les formes més cruels de violència que es poden exercir.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Ustedes llegan aquí con una serenidad casi terapéutica para exigir dimisiones y a repartir carnés. ¿De qué honorabilidad están hablando? Y esto tiene un mérito extraordinario, tengo que decirlo, porque, señor Olano, se lo voy a decir muy claro. Ante los corruptos -?vengan de donde vengan-, ante los corruptores -?se llamen como se llamen- en Esquerra Republicana de Cataluña lo tenemos claro: quien la hace la paga, y punto. Eso que quede muy claro, sin matices, sin manifestaciones contra los jueces, sin ningún tipo de conspiración, sin eso tan cansino del 'y tú más' porque la corrupción es una porquería -?como diría mi abuela- es una mierda como el palo de un gallinero. Esa es la corrupción, la practique quien la practique. Señorías del PSOE, ya está bien, por favor, dejen de buscar excusas externas. Lo que tienen que hacer es asumir responsabilidades y hacer limpieza de una vez de puertas para adentro. Hoy aquí hemos oído al presidente del Gobierno, al presidente Sánchez, insistir en seguir escondiéndose ante la excusa del lawfare. Sí, podemos hablar de eso, pero no sirve para eludir sus propias debilidades. No vale. Al PSOE ya no le vale la simple premisa de decir que los otros son peores -?ostras, qué gran descubrimiento-. Nosotros, Esquerra»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Señorías de VOX, señor Chamorro, tengo que confesar que es fascinante escucharles hablar del campo como si fueran una fuerza antisistema perseguida por Bruselas. Es alucinante. Pero ¿saben qué pasa? Como decía ahora la compañera de Podemos, ustedes gobiernan o han gobernado en comunidades autónomas que tienen competencias fundamentales en agricultura, en ganadería, en desarrollo rural, en sanidad animal o en incorporación de jóvenes. ¿Y qué han hecho? Porque una cosa es hacer discursos inflamados desde esta tribuna y otra muy diferente es gobernar, gestionar y tomar decisiones, y cuando han tenido responsabilidades de Gobierno no han liderado absolutamente ningún tipo de revolución a favor del sector que nos ocupa, del sector primario. No han terminado con la burocracia, no han garantizado precios justos, no han resuelto el problema del relevo generacional, no han multiplicado los seguros agrarios, ni los han adaptado al cambio climático -?es verdad que ustedes no creen en el cambio climático, entonces quizás sería un poco contraproducente- ni han solucionado la crisis hídrica. No han hecho nada o, si han hecho algo, les diré qué han hecho: lo que tanto critican de los demás, es decir, ustedes solo han hecho propaganda y ruido. Ustedes son extraordinarios buscando culpables, de hecho, son los mejores: Bruselas, la Agenda 2030, los ecologistas, los inmigrantes, los burócratas, el 1,5 grados de aumento de la temperatura... Pero son incapaces de asumir ninguna responsabilidad fundamental. Cuando se gobierna, lamento decirles que se hace más complicado señalar, porque lo que toca es resolver. La realidad es que, allí donde gobiernan, los agricultores tienen los mismos problemas y, si me permiten decirlo, incluso más, realmente más. Por eso esta moción tiene una parte casi cómica, porque muchas de las cosas que denuncian son problemas reales.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«Bé, bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories de VOX, senyor Chamorro, de fet, he de confessar que és fascinant escoltarlos parlar del camp com si fossin una força antisistema perseguida per Brussel·les. És al·lucinant. Però saben què passa? Ho deia ara la companya de Podemos, vostès governen o han governat en comunitats autònomes que tenen competències fonamentals en agricultura i ramaderia, en desenvolupament rural, en regadius, en sanitat animal o en incorporació de joves. I què han fet? Perquè una cosa és fer discursos inflamats des d'aquesta tribuna i una altra de molt diferent és governar. Una altra de molt diferent és gestionar, és prendre decisions. I, quan han tingut responsabilitats de govern, no han liderat absolutament cap tipus de revolució a favor del sector que ens ocupa, a favor del sector primari. No han acabat amb la burocràcia, no han garantit preus justos, no han resolt el problema del relleu generacional, no han aturat el desdoblament, no han multiplicat les assegurances agràries ni les han adaptat al canvi climàtic. És veritat que vostès no creuen que existeixi el canvi climàtic, aleshores potser seria una mica contraproduent que ho fessin. En definitiva, no han solucionat la crisi hídrica. És que no han fet res. O, si han fet alguna cosa, els diré què han fet, allò que tant critiquen dels altres. Vostès només han fet propaganda, propaganda i soroll. Vostès són extraordinaris buscant culpables, de fet, són els millors buscant culpables. Brussel·les, l'Agenda 2030, els ecologistes, els immigrants, els buròcrates, el grau i mig d'augment de la temperatura. Però són incapaços d'assumir cap responsabilitat elemental. I, quan es governa, doncs jo lamento dirlos que es fa més complicat assenyalar, perquè el que toca és resoldre. I la realitat és que allà on governen els agricultors, els ramaders continuen tenint els mateixos problemes i, si em permeten, més, realment més. Per això aquesta moció té una part gairebé còmica, perquè moltes de les coses que denuncien són problemes reals.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Me dirijo a la izquierda de este hemiciclo, porque nos podemos hacer los tontos o no. Yo al menos tengo ojos en la cara. Y lo digo porque yo creo que todo lo bueno que ha pasado en este país en los últimos siete u ocho años ha sido con la participación de Zapatero. Pero ¿qué diríamos si hubieran encontrado un millón y pico de euros en joyas en la casa de Aznar, en la casa del rey, en la casa de Feijóo, en la casa de Ayuso, en la casa de Abascal? ¿Qué diríamos? Señorías, conviene regular urgentemente la figura del expresidente. No tiene ningún sentido que no haya límites entre la influencia, el lobby y el tráfico de influencias. No tiene ningún sentido. Señorías, voy acabando. Yo lo he dicho muchas veces: no tengo puñeteras ganas de que Feijóo sea presidente, Abascal vicepresidente, Ester Muñoz ministra, Tellado ministro... No tengo puñeteras ganas, puñeteras. Yo no tengo puñeteras ganas de ver el enorme sufrimiento social que van a traer. Yo no tengo puñeteras ganas de ver ilegalizaciones. Yo no tengo puñeteras ganas de ver encarcelamientos políticos. Lo han anunciado. Pero, señorías, señor presidente, ¿seguir así para qué? Usted ha dicho: Cómo no continuar. Vale, bien, pero ¿para hacer qué? ¿Para hacer qué? (Varios señores diputados: ¡Para robar!). Resistir está bien. Le puedo asegurar que hay muchísima gente que subsiste gracias a este Gobierno. Y este Gobierno, gracias a la influencia de muchos de nosotros, ha hecho y está haciendo cosas muy buenas para la gente. Pero limitarnos a decir que somos lo menos malo de entre todo lo malo y no hacer absolutamente nada más... Por ejemplo, en vivienda: ¿por qué no frenamos la especulación inmobiliaria de una vez por todas, de una puñetera vez? ¿Por qué no? ¿Por qué no? Llenemos de contenido la legislatura. Porque la pregunta que les hago es, señores del PSOE: si solamente va a resistir, ¿qué quedará del PSOE cuando todo esto acabe? ¿Qué quedará? Se lo digo yo: gente muy chunga.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Señor presidente, le hago dos preguntas. La primera: ¿Qué ha hecho usted para cambiar esto? ¿Qué han hecho ustedes para cambiar todo esto? Repartirse los jueces con el Partido Popular en el Consejo General del Poder Judicial. Tenían un pacto con nosotros -?todo el mundo lo sabe- para cambiar la carrera judicial, para que llegara gente de barrio, gente que no fuera de la misma endogamia de siempre. ¡Se lo petaron! La frase literal fue 'para rebajar la tensión y el ambiente tóxico', señor Bolaños. 'Hemos rebajado el ambiente tóxico un montón'. ¡Yaaa! Y la segunda pregunta, señor presidente, es: ¿Usted tiene su casa limpia? ¿La tiene? Porque les tienen ganas. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez PérezCastejón: Por supuesto). Sí. ¿Y dan excusas? También. Ustedes tienen a dos números dos en la cárcel. Ustedes tienen una señora que quería hacer de Villarejo, mandatada por el partido. Por cierto, ustedes dicen: qué tendrá que ver el PSOE con las cloacas del PSOE para intentar frenar las investigaciones contra el PSOE. Y ustedes tienen -?y lo digo con enorme pesar- a un referente de la izquierda, una persona que me ha ayudado durante toda mi trayectoria política, como Zapatero, sin poder explicar según qué.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«¿Hay una parte del Poder Judicial, policial y mediático de este país que les tienen ganas? Sí. Las mismas que a nosotros. ¡Las mismas! ¡Estamos en quinto de ganas del Estado oscuro! ¡En quinto! Porque a usted, señor presidente, no le persiguen por sus políticas -?que tampoco hemos nacionalizado nada, ¿eh?-, o sea, a usted le persiguen por pactar con nosotros, con Podemos, con Bildu, con el BNG, y eso a la España oscura y que manda en este país no se la va a olvidar nunca. ¡Jamás! ¿Y la justicia es igual para todos? No, no es igual para todos. Un ejemplo reciente: Miguel Ángel Rodríguez dijo hace poco que había que dinamitar el Ministerio de Hacienda. ¿Ha pasado algo? Lo digo porque a un tal Quequé se la liaron muy parda porque dijo que había que dinamitar el Valle de los Caídos. Así que, no, claro que no, la justicia no es igual para todos. ¿Y los jueces van con un calendario en la mano? ¡Sí, hombre! Hoy es la demostración. Un juez miserable, por cierto. ¿Y hay jueces que tardan mucho con algunos y muy poco con otros? ¡Sí, hombre, que se lo digan a Cristóbal Montoro! ¡Sí, hombre, por supuesto! ¿Y hay jueces que son arbitrarios? ¡Sí, claro!, que se lo digan a los chavales de»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Por eso presentamos esta moción, en definitiva, que yo he resumido en cinco puntos. En primer lugar, para defender una PAC sólida con los dos pilares. En segundo lugar, para defender un FEMPA que no condene la pesca del Mediterráneo. En tercer lugar, para rechazar la cofinanciación, que evidentemente terminaría traduciéndose en más desigualdad en los territorios. Cuarto, para preservar la participación de los Gobiernos territoriales y de los Grupos de Acción Local de Pesca, de los GALP. Y quinto, para que el Gobierno del Estado llegue a Bruselas con una posición clara y ambiciosa. Por eso presentamos esta moción -seguramente por eso la comparecencia del ministro Planas prevista para mañana, que finalmente será la semana que viene-, porque queremos saber qué mensaje trasladará el ministro de Agricultura a Bruselas, y porque aquí no estamos debatiendo una línea presupuestaria solamente, sino que estamos decidiendo el tipo, el modelo de Europa que queremos: una que recorta recursos y concentra poder o una Europa que protege a su gente, una Europa que protege sus territorios y su capacidad de alimentarse.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Y todavía hay una segunda preocupación, que es la recentralización, como se llama en esta Cámara. La Comisión Europea plantea concentrar la gestión de los fondos en grandes planes estatales, y nosotros decimos a viva voz que se trata de un error, porque, señorías -estaría bien que esto se entendiera-, la cercanía, la proximidad, no es un error. No siempre, pero la proximidad muchas veces es la solución. A veces sí quieres mandar a paseo al que tienes al lado, eso también puede pasar, pero normalmente desde esa cercanía, desde la proximidad se gestiona mejor porque las políticas funcionan mejor cuando se escucha a los territorios, cuando se conoce a los territorios, porque la subsidiariedad no es una palabra decorativa, es una garantía de buena gobernanza, porque una persona desde un despacho lejano no conoce mejor la realidad del Delta del Ebro, de las Tierras de Poniente, de los Pirineos o de los puertos del litoral de mi país. Los agricultores y el sector pesquero no piden privilegios -y eso es muy importante que lo tengamos grabado entre ceja y ceja-, piden algo mucho más modesto y, si me permiten, más justo, piden seguir existiendo. Piden poder seguir existiendo y competir en igualdad de condiciones, piden tener futuro y piden que, cuando Europa hable de transición ecológica, no convierta precisamente a quienes mejor conocen el territorio, que son los agricultores y los ganaderos, en las víctimas de sus contradicciones. Eso no quiere decir no ser ecologista, eso no quiere decir no velar por el medio ambiente y eso no quiere decir no creer en el cambio climático, porque los primeros interesados, señorías, en que las cosas se hagan bien, en preservar la biodiversidad, en preservar extremadamente todo, los primeros interesados, son los agricultores.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Per això presentem aquesta moció, en definitiva, amb uns quants punts que jo he resumit en cinc, en aquest minut i mig que em queda. El primer: per defensar una PAC forta amb els dos pilars. Segon: per defensar un FEMPA que no condemni la pesca del Mediterrani. Tercer: per rebutjar el cofinançament que evidentment acabaria traslladant més desigualtat als territoris. Quart: per preservar la participació dels governs territorials i dels Grups d'Acció Local Pesquers, dels GALP. I cinquè: perquè el Govern de l'Estat, molt important, arribi a Brussel·les amb una posició clara i ambiciosa. Nosaltres el que necessitem, i per això aquesta moció, i segurament per això també la compareixença del ministre Planas prevista per a demà, que finalment serà la setmana vinent, perquè volem saber quin missatge el ministre d'Agricultura traslladarà a Brussel·les, i perquè aquí no estem discutint només una línia pressupostària; estem decidint, com deia al principi, quin model d'Europa volem. Volem una Europa que concentra poder i retalla recursos? O, en canvi, volem una Europa que protegeixi la seva gent, que protegeixi els seus territoris i la seva capacitat d'alimentarse?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I encara hi ha una segona preocupació, que és la recentralització tantes vegades anomenada, malauradament, en aquesta cambra. La Comissió Europea planteja concentrar la gestió dels fons en grans plans estatals. I nosaltres diem amb la boca grossa que això és un error. És un error, perquè, senyories, estaria bé que això s'entengués, la proximitat no és un error. No sempre, però moltes vegades la proximitat és una solució. A vegades vols desempallegarte d'aquells que tens al costat, a vegades també pot passar, però normalment des de la proximitat es gestiona millor, perquè les polítiques funcionen millor quan s'escolta els territoris, quan es coneixen els territoris. Perquè la subsidiarietat no és una paraula decorativa dels tractats europeus, és una garantia, sí, de bona governança. I perquè ningú, des d'un despatx llunyà, coneix millor les necessitats, si m'ho permeten, del Delta de l'Ebre, de les Terres de Ponent, del Pirineu o dels ports del litoral del meu país. La pagesia, el sector pesquer no demana privilegis. I això és molt important que ens ho gravem entre cella i cella. Demanen una cosa molt més modesta i també, si m'ho permeten, molt més justa. Demanen poder continuar existint. Demanen poder continuar existint. Demanen competir en igualtat de condicions. Demanen, sí, tenir un futur. I demanen que, quan Europa parla de transició ecològica, no converteixi precisament els qui millor coneixen el territori, que és la pagesia, que són els ramaders, no els converteixi en les víctimes de les seves contradiccions. I això no vol dir no ser ecologista, i això no vol dir no ser mediambielista. I això no vol dir no creure en el canvi climàtic. Perquè els primers interessats, senyories, en el fet que les coses es facin bé, a preservar la biodiversitat, a preservarho extremadament tot, són els primers interessats justament la pagesia.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«La proposta, senyories, del nou marc financer pluriennal ens preocupa, i ens preocupa molt. I d'aquí ve la interpel·lació de la setmana passada, i d'aquí ve, evidentment, també aquesta moció. Ens preocupa perquè es multipliquen les partides en altres àmbits. I, mentre això passa, mentre en altres àmbits del pressupost europeu es multipliquen i es multipliquen moltes partides, es plantegen retallades molt serioses, retallades del 10 %, per exemple, en ajudes directes de la PAC, d'un 20 % en desenvolupament rural i, escoltin bé, per si algun despistat encara no ho sap, de gairebé un 67 %, un escandalós 67 % en el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura. I això, si m'ho permeten, no és només una qüestió comptable. Això són explotacions que directament desapareixeran. Això són joves que sí, avui ja renuncien a incorporarse al sector, són pobles també que perden activitat, són confraries que no poden continuar, són territoris sencers que, en definitiva, es van buidant. I després ens preguntem per què Europa sembla a vegades tan llunyana. Doncs perquè Europa és llunyana quan els seus números no són el reflex del que passa a la realitat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«Esta Cámara debería haber estado mucho antes al lado de las víctimas, sin duda. Por eso celebramos que finalmente el jueves podamos avanzar un poco, y hoy celebramos mucho esta moción, esta estrategia, si me lo permiten, de 180 grados. Pero tenemos que decirlo otra vez. Hoy quizás no toca, pero creo que vale la pena repetirlo, y también el jueves: el PSOE llega a medio camino, no hasta el final, porque la reparación no es solo un concepto jurídico, la reparación son muchas otras cosas. La reparación es permitir que una persona pueda irse de casa si sus padres la someten a estas asquerosas prácticas; es asegurar que un menor expulsado de su entorno no acabe durmiendo en la calle. La reparación es independencia económica, es vivienda, es acompañamiento. La reparación es poder reconstruir una vida que otros han intentado -desde el amor, desde lo que ustedes quieran- destruir. Y eso no es un detalle secundario, porque la mayoría de las víctimas sí, son menores, lo ha explicado la señora Micó, o son personas muy jóvenes, y un adolescente no puede emanciparse por arte de magia: pim pam. No, y entre todos se lo estamos poniendo muy difícil. No puede pagar un alquiler, no puede empezar de cero solo o sola. Sin recursos económicos y sin una alternativa habitacional, la libertad, señorías, es una palabra sumamente vacía, y es aquí donde el Gobierno -lo repito- vuelve a quedarse corto. Aquí es donde nosotros nos sumamos a todos los puntos de esta moción, porque es muy fácil condenar estas prácticas en un comunicado a las puertas del Día del Orgullo. Es muy fácil y queda muy bonito, pero lo que es difícil, señorías, es lo que pasa siempre en esta Cámara: poner recursos a esas palabras tan bonitas, poner dinero, más recursos, estructuras para que las víctimas puedan sobrevivir y, sobre todo -algo muy importante-, puedan rehacer sus vidas. Nosotros no queremos más condenas simbólicas, queremos reparación real. Queremos que nunca más una persona tenga que escoger entre ser ella misma o tener un techo. Queremos que un joven no tenga que volver con sus agresores porque no tiene a dónde ir. Queremos que la dignidad no dependa de la cuenta corriente.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«I aquesta cambra hauria d'haver estat molt abans al costat de les víctimes, sens dubte. Per això celebrem que finalment dijous puguem avançar una mica. I avui celebrem molt aquesta moció, aquesta estratègia, si em permeten també, de 360°. Però també ho hem de dir una vegada més, i ho dic avui, que potser no toca, però crec que val la pena repetirho. També ho direm dijous. El PSOE arriba a mig camí. No arriba al final perquè la reparació no és només un concepte jurídic. La reparació són moltes altres coses. La reparació és garantir que una persona pugui marxar de casa si els seus pares la sotmeten a aquestes fastigoses pràctiques. La reparació és assegurar que un menor expulsat del seu entorn no acabi dormint al carrer. La reparació és independència econòmica, és habitatge, és acompanyament. La reparació és poder reconstruir una vida que altres han intentat des de l'amor, des del que vostès vulguin, intentar destruir. I això no és un detall secundari, perquè la majoria de les víctimes sí, són menors. Ho ha explicat la senyora Micó, són menors o persones molt joves. I un adolescent no pot emanciparse per art de màgia. Pim, pam! No. Entre tots els hi estan posant molt difícil. No pot pagar un lloguer, no pot començar de zero tot sol, sense recursos econòmics i sense una alternativa habitacional, la llibertat, senyories, és una paraula extremadament buida. I és aquí on el Govern, repeteixo, torna a quedar curt. I aquí és on nosaltres ens sumem a tots els punts d'aquesta moció, perquè és molt fàcil condemnar aquestes pràctiques en un comunicat i a les portes del Dia de l'Orgull. És molt fàcil i queda molt bonic, però el que és difícil, senyories, és el que passa sempre en aquesta cambra, és posar recursos a aquelles paraules tan boniques, posarhi diners, més recursos, estructures, perquè les víctimes sí, puguin sobreviure i puguin, sobretot, molt important, refer les seves vides. I nosaltres no volem només condemnes simbòliques, nosaltres volem reparació real. Volem que mai més una persona hagi d'escollir entre ser ella mateixa o tenir una teulada. Volem que cap jove hagi de tornar amb els seus agressors perquè no té on anar. Volem que la dignitat no depengui del compte corrent.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Por eso la respuesta no puede ser menos educación, la respuesta tiene que ser más educación, más educación crítica, más educación emocional, más educación afectivosexual y, sobre todo, más coeducación, más educar en la igualdad, eliminando los estereotipos y discriminaciones de género. Para que todas las personas tengan las mismas oportunidades de desarrollarse, es básico enseñar que nadie tiene el derecho de ejercer el poder sobre el cuerpo, las decisiones o la libertad de otra persona, y eso no solo protege a las niñas, eso libera a los niños de los roles tradicionales de la masculinidad, que les obligan a ser superiores, a ser duros, a no llorar nunca y a estar seguros de todo. En definitiva, también les da herramientas a los niños para ser quienes son sin imposiciones sociales. En ese sentido, hemos presentado enmiendas a la iniciativa del Partido Socialista, que pensamos que se quedaba un poco corta. Compartimos la necesidad de reforzar la educación afectivosexual y emocional en las aulas, pero también creíamos que era importante dar un paso más. Son unas enmiendas que van en la línea de incorporar la coeducación, la igualdad efectiva entre mujeres y hombres y la prevención de las violencias machistas. También queremos que se implique todo el mundo, que las políticas en estos valores tienen que venir de todos lados, de todos los ministerios, sobre todo del de Igualdad, que no puede ser un simple espectador de lo que va sucediendo en el mundo, como lo es ahora. Además, como siempre hacemos, la enmienda incorpora una parte que quiere blindar las competencias de Cataluña, y digo como siempre porque siempre parece que las políticas públicas tengan que nacer aquí y que no se haya hecho nunca nada en ningún otro lugar, y hay territorios que hace años que trabajamos en esa dirección, y Cataluña es un ejemplo de ello.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvoluparse. És bàsic ensenyar que ningú té dret a exercir poder sobre el cos, les decisions o la llibertat d'una altra persona. I això no només protegeix les nenes, sinó que també allibera els nens dels rols tradicionals de la masculinitat que els obliguen a ser superiors, a ser durs, a no plorar mai i a estar segurs de tot. En definitiva, també dona eines als nens per ser qui són, sense imposicions socials. I, en aquest sentit, hem presentat esmenes a la iniciativa del Partit Socialista que pensem que es quedava una mica curta. Compartim la necessitat de reforçar l'educació afectivosexual i emocional a les aules, però també creiem que era necessari fer un pas més. Unes esmenes que van en la línia d'incorporar la coeducació, la igualtat efectiva entre dones i homes, i la prevenció de les violències masclistes. I també volem que s'hi impliqui tothom, que les polítiques en aquests valors han de venir d'arreu, de tots els ministeris, sobretot del d'Igualtat, que no pot ser un simple espectador del que va passant al món, com és ara. A més, com sempre fem, l'esmena incorpora una part que vol blindar les competències de Catalunya. I dic 'com sempre', perquè sempre sembla que les polítiques públiques hagin de néixer aquí i que no s'hagi fet res mai enlloc. I hi ha territoris que fa anys que treballem en aquesta direcció. Catalunya és un exemple. Fa anys que els centres educatius, els equips docents, les entitats feministes i les administracions treballen per incorporar la coeducació, la perspectiva de gènere i l'educació afectivosexual en els projectes educatius.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Vaig a dir literalment algunes frases que es van dir en aquell maig del 2023 des del món ultra/PP. 'Tendríamos que salir todos los españoles a la calle a echar este gobierno traidor'. Molt original. Una altra frase: 'El CIS apunta, Indra dispara i Correos pega el tiro de gracia'. Indra és l'empresa que té contractat el recompte de vots. Una altra per a aquells que siguin amants de fer col·leccions: 'Está claro, pucherazo al canto, guerra civil y la volverán a perder'. Bé, així estàvem; així estem. La Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional i el Departament de Seguretat Nacional van seguir aquest fenomen, un fenomen que tenia uns orígens molt clars. I ara, gràcies a VOX, apareix aquí sota la disfressa parlamentària per solemnitzar l'estratègia de la sospita. Es tracta ara, senyories, de desacreditar les eleccions que vindran, les que en teoria estan convocades, suposo, si no passa res, l'estiu del 2027 o abans, si el president Sánchez avança o, en tot cas, les municipals i autonòmiques del maig. Diguemho d'una manera més clara: VOX està preparant el camp per si de cas a les eleccions del 2027, les generals, no poden tocar cuixa, no poden governar, és a dir, si no poden seure en un gabinet amb el senyor Feijóo. Perquè, és clar, la història no està escrita. No està escrita, eh, senyor Hernando, no està escrita, gràcies a Déu. Imagini's que fos escrita.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Quisiera decir que es Esquerra Republicana quien se dejó la piel en Cataluña durante años para revertir los recortes brutales del Gobierno de Mas y Convergència i Unió. Fue un Gobierno de Esquerra quien se ha encargado de intentar conseguir unos presupuestos de la Generalitat con 500 millones de euros para satisfacer las demandas del colectivo, y el PSC no tuvo ninguna excusa para no hacerlo. Lo recuerdo porque, a menudo, es fácil compartir los objetivos, pero es mucho más difícil poner recursos. Nosotros hemos demostrado que cuando hemos tenido capacidad de hacerlo, hemos dado prioridad a la educación pública. Precisamente por eso no nos preocupa que este proyecto de ley plantee objetivos que podemos compartir, pero que no resuelve de forma satisfactoria una cuestión esencial. A saber: cómo se van a financiar. Señorías, reducir ratios no sale gratis. Reducir ratios implica contratar más docentes, habilitar nuevos espacios, habilitar las infraestructuras y asumir un gasto estructural que se va a mantener durante años. Así y todo, una vez más, tenemos la sensación de que el Estado fija unas obligaciones mientras deja a las comunidades autónomas buena parte del esfuerzo necesario para hacerlos efectivos. Una vez más, ustedes invitan a la fiesta y nosotros pagamos la cena. Pero no solo hay un problema de ambición y de recursos. Hay otro tema que saben que para nosotros es igualmente importante. A saber: la educación es una competencia que Cataluña ejerce de forma amplia y consolidada. Es la Generalitat quien conoce la realidad de los centros, quien planifica la red educativa, quien distribuye los recursos y quien debe dar respuesta a las necesidades concretas del territorio. Por eso, nos preocupa la tendencia de su Gobierno a ampliar progresivamente el alcance de la regulación básica hasta entrar en ámbitos que afectan directamente a la capacidad de planificación de los territorios. Y no lo decimos porque nos opongamos a la reducción de ratios. De hecho, la postura de Esquerra Republicana es más exigente que la que plantea el propio proyecto de ley. Hace tiempo que defendemos que en primaria deberíamos dirigirnos a una ratio como máximo de veinte alumnos por aula.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«De fet, amb el cap ben alt, vull dir que ha estat Esquerra Republicana qui s'ha deixat la pell a Catalunya durant anys per revertir unes retallades brutals del Govern d'Artur Mas, de Convergència i Unió. Ha sigut Esquerra Republicana qui s'ha encarregat d'arremangarse en plenes demandes del sector educatiu per aconseguir uns pressupostos de la Generalitat amb 500 milions d'euros per satisfer les demandes del col·lectiu i que el PSC no tingui cap excusa per no ferho. I ho recordo perquè sovint és fàcil compartir els objectius, però és molt més difícil posarhi recursos. I nosaltres hem demostrat que quan hem tingut capacitat de fer ho hem prioritzat l'educació pública. Precisament per això no ens preocupa que aquest projecte de llei plantegi objectius que poden ser compartibles però que no resolgui de manera satisfactòria una qüestió essencial, que és com es finançaran. Senyories, reduir ràtios no és gratis. Reduir ràtios implica contractar més docents, crear nous grups, habilitar nous espais, adaptar les infraestructures i assumir una despesa estructural que es mantindrà durant molts anys. Tot i així, una vegada més tenim la sensació que l'Estat fixa unes obligacions mentre deixa a mans de les comunitats autònomes bona part de l'esforç necessari per ferles efectives. Un cop més, vostès conviden a la festa i nosaltres paguem el sopar. Però no només hi ha un problema d'ambició i de recursos. Hi ha un altre tema que saben que, per nosaltres, és igualment important. L'educació és una competència que Catalunya exerceix de manera àmplia i consolidada. És la Generalitat qui coneix la realitat dels centres, qui planifica la xarxa educativa, qui distribueix els recursos i qui ha de donar la resposta a les necessitats concretes del territori. Per això, ens preocupa la tendència del seu govern a ampliar progressivament l'abast de la regulació bàsica fins a entrar en àmbits que afecten directament a la capacitat de planificació dels territoris. No ho diem perquè ens oposem a la reducció de ràtios. De fet, la nostra posició o la posició d'Esquerra Republicana és més exigent que la que planteja el mateix projecte de llei. Fa temps que defensem que a primària hauríem d'avançar cap a ràtios de màxim vint alumnes per aula.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Acabo, president. El director Jean François Truffaut deia que el cinema és viure una vida paral·lela, universos paral·lels. En aquesta cambra, a vegades assistim a realitats paral·leles. Nosaltres celebrem que pugui tirar endavant aquesta llei. Celebrem també que el grup de Junts s'hagi afegit al consens que ja teníem altres grups catalans com Esquerra amb el Ministeri. Creiem que en temes de país cal caminar sempre plegats, perquè és la millor manera de servir la ciutadania i servir la cultura. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes. Señorías, como ya se ha dicho desde esta tribuna, es muy importante que esta ley se convierta en una realidad efectiva tras un bloqueo de muchos años, un bloqueo que ha perjudicado al sector y al público. El Grupo de Esquerra lo planteamos como la continuación de un trabajo que ya se empezó con la ley audiovisual, donde asignamos muchos recursos políticos, pero siempre recibiendo muchas críticas y obstáculos. Nuestro objetivo es claro: el futuro de la lengua no solo se juega en la Administración, en el funcionariado, en el espacio público, se juega, sobre todo, en el mundo de la cultura y de las industrias culturales. En ese sentido, el audiovisual, tanto en salas como en plataformas, es una apuesta estratégica. Solo salvaremos la lengua si estamos presentes también allí donde la industria es potente. Además, como ya se ha dicho, vivimos un momento de transformación básica en el mundo de las industrias culturales. Los retos son ingentes no solo por la emergencia de la inteligencia artificial, sino también por el cambio en los hábitos, en los usos y consumos del público. En ese sentido, el cine catalán vive un momento muy importante y podemos felicitarnos. Quisiera decirles a las señorías de VOX que, si quieren ver buenas películas en catalán, encontrarán alguna. Voy a citar una muy celebrada por el público y muy galardonada: Alcarràs. No hace falta que vayan a escuchar películas en arameo o en latín, encontrarán algunas en catalán. Y a las señorías de VOX les puedo recomendar Tardes de soledad, de un realizador catalán, Albert Serra, donde se habla de los toros.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I vaig acabant. Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d'estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d'actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent? Per això, des d'Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s'exigeixen en casos greus d'incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s'han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l'estat del benestar, sempre i quan l'Administració general de l'Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa. I també reclamem derogar d'una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l'autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s'ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l'Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I és evident que l'actualització a les entregues a compte, doncs sí, és necessària. És clar que és necessària. És que és vital. Però, senyories, això no és suficient, ni molt menys. Perquè una vegada més el Govern espanyol actua a través d'un decret llei, un decret llei amb mesures -hi torno- provisionals, limitades en el temps i, a més a més, també condicionades per aquesta incapacitat també d'aprovar uns pressupostos. I aquesta provisionalitat, doncs, malauradament s'ha convertit en norma i això no és una bona idea. Ministre, els ajuntaments i les comunitats autònomes no poden viure pendents de si cada any arribarà un nou decret ni de quan arribaran uns recursos que, oh, sorpresa!, els corresponen, que són seus. Necessitem, necessiten els ajuntaments, necessitem tots, perquè al final tots som ciutadans d'un ajuntament, més recursos, més estabilitat, més certeses, més autonomia. Hi ha una dada que explica perfectament aquesta contradicció. La recaptació de l'Estat ha passat de 208 000 milions d'euros l'any 18 a més de 235 000 milions d'euros el 25. Això és un augment extraordinari. Nosaltres això no ho denunciem, com fa la dreta, que quedi clar, al contrari. Si l'economia genera més recursos, si l'economia genera més ingressos, aquests recursos i aquests ingressos han de servir per reforçar una cosa bàsica, que són els serveis públics. Però els serveis públics també -això no sé si ho sap algú, em sembla que no- qui els presta principalment no és l'administració general de l'Estat, els presta la Generalitat, els presten els ajuntaments, més enllà de qui els lideri. Els pilars de la salut, de l'educació, dels serveis socials i de les polítiques d'habitatge són competències descentralitzades, senyor ministre, Govern, grup que dona suport al Govern. És que és així i, per tant, és aquí on han d'arribar els recursos, perquè no és acceptable de cap de les maneres que mentre augmenta la recaptació, els governs locals continuïn ofegats -ofegats és poc- ofegats per unes regles fiscals pensades en plena etapa d'austeritat i que seguim igual. I això és la realitat i en parlem. És que és cansino, absolutament cansino. I aquest és el veritable problema, perquè després de vuit anys de governs progressistes, continua plenament vigent, com s'ha denunciat aquí moltes vegades també, el marc fiscal imposat pel Partit Popular als pitjors anys, evidentment, de les retallades.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Molt bon dia, diputades i diputats. Gràcies, president. Bon dia, senyor ministre. Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest reial decret. Ho farem bàsicament, senyor ministre, perquè incorpora algunes mesures entenem positives que hem reclamat des d'Esquerra Republicana manta vegades i que poden donar una mica d'aire als autèntics damnificats de tot plegat, que són els ajuntaments i també les comunitats autònomes. Però també ho direm amb tota claredat: aquest decret torna a quedarse a mig camí, com sempre. Jo no sé quina mania tenen vostès a posar només la punteta! A fondo, ministre! A fondo! Sempre amb la punteta. És una cosa increïble. Aquest reial decret és una resposta parcial, absolutament parcial a un problema estructural. I el que necessiten els municipis del nostre país, evidentment no son pedaços temporals, sinó el que necessiten, s'ha dit -ho han dit totes les persones que m'han precedit- doncs una reforma profunda. No sé què coi estan esperant. Val a dir que valorem positivament, per exemple, que es flexibilitzi l'obligació de prestar plans econòmics financers quan l'incompliment de les regles fiscals, en aquest cas, provingui de l'ús dels romanents. També és positiu que es permeti destinar una part del superàvit a inversions, especialment inversions en habitatge, una reivindicació també que Esquerra ha defensat reiteradament.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«En este sentido creo que merece la pena en este momento decir que hay muchas entidades culturales del país -en este caso yo hablo de Cataluña, pero estoy seguro de que en todo el Estado- que siguen sosteniendo su actividad con recursos insuficientes. Por lo tanto, es bueno que hagamos una apuesta por los niveles máximos de excelencia, pero no podemos perder eso de vista. Le voy a poner un ejemplo. La Ryder Cup es un gran operador internacional, no lo ponemos en tela de juicio, y también es un modelo, por lo tanto, de promoción de un determinado esquema de deporte, pero está orientado básicamente a la gran promoción turística, a la atracción de inversiones y a un público de un determinado poder adquisitivo. Por lo tanto, necesitamos las dos dimensiones, es decir, tener Ryder Cup, pero también inversión en los barrios. La cultura de un país, señorías, no se construye únicamente a través de los grandes festivales, de los grandes acontecimientos, más bien estos grandes acontecimientos surgen de una vida cultural previa que tiene lugar en su base. Por lo tanto, nosotros creemos que desde los ateneos, las entidades vecinales, las fiestas de los barrios necesitamos mantener que esta financiación sea suficiente. Esto, señor Urtasun, interpela a su ministerio igual que a las comunidades autónomas y a la inversión municipal. Si se pueden establecer, señorías, beneficios fiscales para grandes acontecimientos internacionales, también se pueden establecer para aquellas actividades que generan cohesión social, participación y elemento territorial. Los grandes acontecimientos proyectan al país internacionalmente, pero la cultura popular de base lo mantiene vivo. Ahora es el momento en el que podríamos mencionar a Montserrat Roig, la escritora, que decía que, a la larga, la inversión en cultura es lo que nos asegura la libertad. Es así.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«I en aquest sentit crec que paga la pena en aquest moment dir que hi ha moltes entitats culturals del país -en aquest cas jo parlo de Catalunya, però segur que a tot l'Estat- que continuen sostenint la seva activitat amb recursos insuficients i, per tant, és bo que fem una aposta per als nivells d'excel·lència màxima, però no podem perdre de vista això. Posaré un exemple. Per exemple, la Ryder CUP. La Ryder CUP és un gran aparador internacional -no ho posem en dubte- i també és un model de promoció d'un determinat esquema d'esport, però està orientat bàsicament a la promoció turística, a l'atracció d'inversions i a un públic d'un determinat poder adquisitiu. Per tant, necessitem les dues dimensions, és a dir, tenir ryders cups, però també inversió en els barris. La cultura d'un país, senyories, no es construeix únicament a través dels grans festivals o dels grans esdeveniments. Més aviat, si vostès volen, aquests grans esdeveniments sorgeixen d'una vida cultural prèvia que té lloc en la base. Per tant, nosaltres pensem que, des dels ateneus, les entitats veïnals, les festes de barri, necessitem mantenir aquest finançament suficient. I això, senyor Urtasun, interpel·la el seu ministeri com interpel·la les comunitats autònomes i la inversió municipal. Si es poden establir, senyories, beneficis fiscals per a grans esdeveniments internacionals, també se'n poden establir per a aquelles activitats que generen cohesió social, participació i arrelament territorial. Els grans esdeveniments projecten el país internacionalment, però la cultura popular de base el manté viu. I ara és el moment en què podríem esmentar l'enyorada escriptora Montserrat Roig quan deia que, a la llarga, la inversió en la cultura és el que ens assegura la llibertat. I és així.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«I finalment, i amb això acabo. Hi ha un escàndol també d'ordre administratiu, que depèn del seu ministeri, que és l'arxiu del Ministeri de l'Interior. Sap que molts historiadors, molts investigadors, no poden accedirhi i hi està molt mal organitzat i necessita un reset. Què farà sobre l'arxiu del Ministeri de l'Interior, que, d'altra banda, conserva documentació important de l'època franquista? Gràcies. Ministro, la respuesta que nos ha dado a la señora Madrenas y a mí sobre la Sagrada Familia no es de recibo y no es satisfactoria. La actuación de la Policía estuvo fuera de lugar, fue exagerada, insólita, contraria a principios básicos de una sociedad pluralista y más propia de unas fuerzas de seguridad de un Estado autoritario que de una democracia. Que conste. Dicho esto, también debo decirle que usted hace pasar un toro por bestia grande. Si no conoce eso, yo lo conozco un poco y las entidades memorialistas también conocen bien lo de Via Laietana. No me diga que los uniformados que trabajan en Via Laietana resignifican el edificio porque es como un chiste. Usted sabe que la única forma de que la prefectura famosa en la que se torturó bajo la dictadura sea un lugar de memoria, es que todos los uniformados que trabajan ahora allí vayan a otra parte y que eso se convierta en un museo y en un centro de documentación que rinda homenaje a la historia que, por otra parte, su ministerio invoca constantemente. Y si no lo tiene claro, hable con su colega de gabinete, el ministro de Política Territorial y Memoria Democrática, que le explicará cómo se hace eso, si se hace de verdad.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«En esta línea, permítame mencionarle un caso sobre el que diversos grupos de esta Cámara vamos a presentar también una PNL. La muerte extraña de Haitam Mejri el 7 de diciembre de 2025 en Torremolinos, cuando fue reducido por seis agentes de la Policía Nacional. Unas imágenes que los que las han visto solo pueden describirlas como terroríficas, escalofriantes. Recuerda a lo que pasa en Estados Unidos; una cosa incomprensible en una democracia del siglo XXI. Señor ministro, ¿qué tiene que decir ante esto? ¿Acaso este es el ejemplo de seguridad que nos ofrecen a los ciudadanos? En otro nivel, ¿es función de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado actuar de una manera tan extraña como lo han hecho recientemente en la Sagrada Familia, en la visita del santo padre, cuando unos cantantes fueron expulsados directamente del templo sin derecho a nada porque presuntamente iban a boicotear el acto -cosa que no se ha podido demostrar- ¿Es eso una actuación de una policía democrática, señor Marlaska? Lo dudo.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Nos hallamos ante un momento de crisis de Estado -creo que podemos afirmarlo sin ser solemnes- por lo que se refiere a la credibilidad no solo de los grandes partidos, sino de algunas instituciones. Pedimos desde Esquerra Republicana transparencia y explicaciones suficientes sobre la intervención de los cuerpos policiales en causas sensibles. Pedimos explicaciones claras no solo de sus subordinados, sino de usted mismo. Y pedimos también que se diga cuándo en la cadena de mando pasan cosas inexplicables; cosas inexplicables como que de repente aquellas 'policías patrióticas' que usted sabe que denunciaron ahora vuelven de alguna manera. Ya que usted comparece hoy aquí -nosotros somos conscientes de su papel- debemos decirle también que nos preocupan algunas cosas que han sido un comentario popular en este momento y preocupación de la ciudadanía también. Llamémoslo, etiquetémoslo bajo la imagen de la violencia policial. No entendemos que en una policía del siglo XXI se produzcan hechos como los que tuvieron lugar en la manifestación de los maestros de Valencia. Es incomprensible que un servidor público trate de esa manera a una ciudadana. Queremos pensar que es un hecho aislado -querríamos pensarlo-, pero desgraciadamente la agresión de un agente de policía intemperante y salvaje a una persona no es un hecho aislado. Se han producido otros; los hemos vivido en Cataluña y en otros lugares. Señor ministro, aquí hay un patrón. ¿Qué está pasando? ¿Qué está pasando, que una policía democrática hace esas cosas?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Permítame también, señor Marlaska, que me refiera a cuestiones más internas que, inevitablemente, están sobre la mesa. La cuestión de la credibilidad de su ministerio y de todo aquello que tiene que ver con dos cosas muy claras. Por una parte, la corrupción realmente existente o la que se hace ver que existe y, por otra, las narrativas que se generan desde el punto de vista de organismos de investigación tan significados como la UDEF o la unidad central de inteligencia, la UCO. A ver, nosotros somos un partido que no tiene ninguna duda de que la corrupción en España, desde el punto de vista sistémico, es un hecho. Como hemos dicho otras veces, la corrupción afecta a los que más gobiernan, por lo tanto, al PSOE y al PP, al PP y al PSOE. Dicho esto, nosotros, señor ministro -lo sabe, se lo hemos dicho muchas veces-, creemos que la existencia de la corrupción real no elimina la existencia también de otra forma de corrupción, que sería aquella que tiene que ver con la creación de mafias en el interior del Estado o de luchas intestinas en el Estado para hacer guerra sucia. Las dos cosas son ciertas, son verdad: hay corrupción y también hay guerra sucia. De hecho, nosotros, los independentistas catalanes, las hemos sufrido. Podemos decir que hemos padecido las dos: la corrupción y la guerra sucia. Usted no me lo puede decir, no estará de acuerdo, pero tenemos que entender que, al lado de la corrupción, hay una gran libertad creativa de determinados entornos para implantar narrativas imaginativas en los informes de la UCO y de la UDEF, y eso es un hecho. Y usted, como último responsable del Ministerio del Interior, debe de saberlo, porque eso pasa bajo su autoridad, señor Marlaska.»