Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
670 declaraciones · página 5 de 23
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Senyor Gabilondo, com vostè va indicar en comissió -amb raó- el Defensor del Poble ha de tenir un mandat d'aquesta cambra. Jo el que li demano és que faci tot el possible perquè, sigui de la manera que sigui, vostè pugui acabar investigant els abusos en el servei militar obligatori. Senyor Gabilondo, també voldria parlarli de l'abús de temporalitat que pateixen els funcionaris interins. Els informes de la seva institució del Defensor del Poble dels darrers anys ja recullen les queixes sobre els processos selectius, les demores, la manca de transparència... No obstant, ara voldria parlar de l'abús de temporalitat estructural que afecta els servidors públics, que pateixen centenars de milers de persones, els cossos d'administració general de l'Estat, els autonòmics, els locals, els funcionaris de justícia, també els lletrats de l'administració i també, per cert, les jutgesses i fiscals i, evidentment, que pateixen els funcionaris a la sanitat, a l'educació, als serveis socials, amb la consegüent afectació en la qualitat dels serveis públics. La Llei 20/2021 ha estat un fracàs. No només no ha resolt la temporalitat, sinó que en molts casos s'ha produït a l'empara d'aquesta llei una perversió i els processos, que havien de servir per estabilitzar els treballadors públics temporals abusats, han acabat sent una promoció interna encoberta pels funcionaris que ja formaven part de l'administració i que ja tenien la condició de funcionari o també han servit per facilitar l'entrada de persones de fora de l'administració, no per resoldre la temporalitat. Això és especialment greu a Catalunya i a l'administració de justícia catalana.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Però des de Junts per Catalunya no ens hem donat per vençuts i cada setmana, a cada Junta de Portaveus, hem tornat a posar sobre la taula que es debati al Ple la creació d'aquesta comissió d'investigació sobre els abusos del servei militar. Aquest dilluns, per sisena vegada, ho hem tornat a fer i, per sisena vegada, els partits d'Estat, PP, VOX i PSOE, s'han tornat a posar d'acord per bloquejar la iniciativa de Trencant el silenci. Un cop més ha quedat en evidència el doble joc del PSOE que s'omple la boca amb la memòria democràtica, però que quan es tracta de l'exèrcit espanyol, s'oblida d'aturar la dreta i es transforma ell mateix en la dreta més antidemocràtica. Però l'escarni als milers de famílies d'afectats no ha quedat aquí. Paral·lelament a la sol·licitud d'una comissió d'investigació, els mateixos partits que varen presentar..., els mateixos partits varen presentar a la Comissió de Defensa una proposició no de llei per instar la seva institució, senyor Gabilondo, a investigar els abusos en el servei militar. I què ha passat aquí? Doncs que el PSOE es va negar a votar la PNL. El PSOE va considerar excessiu sol·licitarli, a vostè, una investigació exhaustiva i independent que inclogués una recopilació dels suïcidis, morts no aclarides i abusos, que analitzessin possibles responsabilitats, que es reconegués públicament les víctimes, que se les reparés moral i econòmicament i que s'establissin mesures de no repetició. Jo penso que és el mínim que cal demanar, però el PSOE, pel que sembla, no ho veu així i ha impedit demanarli a vostè aclarir i reparar els abusos a la mili en una proposició no de llei, una proposició no de llei que recordo ni tan sols va dirigit al Govern, sinó que va dirigida a la seva institució, al Defensor del Poble i que, a més, no té contingut vinculant. Gairebé dos milers de joves, gairebé dos milers de joves, van morir en l'exèrcit espanyol durant els anys vuitanta i noranta. No van ser casos aïllats. No va ser simple negligència. Va ser una política conscient d'impunitat i de silenci que va passar sota governs, sota ministres suposadament democràtics.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del...
«En aquest àmbit sabem que cal una resposta molt més contundent. Junts creiem que cal més contundència penal contra les grans xarxes de narcotràfic, el blanqueig de capitals i la tinença i circulació il·legal d'armes. Més recursos tecnològics els ports i fronteres. Més intel·ligència financera per atacar el patrimoni de les màfies. Més coordinació europea i també més confiança en els Mossos d'Esquadra. Perquè és incomprensible que una policia integral com els Mossos encara no pugui actuar amb plena capacitat de coordinació directe amb l'Europol, amb d'altres policies europees en aquesta lluita cal actuar amb contundència davant el narcotràfic i la infiltració criminal a les institucions. Impulsar les reformes legislatives necessàries en l'àmbit penal i processal, que són competències de l'Estat, i també deixar de bloquejar eines útils com seria la llei impulsada per Junts contra les ok upacions delinqüencials, que ajudaria a actuar amb més rapidesa contra els narcopisos. Fins ara, el missatge que l'Estat espanyol ha enviat a aquestes organitzacions criminals és de debilitat. I això davant màfies que mouen milers de milions d'euros i intenten infiltrar institucions públiques és un risc gegantí. I quan un Estat permet que al narcotràfic acumuli poder econòmic, territorial i institucional, el risc de convertirse en un costat deixa de ser una exageració retòrica i passa a ser un perill ben real.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«La cita prèvia no ha funcionat. Es queixen els ciutadans, es queixen les associacions de consumidors i també ho fan institucions com el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble. En primer lloc, genera una escletxa digital que comporta una exclusió. Per això, des de Junts per Catalunya defensem la creació d'una oficina d'atenció digital, pensada sobretot per la gent gran i les persones amb dificultats per moure's en entorns digitals. En segon lloc, col·lapse, dificultats per trobar hora, per tant, retards de setmanes o fins i tot de mesos, molts d'ells innecessaris perquè es podrien resoldre, per exemple, amb una atenció personal puntual, al moment. Fins i tot improvisada i, en conseqüència, indefensió, inseguretat jurídica i, fins i tot, pèrdua efectiva de drets. Les persones no poden quedar abandonades darrere una pantalla. Una administració moderna i eficient ha de garantir una resposta accessible, propera i sobretot, eficaç. És a dir, immediata, sense mediacions ni dilacions innecessàries. Cal tornar a posar el focus en el servei a l'atenció a les persones, i això també vol dir en els autònoms, en les empreses. Per això hem registrat al Senat una proposició de llei sobre simplificació i racionalitat dels tràmits ciutadans que elimini duplicitats i que no exigeixi al ciutadà la informació de la que l'Administració ja disposa. Que faciliti tràmits digitals per a la renovació de permisos i certificats i que prevegi una atenció personal amb canals alternatius d'assistència i acompanyament per a les persones que ho necessiten. Per acabar, no podem perdre de vista els problemes estructurals de l'Administració. L'excés de burocràcia, mala gestió, manca de recursos i, molt especialment, manca de personal.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé, molt bona tarda de nou. Junts no donarem suport a aquesta proposició de llei. No ho farem perquè el que vostès proposen forma part ja del dret civil propi de Catalunya. De fet, el nostre Codi Civil català ja permet la celebració de juntes telemàtiques i aquest és el primer problema que ens trobem. Amb aquesta proposició, un problema polític, el Partit Popular, de nou, com fan SUMAR, igual que qualsevol partit espanyol, torna a legislar com si només existís el dret civil comú. I com si les comunitats amb dret civil propi fossin una realitat secundària o directament irrellevant. Junts, òbviament, no estem en contra de facilitar reunions telemàtiques ni que es digitalitzen els llibres d'actes. Òbviament, sí ja ho fem. Però és que aquesta llei no està pensada per abordar el veritable problema que avui tenen moltes comunitats de propietaris. Problemes realment molt greus. No només aquesta simple possibilitat de celebració telemàtica de les juntes. I m'estic referint a la morositat cronificada i que es perd una oportunitat perquè parlar de fer reunions telemàtiques podent abordar un tema que realment preocupa moltíssim a la ciutadania. Comunitats que acumulen impagaments enormes durant anys, veïns que han d'assumir les despeses dels que no poden complir o que no compleixen dificultats reals per afrontar els manteniments més bàsics i els serveis comunitaris més bàsics de les comunitats. I no parlem ja de quan les comunitats han d'afrontar rehabilitacions energètiques, obres de conservació o eliminació de barreres arquitectòniques, especialment quan existeixen aquests pagaments recurrents que acaben traslladant tota la càrrega econòmica a la resta de propietaris. Fins i tot s'arriba a fer impossible fer aquest tipus de rehabilitacions o d'obres. I això sí que és un problema seriós. Això és un problema que afecta molt greument la vida diària de la nostra gent. I aquí sí que hi ha marge perquè el legislador estatal actuï en allò que efectivament és competència seva. De moment, especialment en matèria processal i d'eficàcia de mecanismes de reclamació judicial, per exemple. Però sincerament, si el Partit Popular volia abordar de debò els problemes que causats per la propietat horitzontal, doncs possiblement havia d'haver començat per aquí perquè és el problema més gordo que tenen actualment. En canvi, ens porta una reforma molt minsa. Una proposició que, no sé, jo diria que gairebé cosmètic, que de fet li ha costat uns 12 minuts i ha hagut d'estar molt parlant de les mesures i polítiques del seu partit en habitatge, passant per altres temes més escabrosos. Però la veritat és que es presenta com una solució important i el que seria una solució important és treballar contra la morositat cronificada i sobretot, el que fa el Partit Popular, en aquest cas, com moltes, com en moltes ocasions, és tornar a obviar la pluralitat nacional i la pluralitat jurídica d'aquest Estat, i concretament, en aquest cas, les competències pròpies de Catalunya, perquè ja ho tenim regulat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Perquè aquesta llei no fixa només uns principis generals de salut pública, no, aquesta llei determina el contingut concret dels anuncis, determina quines advertències s'han d'incloure, determina fins i tot frases literals que s'han de posar obligatòries, determina quina part de l'espai publicitari han d'ocupar aquests missatges, quins espais públics quedaran afectats, els radi exacte de metres de prohibició automàtica. És a dir, que l'Estat acaba decidint també sobre qüestions que afecten directament potestats urbanístiques, comercials i d'activitats dels ajuntaments catalans. I nosaltres ja estem farts d'aquestes propostes així, perquè això no és cooperació institucional, això és laminació competencial. I el problema és que aquesta manera de fer s'ha convertit en sistèmica. Ho hem vist, ens ho fan sempre en habitatge. Ho hem vist amb educació, ho hem vist en consum, ho hem vist en lleis del sòl i ara també ho veiem amb això, sempre sota el mateix patró. Aprofitar títols competencials genèrics per anar erosionant competències autonòmiques i municipals amb regulacions exhaustives. Des d'aquí, des de Madrid, ho hem dit des d'aquest faristol, manta vegades. Junts impedirem sempre que puguem que prosperi qualsevol iniciativa que trinxa les nostres competències. Aquesta ho és.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«I aquesta llei no les garanteix, però el més greu per nosaltres li he avançat, és una altra cosa la invasió competencial, perquè aquesta proposició entra de ple en un munt de matèries. Competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, no pas poques. Crec que és la que més de totes les que ens han presentat aquí en consum, en comerç, en publicitat, en protecció de menors, en salut pública, activitats recreatives, organitzacions d'esdeveniments amb moltíssimes. I també afecta directament competències municipals vinculades a l'ús de la via pública mobiliari urbà, fires, activitats locals que per això fan cadascú les seves pròpies ordenances. I malgrat això, SUMAR Grup Plurinacional, torna a fer exactament el mateix que ens solen fer, que és utilitzar qualsevol debat socialment sensible. Aquest ho és. Tots hi tenim molt d'interès, com una excusa per tornar a recentralitzar poder des de Madrid. I és bastant irònic perquè després són vostès els que donen lliçons de plurinacionalitat i de federalisme i de respecte a la diversitat nacional. Però quan arriba el moment de la veritat, les extremes esquerres espanyoles continuen tenint la mateixa pulsió jacobina de sempre: uniformitzar, intervenir i concentrar les competències a l'Estat, encara que això impliqui, òbviament, buidar de contingut l'autogovern català. I convertir ajuntaments i comunitats autònomes en simples executors del que es decideixi aquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno puede legislar sin tener en cuenta el Parlamento?
«Gràcies, presidenta. Fa un any i mig, davant del Comitè Federal del PSOE, el senyor Pedro Sánchez va afirmar que estava disposat a governar sense el concurs del poder legislatiu. Vostè, com a ministre de Relacions amb les Corts, hauria de saber més que ningú que en un sistema parlamentari, un govern que perd el suport del Parlament deixa de tenir legitimitat democràtica. Però em sembla que això els és igual. Pressupostos, acabarem la legislatura sense que hagin presentat ni uns pressupostos i també, per cert, sense que hagin executat ni remotament el que pertoca a Catalunya. Reials decrets llei, més de 120 des que són al poder. El Parlament Europeu ha denunciat el seu ús abusiu i indiscriminat. Lleis, la Mesa d'aquesta cambra té atorgada 128 iniciatives legislatives, incloent les nostres lleis d'autònoms i de mesures urgents per fer front a l'okupació. I mentrestant, pretenen sobreviure a base de reials decrets del Consell de Ministres que no s'han de sotmetre a votació. Davant d'això, senyor Bolaños, li pregunto: considera democràtic un govern que no té en compte el Parlament?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Estem davant d'un nou espectacle electoralista i s'ha de denunciar, però els hem dit que analitzaríem arguments d'uns i altres. El PSOE proposa garantir constitucionalment, dins de l'article 43, diu: 'El dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs mitjançant les prestacions i serveis necessaris i en condicions d'igualtat efectiva'. Aquesta modificació, com s'ha dit, és dins del capítol dels principis rectors de la política social i econòmica, que informa del funcionament i de les prioritats dels poders públics de manera orientativa. No toca matèria -i això és rellevant- que requereixi el procediment agreujat de l'article 168. Però el PP no hi està d'acord. Considera que la reforma hauria de ferse, en tot cas, dins de l'article 15, que afecta drets fonamentals, com ho és el de la integritat i la salut i, per tant, sí que requeriria el procediment del 168 cosa que mai no ha passat. Recordem: suport de dos terços al Senat i Congrés, la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals i, un cop constituïdes les noves cambres, tornar a aprovar la reforma amb dos terços tant a la cambra baixa com a la cambra alta. Ah, i per reblarho tot al final, al final de tot plegat, un referèndum. Ara em sembla que s'entén perfectament per què la Constitució espanyola només s'ha modificat tres vegades en cinquanta anys i mai arribant als 168. La Constitució és gairebé irreformable. La seva rigidesa contrasta amb la flexibilitat d'altres textos constituents. Per exemple, Alemanya ha modificat el seu text seixanta vegades per adaptarlo a la modernitat d'un estat federal que respecta les competències dels länder. Però també hi ha els casos de Bèlgica, de França, d'Itàlia i de molts altres països de la Unió Europea, que tenen clar que la Constitució no són les taules de la llei que Déu li va lliurar a Moisès.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Gràcies, president. El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs està plenament -plenament- reconegut en la legislació vigent, tant en la Llei orgànica 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva, com en la Llei orgànica 1/2023 que va modificar l'anterior per garantir l'avortament lliure i gratuït a la sanitat pública i com s'ha dit -i com s'ha dit- també està garantit de manera constitucional. A Catalunya, és un dret consolidat que rep un suport total i indiscutible perquè deriva directament de la dignitat i l'autodeterminació de la dona, però sabem -sabem- que no és així a tot arreu. Per tant, solidàriament ens posem al costat de qualsevol dona que s'hi vulgui acollir, a aquest dret, sigui d'on sigui, sigui on sigui. Hem d'evitar, entre totes, qualsevol retrocés en aquesta matèria. La totalitat de VOX ho seria. Votarem que no, però també votarem que no a la totalitat del PP. Però abans d'analitzar arguments dels populars, cal deixar clar que tot plegat és fum. Ni sortiran endavant, com hem dit, les totalitats de VOX o del PP, ni té recorregut, no té cap recorregut la reforma constitucional del PSOE. Un govern Sánchez que no té majoria simples per aprovar lleis, com ens vol fer creure que busca majories de tres cinquenes parts per canviar la Constitució?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«El Corredor Mediterrani, que vostè això també ho deu conèixer, l'Estat espanyol s'ha dedicat a invertir amb un corredor central que porta la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani i ajornar i ajornar i ajornar sine die la finalització del corredor mediterrani que passa pels ports. I, per tant, els Ports, començant pel de Barcelona, continuant pel de Tarragona i pel de Castelló i pel de València, han pagat la factura i també la indústria catalana, que aquest corredor, que és prioritari a la Unió Europea i que és el que aporta més mercaderies de l'Estat, doncs no estigui acabat. Solució estructural, per si els falten idees. I a la xarxa viària passa exactament el mateix. Totes les autovies de Catalunya estan inacabades, totes. I les que estan acabades, els trams que ho estan, tenen un manteniment molt deficient. Fa poques setmanes, a la Panadella hi va haver un episodi d'accident de trencaments de llantes i rebentades de pneumàtics pel mal estat de la via. Hauria pogut acabar amb una desgràcia personal de grans dimensions i el ministeri, què fa? Arregla un trosset de tres o quatre quilòmetres, però els trossos de la vora han tornat a estar ja novament en una situació de perillositat, fins i tot. I a les nacionals passa el mateix: la 340, la 260 i la 240, la Nacional II, totes tenen trams pendents i amb un manteniment molt deficient i de perillositat. El deute acumulat en infraestructures, ministre, vostè ha de conèixer les dades, ja no li dic, però el Govern desatén la disposició addicional tercera de l'Estatut, una llei orgànica. Desatén les sentències del Tribunal Suprem que obliguen a complir amb aquesta disposició addicional tercera i també les incompleix, aquestes sentències, com perquè ara ens haguem de fiar d'un consorci que ha de dependre del mateix govern incomplidor de lleis orgàniques, incomplidor de sentències dels tribunals com per creure que ara en un consorci es resoldrà. De cap manera.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I això no és una casualitat o una anècdota: és el patró, l'Estat no inverteix. Acuamed, concretament a través de l'empresa pública estatal, per fer aquest tipus d'inversions, ha executat 4 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya en l'última dècada. Per tant, el mateix que passa amb Rodalies, el mateix que passa amb infraestructures, passa amb les infraestructures hídriques. És el patró estructural. La desinversió de l'Estat a Catalunya. Quan s'executa només una misèria d'euros proposats en infraestructures hídriques, el problema, per tant, ja no és la sequera, és la desinversió i l'abandó. I l'aigua no surt dels anuncis. Per tant, Andalusia, benvinguts al club. Podríem fer una llista a Catalunya semblant a les 100 infraestructures pendents d'Andalusia que vostès presenten la iniciativa, la podríem fer molt semblant a Catalunya. Jo vull afegir un altre tema, el Canal d'Urgell, per exemple. El canal més important de tot l'Estat espanyol, pendent de modernització. Què està fent el Govern espanyol? Fer un acord amb el PSC del govern Illa on l'Estat només posa diners a través de préstecs i posen unes condicions inassumibles per un sector agrari envellit, descapitalitzat amb una incertesa d'ingressos i de recursos i amb equilibris per poder subsistir. Doncs bé, és una d'aquestes polítiques, però no només en la inversió, també en la gestió. 18 anys on les comunitats de regants han tingut de pagar el terme de potència elèctrica al preu més alt quan bombegen aigua per regar la resta dels anys. Segons Fenacore, això és el 20 % de la factura elèctrica. Més de 40 000 euros anuals d'una comunitat de regants mitjana. Parlo de dades de tot l'Estat. Veig que no està atenta la diputada, però ja li donaré després si vol. Més de 700 000 regants de tot l'Estat espanyol amb zones amb despoblament. 18 anys d'ineficiència i d'injustícia que hem hagut de resoldre amb una esmena de Junts per Catalunya a la Llei de Malbaratament Alimentari.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Una altra qüestió també greu en aquest cas, per exemple, haver parlat avui a la Comissió de l'Habitatge. I més venint de SUMAR, que no ho puc entendre. Quan un banc ven en bloc el préstec hipotecari sobre un habitatge habitual a un fons, un fons d'inversió o un fons voltor, vostès ja ho saben, que el titular de l'habitatge és el que té el préstec. El titular del préstec no pot cancel·lar el préstec pel mateix preu al qual s'ha venut, que sempre és molt inferior. Un magistrat fins i tot deia que era un 10 % del preu. El ciutadà no es pot beneficiar d'això. Se n'està beneficiant aquests grans fons. En fa d'anys d'això. Només caldria una modificació de bisturí del Codi Civil. Ja els hi hem proposat per escrit. No l'han fet, i això és una injustícia flagrant que vostès estan decidint mantenir. En resum, hi havia per aquest Reial decret llei diverses mesures molt necessàries i urgents. Algunes ja els he dit ni se les han plantejat. Els detallaré. Quatre, més agilitzar llicències, reduir burocràcia, etcètera, però sobretot pel lloguer assequible, flexibilitzar la contractació pública per construir habitatge públic més àgilment, flexibilitzar el procés de modificació. Això que els deia del preu de les obres adjudicades per no perdre les promocions que estan en curs, ajudar a leconomia de tots els llogaters amb deduccions fiscals reals i també compensar els propietaris que sadaptin a aquests canvis legislatius, també amb certes deduccions. Aquesta podria haver estat un inici, el nucli inicial dun bon decret, però no han fet això. Vostès han optat per una mesura més estètica que no pas res més que no crear ni un sol habitatge que ni una sola persona de les que està buscant lloguer en trobarà més. Aquest és el veritable problema. No estan resolent res, només maquillen una situació que tota la societat està veient que empitjora cada dia que passa. Per això aquest decret no és una solució, és jurídicament defectuós, econòmicament incoherent i socialment ineficaç.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«I mentre discutim i anem donant voltes vostès, sobre tot de com repartir el que ja és escàs, ignoren el més important, que és crear més oferta. La setmana passada em vaig reunir amb una entitat social que fa promocions d'habitatges que em deia que avui ja són capaços de fer promocions senceres d'habitatges modulars en sis mesos, però la tramitació administrativa tarden anys. Tarda anys. Això té algun sentit? No hauria de ser una prioritat de vostès? Reduir aquesta burocràcia per als ajuntaments, agilitzar llicències, facilitar aquesta construcció d'habitatge assequible, sobretot al públic. Habitatge assequible. Però això exigeix molt de treball, reformes de fons i és més fàcil presentar un Reial decret llei que la part dispositiva. Cap. En menys d'un foli també ignoren un altre problema clau la contractació pública, i això ens està preocupant molt. Ho saben vostès que molts promotors aquests dies estan renunciant a projectes de construcció d'habitatge públic ja adjudicats per l'augment dels costos derivats d'aquest context internacional i de la guerra de l'Iran. Ho saben? Saben que els ajuntaments no tenen eines flexibles per poder modificar una miqueta el preu i poder modificar aquests contractes. Saben vostès que s'estan renunciant a marxes forçades a projectes que s'estan aturant promocions públiques i que, per tant, ja s'albira molt menys habitatge públic del que es podia, del que podíem preveure. No haurien d'estar aprovant en aquest moment d'urgència la possibilitat de que els ajuntaments poguessin salvar aquestes adjudicacions i no abocarlos a haver de tornar a començar tots aquests processos que duraran anys. Abandonar així els ajuntaments és una autèntica negligència institucional i no sé ni si estaven al cas.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Entraré al detall. Primer, la pròrroga obligatòria dels dos anys no s'exigeix que el llogater estigui al corrent de pagament. Això no és un oblit menor, és una negligència jurídica greu perquè donen un dret automàtic sense condicionarlo a que es compleixi la part més bàsica del contracte, que és pagar. Això es compensa absolutament l'equilibri contractual. Segon, l'excepció per necessitat del propietari. Sobre el paper existeix. Li han volgut posar a la pràctica tal com està redactada. És inaplicable. Tots ho sabem. El Tribunal Suprem exigeix que aquesta possibilitat estigui prevista en el contracte inicial i tots sabem també que en la immensa majoria d'aquests contractes no ho van incloure perquè ningú ni tan sols s'arribava a plantejar que el contracte es podria allargar per llei el temps que vostès han decidit. Resultat: una excepció que pretén quedar bé amb els propietaris, però resulta ser absolutament inútil. Paper mullat. Tercer, la supressió de facto de l'IRPF. A veure, no ho entenem. Un índex que vostès mateixos se l'inventen que vostès creen per limitar els increments dels lloguers per sota de l'IPC. I ara s'inventen i no l'utilitzen. Ara proposen un topall del 2 %. Escolti, que li va passar per alt. Dos collons, em sembla. Per què un 2 %? Quin criteri econòmic ho justifica? Cap. És una decisió absolutament arbitrària. El primer percentatge que els va passar pel cap i no usar l'IRPF evidencia la manca de coherència de les seves polítiques quan volien penalitzar els grans tenidors. Resulta que acaben beneficiant l'ús per sobre dels petits tenidors. Amb la seva deficient redacció, han provocat que les zones tensionades com a Catalunya, passi exactament el contrari del que vostès pretenien. Cinquè, la col·lisió amb la pròrroga de tres anys de la Llei de l'Habitatge. El mateix ja que la doctrina ja està advertint del risc d'una aplicabilitat. Tots ho hem llegit de catedràtics de dret civil que ho estan dient. Estan generant inseguretat jurídica sistèmica, falses expectatives i una futura litigiositat massiva.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors ministres, companys. Deia Plató que el primer acte de corrupció d'un governant no és robar, és acceptar un càrrec per al qual no està preparat. I avui aquest Reial decret llei n'és la prova clara. En primer lloc, el Govern sabia perfectament quines eren les nostres objeccions, tant tècniques com de fons, i ha decidit ignorarles. Ens porta el mateix decret de nou, sense fer cap feina, sense fer la feina que els correspon, tot i saber des del primer minut que Junts no podíem avalar així. PSOE i SUMAR porten molts anys governant i l'habitatge és més inaccessible que mai. I no és estrany. Avui, de nou, tenim una mostra de quina n'és la causa. La proposta que tenim davant no és una mesura rigorosa d'habitatge com les que ens solen portar. És una operació de propaganda i, per cert, jurídicament molt defectuosa. I ho dic així de clar només pels seus defectes tècnics. Aquest decret ja no es pot votar a favor tal i com està redactat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Acceptar això, senyora diputada, és rebaixar les aspiracions de Catalunya fins a límits que haurien de fer envermellir a qualsevol persona que ho defensi. Perquè el problema no és menor. Parlem de la vida de la gent. Parlem del benestar de les persones. Parlem del futur de la nostra nació i avui Catalunya està al límit. Rodalies, habitatge, immigració, mestres, metges, pagesos, autònoms, gent gran, gent jove, famílies senceres. I els catalans no som aquí per pagar la festa a tota aquesta gent per no cobrar i a sobre callar. Caldria sortir d'aquesta espiral de mentides, d'invents i de sobredosi de titulars buits. El que ens està arrossegant els partits espanyols i ens estan arrossegant a tots. Els partits, ens estan arrossegant als mitjans de comunicació, estan arrossegant a la gent i com he dit, això només ho podem canviar els catalans. Senyora diputada, però per dir prou. Els ciutadans han de veure que els primers que diem prou som els representants polítics, el president, allà no farà res. De fet, el PSC no serveix de res. Aquí a Madrid el PSC és el PSOE. Però nosaltres hem demostrat, malgrat els insults, malgrat el xantatge, malgrat la pressió. Malgrat tot el que s'està dient de nosaltres, hem demostrat que aquesta gent se la pot forçar a fer coses que mai farien. Avui parlem català perquè els hem forçat. Avui s'està investigant l'atemptat del 17 d'agost perquè se'ls ha forçat. Avui hi ha llei perquè se'ls ha forçat. Avui hem recuperat competències perquè se'ls ha forçat, per tant, el nostre posicionament, és clar. O paguen o paguen. Avui som 7 i hem forçat el Govern espanyol com mai ningú ho havia fet abans. Som 7. Podríem ser més. Podríem ser 14 i podríem canviar ho tot.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Esquerra ja té, crec jo, prou experiència per saber que aquesta gent d'aquí no compleix ni traspàs històric de Rodalies ni clau de la Caixa, ni finançament singular, ni IRPF. Res del que han anunciat han complert i sabem que darrere de tota aquesta propaganda i de tots aquests incompliments del Partit Socialista hi ha més recentralització. I precisament per això i altres motius, nosaltres fa mesos que vam trencar la relació amb ells. Però és igual qui governi PP, PSOE, PSOE i SUMAR. Si no hi ha res que s'assembli més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres. I en els últims 15 anys els governs espanyols no han pagat mai, mai, el que per llei tocava als catalans, el que ens tocava pels nostres trens, per les nostres carreteres, pels nostres aeroports, pel manteniment dels nostres trens a les nostres carreteres, de les nostres vies, el que tocava a la nostra gent. I això no ho canvia cap consorci ni cap front espanyol. Això només ho podem canviar els catalans.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Gràcies, president. És cert diputada, que avui no només es vota un consorci. Avui es decideix si Catalunya ha de continuar acceptant que les seves infraestructures estratègiques segueixin controlades per Madrid. Avui també es decideix si es normalitza la subordinació de Catalunya a Madrid i si es reafirma que el poder el té Madrid i que Catalunya hi renuncia. Per tant, avui també es vota una manera de fer política. La llei parteix d'un diagnòstic que és correcte. Madrid no paga, però la proposta política és equivocada, senyora diputada, en comptes de reclamar que paguin allò que ens deu, el que proposen vostès és crear un organisme controlat per Madrid, controlat pels que no paguen. Amb qui et deu diners tu no crees una empresa on qui mana és qui els deu. A qui et deu diners, l'agafes i li exigeixes que et pagui allò que deu. A Catalunya no arriben ni la meitat dels diners que han d'arribar. En canvi, a Madrid cada any cobren religiosament tot el que han de cobrar. És més, cada any reben molt més del que han de cobrar. Algun any reben el doble del que han de cobrar i allà ni tenen ni necessiten consorcis.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política actual en España?
«Parlem de deures ara. Ha fet vostè els deures, senyor Sánchez? Han aprovat lIVA franquiciat el Consell de Ministres? Han abaixat la quota dels autònoms? Han facilitat que els ciutadans puguin desgravar-se hipoteques i lloguers. Han tirat endavant vostès la llei de Junts contra les okupacions? No, vostès no han fet els deures. Porta massa temps ocupant el poder sense una majoria, senyor Sánchez. Culpa de tot a la dreta, però pacta quan li convé. Incompleix els acords, aprova polítiques d'esquenes a aquest Parlament, però no aplica les polítiques que s'aproven en aquest Parlament. I la cirereta de tot aquest panorama són els casos de corrupció que l'envolten. Quin argument democràtic li queda al senyor Sánchez per no convocar eleccions? Moltes gràcies. Hable un poco más alto, que no se le oía muy bien. Usted, en cualquier caso, utiliza Cataluña como escenario para hacer propaganda y a la vez esconde y menosprecia a las instituciones catalanas como no se había hecho nunca. Y el presidente Illa se lo traga todo, como nunca lo habría permitido ningún presidente catalán. Detrás del decorado y la propaganda está la realidad: una Cataluña que está perdiendo todo lo que habíamos avanzado y ganado con mucho esfuerzo, porque los catalanes trabajamos, generamos riqueza, innovamos, sostenemos el sistema y también pagamos la fiesta a España. ¿Y ustedes qué hacen? Ahogan a impuestos a la clase media y trabajadora. Han recaudado más impuestos que nunca, pero los servicios públicos están peor que nunca. Empeoran el problema de la vivienda. Ahogan a los autónomos, ignoran a los médicos, profesores, agricultores, pescadores... Ustedes empobrecen a la gente para después subsidiarla. Y ese no es nuestro modelo de país. Aprueban también políticas por la puerta de atrás, como la regularización masiva, cuando ningún otro país de la Unión Europea está haciendo nada que se le parezca. Imponen una regularización, pero no la paga usted, señor Sánchez: España invita, pero pagan y sufren, como siempre, los ciudadanos de Cataluña.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la adopción de medidas urgentes en la lucha contra la inseguridad ciudadana...
«Quant a les modificacions normatives proposades, volem deixar clar que trobem més útil enfocar el problema de les armes blanques des de la millora de l'execució policial que no des d'un punitivisme poc justificat. Tots els especialistes ens diuen que davant de la complexitat del problema és més útil posar més recursos, més detectors, més personal, més organització i més coordinació que no pas entrar en una cursa punitiva. En tot cas, podem valorar l'enduriment de les sancions en la Llei de Seguretat Ciutadana per la tinença o exhibició d'armes. Ens genera més dubtes la proposta de reformar la LECrim per la detenció de persones quan hi ha presència d'armes blanques. Ens sembla millor tècnica legislativa i més garantista la previsió ja existent en la LECrim, que preveu que la policia pugui detenir per la comissió de delictes i no pels mitjans emprats. I, finalment, no ens tanquem a les reformes del Codi Penal proposades, consistents a introduir la pena de privació del dret de tinença i de portar armes per al delicte de lesions, i tampoc a incrementar la pena de presó per tinença d'armes prohibides. Més prevenció ens genera que la reiteració d'infraccions administratives comporti responsabilitat penal pel risc de no caure en un bis in idem. O també ens genera preocupació la referència genèrica a la responsabilitat penal dels menors, que s'hauria de concretar i estudiar més profundament.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la adopción de medidas urgentes en la lucha contra la inseguridad ciudadana...
«No podem compartir aquest enfocament recentralitzador que ignora la realitat institucional i policial catalana. A Catalunya, la competència en seguretat la té la Generalitat. L'administració de referència en matèria de seguretat pública és i ha de ser la Generalitat i el cos policial competent són els Mossos d'Esquadra, la policia integral a Catalunya, una institució en la que tenim tota la confiança. Des d'aquest punt de partida no podem acceptar un Pla Integral d'Actuació policial estatal que doni carta blanca al Govern de l'Estat i a les Forces i cossos de seguretat estatals. Per aquí no hi passarem. Per nosaltres les competències de Catalunya són una línia vermella que no traspassarem, tampoc en matèria policial i de seguretat. Són els Mossos, la policia pròpia de Catalunya, els que han d'assumir l'execució de les polítiques de seguretat en coordinació, naturalment, amb les policies locals. Per tant, també han de ser els Mossos i no la Guàrdia Civil, el cos policial responsable del control administratiu d'armes, explosius, cartutxeria i pirotècnia. Per això cal modificar la Llei de Seguretat Ciutadana. Tenim presentades esmenes en aquest sentit per si algun dia s'activés la reforma d'aquesta llei. I també cal substituir el Reglament d'armes obsolet i centralista de 1993, substituir-lo per un nou reglament adequat a la realitat competencial actual i a les noves dinàmiques delinqüencials. No es tracta de posar pedaços a la normativa actual, com proposa el PP. El que cal és establir un nou marc normatiu que respecti les competències de la Generalitat i que permeti avançar cap a un sistema nacional de seguretat propi per a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Els que fan això, senyories, des del 2023 tindrien majoria en aquesta cambra si no fos pels set vots catalans que avui molts de vostès demonitzen cada cop que poden. I el Gobierno d'Espanya dissimulant, promovent eslògans grandiloqüents com 'España en libertad, cincuenta años', eslògans que el grup socialista intenta bastir amb PNL per reconèixer el compromís amb els bibliotecaris del passat. Reconèixer els bibliotecaris del passat aquí, mentre a Catalunya el mal autoanomenat govern de tothom, presidit pel senyor Illa, els diu els bibliotecaris d'avui que són sobrers, que són prescindibles, portant al Parlament una llei d'acompanyament de pressupostos que incloïa modificar la Llei de biblioteques, obrint la porta a prescindir del bibliotecari titulat a les biblioteques públiques catalanes. Els socialistes de Catalunya, un cop més, diluint la nostra nació, intentant carregar-se per la porta de darrere el model de biblioteques català, herència de la Mancomunitat, d'aquella Mancomunitat de Catalunya que fa més de cent anys que ja va posar en valor els seus professionals, els bibliotecaris, dones i homes, sí, represaliats pel 'bibliocautso' espanyol. Doncs sàpiguen que Junts per Catalunya treballem per revertir la voluntat del senyor Illa, la voluntat de prescindir dels bibliotecaris titulats i treballem per revertir la situació de caos i col·lapse general en què tenen immers el nostre país, Catalunya, i treballem per revertir la seva memòria, sempre esbiaixada. Aquesta és la feina de Junts, fer memòria del passat per encarar amb garanties i dignitat el futur dels catalans.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Grup Socialista ens diuen que aquesta proposició no de llei té per objecte reconèixer i estudiar la destrucció de llibres i la repressió cultural durant el cop d'estat del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista, un fenomen que es descriu com el 'bibliocausto' espanyol. Assenyalen que el règim franquista va impulsar una política sistemàtica de retenció i crema de llibres, de depuració de biblioteques i persecució de professionals del món de la cultura, amb la voluntat d'eliminar idees considerades contràries i imposar un pensament únic. Un cop més, la memòria dels socialistes és desmemòria centralitzada i condicionada pel règim del 78. Vostès construeixen un relat homogeni de la repressió, obviant la realitat, obviant que a casa nostra el 'bibliocausto' espanyol cremava, perseguia, retirava i prohibia llibres per ideologia, com a la resta de l'Estat, però també, i sobretot, ho feia per ser escrits en català. Els llibres que vostè s'ha deixat en la seva llarga llista durant la seva intervenció i també a la seva PNL, els llibres en català, encara que fossin llibres de rondalles. Obvien que un dels objectius també era imposar el castellà i per això calia eliminar el català. Així, no és d'estranyar que a l'hora de citar el poeta Joan Margarit, els socialistes triïn el vers que diu: 'La llibertat és una llibreria' i obviï, que Margarit també va escriure a l'epíleg del seu llibre Es perd el senyal: 'Jo no vaig poder escoltar mai el català a l'escola'. Aquesta repressió, duta a terme mitjançant l'amputació de la parla, és de les més duradores i cruels.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Hem presentat esmenes per deixar clar que el Patronat de Protecció a la Mujer va ser un instrument de repressió masclista, però també una eina del nacionalcatolicisme espanyol per anihilar qualsevol forma de llibertat personal i, en l'àmbit competencial, i per garantir que tota la documentació de centres de Catalunya es quedi a Catalunya. Avui que parlem de dones i de memòria històrica, no vull acabar sense citar l'activista Blanca Serra, que ens va deixar dissabte als 82 anys. Vàrem coincidir a l'assemblea del Consell de la República, on era, amb 80 anys, una de les veus més joves i segur, la més valenta i la més desacomplexada. Ens deia: 'Paga la pena no oblidar'. Per això no podem col·laborar amb la política de l'aquí no ha passat res, que ara tot va bé. La Blanca va patir tortures durant el franquisme i durant la transició a la comissaria de Via Laietana, la que Junts vol convertir en un espai per a la memòria de la repressió, mentre els socialistes, malgrat que governen a Madrid, a Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, no accepten fer el canvi d'ús. En els anys 80, a la Blanca li van aplicar la llei antiterrorista, la van acusar de sedició i d'apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema 'Independència' en una manifestació. I, fins a l'últim moment, la Blanca ha lluitat contra la desmemòria creixent d'una societat on els joves no han conegut la dictadura. Insistia en la importància de que sàpiguen què va passar durant el franquisme, amb i després de Franco.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«I per acabar, aquesta, segons entenem nosaltres, és una llei sense ambició, perquè no crea nous mecanismes de protecció per a la ciutadania, no millora realment els drets digitals i no anticipa els reptes de la intel·ligència artificial. Aquest govern de nou va tard a l'hora d'alinear-se amb els temps actuals. Acabem de registrar avui, per exemple, una bateria de preguntes sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en el mercat laboral i en les cotitzacions de la Seguretat Social, perquè aquest problema es veu a venir i perquè hem sabut que, mentre altres països de l'entorn europeu -França, Països Baixos, Alemanya- fa anys que treballen amb dades mesurables i comparables, vostès acaben de crear un grup de treball per començar a estudiar què pot passar amb la intel·ligència artificial en el mercat laboral i en les cotitzacions. Tornant a la iniciativa d'avui, no podem avalar una llei que centralitza, que retalla garanties, que perjudica el nostre teixit empresarial i, sobretot, -i també que quedi molt clar- que ignora la nostra llengua. Per responsabilitat institucional, per coherència política i per defensa dels drets de la ciutadania de Catalunya, hem de votar en contra.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«En tercer lloc, cal denunciar el procediment que fan servir. Aquesta cambra hauria de legislar amb rigor, amb informes, amb participació i amb garanties. És un precedent perillós validar per aquesta via, esquivant el dictamen del Consell d'Estat, la consulta pública i qualsevol avaluació d'impacte, una proposició de llei en un tema tan rellevant. Ja sé que em diran que aquest text parteix del projecte de llei i que han passat aquesta roda de control. Però, escolti'm, hem de ser molt conscients que assentar precedents així és temerari, perquè estem parlant de regular una matèria que afecta directament drets fonamentals de milions de ciutadans. La llibertat d'expressió, es regula la retirada de continguts, la protecció de dades, s'atribueixen poders d'investigació intrusius, el dret a la defensa, es regulen entrevistes obligatòries i el règim sancionador, la llibertat d'empresa s'estén l'àmbit de subjectes sancionables a tercers. Si analitzem el contingut, el règim sancionador és desproporcionat i castigarà especialment les petites i mitjanes empreses, mentre les grans plataformes podran absorbir l'impacte de les sancions. Els poders d'investigació que se li atorguen a la CNMC plantegen seriosos dubtes sobre drets fonamentals i la protecció de dades queda en un segon pla, subordinada a una lògica de mercat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, el mateix PSOE que va intentar que ens empasséssim el seu projecte de Llei de governança de Serveis Digitals i d'Ordenació de Mitjans de Comunicació presenta avui la meitat del projecte embolicat com a proposició de llei, declarant la urgència a establir la CNMC com a coordinador de serveis digitals, perquè fa dos anys que incompleixen amb la Unió Europea. Aquesta és la situació. Volem deixar clar, abans que res, que Junts està a favor de facilitar l'aplicació del reglament europeu, que recordem no cal transposar, perquè no és una directiva. Però també volem deixar molt clar que la urgència no pot justificar de cap de les maneres que es doni via a la tramitació d'un text que centralitza i concentra competències, que ignora el català i les altres llengües cooficials i que evita els controls democràtics exigibles en la tramitació. No tot s'hi val. La iniciativa exclou completament les comunitats autònomes, ignorant les seves competències i menystenint la seva experiència. I això és greu, perquè tots som conscients que la CNMC tampoc no tindrà la capacitat operativa per implementar la DSA. Ho hem vist en la implementació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, però volen tornar a ensopegar, sembla ser, amb la mateixa pedra. De fet, es concentra la totalitat de funcions de supervisió del Digital Service Act en dos organismes estatals: la CNMC com a coordinadora de Serveis Digitals i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Catalunya, amb organismes com el Consell de l'Audiovisual Català o les autoritats catalanes de la competència o de la protecció de dades, queden fora de qualsevol paper rellevant. És inacceptable, perquè l'article 49 del reglament europeu no imposa un model centralitzat. Repeteixo, l'article 49 del reglament europeu no imposa una situació de centralització. Parla d'autoritats competents, en plural, i permet que els estats amb estructures descentralitzades distribueixin funcions en diferents organismes. Ho ha fet, per exemple, Bèlgica. Però vostès aquí fa uns moments han parlat, una vegada més, de 'coordinador nacional' i no, amb això, nosaltres no hi estem d'acord. Les comunitats autònomes, recordem-ho, tenen competències en matèria de consum audiovisual, comerç interior i protecció de dades pròpies i han de participar en el control i seguiment de l'aplicació d'aquest importantíssim reglament europeu. Vostès deixen fora els organismes autonòmics i això no és només una decisió tècnica. És una decisió política que menysté la realitat plurinacional de l'Estat. Cada cop que implementen un reglament recentralitzen competències. Sense oblidar que no hi ha ni una sola menció, ni una, a les llengües cooficials; en una llei -atenció- que regula l'espai digital. Això significa deixar desprotegides comunitats lingüístiques com la catalana davant dels biaixos dels algoritmes i dels sistemes de moderació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«És un debat complex que afecta qüestions extraordinàriament sensibles. És un debat, per cert, en el que, per entendre'ns, necessitem més biblioteques i menys TikTok, més ponderació, més reflexió, més finesa, menys frivolitat i menys estar pendents del clickbait. Per això, presentem una proposició de llei que segueix els estàndards jurisprudencials europeus: neutralitat del poder públic, dignitat de la persona, igualtat real entre dones i homes. Una proposta que parteix del ple reconeixement de la llibertat religiosa, però que recorda que no és un dret absolut i que el respecte a la pluralitat, incloses les conviccions morals, culturals i religioses, no pot emparar mai pràctiques que objectivament suposin excloure les dones de la vida pública. Pràctiques que volen relegar-les a una posició d'inferioritat, anul·lar la seva identitat, convertir-les en una no-presència. Davant d'aquestes pràctiques, cap democràcia pot emparar-se en l'argument de la diversitat. Cap democràcia pot romandre impassible, i menys quan en d'altres països, com a l'Iran, com a l'Afganistan, milers de dones es juguen la vida per desvelar-se i esdevenir ciutadanes amb total plenitud.»