Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.775 declaraciones · página 5 de 60
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Tota aquesta manera d'actuar és la que no ha funcionat en molts altres llocs, no ha funcionat a França, no funcionat a Alemanya, com hem vist darrerament, i per això nosaltres fem política d'una manera diferent, mirant, per exemple, el que fan a Dinamarca. I, evidentment, els assenyalem a vostès per la seva incapacitat. I tant, faltaria més. Però nosaltres no som només aquí per denunciar els problemes. Som aquí, sobretot per posar solucions damunt de la taula. Volen frenar els extrems? Tramitin la llei de Junts contra les okupacions, tramitin la llei de Junts a favor dels autònoms, tramitin les nostres propostes sobre habitatge. Volen aturar els extrems? Tramitin les nostres mesures per rebaixar la pressió fiscal sobre la classe mitjana i treballadora, tramitin la llei de Junts per transferir a Catalunya les competències en immigració, tramitin la llei de Junts per dotar Catalunya del concert econòmic que es mateix que es mereix. Nosaltres proposem polítiques concretes, lleis concretes, solucions concretes, no titulars bonics com fan vostès. Negar la realitat, com també fan vostès, no els servirà. I repetir constantment que vostès són l'única alternativa als extrems tampoc els servirà, com no els han servit a França o Alemanya. No els servirà ni ara ni els servirà quan arribin les eleccions, perquè si estan al Govern, com estan de totes les institucions del país, no han estat capaços d'aturar el creixement de l'extrema dreta que podran oferir els ciutadans durant les eleccions per ferlos creure que llavors sí que podran aturarlos. Doncs res, no els podran oferir res, només intentar enganyar de nou la gent i això no els hi servirà.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I per acabar, negociació prèvia al Consell Interterritorial i amb els col·legis professionals catalans abans de tramitar qualsevol mesura d'aquest abast. Gràcies. Gracias, presidente. Bien, antes que nada, quería dar la bienvenida a las asociaciones de biólogos, biólogas y trabajadores sociales. Desde el primer minuto queremos decir que desde Junts per Catalunya no nos oponemos al reconocimiento profesional de biólogos y trabajadores sociales cuando ejercen las funciones claramente asistenciales dentro de la sanidad. Y también seríamos partidarios de estudiar la incorporación de otros perfiles profesionales como, por ejemplo, los de los audiólogos. Lo que sí cuestionamos, en línea también de la intervención del diputado del PNV, es el cómo y el desde dónde se realiza este reconocimiento. La proposición de ley del PSOE es una nueva muestra del modelo centralista que pretende ordenar las profesiones sanitarias desde Madrid, ignorando las competencias de la Generalitat en materia de sanidad y ordenación profesional y sin tener en cuenta la realidad del sistema sanitario catalán. Y ahora me van a entender. Esta proposición se ampara en la Ley 44/2003 de ordenación de las profesiones sanitarias, pero justamente lo que nosotros defenderíamos es una modificación de esta ley para hacer posible que se tenga en cuenta, por ejemplo, al consejo interterritorial y, por lo tanto, a las diferentes comunidades autónomas a la hora de establecer cuáles son las profesiones sanitarias tituladas y reguladas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Per últim, i per respecte al conjunt de les professions sanitàries d'altres professions sanitàries, considerem necessària una revisió més àmplia i profunda de la Llei 4/2003, especialment dels articles 6 i 7, per tal d'adaptar el contingut de l'actual ordenació de les titulacions universitàries i el marc espanyol de qualificacions per a l'Educació Superior, així com per garantir, i això és força important, una correspondència adequada entre la formació i les competències professionals, les funcions efectivament desenvolupades i el seu reconeixement laboral. Per tant, i suposant que aquesta proposta segueixi endavant, ja els deixem clar que no tindrà el nostre suport si no s'adapta a les reivindicacions que els acabem de fer. Recordin: reconeixement, sí, però comptant amb les comunitats autònomes, també des de Catalunya. Qualsevol regulació de noves professions sanitàries ha de respectar les competències de la Generalitat i permetre desenvolupaments propis. Tenim el decret català. Categories professionals pròpies del SISCAT. Vies de regularització per a professionals amb experiència acreditada. Els diem no a la subordinació del registre d'especialistes al Ministeri. El registre ha de ser compartit, o com a mínim, respectant les competències de gestió de dades de les comunitats amb sistema sanitari propi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I com no, no podia faltar el punt de la centralització en aquesta proposició de llei. En aquest cas del Registre Nacional d'Especialistes, l'article 3 modifica l'article 30 2.4 de la Llei 4/2003, per reforçar que tots els registres d'especialistes en ciències de la salut es gestionin exclusivament des del Ministeri de Sanitat. I això és simplement inacceptable. Catalunya disposa d'instruments propis de registre i acreditació professional. Transferir o subordinar aquesta informació al Ministeri és un pas més en la recentralització de dades sanitàries i en el control de les plantilles de professionals. Una vegada més, plantegen una llei amb conseqüències econòmiques importants. Potser hauria d'haver estat un projecte de llei perquè vostès presenten aquesta proposició sense cap tipus de memòria econòmica ni d'impacte sobre els sistemes sanitaris de les comunitats autònomes. La proposició no quantifica quant costarà incorporar aquests professionals com a sanitaris titulats, quines retribucions, categories, formació especialitzada, places, etcètera. A Catalunya, on ja hi ha tensió de personal i dèficit de finançament sanitari, una mesura d'aquest tipus sense transferència de recursos és senzillament un xec en blanc que acabarà pagant el Govern de la Generalitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«La Constitució atribueix a l'Estat les bases i la coordinació general de la sanitat, però no l'ordenació de les professions sanitàries en el seu exercici quotidià ni la regulació de les especialitats quan aquestes s'exerceixen dins del sistema sanitari, per exemple, català. I aquesta iniciativa no es limita a reconèixer els biòlegs o els treballadors socials com a professions sanitàries. Va molt més enllà. Determina amb detall què poden i què no poden fer. Estableix un autèntic catàleg de funcions. I aquí és on es traspassa clarament la línia vermella. Perquè una cosa és establir les bases de l'ordenació de les professions sanitàries i un altra determinar exhaustivament com s'organitzen funcionalment els professionals dins dels serveis sanitaris de cada comunitat autònoma. És una clara ingerència que oblida que la Generalitat té competència en sanitat i ordenació de les professions. En segon lloc, el model de professió sanitària que proposen no respecta la realitat multiprofessional catalana. A Catalunya, els biòlegs, especialment en laboratoris clínics, genètica, microbiologia i reproducció assistida, i els treballadors socials sanitaris ja estan integrats des de fa anys en equips assistencials. La proposició vincula el reconeixement del biòleg a l'obtenció del títol d'especialista en Ciències de la Salut sense preveure vies de regularització, per exemple per als professionals que ja estan exercint amb qualificació i experiència i, per tant, amb un molt bon rendiment a Catalunya. A més, deixa el desenvolupament reglamentari del treball social sanitari en mans d'un Reial Decret estatal, en lloc de permetre que a Catalunya estableixi els seus propis requisits adaptantlos a la realitat del SISCAT del sistema català. Això genera inseguretat jurídica i pot acabar imposant un model rígid contraposat a l'organització catalana. Estem parlant de l'ICS, de centres concertats, de model, d'atenció integrada, social, sanitària i, per tant, d'una realitat catalana multifactorial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Gràcies, president. Bé, abans que res, donar la benvinguda a les associacions de biòlegs, de treballadors socials i deixar molt clar des del primer minut que des de Junts per Catalunya no ens oposem al reconeixement professional de biòlegs i treballadors socials quan exerceixen les funcions clarament assistencials dins de la sanitat. I també seríem partidaris d'estudiar la incorporació d'altres perfils professionals, com ara dels audiòfons. El que sí que qüestionem, en la línia també de la intervenció del diputat del PNB, és el com i el des d'on es fa aquest reconeixement. La proposició de llei del PSOE és una nova mostra del model centralista que pretén ordenar les professions sanitàries des de Madrid, ignorant les competències de la Generalitat en matèria de sanitat i ordenació professional i sense tenir en compte la realitat del sistema sanitari català. I ara, m'entendran. Aquesta proposició s'empara en la Llei 44/2003 d'ordenació de les professions sanitàries. Però justament el que nosaltres defensem és una modificació d'aquesta llei per fer possible que es tingui en compte, per exemple, el Consell Interterritorial i, per tant, les diferents comunitats autònomes a l'hora d'establir quines són les professions sanitàries titulades i regulades.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Por ello, desde una perspectiva catalana e independentista, no nos ponemos al lado ni de unos ni de los otros. Abominamos del acuerdo de 2024 entre unos y otros, porque bajo el disfraz de un pacto de Estado y un consenso institucional, lo que hicieron fue resetear, es decir, dar unos años más de margen a un régimen, a un reparto de cuotas que huele a corporativismo podrido. Si desean una auténtica reforma del Consejo General del Poder Judicial, se la proponemos ahora mismo: que los miembros pierdan el cargo y dejen de cobrar cuando terminan mandato -esto también lo ha dicho algún magistrado del Tribunal Supremo- y que los nombramientos no se hagan por filiación política y mercadería de favores, sino que se rijan por criterios objetivos y transparentes. En el Estado español, la imparcialidad y la independencia judicial son pura ficción y los partidos del bipartidismo, PSOE y PP, PP y PSOE, son quienes mantienen esta ficción, son los encargados de mantener esta ficción, también ante las autoridades europeas, e incluso a veces consiguen engañarlas. Y sabemos de qué hablamos, ¿eh?, porque el diseño de la justicia española, también el de su órgano de gobierno, ha permitido criminalizar al independentismo a través de la criminalización del ejercicio de los derechos políticos más básicos, como votar, manifestarse o ejercer el derecho de representación que otorgan las urnas. La justicia española no garantiza los derechos fundamentales de las minorías políticas, todo lo contrario, los persigue. Por ello, hemos tenido que recurrir a Europa y a los tribunales internacionales para buscar la justicia que el Estado español nos ha negado y que nos niega. Por cierto, hemos ido a Europa, hemos ido a los tribunales internacionales con bastante éxito, como podemos ver, por ejemplo, en las sentencias del Tribunal de Justicia de julio pasado, que con toda contundencia riñe a la justicia española, dice que no hubo delito el 1 de octubre y dice que fue un referéndum de independencia el del 1 de octubre, sin calificarlo de ilegal ni de ilegítimo. Termino. Mañana es la Diada Nacional de Cataluña. Las calles se van a llenar de esteladas y de esperanza por un futuro libre y digno para nuestro país. Y se lo aviso, no habrá policía española ni justicia española que puedan terminar con el anhelo de libertad de nuestro pueblo. ¡Visca Catalunya lliure! Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Avala que no hi va haver delicte en l'1 d'octubre i estableix que l'1 d'octubre va ser un referèndum d'independència sense qualificarho, d'il·legal o il·legítim. Acabo. Demà és la Diada Nacional de Catalunya. Els carrers s'ompliran d'estelades i d'esperança per un futur lliure i digne per al nostre país. I els aviso. No hi haurà mai ni policia espanyola, no hi haurà mai ni justícia espanyola que pugui acabar amb l'anhel de llibertat del nostre poble. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Señorías, bajo la apariencia de una propuesta de consenso avalada por Europa, lo que tenemos en realidad es, de nuevo, mucho postureo y muy pocas ganas de entrar en el fondo del problema de la justicia en el Estado español, porque el modelo de justicia merece ser tratado con seriedad. Nosotros quisiéramos entrar en este debate, porque en ello nos van los derechos y las libertades, pero, al final, cuando hablamos de justicia siempre terminamos en el mismo lado, en una confrontación estéril y retórica entre los dos bandos: el de los intereses ideológicos, pero sobre todo económicos y corporativos de la derecha judicial y del Partido Popular, y el de los intereses ideológicos, pero, sobre todo, económicos y corporativos de la progresía judicial y del PSOE. Ninguno de los dos partidos que se autodenominan de Estado defienden una justicia independiente e imparcial, despolitizada, profesionalizada, eficaz y conectada con la realidad. Ninguno de los dos defiende una justicia europea. No la defiende el PSOE con sus leyes Bolaños. En vez de plantear soluciones estructurales, bajo la apariencia de medidas modernizadoras, promueve medidas partidistas para defenderse en la batalla con la derecha judicial. Naturalmente, tampoco lo hace el PP, que dice defender una justicia independiente, imparcial y europea. Dice seguir esta retórica, pero lo hace con la misma finalidad que el señor Bolaños y compañía: defender medidas por su interés parcial. Es exactamente lo que ocurre con la proposición de ley del Grupo Popular que nos ocupa y que, además, es un perfecto ejemplo de cómo hacerse trampas al solitario, porque se ampara en una concatenación falaz de argumentos para llegar a la conclusión de que no interesa. Primero, empiezan con un autoengaño. La Ley Orgánica 3/2024, una tapadera que nadie se creyó y que no servía para nada más que para disfrazar de consenso institucional uno de los espectáculos más repugnantes que ha vivido el bipartidismo español, ni más ni menos que el reparto de puestos en el consejo general que pactaron Bolaños y González Pons en una habitación oscura de Bruselas para poner fin así a un bloqueo de más de cinco años. Es el famoso acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Ley Orgánica del Poder Judicial y el estatuto fiscal del 25 de junio de 2024. En ese acuerdo el tema no era la reforma del Poder Judicial, el tema era, como sabemos todos, mucho más prosaico, no era otro que el reparto de cargos en el Consejo General del Poder Judicial que figuraba en el anexo segundo del acuerdo, diez para unos y diez para los otros, porque, naturalmente, por mucho que lo dijera la Ley 3/2024, no ha habido propuesta alguna del Consejo General del Poder Judicial para reformar el Poder Judicial. Lo que ha habido, como es lógico, son dos propuestas, una por bando, firmadas, evidentemente, por los miembros de cada cuota partidista. Por tanto, la pretensión del PP de sacar las consecuencias que le interesan de los informes del consejo general, de la Comisión Europea, del GRECO y de la Comisión de Venecia no tiene justificación alguna. Si existe un órgano politizado por definición, no es otro que el Consejo General del Poder Judicial, un órgano formado por jueces partidistas, cuya principal función es designar jueces de acuerdo con cuotas partidistas. Lo que prevalece es la fidelidad política, funciona a base de consignas, y quien no las sigue, pierde la silla, un órgano disfuncional hasta la médula, que, en lugar de hacer de gobierno del Poder Judicial, que es lo que debería hacer, hace de controlador político del Poder Judicial. Y la propuesta del Grupo Popular no pretende cambiarlo, únicamente pretende perpetuar su predominio y el de sus acólitos de este órgano con un tópico falso y sobado, que es que deben ser los jueces quienes eligen a los jueces.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Aquesta és també una diferència principal amb la moció de vostès. Ens diu que cal més oferta mobilitzar sòl, bé, però continua pensant essencialment en l'habitatge convencional i sense concretar, doncs, ni tan sols en quins recursos perquè s'esgoti amb indecent dèficit fiscal que patim els catalans ens és absolutament impossible. Ampliar el parc d'habitatge. I vostès es neguen recurrentment a revertir. O per exemple, i a sobre, quan concreta, reapareix un vell costum del Partit Popular de voler decidir des de Madrid allò que correspon decidir a Catalunya. No, nosaltres no volem substituir el supra intervencionisme del PSOE per la recentralització del PP. Però mentre uns ho regulen i els altres centralitzen. Hi ha persones que necessiten solucions avui. Anunciar 15 000 nous habitatges no paga el lloguer ni la hipoteca del mes que ve. Per això, Junts hem registrat propostes que van a ajudar a la butxaca de les persones. Desgravacions de les persones que paguen el lloguer, desgravacions a la hipoteca i els interessos de les persones que poden comprar també. És també que els pares que ajudin a l'entrada que no es vegin sotmesos a un doble esforç fiscal. En definitiva, menys impostos sobre l'habitatge i més diners a la butxaca de les famílies. I també cal, d'una vegada que l'Estat cedeixi ja els immobles de la Sareb i del mateix Estat. Aquesta és la política d'habitatge que Junts defensem. Per això no votarem sí, perquè no convertirem aquesta moció en la nostra política d'habitatge. La nostra és molt més ambiciosa, completa, pensada des de Catalunya i per a Catalunya. Catalunya no necessita que Madrid ens expliqui com es gestiona l'escassetat. Necessitem eines, recursos i llibertat per deixar de tenirne. Perquè al final, per Junts la política d'habitatge només té una mesura de l'èxit que pagar l'habitatge no s'emporti la tranquil·litat de les famílies catalanes, que treballar i tenir un sou torni a ser suficient per viure bé i arribar a final de mes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«I quan les seves polítiques no funcionen, el problema sempre són els propietaris, els inversors, les societats, els promotors. És a dir, qualsevol que passi per allà menys el mateix Govern. I aquests dies n'hem tingut un altre exemple extraordinari. El Govern havia compromès, dins del Pla de Recuperació Europeu, gairebé 25 000 habitatges de lloguer social molt ambiciós. 25 000 nous habitatges per tot l'Estat. Doncs ni aquests, ara són 15 000. Acaben de comunicar que seran 15 000 i que ja no cal ni tan sols que siguin nous habitatges. Ara ja hi entraran a comptar també la rehabilitacions. Un exitàs del govern socialista. Falten 750 800 habitatges i el Govern es compromet 15 000. Aquest ritme només necessitaran 50 plans de recuperació per poder donar sortida a les famílies que busquen habitatge quan no poden complir l'objectiu. No canvien la política, no canvien l'objectiu a la baixa, és clar. Aquest és el problema de fons. S'ha volgut gestionar l'escassetat d'habitatge en lloc de combatrela. A Catalunya ens falten entre 125 000 i 140 000 habitatges i el Govern continua pensant que l'habitatge es resol des del BOE imposant més regulacions sobre un parc absolutament insuficient i s'equivoca. El que cal és aconseguir més habitatges i més solucions residencials. Construint habitatge públic, també privat, rehabilitant, recuperant habitatges buits, mobilitzant el patrimoni públic, facilitant la col·laboració publico privada. És clar, sí, però sobretot entenent que no tothom necessita el mateix tipus d'habitatge. No té sentit que un estudiant, una persona gran que ja viu sola, un treballador temporal o una situació d'emergència hagi de competir pel mateix pis que necessita una família. Hem de prioritzar residències d'estudiants, habitatges amb serveis per a la gent gran i allotjaments temporals dignes per a les emergències. Solucions adaptades a cada necessitat que permeten reservar els habitatges convencionals per a qui necessita una llar estable.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Moltes gràcies. Molt bon dia. Avui el Partit Popular ens porta a una moció que de fet demana una cosa bastant elemental i és que el Govern compleixi allò que aquesta cambra ja ha aprovat. I aquest és probablement el millor resum d'aquesta legislatura. Hem arribat al punt que el Congrés ha de tornar a votar perquè el Govern compleixi el que ja s'ha aprovat en el Congrés, perquè aquest govern té una relació molt particular amb les votacions quan guanyen. És un mandat. Quan perden és paper mullat. I en habitatge passa exactament el mateix. El president Sánchez, efectivament, va anunciar que aquesta seria la legislatura de l'habitatge i ho va encertar. A fe de Déu que ho va encertar. Ho ha estat, però no pels motius que ell imaginava o que pretenia permetre'ns. Ha estat la legislatura en què milers de joves no es poden emancipar. L'oferta de lloguer s'ha reduït enormement i els preus no paren d'augmentar. Sí, senyor Matutes, també a Catalunya, amb les dades oficials dels darrers semestres, els preus pugen molt i es redueix l'oferta i comprar un habitatge s'ha convertit també en una missió impossible.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«I acabo, president. La veritable transparència és la que assumeix que els ciutadans tenen dret de debò, a saber també tot allò que incomoda als que ens governen. I aquesta és la transparència que defensem Junts per Catalunya. Moltes gràcies, president. Ya acabo, presidente. La verdadera transparencia es la que asume que los ciudadanos tienen derecho de verdad a saber también todo aquello que incomoda a los que nos gobiernan, y esa es la transparencia que defendemos en Junts per Catalunya. Muchas gracias. Gracias, presidente.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«En Junts per Catalunya hace muchos años que venimos reclamando transparencia; transparencia para saber qué ha hecho y qué hacen los Gobiernos y el Estado español; una transparencia que, a menudo, incomoda tanto a la bancada de la derecha como a la bancada de la izquierda. Y es aquí, señorías socialistas, donde empiezan sus contradicciones. Porque ¿qué han hecho ustedes para revertir de verdad la cultura del secreto de Estado que arrastramos desde el franquismo? Con ustedes sigue habiendo muchas dificultades para desclasificar documentación. Con ustedes sigue habiendo muchos episodios de nuestra historia esperando que arrojemos luz. Por eso, nosotros hemos reclamado transparencia reiteradamente. Lo hemos hecho sobre los atentados de agosto de 2017, forzando una comisión de investigación y reclamando que se aclare el alcance de las relaciones entre el CNI y el imán Es Satty, porque las víctimas y la sociedad catalana también tienen derecho a saber. Eso también es transparencia, señorías socialistas, como lo es aquello que tiene que ver con Pegasus, saber quién decidió espiar a representantes independentistas, quién lo autorizó, con qué cobertura y con qué recursos públicos se pagó. O, en la operación Cataluña, queremos saber qué hicieron las cloacas del Estado cuando gobernaban los populares, pero también qué sucedió después, cuando ya gobernaban ustedes. Y, para poner un último ejemplo, desde hace unos meses reclamamos que se investiguen los abusos, las vejaciones y las muertes producidas durante el servicio militar obligatorio. Hablamos de jóvenes que estaban bajo la responsabilidad del Estado español y de familias que, décadas después, aún intentan saber qué pasó. Miren, el derecho a saber no lo tiene solo el ciudadano que quiere conocer el patrimonio y los intereses del jefe de la oposición, también lo tienen una madre o un padre que hace treinta o cuarenta años que intentan saber en qué circunstancias murió su hijo mientras hacía la mili. Eso, obligar al Estado a explicarse, también es transparencia. ¿Saben qué no es transparencia? Lo que hacen ustedes, señorías, lo que hacen los socialistas, que semana tras semana votan con el PP y VOX en contra de la creación de una comisión de investigación sobre las muertes durante el servicio militar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Mirin, l'any 2024, després de cinc dies de reflexió del president Sánchez per condicionar les eleccions al Parlament de Catalunya, el seu Govern va presentar el Plan de Acción por la Democracia. Trentauna mesures de regeneració democràtica, ens deien. Ja preveien llavors reformar el reglament de les Corts Generals en relació a les declaracions dels diputats i senadors. Parlem del 2024. Som al 2026. Què han fet durant aquests dos anys? Han culminat aquella reforma? I quina és la gran novetat que ens presenten avui? Només assenyalar específicament al cap de l'oposició, senyories socialistes, s'han d'esforçar una mica més i fer normes que vagin més enllà dels càrrecs a qui els ocupa. Perquè la transparència ho és per a tothom o deixa de ser un principi per convertirse en una arma partidista. I una última consideració. Avui és gairebé obscè que el PSOE pretengui donar lliçons de transparència quan arrosseguen Koldo, Ávalos, Cerdán, Aldama, després Leire Díez i fins i tot el seu far moral, Zapatero. Un Zapatero que 180 dies després de trobar una caixa forta plena de joies, encara ens ha d'explicar d'on han sortit. És aquesta la seva transparència, senyories socialistes?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Per això nosaltres hem reclamat transparència reiteradament. Ho hem fet sobre els atemptats de l'agost del 2017, forçant una comissió d'investigació i reclamant aclarir l'abast de les relacions entre el CNI i l'imam EsSatty, perquè les víctimes i la societat catalana també tenen dret a saber. Això també és transparència. Senyories socialistes, com ho és el que té a veure amb Pegasus. Saber qui va decidir espiar els representants independentistes. Qui ho va autoritzar? Amb quina cobertura? I amb quins recursos públics es va pagar? O amb l'operació Catalunya? Volem saber què van fer les clavegueres de l'Estat quan governaven els populars, però també què va passar després quan ja governaven vostès. I per posar un darrer exemple, des de fa uns mesos reclamem investigar els abusos i les morts durant el servei militar obligatori. Parlem de joves que estaven sota la responsabilitat de l'Estat espanyol i de famílies que dècades després encara intenten saber què va passar. Mirin, el dret a saber no el té només el ciutadà que vol conèixer el patrimoni i els interessos del cap de l'oposició. També el té una mare, un pare que fa 30 o 40 anys que intenten saber en quines circumstàncies va morir el seu fill mentre feia la mili. Això obliga a l'Estat a explicarse. També és transparència i saben que no és transparència el que fan vostès, senyories, el que fan els socialistes que setmana rere setmana voten amb el PP i VOX en contra de la creació d'una comissió d'investigació sobre les morts durant el servei militar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Gràcies, president. Senyories, la transparència en política hauria de ser obligada per a tothom. Vostès mateixos diuen que els ciutadans tenen dret a disposar d'una informació veraç i completa. Però avui ens porten una iniciativa que, ja els ha dit el diputat Legarda, és surrealista en el fons i en la forma. I que consti que nosaltres no tenim cap problema a elevar els estàndards de transparència per als responsables polítics. Però per a tots. I si el que volen és parlar de transparència, parlemne. Perquè Junts per Catalunya fa molts anys que reclamem transparència. Transparència per saber què ha fet i què fan els governs i l'Estat espanyol. Una transparència que sovint incomoda tant a la bancada de la dreta com a la bancada de l'esquerra. I és aquí, senyories socialistes, on comencen les seves contradiccions. Perquè, què han fet vostès per revertir de veritat la cultura del secret d'Estat que arrosseguem des del franquisme? Amb vostès continua haventhi moltes dificultats per desclassificar documentació. Amb vostès continuen haventhi molts episodis de la nostra història esperant que hi posem llum.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«Por ello, en Junts per Catalunya pedimos las competencias en migración para Cataluña, entre otras cosas, porque ustedes hacen una gestión incompetente. Cataluña debe contar con todas las herramientas y recursos para gestionar la inmigración, porque la sociedad catalana no debe pagar los platos rotos, porque los recursos no son infinitos y los recursos para atender a la inmigración no lo son. Se ve todos los días en Ceuta, pero también se puede ver en Cataluña. Si no, fíjense en cómo está la enseñanza, la salud o la vivienda. En cambio, las regularizaciones que ustedes ponen en marcha sí son prácticamente infinitas. Hablaron en un principio de 500 000 personas y hay 1 300 000 solicitudes, y con el reagrupamiento familiar podemos estar hablando de 2 o 3 millones de personas. Ustedes, con su modelo, condenan a una llegada masiva de inmigración sin control ni criterios ni recursos, sin exigencias ni obligaciones. Esto hace que el estado del bienestar y la convivencia estén en peligro. Decir esto no es racismo, como se nos dice continuamente desde el bloque de izquierdas para estigmatizarnos. Nosotros no somos ni de un bloque ni de otro. Las izquierdas solo hablan de derechos y de regularizaciones masivas sin control de fronteras -ni en Ceuta, ni en los aeropuertos-, y las derechas solo hablan de echar a los inmigrantes y de que son la causa de todos los males; esto es falso y es completamente imposible. Nosotros hablamos de gobernar; ni racismo ni xenofobia ni descontrol, sino orden. Por lo tanto, gestión, derechos y deberes, control en las fronteras y gestión de proximidad, gestión de la Generalitat de Catalunya. Las políticas del bloque de izquierdas en materia de inmigración y su incompetencia son lo que realmente va a hacer que lleguen gobiernos de derecha y ultraderecha, tal vez con mayorías nunca vistas.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«I per això Junts per Catalunya demanem les competències d'immigració per a Catalunya, entre altres coses perquè vostès exerceixin una gestió incompetent. Catalunya ha de tenir totes les eines i recursos per gestionar la immigració perquè la societat catalana no pagui els plats trencats. Perquè els recursos no són infinits. Que els recursos per atendre la immigració no són infinits es veu cada dia a Ceuta, però també es veu a Catalunya. I si no, mirin com està l'ensenyament, la salut, l'habitatge. En canvi, les regularitzacions que vostès fan sí que són gairebé infinites. Van parlar inicialment de 500 000 persones. Hi ha 1 300 000 sol·licituds que pot acabar sent amb el reagrupament familiar 2 o 3 milions de persones. Vostès condemnen amb el seu model a l'arribada massiva de la immigració, sense control ni criteris ni recursos, sense exigència d'obligacions, i això posa l'estat del benestar i la convivència en perill. I dir això no és racisme, com ens diuen continuadament el bloc d'esquerres per estigmatitzarnos. Nosaltres no som de cap dels dos blocs. Les esquerres només parlen de drets i de regularitzacions massives sense control de fronteres ni a Ceuta ni als aeroports. Les dretes només parlen de fer fora als immigrants i que són la causa de tots els mals. I això és fals i és totalment impossible. Nosaltres parlem de governar. Ni racisme, ni xenofòbia, ni descontrol, sinó ordre i, per tant, gestió, deures i drets. Control, fronteres i gestió de proximitat. Gestió de la Generalitat de Catalunya. Les polítiques del bloc d'esquerres en temes d'immigració i la seva incompetència és el que realment farà que arribin governs de dretes i d'ultradreta, potser amb majories mai vistes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Lo que defendemos desde Junts per Catalunya es una solución negociada y duradera del conflicto, que pasa necesariamente, de acuerdo con la resolución de Naciones Unidas, por la celebración de un referéndum de autodeterminación; por cierto, exactamente lo mismo que pide el Partido Popular en Cataluña en una propuesta de resolución publicada el 13 de julio pasado en el Boletín del Parlament de Catalunya, que se celebre un referéndum. No podemos estar más de acuerdo. Los pueblos sin Estado tienen derecho a decidir su futuro mediante un referéndum de autodeterminación. Dicho esto, y más allá de los aspectos políticos y militares del conflicto, la población saharaui sufre y sigue dependiendo de la ayuda humanitaria. Ante este escenario, la concesión de la nacionalidad española a los y a las saharauis es una cuestión de justicia, de reparación histórica y de responsabilidad humanitaria. Y precisamente por eso, por la trascendencia de la cuestión que nos ocupa, aún es más lamentable la incoherencia y el oportunismo del Partido Socialista. Esta propuesta se ha pasado un año y medio en el congelador, no había ninguna prisa para activarla, aparentemente, y en pleno mes de julio, con prisas y fuera del periodo de sesiones, se acordaron de los saharauis de rebote, y entiendo yo, porque no hay otra explicación, por puro y simple interés político y electoral, una instrumentalización política que demuestra el menosprecio del Gobierno por esta Cámara, el poco interés que tiene por la causa del pueblo saharaui y su sumisión a los tentáculos largos del Gobierno marroquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«El que defensem des de Junts per Catalunya és una solució negociada i duradora del conflicte, que passa necessàriament d'acord amb les resolucions de les Nacions Unides per a la celebració per la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Per cert, exactament el mateix que demana el Partit Popular a Catalunya en una proposta de resolució publicada el 13 de juliol passat al Butlletí del Parlament de Catalunya i que és que se celebri un referèndum. No podem estar més d'acord. Els pobles sense Estat tenen dret a decidir el seu futur mitjançant un referèndum d'autodeterminació. Dit això, i més enllà dels aspectes polítics i militars del conflicte, la població sahrauí pateix i continua depenent de l'ajuda humanitària. Davant d'aquest escenari, la concessió de la nacionalitat espanyola als i les saharauis és una qüestió de justícia, de reparació històrica i de responsabilitat humanitària. I precisament per això, per la transcendència de la qüestió que ens ocupa, encara és més lamentable la incoherència i l'oportunisme del Partit Socialista. Aquesta proposta s'ha passat un any i mig al congelador. No hi havia cap pressa per activarla. Aparentment, i en ple mes de juliol, amb presses i fora del període de sessions, es van recordar dels sahrauís de rebot, hi entenc jo, perquè no hi ha una altra explicació per pur i simple interès polític i electoral. Una instrumentalització política que demostra el menyspreu del Govern per aquesta cambra. El poc interès que té per la causa del poble sahrauí i la seva submissió als llargs tentacles del govern del Marroc.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Ante este panorama, en Junts per Catalunya tenemos claro lo que hay que hacer. Hay que planificar ahora la transformación del paisaje que nos impone el cambio climático; hay que gestionar de forma activa los bosques; hay que recuperar el paisaje mosaico; hay que mantener y fomentar la agricultura y la ganadería; hay que crear economía forestal, y hay que invertir en el mundo rural. Para hacer esto, en el caso de Cataluña, es tan importante creérselo como revertir el expolio fiscal y la infrafinanciación crónica que sufrimos. Porque con la voluntad no es suficiente. Hacen falta recursos. Sí, muchos recursos. Recursos que no nos va a dar el mal llamado modelo de financiación singular, un modelo de financiación singular que se defiende como si no existiera alternativa por los mismos que hace nada nos decían desde aquí también que solo la independencia le va a dar a Cataluña la capacidad de decidir. Sí, señora Jordà, va por usted. Si de verdad creen que Cataluña necesita la independencia, ¿no les parece que tendrían que estar de nuestro lado y no del del Gobierno socialista del presidente Illa, que cada paso que da nos aleja de ello? ¿No le parece, señora Jordà, que tendría que estar a nuestro lado y no rendir pleitesía al PSOE del presidente Sánchez, como tantas otras veces le hemos visto hacer a su portavoz en esta Cámara? Muchas gracias. ¡Viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, vicepresidenta segunda. Recordamos que en este punto debatimos la convalidación de un real decreto ley para dar respuesta puntual y limitada a algunas de las situaciones laborales y sociales consecuencia de los incendios forestales de este verano, unos incendios forestales que no son ninguna novedad, unos incendios intrínsecos a nuestros bosques, unos incendios que hace tiempo que nos dicen los expertos que tienen patrones de comportamiento cada vez más extremos, básicamente, por la suma de tres factores: el abandono rural y de la actividad agrícola y ganadera, la falta de una gestión forestal planificada y suficiente, y, tercero, por el cambio climático, que ya está aquí, a pesar de lo que nos digan. Lo confirman temperaturas muy altas, sequías más largas y mayores problemas en la vegetación. Todo esto se ha traducido en unos territorios con una continuidad de acumulación de biomasa que cuando se quema lo hace de forma exponencial, multiplicando la velocidad y la intensidad del fuego, superando la capacidad de extinción de los bomberos. Precisamente por esta incapacidad extintora, a pesar de disponer de más medios que nunca, muchas veces hacen falta respuestas como el confinamiento, las restricciones en el acceso de los ciudadanos en el radio de acción de estos incendios, y el caso es que la sociedad afectada en estos casos necesita respuesta. La necesita la familia evacuada de su casa, el trabajador que no sabe si mañana va a poder ir a trabajar, el autónomo que ve cómo de repente tiene que parar su actividad o una empresa que tiene que afrontar las consecuencias de un incendio forestal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«I davant aquest panorama, a Junts per Catalunya tenim clar el que cal fer. Cal planificar ara la transformació del paisatge que imposa el canvi climàtic, cal gestionar activament els boscos, cal recuperar el paisatge en mosaic, cal mantenir i fomentar la pagesia i la ramaderia, cal crear economia forestal. I cal invertir en el món rural. I per fer això, en el cas de Catalunya, tant important és creures'ho com revertir l'espoli fiscal i l'infrafinançament crònic que patim perquè amb voluntat no n'hi ha prou. Calen recursos, sí, molts recursos. que no ens donarà el mal anomenat nou model de finançament singular. Un finançament singular defensat com si no hi hagués alternativa pels mateixos que fa una estona ens deien des d'aquí que només la independència donarà a Catalunya la capacitat de decidir. Sí, senyora Jordà, va per vostè. Si de veritat creuen que Catalunya necessita la independència, no els sembla que haurien d'estar al nostre costat i no avalant el Govern Socialista del president Illa, que a cada pas que fa ens n'allunya? No els sembla, senyora Jordà, que haurien d'estar al nostre costat i no rendint pleitesia al PSOE del president Sánchez, com tantes vegades hem vist fer al seu portaveu en aquesta cambra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Quan la llegíem, el motiu d'exposicions d'aquest Reial Decret ens feia patir que no tinguessin la temptació de vincularho tot al fet que l'Estat declari l'emergència d'interès nacional, recentralitzar encara més la gestió de les emergències. Però malgrat el que es podia desprendre de la part expositiva i, sobretot, del que ha fet aquest Govern en els darrers anys, en tantes ocasions en què han aprofitat qualsevol situació excepcional per mossegar competències a Catalunya i erigir l'Estat com l'únic referent en molts àmbits, ara, sorprenentment, s'han limitat a adoptar mesures immediates i puntuals, essencialment en aspectes de competència estatal. Nosaltres vetllarem perquè les apliquin sense interpretacions posteriors i amb els automatismes adients perquè els treballadors, les empreses, els autònoms i tots els afectats no hagin de convertirse en experts en burocràcia ni superar un laberint de tràmits per accedir a aquests drets reconeguts. Mirin, saben bé, malgrat la llarga presentació que ha fet la vicepresidenta segona, que aquest Reial Decret Llei no deixa de ser un pedaç a una de les pertorbacions més importants que pateix la nostra societat. I en aquest sentit, voldria aprofitar que parlem d'incendis forestals per posar en valor que en aquest àmbit tenim en el nostre país, Catalunya. Experts de talla mundial com el mateix Marc Castellnou, analista en cap dels Bombers de la Generalitat, que fa temps que ens diu que els incendis forestals no són un problema en si mateix, que els grans incendis forestals són un símptoma del desequilibri de tenir uns boscos adaptats a un clima que ja no existeix i que la conseqüència d'això és irreversible. La conseqüència és que el paisatge canviarà sí o sí, i la decisió que podem prendre és si el canvi el gestionem nosaltres o el deixem com fins ara en mans dels grans incendis.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«¿Tiene el Gobierno español previsto algún mecanismo que permita corregir esta pérdida de precio que tienen las renovables? ¿Y acaso hay un mecanismo compensatorio que permita encontrar inversores? Si no, será más difícil. Necesitamos que las renovables crezcan urgentemente en Cataluña. No podemos gestionar el acceso a los nudos de conexión en Cataluña, no tenemos competencias para gestionar instalaciones de más de 150 megavatios; siempre dependemos de Madrid. ¿Se puede solucionar de una vez por todas esta situación? Lo decimos desde aquí porque en el Parlament de Catalunya está claro que la Generalitat no va a apretar. Otro tema muy preocupante y relacionado con la garantía de suministro, especialmente en Cataluña: este mes de agosto se ha registrado un incremento de demanda de más de un 4 % que les ha obligado a ustedes a activar el control de la demanda de electricidad en dos ocasiones para evitar un apagón de nuevo. A petición de Red Eléctrica de España se ha intervenido en dos ocasiones desconectando una buena parte de la gran industria porque estaban al límite; al límite. Es más, Red Eléctrica de España ha consultado a los operadores si las nucleares estatales podrán mantener la potencia de producción teniendo en cuenta que en Europa la producción nuclear ha bajado por las altas temperaturas y las dificultades de refrigeración. Nos explicamos: dado que los ríos y el agua del mar han subido en temperatura, eso hace que sea más costoso conseguir la refrigeración y eso hace que las centrales pierdan su efectividad a la hora de generar electricidad. Por tanto, es una situación que también preocupa. Para que se hagan una idea, según los datos que nos han facilitado, en Vandellòs, el agua del mar ha superado los 30 grados por primera vez, lo que ha obligado a bajar la carga de la central y, como decía, por tanto, ha bajado el rendimiento de la central. Quede claro que ninguna central, según los datos que tenemos, ha incumplido restricciones medioambientales o de seguridad, pero tenemos que hablar claro: solo con un grupo de Ascó o Vandellòs que sufra una presión externa o un problema externo, el sistema eléctrico catalán tendría un problema muy grave. Estamos hablando de que si se acaba cerrando la nuclear, imagínese el panorama: habrá más dependencia del gas, y por tanto de un sistema más contaminante, y se dispararán los precios, porque ya estamos viendo lo que pasa a partir de los problemas del estrecho de Ormuz, etcétera. Bien, les decía que ha aumentado un 4 % la demanda en agosto en Cataluña, pero también en otras comunidades autónomas. Quizá ustedes lo hayan pensado -yo también-: los aires acondicionados, las refrigeraciones, en un 50 % sí se debe a eso, pero en el otro 50 % se debe a la electrificación. Las empresas necesitan electricidad porque no quieren pagar los precios del gasóleo, ni tampoco los del gas. Por tanto -insistimos-, es un argumento para revisar la situación en Cataluña.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Gràcies. Gracias, presidenta. Gracias, vicepresidenta, y bienvenida. Gracias por su exposición. Por segundo año consecutivo vienen ustedes con el anuncio y la petición de un gran pacto de Estado contra el cambio climático, pero acaban de hablar hace unos momentos de coordinación. Nosotros sí que entendemos que en el lenguaje administrativo la coordinación quiere decir ordenar, dirigir. Nosotros no queremos coordinación, queremos colaboración. Por lo tanto, no nos fiamos de sus pactos de Estado, porque acaban convirtiendo esta colaboración en coordinación, en dirección, en orden y en pisoteo de competencias, porque, por ejemplo, su pacto de Estado tiene la intención de hacer una agencia estatal de protección civil, pero la protección civil es competencia de la Generalitat de Catalunya, por darle un ejemplo. Por lo tanto, como ya le dijimos en 2025, necesitamos menos titulares de pactos de Estado y más recursos para mejorar la prevención y la capacidad de gestión en Cataluña cuando hablamos, por ejemplo, de incendios. El cambio climático agrava el riesgo, especialmente por los continuos picos de calor que hemos sufrido, pero también hay un dato incontestable y es que más del 65 % de los incendios provienen de negligencias, accidentes y de fuegos intencionados. Por lo tanto, nosotros queremos hablar de prevención, pero también de castigo, que quien lo haga lo pague, los pirómanos que afectan a la naturaleza, que no tienen respeto a la biodiversidad, a la fauna o a los espacios protegidos, y, aún peor, que ponen en riesgo la vida de vecinos, bomberos o del resto de personal de emergencias, aunque se expongan a penas de hasta veinte años de prisión. Quisiera aprovechar para agradecer a bomberos, personal voluntario y de emergencias todo lo que hacen para salvarnos, para salvar nuestros paisajes, el patrimonio natural o los hogares de miles de familias. De esa misma manera, por lo tanto, queremos recordar también de forma muy sentida a todos aquellos que han perdido la vida en su lucha contra el fuego.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Té el Govern espanyol previst algun mecanisme que permeti corregir aquesta pèrdua de preu que tenen les renovables? I si no hi ha un mecanisme compensatori, què farà, que cada vegada costi més trobar inversors? Necessitem que les renovables, insistim, creixin urgentment a Catalunya. No podem gestionar l'accés als nusos de connexió, no tenim competències per autoritzar instal·lacions de més de 50 megawatts. Sempre depenem de Madrid. Es pot solucionar d'una vegada per totes aquesta situació? I ho diem des d'aquí, perquè des del Parlament de Catalunya, està clar que des del Govern de la Generalitat de Catalunya, està clar que no la faran. Un altre tema molt preocupant i relacionat amb la garantia de subministrament, especialment a Catalunya. Aquest agost s'ha registrat un increment de demanda del + 4 % que els ha obligat a vostès a activar el control de la demanda d'electricitat en dues ocasions pel risc d'anarnos al blackout de nou. A petició de Red Eléctrica de España, s'ha intervingut en dues ocasions, desconnectant una bona part de la gran indústria perquè estàvem al límit. És més, Red Eléctrica de España ha consultat els operadors i les nuclears estatals podran mantenir la potència de producció, atès que a Europa la producció nuclear ha baixat per les altes temperatures i les dificultats de refrigeració. I ens expliquem: donat que els rius i l'aigua del mar han pujat la temperatura, això fa que costi més aconseguir la refrigeració, això fa que les centrals perdin la seva efectivitat a l'hora de generar electricitat. Per tant, és una situació que també és preocupant. Perquè es facin una idea, segons les dades que ens han facilitat. A Vandellòs, l'aigua del mar va superar els 30 graus per primer cop, obligant a baixar la càrrega de la central i per tant, com deia, baixant el rendiment de la central. Quedi clar que cap central, segons les dades que tenim, ha incomplert restriccions mediambientals o de seguretat. Però hem de parlar clar, només que un grup com Ascó i Vandellòs patís una tensió extrema, el sistema elèctric català tindria un problema molt greu. I estaríem parlant de que si s'acaba tancant la nuclear, doncs imagini's el panorama perquè hi haurà més dependència del gas i, per tant, d'un sistema més contaminant, es dispararan els preus, ja estem veient el que està passant a partir dels problemes que hi ha a l'estret d'Ormuz. Els deia que ha augmentat un 4 % la demanda en ple agost a Catalunya, però també a altres comunitats autònomes. Jo també ho vaig pensar, això són els aires condicionats o les o la refrigeració. En un 50 % sí, però en l'altre 50 % és per l'electrificació. Les empreses necessiten electricitat perquè no volen pagar els preus del gasoil, no volen pagar els preus del gas. Per tant, també, insistim, és un argument per revisar la situació a Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El sector alerta que no s'arriba a temps ni en desplegament de renovables, ni amb interconnexions ni amb bateries. Amb les polítiques del PSCPSOE estem a la cua en l'augment de la producció de renovables, ha tornat a caure el nombre de la potència que s'ha connectat a la xarxa i, per tant, és urgent triplicar la producció de renovables a Catalunya, simplificant la burocràcia, evitant el bloqueig de Madrid i buscant el consens amb els municipis. I saben què ha fet Illa per resoldre aquest problema? Paralitzar el PLATER, la planificació de les renovables fins a després de les municipals. I hi ha un altre problema: el preu capturat per les renovables. El que acaben rebent els generadors d'electricitat verda. Està caient cada any hem passat dels 42 euros megawatt hora el 2024, als 36 del 2025 als 25 actuals. Paradoxalment, com més avança el mercat elèctric cap a la transició, menys atractiu és el mercat de les renovables, les plantes de renovables per als inversors. S'ha de corregir aquesta situació perquè si no, i especialment ho dic per a Catalunya, no arribarem mai a fer aquests deures que tenim pendents.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I ja per acabar, tema nuclear. Miri, vostè semblava que no, que no parlaria d'Almaraz, però al final sí que ha parlat. Vostès han donat el vistiplau a la pròrroga de la Central Nuclear de Almaraz. Però ho ha dit molt clar: s'han tancat en banda amb la resta, incloses Ascó i Vandellòs. Hem de dir que amb la complicitat de Salvador Illa, que accepta obedientment que no hi hagi cap tipus de revisió de calendari i nosaltres entenem que això és molt greu. Ja ho vam dir fa unes setmanes i ho tornem a dir avui aquí. Primer, perquè Catalunya necessita més electricitat, no menys electricitat. La demanda està creixent amb el cotxe elèctric, la indústria, els centres de dades i no podem afrontar aquest futur reduint la nostra capacitat generadora. A Catalunya no estem en la mateixa situació que la ciutadania de la resta de l'Estat. A Catalunya, 6 de cada 10 llars, 6 de cada 10 comerços, 6 de cada 10 indústries depenen de l'electricitat d'Ascó i Vandellòs, i seria absolutament irresponsable tancar les nuclears catalanes sense haver fet els deures que s'han de fer, prèviament. Estaríem posant en risc el subministrament i augmentant la dependència de l'exterior, però és que, a més, estaríem provocant un increment de les factures de la llum dels catalans i de la indústria catalana. O podríem provocar fins i tot que algunes indústries entrin en situació de risc per pèrdua de competitivitat. Una dada: fins i tot els sindicats estan demanant que es revisi la situació energètica a Catalunya perquè hi ha una veritable preocupació, per això és absolutament irresponsable que ella miri cap a un altre costat, i ja ho hem vist amb la complicitat d'altres grups parlamentaris.»